|
Segona part: 1901 - 1939
| Per anar a la primera part |  |
1901
Catalunya.
Vaga General del tèxtil
a les comarques del Ter i Fresser i locaut patronal, que acaben desarticulant
els sindicats fabrils.
1901, agost
Barcelona.
Francesc Ferrer i Guàrdia
funda l’Escola
Moderna, per propagar un ensenyament laic i racionalista.
1901, octubre
Madrid. Se celebra el 2on
congrés de la Federació Regional de Societats de Resistència
(FRSR). Hi assisteixen 51 delegats representant uns 75.000 treballadors. .
1902, febrer
Barcelona. El dia 14 s'anuncia l'inici de
la Vaga General. Ja estaven en vaga els metal·lúrgics (els impulsors
de la vaga), els carreters i els forners. El dia 17 Barcelona estava paralitzada
i es produeixen greus enfrontaments entre la guàrdia civil i els manifestats
que provoquen 12 morts i centenars de ferits. El govern respongué amb
l'estat de guerra, el tancament dels locals de les societats obreres i l'empresonament
de més de 300 dirigents sindicals. Però la vaga es va estendre
a Reus, Sabadell, Sants, Tarragona, Terrassa. La UGT s'hi va mantenir al marge,
amb la qual cosa quedà restringida a Catalunya. La vaga fou un fracàs
i el dia 24 els obrers que no estaven empresonats, tornaren capcots a la feina.
1902, maig
Madrid. El dia 14 s'obren les sessions del
VII congrés
de la UGT. Hi assisteixen 93 delegats de 193 seccions que representen a 34.410
afiliats de 46 localitats. La UGT emprenia una progressiva expansió.
El març de 1902 tenia 32.779 afiliats enquadrats en 226 seccions (2275
afiliats i 15 seccions a Catalunya) i l’octubre d'aquest mateix any 40.087
afiliats i 251 seccions. Pablo Iglesias
va ser reelegit president de la UGT i Antonio García Quejido, secretari.
1902
Santiago de Compostela. Se celebra
un Congrés d'Associacions Catòlico-Obreres, plantejant-se petites
reivindicacions específicament obreres, que no van ser recollides en
les conclusions
finals.
1903
Catalunya. Durant els primers mesos de l'any
es produeixen un seguit de grans vagues: a Reus 7 dies de vaga general, a Barcelona
vaga dels descarregadors del moll, la dels carreters i el mes de juny la dels
paletes i picapedrers. La majoria van representar un fracàs pel moviment
obrer i l'abandó dels afiliats desarborà les societats de resistència
del Principat.
1903, març
Barcelona. Un grup de 14 dependents catalanistes
s'organitzen per constituir el Centre Autonomista del Comerç i la Indústria
(CADCI),
que fou fins l'any 1910 una societat cultural, educativa i mutual. Aquest any,
el 1910, es constituí dins del CADCI la Secció de Treball, que
fou un veritable revulsiu per a l'entitat i pels treballadors mercantil de Catalunya.
El primer President fou Carles Font i Rovira.
1903, maig
Madrid. Del dia 14 al 16 se celebra el tercer congrés de la FRSR.
Hi van assistir 30 delegats representant prop de 100 societats d'Alcoi, Barcelona,
Girona, Grazalema (Cádiz), La Unión (Múrcia), Los Barrios
(Cádiz), Madrid, Málaga, Morón de la Frontera (Sevilla),
Puerto Real, Sant Feliu de Guíxols, Santander, Saragossa, Sevilla, Terrassa
i Vizcaya.
1903, agost
Badalona. Els obrers tèxtil impertèrrits
a les conseqüències de les vagues del 1901-1902 i principis del
1903, i conscients que la força dels treballadors està en la seva
unió, tornen a organitzar-se. Dels 15 al 17 d'agost es convoca i se celebra
a Badalona un congrés obrer del tèxtil de Catalunya, constituint
la Federació de l'Art Fabril de Catalunya,
amb la voluntat d'estendre l'organització a la resta de l'Estat. Hi van
assistir representants de Badalona, Barcelona, Calella, Mataró, Roda
de Ter, Sabadell, Sant Hipòlit de Voltregà, Terrassa i Valls.
Formaven part del Comitè Central de la Federació Pere Mestres,
president. Joan Vidal Sariera, vicepresident. Manuel Torres, secretari i Jaume
Badía, vicesecretari.
1904, maig
Sevilla. Del dia 15 al 18 se celebra el
4rt congrés de la Federació Regional de Societats de Resistència,
però la desarticulació del moviment obrer anarcosindicalista de
l'Estat, no hi ha qui l'aturi. Els dirigents de la Federacio són detinguts
i el secretari del Comitè, Francesc Soler, és condemnat a 6 anys
de presó per fer propaganda antimilitarista.
1904, agost
Barcelona. Mentre l'organització
de les societats obreres, no socialistes, a nivell estatal no trobaven un punt
de convergència, a Barcelona es constitueix amb pocs efectius la Unió
Local de Societats Obreres. Aquesta Unió que en un primer moment no aglutina
amb prou força el moviment obrer, serà l'any 1907 la força
centrífuga de l'anarcosindicalisme.
1904, agost
Amsterdam.
Del dia 14 a 20 se celebra
el 6è congrés de la 2a. Internacional . Hi van assistir 480
delegats de 24 Països. Pablo Iglesias representà al PSOE i
Antonio García Quejido a la UGT.
1904, setembre
Espanya.
Es promulga una llei de
descans dominical.
1905, maig
Madrid. Del dia 16 al 19 se celebra el VIII
congrés de la UGT. Hi assisteixen 78 delegats que representen uns
40.000 afiliats de 70 localitats. De Catalunya només 6 seccions de 3
localitats (Calella, Sitges i Tortosa). La UGT es composa de 373 seccions i
56.905 afiliats (de Catalunya només 16 seccions i 2.819 afiliats). Pablo
Iglesias és elegit President i Vicente Barrio Secretari. Creiem que és
una nota remarcable d'aquest congrés el fet que Antonio García
Quejido no formi part de l'equip de direcció de la UGT, cosa que havia
fet ininterrumpudament des de la fundació l'any 1888.
1906, juny
Madrid.
L’anarquista Mateo Morral
atempta contra el rei Alfons XIII.
1906, octubre
França.
La Confederació
General del Treball afirma el seu apoliticisme amb la "Carta d'Amiens".
1907, 13 de juny
Barcelona. El jesuïta Gabriel Palau
funda la "Unió Professional de Dependents i Empleats de Comerç".
Les progressistes idees de Gabriel Palau no foren acceptades per l'oligarquia
catòlica i fou traslladat a Buenos Aires l'any 1916.
1907, juliol
Barcelona. El dia 25 es publica un manifest
signat per 36 societats obreres convocant un congrés per a la constitució
de la Confederació local de Societats de Resistència -Solidaritat
Obrera-.
1907, agost
Barcelona. El dia 3 se celebra el congrés
de constitució de Solidaritat
Obrera. Nom oficial: Federació Local de
Societats Obreres de Barcelona-Solidaritat Obrera-. Hi participen organitzacions
anarcosindicalistes i socialistes. Solidaritat Obrera serà sens dubte
el punt d'inflexió del moviment obrer de Catalunya i empès per
aquest, de la resta de l'Estat. Es pren l'acord d'editar un periòdic,
"Solidaridad Obrera".
1907, agost
Amsterdam. Del 26 al 31 d'agost se
celebra el Primer Congrés internacional anarquista.
1907, agost
Stuttgart.
Primera Conferència
Internacional de dones Socialistes. Les promotores Rosa Luxemburgo i Clara
Zetkin.
1907, agost
Stuttgart. Setè congrés de
la Segona Internacional. Representant el PSOE i la UGT hi van assistir Pablo
Iglesias, Mariano García Cortés i Antoni Fabra i Ribas.
1907, agost
Stuttgart.
Primera Conferència
Internacional de les Joventuts Socialistes. Representant les Joventuts
del PSOE hi va assistir Antoni Fabra i Ribas.
1907, octubre
Barcelona. El dia 19 apareix el primer número
del setmanari "Solidaridad
Obrera" Esdevindrà el periòdic
obrer més important de Catalunya. El dia 26 publicarà la
relació de les 57
societats adherides a Solidaritat Obrera
1908, març
Badalona.
Com a primer acte de
l'expansió de Solidaritat Obrera se celebra el dia 25 una assemblea
de delegats, en la que a més de les 57 societats de Barcelona, hi
participen delegats de Badalona, Berga, Caldes de Montbui, Canet de Mar,
Capellades, Igualada, Manlleu, Manresa, Mataró, Premià de
Mar, Roda de Ter, Sabadell, Sant Feliu de Codines Terrassa, Vic i Vilassar.
