Lèxic
de la
Història del Moviment Obrer de Catalunya


A - B - C - D - E - F - G - I - J - L - M - N - O - P - R - S - T - V

 

A preu fet

Expressió dita del contracte de la feina a fer per compte d'altri, a un preu fixat per endavant per la quantitat de feina, independentment del temps que s'hagi d'esmerçar en fer-la.

Acció directe

Mètode d'actuació de l'anarcosindicalisme, basat en la negociació directa entre patrons i treballadors sense intermediaris. A Catalunya i a l'Estat fou especialment definit per la CNT, que rebutjà la intervenció de l'Estat o dels organismes de mediació, per resoldre els conflictes entre la patronal i els sindicats.

Adobar

Donar a les pells o els cuirs el tractament o els tractaments adequats per tal de transformar-los en una matèria que, a més de no ésser putrescible, posseeixi les propietats i l’aspecte necessaris per a l’aplicació pràctica a què vagin destinats.

Adoberia

Establiment destinat a adobar pells.

Agremant

Cinta de passamaneria, teixida amb una diversitat de fils i proveïda, eventualment, de granets de vidre, emprada en confecció i en tapisseria.

Alienació

Acció d'embrutir psicològicament, fer que una persona o un col.lectiu, sota pressions i condicionaments externs, generalment socials i polítics, actuï d'acord amb uns interessos que no són els seus.

Anarcocomunisme

Veieu Comunisme LlibertariAnarcosindicalisme

Doctrina que atribueix als sindicats el paper fonamental en la reivindicació obrera per a la revolució social. L'anarcosindicalisme definí els seus trets essencials l'any 1895 amb la fundació de la Confederació General del Treball (CGT) a França:

Apoliticisme: tota acció ha d'efectuar-se fora dels partits polític

Acció directa: els conflictes entre el capital i el treball han d'ésser solucionats per negociació directa entre obrers i patrons, sense intervenció ni mediació de l'Estat o la dels organismes de conciliació social.

La vaga general: és l'instrument per a aconseguir la instauració d'una societat sense classes.

L'anarcosindicalisme prengué de l'anarquisme el refús de l'acció parlamentària, i de les idees de Marx la lluita de classes i l'organització del proletariat al marge de les altres classes socials. A Catalunya l'anarcosindicalisme s'anà definint a partir de les accions de Rafael Farga Pellicer i Josep Llunas i Pujals, els quals van ser l'eix vertebrador en la formació de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE) (Barcelona, 1881). Va continuar amb Solidaritat Obrera (Barcelona, 1907) i tingué la més fidel expressió amb la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC) (Barcelona, 1910).

Anarquisme

Ideologia que preconitza la llibertat total de la persona, l'abolició de l'Estat i de la propietat privada. S'oposa a qualsevol mena de jerarquia. L'anarquisme creu que la millor troballa de la humanitat es la llibertat de la persona, per a poder actuar i manifestar-se sense cap mena de permís o entrebanc de cap forma de poder. Mikhail Aleksandrovic Bakunin (1814-1876) fou el teòric de l'anarquisme més conegut i seguit a Catalunya. La CNT en el seu segons congrés (Madrid, 1919) manifestà:

La CNT es declara ferma defensora dels principis de la Primera Internacional sostinguts per Bakunin.
Sobre l'anarquisme Salvador Seguí escriví:
L'anarquisme no pot realitzar-se d'un dia per l'altre, l'anarquisme és abans que tot una filosofia i una moral, una concepció de l'home i de la societat. L'ideal anarquista preconitza la superació continua, el progrés infinit, el millorament constant de l'individu, de la humanitat en general; no és la negació pura i simple de l'autoritat o una qualsevulla doctrina subversiva fundada en la lluita de classes i partidària de l'abolició de l'Estat, del sistema capitalista i de la propietat privada. (presó de la Mola, Maó, desembre de 1920).
Anticlericalisme

Designació de les idees, actituds i actes de rebuig dels símbols, institucions i representants eclesiàstics, especialment pel que fa a la intromissió del clergat en els afers de la política i l'ordre públic.  A Catalunya Gràfic Setmana Tràgica. Barcelona, 1909l'actitud anticlerical ha estat present entre el moviment obrer i a diverses publicacions com "La Tramontana", (1881-1896) editat en català per Josep Llunas i Pujals, i també en el discurs demagògic del periòdic "El Progreso" (1906-13) editat per Alejandro Lerroux (cal no confondre amb el setmanari "El Progreso" (1896) editat per Ángeles López de Ayala). L'anticlericalisme lerrouxista quedà patent en les consignes que expandia el mateix Lerroux en els seus mítings : Hay que entrar en los conventos, levantar el velo a las novícias y elevarlas a la categoria de madres. L'any 1909 durant els fets de la Setmana Tràgica l'anticlericalisme es manifestà amb la crema d'esglésies i convents, i el juliol de 1936 l'anticlericalisme exasperat i enfollit a més de destruir esglésies i símbols religiosos va perseguir i assassinar ermitans, capellans i monges.

Aprest

Cada un dels processos, d'acció eminentment química, a què són sotmesos els productes tèxtils (filats, teixits, etc.) per tal de facilitar-ne la posterior elaboració o per donar-los l'aspecte, tacte, o altres propietats, necessaris per a la venda o l'ús final.

Aprestador

Operari especialitzat en l'aprest dels teixits.

Assaonador

Persona que assaonava les pells o els cuirs. L'assaonador prenia del blanquer les pells o els cuirs «en blanc», és a dir, només adobats amb tanins vegetals i sense acabar. Damunt aquesta matèria hom aplicava tot un conjunt d'operacions, anomenades actualment d'acabament, i lliurava així un article enllestit per a l'ús que n'havien de fer els sabaters, els basters i l'altre personal d'oficis relacionats amb la pell.

Assaonar

Realitzar totes les operacions d'acabament de pells o cuirs adobats, tals com el greixatge, el tenyiment, i les aplicacions de llustres.

Ateneu

Associació científica o literària dedicada a elevar el nivell cultural dels associats, mitjançant cursos, lectures, conferències, etc. A Barcelona l'Ateneu Enciclopèdic Popular (fundat l'any 1902) fou un centre on es formaren molts dirigents sindicalistes.

Autarquia

Sistema econòmic que pretén que un Estat es basti amb el seus propis productes, sense dependre de la importació.

Autodeterminació

Acció de decidir per sí mateix. Dret dels pobles a escollir lliurement la seva pròpia sobirania.

Autonomia

Facultat política per a donar-se i governar-se per les lleis pròpies.

Balaire

En els molins paperers la persona encarregada del molí. Cobrava un tant fix per bala manipulada. A les conques del Riudebitlles i de l'Anoia tenia la facultat de contractar i acomiadar el personal.

Baster-a

Persona que té per ofici de fer, adobar o vendre basts i tots altres arreus per a les bèsties de càrrega.

Batan

1.-Màquina usada en la filatura del cotó i destinada a continuar la neteja i la disgregació dels flocs de fibra, començada en les obridores, transformant-los en una napa o tela de batan, de pes i densitats controlats. 2.-En la màquina jacquard, conjunt del cilindre i del bastidor oscil-lant que el suporta. 3.- Òrgan operador del teler, dotat d'un moviment d'oscil·lació entorn d'un punt, que suporta les taules, sobre les quals corre la llançadora i la pinta, ajustada entre les taules i el retauló.

