Notes biogràfiques:  Lletres "R" i "S"(*)

Rabassa, Zacarías.  Representant la Societat Obrera de Sabaters de Barcelona "La Igualdad" assistí al primer congrés obrer d'abast estatal, en el què es va constituir la FRE de l'AIT (Barcelona, juny de 1870). L'any 1871 fou elegit membre del comitè local de Barcelona. Solidaridad Obrera 1910

Rabella, Vicenç. Representant els obrers del vidre de Barcelona assistí al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910).

Rabés, Sadurní.  Dirigent obrer de la Societat Obrera dels Paraires. (Barcelona, 1855).

Rabilla, Amador. Militant de la CNT a Barcelona. Juntament amb Andrés Caro i Josep Meseguer representaren el Sindicat Únic del Ram Mercantil en el segon congrés confederal de la CNT (Madrid, 10-17 desembre 1919).

Rafart, Enric. Militant de la UGT. Representant la Societat de Professions i oficis varis de Barcelona, va assistir al VII Congrés de la Federació Regional Catalana de la UGT (Barcelona, abril de 1930), formant part de la Ponència de Legislació.

Rafart, Eusebi. Militant del PSOE i de la UGT. Vicepresident de la Federació Regional Catalana de la UGT (1927-28). El novembre de 1931 va ser elegit vocal del Comitè del Sindicat Metal·lúrgic de Barcelona.

Rafecas, Felip.  Director de l'Associació de Socors Mutus dels Serradors de Barcelona (1841). En nom d'aquesta associació signà el manifest "Las Clases trabajadoras asociadas a los Diputados a Cortes y muy especialmente a los de la antigua Cataluña", Barcelona, 28 de febrer de 1841. Vocal setè de la Junta Central Directiva de les Associacions de Socors Mutus.

Rafi Bous, Josep. El gener de 1928, en la constitució de la Societat de cambrers de Valls, va ser elegit Secretari de la Junta Directiva de la Societat. Aquesta societat s’adherí a la Confederació de Sindicats Lliures, el 26 de novembre de 1928, i el 7 de maig de 1931 ingressà en el Sindicat de Treballadors Industrials de Valls adherit a la CNT. Josep Rafi fou confirmat en el càrrec en la renovacions de la Junta del 14 de gener de 1929 i també en la del 20 de gener de 1930. Després el 26 de maig següent fou nomenat Tresorer.Portada actes del congrés de 1903

Ràfols, Baldomer. Boter a Vilafranca del Penedès. Representant la secció dels boters d’aquesta localitat assistí al XXXI Congrés de la FOB, celebrat a Tarragona l’abril de 1903, on va formar part de la Comissió dictaminadora del tema “Revisión de Estatutos de la Federación”.

Ràfols, Joan. Camperol a Sant Martí Sarroca. Representant la Secció d'aquesta localitat va participar en el segon congrés de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA) (Vilafranca del Penedès, 9 i 10 de febrer de 1895), exercint de Secretari de la Mesa del Congrés. Amb la mateixa representació va assistir al tercer congrés, celebrat al Vendrell els dies 5 i 6 de gener de 1896. Així mateix va assisitir en la 3ª Conferència d'aquesta Federació celebrada a Vilanova i la Geltrú el dia 14 de maig de 1896.

Ràfols, Miquel. Boter a Vilafranca del Penedès. L'any 1930 i 1931 era el destinatari de la correspondència de la Federació d'Obrers Boters d'España (llavors adherida a la UGT) (c/ Amàlia, núm 20, 2on i c/ Galera núm. 13 - 1er).

Raich, Joan. També se'l cita Joan Rosich. Teixidor de cotó a Igualada. El novembre de 1854 formant part de la Junta de l'Associació de Socors Mutus d'Operaris de fàbriques de teixits d'Igualada, va ser elegit per formar part de la Comissió que, presidida per l'Alcalde de la ciutat, havia de negociar amb els fabricants els preus de la mà d'obra de les peces teixides. L'acord, segons el setmanari "La Federació Igualadina", és va signar el 23 de gener de 1855.

Rallé i Sans, Magí. El Vendrell, 1893 Barcelona, 1939. Militant de la CNT i del Sindicat Llum i Força (enquadrat amb els anomenats sindicats d’oposició) a Vilafranca del Penedès. Durant el període republicà se’l situa proper al Centre Federal Republicà i a l’ERC. Segell del Comitè del Sindicat Llum i Força de Vilafranca del PenedèsFou President de la Federació Local de Societats obreres l’any 1930 i de la Federació Local de Sindicats Únics de la CNT l’any 1931. Afí al corrent Trentista de Joan Peiró, Ángel Pestaña i Camil Piñon. Com a President de la Federació Local de Sindicats Únics, el març de 1932 participà en un míting a Vilafranca al costat d’Ángel Pestaña. Fou un ferm defensor de l’ensenyament laic i va formar part del Consell Local de Primer Ensenyament. Col·laborà en el setmanari “Fructidor” i amb la revista “Abril”. Arran dels fets del 6 d’octubre de 1934 va ser processat i empresonat. Després de la sublevació dels militars feixistes el juliol de 1936 va formar part del Comitè local dels Serveis Elèctrics Unificats. Ocupada Vilafranca pels feixistes Magí Rallé no va emprendre el camí de l’exili, convençut que no havia de témer res perquè no havia fet mal a ningú, però als terroristes sublevats no els calien raons per assassinar els defensors dels ideals republicans. Magí Rallés fou afusellat el 2 d’agost de 1939 al camp de la bóta de Barcelona.(Recull de militant de la CNT afusellats pels franquistes).
Informació de Fèlix Villagrasa al web www.totselsnoms.org

Ramis, Martín. Militant de la UGT a Mataró. En Representació de la Societat Fabril de gènere de Punt de Mataró, va assistir al 7è Congrés de la UGT, formant part de la Comissió de Credencials (Madrid, 14-18 de maig de 1902).

Ramisa, Joan. Militant de la UGT a Santa Maria de Corcò. Durant la guerra divil formà part del Consell Municipal en representació de la UGT. En fou alcalde del 19 de juliol de 1936 fins el juliol de 1937. L’any 1940 la “justícia” franquista el condemnà a 30 anys de presó.

Ramón, Domènec. Treballador mercantil a Barcelona. Milità a la CNT i al Partit Comunista Català. Conegut pel pseudònim de "Jaume Freginals". Fou el primer secretari general del Partit Comunista Català, fundat a Lleida el 02-01-1928. S'oposà a la fusió d'aquest partit amb la Federació Comunista Catalano-Balear, que originà el BOC. Essent president del Sindicat Mercantil de Barcelona, fou expulsat de la CNT (1932).

Ramón, Jaume. Teixidor de Cotó a Reus. El gener de 1861 va ser elegit Secretari de la Junta directiva de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus.

Ramón, Josep. El juliol de 1907 va ser elegit Tresorer de la Junta de la Societat de Fusters de Reus adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Ramón, Josep. Boter a Reus. El desembre de 1914 formava part de la Comissió Pericial de la FOB. Emigrà a França per manca de feina.

Ramón, Juli. Militant de la CNT. Representant el sindicat de l'Art Fabril "La Constància", de Barcelona va assistir al congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918).

Ramón, Marià. Boter a Reus. Representant la la secció de la FOB de la citada localitat, va participar, com a delegat consultor, en la Conferència que la FOB celebrà a Sant Martí de Provençals el 26 de gener de 1894, en la qual va formar part de Comissió encarregada de redactar un dictamen sobre “la vaga de Vilafranca del Penedès”. Després del XXII Congrés de la FOB, celebrat a Sant Martí de Provençals l’abril de 1894, va ser elegit per formar part de la Comissió Pericial de la Federació. Presidí l’obertura del XXIII Congrés (Reus, abril de 1895).

Ramón, Pere. Militant de la CNT. Bibliotecari de la primera junta del Sindicat Únic del ram de la construcció de Barcelona (novembre de 1918).

Ramón, Pere. Militat de la CNT a Barcelona. President del sindicat de barbers. El 8 de juny de 1921 va ser assassinat per elements dels “sindicats lliures”.

Ramón, Salvador. Adobador a Igualada. El 16 de juliol de 1915 va ser elegit Secretari de la junta de la Federació Nacional d’Adobadors amb seu a Igualada.Firma del teixidor de Barcelona, Francesc Ramoneda (1855)

Ramoneda, Francesc. Dirigent obrer de Barcelona. Va ser un dels signants del manifest de la classe obrera dirigit a les Corts Constituent, el desembre de 1855, reclamant la llibertat d'associació obrera. Després del cop d'Estat del general O'Donnell, el juliol de 1856, va ser detingut pels mossos d'esquadra a Barcelona, per formar part dels escamots que intentaven defensar la legalitat constitucional.

Ramoneda, Pere. Dirigent obrer a Rubí. El setembre de 1871 era Secretari de la Societat de Teixidor a mà de la Nación Española a Rubí.

Ramonet, Josep.  Dirigent obrer a Barcelona. Llauner.Segell de la Societat de Llauners Entre l’abril i el maig de 1855 formà part de la comissió d'obrers d'Arts i Oficis de Barcelona, que es reuní amb els patrons per establir un conveni col·lectius, “acerca de la duración del trabajo diario y precio del jornal o de la mano de obra"

Ramos, Jaume. Fuster a Vic. El 18 de gener de 1907 va ser elegit Comptador de la Societat de Fusters de Vic, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Ramos, José. - ? - Bargas (Toledo), 1936. Militant de la CNT a Barcelona. Ferroviari. En l’assemblea celebrada a Barcelona el maig de 1931 va ser elegit President de la Federació catalana de la que seria la Federació Nacional d'Indústries Ferroviàries (FNIF) de la CNT. Representant el sindicat de Ferroviaris de Barcelona, va assistir a la Conferència de Sindicats de la CRTC, celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931. Amb la mateixa representació va participar en el tercer Congrés Confederal de la CNT (Madrid, juny de 1931). També representant els sindicat de Ferroviaris va assistir a la Conferència de Sindicats que la CRTC va celebrar a Barcelona els dies 25-28 de gener de 1936. Aquest mateix any va formar part del Comitè de la CRTC. Va morir al front de guerra el setembre de 1936, comandant la columna “Tierra y Libertad”

Ramos, Josep. Militant del “Radium” a Barcelona. A principis de 1926 va ser designat per formar part de la redacció del butlletí de la Federació, el qual començà a publicar-se l’abril de 1926.Segell UGT de Manresa.

Ramos Regañón, Rafel. ? - Manresa, 1936. Militant de la UGT i del PSOE a Manresa. Ferroviari. Va ser un dels impulsors de l’organització de la UGT a Manresa, quan agonitzava la dictadura del general Primo de Rivera. El 15 de novembre de 1931 va ser elegit Vicepresident del Sindicat de Professions i oficis varis de la UGT de Manresa. Després dels fets del 6 d’octubre de 1934 va ser acomiadat del seu treball de ferroviari. Va morir a Manresa, de malaltia, el 14 d'agost de 1936.

Rampérez, Pere. Milità a la UGT. Fotografia de Pere RampérezPagès a Sant Adrià de Besós. En el Ple de sindicats pagesos de la UGT, constitutiu de la Federació de Treballadors de la Terra, celebrat a Barcelona els dies 8 i 9 de setembre de 1936, va ser elegit vocal del Comitè executiu. En el decurs del primer congrés de la FCTT (Barcelona, 23-27 de gener de 1937) fou elegit secretari d’Agitació i Propaganda. Després de la guerra va patir els trets d’un escamot d’execució a Montjuïc. Deixat per mort va poder sobreviure i s’exilià a França. Es va allistar a la resistència francesa contra els nazis. Va ser detingut i traslladat al camp de concentració de Aurigny (avui Aldemey), d’on se’n va escapar. De nou amb la resistència francesa va ser un dels catalans que participà amb l’exèrcit del general Leclec en l’alliberament de París (agost de 1944). Les seves accions amb les Forces Franceses de l’Interior li valgueren diverses condecoracions del govern francès.
Durant la guerra va col·laborar en el periòdic El Camp, òrgan de la Federació de Treballadors de la Terra de la UGT.

Rasca (o Rusca), Frederic. Representant la secció de Blanquejadors, formà part del Consell de la Unió Manufacturera, elegit en el congrés celebrat a Barcelona, 7-8 de maig de 1872. Mesos després la Unió manufacturera celebrà un segon congrés (Barcelona, 2-4 d’agost de 1871) i Frederic Rusca fou reelegit membre del Consell directiu.

