Cronologia de la Història del Moviment Obrer
de 
Vilanova i la Geltrú.
(Dels orígens fins el 1939)

1785
S'instal·la una fàbrica d'indianes (estampava teixits de lli i cotó). Els promotors J. Sutlivan i Cia. (La societat l'encapçalaven dos estrangers Joan de Larrrard i Josep Sutllivan). Estava situada entre el camí de la Fassina i el torrent de la Piera, tocant a la platja de Sant Cristòfol. Va arribar a tenir uns 100 treballadors.
1839
S'inaugura la fàbrica de la Rambla, sota la firma de Gumà, Ferrer i Cia., continuadora de la firma Roquer, Gumà i Cia. que havien projectat i construït la fàbrica sis anys abans. Estava situada entre la rambla Principal, el c/ Lleida i el c/. Francesc Macià. Fou la segona fàbrica de l'Estat moguda amb vapor. El gràfic reprodueix un anunci de la fàbrica de la Rambla, l'any 1882.
1840
Es funda una "Societat d'Instrucció Mútua", centre culturals per als treballadors.
A Barcelona el dia 10 de maig es constitueix la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona. És la primera organització obrera de l'Estat.
1840-1842
A més de les Societats Obreres de Barcelona, entre 1840 i 1842 es constituïren Societats de Teixidors, de Filadors, de Pellaires, de Fusters i de Corders a diverses poblacions fabrils: Girona, Igualada, Manlleu, Mataró, Olot, Terrassa, Vic i Vilassar de Dalt, però nosaltres no hem trobat cap referència de societats de Vilanova i laGeltrú.
1846
S'inaugura la fàbrica del Portal (situada al c/ Llibertat, a banda i banda del c/ Tetuán). Propietat de Amigó, Moncunill i Cia. Després de diverses èpoques parada, va tancar portes definitivament l'any 1898, després d'haver estat subhastada l'any 1895, deixant sense feina a 150 treballadors.
1849
S'inaugura la fàbrica de Mar, promoguda per la raó social de José Ferrer i Cia. L'any 1861 seria la quarta fàbrica de l'Estat en nombre de telers mecànics. Estava situada entre el c/ del Gas, el c/ Soler i la rambla de la Pau.

1850
El dia 4 d'agost es comença a publicar el "Diario de Villanueva y Geltrú".
1851
El 22 de maig es funda a Barcelona l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI), associació que reunia els grans propietaris agrícoles. Vilanova hi va ser representada amb la Lliga de Productors de Vilanova i Comarca.
1852
Inauguració de la fundició d'Isidre Roset, situada entre el c/ Llibertat, rambla de la Pau i c/ de l'Àncora.
1854-juliol
A Barcelona, el dia 14, una comissió de diferents societats obreres, decreta el boicot contra les Selfactines.  Aquest conflicte tingué una notable repercussió a Vilanova. La vaga es mantingué durant la setmana del 17 al 21 de juliol. El dia 25 el capità general de Catalunya dictava un  Ban prohibint l'ús d'aquestes màquines. A Vilanova destacà el capdavanter dels filadors Ramon Maseras, a qui el diputat Laureà Figuerola cità despectivament en el congrés de Diputats (Madrid, 05/05/1855) i provocà que hagués d'exiliar-se, perseguit pel nou capità general de Catalunya Juan Zapatero.
1854
Entre l'agost i el setembre Vilanova pateix l'epidèmia del còlera. D'una població de 12.000 habitants en van morir 1.100.
1854
El mes de setembre s'inauguren  les Escoles Gratuïtes Ventosa, per a noies i nois sense recursos, financiades per Josep Tomàs Ventosa i Soler.
1854
S'inaugura la fàbrica de Gas, promoguda per Josep Ferrer Vidal, per a la il·luminació de la fàbrica de Mar. L'ús del gas per a il·luminació s'estendrà als carrers de la ciutat.
1854
Entre l'any 1854-56, el professor Miquel Izard(*) cita que unes societats de filadors i teixidors mecànics de Vilanova es van federar amb societats d'altres localitats (Manlleu, Mataró, Monistrol, Reus, Sant Andreu, Sants i altres) formant l'anomenada Unió de Classes. Un intent efímer de federació de societats obreres, de la qual no n'hem trobat més referències.
(*) Revolució Industrial i Obrerisme. Les Tres Classes de Vapor a Catalunya (1869-1913), pàg. 65. Edicions Ariel. Barcelona, 1970
1855
S'inaugura una nova fàbrica tèxtil de cotó de l'empresa Fransi, Guardiola i cia. Situada a la rasa Miquelet, davant del c/ de l'Aigua (quan el c/ de l'Aigua s'acabava a la rasa Miquelet). Aquesta factoria es va transformar l'any 1872 i, sota la raó social de Bresca, Pi i Cia, passà a produir teixits de llana. S'hi realitzaven els treball de preparació, filatura, teixit, tint i emmidonat dels gèneres denominats, merinos, muselinas i cachemiras.
1855-març Membret Junta Central Socors Muts
Seguint les passes dels teixidors de Barcelona (que el novembre de 1854 havien signat els primers convenis col·lectius), el dia 23 una comissió de la Societat de Teixidors (de Vilanova) presentaren (amb la mediació de l’alcalde) una tarifa de preus per a les peces teixides, a les direccions de les fàbriques locals, fàbrica de la Rambla, fàbrica de Mar i fàbrica del Portal. Els fabricants ho rebutjaren i el 16 d’abril adreçaren una carta a l'alcalde, que acabava de la manera següent: "Que no admitimos aumento alguno en los precios resultado de las explicadas exigencias y que seguiremos satisfaciendo esto es: (seguia un llistat de preus).
1855-juliol
Els primers dies de juliol els obrers de la Catalunya fabril, es van declarar en vaga en protesta per l'execució del dirigent obrer Joan Barceló i contra la prohibició de les societats obreres decretada el dia 21/06 pel capità general Juan Zapatero (Ban). La vaga es va estendre entre els obrers dels tèxtil, i també hi donaren suports treballadors de diversos oficis i alguns menestrals. La vaga havia estat convocada per la Junta Central de Directors de la Classes Obrera (comunicat).
Hom la considera la primera vaga general de l'Estat. El Govern envià un emissari per parlamentar amb els vaguistes i el dia 10 s'arribà a un acord, entre l'emissari del govern i la Comissió de la Classe Obrera.
A Vilanova la vaga s’estengué del dia 2 al dia 9, durant els quals les fàbriques quedaren paralitzades.
Durant la vaga el "Diario de Villanueva y Geltrú" publicà un manifest dels obrers de Vilanova (que seguien la vaga) sota el títol de "Vindicación de la clase Obrera de Villanueva y Geltrú" , en el que rebutjaven les acusacions dels patrons d'estar de part de les insurreccions carlines. Manifestaven que la vaga no es feia per seguir directrius dels Carlistes i que els obrers confiaven en el govern progressista d'Espartero. "... el que otros sucesos nos atribuya es un vil calumniador y enemigo de la libertad", deien en l'acabament del manifest que firmaven Esteban Bardella, Joaquim Carbonell, Josep Inglada, Jaume Llorens, Cristòfol Mestres i Pablo Soler. Tot i que no va haver aldarulls remarcables, després de la vaga 31 obrers de Vilanova van ser detinguts i conduïts a Barcelona. D’entre aquest obrers se citen els teixidors Jaume Fuster, Antoni Subirana, Josep Vidal, Marcos Bartomeu, Pere Rovira, Sebastià Riera i Joan Rosell, treballadors de la fàbrica de Mar.
Aquestes darreres dades constaten que, malgrat totes les prohibicions i les poques dades que en tenim, la classe obrera de Vilanova i la Geltrú estava organitzada.
1855
S'inaugura la fàbrica de Cal Xoriguer o fàbrica de Sant Joan amb la denominació de Puig, Rafecas, Marqués i Cia. Situada entre el c/ Tarragona, c/ Agricultors i la plaça de Capdecreu. Va tancar l'any 1910 i fou reoberta l'any 1911 per la raó social Fàbriques Marqués, S.A.
1855
El mes de setembre els teixidors Jaume Fuster i Antoni Subirana denuncien que a ells i a altres teixidors no se’ls permet treballar a les fàbriques de Vilanova, sinó que se les obliga a salir de ella sin justo motivo ni razón. Cal recordar que aquests dos teixidors es trobaven entre els detinguts després de la vaga del mes de juliol.
1855
El 24 de setembre Esteve Baradella, director de la Classe de Filadors de Selfactines, dirigeix una carta al governador Civil denunciant que a la fàbrica de cal Xoriguer s'ha coaccionat i amenaçat una teixidora que s'afegia a una vaga.
1855
Promoguda per la diputació Provincial, una comissió de la que formava part el diputat provincial per Vilanova Teodoro Creus i Coromines, va pactar un Laude amb el Govern central, en el qual es recollia que serien tolerades les societats obreres, s'establirien jurats mixtes i una jornada màxima de 66 hores a la setmana, així com la prohibició de treballar els menors de 12 anys. Ni la jornada ni la prohibició es van complir mai, per la deliberada falta de control.
1856
S'inaugura la fàbrica de ca l'Escoda amb la denominació de Santacana, Sadurní i Cia. situada al final del c/.Sant Roc. L'any 1882 ocupava 385 operaris. L'any 1913 va partir un gran incendi que destruí la fàbrica, deixant sense feina a 450 treballadors.
1856
El dia 30 de juliol procedent de Vilanova entra al port de Barcelona el vapor "Santa Isabel", amb 39 presoners, que foren conduïts al fort de les Drassanes. Originà aquestes detencions la repressió indiscriminada del Capità general Juan Zapatero contra els obrers que s'havien declarat en vaga a diferents localitats fabrils, per donar suport als progressistes i demòcrates que lluitaven contra el cop d'Estat que, amb el suport de la monarquia, havia donat a Madrid el general O'Donnell.
1860
Vilanova té 12.227 habitants, 8089 dels quals són analfabets.
1862
El proletariat del Principat envia un manifest al govern del general O'Donnell, avalat per 15.000 firmes, demanant llibertat d'associació "per a combatre el capital de forma noble i pacífica". Tres treballadors de Vilanova, en representació dels filadors i teixidors mecànics, signaren el manifest: Antoni Gallemi, Bartomeu Giralt i Antoni Pelegrí (Fragment del manifest).
1862
Les fàbriques han de parar per falta de cotó, degut a la guerra civil dels EE.UU., principal proveïdora de la matèria primera. I darrera de les fàbriques queden sense feina els serrallers, fusters, etc. L'atur s'estén i l'autoritat municipal i provincial han d'habilitar menjadors públics. La gana provoca una forta migració. Algunes veus han dit que cercant les fàbriques de llana de Terrassa i Sabadell.
1865
S'inicia una forta crisi per als boters Vilanovins, per la inauguració de la línia fèrria de Barcelona a Tarragona i que passa per Vilafranca del Penedès.
1867
S'inauguren els Tallers Tomàs, també coneguts com la fàbrica dels canons, promoguts per Manuel Tomàs i Bertran. Situats entre el c/ Puigcerdà i la rambla Exposició.
1868
El 30 de setembre la junta provisional revolucionària suprimeix l'impost de consums (impost indirecte que gravava els productes bàsics de consum popular).
1868-70
Després de la crisi patida pels boters l'any 1865, s'inicia una època expansiva, afavorida per l'atac de la fil·loxera a les vinyes de França (finals de la dècada de 1860). L'any 1875 hi havia treballant prop de 400 boters i 600 a principis de 1880.
1869 març
Es constitueix a Vilanova la secció local de les Tres Classes de Vapor (TCV), inicialment adherida al Centre Federal de les Societats Obreres. Josep Juliachs i Ferrer n'és el capdavanter. La Secció de Vilanova i la Geltrú de les TCV, participà en els afers de la Federació pràcticament fins a la seva extinció. (detalls de les seccions de les TCV).
1869
El 26 de setembre es declara una vaga general en protesta per l'intent de desarmar la milícia "Voluntaris de la Llibertat". Intervingué l'exèrcit i la vaga acabà el 4 d'octubre, amb un reguitzell de detinguts i empresonats.
1870
Joan Trilla, de les Tres Classes de Vapor, assisteix al primer congrés obrer d'abast estatal, en el què es va fundar la Federació Regional Espanyola de l'AIT (FRE de l'AIT) (Barcelona, juny de 1870).  (assistents al congrés)
1870
La Societat de Boters firma un conveni amb els propietaris dels tallers. Representen als boters Pere Soler i Joan Bertran.
1870
Vilanova era seu d'un districte de les Tres Classes de Vapor. Els altres eren: Barcelona capital, Barcelona rodalies, Manlleu, Manresa i Mataró.
1871
Es constitueix una Societat de Serrallers.
1871
Els dies 27 i 28 de juliol, boters de Vilanova participen a Tarragona en la constitució de la Federació d'Oficials Boters de la Regió Espanyola (FOB).
1871
El dia 4 d'agost els treballadors de la fàbrica de la Rambla presenten un seguit de reivindicacions:

  •  Augment del jornal i de les tarifes del preu-fet.

  •  Reducció de les hores de treball setmanal (de 69 a 64 hores).

  •  fixació dels treballadors per màquina.

  •  intervenció de la Societat d'Obrers en l'admissió de nous treballadors.

  • (el subratllat és nostre)

Les reivindicacions no foren ateses i els treballadors es declararen en vaga,  rebent el suport de Les Tres Classes de Vapor i la solidaritat dels treballadors de les altres fàbriques i la dels boters. A finals de setembre totes les fàbriques de cotó de la ciutat, tancaren. Probablement va ser el primer locaut de la història de la indústria cotonera catalana. La vaga, que va durar 15 setmanes i mobilitzà uns 1500 vaguistes, va acabar satisfactòriament pels obrers. En les negociacions hi van intervenir els obrers fabrils Josep Bragulat, Fèlix Prats i Jaume Rovira i els boters Cusiné i Cristòfol Miró. La importància i el ressò d'aquesta vaga s'estengué pel Principat i fou citada en el segon congrés de la FRE de l'AIT (Saragossa, abril de 1872). La vaga, que fou tot un símbol, es perllongà fins l’11 de desembre. segell

1872
El mes de novembre la secció de Vilanova de les TCV decideix cursar la sol·licitud d'ingrés a la FRE de l'AIT. En aquells moments la junta estava formada per:

  • President, Jaume Bonet Riera
    Vice-president, Andreu Trillas.
    Oïdor de comptes: Esteban Maspons.
    Caixer: Marcos Guitar.
  • Per la secció de filats:
    Enric Capdet, Pablo Fontanillas, Joan Gavarró, Josep Juliach Pere Massó, i Joan Nin.
  • Per la secció teixits:
    Pere Bosch, Antoni Domingo, Josep Figueras, Antoni Sans, y Josep Vidal.
  • Per la secció jornalers:
    Josep Casals i Joan Martí.

En la sessió del comitè federal de la FRE de l'AIT, celebrada el dia 12 de novembre de 1872, consta que les Tres Classes de Vapor de Vilanova i la Geltrú amb 500 afiliats, ha demanat formar part de la FRE, i en la sessió del dia 26 és la secció dels Serrallers la que sol·licita adherir-se-hi.
1873
El dia 16 de febrer es proclama a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú la Primera República (que les Corts estatals havien declarat el dia 11). A Vilanova en la manifestació popular hi destacà la Societat d'Oficials Boters.

1873
En el mes de març les Societats de Boters, Serrallers i Les Tres Classes de Vapor formen la Federació Local de la FRE de l'AIT. Detalls de les federacions locals de la FRE de l'AIT.
1873
El mes de maig consten 5 seccions de Vilanova inscrites a la FRE de l'AIT.
(Nosaltres en tenim constància de les seccions dels Boters, Serrallers, Ebenistes i les TCV. La cinquena secció podria ser la de Forners, ja què el mes de setembre següent participà en el Congrés d'Obrers Forners de la Regió Espanyola).
1873
En el informe que fa la FRE de l'AIT al congrés de l'AIT (fracció Bakuninista) (Ginebra, setembre de 1873) cita a Vilanova com a lloc on s'ha guanyat una llarga vaga. Tot i que no ho hem pogut confirmar-ho entenem que es tracta de la vaga de les 15 setmanes de l'any 1871.
1873
Els Boters, ben organitzats presenten una taula de reivindicacions. En les negociacions i prenen part Cusiné i Cristòfor Miró per part dels treballadors i els representants dels tallers,  Coll, Oliver, Raldiris i Samà. S'arribà a un acord, i a partir del primer de juny es van aplicar les noves estadístiques (tarifes i limitacions d'horaris). Però els boters van haver de declarar-se en vaga, a partir del 25 d'agost, perquè els propietaris d'alguns establiments no complien "los requisitos de la estadística general presentada por el congreso de oficiales cuberos de la región española".
1873
La secció local dels paletes s'adhereixen a la FRE de l'AIT.
1873

Del 28 al 30 de setembre  forners vilanovins participen en el 1er Congrés d'Obrers Forners de la Regió Espanyola celebrat a Barcelona.
1873
A finals de setembre/primers d'octubre uns 300 obrers de la fàbrica de cal Escoda, amb el suport de les TCV, es declaren en vaga reclamant millores en les condicions de treball. Els obrers demanaven la reducció de la setmana laboral de 69 a 64 hores.
1873
El 15 de desembre Cristòfol Miró i Virgili "el Toixa", president de la Societats d'Oficials Boters, és nomenat alcalde de la ciutat. Fou destituït el 19 de gener de 1874, quan l'exèrcit dissolgué l'Ajuntament republicà.
1873 El mes de desembre laSocietat d'Ebenistes a'adhereix a la FRE de l'AIT.

