Segona part:  1901 - 1939

            Per anar a la primera part Va a la primera part  

 


1901
Catalunya. Vaga General del tèxtil a les comarques del Ter i Fresser i locaut patronal, que acaben desarticulant els sindicats fabrils.

1901, agost
Barcelona. Francesc Ferrer i Guàrdia funda l’Escola Moderna, per propagar un ensenyament laic i racionalista.

1901, octubre
Madrid. Se celebra el 2on congrés de la Federació Regional  de Societats de Resistència (FRSR). Hi assisteixen 51 delegats representant uns 75.000 treballadors. .

1902, febrerFragment del quadre de Ramon Casas "La Càrrega"
Barcelona. El dia 14 s'anuncia l'inici de la Vaga General. Ja estaven en vaga els metal·lúrgics (els impulsors de la vaga), els carreters i els forners. El dia 17 Barcelona estava paralitzada i es produeixen greus enfrontaments entre la guàrdia civil i els manifestats que provoquen 12 morts i centenars de ferits. El govern respongué amb l'estat de guerra, el tancament dels locals de les societats obreres i l'empresonament de més de 300 dirigents sindicals. Però la vaga es va estendre a Reus, Sabadell, Sants, Tarragona, Terrassa. La UGT s'hi va mantenir al marge, amb la qual cosa quedà restringida a Catalunya. La vaga fou un fracàs i el dia 24 els obrers que no estaven empresonats, tornaren capcots a la feina.

1902, maig
Madrid. El dia 14 s'obren les sessions del VII congrés de la UGT. Hi assisteixen 93 delegats de 193 seccions que representen a 34.410 afiliats de 46 localitats. La UGT emprenia una progressiva expansió. El març de 1902 tenia 32.779 afiliats enquadrats en 226 seccions (2275 afiliats i 15 seccions a Catalunya) i l’octubre d'aquest mateix any 40.087 afiliats i 251 seccions. Pablo Iglesias va ser reelegit president de la UGT i Antonio García Quejido, secretari.

1902
Santiago de Compostela. Se celebra un Congrés d'Associacions Catòlico-Obreres, plantejant-se petites reivindicacions específicament obreres, que no van ser recollides en les conclusions finals.

1903
Catalunya. Durant els primers mesos de l'any es produeixen un seguit de grans vagues: a Reus 7 dies de vaga general, a Barcelona vaga dels descarregadors del moll, la dels carreters i el mes de juny la dels paletes i picapedrers. La majoria van representar un fracàs pel moviment obrer i l'abandó dels afiliats desarborà les societats de resistència del Principat.

1903, març
Barcelona. Un grup de 14 dependents catalanistes s'organitzen per constituir el Centre Autonomista del Comerç i la Indústria (CADCI), que fou fins l'any 1910 una societat cultural, educativa i mutual. Aquest any, el 1910, es constituí dins del CADCI la Secció de Treball, que fou un veritable revulsiu per a l'entitat i pels treballadors mercantil de Catalunya. El primer President fou Carles Font i Rovira.

1903, maig
Madrid. Del dia 14 al 16 se celebra el tercer congrés de la FRSR. Hi van assistir 30 delegats representant prop de 100 societats d'Alcoi, Barcelona, Girona, Grazalema (Cádiz), La Unión (Múrcia), Los Barrios (Cádiz), Madrid, Málaga, Morón de la Frontera (Sevilla), Puerto Real, Sant Feliu de Guíxols, Santander, Saragossa, Sevilla, Terrassa i Vizcaya.

1903, agost
Badalona. Els obrers tèxtil impertèrrits a les conseqüències de les vagues del 1901-1902 i principis del 1903, i conscients que la força dels treballadors està en la seva unió, tornen a organitzar-se. Dels 15 al 17 d'agost es convoca i se celebra a Badalona un congrés obrer del tèxtil de Catalunya, constituint la Federació de l'Art Fabril de Catalunya, amb la voluntat d'estendre l'organització a la resta de l'Estat. Hi van assistir representants de Badalona, Barcelona, Calella, Mataró, Roda de Ter, Sabadell, Sant Hipòlit de Voltregà, Terrassa i Valls. Formaven part del Comitè Central de la Federació Pere Mestres, president. Joan Vidal Sariera, vicepresident. Manuel Torres, secretari i Jaume Badía, vicesecretari.

1904, maig
Sevilla. Del dia 15 al 18 se celebra el 4rt congrés de la Federació Regional de Societats de Resistència, però la desarticulació del moviment obrer anarcosindicalista de l'Estat, no hi ha qui l'aturi. Els dirigents de la Federacio són detinguts i el secretari del Comitè, Francesc Soler, és condemnat a 6 anys de presó per fer propaganda antimilitarista.

1904, agost
Barcelona. Mentre l'organització de les societats obreres, no socialistes, a nivell estatal no trobaven un punt de convergència, a Barcelona es constitueix amb pocs efectius la Unió Local de Societats Obreres. Aquesta Unió que en un primer moment no aglutina amb prou força el moviment obrer, serà l'any 1907 la força centrífuga de l'anarcosindicalisme.

1904, agost
Amsterdam. Del dia 14 a 20 se celebra el 6è congrés de la 2a. Internacional . Hi van assistir 480 delegats de 24 Països. Pablo Iglesias representà al PSOE i Antonio García Quejido a la UGT.

1904, setembre
Espanya. Es promulga una llei de descans dominical.

1905, maig
Madrid. Del dia 16 al 19 se celebra el VIII congrés de la UGT. Hi assisteixen 78 delegats que representen uns 40.000 afiliats de 70 localitats. De Catalunya només 6 seccions de 3 localitats (Calella, Sitges i Tortosa). La UGT es composa de 373 seccions i 56.905 afiliats (de Catalunya només 16 seccions i 2.819 afiliats). Pablo Iglesias és elegit President i Vicente Barrio Secretari. Creiem que és una nota remarcable d'aquest congrés el fet que Antonio García Quejido no formi part de l'equip de direcció de la UGT, cosa que havia fet ininterrumpudament des de la fundació l'any 1888.

1906, juny
Madrid. L’anarquista Mateo Morral atempta contra el rei Alfons XIII.

1906, octubre
França. La Confederació General del Treball afirma el seu apoliticisme amb la "Carta d'Amiens".

1907, 13 de juny
Barcelona. El jesuïta Gabriel Palau funda la "Unió Professional de Dependents i Empleats de Comerç". Les progressistes idees de Gabriel Palau no foren acceptades per l'oligarquia catòlica i fou traslladat a Buenos Aires l'any 1916.

1907, juliol
Barcelona. El dia 25 es publica un manifest signat per 36 societats obreres convocant un congrés per a la constitució de la Confederació local de Societats de Resistència -Solidaritat Obrera-.

1907, agost
Barcelona. El dia 3 se celebra el congrés de constitució de Solidaritat Obrera. Nom oficial: Federació Local de Societats Obreres de Barcelona-Solidaritat Obrera-. Hi participen organitzacions anarcosindicalistes i socialistes. Solidaritat Obrera serà sens dubte el punt d'inflexió del moviment obrer de Catalunya i empès per aquest, de la resta de l'Estat. Es pren l'acord d'editar un periòdic, "Solidaridad Obrera".

1907, agost
Amsterdam. Del 26 al 31 d'agost  se celebra el Primer Congrés internacional anarquista.

1907, agost
Stuttgart. Primera Conferència Internacional de dones Socialistes. Les promotores Rosa Luxemburgo i Clara Zetkin.

1907, agost
Stuttgart. Setè congrés de la Segona Internacional. Representant el PSOE i la UGT hi van assistir Pablo Iglesias, Mariano García Cortés i Antoni Fabra i Ribas.

1907, agost
Stuttgart. Primera Conferència Internacional de les Joventuts Socialistes. Representant les Joventuts del PSOE hi va assistir Antoni Fabra i Ribas.

1907, octubre
Barcelona. El dia 19 apareix el primer número del setmanari "Solidaridad Obrera"  Esdevindrà el periòdic obrer més important de Catalunya. El dia 26 publicarà la relació de les 57 societats adherides a Solidaritat Obrera

1908, març
Badalona. Com a primer acte de l'expansió de Solidaritat Obrera se celebra el dia 25 una assemblea de delegats, en la que a més de les 57 societats de Barcelona, hi participen delegats de Badalona, Berga, Caldes de Montbui, Canet de Mar, Capellades, Igualada, Manlleu, Manresa, Mataró, Premià de Mar, Roda de Ter, Sabadell, Sant Feliu de Codines Terrassa, Vic i Vilassar. En total 132 societat de les 150 de la província de Barcelona. Es prengué l'acord de convocar un congrés de totes les societats obreres del Principat.