Raspall Martí, Joan. Banyeres del Penedès, 1899 - Barcelona, 1939. Militant de la Unió de Rabassaires. Formà part del Comitè de Defensa local de Vilanova i la Geltrú el juliol de 1936 i fou regidor de l'Ajuntament vilanoví del 17 d'octubre de 1936 fins el 2 de novembre de 1938. Va ser afusellat pels franquistes l'any 1939.

Ratí, Francesc. Fuster a Valls. El maig de 1907 va ser elegit Secretari de la Societat de Fusters de Valls, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Raurell, Joan. Dirigent obrer a Tarragona. Boter. El juny de 1870 formava part de la Junta de la Societat de Boters de Tarragona i el novembre següent exercia de Secretari de la Federació local obrera de la mateixa ciutat.

Raurich, Joan. Militant de la UGT a Barcelona. Teixidor de seda. El setembre de 1897 va ser elegit vocal del Comitè Nacional de la UGT.Segell de la Societat Obrera "La Lucha"

Raurich, Joaquim. Militant de la CNT a Sant Feliu de Guíxols. Obrer taper. L'any 1919 exercí de President del Sindicat d'Obrers Tapers "La Lucha". Va ser director del periòdic "Acción Social Obrera" (març de 1919). Era director d'aquesta publicació quan fou empresonat l'octubre de 1928.

Raventós, Francesc. Dirigent obrer a Tarragona. Participà en l’assemblea constituent de la Federació Obrera Local de Tarragona el 12 de setembre de 1911, en el decurs de la qual va ser elegit Tresorer de la Junta Directiva. El març de 1920 va ser nomenat delegat especial en el Comitè pro-presos.

Raventós, Josep. Militant de la Federació Tipogràfica de la UGT a Tarragona. L’any 1922 va ser elegit comptable de la Federació, substituint Josep Gragués.

Raventós, Pau. Representant la Secció de Sant Pere Molanta va participar en el tercer congrés de la FOA, celebrat al Vendrell els dies 5 i 6 de gener de 1896.

Raventós Casanovas, Josep. Sant Sadurní d’Anoia 1887 - ?. Militant de la Unió de Rabassaires. Havia militant a la Federació comarcal de Societats Obreres Agrícoles de l’Alt i Baix Penedès (1919-1922). Assistí al congrés que aquesta Federació celebrà a Sant Sadurní el 21 d'abril de 1921, formant part de la mesa del Congrés. L’any 1921 participà en la fundació de la Societat de Rabassaires de Sant Sadurní. Societat de la que en fou elegit tresorer. Participà en l’Assemblea Constituent de la Unió de R (Barcelona, 6 d’agost de 1922) i en fou elegit tresorer de Comitè Central. Càrrec que ocupà fins el 27 d’abril de 1924. Fins al 1925 fou un dels principals propagandistes de la Unió i actuà com a orador en els mítings rabassaires que el sindicat organitzava. També va ser dirigent de la Cooperativa Obrera de Sant Sadurní, cooperativa de la que en fou president del 1929 al 1934.

Raventós Morei, Salvador. Militant de la Unió de Rabassaires a les Gunyoles d’Avinyonet. Assistí a l’Assemblea constituent de la U de R (Barcelona, 6 d’agost de 1922). El mateix 1922 seria elegit president de la societat La Concòrdia Obrera, de les Gunyoles. El 27 d’abril de 1924 fou elegit tresorer del Comitè Central de la U de R. Càrrec que ocupà fins el 24 d’abril de 1926.
Col·laborà assiduament a “La Terra” portaveu de la Unió de Rabassaires.

Raventós i Ros, Francesc. Representant la secció d'agricultors de Les Gunyoles va assistir a la Conferència Comarcal de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA), celebrada a Vilafranca el dia 15 de setembre de 1895. Formava part del Comitè local de la FOA de Les Gunyoles quan el juny de 1896 va ser encartat en el Procès de Montjuïc i empresonat a Barcelona, a consequència de la repressió militar que es va desfermar després de l’esclat d’una bomba al pas de la processó del Corpus al carrer dels Canvis Nous de Barcelona.Convocatòria Congrés UGT 1928

Rebassa, Jaume. Palma de Mallorca.  Secretari de la Unió Obrera de Sabaters "La Igualdad" (1918-19). A partir de 1925 formà part del Comitè executiu de la UGT de Balears, excepte en 1929-30, que residí a Barcelona. El 1928 assistí al 16è congrés de la UGT. Fou director del setmanari "El Obrero Balear" (1931-1936).

Rebollar, Josep. Militant de la UGT. L'any 1933 representava el Sindicat de Sanitaris en el Comitè de Catalunya. Fou tresorer de la Federació Local de Barcelona el 1934.

Rebordosa, Jaume. El maig de 1934 va ser elegit Vocal 2on de la Junta del Gremi de Viatjans de l’Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria de Manresa.

Rebordosa, Josep. Vidrier a Barcelona. Representant la Unió Vidriera de Barcelona va assistir a la reunió del Comitè de la Federació de Vidriers i Cristallers d'Espanya, celebrada a Badalona el 21-11-1915, i a la del dia 9 de gener de 1916.

Rebull, Fructuós. El Molar, ? - Xile, 1950. Milità a la CNT. Camperol. Representant el sindicat d’oficis diversos del Molar participà en el Congrés de Camperols de la CRTC celebrat a Barcelona el setembre de 1936. El juny de 1937 passà a formar part del Comitè Regional de Camperols de la CNT. L’any 1939 s’exilià a Xile.

Rebull Cabré. Daniel. Tivissa (Ribera d'Ebre), 1889 - Barcelona, 1958. Sindicalista i Polític. Mecànic. Fou conegut pel pseudònim de David Rey. L’any 1910 s’afilià a la CNT i i va ser secretari del Sindicat de la Metal·lúrgia. Marxà tres anys a treballar a Alemanya i en tornar, l’any 1917, tornà a la direcció del sindicat metal·lúrgic de Barcelona. El gener de 1919 formava part del Comitè local de Barcelona de la CNT, i també va formar part del Comitè de la Vaga de la Canadenca, després de la qual va ser empresonat, perquè composava i imprimia clandestinament el periòdic "Solidaridad Obrera" a Vilafranca del Penedès, el qual estava prohibit. Després va assistir al segon congrés confederal de la CNT (Madrid, desembre de 1919), delegat pel Comitè de la Federació local de Barcelona, de la que en seria Secretari. El novembre de 1920 fou empresonat al vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó. S'afilià al BOC i després al POUM. Assistí al 3er congrés confederal de la CNT a Madrid el 1931, formant part de la delegació de Tàrrega. Després dels fets de maig de 1937 i dins de la repressió exercida sobre el POUM fou empresonat, i tot i què en el procès posterior el tribunal va considerar.. Que no habiendo tenido participación en los hechos el procesado Daniel Rebull Cabré, procede absolverlo libremente con todos los pronunciamientos favorables, romangué empresonat fins que el gener de 1939, amb l'exèrcit feixista a les portes de Barcelona, s'obriren les presons. Rebull no volgué marxar amb els seus companys per una qüestió familiar i s'amagà. La "quinta columna" dels feixistes el delataren. Fou empresonat i condemnat a mort. Condemna que li fou conmutada per presó. Deixat en llibertat condicional l’any 1946, va tornar a formar part del Comitè del POUM clandestí, activitat per la qual novament fou empresonat diverses vegades.

Rebull i Capdevila, Cristófor. Sant Boi del Llobregat 1903 - ?. Militant de la CNT i de la Unió de Rabassaires. Va ser dirigent de la Unió de Rabassaires des de finals de la dècada dels vint. Abans d’entrar en aquest sindicat havia militat a la CNT. L’any 1931 ingressà a l‘Esquerra Republicana de Catalunya. Fou un dels signants del pacte del Front d’Esquerres per a les eleccions del febrer de 1936, com a representant de la Unió de Rabassaires. El setembre de 1937 formava part del Consell d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya en representació de la U de R.Segell de la Societat de Forners "La Espiga"

Recasens, Joaquim. Militant de la UGT a Barcelona. Forner. El més d’agost de 1928 va ser elegit Tresorer de la Societat de Forners “La Espiga”, afiliada a la UGT.

Recasens, Josep. Camperol a Brafim. El dia 4 d’agost de 1895 va participar en la reunió de les seccions de la FOA de la Comarca de Valls-Montblanc, convocada per reorganitzar les seccions i la junta de la Comarca.

Recasens, Pau. Boter a Montblanc. El 7 de maig de 1900, en l’acte de constitució de la secció dels boters de la FOB de Montblanc, va ser elegit President de la Junta de la secció.

Recasens, Pere. Boter a Vilafranca del Penedès. L'any 1915 exercí de President de la secció local de la FOB. Representant aquesta secció va assistir al XLIII Congrés que la FOB, celebrat a Vilafranca el desembre de 1918, on exercí de President de la Mesa en la novena sessió i de Secretari en la desena. També va formar part de la Comissió que dictaminà sobre els temes 3er, 4rt i 5è de l'ordre del dia.

Recasens Bosch, Lluís. Camperol. Representant la secció de la FOA de Castellví de la Marca va participar en la 3ª Conferència de la FOA celebrada a Vilanova i la Geltrú el dia 14 de maig de 1896.Joan Recasens

Recasens Farré, Joan. Cunit, 1905 - Marsella, 1975. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú,  on hi residia des de l'any 1928. Treballador de la fàbrica de ciments "Griffi". L'abril de 1931 va ser un dels firmants de l'acord final de la llarga vaga de la cimentera (mantinguda des del 20 d'agost de 1930 fins el 22 d'abril de 1931). En representació de la la Federació local va assistir  al Ple Regional de la CRTC (Barcelona, març de 1933). També representant la CNT va ser regidor a l'Ajuntament de la ciutat del 5 al 17 de març de 1937 i alcalde de la Ciutat del 17-03-37 fins el 07-09-38 quan va haver d'incorporar-se al front de guerra. El gener de 1939 va exiliar-se a França, on fou internat en el camp de concentració d'Argeles-sur-mer. S'hi va fugar i visqué clandestinament a la regió de Marsella fins l'alliberament de França de les tropes nazis.

Recasens Gabaldà, Jaime. Militant de la UGT a Tarragona. Estibador L’agost de 1931 va ser elegit Tresorer de la Comissió executiva de la “Federació local de Societats Obreres” (UGT) de Tarragona. L’abril de 1932 va ser elegit President de la Comissió executiva de la mateixa federació local, i era el delegat tarragoní a la Federació Regional de la UGT.

Recasens i Mercadé, Josep. Fotografia de Josep RecasensReus, 1883 – Reus, 1954. Sindicalista i polític. Membre de l’Associació de Dependents de Comerç de Reus (1903). L'any 1905 va participar en la constitució de l’Agrupació Socialista de Reus de la que en fou elegit secretari el gener de 1907, i president l'any 1910.Segell Associació de Dependents Va ser secretari del “Centre de Societats Obreres de Reus”. El gener de 1911 fou elegit secretari del comitè regional de la Federació Catalana del PSOE. L'any 1913 va ser el primer firmant del manifest del Primer de maig, lliurat a l'alcalde de Reus. Entre 1911 i 1916 participà en múltiples mítings i campanyes de propaganda pel Tarragonès, la Conca de Barberà, l’Alt Camp i el Priorat entre d’altres. Els anus 1914 i 1915 era el President de l'Associació de Dependents de Reus. Redactor en cap de “La Reforma” (Eco de los Dependientes de Comercio). Director del periòdic "La Justícia Social"–“Òrgano del Partido Socialista en Reus y defensor de la clase trabajadora”. Aquest periòdic esdevindria el gener de 1911 “Òrgan de la Federació Catalana del PSOE”. També va ser corresponsal de diverses publicacions: “Nuestro Programa” (òrgano de la Associación de Dependientes de Barcelona), “La Lucha Social” i "La Internacional" (Òrgan de la Federació Socialista Catalana) en són les més destacades. Publicà Socialismo. Biblioteca de la Justicia Social. Reus, 1911. Qué és socialisme ?. Llibreria Nacional i Estrangera. Reus, 1931. L'any 1939 fou condemnat pels feixistes a cadena perpètua, sentència que li fou commutada per la de 30 anys de presó.