1874
El mes de gener el nou Govern, sortit del cop d'Estat del general Pavía, presidit pel general Francisco Serrano i amb Víctor Balaguer com a ministre d'Ultramar, prohibeix i declara dissoltes totes les societats obreres adherides a l'Associació Internacional de Treballadors (AIT). A Vilanova solament quedà activa "La Protectora de Cuberos", societat enfrontada a Societat d'Oficials Boters de la Regió Espanyola.
1878
S'inaugura la fàbrica de Cal Marquès, amb la denominació de Marquès Hermanos y Cia. Situada entre el c/ Llansa, c/ Havana i la Rambla Nova. La nissaga Marqués serà una autèntica institució per al món obrer de la ciutat.
1879
Es funda l'Ateneu Obrer de Vilanova. L'any següent s'uniria amb l'Ateneu de Vilanova (fundat el 17 de juny de1877) constituint l'Ateneu de Vilanova i la Geltrú.
1879
El dia 15 de juny apareix el primer número del setmanari "Lo Carril de Vilanova", escrit en català i fundat per Josep Verdú i Feliu (1853-1885). Se'n van publicar dotze números. Fou prohibit el mes d'agost.
1880
Inauguració de la fàbrica de Cal Ganeta, amb la denominació de Soteras i Cia. Ubicada entre la rambla Nova, el c/ Jardí i la rasa Miquelet. L'any 1889 va fer fallida i es dictà una ordre d'embargament. La fàbrica fou adjudicada a la firma Torrebadella Hermanos l'any 1891. L'any 1899 fou venuda a Ramon Bach i l'any 1928 es convertí en Hilaturas Bachs, S.A. Després de la guerra fou propietat de Samarach Hermanos.
1881
El dia 2 de gener s'inaugura "El Centro Teórico y Práctico de Artes y Oficios". La primera "Escola Industrial" de l'Estat.
1881
La prohibició sobre les societats obreres de l'any 1874 s'havia anat esllanguint i del 6 al 9 de febrer de 1881 (al mateix temps que el lliberal Pràxedes Mateo Sagasta era designat president del Govern estatal), a Barcelona un sector de la FRE de l'AIT, encapçalats per Rafael Farga Pellicer, Josep Llunas i Pujals i Eudald Canivell, en una conferència extraordinària destituïen el Consell Federal de la FRE. Uns mesos després (23-25 de setembre de 1881) es constituïa a Barcelona la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE). Al congrés de constitució hi van assistir dos delegats de Vilanova un representant la Societat de Boters i un altre representant els Fusters, Paletes i  Rajolers. Tot i què després del congrés la Federació de Boters es va retirar de la FTRE.
1881
A Vilanova en el ram dels boters hi consten 600 treballadors. Recolzats en una organització disciplinada els boters aconseguiren unes bones condicions de treball i de sous. L'historiador vilafranquí Ramon Arnabat els ha qualificat com "l'aristocràcia obrera".
1881
A Vilanova també reemprenien les seves activitats les societats obreres, i les Tres Classes de Vapor es decantaven per la línia moderada fent costat a la fracció nacional de les Tres Classes de Vapor que no s'adherí a la FTRE. Josep Juliachs i Ferrer en presidia la secció local.
1881
El mes de maig es fa públic a Barcelona el manifest-programa del Partit Democràtic-Socialista Obrer (encapçalats pels reformistes Juan Nuet, Josep Pamias, Ramon Lostau, Manuel Bochons i Josep Bragulat). Les Tres Classes de Vapor de Vilanova formen una de les delegacions que hi participen.
1881
També fou durant el mes de maig que els rajolers es van declarar en vaga, reclamant millors condicions de treball.
1881
Com hem dit més amunt, el mes de setembre delegats dels boters, fusters, paletes i rajolers de Vilanova, participen en el congrés de constitució de la FTRE (Barcelona, 23-25 de setembre de 1881).
1881
El mes de novembre es declaren en vaga els obrers de la fàbrica de Gas.
1881 
El 29 de novembre se celebra el segon congrés  de la Unió de Constructors de Calçat, a la que hi consta adherida una secció de Vilanova i la Geltrú.

1881
També consta adherida a la Unió de Noògrafs de la FTRE la secció de Vilanova de Tipògrafs.

1881
La Federació d’Oficials Boters celebra el seu IX congrés a Reus, i en l’estadística presentada hi consta Vilanova amb 110 oficials i 10 aprenents associats i 90 esquirols.

1881

L'empenta d'uns quants vilanovins, encapçalats per Francesc Gumà i Ferran, fa que el dia 29 de desembre el ferrocarril arribi a Vilanova.
1882
En la memòria presentada al segon congrés de la FTRE (Sevilla 23-25 de setembre de 1882) hi consta la Federació local de Vilanova i la Geltrú.
1882
Es crea la secció de Vilanova i la Geltrú de la Asociación del Arte de Imprimir, primera organització local de caire socialista.
1883
El mes de juny els propietaris rurals constitueixen el "Sindicato de Propietarios Rurales del Partido de Villanueva y Geltrú", impulsat per la subdelegació de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre. En l'article primer del seu reglament deia: Para prevenir, en lo posible, y, en su caso, contrarresar, lo más posible también, la invasión filoxérica en este partido judicial, se establece un Sindicato de propietarios de viñas enclavadas en el mismo. N'era el President Teodoro Creus.
1883
El mes de juliol la Federació Local de la FTRE participa en el congrés de la comarcal Catalana de la FTRE. Sessions preparatòries del III congrés de la FTRE que s'havia de celebrar l'octubre següent a València.
1883
A la fàbrica Santacana s'hi treballen 67 hores setmanals.
1883
Les llarguíssimes jornades de treball i les greus condicions d'explotació de la classe treballadora, portava conflictes de diferents tipus. Aquest any 1883 es posa una bomba a casa dels propietaris de la fàbrica Santacana, Sadurní i Cia, i fou apallissat un majordom de la fàbrica de Mar, després de l'acomiadament d'onze treballadors sindicats.
1884
S'inaugura la nova fàbrica de Gas de l'empresa "La Unión Industrial". Societat constituïda per Florenci Sala Bordas i Francesc Ricart Marrugat com a principals socis. L'any 1895 es denominà "Ricart, Sala i Cia". L'any 1913 recuperà el nom original "La Unión Industrial". L'any 1964 fou comprada per "Catalana de Gas y Electricidad". Estava situada al carrer forn del vidre, entre els carrer Llibertat, Narcís Monturiol i les vies del tren.
1884, octubre
Els boters de Vilanova declaren la vaga a la Casa Torres de Vilafranca del Penedès, perquè el seu representant Domingo Puig (a) chichu, trenca la tarifa de preus pactada entre els industrials i la Federació d’Oficials Boters. (**1)

1884
El mes de desembre impressors Vilanovins participen el congrés de la Federació Tipogràfica Espanyola, celebrat a València.
1885
Del 9 al 15 de juny se celebra a Vilanova i la Geltrú el XIII Congrés de la Federació d'Oficials Boters (FOB).
1885
El final d'aquesta dècada i la següent no serien bones per al proletariat de Vilanova (l'any 1881 Vilanova tenia oficialment 14.760 habitants i el 1895 en tenia 11.621). Les fàbriques avui estaven obertes i demà estaven parades. Els boters a les acaballes de la dècada van patir els problemes de la falta d'exportació de vi, i els anys 1890 la fil·loxera assolà les vinyes i condemnà al pacte de la gana els rabassaires i de retruc els boters. A les acaballes d'aquell 1885 l'Ajuntament distribuïa 150 racions de menjar diàries entre les famílies obreres. Les Tres Classes de Vapor també repartia queviures entre els treballadors de la fàbrica de Mar. L'insigne historiador Albert Virella i Bloda ha qualificat aquestes dues dècades com "els anys tristos".
(Els anys tristos 1881-1900. Crònica de la decadència de Vilanova i la Geltrú. Editat per l'Institut d'Estudis Penedesencs. Vilanova i la Geltrú. 1992)
1886
El dia 22 de maig es comença a publicar el periòdic "El Esclavo Moderno", que se subtitulava "Eco de Las Tres Classes de Vapor de Vilanova". Dirigit per Josep Juliachs.
1886
El mes de juliol hi havia més de 1000 treballadors sense feina. Aquest fet fou aprofitat per alguns fabricants que proposaren reobrir les fàbriques reduint els jornals. Les TCV s'hi oposaren declarant una vaga a tot el sector. Un mes i mig després es dóna per acabada la vaga quan els fabricant acceptaren obrir amb els sous antics.
1886
I com que les desgràcies no venen soles, el dia 9 de novembre un canvi sobtat de la climatologia va endegar un gran temporal, que va fer naufragar 10 barques de pesca de Vilanova i va provocar la mort de 22 pescadors.
1886
Per un Reial Decret del 5 de novembre es creà a Vilanova una de les set escoles oficial d'Arts i Oficis de l'Estat. Serà una font cabdal per a la formació tècnica dels obrers. En aquesta creació hom hi veu l'empremta de Víctor Balaguer, aleshores ministre d'Ultramar.
1886
S'inaugura La Paperera, sota la raó social Ricart i Cia. Entre l'any 1889 i 1901 la titularitat fou d'Espoy i Cia. L'any 1930 la titularitat fou de Papelera Catalana i a partir de 1933-34 conjuntament amb Papelera Catalana hi figurà José Aloy.
1887
L'atur va augmentant i l'onze d'octubre els obrers es manifesten multitudinàriament davant de l'Ajuntament reclamant solucions. Les elocucions de l'alcalde i del dirigent de les TCV Josep Juliachs, calmaren la protesta. Diversos autors citen prop de 3000 el nombre d'aturats.
1888
A primers de novembre es repeteixen les manifestacions multitudinàries dels obrers sense feina i l'Ajuntament i la Diputació emprenen diversos treballs públics per mitigar l'atur. S'inicien els treballs de la carretera de Vilanova a Castellet i el camí de Ribes a Olivella.
1888
Entre els anys 1888 i 1890 s'organitza l'agrupació del PSOE de Vilanova i la Geltrú. Tot i així no va anar al congrés celebrat pel PSOE a Bilbao l'any 1890. D'aquesta agrupació se'n deixen de tenir notícies entre 1900 i 1902.
1889
El mes de maig la Societat "La Concordia" de les Tres Classes de Vapor manté correspondència amb el comitè de la Unió General de Treballadors (UGT), que s'havia constituït a Barcelona l'agost de 1888, per tal d'ingressar-hi.  El dia 29 de juny els obrers Joan Marí i Gabriel Bernadó mantenen una reunió amb el Comitè de la UGT en qualitat de membres de les Tres Classes de Vapor "Sociedad La Concordia". De l'entrevista es desprèn que havien divergències entre dos grups de les TCV.
1889
Entre el mes d'agost i setembre s'uneixen els dos grups de les Tres Classes de Vapor en la societat "La Concordia", i aquest mateix mes de setembre comença a cotitzar a la UGT.
1889
De l'1 al 3 de novembre se celebra a Vilanova l'11è Congrés Nacional de les Tres Classes de Vapor. Hom destaca la intervenció de Joan Trilla, i nosaltres destaquem que l'any 1870 ja havia assistit al primer congrés obrer estatal. Josep Juliachs presidia la secció local.
1890
El mes de març la societat tèxtil "La Concordia" accepta organitzar el segon congrés estatal de la UGT. Nenes en una fàbrica tèxtil
1890
El 27 de març les Tres Classes de Vapor declaren la vaga en el ram tèxtil, en solidaritat amb uns obrers acomiadats de la fàbrica Marquès, solidaritzant-se amb els treballadors del tèxtil de Manresa que patien un lockaut patronal i denunciant que mentre s'acomiadava treballadors es contractava canalla per treballar a les fàbriques. La vaga fou seguida per més de 2800 obrers.
1890
Els dies 31 de març i 1 d'abril se celebra a Vilanova una conferència comarcal de la FOB. Hi participen dos delegats de Vilafranca, un de Sitges, dos del Vendrell, un de Torredembarra, dos de Vilanova i dos representants de la Comissió Pericial de la FOB. El motiu queda reflectit en el 1er punt de l’Ordre del dia ¿Es conveniente continuar en el estado de semi-aislamiento en que nos dejó el Congreso 17º, o sería mejor buscar la forma de ingresar de nuevo en la Federación? Cal dir que en el citat congrés no va ser admesa la secció de Vilanova, perquè no pagava la quota a la Federació. En el 15è Congrés de la FOB, celebrat a Sants el maig de 1887, la secció de Vilanova, representada per Antoni Garí, declarava que a Vilanova només havien 8 oficials boters federats i donava la xifra de 100 esquirols.
1890-maig
Organitzada per les Tres Classes de Vapor es fa a Vilanova i la Geltrú la manifestació del Primer de maig, que aplega uns 4000 manifestants. Els boters s'hi afegiren amb banderes vermelles. Entre les peticions del proletariat destaca la jornada de 8 hores de treball.
1890
La fil·loxera arruïna les vinyes i de retruc afebleix la Federació d'Oficials Boters. Malgrat tot aquesta federació va continuar ben organitzada, com queda palès en el fet que l'any 1891, constituiria una institució per atendre als boters incapacitats per a treballar.
1890
Encara no s'havien apagat les cendres de la vaga del mes de març, quan el mes de juliol foren acomiadats els representants de les TCV de les fàbriques de Manresa. Era una provocació patronal amb el suport del Govern, que no tardaria en empresonar als dirigents obrers. El ram tèxtil de la Catalunya fabril donà suport als acomiadats i es produí una vaga general del ram que afectà totes les zones cotoneres. Els treballadors de Vilanova van participar-hi activament del 24 de juliol fins a primers d'agost. El dia 5 foren alliberats els dirigents de les TCV Ramon Fontanals i Pere Elies.
1890
El 31 d'octubre i 1 de novembre se celebra en el local del Centre Federal, el segon congrés de la Unió General de Treballadors (UGT). Hi assisteixen 22 delegats que representaven 5269 federats de 26 societats obreres, de la Federació de Societats Obreres de Málaga i de la Federació Tipogràfica. Entre els delegats destaquem la participació d'Antonio García  Quejido, president del Comitè Nacional, i de Pablo Iglesias.  (altres congressos de la UGT).