Bienni negre

Nom amb el qual es designa el període de la segona República Espanyola comprès entre les eleccions del novembre de 1933 i les eleccions del 16 de febrer de 1936. Durant aquests dos anys el govern de la CEDA de Gil Robles coaligat amb el demagog Alejandro Lerreoux, van desenvolupar una revisió continuada de les lleis promulgades pels primers governs de la República, especialment la reforma agrària. També s'enfrentà amb el Govern i el Parlament de Catalunya per la Llei de Contractes de Conreu.

Bienni progressista

Nom amb el qual és designat el període comprés entre el juliol de 1854 i el juliol de 1856, en què després del cop d'Estat dels generals Domingo Dulce i Leopoldo O'Donnell (a Vicálvaro, Castella), es formà un govern de coalició de progressistes i liberals moderats, al davant de la qual la reina Isabel II posà al general Joaquín Fernández Álvarez Espartero. Durant el Bienni es desenvolupà una legislació progressista (com la llei de desamortització de Pascual Madoz). Durant aquest període les associacions obreres de Catalunya, van poder reemprendre les seves activitats.

Blanquer

Persona que adoba les pells dels animals després d'haver-ne estat eliminat el pèl o la llana, per a transformar-les en matèries utilitzables per a la confecció de calçat, vestit, marroquineria i tapisseria.

Boga

Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les tifàcies, de fulles molt llargues, cilíndriques, coriàcies, erectes, amb les quals hom fa seients de cadira, estores, cistells, etc.

Bolxevics

Facció del moviment socialista rus, dirigida per Lenin, que el 1903 va aconseguir el control del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia. L'altra facció del partit eren els menxevics.

Burgesia

Estrat social sorgit a Europa a mesura que anava desapareixent l'estructura social medieval, els membres del qual són posseïdors del mitjans de producció.

Boter

Persona que té l'ofici de fer bótes, especialment de vi. Antigament era un ofici menestral,  i els gremis de boters, especialment importants en els ports d'exportació, existien ja a Barcelona des de mitjan segle XIII.
El 1871 es constituí a Tarragona la Federació d'Oficial Boters que el desembre de 1872 va adherir-se a la FRE de l'AIT.

Bracer-a

Treballador, jornaler, del camp.

Cadiraire

Persona que fa cadires, que en repara o que en ven.

Calafat

Persona que té per ofici calafatar.

Calafatar

1.-Tapar amb estopa les juntes de les posts o taules dels vaixells i de les embarcacions menors de fusta, i cobrir-los després amb una capa de brea a fi d'impedir-hi el pas de l'aigua. 2.- Tapar amb estopa o paper les juntes de les dogues de les bótes perquè no vessin 3.-Refermar la unió de dues peces o planxes metàl·liques mitjançant l'acció d'un martell pneumàtic o eines especials damunt les arestes de contacte, per tal d'obtenir l'hermetisme.

Canillera

Màquina de bitlles o canilles. Persona que prepara les canilles que després es carregaran a la llançadora.

Capitalisme

Sistema econòmic caracteritzat per la propietat privada dels mitjans de producció (terra i capital) i que preconitza deixar en mans del Mercat l'intercanvi de bens i serveis. El terme kapitalism fou encunyat a mitjan segle XIX per Karl Marx. El capitalisme modern es va desenvolupar durant el segle XIX sobre unes condicions d'explotació extremes d'una classe (els posseïdors dels mitjans de producció) damunt de l'altra (el que han de vendre la força dels seu treball per a subsistir).

Carda

1.- Màquina emprada en la filatura mecànica del cotó, llana, jute, etc. 2.- Cap de cardó, en forma de pinya eriçada de punxes, que s'aprofita per a perxar certs teixits. 3.- Instrument primitiu, emprat per a pentinar a mà les floques de cotó i de llana, que consistia en una fusta plana, amb un mànec, que tenia clavada una peça de cuir guarnida amb puntes de filferro. 4.- Raspall proveït de pues d'acer curtes i atapeïdes que hom empra per a netejar les llimes.

Cardador-a

Obrer encarregat de l'operació de cardar o del funcionament de les cardes.

Cardatge

1.- En el procés de la filatura, operació realitzada amb la carda. 2.- Operació d'acabament a què són sotmesos alguns teixits, generalment els de cotó i els de llana, per tal de produir a la superfície, en una o en ambdues cares, un pèl més o menys llarg a fi de dissimular el lligat, donar-li més suavitat.

Catalanisme

Moviment que preconitza el reconeixement de la personalitat política de Catalunya. El Catalanisme polític tingué la primera expressió en la Lliga Regionalista (fundada el 1901) on hi tenia aixopluc la burgesia catalana. Posteriors escissions progressistes, constituïren el Bloc Republicà Autonomista (1915) i el Partit Republicà Català de Francesc Layret (1917), que preconitzaven un catalanisme d'esquerres. El camí emprès per aquests partits desembocaren en la creació d'Esquerra Republicana de Catalunya (1931), que integra el catalanisme, el republicanisme i la política social de les esquerres. El Catalanisme ha estat un segell usat per la burgesia i pels partits polític conservadors, per fustigar i escarnir el proletariat de Catalunya. En la dialèctica del Catalanisme conservador, quan els treballadors de Catalunya s'enfronten amb els empresaris, van contra Catalunya; quan manifesten els seu rebuig a les polítiques conservadores del govern de la Generalitat, estan fent el joc al govern de Madrid (des del punt de vista dels obrers, si no fos tant trist, faria riure).

Central sindical

Organització obrera formada per l'agrupació de sindicats de treballadors, unions i federacions sindicals de tipus territorial o sectorials.

Centralisme democràtic

Principi que inspira l'organització dels partits comunistes, que en condiciona la cohesió política i ideològica i impedeix la formació de faccions o de tendències dintre seu.

Cilindrador.

Persona que té per ofici cilindrar teixits.

Cinter

Persona que fabrica cintes o en ven.

Cisalla

Instrument tallant fixat a un braç mòbil en un dels costats d'un tauler i que, segons la seva grandària, serveix per a tallar planxes de metall, cartó, paper, proves fotogràfiques.

Cisallador

Operari que treballa amb la Cisalla

Cisteller

Persona que fa o que ven cistells, cistelles, etc., i altres objectes de vímet, jonc.

Classe social

Grup social que es distingeix dels altres per la seva relació de propietat respecte als mitjans de producció i de distribució.

Col·lectivisme

Ideologia que proposa la propietat comuna de la terra i dels mitjans de producció com a forma d'organització social.

Col·lectivització

Acte pel qual la propietat de la terra i/o del béns de producció és transferida a la col·lectivitat. Això comporta la intervenció d'una autoritat (l'Estat, el municipi, etc.). La primera col.lectivització important fou executada per la revolució a Rússia (1917). L'agost de 1936 a l'Estat Espanyol es va produir un procés de col.lectivitzacions, especialment a Catalunya i a les comarques aragoneses, on encara no hi havien posat les urpes les tropes sublevades.