En total 132 societat de les 150 de la província de Barcelona. Es
prengué l'acord de convocar un congrés de totes les societats
obreres del Principat.
1908, maig
Madrid. El dia 16 s'obren les sessions del 9è
congrés de la UGT. Hi assisteixen 64 delegats que representen 30.356
federats de 156 seccions més l’Agrupació Obrera de Mieres
i la Federació Nacional de Picapedrers. Del Principat només hi
havia representació de les seccions de Sabaters de Sitges i Serradors
i Esmoladors de Berga. En aquestes dates la UGT es composava de 240 seccions
i 32.612 afiliats (551 de Catalunya).
1908, setembre
Barcelona. Convocat des de les pàgines
del periòdic "Solidaridad Obrera", del dia 6 al 8 se celebra el
congrés
constitutiu de la Confederació Regional de Societats de Resistència
-Solidaritat Obrera-. Hi van assistir 153
delegats que representaven 95 societats federades, 22 societats adherides,
4 federacions locals (Sabadell, Tarragona, Terrassa i Vic), una Agrupació
Obrera de Calella i una Col.lectivitat Obrera de Palafrugell.
El caràcter unitari d'aquest congrés
creiem que es pot veure amb l'elevat nombre de militants socialistes que assistiren
al congrés (en citarem dos de significatius, el reusenc Antoni Fabra
i Ribas que havia representant a les joventuts socialistes en el congrés
d'Stuttgart el 1907 i el penedesenc Josep
Comaposada que havia estat president de la UGT), junt amb anarcosindicalistes
coneguts, com els veterans Francesc Abayà, Francisco Tomàs i el
jove Salvador Seguí.
1908, desembre
Vic. Els dies 26 i 27 se celebra un congrés
comarcal, per constituir la Federació Comarcal de Societats de
Resistència -Solidaritat Obrera- al què hi van assistir
14 societats obreres de Vic, Torelló, Sant Hipòlit de Voltregà,
Roda de Ter, Montesquiu de Ripollès i Manlleu. Fou presidit per Vicens
Molas que ho era de la Federació local de Vic. La expansió i adhesions
a la Confederació de Solidaritat Obrera, serà un fet imperable.
1909, maig
Barcelona. En una assemblea de l'Art
Fabril de Catalunya, en la que també hi participen representants de les
Tres Classes de Vapor, es constitueix la Federació Espanyola de l'Art
Fabril.
1909, juny
Barcelona. El dia 13 se celebra una important
assemblea
de delegats de les societats de Barcelona adherides a Solidaritat Obrera. Hi
van assistir 32 delegats representants de 43 sindicats de Barcelona, per discutir
i perfilar la convocatòria dels segon congrés de la Confederació
Regional Solidaritat Obrera. Aquest congrés es va convocar per als dies
24, 25, i 26 de setembre. Dels temes de l'ordre del dia que es perfilaven destaquem:
7è. Mitjans per aconsegir la jornada de vuit hores per a tots els obrers
en general, com més aviat millor.
11è. Ja que alguns sindicats de fora de la regió han sol·licitat
l'ingrés a la Confederació Regional, creu convenient o necessari
el Congrés ampliar a nacional el caràcter de la Confederació?
Cal entendre que aquest darrer punt era extremadament enverinat, perquè
a nivell "nacional" existia, i amb uns fonaments sòlids la
UGT, però que a Catalunya passava pel moment més baix de la seva
afiliació (695 afiliats), pràcticament tots a Barcelona. El congrés
de setembre no es va poder celebrar pels tràgics esdeveniments de la
Setmana Tràgica
1909, juliol
Barcelona.
El dia 3 s'inaugura
l'Ateneu Sindicalista.
1909, juliol - agost
Barcelona. Setmana Tràgica.
Els fets tenen el seu origen en les protestes
del dia 11 de juliol per l'embarcament de tropes i la crida de reservistes per
a la guerra amb el Marroc, per anar a defendre els interessos miners i colonials
de l'oligarquia espanyola. Les manifestacions de protesta se succeien diàriament
i Solidaritat Obrera promogué una vaga general de 24 hores per al dia
26 de juliol. A la vaga general respongué el Govern amb la declaració
de l'estat de guerra i la gran manifestació del mateix dilluns dia 26,
fou interceptada per la guàrdia civil provocant dotzenes de ferits. La
vaga derivà cap a la construcció de barricades i la crema d'esglésies
i convents, convertint-se en una revolució sense objectius definits.
Els enfrontament del proletariat amb l'exèrcit i la guàrdia civil,
provocà desenes de morts i ferits i la ferotge repressió posterior,
contra el proletariat en general i contra les societats obreres en particular,
deixaren l'emprenta del salvatgisme de les autoritats militars, que els cronistes
han batejat amb el nom de la Setmana
Tràgica. Després dels fets foren suspesos els periòdics
obreristes i tancats els locals dels sindicats. Hi hagué quasi 2000 processats
per la jurisdicció militar i foren condemnats a mort i executats Josep
Miquel Baró, Antonio Malet Pujol, Eugenio del Hoyo i Ramon Clemente Garcia.
1909, octubre
Barcelona. La repressió de la Setmana
Tràgica va tenir el seu punt àlgid amb l’afusellament de Francesc
Ferrer i Guàrdia, injustament acusat de ser l'inductor dels fets.
1909, novembre
Reus. El dia 6 es comença a publicar
el periòdic quinzenal "La
Justicia Social" "Órgano del Partido Socialista en Reus y defensor
de la clase trabajadora". N'és el director i propietari Josep Recasens
i Mercadé.
1910, agost
Copenhaguen. Del 28 d'agost al 3 de setembre
se celebra el vuitè congrés de la Segona Internacional. Hi assistí
Pablo Iglesias representant al PSOE i Vicente Barrio representant la UGT.
1910, octubre
Barcelona. Solidaritat Obrera celebra el
congrés que s'havia convocat per al setembre de 1909 i que els esdeveniments
de la Setmana Tràgica van impedir. El congrés
es va celebrar els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre, i l'acord més
destacat va ser el de constituir una nova confederació sindical: la
Confederació Nacional del Treball (CNT).
Hi van assistir 136
delegats de 119 societats (77 del Principat). Implícitament també
es va constituir la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC).
La CNT serà sens dubte el punt de suport més important dels obrers
de Catalunya i el gran revulsiu del sindicalisme estatal. En fou el primer
secretari Josep Negre.
1911, maig
Madrid. Del dia 17 al 21 de maig se celebra el desè
congrés
de la UGT. Hi participen 104
delegats de 67 localitats (3 del Principat) que representaven 84.222 federats,
enquadrats en 175 seccions (només 4 del Principat) més la Federació
de Picapedrers de Vigo, la Federació de Carruatges de Madrid, la Federació
Tipogràfica i dos delegats del Comitè Nacional.
1911, juny
Bilbao. El dia 11 se celebra una assemblea
de 178 treballadors per constituir el sindicat Solidaridad de Obreros Vascos,
sota el lema "Unión obrera y fraternidad vasca". La
SOV d’inspiració cristiana (però sense ser un sindicat confesional
ni tenir capellans en els òrgans directius), tenia el suport del Partit
Nacionalista Vasc.
1911, setembre
Barcelona. Del dia 08 al 10 de setembre
se celebra el primer
congrés de la CNT i s’aprova el seu reglament/estatuts. Hi assisteixen
121 delegats
de 99 societats i 6 federacions locals. Es reafirma la confederació a
nivell estatal i es defineixen les grans línies d'actuació:
el sindicalisme revolucionari basat en l'acció directa. Des del mateix
moment de la seva constitució la CNT va patir la repressió de
l’autoritat político-militar, amb l’empresonament dels seus
dirigents i el tancament dels seus locals (la nit del dissabte 16 de setembre,
vàren ser detinguts els membres del nou Comitè, encapçalats
pel secretari general Josep Negre).
1911, setembre
Tarragona. Mentre se celebra a Barcelona el 1er congrés
de la CNT, el dia 10 es constitueix a Tarragona la Federació Obrera Local
impulsada de caire socialista. En formen part les Societats de Barbers, Boters,
Ferroviaris, Fusters, Paletes, Peons de Paleta, Picapedrers, Pintors, Sabaters,
Semolers, i Tipògrafs. Es va elegir una Junta Directiva encapçalada
per Fèlix Simó com a President, Marià Tuset Vice-president,
Josep Zaragoza Secretari, Francesc Raventós Tresorer i Antoni Llaveria
Comptador.
1912, juliol
Estat. Es promulga una llei prohibint el
treball nocturn de les dones (entraria en vigor el 1914, excepte en les indústries
tèxtils, que es perllongaria el treball nocturn femení fins l'any
1920).
