Notes biogràfiques:  Lletres "T" - "U" - "V" - "X" - "Y" - "Z"(*)

Talón Durán, Baptista. ? - Barcelona, 1921. Militant de la CNT a Barcelona. Formava part del Comitè del Sindicat Únic del ram de la construcció, quan va ser assassinat per elements dels Sindicats Lliures el 7 de febrer de 1921, juntament amb el seu company de feina Albert Coll Plà.

Talló, Joaquim. Teixidor de cotó a Igualada. La Federación Igualadina El novembre de 1854, formant part de la Junta de l'Associació de Socors Mutus d'Operaris de fàbriques de Teixits d'Igualada, va ser elegit per formar part de la Comissió que, presidida per l'Alcalde de la ciutat, havia de pactar amb els fabricants els preus de la mà d'obra de les peces teixides. L'acord, segons el setmanari "la Federació Igualadina", és va signar el 23 de gener de 1855.

Tanat, Joan. El desembre de 1868 va participar en el congrés obrer organitzat per la Direcció Central de les Societats Obreres a Barcelona. Va formar part de la Mesa del congrés exercint de vocal.

Tapdot, Salvador. Representant els manobres de Sitges va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir la constitució de la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910).

Tàpies, Ignasi. Representant els teixidors de Granollers va assistir al primer congrés d'abast estatal celebrat a Barcelona el juny 1870.

Tapiol, Pau. Militant de la UGT i del PSOE a Barcelona. Paleta. Després del quart congrés de la UGT (Madrid, agost de 1894), va ser elegit Tresorer del Comitè Nacional de la UGT. Càrrec per al que fou reelegit després del cinquè congrés calebrat a València (25-26 d’abril de 1896) i confirmat després de la remodelació que va patir el Comitè el setembre de 1897.

Tapiola Balcells, Llorenç. Terrassa, 1904 – Fumel (França), 1945. Militant de la CNT. Detingut i empresonat el febrer de 1932 durant la insurrecció anarquista de Terrassa, va ser condemnat a 20 anys de presó, però fou amnistiat l’any 1934. L’any 1939 s’exilià a França.

Tapioles i Bas, Joan. Teixidor a Igualada. Representant dels teixidors en la comissió mixta de fabricants i teixidors, que signaren una tarifa col·lectiva de preus de les peces teixides (Igualada, juny de 1881). Els fabricants no respectaren la tarifa pactada el juny, i el mes de setembre els treballadors es declararen altra vegada en vaga. Joan Tapiolas va formar part de la Comissió de vaga representant la Societat de Teixidors a mà. La vaga, amb interrupcions, es va donar per acabada després de signar un nou acord el 28 de febrer de 1882. Acord que firmà Tapioles en representació dels treballadors del tèxtil d'Igualada i comarca. El setembre de 1883 firmava un escrit, dirigit a l’alcaldia igualadina, comunicant una reunió de la secció local de teixidors.

Tarascó i Bosch, Baldomer. Tipògraf. Secretari de la Societat Solidària d’Obrers Impressors de Barcelona, l’any 1872 . L'any 1879 formà part de la primera junta directiva de la Societat Tipogràfica de Barcelona. L’octubre de 1882 fou elegit Secretari segon del primer Comitè de la Federació Nacional Tipogràfica.

Targarona, Pere. Teixidor a mà a Manlleu. Com a representant dels teixidors d’aquesta localitat va assistir al primer Congrés obrer d'abast estatal celebrat a Barcelona el juny de 1870, en el qual es constituí la FRE de l’AIT.

Tarín, Miquel. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat de l’Alimentació va assistir al Ple de Sindicats de la CRTC, celebrat a Barcelona l'agost de 1931. Amb la mateixa representació va participar en el segon congrés de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931. En aquest congrés va exercir de President de la Mesa en la quarta sessió i va formar part de la ponència sobre "Sindicats d’Indústria" i també en la de "Problemes de la Cultura". L’any 1932 exercí de President del sindicat de l’Alimentació. També va participar en el Tercer Congrés de la mateixa Federació local celebrat a Badalona els dies 21 - 24 de març de 1937, intervenint en el en el míting de clausura. Durant la guerra va formar part del consistori municipal de Badalona. Va exercir de Cap de redacció del setmanari "La Colmena Obrera", òrgan de la CNT a Badalona (1931-32). Cartell POUM

Tarradell, Dídac. Colera (Girona), ? – Girona, 1936. Secretari de la FETE a Girona el 1934. Afiliat al BLOC i després al POUM. Morí el 24 d'agost de 1936 en els primers enfrontaments amb els feixistes.

Tarrès, Francesc. Representant la Societat de Peons, el maig de 1902 va intervenir en el míting commemoratiu del Primer de Maig a Tarragona.

Tarrida, Joan. Camperol a Sant Sadurní d'Anoia. Dirigent de la Federació d'Obrers Agricultors de la Regió Espanyola (FOA). L'any 1893 assistí al primer congrés celebrat a Vilanova i la Geltrú, representant la secció de Sant Sadurní.

Tarroella, Antonio. Veieu Torruella, Antonio.

Taulet, Josep. Militant de la UGT a Barcelona. Ferrador. El setembre de 1897 va ser elegit vocal del Comitè Nacional de la UGT.

Tayeda, Esteve. Director de la Societat de Protecció Mútua dels Tintorers (Barcelona, 1841).

Teixidor, Joan. Militant de la CNT a Mataró. Dirigent del Sindicat Fabril i Tèxtil (el 1930), Col·laborà a “Nuestra Voz” l’any 1930. Durant la República impulsà el periòdic “Albada”, portaveu del Sindicat Fabril i Tèxtil de Mataró (1931-1934).

Teixidor, Joaquim. Fuster a Barcelona. President de la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya fins l'abril de 1907, en que va ser substituït per Martí Serra de Badalona.

Teixidor Icart, Joan. Membre de la Societat de Protecció Mútua de Vic. Comissionat per recórrer els pobles de les rodalies de Vic per tal d'estendre el moviment associatiu obrer (novembre de 1841). El juny de 1842 fou elegit director primer de la citada societat.

Teixidor Pérez, Jaume. Militant de la CNT a Barcelona. El 22 de maig de 1932 va ser elegit President del Sindicat de Llum i Força de Catalunya de la CNT.

Tejero Giménez, Francisco. Fotografia de Francisco TejeeroMilitant de la CNT a Tarragona durant la República. Ferroviari. En esclatà la guerra formà part del Comitè Antifeixista tarragoní, constituït el 6 d'agost de 1936. Fundador de la Cooperativa Popular de la CNT de Tarragona. En fundar-se l’Ateneu Llibertari de Tarragona, el 15 de novembre de 1936, exercí de Tresorer amb Josep Maria Alomà de President.

Tell, Pere. Militant de la UGT a La Riba. El juny de 1933 va ser elegit Secretari del Sindicat de Professions i Oficis varis de La Riba (Alt Camp).

Tellechea, Evaristo. Militant de la UGT. President del Sindicat d'Ebenistes de Mataró, l'any 1905.

Termes, Josep. Boter a Sitges. Representant la secció d’aquesta localitat, va participar en el XV Congrés de la Federació d'Oficial Boters (FOB), celebrat a Sants el maig de 1887, on va formar part de la Comissió que dictaminà sobre el problema dels bocois. També d’una altra comissió que dictaminà sobre la forma i manera de publicar el primer núm. del portaveu de la Federació “El Eco de Toneleros”.

Terrén, Miquel. Militant de la CNT a Barcelona, del Sindicat de Telèfons alineat amb les tesis faistes. Fou membre del comitè nacional l'any 1932.

Terrés, Emili. L’any 1933 exercí de Secretari del Comitè executiu de la Federació d’Empleats i Tècnics de Catalunya.

Tersol, Josep. Dirigent obrer a Barcelona. L'any 1881 va formar part de la Comissió organitzadora del Congrés que va constituir la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE), essent el destinatari de la correspondència de la citada comissió (c/ Poniente, 49 - 1er, Barcelona).

Tetas Vía, Jaume. Camperol a Puigdàlber. Representant la secció local de Puigdàlber va assistir a la Conferència Comarcal de la FOA celebrada a Vilafranca el dia 15 de setembre de 1895. Amb la mateixa representació va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell, 5 i 6 de gener de 1896).Segells dels Paletes de Barcelona

Timoneda, Joan. Militant de la CNT. Vicesecretari de la primera junta del Sindicat Únic del ram de la Construcció de Barcelona, l'octubre de 1918).

Tite, Antoni. Dirigent de l'Associació de Socors Mutus dels cistellers de Barcelona, el 1855.

Toda, Alfons. Militant de de la Federació Sindical tèxtil “Radium” a Barcelona. Després de la desfeta produïda pel fracàs de la llarga vaga dels mesos de maig i juny de 1934 (amb més de 160 militants acomiadats i quatre membres del Comitè Federatiu empresonats), el 23 d’agost de 1934 va ser elegit President del Comitè provisional de la Federació de Sindicats de Contramestres, Ajudants i Preparadors de teixits de Catalunya “Radium”. El maig de 1939 va formar part de la comissió del “Radium” que gestionà davant de la “Delegación Provincial de la FET i de las JONS de Barcelona”, la reobertura de la Caixa d’Ajut i Previsió del “Radium” per poder atendre els jubilats i discapacitats, que havia atès la Caixa abans i durant la guerra. El 31 de maig de 1939 va ser autoritzada la reoobertura amb el nom de “Institución Sindical Caja de Ayuda y Previsión de Contramaestres de Tejidos”.

Toledo, Joan. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Comitè de la Federació local de Badalona va participar en la Conferència de Sindicats de la CRTC celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931. També va participar en el Ple Regional de sindicats de la CRTC celebrat a Barcelona els dies 2, 3 i 4 d’agost de 1931, representant el Comitè de la Federació Local i el Sindicat de Productes Químics de Badalona. També va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931.

Tomàs, Antoni. Dirigent obrer a Igualada. Filador. El desembre de 1854 va ser comissionat pels Filadors de cotó d'Igualada per pactar amb els fabricants una tarifa de preus de la mà d'obra i la fixació d'un horari laboral d'hivern i d'estiu. El conveni es va signar el 21 de desembre i contemplava la jornada de treball de 13 hores diàries.

Tomàs, Carles. Teixidor a Igualada. El maig de 1854 formà part de la Comissió de treballadors que signaren el primer acord escrit amb els fabricants d'Igualada, sobre el preu de la mà d'obra de les peces teixides.Segell Art Fabril de Reux

Tomàs, Joan. El 6 de gener de 1856 va ser elegit Vicepresident de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus.

Tomàs, Joan. Teixidor de cotó a Igualada. Representant dels teixidors en la comissió mixta de fabricants i teixidors, que negociaren una tarifa col·lectiva de preus, el gener de 1855.

Tomás, Joan. El juliol de 1895 va ser elegit Secretari de la Junta Directiva de la Societat Obrera de Maestros Peluqueros y Barberos de Vilanova i la Geltrú.

Tomàs, Narcís. Teixidor a Reus. Representant les Societat de Teixidors de Reus va assistir al sisè Congrés de la Unió Manufacturera, celebrat a Barcelona del 3 al 6 d’agost de 1873.

Tomàs Oliver, Francesc. Mallorca, 1850 - Madrid, 1903. Anarco-col·lectivista. Editor i director d'"El Obrero" de Palma de Mallorca (novembre 1869 - octubre 1870). A finals de 1869 era president del Centre Federal de les Societats Obreres de Palma.Segell de l'AIT Assistí al 1er. congrés obrer estatal (Barcelona, juny de 1870), on feu un dels discursos inaugurals i va presidir la 13ena i última sessió. Tenia 19 anys i va ser el delegat més jove del congrés. Principal impulsor de la secció Mallorquina de la Primera Internacional, s'alineà amb els bakuninistes. El 1870 fou director de "La Revolución Social". Participà en el congrés de Saragossa (abril de 1872) on fou elegit secretari de la comissió federal. També assistí al congrés de Còrdova de finals de l'any 1872. Després de la dimissió d'Anselmo Lorenzo ocupà la secretaria de la FRE de l'AIT. Temporalment residí a Alcoi, on tingué un paper destacat en el moviment insurreccional del juliol de 1873. Residí a Madrid i també a Barcelona (1875-1876). Fomentà la tornada a la legalitat del moviment obrer i formà part de la comissió federal de la FTRE (1881-83). Tornà a Madrid (1884) on col·laborà a "La Revista Social". Participà en el congrés de Madrid de 1891 on s'intentà la reconstrucció de la FTRE. Presidí el congrés obrer de constitució de la Federació Regional de Societats de Resistència de la Regió Espanyola (FRSR) (Madrid, octubre de 1900).

Tondo, Joan. Teixidor a Reus. En la vaga dels treballadors del cotó de Reus del febrer de 1851, declarada en protesta per haver trencat unilateralment els empresaris els acords signats l'any 1848, va ser comissionat pels teixidor i juntament amb Josep Aymamí i Francesc Pallarès es personaren a la fàbrica de Pere Bover manifestant a l'empresari "que hasta quedar definitivamente acords (sic) la comisión de los sres. fabricantes y operarios nombrados para el arreglo de precios, cesaban de trabajar.

Torcal (o Toscal) i Bernís, Josep. Teixidor a Reus. El febrer de 1851 va formar part de la Comissió mixta de fabricants-teixidors, que presidida per l’alcalde de Reus, havia de negociar l’acabament de la gran vaga dels teixidors començada el dia 4 de febrer. L’abril de 1869 va ser nomenat oïdor de comptes de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus.

Torné Altimira, Teresa. Treballadora del tèxtil a Igualada. El desembre de 1913 va ser elegida Vocal de la Junta de la Societat Obrera d’oficis varis d’Igualada.Momument a les víctimes dels camps nazis.

Torner, Josep. Dirigent obrer a Vilanova i la Geltrú. L’any 1870 exercia de Secretari interí de la secció local de les Tres Classes de Vapor.

Torner i Nolla, Llorenç. Vilanova i la Geltrú, 1899 - Mauthaussen, 1841.  Dirigent de la CNT. Fou regidor municipal del 3 d'agost de 1938 fins el gener de 1939. S'exilià a França. Fou deportat pels nazis (amb la col·laboració dels franquistes) al camp d'extermini de Mauthaussen on morí.

Torns, Joan. Representant els teixidors de pana de Sants va assistir al Primer Congrés d’abast estatal, celebrat a Barcelona el juny de 1870, constitutiu de la FRE de l’AIT.

Toronell, Ignasi. Secretari de la Societat de protecció Mútua de Sant Genís de Vilassar, el 1842.

Torra Pujol, Lluis. L’octubre de 1932 va ser elegit Vocal del Consell directiu de l’Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria de Manresa i Comarca (adherida al CADCI).

Torras, Jaume. L'any 1855 fou director de l'Associació de Socors Mutus dels Teixidors d'Arenys de Munt.

Torras, Jaume. Fuster a Sant Martí de Provençals. L'abril de 1907 va ser elegit Secretari d'Exterior de la Societat de Fusters, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya. Va participar en l'Assembla general de la Federació, celebrada el 14 d'abril de 1907, en la qual va formar part de Comissió Revisadora de comptes.

Torras, Joan. Adobador a Igualada. Comptador de la Societat d'Obrers Adobadors d'Igualada. Formà part del Comitè de vaga en la llarga vaga mantinguda per la societat del 3 de desembre de 1900 al 16 de juny de 1901.

Torras, Joan. Fuster a Terrassa. L'abril de 1907 va ser elegit Vocal de la Societat de Fusters de Terrassa, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.Escut de l'empresa Pirelli a Vilanova i la Geltrú

Torras i Farrés, Esteban. El 29 de gener de 1903 va ser elegit Secretari de la Societat Obrera Constructora de Cables Eléctricos de Vilanova i la Geltrú (empresa Productos Pirelli, S.A.)

Torrebadella, Josep. Militant de la CNT a Manresa. El gener de 1931 exercia de Secretari del Sindicat de la Pell de la CNT a Manresa.

Torreguitart, Josep. Militant de la CNT a Manresa. Representant el Sindicat de la Construcció de Manresa va participar en la Conferència de Sindicats de la CRTC, celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931.

Torrens, Andreu. (també se'l cita Torrents) Boter a Sant Martí de Provençals. Representant la Federació local de la FRE de la AIT, va assistir al tercer congrés de la FRE de l’AIT celebrat a Còrdova, del 25 de desembre de 1872 a l'1 de gener de 1873. Amb la representació de la secció de boters de Sant Martí de Provençals, va participar en el segon Congrés de la Federació d’Obrers Boters de la Regió Espanyola, celebrat a Reus del 16 al 22 de març de 1873, on exercí de Secretari de la Mesa en la 1a sessió. Va formar part de la Comissió que dictaminà sobre la revisió dels estatuts de la FOB. Així mateix va formar part de la Comissió que dictaminà sobre “Abolición de todo trabajo a destajo”, i de la Comissió que havia de confeccionar una estadística de afiliats i de seccions. A més formà part de la Comissió que confeccionà la Tarifa de preus de la mà d’obra, i finalment de la Comissió que revisà els comptes que presentà la Comissió Pericial. A més exercí de President de la Mesa en la 15ena i última sessió, i com a tal es dirigí al congrés, ressaltant el lema “NO MÁS DEBERES SIN DERECHOS, NO MÁS DERECHOS SIN DEBERES”.