Comunisme

Organització social en què els béns són tinguts en comú. Com a teoria ha estat la base ideològica de corrents filosòfics que proclamen la igualtat de tots els homes. Modernament l'expressió Comunisme va lligada al socialisme-marxista i, més recentment, al marxisme-leninisme expandit per la Tercera Internacional. El Comunisme amb el qualificatiu de Llibertari fou la bandera de la Primera Internacional (després de l'escissió del 5è congrés; La Haia, 1872) i de les organitzacions obreres que la composaven. La CNT en el seu segon congrés confederal (Madrid, 1919), declarava: La finalitat de la CNT és el comunisme llibertari. El Comunisme va unit a la reivindicació obrera, a la història moderna del moviment Obrer.

Comunisme llibertari

Corrent i principi econòmic de l'anarquisme. Formulat per la Primera Internacional després de l'escissió produïda en el seu 5è congrés (La Haia, 1872). A l'Estat Espanyol, els nuclis camperols d'Andalusia de la Federació Regional Espanyola de l'AIT (FRE de l'AIT), foren els més ferms seguidors d'aquesta ideologia. Kropotkin i Malatesta en foren els seus principals divulgadors.
Amb les onades de violència extrema entre el proletariat i les forces repressives de l'Estat (exèrcit i guàrdia civil) (Andalusia, 1882) el Comunisme Llibertari perdé credibilitat en el món obrer, especialment a Catalunya, on les directrius col.lectivistes dels dirigents del moment, Josep Llunas i Pijals i Rafael Farga Pellicer, portaren al moviment obrer cap a l'anarcosindicalisme. A la dècada del 1890, ressorgí l'anarcocomunisme sota l'empenta dels periòdics "Tierra y Libertad" i "La Revista Blanca", editats i dirigits pel reusenc Federico Urales i la vilanovina Teresa Mañé, que van fer una tasca important en la divulgació d'aquest pensament. En la segona dècada del segle XX  els postulats foren assumits pels nous dirigents de la Confederació Nacional del Treball, i així la CNT declarava en el seu segon congrés confederal (Madrid, 1919): La finalitat de la CNT és el comunisme llibertari. Tot i així, entenem, que va ser un pensament minoritari dins de la CNT, que portà a la greu escissió que va patir l'any 1932.

Comunista

Partidari del comunisme. El concepte Comunista té precedents en La República de Platón i en les primeres comunitats cristianes. En la societat moderna el terme Comunista va adscrit a la filosofia exposada per Karl Marx i Friedrich Engels a partir del Manifest Comunista. A l'època del Manifest (1847-1848), els comunistes, què eren revolucionaris, estaven en oposició als socialistes, què eren utopistes o reformistes, i des de 1917 s'aplica a tots aquells que consideren que la Revolució Russa era el model de la Revolució del Proletariat.

Commune de París

Moviment revolucionari del proletariat de París (març-maig de 1871) per fer-se amb el poder polític. Els monàrquics de l'Assemblea Nacional Francesa van enviar-hi l'exèrcit i el moviment fou esclafat i ofegat en sang.

Confederació

1.- Unió de sindicats de diferents àmbits territorials o sectorials. 2.-Unió de partits polítics d’ideologia comuna. 3.- Unió d’Estats sobirans per a l’assoliment d’uns determinats fins comuns.

Conflicte de les Selfactines

Nom amb el qual hom coneix els fets ocorreguts a Barcelona el juliol/agost del 1854 contra la mecanització de la filatura amb màquines selfactines, produint-se una vaga general del tèxtil que va durar tres setmanes (detalls). A Catalunya, les primeres reaccions contra la introducció de maquinària en el procés de la producció i contra l'atur forçós que resultava de la mecanització, es produïren a Camprodon (1823) i a Barcelona (1835). Les selfactines foren introduïdes al Principat vers el 1844. L'estiu de 1854, aquestes màquines ocupaven uns 1.200 filadors.

Contínua

Màquina per a filar o retòrcer de funcionament continu, a diferència de la selfactina, que és intermitent.

Contracte de Rabassa morta

Contracte peculiar del Principat. Es tractava de concedir un terreny a parceria per a ser plantat de vinya, no caducant el contracte fins que les dues terceres parts dels ceps haguessin mort. En la pràctica, i especialment a partir del segle XVIII, es convertiria en un arrendament quasi perpetu gràcies a la pràctica del murgó. La fil·loxera va acabar amb tots els contractes vigents i després, amb la introducció de les noves varietats americanes, la pràctica del murgó no fou possible.

Contramestre

En el ram tèxtil, persona que té cura del funcionament d’una màquina o d’una secció d’un taller o d’una fàbrica.

Cooperativisme

Ideologia plantejada pel socialisme-utòpic per oposar-se al capitalisme. Preconitza que els mitjans de  producció, comercialització i distribució siguin propietat dels mateixos treballadors. A Catalunya la primera cooperativa es funda a Barcelona a finals de l’any 1840, de la mà de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona. El vilanoví Joan Ventosa i Roig (Vilanova i la Geltrú, 1883 - Mèxic, 1961), escrivia el 1918: L'exemple de Rússia creiem que és concloent. Difícilment es concep una revolució social  més completa que la realitzada en aquell país, i no obstant la indiscutible capacitat dels seus directors, després del fracassat assaig de socialitzar la riquesa, mitjançant l'Estat, el Cooperativisme s'ha presentat com a solució única del problema social, fins a l'extrem que Lenin, pocs mesos abans de morir, deia que la salvació de les conquestes revolucionàries, depenien de la ràpida cooperatització del poble.

Corder de cànem

Qui treballava essencialment amb cànem. La seva producció era destinada a cordes per a barques i vaixells

Democràcia

Doctrina política que preconitza la participació del poble en el govern i en l'elecció dels governants.

Democràcia cristiana

Ideologia política que defensa la constitució d'un règim polític democràtic inspirat en els valors cristians i en la doctrina social de l'Església.

Democràcia popular

Règim polític establert al final de la Segona Guerra Mundial en diversos Estats sota la direcció dels partits comunistes com a forma estatal del període de transició del capitalisme cap al socialisme.

Dictadura del proletariat

Situació política pròpia de la fase següent a la revolució comunista, durant la qual els poders de l'Estat són assumits pel proletariat i com instrument de dominació sobre la classe burgesa. És l'element ideològic bàsic del Marxisme i del Leninisme. El concepte de Dictadura del Proletariat fou enunciat per Karl Marx en el Manifest Comunista. Lenin desenvolupà l'enunciat i n'exposà la praxis (L'Estat i la revolució, 1917). La teoria i la pràctica de la Dictadura del Proletariat ha estat una font de polèmiques entre els anarquistes, anarcosindicalistes, socialistes-marxistes i comunistes i ha produït un rosari de escissions en la malmesa però tan necessària unitat obrera.

Divisió de poders

Teoria política divulgada per Montesquieu, segons la qual els poders d'una nació de fer lleis, de jutjar i d'executar i fer complir les lleis han d'estar separats i exercits per persones i institucions diferents i independents: Assemblees o parlaments, tribunals i governs per executar, respectivament. Cosa que no passa en aquest Estat, on l'estructura dels partits polítics sotmet el parlament a les directrius del govern.