1912, agost
Barcelona. El dia 25 d’agost se
celebra una assemblea de delegats de diferents indrets de Catalunya en la que
es tracta de la reorganització del proletariat català. Es va nomenar
una Comissió que s’encarregués primer de reorganitzar la
Federació local de Barcelona, després la regional i després
la Confederació estatal. Es pren l’acord queel periòdic
“El Trabajo” de Sabadell faci de portaveu de la Federació.
No va tenir continuïtat.
1912, octubre
Estat. Esclata una gran vaga ferroviària.
El Govern decreta la militarització del servei.
1912, novembre
Madrid. José Canalejas Méndez,
Cap del Govern, mor assassinat per Manuel Pardiñas.
1912, novembre
Basil·lea. Els dies 24 i 25 se celebra
un Congrés extraordinari de la segona Internacional
1913, març
Barcelona. Els dies 23, 24 i 25 de març se celebra una nova assemblea
de sindicats amb l'inveterat objectiu de reorganitzar la CRTC. Hi assisteixen
delegats de Badalona, Barcelona, Igualada, Palafrugell, Sabadell, Sant Feliu
de Codines, Sant Feliu de Guíxols, Tàrrega, Terrassa, Valls, Vilanova
i la Geltrú i Vilassar de Dalt. Tampoc no va reexir.
1913, abril
Barcelona. Els dies 12 i 13 se celebra la
Primera Assemblea
d'Associacions de Dependents de Catalunya, organitzada pel CADCI. Va presidir
el congrés Josep Puig i Esteve.
1913, abril
Còrdova. Del dia 17 al 20 se celebra
el Congrés fundacional de la Federació
Nacional d'Obrers Agricultors d'Espanya (FNOA). Hi són representats
8795 treballadors.
1913, maig
Barcelona. Els dies 11 i 12 se celebra una assemblea d’organitzacions
de l’Art Fabril, per tal de formar la Federació de Catalunya. Es
van aprovar els estatuts i es prengué l’acord que la seu de la
Federació s’ubiqués a Barcelona.
1913, maig
Reus. El dia 25 de maig obre les portes el congrés de constitució
de la Federació
Provincial de Tarragona d’Obrers del Camp. Hi són representades
unions de camperols de 17
localitats. Salvador Subielos de Valls va ser elegit president.
1913, juny
Barcelona. Els dies 22, 23 i 24 de juny
de 1913 es constitueix la Federació de Sindicats d’Oficials i Peons
de paleta de Catalunya, amb societats de, Barcelona, Blanes, Cardona, Cervera,
Girona, Gràcia (Barcelona) Horta (Barcelona), Igualada, L’Hospitalet
de Llobregat. Manresa, Palafrugell, Palamós, Sabadell, Sant Andreu de
Palomar, Sant Feliu de Guíxols, Sant Martí de Provençals,
Sants (Barcelona), Sarrià (Barcelona), Tàrrega, Terrassa, Vic
i Vilanova i la Geltrú. El Comitè format per Emili Prats, Joan
Pijona, Emili Gil i Indefons Garí, tindrà la seu a Vilanova i
la Geltrú i el periòdic “El Sindicalista” (de Vilanova
i la Geltrú) serà el portaveu de la federació.
1913, juliol
Catalunya. Vaga
General dels obrers i obreres del tèxtil reclamant la reducció
de les hores de treball a 9 hores diàries i denunciant l'incompliment
de les lleis sobre
el treball infantil i femeni, publicades l'any 1900. La vaga començà
el 30 de juliol i el dia 22 d'agost es va acceptar una proposta del Govern de
l'Estat que va fixar, per decret, la jornada màxima de treball en 60
hores setmanals (3.000 hores anuals) de treball per a les indústries
tèxtils de tot Espanya, un augment de preu dels treballs a preu-fet i
una reducció progressiva del treball nocturn femení. Les reticències
patronals al compliment del decret va fer que la vaga es continués fins
el 15 de setembre . Durant la primera setmana d'agost hi havia a Barcelona més
de 24.000 treballadors en vaga i a Catalunya més de 63.000 vaguistes.
La vaga tingué una destacada incidència a Barcelona, Igualada,
Mataró, Sabadell i Vilanova i la Geltrú.
1913, setembre
Zuric. Del dia 10 al 16 es constitueix
la Federació Sindical Internacional (FIS), amb assistència de
17 delegats. Representant la UGT hi va assistir Vicente del Barrio.
1913, setembre-octubre
Londres. Del 27 de setembre al 2 d’octubre.
Nou intent de constituir una organització supraestatal anarcosindicalista.
Hi participen 37 delegats, representant 13 Estats i 47 organitzacions. Majoritariament
organitzacions anarquistes i anarcosindicalistes d'Espanya, Itàlia i
Holanda. Hi assisteix Josep Negre, secretari de la CNT. Segons Vicente García,
anarquista exiliat a Londres i corresponsals de diversos diaris, Negre va fer
la seva intervenció parlant en català.
1913, novembre
Barcelona. Dia 23. En el local del sindicat
“La Constancia” del Clot se celebra una assemblea d’entitats
de l’Art Fabril i Tèxtil, en la què es pren l’acord
de convocat per al dia 25 i següents del mes de desembre el Congrés
de constitució de la Federació del Ram Tèxtil i annexos
d’España (també citada com Federació Nacional de
l’Art Fabril), amb el següent ordre del dia
1913, desembre
Barcelona. Els dies 25, 26 i 27 se celebra
el primer congrés de la Federació Nacional de l’Art Fabril. Hi
van assistir 78 delegats representant 62 sindicats de 24 localitat (dues de
fora del Principat). Alcoi, Arenys de Mar, Badalona, Barcelona, Bejar, Calella,
Cornellà, Gracia, Igualada, Manlleu, Mataró, Montesquiu, Poble
Nou, Reus, Sabadell, Sant Andreu, Sant Feliu de Llobregat, Sant Hipòlit
de Voltregà, Santa Coloma, Sants, Terrassa, Torelló, Vilanova
i la Geltrú i Vilassar de Dalt .
1914
Catalunya. Sota la presidència de
Prat de la Riba s’organitza la Mancomunitat de Catalunya.
1914, maig.
València. Del dia 1 al 3 de maig
se celebra el segon congrés
de la FNOA. Hi assisteixen 25 delegats que representen 55 poblacions del Principat,
Andalusia, i el País Valencià.
1914, juny
Madrid. El dia 20 s’inaugura l’onzè
congrés de la UGT, que comptava el mes de gener amb 127.804 federats
i el més d'agost amb 119.144 agrupats en 393 seccions.
1914, juliol
Barcelona. Les Tres Classes de Vapor el
sindicat majoritari en el ram tèxtil s’adhereix a la CNT.
1914, juliol
França.
El dia 31 de juliol
és assassinat el capdavanter del socialisme francès i reconegut
pacifista, Jean Jaurès.
1914, agost
Europa.
Comença la primera
guerra mundial.
1914, octubre
Catalunya. Convocada per la Federació Nacional de l’Art
Fabril, se celebra, el dia 18 d’aquest octubre a Mataró, la Assemblea
Nacional de Societats Obreres. Un intent per aglutinar totes les forces obreres
en defensa del dret al treball. Hi van assistir 96 delegats amb representació
directa de 15 localitats (Alcoi, Arenys de Mar, Badalona, Barcelona, Calella,
Igualada, Manlleu, Manresa, Mataró, Palafrugell, Reus, Sabadell (i comarca),
Sant Feliu de Guíxols, Torelló i Vilassar de Mar). Obrí
l’assemblea el socialista Constantino Perlasia, president de la Federació
de l’Art Fabril i Salvador Seguí va ser elegit per presidir la
Mesa.
1915, abril
Úbeda (Jaèn). El dia 30 d'abril
el vallenc Fidel Martí obre les sessions del tercer
congrés de la Federació Nacional d'Agricultors d'Espanya (FNOA).
Hi assisteixen 31 delegats que representen a societats camperoles de 64 localitats.
1916
Valladolid. Es contitueix
la Confederació Nacional Catòlico-Agrària. Establí
la seu a Madrid.
1916
Pamplona. Congrés de constitució
de Federació Nacional de Sindicats Catòlico-Lliures. Tingué
una escassa activitat i es dissolgué el 1922.