1891
El 23 de gener representants de les Tres Classes de Vapor, dels Boters, Agricultors, Forners, Serrallers mecànics i Descarregadors, dirigeixen una petició a l'Ajuntament exposant les condicions d'explotació que patia la classe obrera.

1891 El mes de gener es comença a publicar el setmanari "La voz del Obrero", que se subtitulava Òrgan dels obrers associats de Vilanova i la Geltrú.

1891
La Federació de Boters (FOB) celebrà una conferència extraordinària a Vilanova i la Geltrú, els dies 4, 5, i 6 de juny.
1891
A les eleccions d’aquest any Antonio García Quejido, president de la UGT, es presenta com a candidat per Vilanova i la Geltrú a les llistes del PSOE.
1892
Els petard tornaren a esclatar el mes de desembre. Aquesta vegada en el domicili del majordom de la fàbrica de ca l'Escoda.
1892
Tot i les condicions de precarietat que pateix el proletariat de Vilanova, no es deixava en banda la solidaritat, participant econòmicament en la subscripció oberta pel periòdic "El Productor" de Barcelona, a favor dels presos anarquistes.
1893
El dimarts dia 21 de març els Boters de Vilanova es declaren en vaga, perquè la casa Torres i altres empresaris no respecten els acords firmats i compren "pipes" a tallers d'obrers no associats. A més els boters reivindiquen l’augment de cinc rals per cada “pipa”. La vaga també la segueixen els boters de Vilafranca, Sitges, El Vendrell i Torredembarra.
1893
Els dies 20 i 21 de maig pagesos de Vilanova participen a Barcelona en una Conferència de Treballadors del Camp, d'orientació anarcosindicalista.
1893
El mes d'octubre se celebra a Vilanova i la Geltrú el Primer Congrés de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA), en el què predominaven les idees republicano-federalistes enfront de les anarconsindicalistes. La FOA aplegava rabassaires, parcers, jornalers i també boters. En aquest primer congrés fou elegit secretari general el boter vilafranquí Isidre Rius. Llavors la FOA estava formada per 54 societats amb uns 26.000 afiliats. Vilanova quedà constituïda com a seu comarcal.
1895
El mes de febrer pagesos vilanovins participen en el segon congrés de la FOA, que se celebra a Vilafranca del Penedès. Després del Congrés la Comissió Comarcal de Vilanova va quedar formada per: President Joan Solé, Vicepresident Francesc Bruna, Secretari Josep Bruna i els Vocals Josep Solé i Carles Artigas. Francesc Bruna també exercia de President de la Junta local.
1895 El Campesino
El 15 de març es comença a publicar "El Campensino", "Órgano de la Federación de Trabajadores Agrícolas de España". Quinzenal. En la capçalera s'hi llegeix Sucursal: Villanueva y Geltrú, Merced, núm. 5 imprenta, i a partir del núm 26 edició del 31 de març de 1896, Administración: Comisión Pericial. Villanueva y Geltrú.
1895
A finals d'abril en el local del Centre Federal es reuneixen representants de la Societat de Camperols, de les Tres Classes de Vapor, dels Forners, dels Paletes i dels Boters, per redactar el manifest del 1er de maig. Es pren l'acord de fer un míting al Teatre Tívoli.
1895
El dia 21 de juliol se celebra al Vendrell la segona conferència de la FOA. Representant els camperols de Vilanova hi participen Pere Bruna i Josep Artigas.Portada del Reglament de Perquers
1895
Aquest mateix mes de juliol es constitueix la "Sociedad de Maestros Peluqueros y Barberos de Villanueva y Geltrú", amb una junta formada per: Eduard Pla, President. Ramon Comella, Vicepresident. Joan Tomàs, Secretari. Francesc Anguera, Vicesecretari. Joan ill, Tresorer. Joan Bernadó, Vocal. Joan Maspons, Vocal.
1896
Els dies 5 i 6 de gener se celebra al Vendrell el tercer Congrés de la FOA. Representant els camperols de Vilanova hi participen Pere Bruna, Josep Campanera i Joan Solé.
Després del congrés es va renovar la Junta Directiva local encapçalada per Josep Campanera com a President, Josep Sabadell com a Vicepresident i Joan Masip com a Tresorer. També es va renovar la Comissió Comarcal amb Joan Solé de President i Antoni Albet de Secretari primer. La Comarcal de Vilanova la composaven les seccions de Vilanova, Ribes, Sitges, Canyelles, Begues, Olesa de Bonesvalls i els quatre districtes de Castellet.
1896
El dia 8 de març se celebra en el local del Centre Federalista de Vilanova i la Geltrú una conferència extraordinària de la FOA. L'objectiu de la Conferència era la renovació de la Comissió pericial (junta directiva de la FOA), que no s'havia pogut fer després del tercer Congrés celebrat al Vendrell. Va presidir la Conferència Josep Vidal del Vendrell i actuà de Secretari Joan Durán Ferret de Sitges.
La nova Comissió Pericial es va establir a Vilanova i va quedar formada per President Joan Solé, Secretaris Antoni Albet i Pere Bruna, Tresorer Salvador Armengol i Vocal Antoni Palau. Com a conseqüència d'aquests nomenaments la Comissió Comarcal de Vilanova va quedar composada per, President Salvador Butí, Vicepresident Salvador Ferrer, Tresorer Josep Artigas, Secretari 1er Baldomero Solé i Secretari 2on Jaume Campanera.
1896
El dia 14 de maig se celebra en el saló d'actes del Centre Federalista de Vilanova i la Geltrú la Tercera Conferència de la FOA. Hi assisteixen 37 delegats de 23 localitats. Per la secció de Vilanova hi participen Josep Campanera i Fèlix Massana. Per la Comissió Comarcal Salvador Butí i Coll. Per Sitges Joan Durá i Josep Carbonell. Va obrir la Conferència el president de la Comissió Pericial Joan Solé i per presidir la Mesa de discussió va ser elegit Joan Saumell de Les Cabanyes, actuant de Secretaris els sitgetans Joan Durán i Josep Carbonell. Cal dir que després d'aquesta conferència la secció de Sitges, amb Joan Durán i Josep Carbonell, es van donar de baixa de la Federació i el novembre següent van ingressar a la UGT.