Dogmatisme

Actitud i procediment, que consisteix en l’establiment d'unes premisses donades com a certes i no demostrades racionalment.

Drapaire

Teixidor a mà que amb pocs telers treballava particularment sense pagar impostos industrials. Treballava directament per a comerciants i, estacionalment, per alguns fabricants. Tenien l'oposició dels dirigents sindicals de les grans indústries, que argumentaven que aquests, els drapaires, rebentaven els preus.

Ebenista

Persona que treballa fustes fines, generalment per a fer-ne mobles

Emmidonador-a

Treballador que té per ofici emmidonar.

Emmidonar

Impregnar els teixits de midó desfet en aigua.

Emfiteusi

Contracte pel qual hom dóna a una altra persona (emfiteuta) el domini útil d’una cosa immoble, tot retenint-ne el domini directe, a canvi de rebre un cànon de l’emfiteuta.

Emfitèutic

Relatiu o pertanyent a l’emfiteusi.

Escola Moderna Gràfic de l'Escola Moderna

Institució fundada per Francesc Ferrer i Guàrdia a Barcelona l'any 1901, per implantar la coeducació i estendre la filosofia de l'escola racionalista. Paral.lelament amb l'Escola, Ferrer i Guàrdia va constituir una impremta-editorial que publicà tot tipus de llibres i fulletons amb continguts llibertaris, així com el periòdic "La Huelga General". Entre els directors de l'Editorial hi trobem Anselmo Lorenzo, reconegut activista i divulgador del pensament àcrata que traduí obres de Reclus i Kropotkin. Els mètodes de l'Escola despertaren un gran recel entre les classes dirigents, que la titllaren de subversiva i terrorista. L'expansió de l'Escola era constant i l'any 1905 inaugurà una delegació a Vilanova i la Geltrú. Llavors l'Escola tenia 34 centres a Catalunya. Aquest any fou clausurada, amb l'excusa que l'atemptat contra el rei Alfons XIII (Madrid, maig de 1906), havia estat fet per Mateo Morral, treballador de l'Editorial. Tot i així la impremta i l'Editorial es reorganitzaren i van continuar amb algunes publicacions durant l'any 1907.

Escola racionalista

Sistema d'ensenyament que segueix uns principis pedagògics d'acord amb les idees de Fourier i Kropotkin, que defensen el predomini del coneixement racional i empíric enfront del dogmàtic i metafísic. Al Principat, la metodologia de l'Escola Racionalista, fou impartida des de finals del segle XIX, en centres lligats als sindicats i ateneus obrers. Foren el precedent de l'Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia.

Escombrador

Persona que té per ofici d'escombrar, que es lloga per a escombrar.

Espardenya

Calçat de sola de cànem trenat (o espart o jute), puntera i taló de roba gruixuda, empenya feta amb vetes (o també amb roba gruixuda) i generalment amb dues vetes que es lliguen al turmell.

Espardenyer-a

Persona que fa espardenyes o en ven.

Esquirol

Obrer que, quan els seus companys es declaren en vaga, continua treballant o reemplaça un obrer en vaga. El nom deriva dels teixidors de l'Esquirol que reemplaçaren, durant la vaga del 1852, els obrers de Manlleu.
Hom explica els orígens de la paraula esquirol de la següent manera: El poble de Corcó(1), situat a 10 Km de Manlleu a la conca fabril del Ter, antigament estava envoltada de boscos amb molts esquirols i amb aquest nom eren coneguts els seus habitants a les comarques de Vic (Osona) i Olot (Garrotxa). Amb ocasió d'una vaga declarada a Manlleu el 1852, un fabricant anomenat Sala va decidir que la feina es fes al poble de Corcó o sigui al poble dels esquirols. El comentari generalitzat entre els obrers fou: allò que no hem volgut fer nosaltres ho han fet els esquirols.
(1) Corcó, Santa Maria de Corcó. Nom antic i encara oficial del municipi de l'Esquirol (Osona). Era el nom de la primitiva parròquia esmentada el 952. Està situat al costat de mas Bertrana, al sector occidental de l'altiplà de Collsacabra. Hi consten telers de llana des del 1782.

Estampador-a

Persona que estampa.

Estampar

Fer un dibuix, amb tintes o colorants (sobre un material tèxtil, paper, cartó, etc.), per mitjà d'un motlle o de qualsevol sistema d'estampació.

Federalisme

1. Corrent del pensament polític que concep la construcció d’un ordre mundial mitjançant un sistema de pactes entre diferents comunitats, pobles, nacions o estats. 2.- Forma de govern en el qual el poder polític resta dividit entre l'autoritat local, regional i/o nacional i l'estatal o central. Per extensió s'aplica l'expressió Federal a les organitzacions que segueixen aquest model de compartir les decisions i les responsabilitats. Es diferencia d'una Confederació en què aquesta és una aliança en la qual les respectives Federacions mantenen la seva autonomia, mantenint la unió en les accions i cooperacions prèviament pactades. En un Estat federal les disposicions del govern central, afecten de forma esglaonada a tots els ciutadans. En una confederació, les decisions afecten als seus ciutadans de forma indirecta, passant pel sedàs de la seva federació.
Al Principat hom ha vist el federalisme com un fenomen autòcton. Com a força política sorgí després de la Revolució de Setembre del 1868, amb la formació del Partit Republicà Democràtic Federal. El federalisme fou, amb el cooperativisme, els trets distintius del moviment obrer els anys 1868-69. De la mà de Rafael Farga  i Pau Alsina, el febrer de 1869 la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona va canviar d'organització i de nom, constituint-se el Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona.

Ferrador

Persona que té per ofici ferrar cavalls, muls, etc.

Ferrer

Persona que treballa el ferro o que fabrica objectes de ferro.

Filador-a

1.-Operari dedicat a filar qualsevol matèria tèxtil. Als Països Catalans era un dels pocs oficis oberts a les dones. Des del s XVII, en la indústria de la llana, els paraires tendiren a recórrer a filadores de la ruralia, les remuneracions de les quals eren sensiblement més baixes que les de les ciutats. 2.- Nom genèric que hom dóna a les màquines de filar (contínues, selfactines, berguedanes, etc.), especialment a les més antigues, fetes anar a mà o mitjançant força hidràulica o animal.

Fonedor

Persona que es dedica al treball del metall pel procediment de fosa.

Fonedor de lletres

El qui tenia per ofici de fondre les lletres de plom a la impremta.
 

Front únic

Front comú propugnat per l'estratègia política del moviment comunista, sorgida del tercer congrés de la Internacional Comunista (Moscou, 1921). A Catalunya durant la República sota l'empenta del BLOC i amb la participació dels sindicats escindits de la CNT, es constituïren els Fronts Únics de Treballadors, que reunien els treballadors d'un mateix ram, afiliats en diferents sindicats, per a les reivindicacions unitàries. Destaquem per la importància i abast de les seves accions, el Front Únic de Treballadors Mercantils i el Front Únic de Treballadors de Llum i Força (aquests darrers aconseguiren a les primeries de 1934 la setmana de treball de 44 hores pel personal operari i 40 hores pel personal tècnic i administratiu).