Torrens, Dídac. L'any 1841 fou director de la Societat de Protecció Mútua dels Corders de Barcelona.

Torrens, Joan. Militant de la UGT a Roda de Ter. Treballador del tèxtil. Representant el Sindicat Fabril de Roda de Ter va assistir al tercer congrés de la Federació Nacional d’Obrers de l’Art Tèxtil de la UGT, celebrat a Barcelona els dies 6 i 7 de gener de 1930, on formà part de la Comissió revisora de comptes.

Torrens, Joan. Veieu Torrents, Joan.

Torrens, Josep. L'any 1842 fou comissionat de la Societat de Protecció Mútua de Vic.Segell del CADCI

Torrens i Dagès, Joan. Militant del CADCI a Barcelona. Essent president de la secció d'Organització i Treball fou empresonat durant la repressió per la Vaga de la Canadenca (abril de 1919). L'octubre de 1919 fou elegit president del CADCI.

Torrens Roig, Tomàs. Militant de la UGT a Tarragona. L’abril de 1932 va ser elegit Vocal segon de la Comissió executiva de la “Federació local de Societats Obreres” (UGT) de Tarragona.

Torrent, Pere. Representant la Unió Local d'Obrers Pintors de Barcelona va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va prendre l’acord de constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910).

Torrent Generós, Josep. Militant de la UGT. Representant la Societat d’Auxili Obrer de Roda de Ter va assistir al VII Congrés de la Federació Regional Catalana de la UGT (Barcelona, abril de 1930), on formà part de la Ponència de Justícia.

Torrents, Agustí. Representant la secció de la FOA de Clariana va assistir a la Segona Conferència de la FOA, celebrada al Vendrell el dia 21 de juny de 1895. Amb la mateixa representació va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell, 5 i 6 de gener de 1896).

Torrents, Andreu. Boter a Sant Martí de Provençals. Veieu Torrens, Andreu.

Torrents, Baldomero. Boter a Tarragona. El juny de 1870 formava part de la Junta de la Societat de Boters de Tarragona.

Torrents, Benvingut. Militant del “Radium” a Barcelona. El 13 d’agost de 1933 va ser elegit per formar part de la Comissió encarregada de redactar uns nous estatuts per la Federació.

Torrents, Jaume. Treballador del tèxtil a Vilanova i la Geltrú. En nom dels treballadores de la Fàbrica de Mar, el febrer de 1893 signà una carta adreçada a l’alcalde de la ciutat demanant ajut al consistori “Que, como es público y notorio, a consecuencia de una averia en el motor, la referida fàbrica cesó completamente de funcionar hace ya más de cuatro semanas, dejando sin trabajo a los recurrentes y, como consecuencia inmediata, sin medio de subvenir a las más apremiantes necesidades suyas ni a las de sus respectivas familias”.

Torrents, Joan. (També se’l cita Torrens) Representant la secció de Soguers formà part del Consell de la Unió Manufacturera, elegit en el congrés celebrat a Barcelona, 7-8 de maig de 1872. Mesos més tard la Unió Manufacturera celebrà un segon congrés (Barcelona, 2-4 d’agost de 1872) i Joan Torrents va ser reelegit.

Torrents (o Torrens), Joan. L’agost de 1887 era Secretari del Centre de les Classes Obreres de Mataró i com a tal signà una comunicació dirigida al Centre de Classes de Barcelona, proposant la celebració d'un congrés obrer estatal, cosa que significà la constitució de la UGT l'agost de 1888. Forma part del primer comitè del PSOE a Mataró.

Torrents, Manuel. Militant de la CNT a Barcelona. Assistí al Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), representant els Serrallers de Barcelona. Fou empresonat en el cuirassat "Pelayo" durant la repressió de la vaga de La Canadenca (gener de 1919).

Torrents i Rossell, Josep. fotografia Joan Torrents Bellvei, 1899 - L’Havana, 1943. Sindicalista agrari. Milità a la CNT. Pagès. L'any 1918 era el representant de la Societat Agrícola de Bellvei a la Federació Comarcal de Valls, i  secretari de la Federació Comarcal del Baix Penedès adherida a la FNOA. L'any 1919 la FNOA s'adherí a la CNT i amb ella ho va fer Josep Torrents. Representant la Federació Comarcal del Baix Penedès (1900 federats), participà en el segon congrés confederal de la CNT (Madrid, desembre de 1919). Fugint de les urpes de la repressió del general Martínez Anido contra el sindicalistes, s'exilià a França. Fruit d'aquest exili deixarà la concepció anarcosindicalista i pregonarà les excel·lències de la CGT francesa.  L'any 1931 s'afilià al BOC, i després a la U de R, de la que en fou membre del Comitè Central. Després dels fets del 6 d'octubre de 1934 fou empresonat al vaixell "Manuel Arús" al port de Tarragona. El juliol de 1936 s’afilià al PSUC  i va formar part del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya en representació de la U de R.  A partir del juliol de 1937 formà part del Comitè executiu del PSUC, essent el responsable de la Secretaria Agrària. L’any 1939 s’exilià a França i després a Cuba. Morí a l’Havana el 18 de setembre de 1943.

Torres, Domènech. Militant de la UGT. L'any 1932 era vocal de la Federació Local de Barcelona de la UGT i el 1933 representava el sindicat del Paper en el Comitè de Catalunya. Bandera CNT-FAI

Torres, Jesús. Militant de la CNT i de la FAI. Miner a Cardona. Dirigent de la insurrecció faista a Cardona el gener de 1932. Representant els Sindicats Únics de Cardona i de Súria va assistir al Ple de Sindicats de la CRTC celebrat a Barcelona del 5 al 13 de març de 1933, oposant-se a les tesis trentistes.

Torres, Joaquim. Director de l'Associació de Socors Mutus dels Teixidors de Cintes (Barcelona, 1855).

Torres, Salvador. Afiliats a la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA). Representant la Secció local de Calafell va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896).

Torres Tomàs. Forner a Reus El juliol de 1911 era President de la Societat d’Obrers Forners de Reus.

Torres Casals, Joan. El 26 de desembre de 1927 va ser elegit President del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria de Terrassa.

Torres Escartín, Rafael.  Sabiñánigo, ? - ?. Militant de la CNT i membre del grup d'acció Los Solidarios (1922). Fou detingut acusat de la mort del Cardenal Soldevila a Saragossa. Condemnat a cadena perpètua fou internat a la presó de Dueso, Santoña, on va perdre les seves facultats mentals. El 1931 amb la proclamació de la República fou deixat en llibertat, però el van haver d'ingressar a l'Institut frenopàtic Pere Mata de Reus.

Torres Solé, Josep. Milità a la CNT i en el BOC a Lleida. Forner. Dirigent del Sindicat de l'Alimentació de la CNT de Lleida. Va participar en el Ple extraordinari de delegats de la CRTC celebrat a Lleida del 6 al 8 de desembre de de 1931. Defensà la participació del Sindicat en les tasques dels Jurats Mixtes.

Torres Tribó, Josep. Mollerussa, 1899 - Gusen (Alemanya), 1941. Anarquista militant de la CNT. L’octubre de 1922 se’l situava en el grup de militants anarquistes “Crisol” (dels Ascaso, Jover, Durruti, etc.). Mestre a l'Ateneu sindicalista de la Segrera (Barcelona), entre 1932 i 1936 va obrir una escola racionalista al Guinardó (Barcelona). Després del juliol de 1936 s'establí a Tarragona. L’any 1937 dirigí a Valls “Acció Sindical”, portaveu de la federació comarcal de la CNT de Valls. L’any 1939 s’exilià a França, des d’on fou deportat al camp d’extermini nazi de Mauthausen i d’allí al de Gusen on mori el 22 de setembre de 1941. És autor de Aurorita, cuento infantil (firmat amb el pseudònim de Sol de la Vida). Biblioteca Acracia. Tarragona, 1922. El ídolo. Editorial Crisol. Sabadell, 1926, Elogi a la Mentida Ed. Mediterrània. Barcelona, 1928.

Torró, Francesc. Representant la Societat Obrera dels Basters de Barcelona, va assistir al Congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va prendre l’acord de constituir la CNT. (Barcelona, octubre-novembre de 1910).

Torroja, Pere. Teixidor a Reus. El juliol de 1874 fou elegit Tresorer de la junta de la Societat de Teixidors de cotó a mà de Reus.Cartell UGT 1888 - 1938

Torruella (o Tarroella), Antoni. Militant de la UGT. Cilindrador. Representant la Societat de Cilindradors i Aprestadors de Barcelona i rodalies va assistir al congrés fundacional de la UGT (Barcelona, agost de 1888). Signà el manifest del Primer de Maig de 1890, dirigit al governador civil de Barcelona. El 7 de desembre de 1890 va ser elegit vocal del Comitè Nacional de la UGT.

Torruella, Francesc. Militant de la UGT. Signà el manifest del Primer de Maig de 1890 en nom de la Germandat de Pintors a Mà. Després del 3er congrés celebrat a Málaga (7-11 de setembre de 1892) fou elegit secretari 2on del Comitè Nacional de la UGT, .

Torruella, Joan. Representant els Cilindradors i Aprestadors de Barcelona va assistir al primer congrés obrer d'abast estatal celebrat a Barcelona el juny de 1870.

Tort, Antoni. Dirigent Camperol. El 12 de gener de 1896 va ser elegit Secretari segon de la secció local de la FOA de Vilanova i la Geltrú.

Tort, Domènec. Dirigent obrer tèxtil. Membre de la comissió mixta que signà un conveni col·lectiu el 1855 a Sabadell.

Tort, Eudald. Militant de la Federació Sindical tèxtil “Radium a Barcelona. El 22 de desembre de 1935 va ser elegit per formar part del Comitè Federatiu de la Federació de Sindicats de Contramestres, Ajudants i Preparadors de teixits de Catalunya, “Radium”.

Tort, Josep. Camperol a Moja. Representant la Secció d'aquesta localitat va participar en el tercer congrés de la FOA, celebrat a El Vendrell els dies 5 i 6 de gener de 1896.

Tort, Marcel·lí. Militant de la CNT a Igualada. El 31 de juliol de 1931, en constituir-se el Sindicat Únic de la Pell d’Igualada, va ser elegit Secretari del sindicat.

Tort, Pere. Tintorer a Reus. Representant la Societat de Tintorers de Reus va assistir al 2on Congrés de la Unió Manufacturera celebrat a Igualada el març de 1883.

Tortosa, Manuel.  El juliol de 1934 fou elegit secretari de propaganda del Comitè Executiu de la Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya (UGSOC).

Toto, Antonio del. Militant de la CNT i membre del grup d'acció Los Solidarios (1922).

Tosas, Pau. El dia 17 d'agost de 1843 formà part de la comissió mixta teixidors/fabricants, que signaren un nova tarifa de preus de la mà d'obra a les dependències municipals. L'acord va ser presidit per l'Alcalde tercer de Reus Antoni Vallès.

Toscal, Josep. Teixidor a Reus. El 16 de febrer de 1851 va ser un dels set delegats elegits, per formar part de la comissió mixta fabricants-teixidors que "debe entender en el definitivo arreglo de todas las cuestiones suscitades". Els delegats dels treballadors van recollir 644 signatures de suport, les quals foren lliurades a l'Alcalde-Corregidor de Reus. La comissió mixta, impulsada per mateix Alcalde, havia d'acabar amb les vagues que des del dia 4 de febrer mantenien els treballadors de les fàbriques de cotó.

Tost, Emili. Boter a Barcelona. En qualitat de delegat consultor de la secció de boters de Barcelona, participà en el XVIII Congrés de la FOB, celebrat a Barcelona el juliol de 1890. Va formar part de la Comissió que dictaminà sobre el tema “Conveniència que les caixes d’invalidesa siguin locals i no federals”.

Tous, Bartomeu. Dirigent camperol. El dia 20 de juny de 1895, va ser elegit Secretari de la secció de la FOA al Vendrell. Mesos després, el gener de 1896, va ser elegit Vocal de la Comissió Comarcal de la FOA amb seu al Vendrell.

Tous, Joan.  Militant de la UGT. L'any 1933 representava el Sindicat de Treballadors de la Terra en el Comitè de Catalunya de la UGT.

Tous Marcé, Francesc. ?, 1873 - ?, ? Militant de la CNT al Vendrell. Pagès. El 21 de març de 1923 signà l’escrit dirigit al Govern Civil de Tarragona comunicant que volien constituir la Federació Comarcal de Sindicats de la CNT (El Vendrell 21 de març de 1923). També signà els estatuts de la Federació.

Tovar, Josep. Militant de la UGT. Representant les Societats de Fuster i Paletes de Manresa i la Societat de Teixidors a mà de Sant Feliu de Codines va assistir al tercer Congrés de la UGT (Málaga, 7 - 11 d’octubre de 1892). Segell de l'AIT de Barcelona

Trabé, Sebastià. L'any 1873 formava part de la secció barcelonina de la FRE de l'AIT.

Trabal, Pere. Teixidor a Igualada. En representació dels pobles de la comarca (rodalies d'Igualada) el 20 d'octubre de 1881 va ser elegit per formar part de la Comissió que presentà una plataforma reivindicativa als fabricants d'Igualada, per tal d'acabar la vaga del tèxtil que durava (amb algunes interrupcions) des del mes de juny.

Traginé, Ramón. Fuster a Badalona. L'abril de 1907 va ser elegit Tresorer de la Comissió Central de la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya, amb seu a Badalona, i el setembre de 1909 va ser elegit Vocal 1er de la citada comissió.

Trenchs, Francisco. Teixidor a mà. L’agost de 1869 exercia de Secretari del Centre Federal de les Societats de teixidors a mà de l’Estat Catalunya. Va assistir al congrés de la Societat de Teixidors a mà i de Vels de l’Estat de Catalunya, celebrat a Barcelona els dies 5 i 6 de setembre de 1869. En nom del Congrés, el 18 de setembre de 1869, va ser un dels signants de la “Memòria” remesa al President del Consell de Ministres, exposant-li el calamitós estat en que es trobava la classe obrera.

Tresents, Josep. Adobador a Igualada. El setembre de 1909 va ser empresonat pels fets de la Setmana Tràgica i el 22 de juliol de 1910 va ser elegit Vice-secretari de la Societat d’Obrers Adobadors d’Igualada.

Tresserra, Ramón. Vocal d'estadística de la Comissió Organitzadora de la Lliga Nacional de Resistència, adherida a la Federació Nacional de Treballadors (Barcelona, gener de 1883). Aquesta Federació, impulsada pel Centre Federatiu de les Societats Obreres de Barcelona, no va tenir cap incidència en el moviment obrer. Segell CADCI Manresa

Traserra Bertrán, Josep Mª. El maig de 1934 va ser elegit Secretari de l’Associaicó de Dependents del Comerç i de la Indústria de Manresa (adherida al CADCI).

Triado, Joan. Militant de la UGT. Representant el Sindicat Tèxtil i annexes de Ripoll, va assistir al VII Congrés de la Federació Regional Catalana de la UGT (Barcelona, abril de 1930).

Trias, Josep. L'any 1841 exercí de Secretari de la Societat de Protecció Mútua de Canet de Mar.

Trias Escudé, Salvador. El 26 de desembre de 1927 va ser elegit Vocal tercer del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria de Terrassa.

Trigo, Ferran. (també se’l cita com Diego). Militant de la CNT a Manresa. L’octubre de 1930, formant part del Comitè organitzador del sindicat a la fàbrica Pirelli va ser acomiadat. En protesta pel fet els companys de la fàbrica es declararen en vaga. Una llarga vaga que va durar fins el 29 de desembre. L’any 1931 va intervenir en el míting organitzat per la federació local de la CNT, per commemorar la diada del 1er de maig. Representant els Sindicats Únics de Súria i Cardona va assistir al tercer Congrés confederal de la CNT (Madrid, juny de 1931), on va exercir de secretari de la Mesa en la quarta sessió.

Trilla Vilella, Joan. Molins de Rei, 1833 - Vilanova i la Geltrú, 1906. Dirigent de Les Tres Classes de Vapor de Vilanova i la Geltrú. Filador. El desembre de 1868 va ser un dels signants de la crida "A los obreros de Cataluña", en nom de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona, per a la celebració d'un congrés obrer català. El març de 1869 va participar en la fundació de les Tres Classes de Vapor de Vilanova i la Geltrú, essent el primer president (interí). Representant les Tres Classes de Vapor de Vilanova va assistir al primer congrés obrer d'abast estatal, constitutiu de la FRE de l'AIT (Barcelona, juny de 1870), on votà favorablement els dictàmens sobre el tema de les caixes de resistència i sobre l’organització dels treballadors. El novembre de 1889, essent secretari de la secció local de Vilanova i la Geltrú, participà en el XI congrés nacional de Les Tres Classes de Vapor celebrat a la citada ciutat.

Trillas, Andreu. L'any 1869 exercí de Vicepresident de Les Tres Classes de Vapor de Vilanova i la Geltrú.

Trillas, Josep. Boter a Martorell. Representant la secció de boters de la citada localitat va participar en el XVIII Congrés de la FOB, celebrat a Barcelona el juliol de 1890.