1908, maig
Madrid. El dia 16 s'obren les sessions del 9è congrés de la UGT. Hi assisteixen 64 delegats que representen 30.356 federats de 156 seccions més l’Agrupació Obrera de Mieres i la Federació Nacional de Picapedrers. Del Principat només hi havia representació de les seccions de Sabaters de Sitges i Serradors i Esmoladors de Berga. En aquestes dates la UGT es composava de 240 seccions i 32.612 afiliats (551 de Catalunya).

1908, setembre
Barcelona. Convocat des de les pàgines del periòdic "Solidaridad Obrera", del dia 6 al 8 se celebra el congrés constitutiu de la Confederació Regional de Societats de Resistència -Solidaritat Obrera-. Hi van assistir 153 delegats que representaven 95 societats federades, 22 societats adherides, 4 federacions locals (Sabadell, Tarragona, Terrassa i Vic), una Agrupació Obrera de Calella i una Col.lectivitat Obrera de Palafrugell.
El caràcter unitari d'aquest congrés creiem que es pot veure amb l'elevat nombre de militants socialistes que assistiren al congrés (en citarem dos de significatius, el reusenc Antoni Fabra i Ribas que havia representant a les joventuts socialistes en el congrés d'Stuttgart el 1907 i el penedesenc Josep Comaposada que havia estat president de la UGT), junt amb anarcosindicalistes coneguts, com els veterans Francesc Abayà, Francisco Tomàs i el jove Salvador Seguí.

1908, desembre
Vic. Els dies 26 i 27 se celebra un congrés comarcal, per constituir la Federació Comarcal de Societats de Resistència -Solidaritat Obrera- al què hi van assistir 14 societats obreres de Vic, Torelló, Sant Hipòlit de Voltregà, Roda de Ter, Montesquiu de Ripollès i Manlleu. Fou presidit per Vicens Molas que ho era de la Federació local de Vic. La expansió i adhesions a la Confederació de Solidaritat Obrera, serà un fet imperable.

1909, maig
Barcelona.
En una assemblea de l'Art Fabril de Catalunya, en la que també hi participen representants de les Tres Classes de Vapor, es constitueix la Federació Espanyola de l'Art Fabril.

1909, juny
Barcelona. El dia 13 se celebra una important assemblea de delegats de les societats de Barcelona adherides a Solidaritat Obrera. Hi van assistir 32 delegats representants de 43 sindicats de Barcelona, per discutir i perfilar la convocatòria dels segon congrés de la Confederació Regional Solidaritat Obrera. Aquest congrés es va convocar per als dies 24, 25, i 26 de setembre. Dels temes de l'ordre del dia que es perfilaven destaquem:
7è. Mitjans per aconsegir la jornada de vuit hores per a tots els obrers en general, com més aviat millor.
11è. Ja que alguns sindicats de fora de la regió han sol·licitat l'ingrés a la Confederació Regional, creu convenient o necessari el Congrés ampliar a nacional el caràcter de la Confederació?
Cal entendre que aquest darrer punt era extremadament enverinat, perquè a nivell "nacional" existia, i amb uns fonaments sòlids la UGT, però que a Catalunya passava pel moment més baix de la seva afiliació (695 afiliats), pràcticament tots a Barcelona. El congrés de setembre no es va poder celebrar pels tràgics esdeveniments de la Setmana Tràgica

1909, juliol
Barcelona. El dia 3 s'inaugura l'Ateneu Sindicalista.

1909, juliol - agost
Barcelona. Setmana Tràgica.
Els fets tenen el seu origen en les protestes del dia 11 de juliol per l'embarcament de tropes i la crida de reservistes per a la guerra amb el Marroc, per anar a defendre els interessos miners i colonials de l'oligarquia espanyola. Les manifestacions de protesta se succeien diàriament i Solidaritat Obrera promogué una vaga general de 24 hores per al dia 26 de juliol. A la vaga general respongué el Govern amb la declaració de l'estat de guerra i la gran manifestació del mateix dilluns dia 26, fou interceptada per la guàrdia civil provocant dotzenes de ferits. La vaga derivà cap a la construcció de barricades i la crema d'esglésies i convents, convertint-se en una revolució sense objectius definits. Els enfrontament del proletariat amb l'exèrcit i la guàrdia civil, provocà desenes de morts i ferits i la ferotge repressió posterior, contra el proletariat en general i contra les societats obreres en particular, deixaren l'emprenta del salvatgisme de les autoritats militars, que els cronistes han batejat amb el nom de la Setmana Tràgica. Després dels fets foren suspesos els periòdics obreristes i tancats els locals dels sindicats. Hi hagué quasi 2000 processats per la jurisdicció militar i foren condemnats a mort i executats Josep Miquel Baró, Antonio Malet Pujol, Eugenio del Hoyo i Ramon Clemente Garcia.

1909, octubre
Barcelona. La repressió de la Setmana Tràgica va tenir el seu punt àlgid amb l’afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia, injustament acusat de ser l'inductor dels fets.

1909, novembre
Reus. El dia 6 es comença a publicar el periòdic quinzenal "La Justicia Social" "Órgano del Partido Socialista en Reus y defensor de la clase trabajadora". N'és el director i propietari Josep Recasens i Mercadé.

1910, agost
Copenhaguen. Del 28 d'agost al 3 de setembre se celebra el vuitè congrés de la Segona Internacional. Hi assistí Pablo Iglesias representant al PSOE i Vicente Barrio representant la UGT.

1910, octubre
Barcelona. Solidaritat Obrera celebra el congrés que s'havia convocat per al setembre de 1909 i que els esdeveniments de la Setmana Tràgica van impedir. El congrés es va celebrar els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre, i l'acord més destacat va ser el de constituir una nova confederació sindical: la Confederació Nacional del Treball (CNT). Hi van assistir 136 delegats de 119 societats (77 del Principat). Implícitament també es va constituir la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC). La CNT serà sens dubte el punt de suport més important dels obrers de Catalunya i el gran revulsiu del sindicalisme estatal.  En fou el primer secretari Josep Negre.

1911, maig
Madrid. Del dia 17 al 21 de maig se celebra el desè congrés de la UGT. Hi participen 104 delegats de 67 localitats (3 del Principat) que representaven 84.222 federats, enquadrats en 175 seccions (només 4 del Principat) més la Federació de Picapedrers de Vigo, la Federació de Carruatges de Madrid, la Federació Tipogràfica i dos delegats del Comitè Nacional.

1911, juny
Bilbao.
El dia 11 se celebra una assemblea de 178 treballadors per constituir el sindicat Solidaridad de Obreros Vascos, sota el lema "Unión obrera y fraternidad vasca". La SOV d’inspiració cristiana (però sense ser un sindicat confesional ni tenir capellans en els òrgans directius), tenia el suport del Partit Nacionalista Vasc.

1911, setembre
Barcelona. Del dia 08 al 10 de setembre se celebra el primer congrés de la CNT i s’aprova el seu reglament/estatuts. Hi assisteixen 121 delegats de 99 societats i 6 federacions locals. Es reafirma la confederació a nivell estatal i es defineixen les grans línies d'actuació: el sindicalisme revolucionari basat en l'acció directa. Des del mateix moment de la seva constitució la CNT va patir la repressió de l’autoritat político-militar, amb l’empresonament dels seus dirigents i el tancament dels seus locals (la nit del dissabte 16 de setembre, vàren ser detinguts els membres del nou Comitè, encapçalats pel secretari general Josep Negre).

1911, setembre
Tarragona. Mentre se celebra a Barcelona el 1er congrés de la CNT, el dia 10 es constitueix a Tarragona la Federació Obrera Local impulsada de caire socialista. En formen part les Societats de Barbers, Boters, Ferroviaris, Fusters, Paletes, Peons de Paleta, Picapedrers, Pintors, Sabaters, Semolers, i Tipògrafs. Es va elegir una Junta Directiva encapçalada per Fèlix Simó com a President, Marià Tuset Vice-president, Josep Zaragoza Secretari, Francesc Raventós Tresorer i Antoni Llaveria Comptador.

1912, juliol
Estat. Es promulga una llei prohibint el treball nocturn de les dones (entraria en vigor el 1914, excepte en les indústries tèxtils, que es perllongaria el treball nocturn femení fins l'any 1920).