Fus

1.- Barreta rodona de fusta que va aprimant-se des del mig cap als extrems, amb una rotllana a la part més gruixuda, i que serveix, en la filatura a mà, impulsada amb els dits, per a tòrcer el fil i enrotllar-lo a mesura que es forma. 2.- Barreta giradissa destinada a tòrcer o enrotllar un fil o a sostenir una bobina o un rodet que roda mentre es desenrotlla el fil.

Fuster de ribera

Fuster de les adoberies.

Galonaire

Galoner.

Galoner-a

Persona que fa galons i tota mena de cintes, serrells, agremants, etc., o que en ven.

Indiana

Nom genèric dels teixits de cotó, o de cotó amb mescla d’altres fibres vegetals o artificials, estampats per una sola cara en un o més colors.

Jamància

Derivació de la paraula jamar, menjar. Es coneix com La Jamància, la revolta republicana i progressista que tingué lloc entre l'agost i el novembre de 1843, a Barcelona, contra el general Espartero i al.ludia despectivament als membres dels batallons de voluntaris (batallons de la Brusa) que provablement s'havien apuntat per menjar de franc. La revolta provocà la intervenció militar amb el bombardeig de la ciutat des de Montjuïc i la Ciutadella, obligant la Junta Revolucionària a capitular.

Jornal

El que guanya un treballador per la feina d'un dia.

Jornaler-a

Persona que treballa a jornal.

Lerrouxisme

Política desenvolupada per Alejandro Lerroux (1864-1949). Hom fa servir el mot per designar qualsevol política demagògica, anticlerical i/o de signe espanyolista. El Lerrouxisme s'escampà pel principat, durant la primera dècada del segle XX, amb el discurs pseudo-obrerista, visceralment anticlerical i extremista del Partit Radical de Lerroux.

Librenyos

Adjectiu substantivat que de forma despectiva es feia servir en el món obrer, durant les dues primeres dècades del segle XX,  per assenyalar als elements afiliats als Sindicats Lliures. "és un atemptat dels librenyos".

Locaut

Tancament temporal d'una empresa o grup d'empreses dut a terme per part de l'empresariat, com a mesura de força davant les reivindicacions obreres. Està considerat fora de llei en algunes constitucions democràtiques. El més gran locaut provocat per la Confederació Patronal Espanyola es produí a Catalunya des del 25 de novembre de 1919 fins el 26 de gener de 1920  i afectà a més de 200.000 treballadors (nota de la patronal). El moviment premeditat de la Patronal pretenia aconseguir dos objectius, substituir el govern de Sánchez de Teca, i provocar una radicalització en el moviment obrer que justifiqués la intervenció militar i el tancament definitiu de la CNT. La Patronal amb el Locaut posava una corda al coll als dirigents moderats dels sindicats i carregava les pistoles del elements més extremistes de la CNT. En plena època del pistolerisme escrivia el llavors ja cessat ministre de Governació (1): Hay que decirlo con toda claridad, sin temor alguno, como debido tributo a la verdad: la clase patronal y otros elementos directivos de Barcelona son los principales culpables de ese horrible estado social que allí existe hoy.
(1) Manuel de Burgos Mazo (1862-1946).

Luddisme

Moviment sorgit entre els obrers tèxtils a principis del segle XIX per tal d’impedir, mitjançant la violència, l'ús de màquines en la indústria cotonera. Les primeres manifestacions a Catalunya es produïren a Camprodon cap a l'any 1823.

Llanchas

En l'argot dels boters, aprenent fill de boter, que treballava amb el seu pare.

Llauner-a

Persona que es dedica a fer o a adobar objectes de llauna.

Llautoner

Operari que treballa el llautó.

Llei de Fugues Nota Llei de Fugues

Expressió aplicada a les accions que portava a cap la policia entre detinguts o empresonats. Obrers empresonats eren posats en llibertat a altes hores de la matinada i a la sortida de la presó eren morts a trets amb la justificació que volien escapar-se. Tanmateix succeïa amb obrers detinguts quan, simulant estar distrets, la policia els facilitava la fugida. Les primeres manifestacions de la Llei de Fugues es produïren a Barcelona a les acaballes de l'any 1920. El militant de la CNT Gregori Daura Ràdua, que fou deixat en llibertat el 05-12-20, es considera la primera víctima de la Llei de Fugues.

Lliurepensador

Dit de la persona que no se subjecta a cap autoritat dogmàtica.

Lliurepensament

Filosofia basada en la llibertat total de l'home per pensar i actuar.

Lluita de classes

Confrontació entre diferents classes socials, especialment entre la classe obrera i la capitalista. Concepte central del marxisme. La lluita de classes explica, segons Marx i Engels, la mateixa història de les societats que han existit fins ara, i s'ha donat entre ciutadans lliures i esclaus, entre senyors feudals i serfs de la gleva, entre els capitalistes i el proletariat.

Manifest dels Trenta (o Manifest trentista)

Document publicat l'agost de 1931, que se li donà aquest nom perquè els signaren trenta sindicalistes. Exposava un clar rebuig a les idees insurreccionals i violentes dels elements de la FAI, que dominaven els sindicats de la ciutat de Barcelona, que sintetitzem en un dels seus paràgrafs:
No fiem la revolució exclusivament en el valor d'unes minories més o menys agosarades, sinó que volem que sigui un moviment atropellador, de les masses obreres, del Sindicat i de la Confederació caminant cap a la seva alliberació, determinant el fet, el gest i el moment precís de la revolució.

Manyà

Artesà que fabrica panys, claus i objectes de ferro. Anomenats també serrallers, formaren gremis propis a partir de les corporacions de ferrers.

Maquinisme

Introducció generalitzada, progressiva i a gran escala de màquines en el procés de producció. El maquinisme s'inicià amb l'ús generalitzat de la màquina de vapor en la indústria cotonera.

Marxisme

Teoria social, econòmica y política explicitada per Karl Marx i F. Engels, fonamentada en el materialisme dialèctic i en la teoria científica de la història, el materialisme històric. El marxisme, unit al Socialisme i al Comunisme és, a més d'una teoria científica, una filosofia. En El Capital. Crítica de l'economia política (K. Marx, 1867) hom pot trobar els elements teòrics més avançats per a elaborar la filosofia marxista. El nucli d'aquesta filosofia és la lluita de classes.

Marxisme-Leninisme

Variant del marxisme, amb les aportacions que hi va fer Lenin, aplicant-lo a la construcció del socialisme després de la revolució Russa.

Matalasser

Persona que fa matalassos. Els matalassers van constituir un grup artesanal d'una relativa força i activitat, que encara mantenia una rígida estructura corporativa el 1834.

Materialisme

Doctrina filosòfica occidental segons la qual tota existència pot reduir-se a matèria o a un atribut o efecte de la materialitat. El materialisme estableix la matèria com l'eix fonamental de la realitat.

Materialisme dialèctic

Element filosòfic de Marx i Engels que constitueix el desenvolupament de la doctrina materialista segons una concepció dialèctica de la realitat.

Materialisme històric

Teoria establerta per Marx i Engels, sobre el desenvolupament de les societats. Tot negant el paper determinant atribuït per l'idealisme als factors ideològics o polítics en el procés històric, el Materialisme Històric estableix que tota la història de la humanitat, a excepció dels seus estadis més primitius, ha estat una història de lluita de classes.