Trillas Mariné, Desideri. Porrera,  ? - Barcelona, 1936. Sindicalista. Milità a la CNT i a la UGT. Treballador portuari. Bandera roja amb martell i falçRepresaliat per la seva activitat sindical, l'any 1914 hagué d'exiliar-se a França. Era dirigent del sindicat del transport de la CNT durant la vaga del transport de l'any 1923. Aquest mateix anys abandonà la CNT i el 1924 anà a Moscou al III congrés de la ISR, representant els Comitès Sindicalistes Revolucionaris. S'afilià a la UGT i l'any 1931 fou vicepresident de la Federació Regional Catalana de la UGT. Assistí al 17è congrés de la UGT (Madrid, 1932) i l'any 1933 representava el Sindicat Portuari en el Comitè de Catalunya de la UGT. Actuà de president en el II congrés del Secretariat Regional de la UGT (Barcelona, 1934), amb una actuació parcial a favor del secretari Josep Vila Cuenca.  Durant la República  fou president del Sindicat d'Estibadors del Port de Barcelona, en un període caracteritzat per la violència.  Fou membre del comitè regional del PSOE (1934). L'any 1936 s'integrà en el PSUC. Fou assassinat el 30 de juliol de 1936 a Barcelona. Col·laborà en el setmanari "La Internacional" (1931).

Trincha, Climent. Treballador del tèxtil a Mataró. El juliol de 1894 va ser elegit comptador de la Junta directiva de la Societat de Nuadors i Ajudant de Mataró.

Trinxé, Joan. El juny de 1842 exercí de Director segon de la Societat de Protecció Mútua de Sant Genis de Vilassar.

Trisan (o Trisant), Francesc Teixidor a Valls. Després del Congrés celebrat a Barcelona els dies 29 i 30 de gener de 1871 va ser elegit per formar part del Consell de la Federació de Teixidors a mà de la Regió Espanyola. El març de 1872 formà part de la Comissió que elaborà una extensa Tarifa de preus per als obrers teixidors a mà, que incloïa les varietats dels gèneres i formes de confecció de les localitats fabrils del Principat.

Tristany Lladó, Narcís. Mataró, 1888 - 1977. Militant de la UGT i del PSOE. Teixidor. Membre del Secretariat local del tèxtil de la UGT, va ser regidor de l’Ajuntament de Mataró de l’octubre de 1936 fins el final de la guerra. Detingut el 1939 va ser empresonat, condemnat a 12 anys de presó.Cartell de la FOSIG

Trueba Mirones, Manuel. Milità a la FOSIG i a la UGT. Participà en la fundació del PCC. El gener de 1936 fou elegit Secretari general de la FOSIG, i el juliol de 1936 s’integrà a la UGT. L’agost de 1936 s’incorporà al front de guerra amb la columna Carles Marx. A partir del febrer de 1937 va formar part del Comitè Central del PSUC. Comandà la 31ena divisió a partir de l’abril de 1938 fins la retirada.

Trujillo, Joan. En constituir-se la Societat de Constructors de Calderes i Muntatges en ferro de Barcelona (octubre de 1899), va ser elegit Vicesecretari de la Junta Directiva.

Trullà, Joan. Filador. Vocal de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona que organitzà el congrés obrer de 1868. Assistí al congrés de la FRE de l'AIT de Saragossa de 1872.

Trullàs, Ramon. President de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Vic (1841-1842).

Trulls, Antoni. Director de l'Associació de Socors Mutus dels Filadors (Martorell, 1854). L'octubre d'aquest any formà part de la comissió mixta patrons-obrers, creada per dirimir el problema de les Selfactines.

Tubert Coll, Jaume. Girona, 1895. Militant de la CNT. a Vilanova i la Geltrú. Peó als tallers de la companyia ferroviària MZA. L’any 1932 formava part de la junta de la Subsecció local de la Federació Nacional de la Indústria Ferroviària de la CNT.

Tufet, Miquel. Membre del sindicat de la fusta de la CNT i secretari de la Federació Local de Sindicats de Lleida (1932). Militant del BOC. Dirigent de l'Ateneu Popular Lleidatà (1934).

Tundidor, Josep. Militant de la UGT a Puigcerdà. Treballador del tèxtil. Representant el Sindicat Fabril de Puigcerdà va assistir al tercer congrés de la Federació Nacional d’Obrers de l’Art Tèxtil de la UGT, celebrat a Barcelona els dies 6 i 7 de gener de 1930, on formà part de la ponència de Propaganda i Comitès paritaris.

Túnica Jaumà, Francesc. Representant els Obrers del Vidre de Barcelona va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT. (Barcelona, octubre/novembre de 1910).

Tura, Salvador. Dirigent de l'Associació de Socors Mutus dels Teixidors de Sant Feliu de Codines (1855).

Turné, Salvador. Boter al Vendrell. Representant la secció de boters del Vendrell participà en el 2on Congrés de la Federació d’Obrers Boters de la FRE de l’AIT, celebrat a Reus del 16 al 22 de març de 1873, on exercí de Secretari de la Mesa en la desena sessió.

Turon, Vicenç. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat de l’Alimentació de Badalona va assistir al Ple Regional de Sindicats de la CRTC, celebrat a Barcelona, els dies 2, 3 i 4 d’agost de 1931. Amb la mateixa representació va participar en el segon congrés de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931. Col·laborà en el setmanari "La Colmena Obrera" (1931-32), portaveu del sindicats de la CNT de Badalona. El març de 1937 exercia de director del periòdic “Via libre”, també de la CNT de Badalona.

Tuscà Daniel. En nom dels obrers espardenyaires signà el Manifest del Primer de Maig de 1890, dirigit al governador civil de Barcelona.

Tusell, Joaquim. Dirigent obrer a Vic. El novembre de 1841 formava part de la Junta de la Societat de Protecció Mútua de Vic. L’abril de 1842 n’era Director 1er, i el maig President-director. El setembre d’aquest mateix any va ser exclòs del càrrec.

Tuset Ignacio. Boter a Tarragona. Representant la secció de boters d’aquesta ciutat, va assistir al 1er Congrés de la FOB, on fou elegit per formar part d’una comissió de propaganda, que posteriorment va visitar diverses poblacions amb tallers i treballadors boters. Va participar en el 2on Congrés d’Obrers boters de la FRE de l’AIT, celebrat a Reus del 16 al 22 de març de 1873, on formà part de la Comissió que dictaminà sobre el punt 5è de l’ordre del dia “Abolición de todo trabajo a destajo”. Va exercir de President de la Mesa en la segona sessió i en la novena. En el debat sobre el primer article del Reglament de la Federació manifestà: "este artículo compañeros es en el que nos declaramos verdaderamente lo que debe ser el obrero, esto es: internacionales".

Tuset, Joan. Boter a Tarragona. El juny de 1870 formava part de la Junta de la Societat de Boters de Tarragona. Representant la secció de d’aquesta ciutat va participar en el XVII Congrés de la FOB, celebrat a Barcelona el maig de 1889, on exercí de President de la Mesa en la desena sessió. Amb la mateixa representació va assistir al XVIII Congrés de la FOB, celebrat a Barcelona el juliol de 1890, on formà part de la Comissió que revisà els comptes presentats per la Comissió Pericial.

Tuset, Joan. Boter a Sant Martí de Provençals. Representant la secció de la FOB d’aquesta localitat va participar en el XXXII Congrés de la Federació, celebrat a Reus l’abril de 1904, on va exercir de president de la Mesa en la quarta sessió.

Tuset, Josep. Treballador del tèxtil a Vilanova i la Geltrú. El juny de 1900 va ser elegit tresorer de la Junta Directiva de la Societat Obrera de l’Art Fabril.

Tuset, Marià. Dirigent obrer a Tarragona. Participà en l’assemblea constituent de la Federació Obrera Local de Tarragona el 12 de setembre de 1911, en el decurs de la qual va ser elegit Vice-president de la Junta Directiva.

Tutusaus i Almirall, Pau. Militant de la UGT a Sitges. Representant quatre seccions de Sitges (Agricultors, Mariners-pescadors, Peons, i Treballadors de les fàbriques de sabates), participà en el XI Congrés de la UGT (Madrid, 20 - 29 de juny de 1914). També va assistir al XV congrés celebrat a Madrid del 18 al 24 de novembre de 1922. L’abril de 1924 era president del Centre Obrer de Sitges.

Tutusaus i Martínez, Josep. Militant de la UGT a Sitges. Representant la secció de Peons de paleta de Sitges va assistir al IV Congres de la Federació Nacional del Ram de l’Edificació de la UGT (Madrid, 7-8 de setembre de 1928). L’agost de 1931 figura com a vice-secretari de la Federació local de Sindicats obrers de Sitges. En representació de la UGT de Sitges va formar part de la Junta de Reforma Agrària de la província de Barcelona el març de 1933.

Tutusaus Mateu, Dolors. Presidenta de la Federació Sindical d'Obreres (Barcelona, 1928)

Ubach, Joan. Milità a la CNT. Representant els treballadors de l'Art Tèxtil de Barcelona i rodalies va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910). També representant el sindicat de l’Art Fabril de Barcelona va assistir al Primer Congrés de la CNT, celebrat a Barcelona del 8 al 10 de setembre de 1911. El juny de 1913 va intervenir en un míting organitzat pel sindicat de l’Art Fabril a Vilanova i la Geltrú. Formà part del Comitè de vaga en la gran vaga del tèxtil del juliol-agost de 1913.Una vista de la Colònia Manent

Ubach, Marcel·lí. Militant de la CNT. Representant els treballadors de la Colònia Manent (també dita de Cal Riera) del terme municipal de Puig-Reig, va assistir a la Conferència Extraordinària de la CRTC, celebrada a Barcelona del 25 al 27 de gener de 1936.

Ucheda, Blai. En nom de la secció de polidors de la Societat Obrera de Marbristes, signà el Manifest del Primer de Maig de 1890, dirigit al governador civil de Barcelona.

Ugarte Cejuela, Pau. Logroño, 1898 – Barcelona, 1939. Militant de la UGT a Barcelona. Afusellat pels franquistes.

Ulldemolins, Francesc. Boter a Barcelona. Comissionat per la secció de la FOB d’aquesta ciutat formà part d’una comissió per delimitar la demarcació territorial entre les seccions de Barcelona i Sant Martí de Provençals, l’octubre de 1900.

Ullod, Francesc. Militant de la CNT a Barcelona. Representant els oficials serrallers d'obres de Barcelona i rodalies va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constiruir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910). El 19 de novembre de 1910 va ser elegit vocal del primer Comitè de la CNT. Representant aquest comitè va assistir al primer congrés de la CNT (Barcelona, setembre de 1911) on formà part de la mesa presidencial en la sessió d’obertura del congrés. El març de 1913 va formar part de la comissió encarregada de redactar els estatuts de la CRTC.

Ullod, Pablo. Militant de la CNT i també de la UGT. Ferroviari. Representant el Sindicat de Ferroviaris de la Secció Nord i de la Cia MZA, participà en el Congrés de Sants (Barcelona, juny-juliol de 1918), on va ser elegit secretari retribuït de la CRTC i destacà per la defensa del Sindicat Únic. També va assistir al segon congrés confederal de la CNT (Madrid, desembre de 1919), representant el Sindicat del Transport Terrestre i Marítim. Després milità a la UGT i entre les seves activitats, constatem que l’octubre de 1931 va participar en un míting de la UGT al teatre Bosc de Vilanova i la Geltrú.

Umbert, Pau. Representant els teixidors de Sant Feliu de Codines, va assistir al 1er Congrés obrer d'abast estatal celebrat a Barcelona del 18 al 26 de juny de 1870.

Umbert, Pau. Teixidor. Militant de la UGT a Barcelona. Formà part del comitè nacional de la UGT, remodelat el març de 1890. Dimití del càrrec el 30 de maig següent.

Unyó (o Uñó), Cristòfol. Estucador a Barcelona. Participà en el congrés obrer de Barcelona de 1888, fundacional de la UGT, representant els estucadors de Barcelona. Fou membre de l'agrupació de Barcelona del PSOE. En nom de la Societat Obrera de Blanqueig i Estampats Mecànics de Barcelona, signà el Manifest del primer de Maig de 1890.

Urgell i Quatrecases, Pau. Camperol a Bellvei. L’any 1918 exercia de President de la Societat de Treballadors agrícoles de Bellvei.

Uriz Pi, Elisa.  Segell  FETe - UGTDirigent de la FETE a Lleida. Fou nomenada Secretària administrativa del Secretariat Regional de la UGT, després del III congrés del Secretariat (novembre de 1937). Va ser delegada de la FCTE en el Comitè de Catalunya de la UGT. S'exilià a Mèxic.

Uríz Pi, Josefa. Badostain (Navarra), 1883 - Berlín, ?. Militant de la UGT i del BOC a Lleida. Mestra. L'any 1936 es traslladà a Barcelona i s'integrà en el PSUC. Representant la UGT fou membre del Comitè de l'Escola Nova Unificada de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, 27-07-37). L'any 1939 s'exilià a Franca, on col·laborà en la resistència enfront els nazis. Acabada la guerra anà a Alemanya, on morí.

Urpí Farigola, Joan. Camperol. Milità a la Federació Nacional d’Obrers Agricultors (FNOA) en la dècada de 1910. L’any 1923 era dirigent de la Societat d’Obrers Agrícoles de Sant Feliu de Llobregat, federada a la CNT. Aquest mateix any, 1923, Urpí i la Societat d’Obrers Agrícoles ingressaren a la Unió de Rabassaires.

Uson, Juan. Treballador del tèxtil. El juny de 1871 era President de la Societat de Teixidor a mà de la Nació Espanyola de Sant Joan de Vilassar.

Ussell, Salvador. Representant la societat obrera de paletes i manobres "El Trabajo" de Sabadell va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910).

Utgés, Francesc. Dirigent de la Societat de Protecció Mútua dels Espardenyers de Barcelona. Un dels signants del manifest "Las Clases Trabajadoras Asociadas a los Diputados a Cortes y particularmente a los de la antigua Cataluña" (Barcelona, 28 de febrer de 1841).

Utrillas (ó Utrillo), Consuelo. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat de la Metal·lúrgia va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931, on va exercir de Secretària de la Mesa en la cinquena sessió.Segell dels Boters de Vilafranca del Penedès

Valcarca, Jaume. L'any 1873 era el destinatari de la correspondència de la FRE de l’AIT, dirigida a la secció de Boters de Vilafranca del Penedès.

Valdès i Garriga, Miquel. Tarragona, ? - França, 1950. Foto Miquel ValdèsMilitant de la UGT, i polític. L'any 1931 participà en la fundació d'una agrupació del PCE a Tarragona. També participà l'any 1932 en la formació del Partit Comunista de Catalunya, del qual formà part del comitè central. Després l’any 1935 en fou elegit secretari general i com a tal assistí al setè congrés de la Internacional Comunista. L'any 1936 fou elegit diputat a Corts per Barcelona, dins la candidatura del Front d'Esquerres de Catalunya. Membre del comitè executiu del PSUC (secretari d’organització), el desembre de 1936 fou designat conseller de Treball de la Generalitat de Catalunya en representació de la UGT (16 de desembre de 1936 – 16 d'abril de 1937). S’exilià a França el 1939.

València. Renom pel qual era conegut Juan Molina.

Valent, Miquel. Boter a Sants. Representant la secció de d’aquesta localitat va participar en el XVII Congrés de la FOB, celebrat a Barcelona el maig de 1889.

Valenzuela, Miquel. L'octubre de 1907 va ser elegit Vicesecretari de la Societat d'Oficials Fusters de Barcelona, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya. Segell de la UGT a Badalona

Valero, Lluís. Militant de la UGT a Barcelona. Representant el Sindicat de Carretilles elèctriques de la UGT, va formar part del Jurat mixt de Treball de Barcelona, el març de 1933.

Valero Aleutor, Enric. Nascut a Madrid. Militant de la CNT a Barcelona. Estucador. Va formar part del Comitè de vaga, organitzada conjuntament amb la UGT, del 18 de desembre de 1916. També formà part del comitè en la vaga revolucionària de l’agost de 1917. Membre de la comissió d'estadística de la primera junta del Sindicat Únic del ram de la construcció de Barcelona (novembre de 1918). Representant aquest sindicat va assistir al segon congrés de la CNT (Madrid, desembre de 1919), on durant la discussió de la ponència sobre unificació del proletariat, presenta una proposta, que fou acceptada, en contra de la unificació amb la UGT. La proposta deia que se redacte un manifiesto dirigido a todos los trabajadores de España, concediéndoles un plazo de tres meses para su ingreso en la Confederación nacional, declarando amarillos a los que no lo hagan.

Valero Dols, Manuel. ? – Barcelona, 1921. Militant de la CNT, del ram de la construcció. Assassinat al c/ Jerusalén per pistolers del Sindicat Lliure, el dia 8 de desembre de 1921. (També se situa el fet el mes de gener).

Valiente, Joan. Fuster a San Martí de Provençals. L'abril de 1907 va ser elegit President de la Societat de Fusters, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Valverde, Ferran. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat de Barbers va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats De la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931, on va exercir de Secretari de la Mesa en la quarta sessió i va formar part de les ponències “Problemes de la Cultura” i "Higiene i Salut Pública".