Recasens Miret, Ramon. Militant de la CNT a Barcelona. Per la seva activitat sindical el 30 de novembre de 1920 va ser empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat a la presó-castell de la Mola de Maó.

Recasens Niño, Andreu. Barcelona, 1902. Ferroviari. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. L’any 1932 formava part de la junta de la Subsecció de Vilanova de la Federació Nacional d'Indústries Ferroviaries (FNIF)(CNT).

Recasens Torredemer, Pere. Rabassaire a Aiguamúrcia. El novembre de 1931, en constituir-se la Societat Agrícola Agricultors Rabassaires, va ser elegit President de la societat.

Recordà, Joan. Camperol a Sabadell. El gener de 1871 era president de la Societat Obrera d’Agricultores de Sabadell.

Recort, Joan. Boter a Torredembarra. Representant la secció dels boters de la citada localitat, va participar en el XV Congrés de la FOB, celebrat a Sants el maig de 1887, on exercí de Secretari de la Mesa en la tretzena sessió. Va formar part de la Comissió que dictaminà sobre la reducció dels tallers petits.Segell de la Federació Obrera de Tarragona.

Redón, Raimon. Dirigent obrer a Tarragona. Participà en l’assemblea constituent de la Federació Obrera Local de Tarragona el 10 de setembre de 1911. Dies després, el 3 d'octubre, va ser elegit Secretari segon del Consell de la Federació.

Redondo, Jesús. Militant de la UGT a Vilanova i la Geltrú. El març de 1936 va ser elegit Secretari de la junta del Consell Obrer Ferroviari (UGT) de Vilanova.

Redondo Moreno, Patricio. Guadalajara (província), 1886 – San Andrés de Tuxla (Mèxic), 1967. Feia servir el pseudònim de Paco Itir. Militant de la CNT. Des de finals de 1920 era mestre a Puigverd (Lleida). Anys després va ser nomenat director de l'escola pública de Vilanova i la Geltrú. Va exercir d'assessor en el gabinet ministerial de Frederica Montseny (novembre 1936 – maig 1937). Va ser un dels iniciador a Espanya de la tècnica Freinet –la impremta a l'escola- . Exiliat a França l'any 1939 va ser internat en camps de concentració. L'any 1940 es traslladà a Mèxic on funda una escola amb aquesta tècnica que va ser reconeguda pel govern mexicà. Col·laborà en el periòdic "!!Campo¡¡" (Barcelona, 1937-1938).

Regordosa, Antoni. Adobador a Igualada. El gener de 1910 era Secretari de la Societat d’Obrers Adobadors d’Igualada i el 22 de juliol següent va ser reelegit en el càrrec.
Probablement és el mateix Antoni Regordosa que representà el Consell de les seccions obreres de Badalona en el Congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre-novembre de 1910).Firma del Filador Isidre Reig (Barcelona, 1855)

Reig, Isidre.  Filador a Barcelona. En nom de la Clase de hilados de Algodón de Barcelona, el 18 d'abril de 1856, juntament amb Joan Serra i Ramon Gabarró, signà un escrit dirigit a les Corts denunciant les arbitrarietats a les què estaven sotmesos els obrers.

Reina, Francesc. Militant de la UGT a Vilanova i la Geltrú. Ferroviari. Formà part del Consell Obrer de Vilanova, adherit al Sindicat Nacional Ferroviari (UGT). L’any 1929 deixà el SNF.

Remolins Cors, Baldomero. Fuster a Sant Andreu de Palomar. Representant la Societat de Fusters de Sant Andreu va participar en l'assembla general de la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya, celebrada el 14 d'abril de 1907, en la qual va formar part de la Comissió Revisadora de Comptes. Mesos després es va donar de baixa de la Societat.

Renard, Cristòfol. En nom de la Societat Obrera dels Brodadors de Barcelona, signà el manifest del Primer de maig de 1890 a Barcelona.

Renold, Joan. Militant de la CNT. Àlies "Óptimo". Un dels fundadors del periòdic "Vida Sindical" (Barcelona, gener de 1926). El 15 de gener de 1926 va ser un del 22 signants del manifest “A los trabajadores y al lector” (publicat a “Vida Sindical” núm.1 del 15-01-1926), en el què, enfrontant-se amb els anarquistes, es declaraven partidaris de legalizar de la CNT.

Renté Miquel. Dirigent de la Societat Tipogràfica de Barcelona el 1879. El 1881 impartí diverses conferències sobre temes obrers a l'Ateneu Català de la Classe Obrera de Barcelona. Cartell de la UGT

Reoyo, Toribio. Militant de la UGT i del PSOE. Tipògraf. Membre de l'Associación del Arte de Imprimir de Madrid, el 1872. Intervingué en la fundació de la Societat Tipogràfica de Barcelona (agost de 1879), de la qual en fou elegit president (1882-83). Va ser president de la comissió organitzadora del congrés fundacional de la UGT (Barcelona, agost de 1888), al qual assistí representant la Federació Tipogràfica Espanyola i formant part de la ponència que redactà els estatuts. L’agost de 1897 va ser elegit secretari del Comité de la UGT. També va ser secretari de la citada Federació Tipogràfica (1897-99). En qualitat de secretari del Comitè de la UGT va inaugurar les sessions del 6è congrés de la UGT (Madrid, 13-15 de setembre de 1899). Dirigí els periòdics "El Obrero" (1886-1887), "La República Social" de Mataró (1896-98) i “Revista Fabril” (abril-juliol de 1900).

Retamero de la Cruz, Eliodoro. Ciudad Real, 1896. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Ferroviari. L’any 1933 formava part de la junta de la Subsecció de Vilanova de la FNIF (CNT).

Revelló, Mercè. Dirigent obrera del Sindicat "La Constància" de Sabadell. Intervingué en els mítings de la gran vaga del tèxtil de l'agost de 1913.

Revellón, Carles. Milità a la UGT. Secretari del Sindicat Nacional Ferroviari, en representació del qual, durant la guerra, formà part del Comitè de Catalunya de la UGT.Segell boters Torredembarra

Reverté, Joan. Boter a Torredembarra. L'abril de 1924 participà en la refundació de la Societat d’Obrers Boters de Torredembarra.

Reverter, Esteve. Militant del “Radium” a Granollers. El 23 d’agost de 1934 va ser elegit per formar part del Comitè provisional de la Federació de Sindicats de Contramestres, Ajudants i Preparadors de teixits “Radium”.

Reverter, Felip. Militant de la CNT a Valls. El maig de 1931, representant els Cambrers, en la constitució del Consell directiu del Sindicat de Treballadors Industrials de Valls, va ser elegit Vocal del Consell. Aquest Sindicat s’adherí a la CNT.

Reverter, Jaume. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat de la Metal·lúrgia va assistir a la Conferència de la CRTC celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931. Amb la mateixa representació va participar en el segon congrés de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931, on va exercir de Secretari de la Mesa en la quarta sessió i va formar part de la ponència sobre "Problemes Econòmics".

Reverté Català, Fèlix. Valls, 1900. - Cambrer a Valls. El gener de 1928, en la constitució de la Societat de cambrers de Valls, va ser elegit segon vocal de la Junta Directiva de la Societat. Aquesta societat s’adherí a la Confederació de Sindicats Lliures, el 26 de novembre de 1928. La citada junta es renovà el 14 de gener de 1929 i Reverté fou elegit Vice-President. Ho va ser fins el 20 de gener de 1930. El 7 de maig de 1931 la Societat de Cambrers ingressà en el Sindicat de Treballadors Industrials de Valls adherit a la CNT, llavors Reverté va ser elegit President.

Reverter i Nolla, Joan. Alcanar, 1901(*) - Cahors (França) 1989. Militant de la CNT. Camperol. Logo CNTDurant la dictadura del general Primo de Rivera va haver d’exiliar-se a França, on fundà la revista llibertària “Prismas” (Béziers, 1927-1928). Va tornar a Amposta quan es va proclamar la Segona República, l’any 1931, impulsant la reorganització de la CNT al Baix Ebre. Va assistir al Ple de Sindicats de la CRTC celebrat a Barcelona l’agost de 1931, representant el Sindicat de pagesos d’Amposta. També va assistir al Ple de Sindicats Únics de la CRTC celebrat a Barcelona del 5 al 13 de març de 1933. Aquest any va ser empresonat a la presó de Tarragona. Entre 1932 i 1933 va ser director del setmanari “El Explotado”. Va participar en el Ple de pagesos de la CNT celebrat a Barcelona el setembre de 1936. Durant la guerra va participar en les tasques de col·lectivització de la terra. El febrer de 1939 es va exiliar a França, essent internat al camp de concentració de Vernet d’Ariège. A França va continuar militant a la CNT, i va representar la federació de Cahors diverses vegades. L’any 1970 edità el diari “Frente Libertario”. Se li atribueix que va ensenyar a llegir a molts camperols.
(*) Hem rectificat les dades de neixement "Amposta, 1906" amb les dades facilitades per Jean Reverter (desde França), desembre, 2014.

Rey, David. Veieu Daniel Rebull Cabré.

Riambau, Joan. Treballador del tèxtil a Vilanova i la Geltrú. Representant la Societat “La Concòrdia” de les TCV va assistir al segon Congrés de la UGT, celebrat a Vilanova i la Geltrú del 30 d’octubre a l’1 de novembre de 1890. El seu nom figura diverses vegades en les subscripcions d’ajut a una important vaga del tèxtil a Málaga a finals de 1894.

Riambau, Pere. Camperol a l’Arboç. En constituir-e la Societat d’Obrers Agricultors de l’Arboç (31-05-1914) va ser elegit Secretari de la Junta de la Societat.

Riba, Bartomeu. Adobador a Igualada. Dirigent de la Societat d'Obrers Adobadors d'Igualada. Formà part del Comitè de vaga en la llarga vaga mantinguda per la societat del 3 de desembre de 1900 al 16 de juny de 1901

Riba, Josep. Dirigent obrer. L’any 1855 formava part de la junta de les Societats Obreres de Vilassar de Dalt.

Riba, Josep. L’any 1883 va ser Secretari de la secció de Paperers de la FTRE de Carme (Anoia).

Riba, Mateu. Ferroviari a Sant Martí de Provençals. Impulsor i capdavanter de la Societat de Maquinistes i fogoners dels ferrocarrils de Catalunya, fundada el desembre de 1886.

Ribal (o Ribas), Josep. Dirigent obrer a Reus. Boter. Segells dels boters de Reus.L’any 1881 formava part de la Comissió Pericial (Comitè directiu) de la Federació d'Oficials Boters (FOB), amb residència a Reus, i com a tal obrir les sessions del novè congrés de la Federació celebrat a Reus de l’ú al 7 de desembre de 1881. En el decurs del Congrés exerci de secretari en la tercera sessió. Representant la secció de Reus va participar en el desè Congrés de la FOB celebrat a Tarragona del 6 al 12 de novembre de 1882, on va formar part de la comissió per la revissió dels estatuts, i de la comissió dictaminadora de les tarifes. Amb la mateixa representació va participar en el XV Congrés de la FOB, celebrat a Sants el maig de 1887, on va formar part de la Comissió que revisà els Estatuts i també de la reducció d’hores de treball. A més exercí de President de la Mesa en la quarta sessió. Així mateix va assistir al XIX Congrés, celebrat a Sant Martí de Provençals l’abril de 1891, on va formar part de la Comissió que revisà els comptes de la comissió especial d’invalidesa, i va exercir de President de la Mesa en la novena sessió.

Ribalta, Pere. Militant de la UGT a Barcelona. Ferroviari. L’any 1908 havia militat al Partit Republicà Radical (d’Alejandro Lerroux). Representant la Secció Catalana participà en el Primer congrés de la Unión Ferroviaria (UGT), celebrat a Madrid, 24 – 29 de juny de 1912. El juliol de 1912 era el President de l’esmentada Secció Catalana. Exercí de President del Comitè de vaga, en la vaga general ferroviària del setembre de 1912. Va ser acomiadat de la feina després d’aquesta vaga.

Ribalta, Teodor. Fou vocal de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona, el 1869.

Ribas, Antoni. Militant de la CNT a Manresa. Assistí al segon congrés confederal de la CNT, representant el sindicat de Dependents Barbers de Manresa (Madrid, 10-18 de desembre de 1919).Segell boters de Vilafranca del Penedès

Ribas Joaquim. Boter a Vilafranca del Penedès. Fou un dels fundadors i primer president de la secció dels boters de la citada localitat. Representant els boters de Vilafranca del Penedès va assistir al congrés número 1 de la FOB celebrat a Reus del 9 al 13 de desembre de 1872. El març de 1873 exercia de Secretari de la secció de Vilafranca del Penedès.