Minerva

Màquina d'imprimir de pressió plana que consta de quatre parts principals: bancada, mecanisme de tintatge, platina i timpà.

Minervista

Operari que utilitza una màquina Minerva.

Mitger

Persona que fa o ven mitges de seda, fil o cotó.

Modelista

Operari que prepara models per a la fosa de metalls.

Motllurador

Persona que posa o fa motllures.

Motllurar

Guarnir amb motllures.

Moviment obrer

Actuació de la classe obrera que s'inicià amb la revolució industrial, per tal d'alliberar-se del jou capitalista. Els obrers intentaren d'associar-se per fer front a l'explotació a la que eren sotmesos, però els governs no autoritzaven cap tipus d'associació obrera, per la qual cosa moltes accions s'havien de fer en la clandestinitat. L'any 1834 els treballadors de Londres aconseguiren que es reconegués la seva associació. Al Principat es constituí la primera societat obrera de l'Estat el 10 de maig de 1840, la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona (tot i que fou prohibida tot seguit). L'any 1864 es va fundar a Londres l'Associació Internacional del Treballadors (AIT), que sota l'expressió de proletaris de tot el món, uniu-vos, va aportar al moviment obrer una nova estratègia i un nou concepte: l'internacionalisme.

Noògraf

Mot creat pel sindicat la Unió de Noògrafs per autodefinir-se (noò-, enteniment o facultats intel.lectuals; graf, escriptura). El sindicat agrupava els treballadors paperers, tipògrafs, impressors i litògrafs. La Unió celebrà el seu primer congrés a Capellades (Anoia) l'any 1872.

Nuador-a

1.- Operari pràctic a nuar, especialment el serrell de les tovalloles. 2.- Ajudant del filador, encarregat, en la filatura del cotó, d'afegir els fils que es trenquen. 3.- Bastidor de fusta on, en el tissatge, és efectuada l'operació de nuar, quan és feta fora del mateix teler.

Obrerisme

Moviment que defensa la classe obrera. A mitjans del segle XIX fou la llavor de la constitució dels sindicats.

Ordidor-a

1.- Màquina d'ordir 2.- Operari que efectua l'operació de l'ordit.

Ordit

Resultat de l'operació d'ordir, consistent en un conjunt de fils disposats paral.lelament i enrotllats sobre un corró plegador.

Paperer

Persona que fa paper, que el treballa o en ven.

Paraire

Persona que es dedica a qualsevol de les operacions a les quals és sotmesa la llana, des del rentat fins al perxatge.

Paratge

Operació que consisteix a donar un recobriment llis i resistent d’aprest als fils d’ordit perquè puguin resistir els esforços que pateixen durant el tissatge i evitar la formació de borra.

Passamaner-a

Persona que fabrica o ven objectes sumptuaris de seda, de petites dimensions, com floques, passamans, bosses, botons, etc. Eren anomenats també cordoners. A diferència dels perxers o galoners, que treballaven amb teler, aquests ho feien a pols amb agulla.

Pelleter-a

Persona que prepara pells d'abric o en ven.

Perxatge

Cardatge de la superfície dels teixits quan és efectuat mecànicament en la perxa.

Perxer

Teixidor en teler a mà especialista en la fabricació de galons, passamans i altres teixits propis de la passamaneria

Picapedrer

Persona que treballa la pedra que ha d'ésser emprada en construcció. 

Pipa

1.-Antiga mesura de capacitat per a vi, emprada en algunes comarques catalanes. 2.-En l'argot dels boters (emprat en plural "PIPES") referint-se a les botes. 3.- En l'argot de l'època del pistolerisme, pistola.

Pistolerisme

Activitat pròpia dels pistolers. A Catalunya fenomen propi dels anys 1919-23. Va sorgir després de l'espectacular ascens numèric de l'afiliació a la CNT. La Federació Patronal, a més de practicar una política de total intransigència enfront de les demandes obreres, va pagar una onada d'atemptats contra els quadres sindicals . Les bandes de pistolers també comptaren amb la protecció dels governadors civils del moment (sobretot del comte de Salvatierra, desembre del 1919 maig del 1920, del general Martínez Anido, novembre del 1920 octubre del 1922 i del cap superior de la policia Miguel Arlegui (setembre del 1919 octubre del 1922). Fins el 1920 els pistolers, sota el comandament de l'ex comissari de policia Bravo Portillo, del fals baró de König, i després amb la formació dels anomenats Sindicats Lliures dirigits pels requetès Ramon Sales, Juan Laguía Lliteras i Feliciano Batarech, ompliren de sang els sindicats de la CNT. Foren assassinats, entre molts altres, els secretaris generals de la CNT Pau Sabater (1919), Evelino Boal (1921) i Salvador Seguí (1923). També hi hagué l'actuació de grups de pistolers propers a la CNT que causaren la mort, entre d'altres, al mateix Bravo Portillo (1919), al comte de Salvatierra (1920) i a Eduardo Dato, cap del govern estatal (1921). Com deien fonts municipals d'aquells temps, cap ni un d'aquests atemptats van ser jutjat ni investigats. (relació de víctimes obreres).

Possibilisme

Forma d’oportunisme polític d’un partit o d’un particular que, tot i conservar la fe en els propis principis ideològics, està disposat a cedir en alguns punts del propi programa i a pactar, a canvi d’obtenir objectius parcials i immediats.

Proletariat

Classe social constituïda pels obrers industrialitzats i pels camperols sense recursos que donen la seva força de treball a canvi d'un salari. El proletariat apareix com a classe amb la Revolució Industrial. La nova classe es caracteritzà pel fet que els seus membres no podien subsistir si no era venent la força de treball als propietaris del capital. La consciència de classe, nascuda de la reacció contra l'explotació i, alhora, de la consciència de la pròpia força i capacitat d'organització, desembocà en la lluita de classes. Marx i Engels, en la interpretació d'aquest procés, anunciaren una proletarització creixent a mesura que es desenvoluparia el capitalisme. Actualment a l'Europa occidental, el millorament del nivell de vida li ha tret les connotacions revolucionaries a la paraula i els treballadors, sota les influències dels mitjans de comunicació, van perdent la identificació amb l'expressió. L'imperialisme i la pretesa mundialització de l'economia, encara, n'ha ampliat el concepte fins a fer-lo sinònim de l'anomenat Tercer Món.

Rabassa morta (contracte)

Contracte de conreu emfitèutic establert com a arrendament d’un tros de terra per a conrear-hi vinya, amb la condició que el contracte restava dissolt en haver mort dos terços dels primers ceps plantats.

Ram de l'aigua

Expressió utilitzada per denominar els sectors de tintoreria, paratge i acabats de la indústria tèxtil.

Relligador-a

Persona que relliga llibres; enquadernador. Fins al s XVIII la relligadura dels llibres era pròpia del gremi de llibreters. De mica en mica l'ofici adquirí una personalitat pròpia, vinculat des del s XIX a les cases editorials; alguns relligadors han estat veritables artistes.