Vall, Climent. En nom de la Societat Obrera de Manyans Mecànics signà el Manifest del Primer de Maig de 1890, dirigit al governador civil de Barcelona.

Vall, Pere. Pagès d’Alforja. Representant els camperols d’Alforja va participar en l’assemblea preparatòria per a la constitució de la Federació Provincial (de Tarragona) d’Obrers del Camp, celebrada a Reus el dia 25 de maig de 1913. En aquesta assemblea va ser elegit vocal del Comitè executiu de la Federació.

Vallcorba, José. El març de 1872 era President de la Societat de Teixidors a mà de Sant Feliu de Codines.

Valle Peña, David. Militant de la UGT i del PSOE a Tarragona. L’agost de 1931 va ser elegit per formar part del Comitè General de la “Federació local de Societats Obreres” (UGT) de Tarragona. El novembre de 1932 exercia de president dels Jurats mixtes del port.

Vallejo, Baltasar. Militant de la CNT del Sindicat del Transport Marítim de Tarragona. Fou assassinat durant els Fets de maig de 1937.

Vallejo Isla, Eugenio. Valladolid, 1901. Eugenio Vallejo IslaMilitant de la CNT i de la FAI a Barcelona. Tècnic metal·lúrgic. Formà part del Comitè Local de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). Participà activament en les vagues del sector metal·lúrgic, en el període republicà. Entre 1932 i 1936 col·laborà en el periòdic “Solidaridad Obrera”. L'any 1936 fou encarregat, pel Sindicat Metal·lúrgic de Barcelona, d'organitzar les fàbriques de material de guerra. També va ser nomenat delegat d'incautacions d'instal·lacions industrials, del Departament de Guerra del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya. Se’l considera l’impulsor de la indústria de guerra, a Catalunya, que dirigí fins que el Govern de la Generalitat va perdre les competències a mans del Govern de l’Estat. S’exilià el gener de 1939 i fou internat al camp de concentració de Barcarès.

Vallès, Francesc. Militant de la CNT. Lampista. Assistí al Congrés de Sants (1918), representant el Sindicat Metal·lúrgic de Barcelona. Fou president d'aquest sindicat l'any 1920.

Vallès, Guillem. L'any 1855 fou director de l'Associació de Socors Mutus dels Espardenyers de Barcelona.

Vallès, Joan. Representant la Secció de Santa Oliva va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell, 5 i 6 de gener de 1896).

Vallès, Joan. Militant de la Federació Sindical “Radium” a Barcelona. L’any 1931, després de la instauració de la República, exercí de Vicepresident de la Federació de Sindicats Professionals de Contramestres, Ajudants i Preparadors de Teixits de Catalunya.

Vallès, Ramon. Representant els carreters de Sabadell i rodalies va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910).

Vallès Bruguera, Guillem. Militant de la CNT. Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó (30 de novembre de 1920).

Vallhonrat, Francesc. Vidrier a Cornellà. Representant la secció de Cornellà va participar en la reunió del Comitè i de Delegats celebrada a Badalona el dia 9 de juliol de 1916. Amb la mateixa representació va assistir al Congrés extraordinari de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers, celebrat a Barcelona del 8 al 10 de desembre de 1916, en el qual va formar part de la ponència d'Organització.

Valls, August. Militant de la CNT. El maig de 1930 va presidir la Mesa de l’Assemblea per a la reconstitució del Sindicat del Ram del Vidre de Barcelona. En aquesta assemblea va ser elegit per formar part de la Comissió reorganitzadora del sindicat. Representant aquest sindicat va assistir a la Conferència de Sindicats de la CRTC celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931. Amb la mateixa representació va assistir al tercer Congres Confederal de la CNT (Madrid, 11-16 de juny de 1931), i també va assistir al Ple Regional de la CRTC celebrat a Barceloa del 5 al 13 de març de 1933.

Valls, Dionisio.  Boter a Tarragona. El juny de 1870 formava part de la junta de la Societat de Boters de Tarragona. En qualitat de delegat consultor de la secció de boters de Tarragona va participar en el 2on Congrés d’Obrers Boters de la FRE de l’AIT, celebrat a Reus del 16 al 22 de març de 1873, on va formar de la Comissió que havia de unificar criteris per fer una nova estadística de les seccions i dels boters afiliats, i exercí de secretari de la Mesa en la 5ena sessió. Representant els boters participà en el míting del 1er de maig de 1892 a Tarragona. També participà en el míting commemoratiu del 1er de maig de l’any 1902, a la mateixa ciutat.

Valls, Esteve. L'any 1841 fou president de la Societat de Protecció Mútua dels Pellaires d'Olot.

Valls, Francesc. Membre fundador de la Unió Ultramarina (Barcelona, 1902).

Valls, Francesc. Vidrier a Mataró. Representant la secció de Mataró va assistir a la Reunió del Comitè de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers, celebrada a Barcelona el dia 20 d'agost de 1916 presidida per Joan Peiró. Amb la mateixa representació va assistir al Congrés extraordinari que la Federació celebrà a Barcelona del 8 al 10 de desembre de 1916.

Valls Gabriel. Dirigent obrer a Vilafranca del Penedès. Representant la Federació Obrera local, va assistir al primer congrés de la CNT (Barcelona, 8-10 de setembre de 1911).

Valls, Josep. Militant de la CNT, del sindicat metal·lúrgic de Barcelona. Formà part dels Comitès Sindicalistes Revolucionaris, en representació dels quals va assistir al tercer congrés de la ISR (Moscou, 1924).

Valls, Marcel·lí. Boter a Tarragona. L’agost de 1932 era President de la secció de Tarragona de la Federació d'Obrers Boters d'Espanya (adherida a la UGT).

Valls, Ramon. Assistí al congrés obrer convocat pel Centre Federal de Les Societats Obreres (Barcelona, juny de 1870), representant la Cooperativa de Paletes de Sarrià (Barcelona).

Valls, Tomàs. Dirigent obrer. Dibuix de Tomàs VallsTeixidor mecànic. Formant part de la Direcció Central de Les Societats Obreres de Barcelona, fou un dels 30 signants de la crida A los obreros de Cataluña (sis de desembre de 1868), per a la celebració d'un congrés obrer català, en el qual participà. (Barcelona, 13-12-1868). Fou el primer secretari de la comissió interina de les Tres Classes de Vapor (Barcelona, 1869). Des de finals de desembre de 1871 va ser secretari del comitè de les Tres Classes de Vapor de Barcelona. Va assistir al segon congrés de la FRE de l’AIT (Saragosa, 4-8 d’abril de 1872). El novembre de 1872 va ser elegit Secretari de Propaganda del Consell directiu de la Unió Manufacturera. El juny de 1873 formava part del Consell de la Unió Manufacturera, en nom del qual va signar el manifest Al pueblo, al ejército, a la armada y a los voluntarios de Barcelona, recomanant calma i ordre en un moment que s’havien revoltat els militar a Igualada.

Valls Cabré, Washington. Tarragona, 1887 – Tarragona, 1939. Empleat de comerç. President del CADCI de Tarragona durant la segona República. Va ser afusellat pels franquistes.

Valls i Teixidor, Josep. Cofundador del Centre Federal de Societats Obreres de Sant Feliu de Guíxols. Inscrit en la lògia maçònica "Gesoria". Participà en la creació de la cooperativa "La Guixolense" el 1898.

Vallsolà, Jaume. Boter a Vilafranca del Penedès. Representant els boters d'aquesta localitat va assistir al primer Congrés de la Federació d'Oficials Boters de la Regió Espanyola, celebrat a Reus del 9 al 13 de desembre de 1872.

Vallverdú, Francesc. Teixidor a Reus. L’any 1868 exercí de Vice-secretari de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus (va ocupà el càrrec fins el 30 de juny de 1869). Tornà a ser elegit per al càrrec el 5 de juliol de 1874.Portada Reglament dels Paletes de Reus

Vallverdú Jaume. Paleta a Reus. El juliol de 1911 era President de la Societat d’Oficials Paletes de Reus.

Vallverdú. Josep. El segon semestre de 1864 exercía de President de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus.

Vallverdú, Martí. Representant els camperols de l’Espluga de Francolí va participar en l’Assemblea preparatòria per a la constitució de la Federació Provincial (de Tarragona) d’Obrers del Camp, celebrada a Reus el dia 25 de maig de 1913.

Vandellós, Pere. Militant de la CNT a Barcelona. ? - Barcelona, 1921. L'any 1921 era el Secretari del Comitè local de Barcelona. El juny de 1918 es trobava pres (acusat de l'assassinat del dirigent de la patronal metal·lúrgica Barret) i envià una salutació al Congrés de Sants des de la presó Model. Fou jutjat i absolt per falta de proves. Detingut novament per la guàrdia civil, l'estiu de 1921 va ser torturat i assassinat.

Varela, Pere. Militant de la UGT. L'any 1933 representava el Sindicat de Transport Terrestre en el Comitè de Catalunya de la UGT.

Vargés, Crisanto. Militant de la CNT. Representant el Sindicat de Fusters de Mataró va assistir al Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918).Segell de la Federació Obrera Local de Tarragona.

Vázquez, Antoni. Dirigent obrer a Tarragona. Secretari de la Comissió organitzadora de la Federació Obrera local, participà en l’assemblea constituent de l’esmentada federació, celebrada el 12 de setembre de 1911, i dies després -3 d’octubre- va ser elegit Secretari 2on del Consell de la Federació. Probablement és el mateix Antoni Vázquez que l’octubre de 1922 va formar part de la Comissió que reorganitzà aquesta Federació Obrera Local de Tarragona..

Vázquez, Marià R. Veieu Rodríguez Vázquez, Marià.

Vega Fernández, Jesús. Grado (Asturias), 1892 - ? - ?. Militant de la CNT a Barcelona. Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó (30 de novembre de 1920). L’any 1931 fou elegit president de la Secció de Càrrega i Descàrrega de Fustes del port de Barcelona del Sindicat de Transport de la CNT. Adherit al corrent trentista de la CNT, l’agost de 1936 va ser nomenat secretari general de l’agrupació de Barcelona del Partit Sindicalista. Detingut el maig de 1940 va ser condemnat a sis anys de presó.

Vehil, Josep. Vilassar de Dalt, 1867 - Mataró, gener 1934. Militant de la CNT a Vilassar de dalt i Mataró. Amb 16 anys va exercir de Secretari de la Societat Obrera de Teixidors de Vilassar de Dalt. Per la seva activitat sindical i propagandista de la Primera Internacional va ser empresonat. Fou Secretari del Sindicat de l’Art Fabril i Tèxtil del Gènere de Punt de Mataró i redactor del periòdic “Albada”, editat pel citat sindicat.

Vela, Tomàs. Milità de la UGT a Barcelona. Durant la guerra civil formà part del Comitè de Control CNT-UGT de l’empresa d’autobusos de Barcelona. L’any 1939 la “justícia” franquista el condemnà a 15 anys de presó.

Velar Sanmartín, Esteve. Militant de la UGT a Barcelona. Relligador. El dia 4 de setembre de 1897 va ser elegit vocal del Comitè Nacional de la UGT.

Vellsolá, Jaume. Boter a Vilafranca del Penedès. Representant els boters d’aquesta localitat, va participar en el 2on congrés de la FOB de la FRE de l’AIT, on va formar part de la Comissió que dictaminà sobre el punt tercer de l’ordre del dia del congrés “modo de verificar les vagues”. A més va exercir de President de la Mesa en la 8ena sessió, i de secretari en l’onzena i en la 15ena i última sessió.

Venciana, Bonaventura. Vocal de la mesa presidencial del congrés obrer de Barcelona de 1868, organitzat per la Direcció Central de les Societats Obreres.

Vendrell, Esteve. Militant de la CNT. Representant de la demarcació de Tarragona (El Masroig, Poboleda, Puigpelat, Torroja, Vinebre i d'altres) va assistir al segon Congres confederal de la CNT (Madrid, desembre de 1919).

Vendrell Ezequiel.  Militant de la UGT a Barcelona. Forner. El més d’agost de 1928 va ser elegit Vocal de la Societat de Forners “La Espiga” L'any 1934 era vocal del comitè executiu de la Federació Local de Barcelona de la UGT.

Vendrell, Joan. Militant de la CNT. Assistí al Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), representant el Sindicat de Serrallers d'Obres de Barcelona.

Vendrell, Joaquim. Militant de la Federació Sindical “Radium” a Terrassa.Segell de "El Ràdium"El 5 de març de 1933 va ser elegit Vocal de Terrassa al Comitè de la Federació de Sindicats de Contramestres, Ajudants i Preparadors de teixits de Catalunya “Radium”. Després de la desfeta de la vaga de contramestres que havia impulsat el “Radium”, entre el maig i el juliol de 1934, el 23 d’agost va ser elegit per formar part del nou Comitè provisional, que regorganitzà la Federació.

Vendrell, Narcís. Militant de la UGT a Barcelona. Lampista. El dia 4 de setembre de 1897 va ser elegit vocal del Comitè Nacional de la UGT.

Ventayol, Modest. Vicepresident del sindicat "La Constància" de Sabadell. L'estiu de 1913 va participar en la vaga general del tèxtil de Catalunya.

Ventosa, Salvador. Boter a Vilanova i la Geltrú. Representant la Societat d’Oficials Boters de Vilanova va participar en el novè Congrés de la Federació d’Oficial Boters de la Regió Espanyola, celebrat a Reus de l’1 al 7 de desembre de 1881, on exercí de Secretari de la Mesa en la segona sessió i també en la setena, a més formà part de la Comissió que revisà els comptes de la Federació. Amb la mateixa representació va participar en el desè congrés de la Federació d’Oficials Boters de la Nació (sic) Espanyola, celebrat a Tarragona del 6 al 12 de novembre de 1882, on exercí de Secretari de la Mesa de la primera i de la setena sessió. També va formar part de la Comissió que dictaminà sobre la reforma dels Estatuts. L’any 1885 exercí de President de la Comissió Pericial de la Federació, i com a tal obrí les sessions del tretzè Congrés de la Federació celebrat a Vilanova i la Geltrú del 9 al 15 de juny de 1885.

Ventosa Margalef, Carles. Vilanova i la Geltrú, 1919 - Barcelona, 1940. Militant de la CNT a Gavà. Pagès. Afusellat pels franquistes el 17 de juliol de 1940.

Ventura, Celestí. Director de l'Associació de Socors Mutus dels Teixidors de Ripollet (1855).

Ventura, Isidre. Boter al Masnou. Representant els boters d’aquesta localitat (com a delegat consultor), va participar en el desè Congrés de la Federació d’Oficials Boters de la Nació Espanyola, celebrat a Tarragona del 6 al 12 de novembre de 1882, on formà part de la Comissió que elaborar el dictamen sobre “Taxació del treball a jornal i reducció de les hores de treball”. Amb la mateixa representació, va participar en el XV Congrés de la FOB, celebrat a Sants el maig de 1887. Exercí de Secretari de la Mesa en la tretzena sessió i també en la divuitena.

Ventura, Ramon. Camperol. Representant la Secció de camperols de La Granada va participar en la 3a Conferència de la FOA celebrada a Vilanova i la Geltrú el dia 14 de maig de 1896.

Ventura i Roca, Josep. ? - Mataró, març de 1921. Militant de la CNT assassinat durant la repressió patrono-militar del període 1919-1923.

Ventura Roset, Josep. Barcelona, 1826 - 1874. Dirigent obrer. Intervingué en la vaga general del 1855. President de l'Associació de Socors Mutus d'Obrers Calafats. Participà en la fundació de la FRE de l'AIT (Barcelona, 1870).

Ventura Solé, Josep. Valls, 1895 - Tarragona, 1939. Militant de la UGT a Pont d’Armentera. El maig de 1931 participà en la constitució del Comitè Republicà Federal de la citada localitat. En esclatà la guerra formà part del Comitè de Milícies antifeixistes i fou regidor de l’Ajuntament representant la UGT. Afusellat pels franquistes el 22 d'abril de 1939.

Ventura Valls, Andreu. Militant de la CNT assassinat a Barcelona en la repressió patrono-militar del període 1919-1923.

Vera Torres, Fulgencio. ? - Barcelaona, 1935. Àlies Mirete. Militant dels Sindicats Lliures a Barcelona. Diverses fonts l’acusen de ser l’assassí de Francesc Layret el 30 de novembre de 1920. Va morir el desembre de 1935 a causa d’un tret, sembla que accidental, de la seva pròpia pistola en el local dels Sindicats Lliures. (Nota: Li deien “mirete” perquè era gendre de Ginès Mirete, tintorer, president del Comitè del Sindicat Lliure de la fàbrica tèxtil Cascante de Barcelona, que va ser mort a trets).

Vera Vera, Sebastià. Jaén, 1897 - Narbona (França), 1948. Militant de la CNT a Sabadell. Havia estat President del Sindicat de Miners Santa Elena a Jaén. L’any 1921 s’afincà a Sabadell. Aquest mateix any fou greument ferit a Barcelona amb l'anomenada "Llei de Fugues". L'any 1930 va publicà a la revista "Acción" de Barcelona un article on explicava qui van ser els que van intentar assassinar-lo. L’any 1931 formava part del Comitè de la Federació Local de Sabadell, va intervenir en el míting commemoratiu del 1er de maig a Sabadell i representant el Sindicat de la Construcció de Sabadell, va participar en el Ple de Sindicats de la CRTC celebrat a Barcelona del 2 al 4 de juliol. La nit del 6 d’octubre de 1934 va ser ferit en el local de la Federació Local de sindicats. El 1939 s'exilià a Narbona (França) on morí.