1916, març 1916, maig 1916, novembre 1916, novembre 1916, desembre 1917, març 1917, maig 1917, maig 1917, agost 1917, novembre 1917, novembre 1918, gener 1918 , juny 1918, setembre/octubre 1918, desembre 1918, desembre 1919, gener 1919, febrer 1919, març 1919, març 1919,
abril 1919, juliol 1919, juliol 1919, setembre 1919, octubre 1919, octubre 1919, octubre 1919, desembre 1920, abril 1920, abril 1920, maig 1920, juny 1920, juliol 1920, juliol 1920, setembre 1920, novembre 1920, novembre 1920, novembre 1920, desembre 1921, gener 1921, gener 1921, març 1921, abril 1921, abril 1921, juliol 1921, juliol 1921, setembre 1922, gener 1922, 4-5 d'abril. 1922, juny 1922, juny 1922, juliol 1922, juliol 1922, agost 1922, octubre 1922, novembre 1922, desembre 1923, gener 1923, març 1923, maig 1923 (maig - juny) 1923, juny 1923, juliol 1923, juliol 1923, Juliol 1923, setembre 1923, 30-31 de desembre i 1 de gener de 1924.
1924, gener 1924, abril 1924, novembre 1925, juny 1926 1926, novembre 1927, juliol 1927, agost 1927, octubre 1928, gener 1928, setembre 1930, gener 1930, febrer. 1930, agost 1931 1931, març 1931, abril 1931, abril 1931, maig 1931, maig-juny 1931, juny 1931, juny 1931, agost 1931, agost 1931, desembre 1931, desembre 1932, gener 1932, abril 1932, maig 1932, juny 1932, setembre 1932, setembre 1932, setembre 1932, setembre 1932, setembre 1932, octubre. 1932, octubre 1932, desembre 1933, gener 1933, gener 1933, febrer 1933, març 1933, març 1933, juny 1933, juliol 1933, novembre 1933, desembre 1933, desembre 1934, febrer 1934, abril 1934, abril 1934, octubre 1934, octubre 1934 1934 1935, maig 1935, setembre 1935, 19-22 de desembre. 1936, gener 1936, febrer 1936, febrer 1936, febrer 1936, 1er de març 1936, maig 1936, maig 1936, maig 1936, juny 1936, juliol 1936, 19 de juliol 1936, juliol 1936, juliol 1936, agost 1936, agost 1936, agost 1936, setembre 1936, setembre 1936, novembre 1937, gener 1937, maig 1937, juny 1937, juliol 1937, maig 1937, novembre 1938, gener 1938 1939, gener
Reus. El dia 12 se celebra una
assemblea-congrés dels sindicats camperols de la demarcació territorial
de Tarragona adherits a la FNOA. Hi van assistir 23 delegats. L’acte va
ser presidit per Francesc Roig. 
Madrid. Del dia 18 al 24 se celebra el
dotzè congrés
de la UGT, que tè 76.304 afiliats (5642 de Catalunya), agrupats en 438
seccions. Són confirmats en els càrrecs de President, Vice-president
i Secretari, Pablo Iglesias, Francisco Largo Caballero i Vicente Barrio, respectivament.
Per primer cop a l’Estat, figura una dona en la direcció d'un sindicat.
Virgínia González és elegida vocal del comitè
de la UGT.
Saragossa. La CNT i la UGT signen un pacte
d'unitat d'acció.
Vilanova i la Geltrú. Els dies 21
i 22 se celebra el quart
congrés de la Federació Nacional d'Obrers Agricultors. Un
mini-congrés que reflectia la crisi que patia la FNOA. Només hi
van assistir 17 delegats.
Espanya. La CNT i la UGT convoquen una vaga
general de 24 hores en protesta per l'encariment dels preus dels aliments.
Rússia. Comença la revolució
que tragué el dogal al proletariat rus i emmirallà el d'una bona
part d'Europa.
Saragossa. Del 22 al 24 de maig se celebra
el cinquè
congrés de la revigoritzada Federació Nacional d'Agricultors
(FNOA). Hi van participar delegats de 80 seccions i 13.882 federats.
Tortosa. Sota l'empenta del clergue Àngel
Querol es constitueix la primera Federació Catòlico-Agrària
de Catalunya, amb representants de 17 sindicats. Només en coneixem el
nom de 16, Arnes, Ascó, Bitem, Deltebre (a l'original Jesús),
El Perelló, El Pinell de Brai, La Cava, La Galera, Masdenverge, Prat
del Comte, Roquetes, Sant Jaume (Tortosa), Santa Bàrbara, Tivissa, Ulldecona
i Vandellós. Aquesta federació i les que s'anaren constituint
naixien apadrinades per les seus episcopals i el suport dels grans propietaris
rurals. A la federació de Tortosa (també dita federació
de l'Ebre) li van seguir les de les diòcesis de Barcelona (juny 1917),
les de Girona i Tarragona el juny de 1918, la de Lleida setembre de 1918 i a
finals d'any la de Vic. L’octubre de 1919 la de la Seu d’Urgell
i finalment l’any 1920 es va constituir la de Berga. La submissió
a l’autoritat eclesiàstica quedà reflectida en els estatuts
d’aquestes federacions: Estatuts de la Federació de Barcelona,
article tercer únicamente podrán formar parte de la federación
los sindicatos agrícolas y entidades similares aprobados por la autoridad
eclesiástica. Artícle tretzè la Federación
tendrá un Consiliario nombrado por el Sr. Obispo. Però tot
i què les organitzacions del sindicalisme catòlico-agrari, a redós
de les parròquies, s'estengueren per tot el Principat, els camperols
li donaren l'esquena i tingueren poca influència.
(Localitats
amb sindicats catòlico-agraris els anys 1917-1921).
Espanya. Vaga
General Revolucionària, promoguda per la CNT i la UGT. L’enfrontament
dels treballadors amb l’exèrcit i la guàrdia civil costa
70 morts, 43 d’ells a Catalunya.
Rússia. Bolxevics, amb el suport
del poble, prenen el poder a Rússia.
Madrid. La "Lliga Regionalista" de Francesc
Cambó entra a formar part del Govern de l'Estat.
Barcelona. Vaga de les subsistències
, també coneguda com el )
Rebombori
del Pa. Durant diversos dies es van produir manifestacions promogudes per les
dones, encapçalades per Amàlia Alegre, contra el augments de preus
dels productes bàsics. Les dones que van presentar les seves exigències
al governador civil, assaltaren comerços, fleques i carboneries.
Barcelona. Els
dies 28, 29, 30 de juny i 1 de juliol, se celebra el Congrés
de Sants. És sens dubte la més important assemblea que
realitzà la CRTC, tant pel nombre d'assistents com pel continguts de
les seves resolucions i pels efectes d'expansió de l'anarcosindicalisme
per tot l'Estat. Hi van participar 155
delegats en nom de 137 sindicats, 11 Federacions Locals, el Consell Local
de Manlleu, La Federació Nacional d'Assaonadors i la Federació
Regional de Metal·lúrgics, que representaven en total a
74.219 afiliats. Quatre dies desprès de l'acabament del Congrés
seria elegit, per la Federació local de Barcelona, Secretari general
de la CRTC Salvador
Seguí.
Madrid. Del dia 30 de setembre al 10 d'octubre se celebra el
tretzè
congrés de la UGT. Hi van assistir 108 delegats representant 65.563
afiliats. La UGT es composava de 89.601 afiliats agrupats en 457 seccions. (Catalunya
2509 afiliats i 21 seccions).
València. Del dia 25 al 27 se celebra
el sisè i últim
congrés de la Federació Nacional d’Obrers Agricultors d’Espanya
(FNOA), que va prendre l'acord d'adherir-se a la CNT. Hi van assistir 57 delegats
que representaven les Federacions Comarcal de Barcelona, Cádiz i Valls,
la Federació Provincial de Tarragona i 63 localitats.
Barcelona. Conferència Nacional Anarquista,
que recomana l'ingrés a la CNT.
Barcelona. Els dies 17 i 18 de gener l'autoritat
militar engega una nova repressió sobre els dirigents de la CNT els detinguts
són portats al vaixell "Pelayo" per deportar-los.
Barcelona. Entre els mesos de febrer i març
esclatà la Vaga
de "la Canadenca" (l’empresa hidroelèctrica més important
de Catalunya Riegos i Fuerzas del Ebro, S.A., filial de la Barcelona Traction,
era coneguda com "La Canadenca"). La vaga que començà per solidaritat
amb uns treballadors acomiadats, amb el suport i l’organització de la
CNT i amb l'entossudiment de l'empresa a negociar, es convertí
en una gran vaga general que durà 44 dies, reivindicant l’establiment
per llei de la jornada màxima de treball de vuit hores. Va ser el moviment
vaguístic pacífic, més important de la primera meitat de
segle (el dia 3 d’abril un decret del Govern de l’Estat establí la jornada
de vuit hores). Tot i l’èxit de la vaga per a la classe obrera, després
l'autoritat militar dirigí una gran repressió sobre el moviment
obrer.