1912, agost
Barcelona.
El dia 25 d’agost se celebra una assemblea de delegats de diferents indrets de Catalunya en la que es tracta de la reorganització del proletariat català. Es va nomenar una Comissió que s’encarregués primer de reorganitzar la Federació local de Barcelona, després la regional i després la Confederació estatal. Es pren l’acord queel periòdic “El Trabajo” de Sabadell faci de portaveu de la Federació. No va tenir continuïtat.

1912, octubre
Estat. Esclata una gran vaga ferroviària. El Govern decreta la militarització del servei.

1912, novembre
Madrid. José Canalejas Méndez, Cap del Govern, mor assassinat per Manuel Pardiñas.

1912, novembre
Basil·lea. Els dies 24 i 25 se celebra un Congrés extraordinari de la segona Internacional

1913, març
Barcelona.
Els dies 23, 24 i 25 de març se celebra una nova assemblea de sindicats amb l'inveterat objectiu de reorganitzar la CRTC. Hi assisteixen delegats de Badalona, Barcelona, Igualada, Palafrugell, Sabadell, Sant Feliu de Codines, Sant Feliu de Guíxols, Tàrrega, Terrassa, Valls, Vilanova i la Geltrú i Vilassar de Dalt. Tampoc no va reexir.

1913, abril
Barcelona. Els dies 12 i 13 se celebra la Primera Assemblea d'Associacions de Dependents de Catalunya, organitzada pel CADCI. Va presidir el congrés Josep Puig i Esteve.

1913, abril
Còrdova. Del dia 17 al 20 se celebra el  Congrés fundacional de la Federació Nacional d'Obrers Agricultors d'Espanya (FNOA). Hi són representats 8795 treballadors.

1913, maig
Barcelona.
Els dies 11 i 12 se celebra una assemblea d’organitzacions de l’Art Fabril, per tal de formar la Federació de Catalunya. Es van aprovar els estatuts i es prengué l’acord que la seu de la Federació s’ubiqués a Barcelona.

1913, maig
Reus.
El dia 25 de maig obre les portes el congrés de constitució de la Federació Provincial de Tarragona d’Obrers del Camp. Hi són representades unions de camperols de 17 localitats. Salvador Subielos de Valls va ser elegit president.

1913, juny
Barcelona.
Els dies 22, 23 i 24 de juny de 1913 es constitueix la Federació de Sindicats d’Oficials i Peons de paleta de Catalunya, amb societats de, Barcelona, Blanes, Cardona, Cervera, Girona, Gràcia (Barcelona) Horta (Barcelona), Igualada, L’Hospitalet de Llobregat. Manresa, Palafrugell, Palamós, Sabadell, Sant Andreu de Palomar, Sant Feliu de Guíxols, Sant Martí de Provençals, Sants (Barcelona), Sarrià (Barcelona), Tàrrega, Terrassa, Vic i Vilanova i la Geltrú. El Comitè format per Emili Prats, Joan Pijona, Emili Gil i Indefons Garí, tindrà la seu a Vilanova i la Geltrú i el periòdic “El Sindicalista” (de Vilanova i la Geltrú) serà el portaveu de la federació.

1913, juliol
Catalunya. Vaga General dels obrers i obreres del tèxtil reclamant la reducció de les hores de treball a 9 hores diàries i denunciant l'incompliment de les lleis sobre el treball infantil i femeni, publicades l'any 1900. La vaga començà el 30 de juliol i el dia 22 d'agost es va acceptar una proposta del Govern de l'Estat que va fixar, per decret, la jornada màxima de treball en 60 hores setmanals (3.000 hores anuals) de treball per a les indústries tèxtils de tot Espanya, un augment de preu dels treballs a preu-fet i una reducció progressiva del treball nocturn femení. Les reticències patronals al compliment del decret va fer que la vaga es continués fins el 15 de setembre . Durant la primera setmana d'agost hi havia a Barcelona més de 24.000 treballadors en vaga i a Catalunya més de 63.000 vaguistes. La vaga tingué una destacada incidència a Barcelona, Igualada, Mataró, Sabadell i Vilanova i la Geltrú.

1913, setembre
Zuric. Del dia 10 al 16 es constitueix  la Federació Sindical Internacional (FIS), amb assistència de 17 delegats.  Representant la UGT hi va assistir Vicente del Barrio.

1913, setembre-octubre
Londres.
Del 27 de setembre al 2 d’octubre. Nou intent de constituir una organització supraestatal anarcosindicalista. Hi participen 37 delegats, representant 13 Estats i 47 organitzacions. Majoritariament organitzacions anarquistes i anarcosindicalistes d'Espanya, Itàlia i Holanda. Hi assisteix Josep Negre, secretari de la CNT. Segons Vicente García, anarquista exiliat a Londres i corresponsals de diversos diaris, Negre va fer la seva intervenció parlant en català.

1913, novembre
Barcelona.
Dia 23. En el local del sindicat “La Constancia” del Clot se celebra una assemblea d’entitats de l’Art Fabril i Tèxtil, en la què es pren l’acord de convocat per al dia 25 i següents del mes de desembre el Congrés de constitució de la Federació del Ram Tèxtil i annexos d’España (també citada com Federació Nacional de l’Art Fabril), amb el següent ordre del dia

1º Medidas a adoptar antes de la aprobación definitiva del Reglamento al R.D. del 24 Agosto último.
2º Necesidad de la formación de la Federación del Ramo Textil y anexos de España. Discusión y aprobación de los Estatutos con que ha de regirse esta Federación.

1913, desembre
Barcelona. Els dies 25, 26 i 27 se celebra el primer congrés de la Federació Nacional de l’Art Fabril. Hi van assistir 78 delegats representant 62 sindicats de 24 localitat (dues de fora del Principat). Alcoi, Arenys de Mar, Badalona, Barcelona, Bejar, Calella, Cornellà, Gracia, Igualada, Manlleu, Mataró, Montesquiu, Poble Nou, Reus, Sabadell, Sant Andreu, Sant Feliu de Llobregat, Sant Hipòlit de Voltregà, Santa Coloma, Sants, Terrassa, Torelló, Vilanova i la Geltrú i Vilassar de Dalt .

1914
Catalunya. Sota la presidència de Prat de la Riba s’organitza la Mancomunitat de Catalunya.

1914, maig.
València. Del dia 1 al 3 de maig se celebra el segon congrés de la FNOA. Hi assisteixen 25 delegats que representen 55 poblacions del Principat, Andalusia, i el País Valencià.

1914, juny
Madrid. El dia 20 s’inaugura l’onzè congrés de la UGT, que comptava el mes de gener amb 127.804 federats i el més d'agost amb 119.144 agrupats en 393 seccions.

1914, juliol
Barcelona. Les Tres Classes de Vapor el sindicat majoritari en el ram tèxtil s’adhereix a la CNT.

1914, juliol
França. El dia 31 de juliol és assassinat el capdavanter del socialisme francès i reconegut pacifista, Jean Jaurès.

1914, agost
Europa. Comença la primera guerra mundial.

1914, octubre
Catalunya. Convocada per la Federació Nacional de l’Art Fabril, se celebra, el dia 18 d’aquest octubre a Mataró, la Assemblea Nacional de Societats Obreres. Un intent per aglutinar totes les forces obreres en defensa del dret al treball. Hi van assistir 96 delegats amb representació directa de 15 localitats (Alcoi, Arenys de Mar, Badalona, Barcelona, Calella, Igualada, Manlleu, Manresa, Mataró, Palafrugell, Reus, Sabadell (i comarca), Sant Feliu de Guíxols, Torelló i Vilassar de Mar). Obrí l’assemblea el socialista Constantino Perlasia, president de la Federació de l’Art Fabril i Salvador Seguí va ser elegit per presidir la Mesa.

1915, abril
Úbeda (Jaèn). El dia 30 d'abril el vallenc Fidel Martí obre les sessions del tercer congrés de la Federació Nacional d'Agricultors d'Espanya (FNOA). Hi assisteixen 31 delegats que representen a societats camperoles de 64 localitats.

1916
Valladolid.  Es contitueix la Confederació Nacional Catòlico-Agrària. Establí la seu a Madrid.

1916
Pamplona. Congrés de constitució de Federació Nacional de Sindicats Catòlico-Lliures. Tingué una escassa activitat i es dissolgué el 1922.