Ribas, Josep. Camperol a Llorens del Penedès. Representant la secció local d'aquesta localitat va assistir a la Segona Conferència de la FOA, celebrada al Vendrell el dia 21 de juny de 1895. Amb la mateixa representació va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896).

Ribas, Josep Maria.  Director de la Societat de Protecció Mútua de Sant Genís de Vilassar (juliol de 1841).

Ribas, Manuel. (Veieu Rivas, Manuel)

Ribas Mateu, Josep. Militant de la UGT. Vocal de la Federació Local de Barcelona de la UGT el 1931.

Ribas Tejedor, Domingo. Sindicalista assassinat a Barcelona en el període de la repressió patrono-militar de 1919-1923.

Ribat, Joan. Boter a Sitges. Representant la secció dels boters d’aquesta localitat va participar en el XVII Congrés de la FOB, celebrat a Barcelona el maig de 1889. En el decurs de la tercera sessió, informà al Congrés que l’estat de la secció era deplorable.

Ribé, Ignaci. Dependent de comerç a Reus. Juntament amb Ramon Durán el dia 6 de desembre de 1903 va ser elegit Secretari de la Junta Directiva de l'Associació de Dependents de Comerç de Reus.

Ribé, Joan. Boter a Montblanc. Representant la secció de la citada localitat va participar en el 2on Congrés de la Federació d’Obrers Boters de la FRE de l’AIT, celebrat a Reus del 16 al 22 de març de 1873, on va formar part de la comissió que dictaminà sobre “Modo de verificar las huelgas”. El 7 de maig de 1900, en un acte per a la reconstitució de la secció de boters de Montblanc, va ser elegit Vocal de la junta de la secció.

Ribé, Josep. Boter a Barcelona. Representant la secció dels boters d’aquesta ciutat va participar en el XXIX congrés de la FOB, celebrat a Reus l’abril de 1901, on exercí de Secretari de la Mesa en la vuitena sessió.

Ribé, Josep. Milità a la CNT a Valls. El maig de 1937, representant el sindicat de Camisers, formava part de la Federació local de la CNT de Valls.

Ribera, Fèlix. El març de 1896 va ser elegit Secretari general de la Comissió Comarcal de la FOA, amb seu a Vilafranca del Penedès.

Ribera, Joan. Paleta a Barcelona. Vocal de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona, formà part de la comissió organitzadora del Congrés Obrer de Barcelona de 1868. Formà part de la junta de la Federació local de Barcelona de la FRE de l'AIT (el 1871). Com a representant dels paletes de Valladolid va assistir al primer congrés de la Unió d’Obrers Constructors de la FRE de l’AIT, celebrat a Barcelona, 25 i 26 de març de 1871. El vuit d’octubre de 1872 exercí de Secretari de la reunió del Consell de la Unió que elegí a Manuel Bochons com a Secretari general interí de la Unió. Signà el manifest del Primer de maig de 1890, en nom de l'Agrupació Socialista de Barcelona. Segell Indústries Electriques de Manresa

Ribes Soler, Agustí. El 22 de gener de 1933 va ser elegit Vocal del Sindicat Obrer d’Indústries Elèctriques de Manresa.

Ribó, Narcís. Dirigent de la Societat de Teixidors de Sant Andreu de Palomar, l'any 1855. Assistí al congrés obrer de Barcelona de 1870, representant les Tres Classes de Vapor de Sant Andreu. L'any 1872 va formar part del Consell de la Unió de les Tres Classes de Vapor.

Ribera, Ramon. Entre juny i juliol de 1931va formar part del Comitè de Vaga a la fàbrica de gènere de punt de la Pobla de Claramunt, Vich, Serra i Moragrega. Vaga que va aconseguir millores de sou, reducció d’hores de treball i el reconeixement del comitè del sindicat de la fàbrica.

Nicardo Foras, Lluís. Sabadell ? - ? També se’l cita com Lluís Ricardo Fors. El juny de 1882 va ser elegit President de la Lliga de Viticultors Rabassaires de Catalunya. Dimití, per pressions i coaccions, el setembre del mateix any, essent substituït per Josep Palet.

Ricart, Joan. Adobador a Vic. Representant el Sindicat de la Pell de Vic va assistir a l'Assemblea preparatòria per a la reconstitució de la Federació Nacional d'Adobadors, celebrada a Barcelona l'abril de 1918.

Ricart Rovira, Josep. Avinyonet del Penedès, 1885 – Sant Pere de Ribes, 1976. Militant de la Unió de Rabassaires. Pagès. L’any 1902 presidia el Sindicat obrer d’Avinyonet. Va haver de manxar d’aquest poble per pressions dels sectors més antiobreristes. Es traslladà a viure a Sant Pere de Ribes. A finals de 1919 fou un dels fundadors del Centre d’Agricultors Obrers d’aquesta població, entitat de la que en fou secretari fins a finals de 1923. Influenciat per Josep Ricart el Centre d’Agricultors s’adherí a la Federació Comarcal de Societats Obreres Agrícoles de l‘Alt i Baix Penedès. El febrer de 1921 i el març de 1922 fou empresonat per ser dirigent del Centre d’Agricultors. Participà en la fundació de la U de R i assistí a la seva Assemblea constituent (Barcelona, 6 d’agost de 1922), essent elegit vicepresident del Comitè Central, càrrec que ocupà fins el 27 d’abril de 1924. Després de les eleccions municipals del febrer de 1922 seria elegit alcalde de Sant Pere de Ribes. Ocupà el càrrec fins el Cop d’Estat del general Primo de Rivera. El febrer de 1923 va formar part de la comissió que la U de R envia a Madrid a tractar amb el Govern mesures legislatives de suport per als rabassaires. Durant la dictadura militar de Primo de Rivera tornà a ser empresonat. Ferm defensor de la col·lectivització, durant la guerra impulsà la “Col·lectivitat Agrícola Vilanovesa” de la qual en fou President. Representant la Unió de Rabassaires fou regidor de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 20 de maig de 1938 fins el gener de 1939. S’exilià a França on residí fins a l’any 1975.
El 1937 fou director de la revista “Raó”, portaveu de la Col·lectivitat Agrícola U de R de Vilanova i la Geltrú. Col·laborà assiduament en el setmanari “La Terra” i també en el periòdic “Democracia”, portaveu dels federals de Vilanova i la Geltrú.

Ricart i Sala, Josep. Dirigent obrer a Barcelona. L’any 1921 va presidir la Federació de Dependents de Catalunya. Va participar en la VII Assemblea de la Federació de Dependents de Catalunya (Girona, 25-26 de febrer de 1928), en el decurs de la qual va ser reelegit Secretari del Comitè de la Federació.

Rico, Luciano. Militant de la CNT. L’abril de 1909 figurava com a Secretari segon de la Junta de la Confederació Regional de Societats de Resistència -Solidaritat Obrera- Representant la Societat Obrera de Guarniments i Corretatges va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre-novembre de 1910). També va assistir al primer Congrés de la CRTC, el Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), representant el Sindicat de Cotxes i automòbils de Barcelona. Després assistí al segon Congrés confederal de la CNT (Madrid, 10-18 de novembre de 1919).

Rico, Marcel·lí. Militant de la CNT. Assistí a la Conferència de Blanes de 1922, representant el Sindicat de Carrossers de Barcelona.

Rico, Pedro. Militant de la CNT. Assistí al segon Congrés confederal de la CNT celebrat a Madrid el desembre de 1919, formant part de la Delegació de la CRTC.Segell del Sindicat de la Fusta de Tarragona

Ricomà Martínez, Francisco. Dirigent obrer a Tarragona. Com a Secretari del Sindicat de la Fusta de Tarragona, signà els estatuts presentats al Govern Civil de Tarragona el 14 d'agost de 1931.

Ricort Casas, Josep. El juliol de 1924 exercia de Tresorer de la recentment reconstituïda Sociedad de Peons de Paleta de Tarragona.

Riera, Andreu. Militant de la CNT. Representant el sindicat d’Oficis diversos de Manresa va assistir a la Conferència Extraordinària de la CRTC, celebrada a Barcelona del 25 al 27 de gener de 1936.

Riera, Antoni.  Primer director de la junta de la Societat de Protecció Mútua de Canet de Mar (novembre de 1841).

Riera, Antoni.  Secretari de l'Associació de Protecció Mútua de Vic, el setembre de 1842. També en fou oïdor de comptes, el gener de 1843.

Riera, Joaquim. L'any 1869 exercí de Sots-secretari de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona. Representant la Cooperativa de Sastres de Barcelona va assistir al primer Congrés obrer d'abast estatal celebrat a Barcelona del 18 al 26 de juny de 1870.

Riera, Josep.  Dirigent de la Societat de Protecció Mútua de Vic, el setembre de 1842.

Riera Claramunt, Francesc. Martorell, 1889 - Mèxic, 1955. Militant de la Unió de Rabassaire i Polític. Pagès. El febrer de 1920 formava part de la junta de la Federació de Rabassers de Catalunya, entitat fundada l’any 1907 amb seu a Martorell. Assistí a l’Assemblea constituent de la U de R, (Barcelona, 6 d’agost de 1922) i el 26 de novembre de 1922 en seria elegit president (substituint Jaume Martrat). Ocupà el càrrec fins l’any 1932. Actiu propagandista de la Unió de Rabassaires participà en la majoria de mítings de les campanyes propagandístiques que dirigí Lluís Companys durant la dècada dels vint. El febrer de 1930 fou nomenat alcalde de Martorell i en les eleccions del 12 d’abril de 1931 va ser confirmat en el càrrec. Havia estat militant del Partit Republicà Radical fins al 1930 i l’any 1931 s’afilià a l’Esquerra Republicana de Catalunya. Com a representant de la Unió de Rabassaires fou vocal del Consell d’Agricultura, Ramaderia i Boscos de la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat (1931-1932). El novembre de 1932 va ser elegit diputat al Parlament de Catalunya i el desembre següent dimití com a alcalde per poder exercir plenament la seves tasques de parlamentari. Arran dels fets del sis d’octubre de 1934 va ser empresonat. L’any 1939 s’exilià a França i l’any 1942 s’embarcà cap a Mèxic.

Riera Coll, Jaume. Arenys de Munt, 1900 – Barcelona, 1939. Militant d’ERC i de la CNT. Boter. Durant la guerra treballà a la fàbrica de gas de Barcelona. En acabar la guerra va tornà a Arenys i treballà en una fàbrica de filats. Fou afusellat pels franquistes.

Riero, Eugeni. Fuster a Sant Martí de Provençals. El setembre de 1911 formava part de la Junta de la secció d’aprenents de la Societat d’Obrers Fusters de Sant Martí de Provençals, i com a tal signà un escrit dirigit al primer congrés de la CNT. D’aquest escrit en destaquem el paràgraf següent. Congresistas, explotados: esta humilde organización os saluda y espera que el resumen de vuestras gestiones en el acto que celebráis será para dar luz y espíritu sindicalista a los que suscriben.

Rigat i Vila, Joan. Ribes de Fresser, 1894 – Saint-Symphoren (França), 1971). Militant de la CNT. Representant el Sindicat Únic d’Arts i oficis varis de la seva localitat nadiua, va assistir a la Conferència extraordinària de la CRTC celebrada a Barcelona el gener de 1936. Col·laborar en el periòdic confederal “Sembrar”. L’any 1939 s’exilià a França, on mantingué la vinculació amb la CNT.

Rigol, Pere. Participà en l'organització i formació de l'Associació Nacional de Treballadors (Barcelona, novembre de 1971). Organització que no va tenir ressò ni acceptació entre el món obrer. Fou president de l'Ateneu Català de la Classe Obrera (Barcelona, desembre de 1873).

Rillo i Marí, Agustí. Militant de la UGT a Tarragona. El maig de 1936 va ser elegit Vice-secretari del Sindicat de Defensa Marítima de Tarragona (UGT).

Rincón, Aquilino. Militant de la UGT a Vilanova i la Geltrú . El març de 1936 va ser elegit Vocal de la junta del Consell Obrer Ferroviari (UGT) de Vilanova.