Republicanisme

Doctrina dels partidaris de la república com a forma de govern. A partir de l'aportació ideològica de Locke, Montesquieu i Rousseau. Tingué les seves primeres realitzacions pràctiques als Estats de la Unió Nord-americana i a la Primera República Francesa. A l'Estat Espanyol la primera formulació fou la de Pi i Margall, fundador del Partit Republicà Democràtic Federal (1868). Aprofitant un buit monàrquic, els republicans aconseguiren de proclamar la Primera República Espanyola (1873-74), però fou ràpidament aixafada per l'exèrcit i el caciquisme espanyol. Durant la dictadura del general Primo de Rivera, avalada per la monarquia, es produí una extensió del pensament republicà, que permeté, la proclamació de la Segona República Espanyola, el 14 d'abril de 1931. Durant la dictadura (més dictadures i més militars) del general Franco, l'idea republicana fou perseguida i reprimida amb violència, però la República, com institució, es mantingué viva a l'exili. Actualment només l'Esquerra Republicana de Catalunya, manté en veu alta l'ideari republicà.

Retorcedor

Persona que treballa en la feina de retòrcer.

Retordedora

1.- Màquina de retòrcer. 2.- Selfactina o contínua de retòrcer, que es diferencia de les de filar perquè en lloc del tren d'estiratge, té un mecanisme de cilindres, que lliura sense estiratge, dos o més fils que són retorts pels fusos.

Retòrcer

Reunir i tòrcer junts dos filats o més.

Ribera

Secció o sala d'una adoberia. La primera sala on són tractades i treballades les pells, dins la qual passa aigua corrent

Rivet

1.- Cinta o doblec que hom posa a la vorera d’una peça de vestit o altra roba, com a ornament o com a reforç. 2.- Doblec repuntat amb què es guarneixen i reforcen les vores de la sabata o de l’espardenya.

Rivetaire

Persona que es dedica a posar rivets

Rodells

Feixos de cercles o cèrcols ajuntats, aparellats i lligats de forma rodona. El cèrcol es realitzava mitjançant el tany o brot del castanyer, extret de la baga, també anomenat bastó, destinat a ser utilitzat en la fabricació de rodells per encerclar bótes i d’altres atuells contenidors.

Roder o Rodellaire

Treballador forestal que s’encarregava de confeccionar rodells. El col·lectiu d’obrers roders es concentrava a l’àrea del Montseny-Guilleries: Sant Hilari Sacalm, Santa Coloma de Farners, Sant Pere d’Osor, Arbúcies, Anglès… Com a ofici especialitzat data del 1686 tot i que amb el nom genèric de Bosquerol. Ja en el segle XVIII apareix el nom de Roder com ofici.

Rodeter-a

Operari que té cura d'una màquina d'omplir rodets.

Rodetera

Màquina d'omplir rodets.

Sedaire

Fabricant o comerciant de teixits de seda.

Self-acting (selfactina)

Màquina de filar automàtica de patent britànica que mitjan segle XIX anà substituint les màquines Mule-Jenny  en el procés de mecanització de la indústria tèxtil. Realitzava els processos d’estiratge, la torsió i el bobinat dels fils. La introducció d’aquestes màquines a Catalunya provocà un fort rebuig entre els obrers, rebuig que es manifestà mitjançant vagues i amb la destrucció de les màquines. El juliol de 1854 els teixidors van declarar-se en vaga i demanven públicament el boicot contra les selfactines. Van rebre el suport d'altres oficis i amb el seguiment massiu de les vagues el conflicte va adquirir una magnitud considerable. La força dels obrers  provocà que el capità general de Catalunya Ramón de la Rocha en prohibís el seu ús (juliol de 1854) (ordre) i que els fabricants s’avinguessin a pactar els primers convenis col·lectius amb els obrers. Aquests fets es coneixen com "el Conflicte de les Selfactines". La Selfactina ha estat considerada una de les màquines més complicades i perfectes de la indústria tèxtil.

Serrador

Persona que té per ofici serrar fusta.

Serraller-a

Manyà.

Setmana Tràgica

Nom en què són coneguts els greus esdeveniments ocorreguts a Barcelona entre juliol i agost de l'any 1909, Gràfic Setmana Tràgica. Barcelona, 1909quan una vaga general declarada per protestar contra la guerra del Marroc, degenerà en una revolta armada  aixecant-se barricades sense cap ordre ni direcció política i aflorant un anticlaricalisme larvat que es manifestà incendiant esglésies i convents. L'enfrontament dels revoltats amb la guàrdia civil i l'exèrcit provocà dotzenes de morts i centenars de ferits. Fins el dia 2 d'agost els carrers de Barcelona no tornaren a la calma. Llavors el govern de l'Estat començà una repressió ferotge contra el proletariat en general i contra les societats obreres en particular, decretant el tancament dels locals dels Sindicats, d'escoles laiques i ateneus obrers (detalls).

Sindicalisme

Moviment dels treballadors organitzats en sindicats, per fer front a l'explotació que imposa el sistema capitalista. Sorgí com a conseqüència de la separació entre el treball i la propietat dels mitjans de producció. A les beceroles del sindicalisme (a partir del segons terç del segle XIX) la primera lluita que hagué d'afrontar fou que li fos reconegut el dret d'associació (pel capitalisme els obrers continuaven essent vassalls no ciutadans). Els primers passos del Sindicalisme organitzat es van fer a la Gran Bretanya, on es va constituir la Great Consolidated Trade Union (1833). A Londres el 1864 es fundà l'Associació Internacional del Treball (AIT) i el Sindicalisme adoptà una nova filosofia: l'Internacionalisme, que ben aviat tingué dues vessants, el Marxisme i l'Anarquisme. A França, la creació de la Confédération Générale du Travail (CGT) (Llemotges, 1895), configurà un sindicalisme revolucionari, que definiria  els principis de l'autonomia sindical envers els partits polítics (Amiens, 1906). Els anarquistes impulsaren les Borses de Treball, i dedicaren molts esforços a combatre l'analfabetisme obrer.
A Catalunya, les primeres manifestacions de sindicalisme organitzat quallaren en la constitució de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona (Barcelona, maig de 1840). Més tard, a redós de l'internacionalisme, es constituí la Federació Regional Espanyola de l'Associació Internacional del Treball (FRE de l'AIT) (Barcelona, 1870), i el 1888 es fundà, també a Barcelona, la Unió General de Treballadors (UGT).