Barcelona. El dia 19 se celebra el míting/assemblea
de Les Arenes (per a la ratificació dels acords del comitè de
la Vaga de la Canadenca). La sòlida i convincent intervenció
de Salvador Seguí, amb la presència a la plaça de tots
els radicals i extremistes de moviment obrer, fou determinant per a la resposta
dels treballadors.
Moscou. Fundació de la III internacional
(congressos celebrats)
Madrid. El dia 20 d'abril obre les portes el primer
congrés de la nova Confederació Nacional de Sindicats Catòlics-Obrers.
Hi van assistir 192 delegats. A Catalunya el Sindicalisme
Catòlic continuà tenin molt poca incidència.
(Programa
mínim aprovat a Pamplona el novembre de 1918).
Amsterdam. Del dia 25 al 29 se celebra la
conferència prèvia per a la reconstrucció de la Federació
Sindical Internacional (FIS). Representant la UGT hi va assistir Francisco Largo
Caballero.
Barcelona. El dia 19 és assassinat
el cenetista Pau Sabater, àlias "El Tero", president del Sindicat de
Tintorers de Barcelona. La violència patrono-militar feia i faria estralls
entre els sindicalistes. (Relació del sindicalistes
morts o ferits en atemptats
durant el període 1919-23).
Barcelona. Atemptat mortal contra el comissari
de policia, Manuel Bravo
Portillo, assenyalat com l'organitzador de l'assassinat de Pau Sabater.
Estat. Es publica la Llei de la jornada
de vuit hores, pactada durant la Vaga de La Canadenca.
Barcelona. Tot i l'ajut dels comandaments
militar, l'oligarquia empresarial no en té prou per ensorrar la CNT i
la Confederació Patronal Espanyola a Catalunya imposa un locaut general.
El Govern es queda amb els braços plegats i més 140.000 treballadors
són condemnats al pacte de la gana (nota
de l'organització patronal).
Barcelona. Creació de la Unió
de Sindicats Lliures. Organització formada sota el padrinatge de
la Patronal. Serà l'executor de la guerra bruta de l'oligarquia patronal,
amb connivència amb les autoritats militars de Catalunya.
Madrid. Del dia 10 al 17, se celebra el
segon congrés
Confederal de la CNT (Congrés del Teatre de la Comèdia), presidit
pel secretari general de la CNT Evelio Boal. Hi van assistir 437
delegats, que representaven 716.409 afiliats de 400 localitats. De Catalunya
hi van participar 129
delegats que representaven 428.631
federats, enquadrats en 197
sindicats de 119
localitats). S’aprovà l’adhesió a la III Internacional
i es declarà: la finalitat de la CNT és el Comunisme Llibertari.
Madrid. Una escissió del PSOE funda
el Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE). Entre els dissidents s’hi troba Antonio
García Quejido, primer president de la UGT.
Tarragona. Impulsat per Formós
Plaja els dies 11, 12 i 13 d'abril se celebra el Primer Congrés Provincial
de la CNT. Hi estan representades 112 entitats i 32.804 federats, amb assistència
de 84 delegats de 53 localitats. A més 12 localitats, amb uns 5.000 afiliats
manifesten la seva adhesió. Es pren l'acord de designar el setmanari
"Fructidor" òrgan de l'Organització Obrera de Tarragona.
Sabadell. El dia 19 de maig se celebra
la segona assemblea de l'Associació de Dependents de Catalunya promoguda
pel CADCI. S’establiren les bases per a la constitució de la Federació
de Dependents de Catalunya. 
Madrid. A partir del dia 26 de juny se celebra
el 14è congrés
de la UGT. Hi van assistir 180 delegats que representaven uns 133.000 federats.
La UGT es composava de 211.342 afiliats agrupats en 1.078 seccions (Catalunya
5197 afiliats i 36 seccions de 16 localitats). Un dels debats més punyents,
l'adhesió a la Tercera Internacional, va acabar amb l'aprovació
d'un dictamen que acabava així: Primero. Adhesión inmediata
de la Unión General de Trabajadores de España a la Tercera Internacional.
Segundo. La Unión General de Trabajadores continuará formando
parte de la Federación Sindical Internacional, a la cual llevarán
lo más pronto posible nuestros delegados el mandato terminante de proponer
y votar el ingreso de la misma en la Internacional de Moscú. El
congrés va elegir un nou Comitè
executiu.
Moscou. Segon Congrés de la III Internacional,
hi assisteix Ángel Pestaña representant la CNT.
La Haia. Del dia 15 al 19 es constitueix
la Confederació Internacional de Sindicats Cristians (CISC).
Hi assisteixen 98 delegats d'Alemanya, Aústria,
Bèlgica, Espanya, França, Holanda, Hongria, Itàlia, Suïssa
i Txecoslovàquia.
Estat. Davant de la política
repressiva del Govern i la guerra bruta de la Patronal, la CNT i la UGT signen
un pacte d'aliança. Durant l’any 1920 la UGT i la CNT van organitzar
diferents trobades i es van creuar alguns escrits cercant la unió de
les dues centrals sindicals. El dia 3 de setembre una comissió encapçalada
per Francisco Largo Caballero, Francisco Núñez Tomás (secretari
i president en funcions de la UGT, respectivament) i Evelino Boal, Salvador
Seguí (secretari de la CNT i secretari de la CRTC, respectivament), van
adreçar un comunicat a tots els treballadors de l’Estat proposant
i demanant la unitat d’acció en les reivindicacions obreres. Semblava
el pas previ a una fusió que, malauradament, mai no va arribar. La proposta
no va tenir efectes pràctics, perquè dos mesos després
la UGT no secundà la vaga general decretada a Catalunya per la CNT, en
senyal de protesta per les deportacions de dirigents de la CNT i l'assassinat
de Francesc Layret.
Barcelona. Seguint en la seva política
de repressió del moviment obrer, el general Martínez
Anido governador de Barcelona, prohibeix la CRTC i deporta al castell-presó
de la Mola de Maó els principals dirigents
obrers.
Barcelona. Per les seves denúncies
a les Corts i pel suport i defensa dels anarcosindicalistes, el dia 30 és
assassinat en Francesc
Layret, advocat defensor dels obrers de Catalunya. L'espiral de violència,
de la mà del tàndem Martínez Anido/Arlegui, emprenia volada
(El comandant Bartolomé Roselló va exposar a Martínez Anido
"... consiste en proteger al Libre y contestar a los atentados con las mismas
armas y que se creia a Layret el alma del sindicalismo. Se perpetró
el atentado de éste y otros coincidiendo con la deportación a
La Mola").
Catalunya. La CNT declara vaga general,
per l'assassinat de Francesc Layret i per les deportacions dels dirigents obrers.
Serà un fracàs.
Barcelona. Es produeixen les primeres
manifestacions de la "llei
de fugues". El militant de la CNT Gregori Daura Ràdua, fou deixat
en llibertat el 5 de desembre i tirotejat per la policia. Se'l considera la
primera víctima de la llei de fugues.
Barcelona. El dia 16 s'obren les sessions
del congrés de constitució de la Federació de Dependents
de Catalunya. Hi van participar els Centres de Dependents de Lleida, Manresa,
Mataró, Reus, Sabadell, Tarragona, Terrassa, Valls, Vic, la Unió
Ultramarina i la Lliga de Corredors de Barcelona, també tingué
l’adhesió del Centre de Dependents de Girona. Francesc Xavier Casals
del CADCI, va ser elegit President..
La Federació,
sota l'empenta del CADCI, defensarà un sindicalisme de caire reformista.
Barcelona. Es produeix una segona constatació
de la denominada "Llei de fugues". El dia 20 quatre sindicalistes que eren portats
per la policia a la presó són tirotejats per la mateixa policia,
amb l'excusa que volien escarpar-se. El resultat tres morts i un ferit greu
(nota de la policia).
Durant l'any 1921 Catalunya va patir 128 atemptats contra obrers, amb 69 morts
i 59 ferits.
Madrid. Atemptat mortal contra el Cap del
Govern Eduardo Dato. Pere Mateu, un dels tres anarcosindicalistes que participaren
en l'atemptat declarà: "jo no he disparat contra Dato, sinó
contra l'autor de la llei de fugues".
Barcelona. Ple de Regionals de la CNT. Hilari
Arlandis, Joaquim Maurín, Jesús Ibáñez i Andreu
Nin són nomenats delegats per assistir a la constitució de la
Internacional Sindical Roja (ISR). 
Madrid. Es constitueix el Partit Comunista
d'Espanya (PCE), format per dues escissions del PSOE, el Partit Comunista
Obrer Espanyol i el Partit Comunista Espanyol.