Rincón Torero, Mariano. Almonacid de Toledo, 1905. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Ferrer als tallers de la companyia ferroviària MZA. El març de 1934 va ser elegit vicepresident de la junta de la Subsecció de Vilanova de la Federació Nacional de la Indústria Ferroviària (CNT).

Rionda, Ricard. Militant de la CNT a Badalona. El desembre de 1931 era el President del Sindicat de la Indústria Vidriera de la ciutat.

Ripoll, Josep. Militant de la CNT a Barcelona. Cilindradors. L'agost de 1918 va ser elegit comptador del Comitè de la CNT.

Ripoll, Martí. ? - Saragossa, 1983. Milità a la CNT a Barcelona. El juliol de 1936 exercí de secretari del sindicat del metall de Barcelona. Hem llegit que amb documentació falsa (a nom de Josep Parejas) va escapar de la repressió franquista.

Ripoll, Ramon. Representant la Unió Metal·lúrgica de Terrassa va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona novembre de 1910).

Riu, Emili. Milità a la CNT a Gironella. Treballador del tèxtil. Representant els sindicats de Gironella va assistir al Ple Comarcal del Bages-Bergadà celebrat a Sant Vicenç de Castellet els dies 11 i 12 de juny de 1932. L'any 1933 va formar part de la junta del Sindicat Únic de Treballadors de Gironella. Segell del sindicat de la Fusta de Tarragona

Riu, Tomàs. President del Sindicat Únic d'Elaborar Fusta de Tarragona, el novembre de 1918.

Riubó, Anastasio. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat del Ram de la Pell va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931.

Riudavets, José. El juny de 1933 era President del Sindicat del Ram del Calçat de la UGT a Barcelona.

Rius, Antoni. Barber a Reus. L’agost de 1873 exercia de Secretari de la Societat de Barbers de Reus.

Rius, Emeteri. Militant de la CNT. Va formar part del primer comitè de la Federació Nacional del Vidre, amb seu a Badalona (gener de 1917).

Rius, Joan. Treballador del gas a Valls. Cartell del Primer de maigEl maig de 1902 formant part del Consell de la Federació Obrera de Valls, va intervenir en el míting commemoratiu del Primer de maig.

Rius, Joan. Treballador metal·lúrgic a Barcelona. En representació del sindicat de la metal·lúrgia, va assistir al primer Congrés de la Confederació Regional de Societats de Resistència "Solidaritat Obrera" (Barcelona 6-8 de setembre de 1908), on va formar part de la Comissió que dictaminà sobre Organització dels congressos. Algunes fonts indiquen que és el mateix Joan Rius i Albert, militant de la CNT, assassinat l’11 d’abril de 1922 a Barcelona.

Rius, Josep. Militant de la CNT a Reus. Fuster. El juliol de 1907 va ser elegit Vice-secretari de la Junta de la Societat de Fusters de Reus adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya. Mesos més tard, setembre de 1907, exercia de Secretari. Representant el Sindicat de fusters de Reus va assistir al primer congrés de la CRTC, conegut com el congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918).

Rius, Josep. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat Únic del ram de la fusta va assistir al primer Congrés de la Federació local de Societats Obreres (Badalona, novembre-desembre de 1918), on exercí de secretari de la Mesa en la quarta sessió. També ho va ser en les dues sessions de la segona part del Congrés celebrades el 28 i 29 de desembre.

Rius, Maria. Arbeca (Lleida), 1909. Dirigent del Sindicat del Vestir de la CNT de Barcelona. (Tenia el carnet núm. 1) Havia començat a treballar d'aprenenta de camissera amb només 9 anys. Emigrà amb la seva família a Barcelona i amb 18 anys ingressà en el Sindicat del Vestir. Formà part del Comitè Pro-presos de la CNT i participà en la preparació de fugues de militants anarcosindicalistes empresonats. Intervingué en l'asalt de la presó de dones de Barcelona el 14 d'abril de 1931. L'any 1939 s'exilià a França

Rius Albert, Joan. ? - Barcelona, abril de 1922. Militant de la CNT assassinat en el període de la repressió patrono-militar de 1919-1923.

Rius Badía, Joaquim. Militant de la CNT a Barcelona. El 22 de maig de 1932 va ser elegit Tresorer del Sindicat de Llum i Força de Catalunya de la CNT.

Rius Bon, Aureli. Militant de la CNT a Barcelona. El 22 de maig de 1932 va ser elegit Comptador del Sindicat de Llum i Força de Catalunya de la CNT.

Rius i Font, Isidre. ? - Vilafranca del Penedès, 1919. Boter de Vilafranca del Penedès.Segell Boters de Vilafranca En representació d’una societat de paletes de Vilafranca, l’agost de 1882 va assistir al congrés convocat pel Centre Federatiu de Societats Obreres de Barcelona. En representació de la secció de boters de Vilafranca va assistir al tretzè congrés de la Federació d'Oficials (FOB), celebrat a Vilanova i la Geltrú del 9 al 15 de juny de 1885. Amb la mateixa representació va participar en el XV Congrés de la FOB, celebrat a Sants el maig de 1887, on va formar part de la Comissió que revisà els Estatuts i també de la que dictaminà sobre la confecció d’una tarifa de taxació dels treballs de boter. En el decurs de la tercera sessió del congrés, i també en l’onzena sessió, demanà permís al Congrés per absentar-se fins l’endemà “…a fin de poder pagar a los operarios del taller que regenta”. Fou un dels impulsors de la Federació d’Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA), assistint al congrés fundacional (Vilanova i la Geltrú, octubre de 1893), en el decurs del qual va ser elegit Secretari general de la federació. També va assistir al segon congrés (Vilafranca del Penedès, febrer de 1895), essent l’encarregat de redactar la memòria del congrés. Representant la secció de la FOA de Vilafranca va assistir a la Segona Conferència de la FOA, celebrada al Vendrell el dia 21 de juny de 1895. Representant la Secció de Subirats va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896). Representant la Comissió Comarcal de Vilafranca del Penedès va assistir a la Conferència extraordinària, celebrada a Vilanova i la Geltrú el 8 de març de 1896. Representant la Secció de Les Cabanyes va participar en la 3ª Conferència de la FOA celebrada a Vilanova i la Geltrú el dia 14 de maig de 1896. Era militant del Partit Republicà Federal. El març de 1896 exercia de Secretari del Comitè Republicà Democràtic Federal de Vilafranca del Penedès i fou diputat provincial. Dirigí el periòdic "El Panadés Federal".

Rius Montserrat, Pau. Rabassaire al Pla de Manlleu. El setembre de 1933 va ser elegit Vicepresident de la primera junta de la Societat d’Agricultors Rabassaires de la citada localitat, i el gener de 1934 fou escollit Secretari.

Rivas, Joan.  Dirigent Obrer de la Classe dels Mitgers de Barcelona, l'any 1841.

Rivas, Pere.  L'any 1855 exercia de Director de l'Associació de Protecció Mútua dels Teixidors de l'Estany.

Rivas Barros, Manuel. Anarcosindicalista sevillà. Militant de la CNT i de la FAI a Barcelona. Paleta. Dirigent del Sindicat de la Construcció de Barcelona. Durant la dictadura del general Primo de Rivera hagué d'exiliar-se a Oporto. L'any 1930 formà part del Comitè de la CNT amb Progreso Alfarache de Secretari General. Representant aquest Comitè va assistir al tercer Congrés Confederal de la CNT (Madrid, 11-16 juny de 1931). El 19 de març de 1932 substituí Àngel Pestaña com a secretari del Comitè de la CNT, Va participar activament en el moviment insurreccional del gener de 1933, i va ser empresonat. Representant el Comitè nacional de la CNT va participar en el Ple Regional de Sindicats Únics de Catalunya (Barcelona, 5-13 de març de 1933).Capçalera del periòdic "El Luchador" També va assistir al quart congrés confederal de la CNT (Saragossa, maig de 1936). Actuà de secretari de Juan García Oliver, quan aquest fou ministre del Govern de l'Estat, novembre de 1936. El 1939 s'exilià a Mèxic on s’afilià al PCE i va ser expulsat de la CNT. Col·laborà en els periòdics "El Luchador", “Solidaridad Obrera” i també a “Tierra y libertad”. És autor de Luz y tinieblas. Ed Rojo y negro Barcelona, 1934 i España: Encuesta de la libertad. Mèxic, 1953.

Rivera, Francesca. Dirigent obrera del Sindicat "La Constància" de Sabadell. Participà en els mítings de la gran vaga del tèxtil de l'agost de 1913.Segell Unión Ferroviaria Reus

Robert, Francesc. Militant de la UGT a Reus. A les primeries de 1914 va ser elegit Secretari de la secció Reus-Nord del Sindicat ferroviari, adscrit a la Unión Ferroviaria de la UGT.

Robert, Josep. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat de Fusters de Badalona va assistir al Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918). Amb la mateixa representació va assistir al Primer Congrés de la Federació Local de Societats Obreres de Badalona (novembre-desembre de 1918) on exercí de secretari en la quarta sessió.

Robert, Pere. Militant de la UGT a Vilanova i la Geltrú. El març de 1933 va ser elegit Tresorer de la junta del Sindicat de Professions i Oficis Varis de la UGT a Vilanova i la Geltrú.

Robert Rosanas, Pere. Cambrer a Valls. Milità a la CNT. El gener de 1930 entrà a formar part de la junta de la Societat de Cambrers de Valls, adherida a la Confederació de Sindicats Lliures, amb el càrrec de Vocal. El novembre de 1930 es renovà la Junta i Robert ocupa el càrrec de Vocal primer. El maig de 1936 va ser elegit Tresorer de la Societat de Cambrers de Valls, llavors adherida a la CNT.

Robert i Valldosera, Joan. Representant la Secció de Canyelles va participar en la tercera Conferència de la FOA celebrada a Vilanova i la Geltrú el dia 14 de maig de 1896.

Robles, Antoni. Milità a la CNT. Representant els sindicats de Puig-reig va assistir al Ple Comarcal del Bages-Bergadà celebrat a Sant Vicenç de Castell els dies 11 i 12 de juny de 1933.

Robusté, Antonio. Representant els camperols del Morell va participar en l’assemblea preparatòria per a la constitució de la Federació Provincial (de Tarragona) d’Obrers del Camps, celebrada a Reus el dia 25 de maig de 1913.

Robusté, Joan. Milità a la CNT a Valls. El maig de 1937, representant el sindicat de Camperols, formava part de la Federació local de la CNT de Valls.

Robusté Parés, Albert. Valls, 1896 - ?-?. Militant de la CNT. Camperol a Valls. En nom de la Comissió organitzadora del Sindicat de Treballadors del Camp de Valls, signà els Estatus presentats al Govern Civil de Tarragona (Valls, 18 de maig de 1931). El febrer de 1933 era President del citat Sindicat. Representant el Comitè de la CRTC va assistir al Ple de Sindicats Únics de Catalunya, celebrat a Barcelona del 5 al 13 de març de 1933. El setembre següent signà els estatuts de l’Ateneu Sindicalista llibertari de Valls, presentats al Govern Civil.

Robusté Parés, Josep. Valls, 1900 - Barcelona, 1981. Anarcosindicalista. A l'edat de 16 anys anà a viure a Barcelona d'on fou desterrat el 1920. S'exilià a França per no fer el servei militar. A França fou empresonat i deportat (sis anys) a les Guaianes. Tornà a Catalunya el 1931 residint a Valls i Barcelona, i s'adherí a la FAI.  L’abril de 1931 participà en la constitució del Sindicat de treballadors Industrials de Valls, sindicat que posteriorment s’adherí a la CNT. Formant part del Comitè de la CRTC va participar en el tercer Congrés Confederal de la CNT (Madrid, juny de 1931). Va ser Vicesecretari del Sindicat Únic de Valls, en representació del qual va assistir al Ple de Sindicats de la CRTC (Barcelona, agost de 1931). També participà en el Ple Regional de la CRTC de l’abril de 1932, en el qual presentà la dimissió com a director del periòdic “Solidaridad Obrera” (ho era des de finals de 1931). Després del moviment Trentista s'uní als Sindicats d'Oposició (SS.OO) i el 1934 Capçalera del periòdic "Mañana"participà en la fundació del Partit Sindicalista d'Àngel Pestaña, afiliant-se a la Federació Sindicalista Llibertària. El primer temps de guerra va ser ferit al front de Siétamo (Osca) i retornà a Barcelona. Després fou comissari de la 33ena divisió i redactor en cap del periòdic "Mañana", òrgan del Partit Sindicalista (Barcelona, 1937). Col·laborà a “Cultura Libertaria”. L'any 1939 s'exilià a França i després s'establí a Mèxic on continuà militant a la CNT. Tornà a Barcelona l’any 1966.