1896
El dia 7 de juny, a Barcelona, un terrorista llença una bomba mentre passa la processó del Corpus, produint 12 morts i uns 35 ferits. L'autoritat militar engegà una repressió a gran escala contra l'obrerisme anarquista català, en un procés conegut com el Procés de Montjuïc. Dos vilanovins foren condemnats, Juan Torrents i Cristòfor Soler.
1897
El dia 25 de març més de 5000 manifestants expressen la seva protesta pel Procés de Montjuïc, la seva repressió i les seves tortures. Entre els condemnats els dos vilanovins citats més amunt: Joan Torrents i Ros, tipògraf de 25 anys i Cristòfor Soler i Bages, rajoler de 34 anys. La manifestació fou convocada per:
Centre Excursionista, Centre Federalista, Comitè Republicà Federal, Diario de Villanueva, El Nuevo Règimen, Esport Ciclista, Federació Agrícola, Joventut Federal, La Publicidad, La Unió Comarcal, La Unió Vilanovesa, Obrers Fabrils, Societat d'Agricultors, Societat de Lliure Pensadors i la Societat d'Oficials Boters.
1898
S'amplia la fàbrica de l'Aiguacuit (o fàbrica de la pudor). Situada en terrenys de la quadra d'Enveja. Entre la carretera de l'Arboç, el camí vell de Cubelles i el torrent de la Ramusa -Sant Joan- (s'hi fabricava cola-adhesiva). Era propietat de Casimir Font i Gumà.
1898
Des de les grans vagues del tèxtil de l'any 1890 l'organització sindical dins del món del tèxtil anava a mal borràs. Tot i així a Vilanova es mantenia una secció, que coaligada amb seccions de Mataró i Roda de Ter formaven "La Unión Fabril Algodonera", adherida a la UGT.
1899
Els dies 8, 9 i 10 de setembre se celebra a Barcelona un congrés del ram tèxtil, amb la finalitat de formar una sola federació amb la Unió Fabril, les Tres Classes de Vapor i nuclis tèxtils anarquistes. Hi participen delegats de Vilanova, els quals juntament amb els representants de 28 localitats més constitueixen La Federació Tèxtil Espanyola i nomenen de secretari general Josep Guiteras de Monlleu.
1899
El dia 18 de febrer explota una caldera a la fàbrica Santacana i Cia. causant nou ferits, dos de molt greus, Bartomeu Martínez i Joan Ferrer.
1899
Es comença a publicar el setmanari "El sol". Periòdic socialista.
1900
Els rajolers es declaren en vaga reclamant la jornada de treball de 9 hores.
1900
El mes de juny es renova la junta de la Societat de l’Art Fabril, la qual queda constituïda així: President Antoni Pijoan, Vicepresident Ricard Castells, Secretari Joan Borrell,Reglament de la Societat de Peons de Vilanova i la Geltrú Tresorer Josep Tuset, vicesecretari Joan Jupé i els vocals Joan Mercadé, Josep Casanellas, Fernando Sanero, Lluís Milà, Josep Llinàs i Salvador Sadurní.
1900
El mes d'agost es constitueix la Societat de Peons de Paleta. Joan Prats en serà el primer President.
1900 - 1901
Després de tancar se subhasta la fàbrica del c/ de l'Aigua (Samà, Bresca i Cia.)
1901
El mes d'abril els ebenistes es declaren en vaga reclamant també la jornada de treball de 9 hores. Així mateix ho fan els paletes el mes de novembre.
1902
El dia 17 de febrer esclata a Barcelona una gran vaga en totes les activitats industrial, en demanda de la jornada de 9 hores. La vaga afectà tot el Principat. A Vilanova comença el dia 21. Tot i que a Barcelona s'originaren greus enfrontaments entre treballadors i la guàrdia civil, a Vilanova esdevingué una protesta pacífica. La vaga durà fins el dia 23 de febrer.
1902 Escut fàbrica Pirelli
El dia 11 de setembre s'inaugura la fàbrica Productos Pirelli, S.A. Quatre mesos després (29 de gener de 1903) es constitueix la "Sociedad Obrera Constructora de Cables Eléctricos de Villanueva y Geltrú", amb una junta formada per: Pau Bagüés, President. Dionisio Cucurella, Vicepresident. Esteban Torras, Secretari. Adrià Mateu, Vicesecretari. Ramon Font, Tresorer. Joaquim Massana, Vocal i Josep Guardiola, Vocal.
L'any 1907 ocupava uns 400 treballadors. Ha estat i és una gran font de treball per al proletariat de la comarca. El setembre de 1913 el "Diario de Villanueva" deia que era la més gran de l'Estat en el seu ram.
1904
Entre l'any 1904 i 1905. S'inaugura la fàbrica de teixits de Francesc Navarro. Estava situada a la rambla Pirelli cantonada c/ Anselm Clavé.
1905
El dia 3 d'abril l'empresa Eléctrica Villanovesa va obrir unes oficines a la plaça de la Constitució núm. 3, per atendre els abonats del fluid elèctric.
1905
El 12 de setembre esclata una bomba a la barcelonina rambla de les Flors. Els anarquistes de Vilanova publicaren un manifest de rebuig i protesta contra la violència. Firmaven el manifest: 

Alentorn, Josep Colomer, Pere
Ferrer, Joan Flo, Josep
Gallemí, Joan Garcia, Enric
Garí, Sebastià Guardiola, José
Juncosa, Joan Marcé, Magí
Marcé, Pablo Mateu, Adrià
Miró, F Muntaner, C
Muntaner, Josep Plumé, Santiago
Puig, Josep Riba, Joan
Rosich Eduard Rossell, Ramon
Rovira, Joan Samà, Josep
Sampsó, Antoni Soler, Magí
Toner,  Samuel  

1906 Portada llei de l'any 1900
Des de l'any 1900 (llei de 13/03) la jornada màxima de treball estava fixada en 66 hores setmanals, però a Vilanova a la fàbrica de Mar i a la de la Rambla, s'obligava els operaris a treballar 69 hores.
1908
El moviment obrer local s'anava organitzant i el mes de juny seguint l'exemple de "Solidaritat Obrera" de Barcelona, es constituí la Federació Obrera Vilanovina.
1908
El mes de setembre els treballadors de la fàbrica Pirelli Joan Ferrer i Antoni Sabrià, participen a Barcelona, en el congrés de constitució de la Confederació Regional de Societats de Resistència -Solidaritat Obrera- (assistents al congrés).
1908
Els oficials barbers es declaren en vaga i aconsegueixen que les barberies tanquin els diumenges a la tarda.
1909
El dia 25 de juliol els vilanovins es van manifestar contra l'embarcament de tropes cap a la guerra del Marroc, al crit de "mori la guerra",Imatge de Barcelona durant la setmana tràgica (1909) (quasi 100 anys després hem hagut de tornar a cridar !no a la guerra!). Eren els preludis dels greus esdeveniments de la "Setmana Tràgica". El dia 27 es va declarar la vaga general. Es van suspendre els espectacles, van tancar les botigues, els cafès i les fàbriques. Es van fer parar els trens i s'aixecaren rails i travesses. Un canoner de la marina espanyola va fer presència davant de la platja. Cal assenyalar com una peculiaritat del moviment vaguístic a Vilanova, el fet que no fos atacat cap edifici o comunitat religiosa, cosa que va proliferar en altres indrets, especialment a Barcelona. La vaga va durar fins el dia 2 d'agost. Tot i que a Vilanova no es van produir fets greus, al final de la vaga es van empresonar 44 persones.

1910
Els dies 30, 31 d'octubre i 1 de novembre se celebra a Barcelona un congrés obrer convocat per Solidaritat Obrera. El tema principal del congrés era debatre la conveniència o no de formar una confederació sindical estatal al marge de la UGT. La proposta fou acceptada i es va decidir constituir la Confederació Nacional del Treball (CNT). Entre els assistents al congrés hi figura Joan Ferrer, representant una secció d'oficis varis de Vilanova i la Geltrú. Després dels fets de la Setmana Tràgica l'organització obrera a Vilanova havia quedat molt debilitada.
1910
Tot i la debilitat del moviment obrer local, la solidaritat entre els treballadors no decau i 40 famílies obreres donen aixopluc a altres tants vaguistes de Sabadell.
1911
Del 8 al 10 de setembre se celebra a Barcelona el Primer congrés de la CNT. Joan Ferrer torna a ser el representant d'una societat de Vilanova i la Geltrú amb 175 afiliats (assistents al congrés).
1912
Sota les directrius de l'autoritat eclesiàstica és constitueix una "Unió Obrera", un nou intent d'organitzar els treballadors catòlics practicants, que no va reexir. (breus notes sobre el sindicalisme catòlic).
1912
El dia 6 d'abril es comença a publicar "El Sindicalista". Òrgan dels Sindicats Obrers de Vilanova i la Geltrú. Periòdic quinzenal.
1912
Mitjançant el periòdic "El Sindicalista"  (edició del 20 d'abril) es convoca a tots els afiliats de la Sociedad Obrera La Emancipadora de Villanueva y Geltrú, per aprovar el reglament. Aquesta organització sindical tenia la seu al c/ Escolapis núm. 8.
1912
El mes de setembre els treballadors de la RENFE participaren en la vaga dels ferrocarrils que afectà tot l'Estat.
1912
Qualsevol motiu era bo per acomiadar un treballador de la feina. Roser Dolcet treballadora del tèxtil i militant de la CNT va ser acomiadada per haver-se posat a viure amb un company sense estar-hi casada.
1912
Entre el setembre i el desembre de 1912 l'empresa Energia Elèctrica de Catalunya passa a ser propietària de la "central" elèctrica, i començà a estendre una xarxa de distribució d'electricitat.
1913
El mes de febrer l'empresa Riegos y Fuerzas del Ebro, S.A. obté el permís per estendre una nova xarxa de distribució d'energia elèctrica. L'any 1917 signà un conveni amb l'Ajuntament per a l'enllumenat de la rambla Principal i la plaça de la Constitució (a Vilanova se la conegué popularment per la "Riegos", al Principat era "la Canadenca").
L'empresa instal·là els tallers, les oficines i els seu transformador núm. 1 al carrer Llibertat núm. 105-107, a tocar les vies del tren. Allí hi romangueren fins el 16 de desembre de 1996. Des de l'any 1952 era propietat de Fuerzas Eléctricas de Cataluña, S.A. (FECSA)
1913
Març. En una assemblea celebrada el dia 23 es constitueix el Sindicat local de Camperols. Tindrà la seu al Centre Obrer, c/ Col·legi núm. 36, 1er pis.
1913
Març.
Els dies 23, 24 i 25 se celebra a Barcelona una assemblea de Sindicats, amb l’objectiu de reorganitzar la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC). De Vilanova hi van participar representants del Sindicat d’Oficials i Peons de Paleta, la Societat Obrera “La Emancipadora” i la Societat de Forners.
1913
El mes d'abril els obrers de la fàbrica Pirelli es declaren en vaga, perquè l'empresa havia contractat a un treballador no sindicat. L'empresa acomiadà a tots els treballadors i va obrir llistes per a noves contractacions, però els obrers en vaga no van deixar que s'incorporessin a la feina. Amb la intervenció de l'alcalde de la ciutat es va reconduir el conflicte. El dia 11 de maig es remprengué la feina "con los operarios antiguos y algunos nuevos".
1913
Maig. La Societat obrera "La Emancipadora" impulsa la constitució de la federació local de societats obreres adherides a la CNT. "La Emancipadora" seguia els acords de l’assemblea celebrada a l’Ateneu Sindicalista de Barcelona els dies 23, 24 i 25 de març de 1913.
1913
Els primers dies de juny un grup de joves sindicalistes constitueixen la societat ¡Despertar!, amb la intenció de propagar la cultura sindicalista.
1913
Juny. En una assemblea del Sindicat de l’Art Fabril “La Constancia”, presidida per Maurici Puig i celebrada el dia 9 al local de la Casa del Poble, es pren l’acord de presentar als fabricants unes noves bases de treball. Aquestes bases es concretaven en:

1er Jornada de treball de 9 hores, acabant la jornada del dissabte a migdia.
2on Per al treball nocturn jornada de 8 hores.
3er Per al treball a preu-fet augment d’un 40%, per al treball a jornal augment d’un 25%.
4rt Reconeixement del Sindicat.

1913
Els dies 22, 23 i 24 de juny se celebra a Barcelona l’assemblea constitutiva de la Confederació de Sindicats d’Oficials i Peons de paleta de Catalunya, prenent-se l’acord que el Comitè de la Federació resideixi a Vilanova i la Geltrú. Aquest Comitè va quedar format per Emili Prats. Joan Pijoan. Emili Gil i Ildefons Garí. El periòdic "El Sindicalista" serà el portaven de la Federació.
1913
El 30 de juliol els treballadors del tèxtil de la ciutat, aprovaren per aclamació, en un míting celebrat al teatre Bosc, afegir-se a la vaga general del tèxtil que havia començat a Barcelona i que es va estendre a les principals zones tèxtils de Catalunya. El "Diario de Villanueva" citava que, a Vilanova, la vaga afectava a 3000 obrers. L'objectiu principal de la vaga era aconseguir la jornada de 9 hores. Els primers dies d'agost la vaga es convertí en vaga general en rebre els vaguistes el suport dels tallers, paletes i manobres de la ciutat. La vaga s'acabà el dia 22 d'agost després que el Govern publiqués un decret regulant la jornada màxima de treball en 10 hores diàries i augmentés els preus dels treballs a preu fet.
1913
La primera quinzena de setembre queda organitzat el sindicat de treballadors de la fàbrica Pirelli i es nomena una junta directiva.
1913
Octubre. Es publica el primer manifest del Comitè de la Confederació Regional d’Oficials i Peons de Paleta de Catalunya, signat per: Emili Prat, Joan Pijoan, Emili Gil i Ildefons Garí.
1914
Gener. El dia 16 es constitueix, a nivell local, la Lliga de Defensa dels Drets de l’Home.
1914
Després que la feina per als boters, hagués quedat molt reduïda des de finals del anys 1890, durant els anys de la guerra mundial (1914-1918) tingué una bona revifada, quan la demanda de vi dels francesos i d'altres estats, propicià l'exportació de vi i la demanda de bótes.
1914
Juliol. Se celebra a Vilanova el segon congrés de la Confederació Regional d’Oficials i Peons de Paleta de Catalunya.
1916
Entre 1916 i 1919 es construeixen els tallers de la RENFE. Se'ls coneixerà com "el recorrido".
1916
Els dies 21, 22 i 23 de novembre se celebra a Vilanova i la Geltrú el quart congrés de la Federación Nacional de Agricultores de España (FNA) que s'havia constituït a Córdoba l'any 1913. Hi participen els pagesos vilanovins Pere Manyé i Joan Papiol.
1916
El 18 de desembre Vilanova va quedar totalment parada, quan la classe obrera va secundar la vaga general contra l'encariment de les subsistències, convocada conjuntament per la CNT i la UGT.
1917
Els tallers de la RENFE comencen la seva activitat. L'any 1920 hi treballaran 354 persones.
1917
El dia 17 d'agost la CNT i la UGT declararen una vaga general de caire revolucionari. A Vilanova la vaga va durar del 17 al 20 d'agost.
1917
El Patronat Catòlics d'Obreres, que ja existia, es federa amb els de Barcelona, Girona, Martorell i Mataró.
1918-juny
Del dia 28 de juny a l'u de juliol se celebra a Barcelona el 1er congrés de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC). Se'l coneixerà com el Congrés de Sants. De Vilanova hi assisteix Pere Colomer representant els paletes i manobres (102 afiliats), els forners (50 afiliats) i els oficis varis (43 afiliats) (assistents al congrés). Pere Colomer en nom de la federació local presentà al congrés la ponència següent:
Reconeguda la utilitat de l'ensenyament racionalista, n'hi ha prou amb recomanar simplement i particularment als sindicats obrers el sosteniment d'escoles, o ha de buscar-se una fórmula que sota els auspicis de la C.R. del T. mancomuni amb caràcter general l'acció educativa dels sindicats perquè s'ajudin mútuament i materialment en la fundació d'escoles, en llur sosteniment i encara en el foment del professorat lliure apte ?
1918-desembre
El 8 de desembre la Federació Local de la CNT assisteix a una nova assemblea convocada per la CRTC a Barcelona, on es constatà el creixement de la CNT.
1919
El dia 21 de febrer la CRTC declara la vaga a l'empresa Riegos y Fuerzas del Ebro,  S.A., coneguda popularment com "la Canadenca", perquè l'empresa havia acomiadat a uns treballadors que s'havien sindicat. La vaga anà rebent suports i va esdevenir la vaga general pacífica més important de la primera meitat del segle XX. A Vilanova i la Geltrú els treballadors de la Riegos, van deixar els llocs de treball el dia 6 de març, provocant la parada dels tallers i fàbriques mogudes amb l'energia elèctrica. El Govern militaritzà l'empresa i els llocs de maniobres foren ocupats per militars, perquè els obrers, tot i militaritzats, continuaven la vaga i eren empresonats. La CNT ressumí les seves exigències en dues reivindicacions concretes: llibertat per als treballadors empresonats amb motiu de la vaga i l'establiment de la jornada de 8 hores de treball amb caràcter general. La vaga durà fins el dia 20 de març, després que l'empresa i el Govern acceptessin les reivindicacions obreres. Ha passat a la història del moviment obrer com la Vaga de la Canadenca
1919
El mes de novembre en resposta a la gran demostració d'organització i força de la CNT durant la Vaga de la Canadenca, la Federación Patronal de Cataluña va declarar el locaut a tot el Principat, condemnant als obrers al pacte de la gana (entre cent-quaranta mil i dos-cents mil obrers es quedaren sense feina durant 10 setmanes). A Vilanova, llevat de la fàbrica dels canons i la fàbrica de paper, totes les grans indústries van tancar. El Locaut va durar fins el 28 de gener (nota de la patronal). A partir d'aquí, l'organització Patronal de bracet, primer amb la policia (amb la banda de l'inspector Bravo Portillo) i després amb el governador civil de Barcelona, general Martínez Anido, encetà una espiral de violència i de repressió del moviment obrer, sense treva i sense precedents.
(relació dels obrers assassinats i ferits entre els anys 1919-1923).
1920
El mes de març és constitueix la "Agrupación Benéfica del Recorrido de Villanueva M.Z.A." "Sociedad de Socorros en caso de enfermedad o fallecimiento".
1920
El dia 30 de novembre és assassinat a Barcelona en Francesc Layret, advocat defensor dels obrers de Catalunya. La violència de la Patronal  i de l'autoritat militar apuntaven directament al cor del moviment obrer. L'anarquista vilanoví Ricard Mestre escrivia l'any 1929 ...¿per quins motius entrava en la consciència de les masses la propaganda antiparlamentària dels llibertaris? Si la generalitat dels nostres polítics s’hagués comportat (semblar-s’hi tan sols) com el mai prou recordat Layret, amb seguretat que el poble els hagués estimat com estimava aquest.
1923-març
El dia 10 es assassinat a Barcelona el secretari general de la CNT, en Salvador Seguí, àlies en Noi del Sucre. Seguí havia estat el principal dirigent de la Vaga de la Canadenca. La seva mort commocionà tota la classe obrera.
1923.
Aquest mes de març l'Agrupació Benèfica del "recorrido" reforma el seu reglament. Melitón Martín del Amó n'és el President i Joan Marcellán Ríos el Secretari.
1923-setembre
El general Miquel Primo de Rivera (capità general de Catalunya), amb la col·laboració del Foment del Treball Nacional, dirigeix un cop d'Estat. El rei l'accepta i el nomena Cap de Govern, instaurant-se una "reial dictadura militar" que no tardà gaire en prohibir la CNT i el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) a Catalunya. La "reial dictadura militar" també va perseguir la llengua, la cultura i els símbols de Catalunya.
1923
Desembre. Una delegació de la Federació local de Sindicats de la CNT, participa en un Ple semiclandestí de la CRTC que se celebra a Mataró el dia vuit.
1924
Gener. Davant la persecució que pateixen els dirigent de la CNT, la Federació local anuncia l’acord de suspendre el seu funcionament.
1925
S'inaugura la fàbrica de ciment del Griffi, sota la raó social de Materiales Hidráulicos Griffi S.A. Francesc Puig Figueres n'era el conseller delegat. La fàbrica estava situada a la carretera de Canyelles, a tocar de l'antiga masia la Torre de l'Onclet.
1929
S'inaugura la Calibradora Mecànica. Estava situada entre el camí de Solicrup i el costat de llevant dels tallers del "recorrido". També aquest any s'inaugura el Pantà de Foix.
1929
Aquest 1929 la UGT reprèn la commemoració del 1er de maig i dins d'una campanya de propaganda arreu de Catalunya. El socialista Francisco Largo Caballero fa un míting a Vilanova i la Geltrú.
1929
El mes de setembre es comença a publicar el periòdic "Estela". Impulsat per Ricard Mestre, durant la República serà el portaveu de la CNT.
1930