Moscou. El dia 3 s'obren les sessions del
primer congrés de la Internacional Sindical Roja (ISR). Hi assisteixen
Hilari Arlandis, Joaquim Maurín, Jesús Ibáñez i
Andreu Nin, representant la CNT.
Espanya. Es publica una Llei de Retir Obrer
de vellesa.
Reus. Els dies 24 i 25 se celebra la
Primera Assemblea general de la Federació de Dependents de Catalunya.
Hi van participar 33 delegats que representaven els Centres de Dependents del
Comerç i la Indústria de Barcelona, Lleida, Manresa, Mataró,
Reus, Sabadell, Valls i Vic, la Lliga de Corredors de Barcelona i la Unió
Ultramarina de Barcelona.
Estat. Es publica una nova Llei d'accidents
de treball, que venia a actualitzar, la mai complida, de l'any 1900.
Barcelona. Amb l'empenta del sitgetà
Joan Durán Ferret, es constitueix la Federació
Regional Catalana de la UGT. Joaquim Escofet Cussó en serà
el primer president i Ramon Palomas Tudó el secretari general. (relació
de dirigents
de la FRC de la UGT). La FRC tenia 3.427 afiliats enquadrats en 45 sindicats.
Saragossa. Els dies 11 i 12 de juny se celebra
una Conferència de la CNT. Després d'un informe d'Ángel
Pestaña i d'una proposició
signada pel mateix Ángel Pestaña i Salvador Seguí,
la CNT retira l'adhesió a la Tercera Internacional i decideix adherir-se
a la Primera Internacional, la refundació de la qual s'estava gestionant
a Berlín.
Innsbruk. Del 21 al 23, se celebra el segon
congrés de la CISC, amb assistència de 163 delegats de 12 Estats
europeus.
Espanya. Es publica una Llei de Subsidi
a la Maternitat.
Blanes. Els dies 8-9 i 10 de juliol se celebra
una conferència de la CRTC, en la que hi participen representants
de tot Catalunya.
Barcelona. El dia 6 se celebra
l’assemblea constituent de la Unió
de Rabassaires. Hi van assistir 47
persones (entre delegats i convidats) que representaven 2650 afiliats. Es
ratificaren els estatuts (que havien estat redactats per Lluís companys)
i s’elegí el comitè central del sindicat: President Jaume
Martrat de Martorell; vicepresident Josep Ricart de Sant Pere de Ribes; Secretari
Astre Janer de Sabadell; Tresorer Josep Raventos de Sant Sadurní d’Anoia;
vicesecretari Josep Buil de Piera i els vocals Pere Cartró de Vilafranca
del Penedès i Joan Bonastre de Masquefa. La Unió de Rabassaires
arribarà a ser el sindicat majoritari del camp català.
Itàlia. Mussolini pren el poder,
Madrid. El dia 18 obre les portes el XV
congrés de la UGT. Hi assisteixen 189
delegats que representen prop de 120.000 afiliats enquadrats en 219 seccions
o societats (a més de diferents federacions) de 103 localitats. En el
decurs de la quarta sessió (dimarts dia 21), després d’una
monumental trifulca, va resultar mor d’un tret el militant de la UGT Manuel
González Portillo i tres més van resultar ferits. Tot seguit van
ser expulsats els sindicats representats per delegats comunistes, que representaven
prop de 15.000 afiliats. La UGT es composava de 208.170 afiliats agrupats en
1198 seccions. Al Principat hi havia 3407 afiliats i 45 seccions distribuïdes
en 16 localitats.
Berlín. Del 25 de desembre al 2 de
gener de 1923, se celebra el congrés de refundació de l'Associació
Internacional del Treball (AIT). Representant la CNT hi participen Avelino González
i Galo Díez Fernández.
Barcelona. El dia 6 se celebra al Teatre
de la Marina de Barcelona el primer Congrés de la Unió de Rabassaires.
No va ser un congrés deliberatiu, segons els organitzadors “El
congreso tendrá, sobre todo, un carácter de afirmación,
de acto de presencia” “no ha de prestarse, por lo numeroso, a una
discusión”. Va ser un acte propagandístic al que hi
van assistir, segons diverses fonts, uns 3.000 assistents, que representaven
prop de vint mil afiliats i en el què per aclamació s’aprovà
el programa reivindicatiu
de la U de R.
Barcelona. El dia 10 és assassinat
Salvador Seguí
(secretari general de la CNT). Els elements reaccionaris escapçaven la
part moderada del moviment obrer. També fou mort a trets en el mateix
atemptat el cenetista Francesc Comas.
Hamburg. Del dia 21 al 25 se celebra el
congrés d'unificació de les dues Internacionals Socialistes, sota
l'antic nom d'Internacional Obrera Socialista. Representant el PSOE hi va assistir
Andrés Saborit.
Barcelona. Vaga general del transport. Pel
seu abast i seguiment és el moviment vaguístic més important
després de la Vaga de La Canadenca.
Lleida. Els dies 29, 30 de juny i 1
de juliol, se celebra un Ple de la CRTC. (Aquest Ple també se’l
cita com 2on congrés de la CRTC). Joan Roigé és elegit
Secretari del Comitè i Sebastià Flor, Tresorer.
Barcelona. Fundació de la Unió
Socialista de Catalunya (USC).
València. Ple de la CNT. Davant
la ferotge persecució que patien els dirigents de la CNT es pren l'acord
que el Comitè Nacional es traslladi a Sevilla.
Lleida. El dia 30 se celebra un nou
Ple de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC), on es
pren l’acord de traslladar la residència del Comitè a Manresa.
Joan Roigé dimiteix de Secretari d'aquest Comitè i el substitueix
Josep Espinalt i Vila.
Barcelona. Cop d'Estat del general Primo
de Rivera. El rei l’accepta i el nomena Cap del Govern, establint-se una reial
dictadura militar.
Pamplona. Assemblea de constitució
de la Confederación de Sindicatos Libres de España (unió
dels pocs sindicats Catòlico-Lliures existents amb els anomenats Lliures,
al davant dels quals estaven els Lliures de Barcelona i, al darrera del projecte,
el frare dominic José
Gafo. Hi van assistir 64 delegacions de 144 sindicats d'Aragó, Catalunya,
Castella, Guipúscoa, Navarra i País Valencià. Aprofitant
la dictadura del general Primo de Rivera els Sindicats Lliures s'estengueren
pel nord de l'Estat, ocupant Comitès Paritaris i posant vocals als Consells
de les Diputacions.
Moscou. Mor Vladimir Ll'jic Lenin
(Simbirsk, 1870 -Moscou, 1924)
Sabadell. El dia 4 se celebra un nou Ple
de la CRTC. Hi assisteixen 237 delegats. El Comitè presenta la seva domissió
i és elegit Secretari general Adrià Arnó. L'anterior
Secretari (Germinal Esgleas) havia estat elegit el dia 8 de desembre.
Catalunya. Joaquim Maurín i el grup
"La Batalla"
ingressen al PCE.
Espanya. Nova llei sobre el descans dominical.
1925,
desembre
Madrid. Mor Pablo
Iglesias, president de la UGT i del PSOE.
Espanya. Es publica una Llei de
Treball a domicili.
Espanya. Es publica la Llei de creació
de Comitès Paritaris.
València. Els dies 25 i 26 de juliol,
en una assemblea clandestina, es funda la Federació Anarquista Ibèrica
(FAI).
Massachusetts. El dia 23 són executats
els anarquistes Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti. Anys després el govern
dels EE.UU. proclamarà la seva innocència.
Madrid. El dia 6 d’octubre se celebra un congrés
extraordinari de la UGT, amb un únic punt en l’ordre del dia:
Els afiliats de la UGT han d’acceptar llocs en l’Assemblea Nacional
? (creada pel dictador Primo de Rivera). El congrés va votar no
ha lugar a que s’acceptin llocs en l’Assemblea.
Barcelona. Es crea el Partit Comunista Català
(PCC).
Madrid. Del dia 10 al 15 se celebra el XVI
congrés de la UGT. Hi assisteixen
591 delegats que representen 141.310 federats, enquadrats en 683 seccions. La
UGT té 210.567 afiliats en 1342 seccions (Catalunya 5886 afiliats i 58
seccions).
Madrid. Dimissió del dictador Primo
de Rivera. El substitueix el general Berenguer que restablirà les llibertats
d’associació i premsa.
Barcelona.
Els dies 16 i 17 de celebra un Ple Nacional de la CNT, encara en la clandestinitat,
que estableix unes directrius per fer possible la reorganització dels
sindicats de la CNT. El setmanari "Acción" (edició
del 22 de febrer) publicà una nota
amb aquestes directrius.