Roc, Josep. Militant de la CNT. Dirigent del Sindicat d'Aprestadors, cilindradors i estampadors de Barcelona, el 1912.

Roca, Agustí.  Dirigent Obrer. President de la Societat de Protecció Mútua dels Teixidors d'Olot, el 1842. Eines de boters. Torn de corda

Roca, Andreu. Dirigent obrer a Tarragona. Boter. El novembre de 1882 va ser elegit per representar la secció de boters d’aquesta ciutat en el desè Congrés de la Federació d’Oficials Boters de la Nació Espanyola, que se celebrà a Tarragona del 6 al 12 de novembre de 1882, però no hi va poder assistir i va ser substituït per Josep Llanas. L’abril de 1888 era el President de la Societat de Boters Tarragonina. i com a tal va signar un telegrama dirigit al President del Consell de Ministres demanant ajut per a la indústria alcoholera.

Roca, Cándido. Adobador a Igualada. El 16 de juliol de 1915 va ser elegit President de la junta de la Federació Nacional d’Adobadors amb seu a Igualada.

Roca, Domènec. Militant de la CNT a Barcelona. Cilindrador. Va participar en el Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918). Tot i que no consta en el llistat dels assistents de la Memòria del Congrés, va intervenir en el míting de clausura fent la seva intervenció en català. Col·laborà en el periòdic "Acracia" de Tarragona.

Roca, Facund. Militant de la CNT. Formà part del comitè d'enllaç, CNT-UGT-FAI-PSUC, de Barcelona l'agost de 1936.

Roca, Jaume. Militant de la CNT a Barcelona. Cilindrador. Formà part del Comitè de vaga en la gran vaga del tèxtil del juliol-agost de 1913. El desembre de 1916 va formar part del Comitè de Vaga de Barcelona en la vaga general del dia 18.

Roca, Joan. Militant de la UGT. Assistí al congrés fundacional de la UGT (Barcelona, agost de 1888), representant la Unió Obrera de Ferrers Mecànics de Barcelona i rodalies.

Roca, Josep.  Dirigent de la Societat de Protecció Mútua de Canet de Mar, l'any 1855.

Roca, Josep. Dirigent obrer a Tarragona. Boter. Representant la secció de Tarragona dels boters va assistir al IX Congrés de la Federació d’Oficials Boters de la Región Espanyola, celebrat a Reus de l’ú al 7 de desembre de 1881, on exercí de president de la MESA en la cinquena sessió. Després del congrés la Comissió pericial (Comitè directiu) de de la FOB es domicilià a Tarragona, i Josep Roca en va formar part. Amb aquesta representació va obrir el desè Congrés de la FOB celebrat a Tarragona del 6 al 12 de novembre de 1882. En el decurs del Congrés va exercir de President de la Mesa en la novena sessió. També va formar part de la Comissió que dictaminà sobre el reglament de les vagues.

Roca, Josep. Militant de la CNT a Barcelona i Mataró. Va ser un dels impulsors de la reorganització del sindicat tèxtil “La Constància”, l’any 1915. El setembre/octubre de 1916 va ser elegit Secretari de la Federació Fabril i Tèxtil de Barcelona. Es negà a participar en el Congrés de Sants (Barcelona, 1918), per estar en contra del Sindicat Únic.

Roca, Maurici.  Dirigent de la Societat de Protecció Mútua del Tèxtil de Mataró, el 1855. Comissionat per la Junta Central de Directors de la Classe Obrera de Barcelona, va fer de mitjancer en els conflictes laborals a les fàbriques de la comarca del Maresme.

Roca, Maurici. En acabar el quart Congrés de la Unió Manufacturera (Sabadell, 16-19 d'abril de 1873) va ser elegit per formar par del Consell directiu de la Unió. El 5 de juliol de 1873 signà un manifest dirigit a les Corts, demanant reformes socials.

Roca, Pau. Militant de la UGT. Assistí al congrés fundacional de la UGT (Barcelona, agost de 1888), representant la Unió Obrera Local de Vic.

Roca, Pere. Teixidor a Reus. El 16 de febrer de 1851 va ser un dels set delegats elegits, per formar part de la comissió mixta fabricants-teixidors que "debe entender en el definitivo arreglo de todas las cuestiones suscitades". Els delegats dels treballadors havien recollir 644 signatures de suport, les quals foren lliurades a l'Alcalde-Corregidor de Reus. La comissió mixta, impulsada per mateix Alcalde, havia d'acabar amb les vagues que mantenien els treballadors de les fàbriques de cotó des del dia 4 de febrer. Aquesta vaga s'originà perquè els fabricants no complien els acords signats l'any 1848.

Roca Calbet, Leonardo. Boter a Tortosa. El gener de 1925 va ser elegit Vice-secretari de la Societat de Boters de la citada localitat i com a tal firmà l’estat de comptes de la societat presentat al Govern Civil de Tarragona.

Roca Ferrando, Pere. Representant la Secció local de Sant Martí Sarroca va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell, 5 i 6 de gener de 1896).

Roca Galès, Josep. Barcelona, 1828 - 1891.Josep Roca i Galès Teixidor. Militant del partit Republicà-Democràtic Federal. Durant la revolta de l'any 1855 s'oposà a què es destruïssin les màquines de la fàbrica Vilaregut i Cia. de Barcelona. Tot i això després fou empresonat i desterrat. Fundà i dirigí el periòdic "La Asociación" (1866). Participà en el congrés obrer català de desembre de 1868, organitzat per la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona i també en el congrés de constitució de la FRE de l'AIT (Barcelona, juny de 1870), on tingué una destacada participació, presentant un proposició alternativa al dictamen de la ponència sobre Organització Social dels Treballadors. Fou diputat provincial pel Partit Republicà Federal (1873-74). Col·laborà en "El Tejedor" òrgan de la Societat de Teixidors a Mà (Valls, 1871). Publicà Un obrero en Fairmount Park. Revista crítica industrial de la exposición de Filadelfia. Barcelona, 1876.Segells dels Obrers de la Fusta de Tarragona

Roca Guinovart, Magí. Dirigent obrer a Tarragona. El 28 de juliol de 1921 va ser elegit Vice-secretari de la Societat d'Obrers de la Fusta de Tarragona.

Roca i Quer, Antoni. Militant del “Radium”. Durant els anys 1931 i 1932 va exercir de President del Comitè de la Federació Regional de Sindicats Professionals de contramestres, Ajudants i Preparadors de Teixits de Catalunya.

Rocasalba Valentí.  Dirigent de la Societat de Protecció Mútua Tèxtil d'Artés, el 1855.

Roch, Baudili. Dirigent obrer a Reus. L’abril de 1873 exercia de Secretari de la Societat de Paletes de Reus.

Rocort, Joan. Boter a Torredembarra. Representant la secció de la FOB d’aquesta localitat va participar en el XXII Congrés de la Federació, celebrat a Sant Martí de Provençals del 9 al 16 d’abril de 1894, on va exercir de President de la Mesa de la tercera sessió i de Secretari en la dotzena.

Ródenas, Llibertat. Xera (País Valencià), 1892 - Mèxic, 1970. Anarcosindicalista. El 1918 anà a viure a Barcelona. Després del Congrés de Sants va participar en les gires propagandístiques i explicatives dels acords del congrés, Llibertat Ródenas donant a conèixer la filosofia i l’organització dels Sindicats Únics. L’any 1920 va ser empresonada, durant tres mesos, després d’uns mítings a Manresa. Un cop alliberada denuncià el terror que el general Martínez Anido estava imposant a Barcelona, en mítings a l’ateneu obrer de Madrid i a Guadalajara, on va ser altre cop empresonada. A partir de 1931 va fer una activa campanya a favor de la FAI. El juliol de 1936 anà amb la columna Durruti cap al Front d'Aragó, participant posteriorment en l'Agrupación de Mujeres Libres. L’any 1939 s’exilià a França, Santo Domingo i finalment s’establí a Mèxic. Mare de tres fills, dos dels quals van morir a Leningrado lluitant contra el nazisme hitlerià.

Rodergas, Pere.  El setembre de 1842 signava com a vocal de la Societat de Protecció Mútua de Sant Genís de Vilassar.

Rodó, Josep. El desembre de 1870 representava la secció de Sastres en la Junta de la Federació Local de Girona de la FRE de l’AIT.

Rodón, Jaume. Militant de la CNT. El 1932 s'adherí als Trentistes i fou comptador de l'Ateneu Sindicalista Llibertari de Barcelona.

Rodón, Rosend. El febrer de 1908 exercia de Secretari de la Societat de Perruquers i Barbers de Tarragona.

Rodríguez, Antoni. Boter a Tarragona. Representant la secció de d’aquesta localitat va participar en el 17è Congrés de la FOB, celebrat a Barcelona el maig de 1889.

Rodríguez, Antonio. Pseudònim de Progreso Alfarache.Segell del Sindicat de Forners "La Espiga" 

Rodríguez, Hilario. Militant de la UGT a Barcelona. Forner. El més d’agost de 1928 va ser elegit Vocal de la Societat de Forners “La Espiga" afiliada a la UGT.

Rodríguez, Jesús. Militant de la CNT a Barcelona. Va formar part del Comitè Nacional de la CNT entre 1928 i 1929, amb Joan Peiró de Secretari general. Fou un dels signants del Manifest Trentista l'any 1931.

Rodríguez, Juli. Militant del “Radium” a Girona. El 23 de desembre de 1928 va ser elegit Vocal del Comitè de la Federació Regional de Sindicats Professionals de Contramestres, Ajudants i Preparadors de Teixits de Catalunya, "Radium".

Rodríguez, Lluís.  Militant de la UGT. L'any 1933 representava el Sindicat de Comerç en el Comitè de Catalunya de la UGT.

Rodríguez, Pascual. Militant de la UGT. L’abril de 1930 va assistir al VII Congrés de la Federació Regional Catalana de la UGT, formant part de la ponència sobre "Legislació".

Rodríguez, Pau. Boter a Tarragona. Com a tresorer de la Comissió Pericial de la FOB va assistir a la Conferència que la Federació celebrà a Tarragona el 26 de setembre de 1926, on exercí de President de la Conferència.

Rodríguez, Tomás. El gener de 1908 era President de l’Associació d’Obrers Carreters de Barcelona.

Rodríguez Herrera, Andrés. Militant de la UGT a Tarragona. L’agost de 1931 va ser elegit per formar part del Comitè General de la “Federació local de Societats Obreres” de Tarragona (UGT).

Rodríguez Romero, José. Militant de l'Associació de l'Art d'Imprimir de Barcelona. Va assistir al primer Congrés de la Confederació Regional de Societats de Resistència -Solidaritat Obrera- (Barcelona, 06-08 de setembre de 1908), on va intervenir en l’acte de clausura. Formà part del Comitè de vaga durant els fets de la Setmana Tràgica (Barcelona, juliol/agost de 1909). Entre 1915 i 1916 va recórrer Andalucia en gira d’informació i propaganda. Segell CADCI - Manresa

Rodríguez Rubí, Joan. L’octubre de 1932 va ser elegit Vicepresident del Consell directiu de l’Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria de Manresa i Comarca (adherida al CADCI). Va ser reelegit el maig de 1934.