Caiguda la dictadura militar del General Primo de Rivera. La CNT es reorganitza, i el dia 28 de març se celebra una assemblea al teatre Bosc on s’elegeix un nou Comitè Local format per: Francesc Fernández, Casimir Forcada, Bru Gómez, Anton Guardiola, Ricard Mestre, Florenci Nolla, Joan Pasamà, Pere Pujol, Joan Badell i Joan Viñals.
1930, abril
El periòdic Estela reprodueix les conclusions del Manifest del comitè de la CNT, publicat a Barcelona.

1º. La CNT apoyará la opinión del país en todo esfuerzo tendente a que sean convocadas unas Cortes Constituyentes.
2º. El restablecimiento de las garantias constitucionales y todos los derechos de ciudadania.
3º. La más absoluta y estricta libertad sindical.
4º. El respeto a la jornada legal de ocho horas y a todas las reivindicaciones que teniamos conquistadas.
5º. La libertad de todos los presos político-sociales y la revisión de procesos.
Esta es la mínima aspiración que deben exigir con urgencia los trabajadores de España, los que siempre fueron efectos a la CNT
Por la Confederación Nacional del Trabajo. EL COMITÈ

1930
El dia 6 de juliol se celebra a Barcelona una conferència de la CRTC, en la què hi participen delegats de la CNT de Vilanova.
El 17 de juliol es constitueix la secció Ferroviària del Sindicat Únic de Vilanova i la Geltrú, a la que segueixen la secció de M.H. Griffi, S.A. (12 d'agost), secció de Productos Pirelli, S.A. (16 d'octubre) i la secció de la Construcció (12 d'octubre).

1930, agost
La CNT local publica un manifest adreçat a tots els treballadors de Vilanova.

1930
El dia 20 d’agost els treballadors de la fàbrica de ciment Griffi, S.A., es declaren en vaga, perquè és trenquen les negociacions per establir unes noves bases de treball. El consell d’administració del Griffi, encapçalat per Francesc Puig Figueras, respongué amb la contractació d'esquirols forans, cosa que provocà forts enfrontament i baralles entre els dos col·lectius. La guàrdia civil havia d’escortar el camions que sortien de la fàbrica perquè eren atacats pels treballadors en vaga. L'enfrontament d'un nombrós grup de dones (que barrava el pas dels camions) amb la guàrdia civil, desembocà en una aturada general de la ciutat el dia 12 de setembre. El Comitè de Vaga envià una delegació a l'Ajuntament exigint, entre d’altres coses, la "expulsión de los pistoleros del Sindicato Libre que, después de actuar como reclutadores de esquiroles en Barcelona, están al servicio de la casa Griffi.
La vaga, amb el suport solidari dels treballadors d'altres empreses i de bona part de la vila, va durar fins el 22 d'abril de 1931, quan, després de la dimissió de Francesc Puig Figueras, un nou consell d’administració presidit pel sitgetà Pere Montané, va acomiadar els pistolers del Lliure i als esquirols; firmant-se un nou conveni amb les bases presentades nou mesos abans. Per part dels treballadors van signar l’acord: Joan Arans i Nin, Diego Delgado i Carrizo, Joan Fortuny i Nicolau i Joan Recasens i Farré. Sobre el desenllaç de la vaga en Joan Arans escrigué (Estela, 24 d'abril de 1931) El final que ha tingut la vaga ens permet anar amb el cap aixecat, però l’ètica no ens permet abusar del triomf. L’ús d’un triomf pot rebentar el triomf mateix. Un triomf mal interpretat és sinònim d’una derrota propera.

1930
El mes de setembre es declaren en vaga els treballadors de la fàbrica de mosaics SAS. Un altre llarg conflicte. Aquest tingué una durada de set mesos i amb la intervenció de l'alcalde de la ciutat se signa un acord el dia 29 d'abril de 1931.

1930
El mes d'octubre es constitueixen les seccions de la CNT de la fàbrica Pirelli i del Ram de la Construcció.

1931
La dictadura del general Primo de Rivera havia caigut el gener de 1930 i és convocaren eleccions municipals per al 12 d'abril de 1931. El triomf dels partits republicans i d'esquerres a les grans ciutats de l'Estat, portà la proclamació de la República. El dia 14 d'abril el Vilanoví Francesc Macià proclamava a Barcelona la República Catalana com Estat integrant de la Federació Ibèrica, que es convertiria al cap de tres dies en la Generalitat de Catalunya  (discurs del President).
A Vilanova el mateix dia 14 un grup d'obrers procedí a reobrir el local de la CNT.

1931
Abril. En el número 33 del periòdic "Estela" (edició del 25 d'abril) en Ricard Mestre escriu una nota necrològica enaltint la lluitadora anarcosindicalista Teresa Claramunt, que havia mort el dia 11.
1931
Com ja hem dit més amunt amb data 25 d'abril se signen els acords que acaben amb la llarga vaga de la fàbrica de ciments "Griffi"
1931

El dimarts dia 5 de maig la CNT local celebra un míting organitzat per la secció de ferroviaris. El Secretari del Comitè local Pau Anglès, que va presidir el míting, va llegir les conclusions següents:

1º Desarme de la Guardia Civil.
2º Separación de la Iglesia del Estado.
3º Detención de todos los pistoleros.
Impulsar el progreso de la Ciencia social que habrá de repercutir evolutivamente a la verdadera conquista de las libertades humanas.
5º Creación de escuelas racionalistas.

1931
El dia 13 de maig els treballadors de la construcció dels canals del Pantà, amb el suport de la CNT,  és declaren en vaga reclamant la jornada de treball de 8 hores i més ventilació en els túnels dels canals. Dos mesos després (11 de juliol) fan un manifest denunciant l'actitud de "negreros" (sic) del contractista i assenyalant que mantindrien la vaga en tant no s'accedís a les seves reclamacions.
1931
A final de maig es constitueix la Secció local de l'Art Fabril i Tèxtil de la CNT.
1931
Els dies 31 de maig i 1 de juny se celebra a Barcelona una Conferència de la CRTC. Representant els Sindicats de Vilanova hi assisteix Antonio Gómez

1931
El mes de juny (del dia 11 al 16) se celebra a Madrid el 3er congrés confederal de la CNT, en el que la CNT de Vilanova i la Geltrú s'hi troba representada per Joan Arans, que presenta una filiació de 3.600 federats. 
1931
També el mes de juny els camperols locals de la CNT signen unes bases de treball amb els propietaris agrícoles, entre les qual destaquen,

10ª En caso de accidente de trabajo, el patrono deberá abonar tres quartas partes del jornal y además los gastos que ocasione el accidente.
11ª El patrono no podrá contratar a ningun obrero que no pertenezca a esta sección o sindicato.

1931
Juliol. La secció de Forners de la CNT es declara en vaga perquè després de 17 dies d'haver presentat unes noves bases de treball els patrons del sector no han contestat. Amb la intervenció de l'alcalde de la ciutat la vaga només durà tres dies.