1916, març
Reus. El dia 12 se celebra una assemblea-congrés dels sindicats camperols de la demarcació territorial de Tarragona adherits a la FNOA. Hi van assistir 23 delegats. L’acte va ser presidit per Francesc Roig. Retrat de Virginia González

1916, maig
Madrid. Del dia 18 al 24 se celebra el dotzè congrés de la UGT, que tè 76.304 afiliats (5642 de Catalunya), agrupats en 438 seccions. Són confirmats en els càrrecs de President, Vice-president i Secretari, Pablo Iglesias, Francisco Largo Caballero i Vicente Barrio, respectivament. Per primer cop a l’Estat, figura una dona en la direcció d'un sindicat. Virgínia González és elegida vocal del comitè de la UGT.

1916, novembre
Saragossa. La CNT i la UGT signen un pacte d'unitat d'acció.

1916, novembre
Vilanova i la Geltrú. Els dies 21 i 22 se celebra el quart congrés de la Federació Nacional d'Obrers Agricultors. Un mini-congrés que reflectia la crisi que patia la FNOA. Només hi van assistir 17 delegats.

1916, desembre
Espanya. La CNT i la UGT convoquen una vaga general de 24 hores en protesta per l'encariment dels preus dels aliments.

1917, març
Rússia. Comença la revolució que tragué el dogal al proletariat rus i emmirallà el d'una bona part d'Europa.

1917, maig
Saragossa. Del 22 al 24 de maig se celebra el cinquè congrés de la revigoritzada Federació Nacional d'Agricultors (FNOA). Hi van participar delegats de 80 seccions i 13.882 federats.

1917, maig
Tortosa. Sota l'empenta del clergue Àngel Querol es constitueix la primera Federació Catòlico-Agrària de Catalunya, amb representants de 17 sindicats. Només en coneixem el nom de 16, Arnes, Ascó, Bitem, Deltebre (a l'original Jesús), El Perelló, El Pinell de Brai, La Cava, La Galera, Masdenverge, Prat del Comte, Roquetes, Sant Jaume (Tortosa), Santa Bàrbara, Tivissa, Ulldecona i Vandellós. Aquesta federació i les que s'anaren constituint naixien apadrinades per les seus episcopals i el suport dels grans propietaris rurals. A la federació de Tortosa (també dita federació de l'Ebre) li van seguir les de les diòcesis de Barcelona (juny 1917), les de Girona i Tarragona el juny de 1918, la de Lleida setembre de 1918 i a finals d'any la de Vic. L’octubre de 1919 la de la Seu d’Urgell i finalment l’any 1920 es va constituir la de Berga. La submissió a l’autoritat eclesiàstica quedà reflectida en els estatuts d’aquestes federacions: Estatuts de la Federació de Barcelona, article tercer únicamente podrán formar parte de la federación los sindicatos agrícolas y entidades similares aprobados por la autoridad eclesiástica. Artícle tretzè la Federación tendrá un Consiliario nombrado por el Sr. Obispo. Però tot i què les organitzacions del sindicalisme catòlico-agrari, a redós de les parròquies, s'estengueren per tot el Principat, els camperols li donaren l'esquena i tingueren poca influència.
(Localitats amb sindicats catòlico-agraris els anys 1917-1921).

1917, agost
Espanya. Vaga General Revolucionària, promoguda per la CNT i la UGT. L’enfrontament dels treballadors amb l’exèrcit i la guàrdia civil  costa 70 morts, 43 d’ells a Catalunya.

1917, novembre
Rússia. Bolxevics, amb el suport del poble, prenen el poder a Rússia.

1917, novembre
Madrid. La "Lliga Regionalista" de Francesc Cambó entra a formar part del Govern de l'Estat.

1918, generManifestació de dones
Barcelona. Vaga de les subsistències , també coneguda com el Capçalera Solidaritat Obrera  28-01-1918Rebombori del Pa. Durant diversos dies es van produir manifestacions promogudes per les dones, encapçalades per Amàlia Alegre, contra el augments de preus dels productes bàsics. Les dones que van presentar les seves exigències al governador civil, assaltaren comerços, fleques i carboneries.

1918 , juny
Barcelona. Els dies 28, 29, 30 de juny i 1 de juliol, se celebra el Congrés de Sants.  És sens dubte la més important assemblea que realitzà la CRTC, tant pel nombre d'assistents com pel continguts de les seves resolucions i pels efectes d'expansió de l'anarcosindicalisme per tot l'Estat. Hi van participar 155 delegats en nom de 137 sindicats, 11 Federacions Locals, el Consell Local de Manlleu, La Federació Nacional d'Assaonadors i la Federació Regional de Metal·lúrgics, que representaven en total a  74.219 afiliats. Quatre dies desprès de l'acabament del Congrés seria elegit, per la Federació local de Barcelona, Secretari general de la CRTC Salvador Seguí.

1918, setembre/octubre
Madrid. Del dia 30 de setembre al 10 d'octubre se celebra el tretzè congrés de la UGT. Hi van assistir 108 delegats representant 65.563 afiliats. La UGT es composava de 89.601 afiliats agrupats en 457 seccions. (Catalunya 2509 afiliats i 21 seccions).

1918, desembre
València. Del dia 25 al 27 se celebra el sisè i últim congrés de la Federació Nacional d’Obrers Agricultors d’Espanya (FNOA), que va prendre l'acord d'adherir-se a la CNT. Hi van assistir 57 delegats que representaven les Federacions Comarcal de Barcelona, Cádiz i Valls, la Federació Provincial de Tarragona i 63 localitats.

1918, desembre
Barcelona. Conferència Nacional Anarquista, que recomana l'ingrés a la CNT.

1919, gener
Barcelona. Els dies 17 i 18 de gener l'autoritat militar engega una nova repressió sobre els dirigents de la CNT els detinguts són portats al vaixell "Pelayo"  per deportar-los.

1919, febrer
Barcelona. Entre els mesos de febrer i març esclatà la Vaga de "la Canadenca" (l’empresa hidroelèctrica més important de Catalunya Riegos i Fuerzas del Ebro, S.A., filial de la Barcelona Traction,  era coneguda com "La Canadenca"). La vaga que començà per solidaritat amb uns treballadors acomiadats, amb el suport i l’organització de la CNT i amb l'entossudiment de l'empresa a negociar,  es convertí en una gran vaga general que durà 44 dies, reivindicant  l’establiment per llei de la jornada màxima de treball de vuit hores. Va ser el moviment vaguístic pacífic, més important de la primera meitat de segle (el dia 3 d’abril un decret del Govern de l’Estat establí la jornada de vuit hores). Tot i l’èxit de la vaga per a la classe obrera, després l'autoritat militar dirigí una gran repressió sobre el moviment obrer.

1919, març
Barcelona. El dia 19 se celebra el míting/assemblea de Les Arenes (per a la ratificació dels acords del comitè de la Vaga de la Canadenca). La sòlida i convincent intervenció de Salvador Seguí, amb la presència a la plaça de tots els radicals i extremistes de moviment obrer, fou determinant per a la resposta dels treballadors.

1919, març
Moscou. Fundació de la III internacional (congressos celebrats)

1919, abril
Madrid.
El dia 20 d'abril obre les portes el
primer congrés de la nova Confederació Nacional de Sindicats Catòlics-Obrers. Hi van assistir 192 delegats. A Catalunya el Sindicalisme Catòlic continuà  tenin molt poca incidència. (Programa mínim  aprovat a Pamplona el novembre de 1918).

1919, juliol
Amsterdam. Del dia 25 al 29 se celebra la conferència prèvia per a la reconstrucció de la Federació Sindical Internacional (FIS). Representant la UGT hi va assistir Francisco Largo Caballero.

1919, juliol
Barcelona. El dia 19 és assassinat el cenetista Pau Sabater, àlias "El Tero", president del Sindicat de Tintorers de Barcelona. La violència patrono-militar feia i faria estralls entre els sindicalistes. (Relació del sindicalistes morts o ferits en atemptats durant el període 1919-23).

1919, setembre
Barcelona. Atemptat mortal contra el comissari de policia, Manuel Bravo Portillo, assenyalat com l'organitzador de l'assassinat de Pau Sabater.

1919, octubre
Estat. Es publica la Llei de la jornada de vuit hores, pactada durant la Vaga de La Canadenca.

1919, octubre
Barcelona. Tot i l'ajut dels comandaments militar, l'oligarquia empresarial no en té prou per ensorrar la CNT i la Confederació Patronal Espanyola a Catalunya imposa un locaut general. El Govern es queda amb els braços plegats i més 140.000 treballadors són condemnats al pacte de la gana (nota de l'organització patronal).