Barcelona. Reapareix el periòdic
"Solidaritad Obrera"
Barcelona. Constitució de l’Esquerra
Republicana de Catalunya (ERC).
Terrassa. Congrés de fusió
del Partit comunista Català i de la Federació comunista Catalano-Balear,
constituint-se el Bloc Obrer i Camperol (BOC) (comitè
executiu) 
Madrid. Després del triomf electoral
dels partits republicans a les principals ciutats de l’Estat es proclama la
Segona República.
Barcelona. El dia 14 en Francesc Macià
proclama la República Catalana, (discurs)
que tres dies més tard esdevindrà la Generalitat de Catalunya.
Madrid. El dirigent de la UGT i del PSOE,
Francisco Largo Caballero, és nomenat ministre de Treball. Creació
dels Jurats Mixtos de Treball i arbitratge obligatori.
Barcelona. Els dies 31 de maig i 1 de juny se celebra una Conferència
Regional de Sindicats de la CNT, Hi assisteixen 175 delegats que representaven
prop de 250.000 federats de 46 localitats.
Madrid. Del dia 10 al 16 se celebra el 3er
Congrés confederal de la CNT. Hi assisteixen 418 delegats
de 230 poblacions, que representen 535.565 afiliats. La delegació catalana
estava representada per 129 delegats de 92 poblacions i 296.459 federats. El
seguidors de Joan Peiró i Ángel Pestaña s'enfronten amb
els faistes (Durruti, Ascaso, Sanz, etc.)
Madrid. Del 16 al 21 se celebra el IV congrés
de l'AIT. Són elegits per formar part del comitè executiu de l'AIT,
els cenetistes Avelino González, Nicasió Álvarez Sotomayor
i Eusebi Carbó.
Barcelona. Els dies 2, 3 i 4 se celebra
un Ple de Sindicats
de la CRTC, hi assisteixen 208 delegats que representen 116 sindicats i
307.449 federats.
Barcelona. Trenta destacats dirigents anarcosindicalistes
de la CNT expressen públicament les divergències amb els anarquistes
de la FAI en un manifest, que es coneixerà com el Manifest
Trentista.
Barcelona. Vuitè congrés de
la FRC de la UGT. S'elegeix president Antonio Olarte Hervia i secretari general
Josep Vila Cuenca. La UGT a Catalunya té 17.065 afiliats i 102 sindicats.
Espanya. Promulgació de la Constitució
Republicana. Les dones conquereixen el dret al sufragi.
Alt Llobregat. Insurrecció anarquista
pacífica amb la proclamació del Comunisme Llibertari. Amb la repressió
posterior dirigents sindicalistes i anarquistes són deportats a Guinea.
Sabadell. El dia 24 s'obren les sessions
d'un nou Ple Regional de Sindicats de la CRTC. Hi assisteixen 187 delegats en
representació de 223.732 afiliats. Són expulsades les federacions
locals de Lleida, Girona i Tarragona, per haver fet propaganda a favor del BOC.
La federació local de Sabadell denuncia la intromissió de la FAI
en els afers de la CNT i la irregularitat en la votació del nou secretari
general, i en senyal de protesta abandonà el Ple. L'escissió de
la CNT es veia venir.
Banyoles. Els dies 15 i 16 es constitueix
el sindicat de pagesos Acció Social Agrària de les Terres Gironines.
Hi van assistir delegats de 150 poblacions i s'elegí una junta directiva
presidida per Joaquim Bec de Vilajuïga.
Tarragona. Les Federacions locals de sindicats
exclosos de la CNT (Lleida, Girona i Tarragona) celebren un congrés.
Hi assisteixen delegats de 28 sindicats que representen uns 10.000 afiliats.
La escissió de la CNT només havia acabat de començar.
Espanya. El general colpista José
Sanjurjo fa un pronunciament insurreccional contra els Estatuts d’Autonomia.
Barcelona. Assemblea de la Unió Rabassaires.
Hi són representats més de 21.500 afiliats.
Barcelona. Fundació de la Unió
Democràtica de Catalunya.
Barcelona. El Comitè de la CRTC fa
pública l'expulsió de la Federació Local de Sabadell. La
CNT a Catalunya i al País Valencià es partia en dos.
Vilafranca del Penedès. Amb l’empenta
de Joan Arans i el coixí dels sindicats pagesos del Camp de Tarragona,
del dia 8 a l'11 se celebra el congrés de constitució de la Federació
Regional de Camperols de la CNT de Catalunya. Hi van assistir 50 delegats de
25 sindicats que representaven més de 25.000 pagesos. El congrés
aprova un dictamen que deia: "podran partànyer al sindicat jornalers,
aparcers, rabassaires, arrendataris, mossos, petits propietaris que visquin
del seu treball i també aquells que només tinguin un jornaler".
La Federació aconseguiria una gran implantació al camp català,
tot i que també l'afectà l'escissió dels Trentistes.
El Comitè fixà la seu a Valls.
Madrid. Del dia 14 al 22 se celebra el 17è
congrés de la UGT. Hi van participar 1.534 delegats
en representació de 486.394 afiliats i 2.271 seccions. Manuel Cordero
en el discurs d’obertura del congrés va dir que la UGT tenia més
d’un milió d’afiliats.
Tot i aquestes xifres que consten en les actes del congrés, pel que fa
al nombre de delegats assistents, volem citar el resultat d’una votació
sobre un punt concret, Gestió de la Comissió Executiva
(en la cinquena sessió). El resultat va ser: 581 delegats a favor
i 42 en contra.
Va ser reelegit president de la nova Comissió
Executiva en Julián Besteiro.
Catalunya. El CADCI dóna suports
a una escissió d’ERC formant-se el Partit Català Proletari.
Sabadell. Dirigents sindicals expulsats
de la CNT, amb Ángel Pestaña al davant, organitzen la Federació
Sindicalista Llibertària, que publicarà el periòdic "Sindicalismo".
Catalunya/Estat. El dia 8 esclata una revolta
anarquista generalitzada, dirigida per la FAI. Les manifestacions són
durament reprimides a Barcelona i a d’altres ciutats i és seguida d’una
duríssima repressió. Especialment brutal i sagnant és la
intervenció de la guardia Civil al poble de Casas Viejas (Andalusia).
Manresa. Davant dels fets del dia 8,
diversos sindicats de la CNT (encapçalats pel sindicat de la metal·lúrgica
de Manresa) fan públic un Manifest denunciant la tàctica
de la FAI per arrossegar la CNT cap a moviments insurreccionalistes, i
explicant que l'objectiu del manifest era reconquerir la independència
de la CNT. Se'l coneixerà com el Manifest
del Sindicats d'Oposició.
Barcelona. El dia 14 es comença a
publicar el setmanari "Sindicalismo"
Òrgan de la Federació Sindicalista Llibertària.
Barcelona. Del 5 al 12 de març se
celebra un nou Ple
de Sindicats de la CRTC. Hi assisteixen 270
delegats representant 235 sindicat amb 200.654 federats de 130 localitats.
El Ple ratifica la decissió del Comitè de la CRTC del setembre
de 1932 i expulsa la Federació de Sindicats de Sabadell, amb el vots
en contra dels Sindicats d'Oposició. Va gunyar la FAI. La CNT en va patir
les conseqüències.
Lleida. Congrés de constitució
de la Unió Provincial Agrària, federació de sindicats pagesos
promoguda pel BLOC.
Barcelona. El dia 4 se celebra el primer
Ple dels Sindicats d’Oposició a la CNT. Hi van assistir 53 delegats en
representació de 26.000 afiliats
Girona. Constitució de la Unió
de Treballadors del Camp, promoguda per la Unió Socialista de Catalunya.
Barcelona. Vaga dels treballadors mercantils.
Es considera la primera vaga general dels treballadors del comerç (comerç
a l'engròs, al detall i alimentació) i de l’administració.
Es va declarar el dia 13 i es va mantenir fins el dia 17, en que es va acceptar
un laude del conseller de Treball de la Generalitat, Martí Barrera, amb
importants millores per als treballadors.
Barcelona. Es fa públic el
Manifest per a la constitució de l’Aliança Obrera, promoguda
pel BOC i signada entre d’altres per la UGT, la Unió de Rabassaires,
la USC i els Sindicats d’Oposició.
Barcelona. Mor el President de la Generalitat
Francesc Macià.
Alemanya. Hitler decreta la supressió
dels Sindicats.
Barcelona. El dirigent anarcosindicalista
Ángel Pestaña, expulsat de la CNT, funda el Partit Sindicalista.
Catalunya. El Parlament català aprova
la Llei de Contractes de Conreu. Serà anul·lada pel Tribunal Constitucional.
Espanya. Vaga General revolucionària
contra l’entrada de l’anti-republicana CEDA, de Gil Robles, en el Govern d'Alejandro
Lerroux.