1931
Els primers dies d'agost se celebra a Barcelona un Ple Regional de Sindicats de la CRTC. En Serdà i Ricard Mestre hi participen representant els Sindicats de Vilanova, on presentaren una filiació de 4000 federats.Cartell del Bloc Obrer i Camperol
1931
El mes de setembre es constitueix la secció de Vilanova i la Geltrú del Bloc Obrer i Camperol, amb una junta presidida per Josep Vidal i Urpí.
1932
El mes de gener els treballadors de la fàbrica de la Rambla es declaren en vaga en demanda d'augment de sou.
1932
Entre l'abril de 1932 i el març de 1933 la CNT pateix una greu escissió (trentistes per una banda, faistes per l'altra), davant de la pressió organitzada dels militants de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), que van acabar per fer-se amb el control de la CNT. La Federació Local de Vilanova i la Geltrú va alinear-se amb els Trentistes. A principis d'any, dins d'una campanya de propaganda, els Trentistes Joan Peiró, Àngel Pestaña i Ricard Fornells van fer uns mítings a Vilanova.
1932
Es constitueix la Cooperativa d'Energia Elèctrica de Vilanova, començarà les seves activitats el juliol de 1934.Xemenia de la fàbrica de Cal Ganeta l'any 2007
1932
El 19 d'abril se signa un conveni col·lectiu entre patrons i obrers del tèxtil, que recollia la setmana de 48 hores (que per llei s'havia instaurat l'octubre de 1919 i que la dictadura del general Primo de Rivera -1923-1930- havia abolit). S'incloïa en el conveni una setmana de vacances els primers dies d'agost.
1932
El mes d’octubre la Societat d’Obrers de la fàbrica Pirelli, reunida en assemblea va decidir donar-se de baixa de la CNT i afegir-se a la UGT.
1933
El dia 10 de març la fàbrica de Cal Ganeta pateix un gran incendi.
1933
S'inaugura la fàbrica de filats i teixits de Josep Font i Vilaseca. Estava ubicada entre la rasa Miquelet i l'inici del camí vell de Cubelles. Se la coneixerà com la fàbrica Nova. Tanca les portes l'any 1988.
1933
El mes de març es constitueix el Sindicat de Professions i oficis varis de la UGT.
1933
Juliol. Impulsat pel cenetista Pere Pujol Navarro es comença a publicar el setmanari “Via Libre”, que se subtitulava Periódico de orientación y crítica sindical.
1933
El mes de setembre els barbers es declaren en vaga, reclamant la jornada de 8 hores i el comprimís de no contractar personal que treballi en altre tipus d'indústria.
1934
El mes de maig el sindicat de Contramestres i Ajudants "Ràdium" declara una vaga que amenaça en parar tota la indústria tèxtil del Principat. La vaga es va mantenir fins el 2 de juliol, després d’una ordre del Conseller de Treball de la Generalitat de Catalunya del 30 de juny que instà els fabricants a obrir les factories i als contramestres i ajudants a incorporar-se al lloc de treball.
1934
Els fets del 6 d'octubre foren molt violents a Vilanova. El manifest del comitè local de l'Aliança Obrera, va declarar la vaga general revolucionària, contra l'intent del cop d'Estat "legal" de l'anti-republicana CEDA, dirigida per José Maria Gil Robles. A mitjanit militants de l'Aliança Obrera i d'Estat Català es van dirigir a l'Ajuntament per proclamar la República Catalana. Es va calar foc a la porta de l'església de Mar, perquè es creia que s'hi guardaven armes a dins. El dia 6 transcorregué amb calma tensa i el dia 7, quan ja s'havia fet pública la capitulació del President Companys, es produí un llarg tiroteig entre la guàrdia civil i elements revolucionaris i s'atacà la seva caserna amb explosius. L'arribada d'un destructor de la marina espanyola, amb la seva dotació, i d'un destacament de guàrdies civils de Vilafranca del Penedès, acabà amb la resistència dels revoltats, deixant cincs morts, diversos ferits i 104 detinguts.
1934
És sabut que la UGT, abans de la guerra, no havia arrelat al Principat. Tot i així Vilanova i la Geltrú era una de les 85 localitats on, l'any 1934, hi havia un secretariat local.
1936
Els militants del CADCI es declaren en vaga i es manifesten, reclamant el descans dominical, per als dependents del comerç. El CADCI tenia la seu a la plaça dels Cotxes, cantonada amb el c/ Cervantes, a la casa Francesc de Sales Vidal.
1936
El dia 1 de maig comencen a Saragossa les sessions del quart congrés confederal de la CNT, amb l'assistència d'una bona part dels sindicats escindits l'any 1932, que van reingressar a la CNT. Segons el periòdic "Solidaridad Obrera" del 5 de maig hi van assistir 649 delegats, representant a 559.294 afiliats, agrupats en 988 sindicats.
1936
El dia 18 de juliol militars d'alta graduació, encapçalats pels generals colpistes Emilio Mola, Francisco Franco, José Sanjurjo i Gonzalo Queipo del Llano se subleven contra la República, provocant la llarga, trista i esfereïdora guerra que tots coneixem. Cal llegir les directrius del general Mola (Pamplona, 19-07) per conèixer les intencions que portaven:

"és necesario propagar una atmósfera de terror. Hemos de crear una impresión de dominación. Qualquiera que sea abiertamente o secretamente defensor del Frente Popular ha de ser fusilado".

També veure el ban radiat de Queipo del Llano (Sevilla, 23 de juliol),

“las directivas de las organizaciones marxista o comunista serán pasadas por las armas sin formación de causa, y en caso de no darse con tales individuos, serán ejecutados un número igual de afiliados arbitrariamente elegidos”.

A Barcelona la CNT i altres grups es llencen al carrer i amb l'ajut dels pocs cossos armats fidels a la República, aconsegueixen derrotar els facciosos.  Església de Sant Antoni (1937)El poder establert, sense la força dels cossos policials, trontollà. Hem llegit que el President Lluís Companys, va posar-se a disposició dels dirigents anarcosindicalistes. Però el que si és un fet evident que la intervenció de la CNT fou determinant per a sufocar la sublevació militar a Catalunya. A Vilanova, després de la calma tensa dels primers moments, el dia 20 es va produir una vaga general, sense que fos explícitament declarada i, en saber-se la rendició dels sublevats a Barcelona, l'eufòria col·lectiva i revolucionària de la capital s'estengué per arreu. Amb aquest caliu de fons, el dia 20 es va calar foc al Registre de la Propietat i s'intentà fer el mateix amb el Registre Civil. Joan Ricart i SolerAquest darrer objectiu no s'aconseguí per la intervenció de Martí Torrents, aleshores Jutge de Pau municipal. Hom va atribuir aquests fets a grups anarquistes, però entenem que cal comentar que qualsevol fet violent ha estat atribuït als anarquistes, amb raó o sense, fomentant el seu descrèdit. El dia 21 va començar la destrucció i saqueig de les tres esglésies parroquials. Un conegut dirigent anarquista, en Ricard Mestre, va impedir que un nombrós grup d'exaltats destruís el retaule de la Geltrú. El dia 22 es va constituir el Comitè de Defensa Local (veritable contrapoder municipal), amb representació de la CNT, ERC, Estat Català, FAI, POUM, UGT, UR i USC,  reflex del Comitè Central de Milícies Antifeixistes que s'havia constituït a Barcelona. Després escamots pseudo-revolucionaris, escamparen la por per la ciutat amb ignominiosos assassinats, que començaren el dia 25 de juliol amb la mort de l'ermità de Lourdes Joaquim Aribau i Girona, al que seguiren dos clergues, vicaris de l'església de Sant Antoni. Dins de la llarga llista també van ser assassinats Guillem Vidal i Ribas, treballador del Griffi i militant del CADCI, el director de la fàbrica Marqués Joan Ricart i Soler i el president de l'Associació Patronal de Forners Manuel Sala Soler, la seva esposa i dos fills. (*) Testimonis de l'època atribueixen als dirigents de la CNT, Joan Arans Nin i Ricard Mestre Ventura, haver salvat diferents persones dels pseudo-revolucionaris desfermats.

(*) L'historiador Francesc X. Puig Rovira ha publicat un detallat treball sobre la qüestió: El cost humà de la Guerra Civil a Vilanova. Miscel·lània Penedesenca 1994. Editat per Institut d'Estudis Penedesencs. Sant Sadurní d'Anoia, 1995.

1936
El dia 27 de juliol l'Associació de Treballadors de Productos Pirelli, S.A (organització independent de les dues grans centrals sindicals, CNT i UGT), celebren una assemblea i en votació secreta es decideix, per 121 vots a favor i 21 en contra, ingressar a la UGT.
Els militants del CADCI en una assemblea general celebrada a Barcelona, els primers dies d'agost, també van prendre l'acord d'adherir-se a la UGT.
1936
S'inicia un procés d'incautació, socialització o municipalització dels serveis públics i també de les grans empreses, dins de les quals es constituïren uns Comitès de Control Obrer formats per la CNT i la UGT. També es col·lectivitzaren diferents serveis o subministraments de productes bàsics com el del pa.   (Ordre d'incautació de la fàbrica Pirelli).
1936-39
Tot i la guerra, continuà una determinada activitat sindical. El mes de setembre se celebra a Barcelona un Ple de Pagesos de la CNT, al que assisteix una representació de la Federació local de Vilanova i la Geltrú.
També el mes de desembre de 1936 delegats de la CNT i de la UGT de les empreses d'Aigua Gas i Electricitat, presentaven als Serveis Elèctrics Unificats de Catalunya, una ponència-proposta de d'Assegurances Socials i Retir Obrer. A Vilanova i la Geltrú el dia 2 de novembre de 1937 es reunien els afiliats del Sindicat d'Aigua, Gas i Electricitat de la UGT per elegir el delegat al 3er congrés de la UGT de Catalunya, que s'havia de celebrar del 14 al 17 de novembre a Barcelona.
1939
El dia 21 de gener les tropes dels general Yagüe, ocupen la ciutat. Vilanova i la Geltrú passava a engruixir la llista de ciutats i pobles de Catalunya i d'Espanya, que coneixia de primera mà l'ordre i les lleis del feixisme: les "txeques" de la falange, els batallons de treballs forçats, la deportació i els consells de guerra dels tribunals militars. Els principals càrrecs: Auxilio y/o Adhesión a la rebelión militar, que traduït volia dir haver defensat la República, o haver tingut algun càrrec representatiu, amb els agreujants de: català i/o sindicalista.

1939
El dia 1 d'abril Franco dóna per acabada una guerra que ell va fer durar vint anys més, durant els quals va manar matar més de 30.000 persones.  I cal no oblidar que si per l'exèrcit invasor era un delicte ser català, ser català i obrer eren dos delictes (nota dels militants de la CNT, de la UGT i de la UR afusellats pels franquistes a Catalunya). A més l'oligarquia catalana, llevat d'honrosíssimes excepcions, es posà al costat de la dictadura per portar els capdavanters del moviment obrer a les presons, i fins i tot davant les escopetes (carta de denúncia).
(Nota dels sindicalistes i altres militants de partits polítics de la Comarca del Garraf, afusellats pels franquistes) .

 
Per anar a la pàgina d'Inici  

Per anar a la pàgina d'Inici