1919, octubre
Barcelona. Creació de la Unió de Sindicats Lliures. Organització formada sota el padrinatge de la Patronal. Serà l'executor de la guerra bruta de l'oligarquia patronal, amb connivència amb les autoritats militars de Catalunya.

1919, desembre
Madrid. Del dia 10 al 17, se celebra el segon congrés Confederal de la CNT (Congrés del Teatre de la Comèdia), presidit pel secretari general de la CNT Evelio Boal. Hi van assistir 437 delegats, que representaven 716.409 afiliats de 400 localitats. De Catalunya hi van participar 129 delegats que representaven 428.631 federats, enquadrats en 197 sindicats de 119 localitats). S’aprovà l’adhesió a la III Internacional i es declarà: la finalitat de la CNT és el Comunisme Llibertari.

1920, abril
Madrid. Una escissió del PSOE funda el Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE). Entre els dissidents s’hi troba Antonio García Quejido, primer president de la UGT.

1920, abril
Tarragona.
Impulsat per Formós Plaja els dies 11, 12 i 13 d'abril se celebra el Primer Congrés Provincial de la CNT. Hi estan representades 112 entitats i 32.804 federats, amb assistència de 84 delegats de 53 localitats. A més 12 localitats, amb uns 5.000 afiliats manifesten la seva adhesió. Es pren l'acord de designar el setmanari "Fructidor" òrgan de l'Organització Obrera de Tarragona.

1920, maig
Sabadell.
El dia 19 de maig se celebra la segona assemblea de l'Associació de Dependents de Catalunya promoguda pel CADCI. S’establiren les bases per a la constitució de la Federació de Dependents de Catalunya. UGT - Portada de la Memòria del Congrés de 1920.

1920, juny
Madrid. A partir del dia 26 de juny se celebra el 14è congrés de la UGT. Hi van assistir 180 delegats que representaven uns 133.000 federats. La UGT es composava de 211.342 afiliats agrupats en 1.078 seccions (Catalunya 5197 afiliats i 36 seccions de 16 localitats). Un dels debats més punyents, l'adhesió a la Tercera Internacional, va acabar amb l'aprovació d'un dictamen que acabava així: Primero. Adhesión inmediata de la Unión General de Trabajadores de España a la Tercera Internacional. Segundo. La Unión General de Trabajadores continuará formando parte de la Federación Sindical Internacional, a la cual llevarán lo más pronto posible nuestros delegados el mandato terminante de proponer y votar el ingreso de la misma en la Internacional de Moscú. El congrés va elegir un nou Comitè executiu.

1920, juliol
Moscou. Segon Congrés de la III Internacional, hi assisteix Ángel Pestaña representant la CNT.

1920, juliol
La Haia. Del dia 15 al 19 es constitueix la Confederació Internacional de Sindicats Cristians (CISC).
Hi assisteixen 98 delegats d'Alemanya, Aústria, Bèlgica, Espanya, França, Holanda, Hongria, Itàlia, Suïssa i Txecoslovàquia.

1920, setembre
Estat.  Davant de la política repressiva del Govern i la guerra bruta de la Patronal, la CNT i la UGT signen un pacte d'aliança. Durant l’any 1920 la UGT i la CNT van organitzar diferents trobades i es van creuar alguns escrits cercant la unió de les dues centrals sindicals. El dia 3 de setembre una comissió encapçalada per Francisco Largo Caballero, Francisco Núñez Tomás (secretari i president en funcions de la UGT, respectivament) i Evelino Boal, Salvador Seguí (secretari de la CNT i secretari de la CRTC, respectivament), van adreçar un comunicat a tots els treballadors de l’Estat proposant i demanant la unitat d’acció en les reivindicacions obreres. Semblava el pas previ a una fusió que, malauradament, mai no va arribar. La proposta no va tenir efectes pràctics, perquè dos mesos després la UGT no secundà la vaga general decretada a Catalunya per la CNT, en senyal de protesta per les deportacions de dirigents de la CNT i l'assassinat de Francesc Layret.Castell de la Mola

1920, novembre
Barcelona.  Seguint en la seva política de repressió del moviment obrer, el general Martínez Anido  governador de Barcelona, prohibeix la CRTC i deporta al castell-presó de la Mola de Maó els principals dirigents obrers.

1920, novembre
Barcelona. Per les seves denúncies a les Corts i pel suport i defensa dels anarcosindicalistes, el dia 30 és assassinat en Francesc Layret, advocat defensor dels obrers de Catalunya. L'espiral de violència, de la mà del tàndem Martínez Anido/Arlegui, emprenia volada (El comandant Bartolomé Roselló va exposar a Martínez Anido "... consiste en proteger al Libre y contestar a los atentados con las mismas armas y  que se creia a Layret el alma del sindicalismo. Se perpetró el atentado de éste y otros coincidiendo con la deportación a La Mola").

1920, novembre
Catalunya. La CNT declara vaga general, per l'assassinat de Francesc Layret i per les deportacions dels dirigents obrers. Serà un fracàs.

1920, desembre
Barcelona.
Es produeixen les primeres manifestacions de la "llei de fugues". El militant de la CNT Gregori Daura Ràdua, fou deixat en llibertat el 5 de desembre i tirotejat per la policia. Se'l considera la primera víctima de la llei de fugues.

1921, gener
Barcelona. El dia 16 s'obren les sessions del congrés de constitució de la Federació de Dependents de Catalunya. Hi van participar els Centres de Dependents de Lleida, Manresa, Mataró, Reus, Sabadell, Tarragona, Terrassa, Valls, Vic, la Unió Ultramarina i la Lliga de Corredors de Barcelona, també tingué l’adhesió del Centre de Dependents de Girona. Francesc Xavier Casals del CADCI, va ser elegit President..
La Federació, sota l'empenta del CADCI, defensarà un sindicalisme de caire reformista.

1921, gener
Barcelona. Es produeix una segona constatació de la denominada "Llei de fugues". El dia 20 quatre sindicalistes que eren portats per la policia a la presó són tirotejats per la mateixa policia, amb l'excusa que volien escarpar-se. El resultat tres morts i un ferit greu (nota de la policia).  Durant l'any 1921 Catalunya va patir 128 atemptats contra obrers, amb 69 morts i 59 ferits.

1921, març
Madrid. Atemptat mortal contra el Cap del Govern Eduardo Dato. Pere Mateu, un dels tres anarcosindicalistes que participaren en l'atemptat declarà: "jo no he disparat contra Dato, sinó contra l'autor de la llei de fugues".

1921, abril
Barcelona. Ple de Regionals de la CNT. Hilari Arlandis, Joaquim Maurín, Jesús Ibáñez i Andreu Nin són nomenats delegats per assistir a la constitució de la Internacional Sindical Roja (ISR). Falç i martell

1921, abril
Madrid. Es constitueix el Partit Comunista d'Espanya (PCE), format per dues escissions del PSOE, el Partit Comunista Obrer Espanyol i el Partit Comunista Espanyol.

1921, juliol
Moscou. El dia 3 s'obren les sessions del primer congrés de la Internacional Sindical Roja (ISR). Hi assisteixen Hilari Arlandis, Joaquim Maurín, Jesús Ibáñez i Andreu Nin, representant la CNT.Portada llibre Primera Assemblea de Dependents, 1921

1921, juliol
Espanya. Es publica una Llei de Retir Obrer de vellesa.

1921, setembre
Reus.
Els dies 24 i 25 se celebra la Primera Assemblea general de la Federació de Dependents de Catalunya. Hi van participar 33 delegats que representaven els Centres de Dependents del Comerç i la Indústria de Barcelona, Lleida, Manresa, Mataró, Reus, Sabadell, Valls i Vic, la Lliga de Corredors de Barcelona i la Unió Ultramarina de Barcelona.

1922, gener
Estat. Es publica una nova Llei d'accidents de treball,  que venia a actualitzar, la mai complida, de l'any 1900.

1922, 4-5 d'abril.
Barcelona. Amb l'empenta del sitgetà Joan Durán Ferret, es constitueix la Federació Regional Catalana de la UGT. Joaquim Escofet Cussó en serà el primer president i Ramon Palomas Tudó el secretari general. (relació de dirigents de la FRC de la UGT).  La FRC tenia 3.427 afiliats enquadrats en 45 sindicats.