Sindicat

Associació formada per a la reivindicació i defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres. Generalment el terme és aplicat al sindicat obrer, format pel proletariat industrial: Sindicat del Metall, Sindicat d'Aigua, Gas i Electricitat, etc., i també s'aplica als treballadors del camp, Sindicat camperol. El mot Sindicat amb altres cognoms té connotacions particulars, per exemple: sindicat agrícola, que agrupa propietaris rurals; sindicat d'estudiants, que agrupa estudiants d'ensenyament mitjà o universitaris. La història dels sindicats està íntimament lligada a la història de la classe obrera. A Catalunya  la primera organització obrera amb ingredients sindicals (com deiem més amunt), la trobem el 1840 en la formació de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona (Barcelona, maig de 1840).  Més tard, amb l'impuls dels internacionalistes, es va constituir la Federació Regional Espanyola de l'Associació Internacional del Treball (FRE de l'AIT) (Barcelona, juny de 1870), la qual ben aviat  va escampar les llavors de l'anarcosindicalisme i de la que hauria de ser el Sindicat hegemònic a Catalunya la  Confederació Nacional del Treball (CNT).Bandera CNT L'any 1888 a Barcelona, sota l'impuls de militants socialistes es fundà la Unió General de Treballadors (UGT), que tot i que a Catalunya no va reeixir, durant els anys 30 fou hegemònica fora de les fronteres del Principat. L'estructura del sindicat varia, tan per les afinitats ideològiques dels seus membres com per la seva praxis, però bàsicament són anarcosindicalistes, marxistes/socialistes o els simplement reformistes, com el CADCI -Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Industria- (Barcelona, 1903), que tingué un gran predicament entre els treballadors del comerç, de les oficines i de la banca.   Independentment de les reconegudes grans Centrals Sindicals, al Principat també han destacat organitzaciones obreres amb les estructures de Sindicats d'Oficis, que amb un ampli  suport dels treballadors del seu ram, han reivindicat i aconseguit importants millores per als treballadors. En citem algunes: la Federació de Les Tres Classes de Vapor (Barcelona, 1869), la Federació d'Oficials Boters (Tarragona, 1871), La Unió de Rabassaires i altres cultivadors del camp de Catalunya (Barcelona, 1922).  Les organitzacions patronal sempre ha intentat crear "els seus sindicats obrers", que són anomenats despectivament Sindicats Grocs, habitualment lligats als treballadors més ben remunerats dins de l'organigrama del cicle de producció, com són els comandaments intermedis i/o el personal molt especialitzat.  El franquisme creà un enquadrament obrer, que donà lloc a la Central Nacional Sindicalista (CNS), organisme estatal de control de la classe obrera per part de la dictadura, dirigit per falangistes. Als països escandinaus els sindicats tenen un paper destacat en l'aparell de l'Estat, i han exercit una gran influència en les polítiques socials dels governs socialistes o socialdemòcrates.

Sindicat Únic

Denominació que s'aplicà a la reorganització preconitzada per la CRTC en el Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), per cohesionar les reivindicacions i accions obreres, dispersades en els sindicats d'oficis. Es tractà de reunir els sindicats d'una mateixa indústria i/o del mateix ram, en una organització unificada, en la qual els sindicats d'oficis hi formaven part com a seccions. Fou una poderossíssima eina per a la lluita obrera. La UGT adoptà aquesta organització en el seu 16è congrés (Madrid, setembre de 1928).

Socialdemocràcia

Tendència dins el moviment socialista internacional caracteritzada per la renúncia a les teories i ortodòxia marxista de la col·lectivització dels mitjans de producció, i una pràctica política de tipus moderat acceptant les formes i les estructures liberal-democràtiques.

Socialisme

Sistema social, polític i econòmic que propugna la supressió de les classes socials, mitjançant la propietat col.lectiva dels mitjans de producció i de distribució.

Socialisme utòpic

Fase inicial de l’evolució del pensament i de l’acció socialistes, caracteritzada per la crítica de les estructures i relacions socials vigents i la descripció teòrica d’un futur sistema social, harmònic basat en la igualtat de tots els homes. Només amb la difusió de les teories de Karl Marx i Friedrich Engels fou superat el Socialisme utòpic i aparegué el Socialisme científic, que no es limitava ja a denunciar les injustícies socials i a imaginar societats ideals perfectes, sinó que, partint de l'anàlisi dels mecanismes econòmics que regien les societats i d'una visió científica de la història, es proposava de transformar la realitat i instaurar la Revolució socialista, on el proletariat assumiria la propietat dels mitjans de producció.

Sometent

Organització de gent armada no professional creada en època moderna i que actuà com a complement de les forces d'ordre públic i puntualment al servei de l'organització patronal de Catalunya.

Stalinisme

Interpretació teòrico-pràctica del marxisme-leninisme imperant a la URSS i que s'imposà des de la Internacional Comunista als comunistes d'arreu del món. El terme designa positivament les realitzacions pràctiques de la Unió Soviètica en els terrenys econòmic, social o cultural realitzades sota en mandat de Stalin. Tanmateix, la utilització del concepte en un sentit negatiu i crític fou iniciada per l'oposició Stalinista dirigida per Lev Trotskij durant els anys trenta i ha comportat associar el terme amb polítiques repressives i dictatorials.

Teixidor

Persona que té per ofici teixir.

Tintorer-a

Persona que té per ofici tenyir matèries tèxtils. Dins el conjunt dels oficis del tèxtil els tintorers, gràcies a llurs coneixements tècnics, molt especialitzats i essencials per a la fabricació del teixit, fruïren d'una independència econòmica i d'una consideració social molt superior a la dels teixidors i eren de fet el segon gremi de la draperia, després dels paraires.

Trentisme

Expressió aplicada a l'ideari i actituds dels signants del Manifest dels Trenta. El Trentisme va combatre la línia insurreccional i violenta que la FAI anava imposant a les accions de la CNT, i defensà el sindicalisme com a únic camí cap a la revolució social. El Manifest, signat per trenta dirigents sindicalistes de la CNT, es donà a conèixer l'agost de 1931.

Trentista

Sindicalista que signà el Manifest dels Trenta o que en fou partidari de les tesis manifestades.

Trotskisme

Ideari polític que, dins el moviment comunista internacional, es reclama seguidor de les tesis de Lev Trotckij i dels opositors al Stalinisme. Són punts del trotskisme: la teoria de la revolució permanent lligada a l'afirmació que la revolució socialista ha de tenir necessàriament un caràcter internacional. El 1938 Trotckij cridà a fundar a París la Quarta Internacional, que no passà de ser una fracció minoritària dins del moviment obrer. A Catalunya el Bloc Obrer i Camperol i el seu continuador el POUM han estat els referents nacionals del Trotskisme.

Vaga

Aturada de la producció dels treballadors per protestar davant dels empresaris i/o de les administracions públiques, exigint demandes concretes per a la millora de les condicions de treball. La Vaga se la qualifica de política quan les reivindicacions depassen l'àmbit empresarial tot reclamant modificacions o canvis de lleis i directrius de les polítiques socials dels governs, i esdevé general quan l'aturada afecta tot un ram de producció o àmbit geogràfic. La Vaga sempre ha estat l'últim recurs emprats pels treballadors en el decurs de les negociacions amb els altres agents socials (governs i patronals). Malauradament les petites conquestes del proletariat no s'han aconseguit a les taules de negociacions, sempre ha estat necessari el recurs a la força, la única força que té el proletariat, la unió i la vaga. A Catalunya amb la primera vaga general de l'Estat (del 2 al 10 de juliol de 1855) es va aconseguir el reconeixement legal del dret d'associació obrera i la Vaga de la Canadenca (febrer-març de 1919) imposà la llei de la jornada màxima de treball de 8 hores, marcant un abans i un després en les relacions laborals.

Vanover-a

Persona que fa vànoves o en ven.

Veler-a

1.- Persona que fa vels o en ven. 2.- Teixidor de vels de seda (seder).

Velluter-a

1.- Fabricant de velluts. 2.- Seder especialitzat en l'elaboració de velluts, damasquins, brocats i tapisseries.


NOTA: Es pot consultar un molt extens vocabulari d'història a:
www.buxaweb.com/historia/


Per anar a la
pàgina d'inici