Catalunya. El dia sis el president Companys
proclama la República Catalana. La revolta s’estén a tot Catalunya,
l’exèrcit ataca el Palau de la Generalitat i altres llocs i ciutats.
El Govern de la Generalitat és vençut i són empresonats
molts polítics i sindicalistes. En els enfrontaments armats mor Jaume
Compte del Partit Català Proletari defensant el local del CADCI.
Barcelona. Fundació de la Unió
de Treballadors Cristians de Catalunya.
Saragossa. La jerarquia eclesiàstica
organitza la Setmana Social per a dirigents dels Sindicats Catòlics.
La ponència bàsica va ser dirigida per Alberto Martín Artajo,
que anys més tard seria ministre de la dictadura del general Franco.
Saragossa. Ple de Regionals de la CNT. Es
discuteix la possibilitat de la reunificació amb els Sindicats d'Oposició.
Barcelona. Fundació del POUM, per
la fusió del Bloc Obrer i Camperol i l'Esquerra Comunista.
Madrid. Es constitueix la Confederación
Española de Sindicatos Obreros (CESO), que unia el sindicalisme catòlic
i el nomenat sindicalisme professional. Hi van assistir delegats de la Confederació
Nacional de Sindicats Catòlics, de Sindicats Catòlics no adscrits
a la Confederació Nacional, delegats dels Sindicats Lliures, de la Falange
Española i de les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS). Van
ser-hi representats 1058 sindicats, amb prop de 276.400 federats. Àngel
Salvador en serà el secretari general.
Empès pel moment electoral que vivia el País, el Comitè
de la CRTC convoca una Confederència
Regional Extrordinària de Sindicats, que se celebra a Barcelona del
25 al 28 de gener. Hi assisteixen 138
delegats de 75 localitats, representant 87 sindicats, 6 federacions locals
i 7 federacions comarcals.
Catalunya/Estat. Triomf electoral del Front
d’Esquerres en les eleccions generals.
Catalunya. El president Companys torna a
presidir la Generalitat de Catalunya.
Espanya. La República posa en vigor
una moderada reforma agrària. Establiment de camperols a Extremadura,
Castella i Andalusia.
Espanya. Decret del Govern de la República
en el què es disposa la reintegració al treball dels obrers i
obreres acomiadades per qüestions polítiques i socials.
Saragossa. El dia 1 comencen les sessions
del quart congrés
confederal de la CNT. Segons el periòdic Solidaridad Obrera hi van ser
representats 559.294 federats que s'encuadraven en 988 sindicat. El nombre de
delegat se
situa en 649. Hi eren presents una part dels Sindicats d'Oposició (expulsats
o escindits el 1932-33).
Barcelona. Impulsat pel POUM es constitueix
la Federació Obrera d’Unitat Sindical (FOUS). Hi participen delegats
de 150 sindicats que representen uns 50.000 federats. Andreu Nin en serà
elegit secretari general.
Barcelona. Segon congrés de la Unió
de Rabassaires, amb assistència de 250 delegats que representaven 250
seccions i uns 25.000 afiliats.
França. Vaga general. Acord negociat
amb León Blum aconseguint-se la setmana de quaranta hores.
Espanya. Els generals colpistes Emilio
Mola, Francisco Franco, José Sanjurjo i Gonzalo Queipo del Llano
se subleven contra la República. Cal veure les directrius del general
Mola (Pamplona, 19-07), per conéixer les intencions que portaven: "
és necesario propagar una atmósfera de terror. Hemos de crear
una impresión de dominación. Qualquiera que sea abiertamente o
secretamente defensor del Frente Popular ha de ser fusilado". Ban
radiat de Queipo del Llano (Sevilla, 23 de juliol) “las directivas
de las organizaciones marxista o comunista serán pasadas por las armas
sin formación de causa, y en caso de no darse con tales
individuos, serán ejecutados un número igual de afiliados arbitrariamente
elegidos”.
Catalunya. La CNT declara la vaga general
i, a Barcelona, dirigeix l’assalt a les casernes sublevades, reclamant el subministrament
d’armes per als militants obrers. En l'assalt a la caserna de les Drassanes
cau mort Francisco Ascaso, un dels dirigents emblemàtics de la CNT. La
sublevació fou vençuda a Catalunya. Hem llegit, citant al reusenc
Joan García Oliver, que el President Companys es va posar a disposició
de la CNT i de la FAI. El que no és qüestionable, és que
l'actitud dels dirigents de la CNT fou determinant per sufocar la sublevació
a Barcelona.
Barcelona. Es constitueix el Partit Socialista
Unificat de Catalunya (PSUC), que s’adhereix a la Tercera Internacional.
Catalunya. La força de la CNT imposa
el Comitè
de Milícies Antifeixistes amb representants de la UGT, de la CNT-FAI
i de la Unió de Rabassaires, veritable contrapoder del govern de la Generalitat
i per extensió dels governs locals.
1936, agost
Barcelona. El dia 6 se celebra una assemblea
extraordinària del CADCI. Representants de 23.000 afiliats decideixen,
per aclamació, ingressar a la UGT.
Espanya. Decret de sindicació obligatòria.
Barcelona. La CNT, la UGT, el PSUC i la
FAI signen un acord per a la constitució d'un Comitè
d'enllaç.
Londres. Els governs d’Anglaterra i França,
constitueixen un comitè de No-intervenció, per no ajudar al govern
democràtic de la República (diuen que Pilats també es va
rentar les mans). Mentre els sublevats reben l’ajut de grups financers estatals
i internacionals, de Hitler i del govern Italià.
Barcelona. Convocat per Comitè de
la CRTC se celebra un Congrés Regional de Camperols de Catalunya. Hi
assisteixen prop de 400 delegats que representen 147 Sindicats, les Agrupacions
Obreres de Capçanes i de Vic, la CNT de Benissant, la Cultural Obrera
de la Granadella, la Federació Comarcal de Figueres, la Federació
Local de Tortosa, i la secció de Pagesos de Sants (relació
d'assistents).
Catalunya. Dirigents de la CNT-FAI entren
en el Govern de la Generalitat.
Espanya. Dirigents de la CNT-FAI entren
en el Govern de la República (entre ells Frederica Montseny).
Barcelona. Del 23 al 27 de gener se
celebra el primer Congrés de la FCTT (UGT), constatant-se un augment
espectacular de l’afiliació (73.000 afiliats distribuits en 543
poblacions). Pere Calvet és elegit secretari general.
Barcelona. Provocat per l’ocupació
de l’edifici de la telefònica de Barcelona, aflora un conflicte larvat
i es produeix un xoc armat entre el POUM i la CNT-FAI d'una banda, i el PSUC,
l'Esquerra Republicana i el Govern de la Generalitat l'altra.
Espanya. Seguint recomanacions de Moscou
el POUM és declarat il·legal.
Madrid. Andreu Nin és segrestat i
assassinat per agents estalinistes, dirigits pel comandant rus Alexander
Orlov. 
Barcelona. El dia 29 se celebra un altre multitudinari Ple de sindicats
camperols de la CNT de Catalunya.
Barcelona. Del dia 13 al 16 se celebra el tercer congrés de la UGT
a Catalunya.
Barcelona. Els dies 8, 9 i 10 de gener se celebra un nou Ple de sindicats
pagesos de la CNT de Catalunya. Hem llegit que hi van assistir 564 delegats
en representació de 600 sindicats i 90.000 afiliats, xifres que cal posar
en quarantena veien les dades
del periòdic ¡¡Campo!! (portaveu dels pagesos de la CNT),
publicades al llarg de 1937.
Catalunya. Es produeix
un èxode esfereidor. La població civil, espantada davant la proximitat
de l'exèrcit feixista, fuig buscant aixopluc a França.
Barcelona. Tropes franquistes ocupen Barcelona.
1939, abril
Espanya. Franco dóna per acabada
una guerra, que ell va fer durar vint anys més, durant els quals va ordenar
matar més de 30.000 persones. I no s'ha d'oblidar que si per l'exèrcit
invasor ser català era un delicte; ser català i militant d'un
sindicat eren dos delictes. En aquest context, l'oligarquia catalana,
llevat d'honrosíssimes excepcions, col·laborà amb la dictadura
denunciant els dirigents del moviment obrer, per portar-los a la presó
o davant dels escamots d'execució (carta
de denúncia). (Relació de militants de la CNT,
de la UGT i
de la Unió
de Rabassaires, afusellats pels franquistes).
 per
anar a la primera part |
|
Per anar a la pàgina d'inici |
){kind=link}
){kind=link}
){kind=link}
){kind=link}
){kind=link}
){kind=link}
){kind=link}