1922, juny
Saragossa. Els dies 11 i 12 de juny se celebra una Conferència de la CNT. Després d'un informe d'Ángel Pestaña i d'una proposició signada pel mateix Ángel Pestaña i Salvador Seguí, la CNT retira l'adhesió a la Tercera Internacional i decideix adherir-se a la Primera Internacional, la refundació de la qual s'estava gestionant a Berlín.

1922, juny
Innsbruk. Del 21 al 23, se celebra el segon congrés de la CISC, amb assistència de 163 delegats de 12 Estats europeus.

1922, juliol
Espanya. Es publica una Llei de Subsidi a la Maternitat.

1922, juliol
Blanes. Els dies 8-9 i 10 de juliol se celebra una conferència de la CRTC, en la que hi participen representants de tot Catalunya.

1922, agost
Barcelona. El dia 6 se celebra l’assemblea constituent de la Unió de Rabassaires. Hi van assistir 47 persones (entre delegats i convidats) que representaven 2650 afiliats. Es ratificaren els estatuts (que havien estat redactats per Lluís companys) i s’elegí el comitè central del sindicat: President Jaume Martrat de Martorell; vicepresident Josep Ricart de Sant Pere de Ribes; Secretari Astre Janer de Sabadell; Tresorer Josep Raventos de Sant Sadurní d’Anoia; vicesecretari Josep Buil de Piera i els vocals Pere Cartró de Vilafranca del Penedès i Joan Bonastre de Masquefa. La Unió de Rabassaires arribarà a ser el sindicat majoritari del camp català.

1922, octubre
Itàlia. Mussolini pren el poder,

1922, novembre
Madrid. El dia 18 obre les portes el XV congrés de la UGT. Hi assisteixen 189 delegats que representen prop de 120.000 afiliats enquadrats en 219 seccions o societats (a més de diferents federacions) de 103 localitats. En el decurs de la quarta sessió (dimarts dia 21), després d’una monumental trifulca, va resultar mor d’un tret el militant de la UGT Manuel González Portillo i tres més van resultar ferits. Tot seguit van ser expulsats els sindicats representats per delegats comunistes, que representaven prop de 15.000 afiliats. La UGT es composava de 208.170 afiliats agrupats en 1198 seccions. Al Principat hi havia 3407 afiliats i 45 seccions distribuïdes en 16 localitats.

1922, desembre
Berlín. Del 25 de desembre al 2 de gener de 1923, se celebra el congrés de refundació de l'Associació Internacional del Treball (AIT). Representant la CNT hi participen Avelino González i Galo Díez Fernández.

1923, gener
Barcelona. El dia 6 se celebra al Teatre de la Marina de Barcelona el primer Congrés de la Unió de Rabassaires. No va ser un congrés deliberatiu, segons els organitzadors “El congreso tendrá, sobre todo, un carácter de afirmación, de acto de presencia” “no ha de prestarse, por lo numeroso, a una discusión”. Va ser un acte propagandístic al que hi van assistir, segons diverses fonts, uns 3.000 assistents, que representaven prop de vint mil afiliats i en el què per aclamació s’aprovà el programa reivindicatiu de la U de R.

1923, març
Barcelona. El dia 10 és assassinat Salvador Seguí (secretari general de la CNT). Els elements reaccionaris escapçaven la part moderada del moviment obrer. També fou mort a trets en el mateix atemptat el cenetista Francesc Comas.

1923, maig
Hamburg. Del dia 21 al 25 se celebra el congrés d'unificació de les dues Internacionals Socialistes, sota l'antic nom d'Internacional Obrera Socialista. Representant el PSOE hi va assistir Andrés Saborit.

1923(maig - juny)
Barcelona. Vaga general del transport. Pel seu abast i seguiment és el moviment vaguístic més important després de la Vaga de La Canadenca.

1923, juliol
Barcelona. Fundació de la Unió Socialista de Catalunya (USC).

1923, juliol
València.
Ple de la CNT. Davant la ferotge persecució que patien els dirigents de la CNT es pren l'acord que el Comitè Nacional es traslladi a Sevilla.

1923, juliol
Lleida.
El dia 29 se celebra un Ple de la CRTC. El Comitè de la CRTC, amb Joan Roigé com a Secretari general, presenta la dimissió.

1923, setembre
Barcelona. Cop d'Estat del general Primo de Rivera. El rei l’accepta i el nomena Cap del Govern, establint-se una reial dictadura militar.

1923, 30-31 de desembre i 1 de gener de 1924.
Pamplona. Assemblea de constitució de la Confederación de Sindicatos Libres de España (unió dels pocs sindicats Catòlico-Lliures existents amb els anomenats Lliures, al davant dels quals estaven els Lliures de Barcelona i, al darrera del projecte, el frare dominic José Gafo. Hi van assistir 64 delegacions de 144 sindicats d'Aragó, Catalunya, Castella, Guipúscoa, Navarra i País Valencià. Aprofitant la dictadura del general Primo de Rivera els Sindicats Lliures s'estengueren pel nord de l'Estat, ocupant Comitès Paritaris i posant vocals als Consells de les Diputacions.

1924, gener
Moscou. Mor  Vladimir Ll'jic Lenin (Simbirsk, 1870 -Moscou, 1924)

1924, abril
Sabadell. El dia 4 se celebra un nou Ple de la CRTC. Hi assisteixen 237 delegats. El Comitè presenta la seva domissió i és elegit Secretari general Adrià Arnó. L'anterior Secretari (Germinal Esgleas) havia estat elegit el dia 8 de desembre.

1924, novembre
Catalunya. Joaquim Maurín i el grup "La Batalla" ingressen al PCE.

1925, juny
Espanya. Nova llei sobre el descans dominical.

Pablo Iglesias1925, desembre
Madrid. Mor Pablo Iglesias, president de la UGT i del PSOE.

1926
Espanya. Es publica una Llei de  Treball a domicili.

1926, novembre
Espanya. Es publica la Llei de creació de Comitès Paritaris.

1927, juliol
València. Els dies 25 i 26 de juliol, en una assemblea clandestina, es funda la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).

1927, agost
Massachusetts. El dia 23 són executats els anarquistes Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti. Anys després el govern dels EE.UU. proclamarà la seva innocència.

1927, octubre
Madrid. El dia 6 d’octubre se celebra un congrés extraordinari de la UGT, amb un únic punt en l’ordre del dia: Els afiliats de la UGT han d’acceptar llocs en l’Assemblea Nacional ? (creada pel dictador Primo de Rivera). El congrés va votar no ha lugar a que s’acceptin llocs en l’Assemblea.

1928, gener
Barcelona. Es crea el Partit Comunista Català (PCC).

1928, setembre
Madrid. Del dia 10 al 15 se celebra el XVI congrés de la UGT. Hi assisteixen 591 delegats que representen 141.310 federats, enquadrats en 683 seccions. La UGT té 210.567 afiliats en 1342 seccions (Catalunya 5886 afiliats i 58 seccions).

1930, gener
Madrid. Dimissió del dictador Primo de Rivera. El substitueix el general Berenguer que restablirà les llibertats d’associació i premsa.

1930, febrer.
Barcelona. Els dies 16 i 17 de celebra un Ple Nacional de la CNT, encara en la clandestinitat, que estableix unes directrius per fer possible la reorganització dels sindicats de la CNT. El setmanari "Acción" (edició del 22 de febrer) publicà una nota amb aquestes directrius.

1930, agost
Barcelona. Reapareix el periòdic "Solidaritad Obrera"

1931
Barcelona. Constitució de l’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

1931, març
Terrassa. Congrés de fusió del Partit comunista Català i de la Federació comunista Catalano-Balear, constituint-se el Bloc Obrer i Camperol (BOC) (comitè executiu)

1931, abril
Madrid. Després del triomf electoral dels partits republicans a les principals ciutats de l’Estat es proclama la Segona República.

1931, abril
Barcelona. El dia 14 en Francesc Macià proclama la República Catalana, (discurs) que tres dies més tard esdevindrà la Generalitat de Catalunya.

1931, maig
Madrid. El dirigent de la UGT i del PSOE, Francisco Largo Caballero, és nomenat ministre de Treball. Creació dels Jurats Mixtos de Treball i arbitratge obligatori.

1931, maig-juny
Barcelona.
Els dies 31 de maig i 1 de juny se celebra una Conferència Regional de Sindicats de la CNT, Hi assisteixen 175 delegats que representaven prop de 250.000 federats de 46 localitats.