Verdaguer, Martí. Dirigent de la Societat de Protecció Mútua de Vic (setembre de 1842).

Verdaguer, Ramon. Fuster a Vic. El 18 de gener de 1907 va ser elegit Vicepresident de la Societat de Fusters de Vic, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Verdal i López, Tomàs. Afiliat a la UGT. Dirigent del Centre Obrer de Tortosa (1934). Participà en els fets del sis d'octubre i fou empresonat al vaixell Manuel Arnús, ancorat al port de Tarragona.

Verdejo, Miquel. Militant de la CNT. Assistí al Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), representant el sindicat de manobres de Sabadell.

Verge i Franch, Josep. Militant de la UGT a Tarragona. El maig de 1936 va ser elegit Tresorer del comitè del Sindicat de Defensa Marítima de Tarragona (UGT), i l’octubre de 1938 en va ser elegit President.

Vergés, Josep. Boter a Sant Martí de Provençals. Representant la secció d’aquesta localitat, va participar en el XV Congrés de la FOB, celebrat a Sants el maig de 1887. Va formar part de la Comissió que dictaminà sobre la reforma dels Estatuts, i també de la de Reducció d’hores de treball. Exercí de President de la Mesa en la novena sessió. Amb la mateixa representació va assistir al XVII Congrés, celebrat a Barcelona el maig de 1889. Va presidir la Mesa de la tercera sessió i va formar part de la Comissió per estudiar i reformar el Reglament interior del Congrés. També va formar part de la Comissió que va dictaminar sobre contituir un fons per assistir els boters que quedessin impossibilitat pel treball, per malaltia o per vellesa.

Vergès, Josep. Boter al Vendrell. Representant la secció de la FOB d’aquesta localitat va assistir al XXIX Congrés de la FOB, celebrat a Reus l’abril de 1901.

Vergès, Miquel. Boter a Vilassar de Mar. Representant la secció de la FOB d’aquesta localitat va participar en la Conferència que la FOB celebrà a Sant Martí de Provençals el 26 de gener de 1894, en la qual exercí de Secretari de la Mesa defintiva en la primera sessió.

Vergès, Pau. Boter a Reus. Representant la Societat d’Obrers Boters de Reus va assistir al primer Congrés d’abast estatal, constitutiu de la FRE de l’AIT, celebrat a Barcelona el juny de 1870. Partidari del republicanisme federal, en aquest congrés s’alinià amb el grup de Roca Galès i Josep Rubau Donadeu. Amb la mateixa representació va participar en el 2on congrés de la Federació d’Obrers Boters de la FRE de l’AIT, celebrat a Reus del 16 al 22 de març de 1873, on exercí de Secretari de la Mesa en la segona sessió, també en la quarta i en la cinquena exercí de President. A més formà part de diverses comissions: de la que dictaminà sobre el tema 5è de l’Ordre del dia del congrés “Abolición de todo trabajo a destajo”, sobre la de “Completar la Federación de oficio de la Región Espanyola”, la que elaborà el projecte de Reglament, i també la que confeccionar la Tarifa de preus de la mà d’obra.

Vernet, Joan. Pintor a Reus. El novembre de 1924 exercia de Secretari de la Societat d'Oficials Pintors de Reus.

Vernet (o Bernet), Josep. Militant de la CNT a Barcelona. Representant la Societat d’Oficials i Aprenents fideuers, va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre-novembre de 1910). El mes d’octubre de 1918 va ser elegit pel seu sindicat per format part del Comitè de la CNT. Va assistir al segon congrés de la CNT (Madrid, desembre de 1919), on va ser un dels 24 firmants del dictamen sobre la definició ideològica de la CNT, que declarava la finalidad que persigue la Confederación Nacional del Trabajo de España es el Comunismo libertario.

Vert, Valentí. En nom dels obrers sastres signà el Manifest del Primer de Maig de 1890. Segell deels Agricultors de Vilafranca

Via, Facundo. Cenetista. Camperol. L’any 1911 era tresorer de la Federació Local de Solidaritat Obrera a Vilafranca del Penedès. L’any 1919 era Secretari de la Societat d’Obrers Agricultors de la CNT a Vilafranca del Penedès.

Via, Francesc. Dirigent camperol. El març de 1896 va ser elegit Secretari de la Secció de la FOA de Vilafranca del Penedès.

Via, Ramon. Militant de la CNT a Vilafranca del Penedès. L'any 1911 era el president de la Societat de Carreters de Vilafranca i dirigent de la Federació local Obrera, adherida a la CNT. Fou un dels organitzadors de la vaga general de Vilafranca de l'any 1911, cosa per la qual fou empresonat. L'any 1915 era secretari de la secció local de la Federació d'Obrers Boters i l'any 1917 president. L'any 1918 va ser president de la Federació local obrera. Representant la secció vilafranquina de la FOB va assistir al XLIII Congrés que la FOB, celebrà a Vilafranca el desembre de 1918, on va exercir de President de la Mesa en la cinquena sessió i de Secretari en la novena, a més va formar part de la Comissió que dictaminà sobreel tema “Assumpte litigi”, que era la qüestió central del congrés.Capçalera de la circular de la FOB (1932) Representant la federació local de societats obreres va assistir al segon Congrés confederal de la CNT, celebrat a Madrid del 10 al 18 de desembre de 1919. Durant la dictadura del general Primo de Rivera s'exilià a França. Com a representant de la secció de Vilafranca va participar en el nomenat com XLIX Congrés de la FOB (només hi van assistir nou delegats), celebrat a Reus els dies 13 i 14 de maig de 1929, on exercí de President de la Mesa en la tercera sessió. L'any 1930 impulsà la reorganització de la CNT a Vilafranca. El gener de 1931 figura com a President de la secció local de la Federació d'Obrers Boters (tot i que en aquelles dates aquesta Federació estava adherida a la UGT). Representant el Sindicat Únic de Vilafranca del Penedès va participar en el Ple Regional de Sindicats de la CRTC celebrat a Barcelona els dies 2, 3 i 4 d'agost de 1931

Viadiu i Valls,(*) Josep. Igualada, 1890 - Mèxic, 1973. Anarcosindicalista. L’any 1913 va formar part de la Junta (Secretari), del Centre Radical Igualadí, formació Lerrouxista. A la tardor de 1914 es va traslladar a viure a Barcelona, i allí, l’any 1915 s’afilià a la CNT. En aquestes dates, Viadiu que anava i venia entre Barcelona i Igualada, participà en la vaga dels Blanquers d’Igualada que reclamaven, i aconseguiren, la jornada de vuit hores a partir del juliol de 1915. Formà part del comitè de vaga de la CNT a Barcelona, en la vaga general de l'estiu de 1917. Després fou membre del Comitè de la CRTC. Representant els Adobadors de Girona va assistir a l'Assemblea preparatòria per a la reconstitució de la Federació Nacional d'Adobadors (abril de 1918). Va ser Secretari d'aquesta federació el 1918. Representant la citada federació va assistir al Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918). Formà part d’un dels grups de la CNT que el desembre de 1918 es van desplaçar per diferents localitats de Catalunya, fent mítings i conferències propagandístiques. Va assistir a la Conferència de Saragossa de 1922, on amb Ángel Pestaña, Joan Peiró i Salvador Seguí va firmar el dictamen de la ponència La posició de la CNT davant de la política nacional. Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó (30 de novembre de 1920). Després de l’assassinat d’Evelio Boal (Barcelona, juny de 1921) Viadiu era dels dirigents cenetistes, com Seguí, Pestaña, Peiró etc, que tractava d’evitar la subordinació de la CNT als grups anarquistes. El març de 1930 signà amb algun altre militant de la CNT el manifest polític Inteligencia Republicana en el què és preconitzava la República federal.
Va ser redactor de "Solidaritat Obrera" a València i director de l’edició de Barcelona l’any 1938. Exiliat el gener de 1939 residí a la República Dominicana (1939-41) i després a Mèxic on col·laborà en les publicacions "Estudios Sociales" i "La Humanidad". L’any 1942 va ser director del periòdic “Solidaridad Obrera” que s’editava a Mèxic DF. És autor de Salvador Seguí “Noi del Sucre”. València, 1932.
(*) Hem modificat (setembre, 2016) el segon cognom de Josep Viadiu (Vendrell) per (Valls), desprès d'haver contrastat diferents informacions biogràfiques, especialment la Revista d'Igualada núm. 33, Anoia, desembre de 2009, que alerta de la possible confusió amb el polític d'Esquerra Republicana Josep Viadiu i Vendrell (1900-1992).
Més informació: www.estelnegre.org

Viala, Ignasi de. Teixidor a Igualada. El maig de 1854 formà part de la Comissió de treballadors que signaren el primer acord escrit sobre el preu de les peces teixides, amb els fabricants d'Igualada.Segell CADCI-Manresa

Viaplana Sabadell, Pere. El maig de 1931 exercia de vicepresident de l’Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria de Manresa i Comarca (adherida al CADCI). L’octubre de 1932 va ser elegit Tresorer del Consell directiu de la mateixa societat, i el maig de 1934 va tornar a ser elegit President

Vicens, Josep. Teixidor a Barcelona. Després del congrés celebrat a Barcelona els dies 29 i 30 de gener de 1871, va ser elegit per formar part del Consell de la Federació dels Teixidors a mà de la Regió Espanyola.(2) L’any 1873, a l’acabar el quart Congrés de la Unió Manufacturera (celebrat a Sabadell del 16 al 19 d'abril), va ser elegit per formar part del Consell de la Unió. El 5 de juliol de 1873 signà un manifest dirigit a les Corts demanant reformes socials.

Vicente, Lluís. Representant la Federació Obrera Sabadellenca va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910) .

Vicent Tolz, Antoni. Castelló, 1837 - València, 1912. Jesuïta. Fundador dels Cercles Obrers Catòlics. Influït pels francesos Albert de Mun i Reñe de la Tour du Pin, l'any 1880 fundà a Tortosa el primer Centre Obrer Catòlic. A partir de 1889 es dedicà exclusivament a aquesta activitat que difongué pel País Valencià i Castella. Tot i els seu esforç la idea va tenir poca implantació entre els obrers. El 1906 intervingué activament en les Setmanes Socials d'Espanya. Hom el considera com l'iniciador del catolicisme social a l'estat espanyol. És autor de "Socialismo y anarquismo" (1893). "De la agremiación dentro y fuera de los círculos católicos obreros" (1905). i "Normas de las escuelas de reforma social" (1911).

Vicheto, Pere. Dirigent de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Barcelona (1840). El 1841 va ser secretari i després director de la cooperativa de producció Companyia Fabril de Teixidors de Cotó de Barcelona.

Vidal, Ácrato. Militant de la CNT a Barcelona. Representant el Sindicat d'Arts Gràfiques de Barcelona va assistir a la Conferència de la CRTC de Blanes (8, 9 i 10 de juliol de 1922). El maig de 1930 participà en l’assemblea per a la reorganització del Sindicat d’Arts Gràfiques de Barcelona. Durant la guerra exercí de Tresorer de la Federació Regional de Paper i Arts Gràfiques de Catalunya.

Vidal, Antoni. Dirigent de la Societat de protecció Mútua dels Emblanquinadors de Barcelona. Signà el manifest "Las Clases Trabajadoras Asociadas a los Diputados a cortes y particularmente a los de la antigua Cataluña" (febrer de 1841).

Vidal, Esteve. Secretari de la federació local de Manresa de Les Tres Classes de Vapor. Participà en la negociació amb els patrons durant la vaga tèxtil, de Manresa, de l'any 1890.

Vidal, Francesc. Paleta. El 9 de desembre de 1872 va ser elegit comptador del Consell de la Unió de Constructors d’Edificis de Barcelona.

Vidal, Germinal. Militant de la UGT. Representant el Sindicat de Carretilles elèctriques de la UGT, va formar part del Jurat mixt de Treball de Barcelona, el març de 1933.

Vidal, Joan. Dibuix de Joan VidalDirigent obrer a Barcelona. Assistí al congrés convocat per la Direcció Central de Les Societats Obreres (Barcelona, desembre de 1868). Fou membre de la comissió federal de la FRE de l'AIT (1875). Distanciat de la FRE, participà en la constitució del Centre Federatiu de les Societats Obreres de Barcelona (1876). Promotor, amb Josep Pamias, Manuel Bochons i altres, del Partit Democràtic-Socialista Obrer Espanyol (maig de 1881). També el maig de 1881 va ser elegit Representant general (President) de Les Tres Classes de Vapor, càrrec del que dimitì el setembre de 1882. Tornà a ocupar el càrrec de President el juliol de 1891.

Vidal, Joan. Adobador a Igualada. El gener de 1910 formava part de la junta de la Societat d’Obrers Adobadors d’Igualada en la Comissió revisora de comptes.

Vidal, Joan. Dirigent obrer a Tarragona. President del Centre Obrer de la ciutat l’octubre de 1922, i com a tal signà l’escrit dirigit al Governador Civil de Tarragona, adjuntant l’acta de constitució i el Reglament de la Federació Obrera Local (Tarragona, 28 d’octubre de 1922).

Vidal, Joan. Boter a Barcelona. Representant la secció de Barcelona de la Federació d'Obrers Boters, participà en la Conferència que la FOB celebrà a Tarragona el 26 de setembre de 1926. Després de la Conferència va ser elegit President de la secció Barcelona de la FOB.

Vidal, Josep. Dirigent de Les Tres Classes de Vapor, secció de teixits, de Vilanova i la Geltrú, el 1869.

Vidal, Josep. Boter al Vendrell. Representant els boters d’aquesta localitat, va participar en el 2on congrés de la Federació d’Obrers Boters de la FRE de l’AIT. En la presentació de credencials, la Comissió Federal indicà que El Vendrell hi constava amb 20 afiliats i Josep Vidal replicà que “en la actualidad la sección consta de 60 federados y su desarrollo aumenta de manera considerable”. En el decurs de la segona sessió d’aquest congrés, se cita que Josep Vidal va exercir de Secretari de la Mesa en una de les sessions del 1er congrés del boters. Ho citem així, quasi textualment, perquè el Josep Vidal Miret que va assistir al 1er congrés (segons el periòdic La Federación núm 175), representava la secció de Reus, i no hem pogut confirmar si es tracta del mateix boter.
En aquest 2on congrés en Josep Vidal del Vendrell exercí de Secretari de la Mesa en la 3a sessió i en la setena. A més formà part de la comissió que dictaminà sobre “Modo de verificar las huelgas". Així com de la comissió que dictaminà sobre el tema 5è de l’Ordre del dia “Abolición de todo trabajo a destajo”.

Vidal, Josep. Militant de la CNT a Barcelona. Fundador de la revista "Vida Sindical", en el primer número de la qual el 15 de gener de 1926 va signar el manifest “A los trabajadores y al lector”, en el què 22 sindicalistes de la CNT, enfrontant-se amb les posicions anarquistes es declaraven partidaris de legalizar de la CNT.

Vidal, Miquel. Representant la Societat obrera d'Adobadors La Unión Popular de Barcelona, va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre de 1910).

Vidal, Pere. Militant de la Federació Sindical “Radium” a Barcelona. El 5 de març de 1933 va ser elegit Comptador del Comitè de la Federació Regional de Sindicats Professionals de Contramestres, Ajudants i Preparadors de Teixits de Catalunya “Radium”.

Vidal, Salvador. El febrer de 1895 va ser elegit Tresorer de la Comissió Pericial de la FOA. Representant aquesta comissió va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896). El mateix mes de gener de 1896 va ser elegit Tresorer de la Comissió Comarcal del Vendrell.

Vidal, Salvador. Boter al Masnou. Representant la secció dels boters d’aquesta localitat assistí al XXXI Congrés de la FOB, celebrat a Tarragona l’abril de 1903, on va formar part de la Comissió que dictaminà sobre “Revisión de Estatutos de la Federación”. El novembre de 1903 exercia de President de la secció de la FOB al Masnou.

Vidal, Sebastià. Militant de la UGT, Representant la Societat de Professions i Oficis varis de Barcelona, va assistir al VII Congrés de la Federació Regional Catalana de la UGT (Barcelona, abril de 1930).

Vidal Almirall, Miquel.  Cubelles, 1900. Militant de la UGT i del PSUC a Vilanova i la Geltrú. Pintor als tallers de la Cia ferroviària MZA a Vilanova i la Geltrú. L'octubre de 1931 escriu en el periòdic "Estela" “Carta abierta a las trabajadoras de la fàbrica Mata y Pons”. Fou regidor de l'Ajuntament de la ciutat en representació del PSUC-UGT, del 20 de maig de 1938 fins el gener de 1939.