Rodríguez Salas, Eusebi. Tarragona, ?. (Miguel Iñíguez(*) indica que és Vallisoletà). Fou conegut amb el renom "El Manquet" Militant de la CNT a Tarragona. Treballador ferroviari. Havia militat a la Federació Socialista. Després passà a militar al Sindicat del Transport de la CNT. Perdé un braç en un accident de treball. Fou acomiadat de l’empresa per participar en la vaga general de 1917. Formà part de la Gràfic amb la signatura d'Eusebi Rodrífuez SalasComissió organitzadora del Primer Congrés Provincial tarragoní de la CNT (Tarragona, 11-13 d'abril de 1920), on exercí de Secretari de la Mesa en la primera sessió i va intervenir en l'acte de clausura. Després va formar part del Comitè Provincial de la CNT, amb Formós Plaja, i exercí de Secretari de la Federació Obrera Local. Durant el primer semestre del 1920 impulsà i dirigí, des de les pàgines del periòdic “Fructidor” (de Tarragona), una intensa campanya en favor dels presos de la CNT. També fou Secretari del Sindicat de Transport Marítim de la CNT (Tarragona, 1921). Anys després formà part del primer comitè central del BOC i de la Federació Comunista Catalano-Balear. El 1935 s'afilià a la USC i l'any 1936 s'integrà en el PSUC. El Conseller del Govern de la Generalitat Artemi Aiguader el nomenà Cap de la de la policia de Barcelona (desembre de 1936). Hom l'inculpà amb l'intent d'ocupació de l'edifici de la Telefònica de Barcelona que desencadenaren els Fets de Maig de 1937. S'exilià a Mèxic i l'any 1942 fou expulsat del PSUC. Va ser director del periòdic mensual "Conciencia Ferroviaria", Órgano de las secciones de Tarragona Norte y Tortosa, (periòdic proper als socialistes). Col·laborà en el periòdic "Fructidor" de Tarragona, firmant amb el pseudònim de Rafael Olmedo i també en el setmanari "Fructidor" de Reus .
(*) Enciclopedia Histórica del Anarquismo Espanyol. Portada del llibre Marianet

Rodríguez Vázquez, Marià. FotografiaBarcelona, 1909 - La-Fertè-Sous-Jouarre (França), 1939. Dirigent anarcosindicalista, conegut per Marianet. Habitualment signava Marià R. Vázquez. Obrer de la construcció, s'afilià a la CNT el 1931. Representant el Sindicat de la Construcció de Barcelona va assistir al Ple de Sindicats de la CRTC (Barcelona, agost de 1931). El setembre següent, arran de la llarga vaga del Sindicat de la Construcció (quatre mesos), fou empresonat a Mataró i a Barcelona. Fou president d'aquest sindicat, secretari de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Barcelona i entre 1934-1936 Secretari de la CRTC. Després, el novembre de 1936, es va fer càrrec de la secretaria del Comitè estatal de la CNT. S'exilià a França i formà part del Consell General del Moviment Llibertari. Com a secretari del Comitè de la CNT va firmar el contracte de dipòsit dels arxius de la CNT a l'International Institute of Social History (IISH) d'Amsterdam. Col·laborà en el periòdic "Solidaridad Obrera".

Rodríguez Vidal, Josep. Tarragona, 1868 - ?, ?. Paleta. L’agost de 1923, firmà la instància per reconstituir la Societat d’Oficials de Paleta de Tarragona amb la nova denominació de “Societat de Paletes de Tarragona”. Junt amb Josep Rofas van signar els nous Estatuts de la societat.

Rofas, Josep. Paleta a Tarragona. El 31 de juliol de 1923 signà, amb Josep Rodríguez, els nous Estatuts de la societat de Paletes de Tarragona, per presentar-los al Govern Civil.

Rofes, Cosme. Militant de la CNT. Membre de la USC a Barcelona el 1923, fou un dels signants del Manifest d'inteligència Republicana el març de 1930. També fou membre del Consell d'Economia de la Generalitat, representant la CNT (agost de 1936).

Roig, Àngel. Militant de la CNT. Representant la Federació Obrera de Lleida, va assistir al Primer Congrés de la CRTC, conegut com el Congrés de Sants (Barcelona, juny-juliol de 1918)Segell dels boters de Tortosa.

Roig, Antoni. Boter a Tortosa. El gener de 1926 va ser elegit President de la Societat de Boters de Tortosa.

Roig, Antoni. Boter a Vilafranca del Penedès. El febrer de 1931 era Vicesecretari de la secció de Vilafranca del Penedès de la FOB (adherida a la UGT).

Roig, Felip. Camperol a Vilafranca del Penedès. L'any 1933 exercia de Secretari general del Sindicat Agrícola de la localitat. El 3 de maig de 1935 com a President de la Federació Comarcal Rabassaire del Penedès va presidir l'acte de presentació de la "Mutualitat Regional d'Accidents del Treball en l'Agricultura". Segells Agricultors de Reus

Roig, Francesc. Camperol de Reus. Representant els camperols de Reus va participar en l’assemblea preparatòria per a la constitució de la Federació Provincial (de Tarragona) d’Obrers del Camps, celebrada a Reus el dia 25 de maig de 1913. El 17 de gener de 1915 va ser elegit vocal del Comitè provincial de Tarragona de la FNOA. Va presidir el congrés Provincial de Tarragona de les societats de camperol afiliades a la FNOA (Reus, 12 de març de 1916).

Roig, Francesc. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. L’any 1938 formava part del Comitè Comarcal de la CNT del Garraf.

Roig, Joan. Boter a Constantí. Representant la secció de boters d’aquesta localitat va participar en el 2on congrés de la Federació d’Obrers Boters de la FRE de l’AIT, on exercí de Secretari de la Mesa en la novena sessió, i va formar part de la comissió que dictaminà sobre “Modo de verificar las huelgas”.

Roig, Joan. Boter a Barcelona. Comissionat per la secció dels boters d’aquesta ciutat formà part d’una comissió per delimitar la demarcació territorial entre les seccions de la FOB de Barcelona i de Sant Martí de Provençals, l’octubre de 1900. Representant els boters de Barcelona va assistir al primer congrés de la Confederació Regional de Societats de Resistència "Solidaritat Obrera" (Barcelona, 6 -8 de setembre de 1908).

Roig, Joan. Militant de la CNT a Reus. El març de 1923 era Secretari del Comitè Pro-presos de la província de Tarragona.Segell dels Boters de Reus

Roig, Josep. L’agost de 1873 figura com a dirigent de la secció de Boters de la Federació local de Reus de l’AIT, firmant un manifest dirigit als treballadors de la localitat.

Roig, Josep. Boter a Reus. El febrer de 1924 era el Secretari de la Secció de Reus de la Federació d'Obrers Boters d'Espanya.

Roig, Josep. Militant del “Radium” a Rubí. El 23 d’agost de 1934 va ser elegit per formar part del Comitè provisional de la Federació de Sindicats de Contramestres, Ajudants i Preparadors de teixits “Radium”.

Roig, Pau. Militant de la UGT. Paleta. Secretari del sindicat de Peons i Paletes de Sitges, l’any 1936.

Roig, Pere. Teixidor a Reus. El maig de 1851 va signar, junt amb Pere Francesch, la solicitud de legalització de la Societat de Mútua Protecció de Teixidors a Mà de la Vila de Reus. El juny de 1854 va ser elegit sots-director de la Junta Directiva de la Societat.

Roig, Ramon. El 12 de gener de 1896 va ser elegit Recaptador de la secció local de la FOA de Vilanova i la Geltrú.

Roig, Ramon. Adobador a Igualada. El 22 de juliol de 1910 va ser elegit Vocal de la Junta de la Societat d’Obrers Adobadors d’Igualada.

Roig, Salvador. Adobador a Igualada. El 16 de juliol de 1915 va ser elegit Vocal de la junta de la Federació Nacional d’Adobadors, amb seu a Igualada.

Roig, Vicenç. Militant de la CNT. Treballador del Ram de l'Aigua a Barcelona. El dia 8 de juliol de 1920 va ser assassinat per pistolers dels anomenats Sindicat Lliure a la plaça Universitat de Barcelona.

Roig Agut, Domingo. Atzeneta d’Albaida (Alacant), 1892 - Barcelona, 1939. Militant de la CNT. L’abril de 1931 fou elegit president del Sindicat de Carregadors i Descarregadors de carbó mineral del port de Barcelona de la CNT. El juliol de 1937 va ser elegit vicepresident de la secció del carbó mineral del Sindicat d’Aigua, Gas, Electricitat i Combustible de Catalunya. Detingut el febrer de 1939 va ser afusellat pels franquistes el 20 de novembre de 1939.

Roig Bafrima, Tomàs. Boter a Tortosa. El gener de 1925 va ser elegit Secretari de la Societat de Boters de la citada localitat

Roig Balcells, Josep. Camperol a Reus. El maig de 1931 va formar part de la Comissió organitzadora de la Societat de Camperols de Reus.

Roig Estellez, Tomàs. El maig de 1894 va ser elegit President de la Societat de Perruquers i Barbers de Tarragona.

Roig Garrigó, Salvador. Vilanova i la Geltrú, 1897. Militant de la UGT. El març de 1936 formava part de la junta directiva del Consell Obrer, del Sindicat Nacional Ferroviari (UGT), als tallers de Vilanova de la companyia ferroviària MZA.

Roig Minguet, Josep. Dirigent obrer a Barcelona. Va assistir al que es considera el primer Congrés Obrer d'Espanya, celebrat a Barcelona els dies 24 i 25 de desembre de 1865. Seguint els acords del Congrés va ser un dels signants del manifest dirigit al president del Consell de ministres, reclamant llibertat d'associació obrera Miniatura de la portada del setmanari "El Obrero" (Barcelona, 1864(Barcelona, 26 de desembre de 1865). També va assistir al congrés obrer celebrat a Barcelona els dies 12 i 13 de desembre de 1868. Col·laborador del setmanari "El Obrero" (Barcelona, 1864) i redactor del periòdic "El Comunalista" Diario republicano democrático federal socialista (Barcelona, 1872). Durant la Primera República, 1873, fou diputat provincial.

Roigé, Joan. Anarcosindicalista a Barcelona. Professor racionalista. Mantingué una escola a Sants que fou un important lloc de reunió de dirigents de la CNT. Arran de la repressió per la Vaga de La Canadenca fou empresonat a la nau "Pelayo" al port de Barcelona (gener de 1919). En el decurs del segon Congrés de la CRTC, (Lleida, 29, 30 de juny i 1 de juliol 1923) va ser elegit Secretari del Comitè de la CRTC. Dimití un més tard en un Ple celebrat a Lleida el 30 de juliol. El substituí Josep Espinalt.Capçalera del periòdic Acción Juntament amb Pere Foix, Ángel Pestaña i d’altres, l’octubre de 1927 va ser empresonat per la dictadura del general Primo de Rivera. L'any 1928 formant part del comitè de la CNT. Va assistir al Ple de la CNT celebrat el dia 29 de juny. Aquest mateix anys participà en la fundació del periòdic “Acción", que es publicà fins l’agost de 1930. L'any 1939 s'exilià a França on morí.

Roigé, Josep. Militant de la UGT. Ferroviari. Va ser elegit vicepresident de la Mesa del Congrés del SNF de la UGT, celebrat a Barcelona el 26 de novembre de 1928.

Roigé, Ramón. Militant de la CNT. Vocal del primer comitè del Sindicat Únic de la construcció de Barcelona, novembre 1918.

Roigé Rodó (o Redó), Josep.Josep Roigé Militant de la CNT. Represaliat pel general Martínez Anido fou tancat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó (30 novembre 1920).  Representant la Federació Comarcal del Baix Llobregat va assistir a la Conferència de Sindicats de la CRTC, celebrada a Barcelona el 31 de maig i 1 de juny de 1931. L'agost de 1936 fou elegit secretari del consell de col·lectivització de les terres de la marina a l’Hospitalet de Llobregat. L’any 1937 formà part del Consell d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, en representació de la CNT. Presidí el míting de la Federació de Camperols de la CRTC, celebrat el 15 d’agost de 1937 en el Gran Prix de Barcelona.

Rojas, Josep. Militant de la CNT a Lleida. El maig de 1933 exercia de Comptador del Comitè de la Unió Local de Sindicats de la CNT de Lleida.

Rojo, Ginés. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat de la Metal·lúrgia va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrt els dies, 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931). Va formar part de la ponència sobre Problemes d’Higiene i Salut Pública.

Roldós, Genis. Assistí al primer congrés obrer d'abast estatal, en el qual es va constituir la FRE de l'AIT (Barcelona, juny de 1870), representant la Societat de Teixidors de Volants de Cambrils (Tarragonès).

Roldós, Joan. Milità a la UGT a Mataró. Ebenista. Representant la Societat d’Ebenistes de Mataró participà en el tercer congrés de la UGT (Málaga, 7-11 d’octubre de 1892)

Roldós, Josep. Pagès de Mataró. Militant de la UGT. Primer president de la Federació d’Obrers Pagesos de Mataró i rodalies, entitat constituïda el maig de 1914.