1931, juny
Madrid. Del dia 10 al 16 se celebra el 3er Congrés confederal de la CNT. Hi assisteixen 418 delegats de 230 poblacions, que representen 535.565 afiliats. La delegació catalana estava representada per 129 delegats de 92 poblacions i 296.459 federats. El seguidors de Joan Peiró i Ángel Pestaña s'enfronten amb els faistes (Durruti, Ascaso, Sanz, etc.)

1931, juny
Madrid. Del 16 al 21 se celebra el IV congrés de l'AIT. Són elegits per formar part del comitè executiu de l'AIT, els cenetistes Avelino González, Nicasió Álvarez Sotomayor i Eusebi Carbó.

1931, agost
Barcelona.
Els dies 2, 3 i 4 se celebra un Ple de Sindicats de la CRTC, hi assisteixen 208 delegats que representen 116 sindicats i 307.449 federats.

1931, agost
Barcelona. Trenta destacats dirigents anarcosindicalistes de la CNT expressen públicament les divergències amb els anarquistes de la FAI en un manifest, que es coneixerà com el Manifest Trentista.

1931, desembre
Barcelona. Vuitè congrés de la FRC de la UGT. S'elegeix president Antonio Olarte Hervia i secretari general Josep Vila Cuenca. La UGT a Catalunya té 17.065 afiliats i 102 sindicats.

1931, desembre
Espanya. Promulgació de la Constitució Republicana. Les dones conquereixen el dret al sufragi.

 

1932, gener
Alt Llobregat. Insurrecció anarquista pacífica amb la proclamació del Comunisme Llibertari. Amb la repressió posterior dirigents sindicalistes i anarquistes són deportats a Guinea.

1932, abril
Sabadell. El dia 24 s'obren les sessions d'un nou Ple Regional de Sindicats de la CRTC. Hi assisteixen 187 delegats en representació de 223.732 afiliats. Són expulsades les federacions locals de Lleida, Girona i Tarragona, per haver fet propaganda a favor del BOC. La federació local de Sabadell denuncia la intromissió de la FAI en els afers de la CNT i la irregularitat en la votació del nou secretari general, i en senyal de protesta abandonà el Ple. L'escissió de la CNT es veia venir.

1932, maig
Banyoles. Els dies 15 i 16 es constitueix el sindicat de pagesos Acció Social Agrària de les Terres Gironines. Hi van assistir delegats de 150 poblacions i s'elegí una junta directiva presidida per Joaquim Bec de Vilajuïga.

1932, juny
Tarragona. Les Federacions locals de sindicats exclosos de la CNT (Lleida, Girona i Tarragona) celebren un congrés. Hi assisteixen delegats de 28 sindicats que representen uns 10.000 afiliats. La escissió de la CNT només havia acabat de començar.

1932, setembre
Espanya. El general colpista José Sanjurjo fa un pronunciament insurreccional contra els Estatuts d’Autonomia.

1932, setembre
Barcelona. Assemblea de la Unió Rabassaires. Hi són representats més de 21.500 afiliats.

1932, setembre
Barcelona. Fundació de la Unió Democràtica de Catalunya.

1932, setembre
Barcelona. El Comitè de la CRTC fa pública l'expulsió de la Federació Local de Sabadell. La CNT a Catalunya i al País Valencià es partia en dos.

1932, setembre
Vilafranca del Penedès. Amb l’empenta de Joan Arans i el coixí dels sindicats pagesos del Camp de Tarragona, del dia 8 a l'11 se celebra el congrés de constitució de la Federació Regional de Camperols de la CNT de Catalunya. Hi van assistir 50 delegats de 25 sindicats que representaven més de 25.000 pagesos. El congrés aprova un dictamen que deia: "podran partànyer al sindicat jornalers, aparcers, rabassaires, arrendataris, mossos, petits propietaris que visquin del seu treball i també aquells que només tinguin un jornaler". La Federació aconseguiria una gran implantació al camp català,  tot i que també l'afectà l'escissió dels Trentistes.  El Comitè fixà la seu a Valls.Va als estatuts de 1932

1932, octubre.
Madrid. Del dia 14 al 22 se celebra el 17è congrés de la UGT. Hi van participar 1.534 delegats en representació de 486.394 afiliats i 2.271 seccions. Manuel Cordero en el discurs d’obertura del congrés va dir que la UGT tenia més d’un milió d’afiliats.
Tot i aquestes xifres que consten en les actes del congrés, pel que fa al nombre de delegats assistents, volem citar el resultat d’una votació sobre un punt concret, Gestió de la Comissió Executiva (en la cinquena sessió). El resultat va ser: 581 delegats a favor i 42 en contra.
Va ser reelegit president de la nova Comissió Executiva en Julián Besteiro.

1932, octubre
Catalunya. El CADCI dóna suports a una escissió d’ERC formant-se el Partit Català Proletari.

1932, desembre
Sabadell. Dirigents sindicals expulsats de la CNT, amb Ángel Pestaña al davant, organitzen la Federació Sindicalista Llibertària, que publicarà el periòdic "Sindicalismo".

1933, gener
Catalunya/Estat. El dia 8 esclata una revolta anarquista generalitzada, dirigida per la FAI. Les manifestacions són durament reprimides a Barcelona i a d’altres ciutats i és seguida d’una duríssima repressió. Especialment brutal i sagnant és la intervenció de la guardia Civil al poble de Casas Viejas (Andalusia).

1933, gener
Manresa. Davant dels fets del dia 8,  diversos sindicats de la CNT (encapçalats pel sindicat de la metal·lúrgica de Manresa)  fan públic un Manifest denunciant la tàctica de la FAI per arrossegar  la CNT cap a moviments insurreccionalistes, i explicant que l'objectiu del manifest era reconquerir la independència de la CNT. Se'l coneixerà com el Manifest del Sindicats d'Oposició.

1933, febrer
Barcelona. El dia 14 es comença a publicar el setmanari "Sindicalismo" Òrgan de la Federació Sindicalista Llibertària.

1933, març
Barcelona. Del 5 al 12 de març se celebra un nou  Ple de Sindicats de la CRTC.  Hi assisteixen 270 delegats representant 235 sindicat amb 200.654 federats de 130 localitats. El Ple ratifica la decissió del Comitè de la CRTC del setembre de 1932 i expulsa la Federació de Sindicats de Sabadell, amb el vots en contra dels Sindicats d'Oposició. Va gunyar la FAI. La CNT en va patir les conseqüències.

1933, març
Lleida.
Congrés de constitució de la Unió Provincial Agrària, federació de sindicats pagesos promoguda pel BLOC.

1933, juny
Barcelona. El dia 4 se celebra el primer Ple dels Sindicats d’Oposició a la CNT. Hi van assistir 53 delegats en representació de 26.000 afiliats

1933, juliol
Girona. Constitució de la Unió de Treballadors del Camp, promoguda per la Unió Socialista de Catalunya.

1933, novembre
Barcelona. Vaga dels treballadors mercantils. Es considera la primera vaga general dels treballadors del comerç (comerç a l'engròs, al detall i alimentació) i de l’administració. Es va declarar el dia 13 i es va mantenir fins el dia 17, en que es va acceptar un laude del conseller de Treball de la Generalitat, Martí Barrera, amb importants millores per als treballadors.

1933, desembre
Barcelona. Es fa públic el Manifest per a la constitució de l’Aliança Obrera, promoguda pel BOC i signada entre d’altres per la UGT, la Unió de Rabassaires, la USC i els Sindicats d’Oposició.

1933, desembre
Barcelona. Mor el President de la Generalitat Francesc Macià.

1934, febrer
Alemanya. Hitler decreta la supressió dels Sindicats.

1934, abril
Barcelona. El dirigent anarcosindicalista Ángel Pestaña, expulsat de la CNT, funda el Partit Sindicalista.

1934, abril
Catalunya. El Parlament català aprova la Llei de Contractes de Conreu. Serà anul·lada pel Tribunal Constitucional.

1934, octubre
Espanya. Vaga General revolucionària contra l’entrada de l’anti-republicana CEDA, de Gil Robles, en el Govern d'Alejandro Lerroux.

1934, octubre
Catalunya. El dia sis el president Companys proclama la República Catalana. La revolta s’estén a tot Catalunya, l’exèrcit ataca el Palau de la Generalitat i altres llocs i ciutats. El Govern de la Generalitat és vençut i són empresonats molts polítics i sindicalistes. En els enfrontaments armats mor Jaume Compte del Partit Català Proletari defensant el local del CADCI.