Vidal Bosch, Rossend. Dirigent obrer a Sabadell. Anarquista. Teixidor i Sastre. El 15 de juny de 1883 participa en un Congrés Comarcal de la FTRE, celebrat a Reus, on demanà suport a la vaga general que estaven portant a terme els treballadors de Sabadell. Representant la Federació Obrera Sabadellense va assistir al primer congrés de la Confederació Regional de Societats de Resistència -Solidaritat Obrera (Barcelona 6-8 de setembre de 1908), on va fer la proposició per tal que les votacions es fessin per delegats i no per societats, que era com disposva la convocatòria del congrés. L’any 1909 era president de la Federació Obrera Sabadellense. Va ser un dels organitzadors de la vaga general revolucionària de finals de juliol de 1909 a Sabadell (coneguda com “La setmana tràgica”), durant la qual a Sabadell es va declarar la república i una junta revolucionària ocupà l’Ajuntament.Capçalera del periòdic "El Trabajo" de Sabadell Encausat i perseguit per aquests fets hagué d’exiliar-se a París i després a Reims. Va retornà a Sabadell durant els anys de la guerra europea. Col·laborà en el periòdic “L’Humanité) i també va escriure articles en el periòdic “Acción” de París. Va ser director de “El Trabajo” (Sabadell, 1908-1909).

Vidal Cucurella, Narcís. Militant de la CNT. Membre del Sindicat Únic del ram de la fusta de Barcelona (1918). Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó (Barcelona 30 de novembre de 1920).

Vidal Cucurella, Josep. Militant de la CNT del Sindicat Únic del ram de la fusta de Barcelona (1918). Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó (Barcelona 30 de novembre de 1920). Assistí a la Conferència de Saragossa de 1922.

Vidal i Forga, Gil. Olot, 1902 – L’Hospitalet de Llobregat, 1982. Militant de la UGT i de la USC a Olot. Instaurada la República va ser tinent d’alcalde del primer Ajuntament republicà d’Olot, en representació del centre obrer. Va ser secretari de la UGT fins que marxà al front. Durant la retirada va ser fet presoner i tancat a la presó Model de Barcelona. Va ser posat en llibertat l’any 1941.Segells de la Societat d'Obrers de la Fusta de Tarragona

Vidal Grau, Joan. Dirigent obrer a Tarragona. El 28 de juliol de 1921 va ser elegit Vice-president de la Societat d'Obrers de la Fusta de Tarragona, i el 29 de gener de 1925 en va ser elegit President.

Vidal Enric, Pere. L'any 1933 fou vocal del comitè de l'Agrupació Sindicalista Llibertària de Gavà, adherida a la Federació Sindicalista Llibertària d'Ángel Pestaña.

Vidal Garrell, Josep. Militant de la CNT a l’Espluga de Francolí. Pagès. Va assistir al Ple de pagesos de la CRTC (Barcelona, setembre 1936), representant el Sindicat d’Oficis Diversos de l’Espluga de Francolí, participant en la ponència del punt quart de l’ordre del dia que deia: ¿Quines actituds han d’agafar els pagesos de la CNT davant la sindicació forçosa?. Va formar part del Comitè local de milicies antifeixistes, representant la CNT. També va formar part del Comitè comarcal de la CNT de la Conca de Barberà.

Vidal Grau, Joan. Dirigent obrer a Tarragona. El 28 de juliol de 1921 va ser elegit Vice-president de la Societat d'Obrers de la Fusta de Tarragona, i el 29 de gener de 1925 va ser elegit President.Cartell del BOC

Vidal Lafarga, Germinal. Barcelona, 1915 - Barcelona, 19 de juliol de 1936. Militant de la UGT a Barcelona. Milità en el BOC i en POUM. President del Sindicat de Conductors de Carretons del Port. Representant el Sindicat de Carretons elèctrics de la UGT, va formar part del Jurat mixt de Treball (Barcelona, març de 1933. Va morir lluitant contra els militars sublevats, a les barricades de la plaça de Catalunya de Barcelona.

Vidal Miret, Josep. Boter a Reus. Va participar en el Congrés de la Federació d’Oficials Boters, celebrat a Reus del 8 al 12 de desembre de 1872, on va exercí de Secretari de la Mesa en la segona sessió, en el decurs de la qual es prengué l’acord d’adherir-se a l’AIT.

Vidal Nin, Josep. Dirigent camperol al Vendrell. El febrer de 1895 va ser elegit President de la Comissió Pericial de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA). El maig següent va ser elegit regidor municipal al Vendrell, per la candidatura Republicana - Federal. Va exercir de President en la sessió inaugural de la Segona Conferència de la FOA, celebrada al Vendrell el dia 25 de juny de 1895, essent l’encarregat de fer el discurs de cloenda de la Conferència. Com a President de la Comissió Pericial de la FOA va assistir a la Conferència Comarcal de la FOA celebrada a Vilafranca el dia 15 de setembre de 1895, i talment va participar en el tercer congrés de la FOA, celebrat al Vendrell els dies 5 i 6 de gener de 1896. Va exercir de President de la Mesa en la cinquena i última sessió. El mateig gener va ser elegit President de la Comissió Comarcal de la FOA amb seu al Vendrell, i Tresorer de la secció local del Vendrell. Representant la Comissió Comarcal va participar i presidir la Conferència extraordinària que la FOA, celebrà a Vilanova i la Geltrú el 8 de març de 1896. Representant la Secció local del Vendrell va participar en la tercera Conferència de la FOA celebrada a Vilanova i la Geltrú el dia 14 de maig de 1896.

Vidal i Pallejà, Josep. Socialista a Reus. Sabater. Va formar part de la Junta local de Reformes Socials, constituïda a finals de 1904. L'any 1905 va participar en la constitució de l'Agrupació Socialista de Reus. Representant els sabaters de Reus va assistir al primer Congrés de la Confederació Regional de Societats de Resistència –Solidaritat Obrera- (Barcelona, 6-8 de setembre de 1908).

Vidal Ribas, Guillem. Les Cabanyes, 1911 - El Vendrell, 1936. Militant del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria (CADCI), veí de Vilanova i la Geltrú. Treballador de la fàbrica de ciments Griffi, SA., fou assassinat el 31 de desembre de 1936.

Vidal Riembau, Josep. El Vendrell, 1917 - 1989. Conegut com Pep Jai. Fotografia de Josep VidalSindicalista i polític. S'afilià a les joventuts del BOC i després s'integrà en el POUM. Durant la guerra va combatre el feixisme, essent ferit a Terol. El febrer de 1939 va ser fet presoner i reclòs en el camp de concentració de Sant Marcos de Lleó. El 1942 fou posat en llibertat i l'any 1945 ingressà en el Moviment Socialista de Catalunya. El 1974 participà en la fundació de la Unió de Pagesos (hom li atribueix la proposta del nom d'aquest sindicat) i ha format part del seu Secretariat Nacional. Casteller singular, fou Diputat al Parlament de l'Estat (1977 i 1979) dins de les llistes del PSC-PSOE i també Senador (1982).

Vidal Roig, Ramon. Cambrer a Valls. El maig de 1930 va ser elegit President de la Junta de la Societat de Cambrers de Valls, adherida a la Confederació de Sindicats Lliures, substituint Luís Guerrero.Segell del Comitè de Catalunya de la UGT.

Vidal Rossell, Salvador. ?, 1900 - Mèxic, 1993. Dirigent sindical i polític. Milità a la UGT i a la Federació Catalana del PSOE. Comptador de la Federació Regional Catalana de la UGT  l'any 1928, secretari general el 1929 i altre cop comptador el 1931. Va assistir al tercer congrés de la Federació Nacional d’Obres de l’Art Textil (Barcelona 6-7 de gener de 1930), en el qual va ser elegit secretari de la Federació. Secretari de redacció del setmanari "La Internacional" (1931). Fou conseller de Treballs Públics del primer Govern de la Generalitat de Catalunya (14-28 d'abril de 1931) i de Foment i Agricultura (del 28 d'abril al 9 de novembre de 1931). El mes de novembre es veié obligat a dimitir per unes declaracions qualificades d'anticatalanistes al periòdic "Crisol". Partidari de conservar i engrandir el castellà a Catalunya, va donar suport als Comitès de Defensa de la Llengua Castellana (estem parlant d'en Vidal Rossell i de l'any 1931, no d'un tal Vidal Quadres dels anys 90). Exiliat l’any 1939 a França fou internat en el camp de concentració de Setfons. Després s'exilià a Mèxic.

Vidal Sanromà, Joan. Milità a la UGT. Pagès a Vallmoll. El 10 de desembre de 1936 va ser elegit vocal 1er de la Junta Directiva del Sindicat d’Oficis Varis de Vallmoll.

Vidal Urpí, Josep. El Vendrell 1894 - ? - ? Dirigent del POUM. Ferroviari. Fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 17 d'octubre de 1936 fins el 8 d'octubre de 1937, quan el POUM ja havia estat declarat il·legal.

Vidales, Josep. Boter al Vendrell. Representant la secció dels boters de la Federació d'Oficials Boters d’aquesta localitat va participar en la Conferència que la FOB celebrà a Sant Martí de Provençals el 26 de gener de 1894, en la qual exercí de Secretari de la Mesa en la cinquena sessió i va formar part de Comissió encarregada de redactar un dictamen sobre “la vaga de Vilafranca del Penedès”. Amb la mateixa representació va participar en el XXII Congrés de la Federació, celebrat a Sant Martí de Provençals del 9 al 16 d’abril de 1894, on exercí de Secretari de la Mesa en la onzena sessió i va formar part de la comissió que revissà els comptes que presentà la Comissió Pericial. També va assistir al XXIII Congrés de la FOB, celebrat a Reus l’abril de 1895.

Vidiella, Jacint. Boter a Sants (Barcelona). L'any 1881 formava part de la secció de boters de Sants, adherida a la Federació d'Oficials Boters (FOB). Portada Congrés FOB 1887Exercí de Tresorer de la Comissió Pericial de la FOB (1886-maig 1887). Presidí l’obertura del XV Congrés de la FOB celebrat a Sants el maig de 1887. Formà part de la comissió que dictaminà sobre el tema, “Són convenients els tallers cooperatius?. I en cas negatiu disposar la seva dissolució”. Com integrant de la Comissió Pericial va participar en el XVII Congrés de la FOB, celebrat a Barcelona el maig de 1889, on va exercir de Secretari en la sessió inaugural del Congrés i de President de la Mesa en l’onzena sessió. Va assistir al XVIII Congrés de la FOB, celebrat a Barcelona el juliol de 1890, on va formar part de la comissió que dictaminà sobre el tema “Conveniència que les caixes d’invalidesa siguin locals i no federals”, i exercí de President de la Mesa en la sisena sessió. També va participar en el XIX Congrés (Sant Martí de P. abril de 1891), on va formar part de la Comissió que revisà els comptes de la Comissió especial de la invalidesa. Així mateix representà la secció de Sants en la Conferència que la FOB celebrà a Sant Martí de Provençals el 26 de gener de 1894, durant la qual exercí de President de la Mesa en la 1a sessió. També exercí de Secretari de la mesa en la quarta sessió i va formar part de Comissió encarregada de redactar un dictamen sobre “la vaga de Vilafranca del Penedès”. Amb la mateixa representació va participar en el XXII Congrés de la Federació, celebrat a Sant Martí de Provençals del 9 al 16 d’abril de 1894, on exercí de President de la Mesa de la quarta sessió i també en la tretzena. A més va formar part de la comissió que revisà els comptes que presentà la Comissió Pericial. Vidiella també va participar en el XXIII Congrés (Reus, 1895). Cinc anys més tard participà en la conferència extraordinària que la FOB celebrà a Tarragona el desembre de 1900. Va assistir al XXIX Congrés (Reus, l’abril de 1901), on presidí la Mesa en la novena sessió. A més va formar part de la Comissió que revisà els comptes de la Federació. També va assistir al XXX Congrés (Barcelona, juny de 1902) i al XXXII (Reus, abril de 1904), en el qual exercí de President de la Mesa de l'onzena i última sessió, i com a tal va tancar les sessions del Congrés.

Vidiella, Josep. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. El juny de 1931 va ser elegit per formar part de la junta de la secció local de l'Art Fabril de la CNT de Vng, i l’any 1938 era el Secretari del Sindicat.

Vidiella Franch, Rafael. Tortosa 1890 - Barcelona 1982. FotografiaDirigint sindical i polític. Francmaçó. Milità a la CNT i a la UGT. L'any 1906 s'afilià a la Unió Obrera de l'Art d'Imprimir, a Tortosa. El 1909 fou detingut a Barcelona per fer campanya a favor de Ferrer i Guàrdia, essent confinat a Tortosa. El 1910, a Tarragona, s'afilià a la UGT, que abandonà aviat per ingressar a la CNT. Va formar part del Comitè de vaga de Barcelaona en la vaga general revolucionària del mes d'agost de 1917. L’any 1919 marxà a València on participà en l’organització del Sindicat Únic de les Arts Gràfiques, del que en serà president. Assistí el congrés de la CNT del Teatre de la Comèdia (Madrid, desembre de 1919), on formà part de la ponència "Unificació del proletariat". Després va ser empresonat a València (1920-22). En sortí de la presó anà a Sevilla on participà en les tasques de reconstitució de la Confederació Regional Andalusa. Director de "Solidaridad Obrera" de València, durant la dictadura de Primo de Rivera fou perseguit i hagué d'exiliar-se a França (1924-26). En tornà fou novament empresonat (1926-28). L'any 1932 s'afilià a la UGT i a la federació catalana del PSOE,  en nom de la qual signà el manifest de constitució d'Aliança Obrera (desembre de 1933). Segell del Secretariat de Cataluña de la UGTDesprés d'adherir-se a les posicions de Largo Caballero, participà activament en la fundació del PSUC (juliol de 1936), i en va formar part del seu comitè executiu.  Representà  la UGT en el Comitè de Milícies Antifeixistes i el novembre de 1937 fou elegit president del Secretariat Regional de la UGT. Participà en el Govern de la Generalitat, essent conseller de Comunicacions del 31 de juliol de 1936 al 6 d'agost de 1936, conseller de Justícia del 16 de desembre de 1936 al 3 d'abril de 1937, de Treball i Obres Públiques del 16 d'abril de 1937 al febrer de 1939. Exiliat després de la guerra, residí en diversos països: a la URSS de 1939 a 1945, a França de 1945 a 1950 i s'establí a Budapest. L'any 1943 va ser un dels signants de l'acta de dissolució de la Internacional Comunista. Durant la seva estada a França dirigí "Lluita" òrgan del PSUC. Defensor de la unitat del PCE fou un dels organitzadors del primer congrés del PSUC (setembre de 1956). Tornà a Catalunya l'any 1976-77.

Vigo, Antoni. Obrer de telers mecànics a Barcelona. Fou un dels signants del conveni col·lectiu el novembre de 1854. Fou empresonat en la revolta obrera de l'agost de 1855.

Vila, Agustina.  Vicesecretària del Sindicat d'Obrers i Obreres de la Indústria Cotonera de Sabadell l'any 1913.

Vilà, Anicet. Signà el manifest del Primer de maig de 1890, en nom dels obrers Dauradors.

Vila, Bartomeu. Adobador a Igualada. Dirigent de la Societat d'Obrers Adobadors d'Igualada. Formà part del Comitè de vaga en la llarga vaga mantinguda per la societat del 3 de desembre de 1900 al 16 de juny de 1901.

Vila, Francesc. Militant de la CNT. President del Sindicat Únic de la Indústria Vidriera de Badalona. Fou ferit pels pistolers dels anomenats Sindicats Lliures.

Vilà, Gerard. Boter al Masnou. Representant la secció dels boters d’aquesta localitat va participar en el XXII Congrés de la Federació d'Oficial Boters, celebrat a Sant Martí de Provençals del 9 al 16 d’abril de 1894, on exercí de Secretari de la Mesa de la segona sessió i també en la setzena. També va participar en el XXXII Congrés celebrat a Reus l’abril de 1904, on exercí de Secretari de la Mesa en la tercera sessió i en l’onzena.

Vila, Jaume. Director de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Sant Andreu del Palomar (Setembre de 1841).

Vila, Jaume. Boter a Malgrat de Mar. Representant la secció dels boters d’aquesta localitat assistí al XV Congrés de la FOB, celebrat a Sants el maig de 1887, on exercí de Secretari en l’onzena sessió.

Vila, Joan. L’agost de 1871 era Secretari del Centre Obrer de Sabadell.

Vila, Josep. Dirigent camperol. El febrer de 1896 exercia de President de la secció de Sant Cugat del Vallès de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA).

Vila, Lluís. Fuster a Sant Andreu de Palomar. Representant la secció de Sant Andreu va participar en l'Assembla general de la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'España, celebrada a Badalona el setembre de 1909, en el decurs de la qual va formar part de la Comissió revisadora dels comptes. L'octubre següent va ser elegit Secretari de la secció de Sant Andreu de la Societat de Fusters "La Fraternidad" de Barcelona, adherida a la Federació citada.

Vilà, Manuel. Dirigent obrer a Mataró. El juliol de 1871 exercia de President de la Societat les Tres Classes de Vapor de Mataró. L'any següent formà part del Consell de la Unió de les Tres Classes de Vapor. L’any 1883 era president del quart districte de les TCV amb seu a Manlleu i l'any 1884 fou representant general de les TCV,

Vila, Pascual. Fuster a Badalona. L'abril de 1907 va ser elegit Vocal de la Comissió Central de la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya, amb seu a Badalona.