1934
Barcelona. Fundació de la Unió de Treballadors Cristians de Catalunya.

1934
Saragossa.
La jerarquia eclesiàstica organitza la Setmana Social per a dirigents dels Sindicats Catòlics. La ponència bàsica va ser dirigida per Alberto Martín Artajo, que anys més tard seria ministre de la dictadura del general Franco.

1935, maig
Saragossa. Ple de Regionals de la CNT. Es discuteix la possibilitat de la reunificació amb els Sindicats d'Oposició.

1935, setembre
Barcelona. Fundació del POUM, per la fusió del Bloc Obrer i Camperol i l'Esquerra Comunista.

1935, 19-22 de desembre.
Madrid. Es constitueix la Confederación Española de Sindicatos Obreros (CESO), que unia el sindicalisme catòlic i el nomenat sindicalisme professional. Hi van assistir delegats de la Confederació Nacional de Sindicats Catòlics, de Sindicats Catòlics no adscrits a la Confederació Nacional, delegats dels Sindicats Lliures, de la Falange Española i de les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS). Van ser-hi representats 1058 sindicats, amb prop de 276.400 federats. Àngel Salvador en serà el secretari general.

1936, gener
Empès pel moment electoral que vivia el País, el Comitè de la CRTC convoca una Confederència Regional Extrordinària de Sindicats, que se celebra a Barcelona del 25 al 28 de gener. Hi assisteixen 138 delegats de 75 localitats, representant 87 sindicats, 6 federacions locals i 7 federacions comarcals.

1936, febrer
Catalunya/Estat. Triomf electoral del Front d’Esquerres en les eleccions generals.

1936, febrer
Catalunya. El president Companys torna a presidir la Generalitat de Catalunya.

1936, febrer
Espanya. La República posa en vigor una moderada reforma agrària. Establiment de camperols a Extremadura, Castella i Andalusia.

1936, 1er de març
Espanya.
Decret del Govern de la República en el què es disposa la reintegració al treball dels obrers i obreres acomiadades per qüestions polítiques i socials.

1936, maig Detall de Solidaridad Obrera
Saragossa. El dia 1 comencen les sessions del quart congrés confederal de la CNT. Segons el periòdic Solidaridad Obrera hi van ser representats 559.294 federats que s'encuadraven en 988 sindicat. El nombre de delegat se situa en 649. Hi eren presents una part dels Sindicats d'Oposició (expulsats o escindits el 1932-33).

1936, maig
Barcelona. Impulsat pel POUM es constitueix la Federació Obrera d’Unitat Sindical (FOUS). Hi participen delegats de 150 sindicats que representen uns 50.000 federats. Andreu Nin en serà elegit secretari general.

1936, maig
Barcelona. Segon congrés de la Unió de Rabassaires, amb assistència de 250 delegats que representaven 250 seccions i uns 25.000 afiliats.

1936, juny
França. Vaga general. Acord negociat amb León Blum aconseguint-se la setmana de quaranta hores.

1936, juliol
Espanya. Els generals colpistes  Emilio Mola, Francisco Franco, José Sanjurjo i  Gonzalo Queipo del Llano se subleven contra la República. Cal veure les directrius del general Mola (Pamplona, 19-07), per conéixer les intencions que portaven: " és necesario propagar una atmósfera de terror. Hemos de crear una impresión de dominación. Qualquiera que sea abiertamente o secretamente defensor del Frente Popular ha de ser fusilado". Ban radiat de Queipo del Llano (Sevilla, 23 de juliol) “las directivas de las organizaciones marxista o comunista serán pasadas por las armas sin formación de causa, y en caso de no darse con tales individuos, serán ejecutados un número igual de afiliados arbitrariamente elegidos”.

1936, 19 de juliol
Catalunya. La CNT declara la vaga general i, a Barcelona, dirigeix l’assalt a les casernes sublevades, reclamant el subministrament d’armes per als militants obrers. En l'assalt a la caserna de les Drassanes cau mort Francisco Ascaso, un dels dirigents emblemàtics de la CNT. La sublevació fou vençuda a Catalunya. Hem llegit, citant al reusenc Joan García Oliver, que el President Companys es va posar a disposició de la CNT i de la FAI. El que no és qüestionable, és que l'actitud dels dirigents de la CNT fou determinant per sufocar la sublevació a Barcelona.

1936, juliol
Barcelona. Es constitueix el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), que s’adhereix a la Tercera Internacional.

1936, juliol
Catalunya. La força de la CNT imposa el Comitè de Milícies Antifeixistes amb representants de la UGT, de la CNT-FAI i de la Unió de Rabassaires, veritable contrapoder del govern de la Generalitat i per extensió dels governs locals.


1936, agost
Barcelona.
El dia 6 se celebra una assemblea extraordinària del CADCI. Representants de 23.000 afiliats decideixen, per aclamació, ingressar a la UGT.

1936, agost
Espanya. Decret de sindicació obligatòria.

1936, agost
Barcelona. La CNT, la UGT, el PSUC i la FAI signen un acord per a la constitució d'un Comitè d'enllaç.

1936, agost
Londres. Els governs d’Anglaterra i França, constitueixen un comitè de No-intervenció, per no ajudar al govern democràtic de la República (diuen que Pilats també es va rentar les mans). Mentre els sublevats reben l’ajut de grups financers estatals i internacionals, de Hitler i del govern Italià.

1936, setembre
Barcelona. Convocat per Comitè de la CRTC se celebra un Congrés Regional de Camperols de Catalunya. Hi assisteixen prop de 400 delegats que representen 147 Sindicats, les Agrupacions Obreres de Capçanes i de Vic, la CNT de Benissant, la Cultural Obrera de la Granadella, la Federació Comarcal de Figueres, la Federació Local de Tortosa, i la secció de Pagesos de Sants (relació d'assistents).

1936, setembre
Catalunya. Dirigents de la CNT-FAI entren en el Govern de la Generalitat.

1936, novembre
Espanya. Dirigents de la CNT-FAI entren en el Govern de la República (entre ells Frederica Montseny).

1937, gener
Barcelona.
Del 23 al 27 de gener se celebra el primer Congrés de la FCTT (UGT), constatant-se un augment espectacular de l’afiliació (73.000 afiliats distribuits en 543 poblacions). Pere Calvet és elegit secretari general.

1937, maig
Barcelona. Provocat per l’ocupació de l’edifici de la telefònica de Barcelona, aflora un conflicte larvat i es produeix un xoc armat entre el POUM i la CNT-FAI d'una banda, i el PSUC, l'Esquerra Republicana i el Govern de la Generalitat l'altra.

1937, juny
Espanya. Seguint recomanacions de Moscou el POUM és declarat il·legal.

1937, juliol
Madrid. Andreu Nin és segrestat i assassinat per agents estalinistes, dirigits pel comandant rus Alexander Orlov. Detall del periòdic !Campo¡

1937, maig
Barcelona.
El dia 29 se celebra un altre multitudinari Ple de sindicats camperols de la CNT de Catalunya.

1937, novembre
Barcelona.
Del dia 13 al 16 se celebra el tercer congrés de la UGT a Catalunya.

1938, gener
Barcelona.
Els dies 8, 9 i 10 de gener se celebra un nou Ple de sindicats pagesos de la CNT de Catalunya. Hem llegit que hi van assistir 564 delegats en representació de 600 sindicats i 90.000 afiliats, xifres que cal posar en quarantena veien les dades del periòdic ¡¡Campo!! (portaveu dels pagesos de la CNT), publicades al llarg de 1937.

1938
Catalunya. Es produeix un èxode esfereidor. La població civil, espantada davant la proximitat de l'exèrcit feixista, fuig buscant aixopluc a França.

1939, gener
Barcelona. Tropes franquistes ocupen Barcelona.

1939, abril
Espanya. Franco dóna per acabada una guerra, que ell va fer durar vint anys més, durant els quals va ordenar matar més de 30.000 persones. I no s'ha d'oblidar que si per l'exèrcit invasor ser català era un delicte; ser català i militant d'un sindicat eren dos delictes.  En aquest context, l'oligarquia catalana, llevat d'honrosíssimes excepcions, col·laborà amb la dictadura denunciant els dirigents del moviment obrer, per portar-los a la presó o davant dels escamots d'execució (carta de denúncia). (Relació de militants de la CNT, de la UGT i de la Unió de Rabassaires,  afusellats pels franquistes).

per anar a la primera part
Per anar a la pàgina d'inici. Per anar a la pàgina d'inici