Vila, Pau. Membre de la junta directiva de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Vic, l'any 1841.firma Pere vilá

Vilá, Pere. Dirigent Obrer a Reus. El gener de 1913 era el Secretari de l’Associació de l’Art Fabril de Reus. En nom de 15 societats obreres, va ser un dels signants del manifest del Primer de maig (de 1913), presentat a l’Alcalde de Reus.

Vilà, Segimon. Representant els pintors a mà de Barcelona i rodalies va assistir al congrés fundacional de la UGT (Barcelona, agost de 1888) formant part de la comissió revisora d'actes. També va assistir al segon Congrés de la UGT celebrat a Vilanova i la Geltrú del 30 d’octubre a l’1 de novembre de 1890, representant la mateixa societat.

Vila Claramunt, Joaquim. Lleida, 1906 - ?. Militant de la UGT. Empleat de Banca. En nom de la UGT fou un dels signants del manifest de constitució de l'Aliança Obrera (10 de desembre de1933). Fou comissari de la Generalitat a Lleida per les organitzacions obreres (1937). S'exilià a Panamà.

Vila Cuenca, Josep. Militant de la UGT i del PSOE. Afí a les posicions antiautonomistes i centralistes del PSOE, el desembre de 1931 fou elegit secretari general del Comitè Regional de la UGT. Assistí al 17è congrés de la UGT (Madrid, 1932). El març de 1933 va ser elegit director del periòdic portaveu de la UGT “Cataluña Obrera” i també del Secretariat Regional, càrrec que exercí fins el gener de 1936 quan fou obligat a dimitir acusat de malversació de fons. S'oposà a la fusió amb la Unió Socialista de Catalunya i representant a la UGT formà part de l'Aliança Obrera a Catalunya (1933-34). Formà part del Comitè Antifeixista de Mallorca i participà en accions de guerra com oficial del cos de carrabiners. S'exilià a França, on fou internat en el camp de concentració de Septfonds, i després a Mèxic. Segell de l'Associació de Dependents

Vila Galobart, Lluís. El maig de 1934 va ser elegit Comptador de l’Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria de Manresa (adherida al CADCI).

Vila Pujol, Isabel. Calonge, 1843 - Sabadell, 1896.Dibuix d'Isabel Vila Pujol Hom la considera la primera sindicalista catalana. Coneguda com "Isabel cinc hores" per la seva llarga reivindicació de la jornada de treball de 5 hores pels menors de 13 anys. L’any 1869 intervingué en una reunió republicana-federal a Llagostera, on es constituí el Consell Local obrer. L’any 1872, com a secretària del Consell local obrer de Llagostera, informà al comitè de la FRE de l’AIT, que la secció de Tapers havia decidit adherir-se a l’AIT i que tant aviat com ho fes la secció de Paletes, formarien la Federació Local de l’AIT. Aquesta Federació Local es va constituir al llarg del mes d’octubre de 1872 i Isabel Vila en va ser elegida secretària. Des d’aquest càrrec denuncia l’explotació del menors de 14 anys a les fàbriques catalanes. Per la seva defensa de la República Federal va ser obligada a exiliar-se a França. Treballà a Carcassona de professora d’espanyol entre 1874 a 1880. Quan tornà s’instal·là a Sabadell, i allí donà classes particulars i dirigí l’Escola Racionalista per a nenes.

Viladomat Francesc. El novembre de 1913 exercia de Secretari General de la Federació d’Obrers Metal·lúrgics de Barcelona. Des de les pàgines de el periòdic “El Sindicalista” de Vilanova i la Geltrú, impulsà la formació de la Federació Regional d’Obrers Metal·lúrgics de Catalunya.

Viladoms, Agustí. President del Sindicat Lliure del Ram de l’Aigua de Barcelona. Va partir un atemptat el 30 de març de 1922 del que en resultà ferit. En un altre atemptat perpetrat el 6 d’abril de 1923 fou assassinat.

Vilajuana Padrós, Jaume. Jaume Vilajuana PadrósBarcelona, 1890 – Prada de Conflent, 1982. Anarcosindicalista. Conegut com Jaume Padrós. Influenciat pel pensament llibertari i l'anticlerical de Francesc Ferrer i Guàrdia, començà a integrar-se en el moviment anarcosindicalista a finals de la primera dècada del 1900. Participà activament en els esdeveniments de la “Setmana Tràgica” de l’estiu de 1909. Després marxà a França, instal·lant-se a Lió, on s'afilià al Sindicat del Metall de la Confederació General del Treball (CGT). El setembre següent assistí al congrés de la CGT, celebrat a Lió. L’any 1920 fou expulsat de França per “agitador i revolucionari” i retornà a Barcelona, on s’afilià novament a la CNT, i després anà a viure a Cerdanyola. L’any 1925 tornà a viure a Barcelona. L’any 1928 s’exilià a França, establint-se a Viena del Delfinat.
Durant la 2ª Guerra mundial i l'ocupació nazi de França, participà en la reorganització clandestina de la CNT espanyola a l'exili. Formà part del Comitè Pro-Presos a França, i l’any 1952 va ser nomenat secretari de la Federació Local de la CNT de Lió.
L’any 1967, en el context dels enfrontaments interns del moviment llibertari espanyol a França, va ser expulsat de la CNT. L’any 1972 participà en la commemoració del centenari del Congrés de la Internacional bakuninista celebrat a Saint-Imier.
Col·laborà en diferents publicacions llibertàries “Atalaya”, “Le Combat Syndicaliste”, “Espoir”, “Frente Libertario” i “Solidaridad Obrera”, entre d’altres. Els últims anys de la seva vida visqué retirat a Prada de Conflent. Deixà inèdites unes memòries escrites en català, De una a altra banda dels Pirineus.
Mes informació al web www.estelnegre.org.

Vilalta, Anicet. Milità a la CNT. Representant els sindicats de Puig-reig va assistir al Ple Comarcal del Bages-Bergadà celebrat a Sant Vicenç de Castell els dies 11 i 12 de juny de 1933.

Vilalta, Eusebi. Dirigent obrer a Barcelona. L'any 1873 era el Secretari de la federació Les Tres Classes de Vapor de Barcelona. El mes de febrer de 1873 va signar una proclama antimilitarista

Vilalta, Francesc. Militant de la CNT a Barcelona. En l'Assemblea general, per a la reorganització del Sindicat Fabril i Tèxtil de Barcelona, celebrada el dia 18 de juliol de 1930, va ser elegit delegat del Sindicat al comitè estatal de la CNT.Segell del CADCI de Manresa

Vilalta, Joan. El maig de 1934 va ser elegit Vicesecretari de la Junta del Gremi de Viatjans de l’Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria de Manresa.

Vilalta, Josep. Boter a Reus. Com a delegat consultor representà la secció de la FOB, de la citada ciutat, en el XXII Congrés que la Federació, celebrà a Sant Martí de Provençals del 9 al 16 d’abril de 1894, on exercí de Secretari de la Mesa en la tretzena sessió.

Vilalta, Manuel. Dirigent de l'Associació de Socors Mutus de Teixidors de Badalona. L'any 1855 fou empresonat, acusat d'haver fet parar les fàbriques.

Vilalta, Pere. El febrer de 1914 era Tresorer de la Federació Local de Societats Obreres d’Igualada.

Vilalta Riba, Francesc. Vilanova i la Geltrú, 1907 – 1938. Milità a la UGT i al PSUC. Ferroviari. Regidor a l’Ajuntament vilanoví de l’u de desembre de 1937 fins el 6 de maig de 1938. Cessà per incorporar-se al front de guerra, on morí.

Vilamasana, Josep. Fuster a Igualada.El juliol de 1907 va ser elegit Secretari de la Junta de la Societat de Fusters d'Igualada adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Vilanova, Martí. Assistí al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1910), representants els obrers joiers i argenters de Barcelona. Amb la mateixa representació va assistir al primer congrés de la CNT (Barcelona, setembre de 1911). La dictadura del general Primo de Rivera l’empresonà entre 1924 i 1925.

Vilanova Castelltort, Joan. Militant de la CNT a Igualada. Adobador. Representant la societat obrera dels Adobers (i cinc societats més) va assistir al congrés de constitució de la Confederació Regional – Solidaritat Obrera (Barcelona, 6 – 8 de setembre de 1908. El desembre de 1913 va ser elegit Vocal de la Junta de la Societat Obrera de l'Art Fabril i oficis varis d’Igualada i el 16 de juliol de 1915 va ser elegit Vicepresident de la junta de la Federació Nacional d’Adobadors amb seu a Igualada. Representant la Societat Obrera de l'Art Fabril i oficis varis d’Igualada va assistir al congrés de Sants (Barcelona, 1918).

Vilanova Rossit, Josep. El 22 de gener de 1933 va ser elegit Tresorer del Sindicat Obrer d’Indústries Elèctriques de Manresa. Segell de la Federació d'emplarts de Banca

Vilar Vitoria, Joan. Sagunt, 1910. A partir de 1913 residí a Barcelona. Abans de la guerra civil fou president de la Federació Catalana de Treballadors de Banca, Borsa i Estalvi. A la mort de López Raimundo (juliol de 1936) ocupà el càrrec de Secretari Administratiu en el Secretariat Regional de la UGT. A finals de 1936 s’incorporà al front de guerra com a comissari de la 31ena divisió. Quan l’any 1939 passà la frontera amb l’Estat francès camí de l’exili, fou internat en el camp de concentració d’Agde. Després s’exilià a la República Dominicana.

Vilarasau, Vicenç. Dirigent obrer. Secretari de la Federació de Dependents de Catalunya (1923).

Vilardaga, Dídac. Membre fundador de la secció barcelonina de la FRE de l'AIT. Figurà en la candidatura Republicana-Federal en les eleccions a l'ajuntament de Barcelona (desembre de 1868).

Vilardell, Juan. El setembre de 1871 era President de la Societat de Teixidor a mà de la Nació Espanyola de Rubí.

Vilaregut i Santanach Joan. Militant de la CNT al Ripollès. L’any 1919 era President del Sindicat Únic de l’Art Fabril i annexes de Ripoll.

Vilarnau, Lluís. Militant de la CNT a Vic. El desembre de 1936 era el delegat de la CNT de Girona, per a la legalització dels Consells d'Empresa i Comitès de Control.

Vilarnau, Pau. El setembre de 1871 era vocal de la Societat de Teixidor a mà de la Nació Espanyola de Rubí.

Vilaró, Daniel. Boter d’Altafulla. També residí i treballà a Torredembarra. El 18 d’abril de 1924 participà en l’assemblea que refundava la Societat d’Obrers Boters de Torredembarra, i com a membre fundador va signar l’acta de constitució de la societat, presentada al Govern Civil de Tarragona.

Vilarrubias, Joan. Veieu Villarrubias, Joan.

Vilaseca, Miquel. Teixidor a Igualada. El maig de 1854 formà part de la Comissió de treballadors que signaren el primer acord escrit amb els fabricants d'Igualada, sobre el preu de la mà d'obra de les peces teixides.

Vilaseca, Pau. Dirigent obrer a Barcelona. El setembre de 1906 era President de la Unió Local de Societats Obreres de Barcelona.Cartell 3er Congrés UGT

Vilaseca Juvé, Emili. ? - Moscou, 1967. Cambrer. Milità a la FOSIG i amb la FOSIG ingressà a la UGT. També milità al PCP que s’integrà al PSUC. El maig de 1936 era Secretari del Sindicat de Cambrers de la FOSIG. El juliol de 1936 fou nomenat Secretari de Relacions del Secretariat Regional de la UGT. Formà part de la comissió organitzadora del tercer congrés de la UGT de Catalunya (Barcelona, novembre 1937). També a finals de 1937 va ocupar el càrrec de President de la FOSIG. S’exilià a Moscou on morí.

Vilella, Miquel. Boter a Reus. Representant la secció dels boters d’aquesta ciutat, assistí al XXIX Congrés de la FOB, celebrat a Reus l’abril de 1901.

Vilellas, Manuel. L'any 1933 representava el Sindicat d'Hostaleria  en el Comitè de Catalunya de la UGT.

Vilumala (o Viumala), Jaume. Filador a Igualada. El desembre de 1854 va ser comissionat pels Filadors de cotó d'Igualada per pactar amb els fabricants una tarifa de preus de la mà d'obra i la fixació d'un horari laboral d'hivern i d'estiu. El conveni es va signar el 21 de desembre i contemplava la jornada de treball de 13 hores diàries.

Villà, Miquel. Secretari de la junta de l'Associació de Socors Mutus de Sant Genís de Vilassar (març de 1855).

Villà Feliu, Antoni. Director segon de la junta de l'Associació de Socors Mutus de Sant Genís de Vilassar (març de 1855).

Villalobos Moreno, Miguel. Pseudònim de José Sánchez González. Confident policial i agent provocador dins del món obrer a Barcelona. Va assistir al Congrés obrer de 1908 que constituir la Confederació Regional de Societats de Resistència – Solidaritat Obrera.

Villalonga, Emilio. En representació de la Societat Unió de Cambrers de Barcelona, el 3 d’agost de 1907 va ser elegit vocal de la Comissió de Propaganda del Consell Directiu de la Federació local de Societats de Resistència "Solidaritat Obrera" de Barcelona.

Villanueva, Joaquim. Militant de la CNT a Badalona. El maig de 1930 va formar part de la comissió organitzadora del sindicat de la Indústria Química de Badalona. L’Estiu de 1931 formava part de la junta del sindicat. Representant aquest Sindicat va assistir al segon congrés de la Federació local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931, on va formar part de la ponència “Problemes Econòmics”. El desembre de 1932 va ser un dels 36 dirigents de la CNT de Badalona que signaren un manifest, expressant la seva disconformitat amb el Comitè de la CRTC envers els sindicats de Sabadell i la ingerència de la FAI en els afers de la CNT. Entre d’altres coses en el manifest es llegia … La actitud de Sabadell ha motivado en la mayoría de los pueblos de Cataluña, y en particular en los más entusiastas militantes, que reaccionaran ante la tutela pretendida por los elementos de la Federación Anarquista Ibérica; tutela que no debe continuar dentro de las organizaciones confederales, ya que éstas se nutren de trabajadores que viven de un salario y éstos son quienes deben determinar sus representantes, sus comitès y sus orientaciones … El setembre de 1933 va ser expulsat de la CNT (ell i 45 militants més de Badalona) per la seva actitud favorable al moviment Trentista. Col·laborà en el setmanari “La Colmena Obrera” portaveu del sindicats de la CNT de Badalona.

Villanueva Díez, Joan. ? - Barcelona, 1921. Militant de la CNT a Barcelona. El gener de 1921 va ser mort per la Guardia Civil amb la tristament coneguda “llei de fugues”.

Villarrubias, Joan. (Se'l cita també com Vilarrubias, Joan) Militant de la UGT a Barcelona. Constructor de cotxes. Després del quart congrés de la UGT (Madrid, agost de 1894) va ser elegit per formar part del Comitè Nacional de la UGT, com a vocal de la societat de Constructors de Cotxes. Aquest Comitè es va remodelar i el febrer de 1896, en la convocatòria del cinquè congrés, consta com a President de la UGT.

Villaverde, Justinià. Militant de la CNT i de la FAI (1928). Regidor de l'ajuntament de Lleida (octubre de 1936). Comissari polític del regiment i de la guarnició de Lleida.

Villena, Joan. Milità a la CNT i als Sindicats Lliures. President del Sindicat Lliure del Ram de l’Aigua de Barcelona. Va ser assassinat el 19 de gener de 1921.

Villoro Royo, Francesc. El 29 d’agost de 1936 va ser elegit Vocal de la Junta de l’Associació d’empleats i obrers municipals de Terrassa, adherida a la CNT.

Vinardell, Joan. Boter al Masnou. El setembre de 1912 va ser elegit Secretari del Comitè local de la Federació d'Obrers Boters d'EspanyaSegell CADCI-UGT Manresa

Vinuesa, Manuel. Militant de la CNT a Mataró. El juliol de 1931 va ser elegit President del Sindicat de Camperols de Mataró i comarca.

Vinyals Xuriguera, Francesc. Soci núm 21 de l’Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria de Manresa i Comarca. L’octubre de 1932 va ser elegit Secretari d’aquesta Associació. El setembre de 1936 formava part del Comitè executiu de la Federació local de Manresa de la UGT.

Viñals, Joan. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. En la reorganització de la CNT a Vilanova, el març de 1930, va ser elegit per formar part del Comitè local.

Viñas, Bartomeu. Militant de la CNT, del sindicat metal·lúrgic de Barcelona. S'adherí als trentistes, per la qual cosa fou expulsat de la CNT el novembre de 1932.

Viñas, Francesc. Dirigent obrer a Barcelona. El setembre de 1869 era el Tresorer del Centre Federal de les Societats obreres de Barcelona.

Viñas Francesc. Militant de la CNT a Manresa. El gener de 1931 exercia de President del Sindicat de la Pell a Manresa. Representant el Sindicat de la Pell de Manresa va assistir al Ple de Sindicats de la CRTC, celebrat a Barcelona els dies 2, 3 i 4 d’agost de 1931.

Viñas, Josep. Milità a la CNT. El setembre de 1938 era President del Sindicat Únic (CNT) de Miners de Fígols.

Viñas, Marià. Dirigent obrer a Barcelona. Director de la Societat de la societat obrera dels Galoners i Passamaners. Mitjançant la Junta Central de la Classe Obrera, el 23 de març de 1855 adreçà un escrit al governador civil de Barcelona, demanant-li que convoqués la comissió de fabricants del ram, per tal de “firmar un arreglo entre ellos y operarios sobre el orden de trabajo de dicha classe”.

Viñas, Maurici. Director de l'Associació de Socors Mutus dels Galoners-Passamaners de Barcelona el 1855. Participà en la constitució de la Junta Central de la Classe Obrera de Barcelona.

Viñas, Ramon. Militant de la CNT. Un dels signants del Manifest Trentista el 1931.

Viñas, Tomàs. Militant de la CNT a Ripoll. Representant la Federació Obrera de Ripoll va assistir al congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918).Segell de l'AIT de Barcelona

Viñas Pagès, Joaquim. Dirigent obrer a Barcelona. Assistí al congrés obrer convocat per la Direcció Central de les Societats Obreres (Barcelona, desembre de 1868). També participà en el primer congrés obrer d’abast estatal celebrat a Barcelona el juny de 1870, en el decurs del qual manifestà: “... la República democràtica federal es la forma de gobierno que más conviene a los intereses de las clases trabajadoras; forma política necesaria para obtener su emancipación social”. Formà part de la Federació local de Barcelona de la FRE de l'AIT, l’any 1873. Milità en el Partit Republicà Federal, pel qual fou candidat a les eleccions municipals del juliol de 1873.

Virella, Emili. Boter a Vilanova i la Geltrú. El juny de 1913 era el destinatari de la correspondencia (c/ col·legi, 36 Centre Obrer), de la secció local de la Federació d'Obrers Boters d'Espanya.

Virgili, Andreu. Militant de la Federació Tipogràfica de la UGT a Tarragona. L’abril de 1916 va ser nomenat per formar part d’una comissió especial per fer operacions en el Banc de Valls. L’agost de 1918 va ser elegit Secretari de la Federació Tipogràfica de la UGT a Tarragona.

Virgili, Joan. Representant els Paletes de Tarragona va assistir al primer congrés de la Unió d’Obrers Constructors de la FRE de l’AIT, celebrat a Barcelona els dies 25 i 26 de març de 1871.

Virgili, Martí. Dirigent camperol. El dia 20 de juny de 1895 va ser elegit Tresorer de la secció local de la FOA al Vendrell.

Virgili, Santiago. Militant de la UGT a Vilanova i la Geltrú. L’any 1939 va ser Secretari del Sindicat del Transport de la UGT a Vilanova.

Visdómini, Segimón. Pintor a Barcelona. Representant els Pintors de Barcelona va assistir al primer congrés de la Unió d’Obrers Constructors de la FRE de l’AIT (Barcelona, 25 i 26 de març de 1871). En aquestes mateixes dates formava part del Comitè local de la FRE de l'AIT.

Vivas, Emili. (Citat també com Vives, Emili). Militant de la CNT a Barcelona. Secretari de les Joventuts Sindicalistes. En l’escissió de la CNT de l’any 1931 s’uní al corrent Trentista. Va formar part del Comitè de Relacions dels Sindicats d’Oposició (SSOO), i com a tal va participar en el primer Ple regional del SSOO, celebrat a l’Ateneu Republicà de Barcelona el 4 de juny de 1933. Va ser Secretari del Comitè local de la Federació Sindicalista Llibertaria de Barcelona, i col·laborà en el periòdic “Cultura Libertaria”. En nom de la Federació Sindicalista Llibertària signà l'acta de constitució de l'Aliança Obrera (Barcelona, 16 de desembre de 1933).

Vivé, Jaume. Director de l'Associació de Socors Mutus dels Teixidors de Sant Llorenç Savall. L'11 de maig de 1855 fou un dels signants d’una exposició de les Classes Obreres, adreçada al governador civil de Barcelona Ciril Franquet.

Vives, Emili. Veieu Vivas, Emili.

Vives, Francesc. Fuster a Reus. El març de 1885 era el destinari de la correspondència de la Societat Obrera de Fusters de Reus.

Vives, Joan Baptista. Militant de la CNT a Barcelona. Representant la Unió de Botoners de Barcelona va assistir al 1er Congrés de la CRTC, conegut com el Congrés de Sants, celebrat a Barcelona el juny de 1918.

Vives, José. Militant de la UGT a Barcelona. El 5 de març de 1933 va exercir de secretari en l’Assemblea general extraordinària del Sindicat de Carretilles Elèctriques de la UGT de Barcelona.

Vives, Ricard. Treballador del tèxtil a Reus. El novembre de 1908 va ser l'encarregat de signar els Estatuts de constitució de la Societat de Teixidores mecàniques de Cotó de Reus i presentar-los al Govern Civil de Tarragona.

Vives Ferrando, Lleó. Rabassaire al Pla de Manlleu. El setembre de 1933 va ser elegit Vocal de la primera junta de la Societat d’Agricultors Rabassaires de la citada localitat.

Vives Morató, Francesc. Tarragona, 1892 - ?. Boter. L’octubre de 1922 signà la instància adreçada al Governador Civil, comunicant-li la reorganització de la Federació Obrera Local de Tarragona. Havia format part de la Comissió organitzadora de la Federació. També formà part de la Comissió Pericial de la Federació d'Obrers Boters d'Espanya, i com a Secretari d’aquesta comissió va assistir a la Conferència que la Federació celebrà a Tarragona el dia 26 de setembre de 1926.

Vizcarrués, Josep. Fuster a Sant Martí de Provençals. Representant la secció de Sant Martí va assistir a l'Assemblea general de la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'España, celebrada a Badalona el setembre de 1909, en la qual va formar part de la Comissió revisadora dels comptes.

Vulax, Joan. En nom de la Direcció Central de Societats Obreres fou un dels signants del manifest "A los obreros de Cataluña", demanant la celebració d'un congrés obrer català (Barcelona, desembre de 1868).

Vives, José. Militant de la UGT. El 5 de març de 1933 va actuar de secretari en l’Assemblea general extraordinària del Sindicat de Carretilles Elèctriques de la UGT de Barcelona.

Xarnachs i Capdevila, Josep. Dirigent obrer a Sant Feliu de Guíxols. El gener de 1872 era Vice-president de la Societat Fraternal de l’Art suro-taper de la citada localitat.

Xena Torrents, Josep. Josep XenaCassà de la Selva, 1908 – Caracas (Veneçuela), 1988. Militant de la CNT i de la FAI.Cartell CNT-FAI Lampista i Mestre racionalista. S’afilià a la CNT a Palafrugell i l'any 1927 s’exilià a França per no fer el servei militar. Retornà a Catalunya l’any 1931 i exercí de mestre racionalista a Gavà i a L’Hospitalet de Llobregat. Assistí al 3er congrés confederal de la CNT (Madrid, juny de 1931), representant els sindicats de Fígols (va fer de secretari en la 13ena sessió). Participà en el Ple de Sindicats de la CRTC de l’agost de 1931 representant la Federació Local de Gavà. També va participar en el Ple de Sindicats Únics de Catalunya celebrat a Barcelona el març de 1933. Així mateix va participar en el IV Congrés de la CNT, celebrat a Saragossa el maig de 1936, delegat per la Federació Local de l’Hospitalet de Llobregat. Durant la guerra va ser regidor d’Economia de la citada ciutat i, durant els mes de gener de 1937, alcalde en representació de la CNT. El desembre de 1937 va formar part de la delegació de la CNT que va assistir al congrés extraordinàri que l’AIT va celebrar a París (amb Martínez Prieto, Marià R. Vázquez i David Antona, entre d’altres). Era secretari del comitè regional de la FAI quan l’abril de 1938 marxà al front de guerra. El 1939 hagué d’exiliar-se, primer a França on va ser empresonat i tot seguit expulsat. Amb l’ajut de Consell General del MLE (del que n’era membre), s’embarcà cap a Santo Domingo. Després s’establí a Caracas. Continuà activament com a militant a la CNT, alineant-se amb els postulats de Frederica Montseny. L’any 1979 assistí en el V Congrés de la CNT. L’any 1982 participà en un míting de la CNT a l’Hospitalet de Llobregat i l’any 1986 en un altre a Barcelona.

Xercavins Guarro, Josep. Representant els fusters de Sabadell va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910),

Xuriguera, Eudald. Dibuix d'Eudald XurigueraDirigent obrer a Barcelona. Teixidor mecànic. Assistí al congrés convocat per la Direcció Central de Les Societats Obreres (Barcelona, 13 de desembre de 1868). Representant la secció de Teixidors mecànics formà part del Consell de la Unió Manufacturera, elegit en el congrés celebrat a Barcelona, 7-8 de maig de 1872. Mesos més tard la Unió Manufacturera celebraria un segon congrés (Barcelona, 2-4 d’agost de 1872) en el qual Xuriguera seria reelegit membre del Consell. L’any 1887 era President de les Tres Classes de Vapor, en representació de la qual assistí al congrés dels Socialistes-Possibilistes de París (juliol de 1889).

Ymbert, Joan. Representant els Gravadors en Cilindres per a estampats de Barcelona va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre de 1910) .

Zafra, Francesc. Milità a la UGT a Barcelona. Ferrer mecànic. En representació de la Societat de Ferrers mecànics de Barcelona i rodalies va assistir al Tercer Congrés de la UGT (Málaga, 7 - 11 d’octubre de 1892).

Zamayo, Robustiano. Milità a la UGT. President del sindicat miner del Berguedà. L’any 1939 s’exilià a França.

Zamora, Joaquim. Teixidor a Reus. El 10 de juny de 1860 va ser elegit tresorer de la Junta directiva de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus.

Zapata Córdoba, Antonio. Antonio ZapataSan Javier (Múrcia), 1908 – Tolosa de Llenguadoc, 2000. Militant de la CNT. Paleta. Emigrà a Barcelona a l'edat de 12 anys. L'any 1932 participà en la fundació de l’Ateneu Llibertari de Gràcia, del que en fou president. Vocal de la Junta Central de la Federació Local de Sindicats de Barcelona el 1936. S’incorporà al 20è batalló de fortificacions destinat a l’Ebre. El febrer de 1939 passà a França i fou internat al camp de concentració de Saint Cyprien. Residí a Font Romeu i després a Tolosa de Llenguadoc. Després de l'any 1977 participà en diferents actes de la CNT al Principat.

Zaragoza, Alexandre. L'octubre de 1909 va ser elegit Vocal 1er de la secció de Sant Andreu de la Societat de Fusters "La Fraternidad" de Barcelona, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Zaragoza, Josep. Militant de la UGT i del PSOE a Tarragona. Tipògraf. L’any 1903 fou corresponsal del setmanari barceloní "La Guerra Social" a Tortosa. L’any 1905 o 1906 va impulsar la formació de la Unió Obrera de l’Art d’Imprimir a Tortosa. Afincat a Tarragona el 12 de setembre de 1911 Firma de Josep Zaragoza de Tarragona participà en l’assemblea constituent de la Federació Obrera Local de Tarragona, en el decurs de la qual va ser elegit Secretari de la Junta Directiva. Va intervenir en nombrossos mítings de propaganda socialista per les comarques tarragonines (Les Borges Blanques, desembre 1913. Brafim, juny de 1913. Mont-Roig, maig 1914. Pratdip, gener 1914). Delegat per l’Agrupació Socialista de Tarragona va assistir al tercer congrés de la Federació Socialista CatalanaFederació Obrera Tarragona (Mataró, maig de 1913), on va intervenir en la sessió de clausura. Amb la mateixa representació va assistir al IV congrés de l’esmentada federació (Reus, juny de 1914). L’any 1916, essent president de la Federació Obrera Local de Tarragona, va assistir al sisè congrés de la Federació Socialista Catalana (Tarragona, juliol de 1916), en el que va presidir la primera sessió. L'any 1917 participà amb Formós Plaja en l'organització de la vaga general a Tarragona i comarca. L’any 1918 representà la Societat de Tipògrafs de la UGT, a la junta del Centre Obrer de Tarragona. Col·laborà en els periòdics “La Justícia Social” de Reus i "La Aurora Roja" de Tarragona.
(nota) Probablement és el mateix Josep Zaragoza Custo citat més avall, tot i que la gran diferència en les dates de les seves activitats ens han fet dubtar, i no hem trobat cap document que ens ho ratifiqués.

Zaragoza, Rafel. Boter a Reus. Representant els boters de Reus (com a delegat consultor), va participar en el desè Congrés de la Federació d’Oficials Boters de la Nació Espanyola, celebrat a Reus del 6 al 12 de novembre de 1882, on exercí de Secretari en la Mesa en la desena sessió i formà part de la Comissió que dictaminà sobre la proposició “formar dues subcomissions (auxiliars de la Comissió pericial) una a Màlaga i l’altra a Alacant”, a més formà part de la Comissió que revisà l’estat de comptes de la Federació.Rafel Zaragoza

Zaragoza, Rafael. Dirigent obrer a Reus. L’agost de 1914 era el Secretari de Associació de Dependent de Comerç de Reus. Tanmateix ho era l’abril de 1915.

Zaragoza Custo, Josep. (Nota) Probablement és el mateix Josep Zaragoza citat més amunt, tot i que la gran diferència en les dates de les seves activitats ens han fet dubtar, i no hem trobat cap document que ens ho ratifiqués. Militant de la UGT a Tarragona. Tipògraf. L’abril de 1932 va ser elegit Vocal primer de la Comissió executiva de la “Federació local de Societats Obreres” (UGT) de Tarragona, i el febrer de 1933 era reelegit Vice-president de la citada federació.

Zaragoza Gavaldà, Josep.  Segell l'Espiga (UGT)Militant de la UGT i del PSOE a Barcelona. Forner. El més d’agost de 1928 va ser elegit President de la Societat de Forners “La Espiga”, Va assistir al VII Congrés de la Federació Regional Catalana de la UGT (Barcelona, abril de 1930), on actuà de Vicepresident de la Mesa en la primera sessió i formà part de la ponència “Organització i Propaganda". Va ser vicepresident de la Federació Regional Catalana de la UGT (1930-31) i secretari de la Societat de Forners "La Espiga" (1931-33). L'any 1934 s'escindi de la UGT per ingressar a la UGSOC.

Zaragoza Oliver, Josep. Militant de la FOSIG a Barcelona. Cambrer. El maig de 1936 fou elegit comptador de la junta directiva del Sindicat de Cambrers de la FOSIG.

Zomeño Muriana, Martí. (se’l cita també com Zameño). Cañada del Hoyo (Conca), 1914 – Barcelona, 1939. Anarcosindicalista. Miner. Membre del Comitè local de la CNT de Cardona, va ser delegat al IV congrés de la CNT (Saragossa, maig de 1936). L’octubre de 1936 va ser elegit regidor a l’Ajuntament de Cardona. Voluntari al front d’Aragó va ser ferit i retornà a Cardona. Acabada la guerra fou detingut i traslladat a Barcelona, on va ser afusellat pels franquistes.

Zurdo de Olivares, Luís. Militant de la UGT a Barcelona. Madrid, 1859. ? Maquinista ferroviari. Periòdic La Tribuna FerroviariaComençà a treballar a l'edat de 13 anys. President de la Unión General de Empleados y Obreros de los Ferrocarriles de España (amb seu a Sant Martí de Provençals). Va ser elegit en el 1er Congrés Nacional dels empleats i obrers dels Ferrocarril d’Espanya (Madrid, 1 setembre 1894). El mes següent va assistir al 2on Congrés Internacional ferroviari celebrat a París. El dia 7 de maig de 1896 va ser elegit president del Comitè Nacional de la UGT. Fou empresonat en la repressió obrera que seguí l’esclat d’una bomba al carrer de Canvis Nous de Barcelona, al pas de la processó del dia de Corpus (juny de 1896). Posat en llibertat el mes de setembre, dimití del càrrec. El va substituir Ignacio Masoni. L’any 1903 va ser regidor a l’Ajuntament de Barcelona per la Unió Republicana d’Alejandro Lerroux. El gener de 1906 va ser president de la Junta local de Reformes Socials (de Barcelona). Tornà a ser empresonat de juliol de 1909 a febrer de 1910, encausat en els fets de la Setmana Tràgica, llavors militava en el Partit Republicà Federal Radical (Lerrouxista). A partir del juliol de 1894 va ser director del periòdic “La Tracción Ferroviaria Ilustrada". L’any 1908 era director del periòdic “La Tribuna Ferroviaria”. És autor de Freno a vacio automático (1896). Veinte años de vida ferroviaria y dieciseis después. Henrich i Cía. Barcelona, 1911.

       Torna a l'inici               Per anar a la pàgina d'inici       
    Per tornar a l'inici 
   de les biogràfies
       Per anar a la
       pàgina d'inici

 (*) Per cercar biografies de Sindicalistes cal consultar el Diccionari Biogràfic del Moviment Obrer als Països Catalans. Coordinat per María Teresa Martínez de Sas i Pelai Pagès i Blanch. Edicions Universitat de Barcelona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, desembre del 2000.

I per biografies específicament d'Anarcosindicalistes Enciclopedia histórica del anarquismo español. Miquel Íñiguez. Fundación Isaac Puente. Vitoria, 2008.