Roman, Josep. Anarcosindicalista a Barcelona. Tipògraf. En representació de la Societat d’Estampació Tipogràfica va formar part de la Comissió de Propaganda del Consell Directiu de la Federació Local de Societats de Resistència "Solidaritat Obrera" (Barcelona, 03 d’agost de 1907). Va participar en el primer Congrés de la Confederació Regional de Societats de Resistència "Solidaritat Obrera" (Barcelona, 06-08 de setembre de 1908). El 29 de desembre de 1908 va substituir Jaume Bisbe en la secretaria general de la Confederació Regional. L’any 1909, després dels esdeveniments de la Setmana Tràgica, fou desterrat de Barcelona fins el mes de novembre.

Romero, Juan. Militant de la UGT. El 5 de març de 1933 va ser elegit Vocal de la Societat de Professions i oficis varis de la UGT de Castelldefels.

Romero, Jaume. Representant la Societat Obrera de Ferrers Mecànics, signà el Manifest del 1er de maig de 1890.

Romeu, Antoni. Paperer a Gelida. L’any 1869 era President de la Societat de Paperers de Gelida. El maig de 1870 era el de President de la Sociedad de Obreros Papeleros de la provincia de Barcelona. Representant aquesta societat va assistir al primer congrés d'abast estatal, en el què es va constituir la FRE de l'AIT (Barcelona, juny de 1870).

Romeu, Joan. Boter a Barcelona. Representant la secció de la FOB de Barcelona, va participar en la Conferència que la FOB celebrà a Reus els dies 3 i 4 de desembre de 1923. En aquesta conferència s’aprovà "constituir nuevamente la Federación". Després de la Conferència va ser elegit President de la secció de Barcelona.

Romeu, Josep. El desembre de 1870 representava la secció de Sabaters en la Junta de la Federació Local de Girona de la FRE de l’AIT.

Romeu, Julià. Militant de la UGT. El març de 1933 va ser elegit Vocal de la junta del Sindicat de Professions i Oficis Varis de la UGT de Vilanova i la Geltrú.

Romeu, Josep. El desembre de 1870 representava la secció de Sabaters en la Junta de la Federació Local de Girona de la FRE de l’AIT.

Romeu, Salvador. Treballador del tèxtil a Igualada. En representació dels treballadors de les fàbriques de vapor el 20 d'octubre de 1881 va ser elegit per formar part de la Comissió que presentà una plataforma reivindicativa als fabricants d'Igualada, per tal d'acabar la vaga del tèxtil que, amb algunes interrupcions, durava des del mes de juny.

Romeu Fornós, Manuel. El Pla del Penedès, 1916 - Barcelona, 1939. Militant de la CNT a Gelida. Paperer. Afusellat pels franquistes el 28 d'abril de 1939.

Romià, Mateu. Militant de la CNT. Representant la federació local d'obrers pintors de Barcelona, va assistir al segon congrés de la Confederació Regional de Societats de Resistència “Solidaritat Obrera” de Barcelona, en el decurs del qual es va decidir constituir la CNT. També va assistir al Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), representant la Societat Obrera de pintors "La Siemprevivia" de Sant Martí de Provençals (Barcelona). Segell de la Federació local de Barcelona de la UGT

Rondán, Alexandre.  Militant ugetista. Fou vice-president de la Federació Local de Barcelona, oposada a la línia centralista i Largocaballerista del Secretariat Regional de la UGT a Catalunya.

Roqué, Josep.  Vocal de la junta de la Societat Obrera de Vilassar de Dalt, el 1855.

Ros, Joan. Boter a Tarragona. El febrer de 1928 exercia de Secretari de la secció Tarragona, de la Federació d'Obrers Boters d'Espanya.

Ros, Joan. Dirigent obrer a Badalona. Treballador del Tèxtil. Representant el Sindicat de l’Art Fabril i Tèxtil de Badalona va assistir a l’Assemblea Nacional unitària convocada per la Federació Nacional de l’Art Fabril i Tèxtil i celebrada a Mataró el 14 d’octubre de 1914. Representant la Federació local de Societats obreres de la citada ciutat va presidir el míting celebrat a Badalona el dia 30 de maig de 1916, dins de les mobilitzacions en l'anomenat "conflicto del pan".
Podria ser el mateix Joan Ros que el març de 1937 exercia de President de la Comissió Pro-Milícies del Sindicat de la Indústria Fabril i Tèxtil de la CNT de Badalona.

Ros, Josep. Vidrier a Mataró. Representant la la secció de Mataró va assistir al Congrés extraordinari de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers, celebrat a Barcelona del 8-10 de desembre de 1916.

Rosa, Rafael de la. Militant de la UGT. Presidí l’Assemblea general del Sindicat de tramviaires de la UGT celebrada a Barcelona l’11 de març de 1933. En aquesta assemblea va ser elegir delegat per assistir al 9è congrés de la Federació Regional Catalana de la UGT que s’havia de celebrar els dies 24-26 de març de 1933 a Barcelona.

Rosal, Lluís. Militant de la UGT i del PSOE. Secretari segon de la comissió organitzadora del congrés fundacional de la UGT (Barcelona, agost de 1888) i com a tal fou un dels signants de la convocatòria del congrés (Barcelona, 28 de juny de 1888). El juliol de 1889 va ser elegit comptador de l’Agrupació Socialista de Barcelona.

Rosas i Vilaseca, Josep. Súria (Bages), 1891 – Santiago de Xile, 1968. Militant de la CNT de Sabadell. Als vuit anys comença a treballar a la fàbrica de teixits de Castellbell i el Vilar (El Bages). Es traslladà a viure i treballar a Sabadell.L’any 1931 formava part del comitè de la federació local de Sabadell, i com a tal va intervenir en el míting organitzat per la citada federació local de la CNT, per commemorar la diada del 1er de maig. Assistí al III congrés de la CNT, celebrat a Madrid el juny de l'any 1931, representant el Sindicat de l'Art Fabril i Tèxtil de Sabadell. També participà al Ple de Sindicats de la CRTC (Barcelona, agost de 1931). S'adherí als trentistes i després fou dirigent de la Federació Obrera Llibertària de Sabadell. Durant la guerra va ser regidor a l’Ajuntament de Sabadell. L'any 1939 s'exilià a França i després a Xile.

Rosé, Cristòfol. Representant els pescadors de Sitges va participar en el segon congrés de la Confederació Regional de Societats de Resistència -Solidaritat Obrera-, en el decurs del qual es va decidir constituir la CNT. (Barcelona, 1910).

Rosell, Josep. Representant la Unió Obrera dels Filadors de Llana de Sabadell va assistir al primer congrés d'àmbit estatal (Barcelona, 1870), en el que és constituí la FRE de l'AIT.

Rosell, Josep. Milità a la CNT. Com a representant de Rubí va assistir al Congrés de Camperols de la CRTC (Barcelona, setembre de 1936), participant en la ponència sobre Col·lectivitzacions al Camp.

Rosell, Manuel. El mes de gener de 1896 va ser elegit Vicepresident de la Societat d’Agricultors de Sitges, adherida a la Federació d’Obrers Agrícoles de la FRE.

Rosell i Mañé, Josep. Representant la Secció de Castellet va assistir a la Segona Conferència de la FOA, celebrada al Vendrell el dia 21 de juny de 1895. Representant la Secció de Castellet-Les Masuques va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell, 5 i 6 de gener de 1896).

Roselló, Ferran. Boter a Sants. L'any 1881 formava part del Comitè de la secció de boters de Sants, de la Federació d'Oficials Boters (FOB). Com integrant de la Comissió Pericial de la FOB va participar en el XVII Congrés de la Federació, celebrat a Barcelona el maig de 1889.

Roselló i Folch, Josep. Militant de la CNT a Montblanc. L’any 1931 era el secretari del Sindicat d’Oficis Varis de Montblanc.

Roses, Joan. Forner a Sants (Barcelona). Representant la Societat de forners de Sants va participar en el 1er Congrés de la Federació de Forners, celebrat a Barcelona els dies 28, 29 i 30 de setembre de 1873, en el decurs del qual va exercí de President de la Mesa en la 1ª sessió i de Secretari en la cinquena. A més va ser elegit per formar part de la Comissió Pericial de la Federació.

Rosés, Joan. Boter a El Masnou. Capçalera del Reglament dels Boters (Tarragona, 1882)Representant els boters d’aquesta localitat va assistir al novè Congrés de la Federació d’Oficials Boters (FOB), celebrat a Reus de l’ú al 7 de desembre de 1881, on exercí de Secretari de la Mesa en la sisena sessió. També va formar part de la Comissió que revissà l’estat de comptes de la Federació. Amb la mateixa representació va assistir al desè Congrés de la Federació, celebrat a Tarragona del 6 al 12 de novembre de 1882, on exercí de Secretari de la Mesa de la desena sessió i va formar part de la Comissió que elaborà el dictamen sobre “Reforma dels Estatuts”.

Rosich, Jaume. L'any 1921 exercia de President de la Federació Sindical Catòlico-Agrària de Girona.

Rosich Armora, Ramon. Flix, 1908 – Tarragona, 1942. Militant de la CNT. Metal·lúrgic. Va formar part del Comitè de defensa de Flix durant la guerra civil. Després de la guerra va ser afusellat pels franquistes.

Rosquillas Magrinyà, Jaume. >Barcelona, 1901 - Mèxic, 1976. Anarcosindicalista. Paleta. Maçó. Conegut com Jaume R. Magrinyà. L’abril de l’any 1920, vivint a Tarragona participà en el 1er Congrés provincial de Tarragona de la CNT, impulsat per Eusebi Rodríguez Sala i Formós Plaja. El 1925 participà en el grup format als voltants del setmanari "El Productor", promogut per Manuel Buenacasa, a Blanes. El 1926, en plena dictadura del general Primo de Rivera, hagué d’exiliar-se a França. Tornà l’any 1929 i s’establí a Mataró. L'any 1930 era Secretari del comitè de la CRTC. Assistí al tercer congrés de la CNT, celebrat a Madrid el 1931, representant el Sindicat de la Construcció de Mataró, on actuà de secretari de la novena sessió. Va formar part del comitè nacional de la CNT (1932). L’any 1933 era President de l’Ateneu de Divulgació Social a Mataró. L’any 1936 tornà a formar part del Comitè de la CRTC. L'octubre d'aquest mateix any formà part del Consell Municipal de Barcelona, en representació de la CNT. Després fou nomenat comissari de Transports de Guerra de l'exèrcit de l'Est. En acabar la guerra s’exilià a França i el 1941 a Mèxic. És autor (juntament amb Bernat Pou) d'Un año de conspiración (antes de la República) (1933). Col·laborà amb diverses publicacions, d'entre les quals citem "Albada" de Mataró (1931) i "Acción Social Obrera" de Sant Feliu de Guíxols.

Rost, Esteban. Militant de la CNT a Manresa. Representant les Federacions comarcals de Manresa (sic) i Berga (sic) va participar en el 3er Congrés de la CNT, celebrat a Madrid el juny de 1931.

Roura, Francesc. Pagès a Besalú. En l’assemblea constitutiva de la Federació Sindical Acció Social Agrària de les Terres Gironines, celebrada a Banyoles els dies 15 i 16 de maig de 1932, va ser elegit Vicepresident de la Junta Directiva de la nova organització sindical.

Roura, Joaquim. Militant de la CNT. Fou un dels signants del Manifest Trentista (agost de 1931).

Roura, Vicente. El setembre de 1871 era Vocal de la Societat de Teixidor a mà de la Nación Española (sic) a Rubí.

Rourell, Joan. Boter a Tarragona. El juny de 1870 formava part de la Junta de la Societat de Boters de Tarragona.

Rovira, Antoni. Boter a Barcelona. Representant la secció de la FOB d’aquesta ciutat va participar en la Conferència que la Federació d'Oficials Boters celebrà a Sant Martí de Provençals el 26 de gener de 1894, en el qual exercí de Secretari de la Mesa en la cinquena sessió. Comissionat per la secció de la FOB de Barcelona formà part d’una Comissió per delimitar la demarcació territorial entre les seccions de Barcelona i Sant Martí de Provençals, l’octubre de 1900Segell dels boters de Torredembarra

Rovira, Antoni. Boter a Torredembarra. Representant la secció de la FOB d’aquesta localitat va assistir al XLIII Congrés que la FOB, celebrat a Vilafranca del Penedès el desembre de 1918.

Rovira, Cristófol. Camperol al Vendrell. El gener de 1896 va ser elegit Vicesecretari de la secció local del Vendrell de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA).

Rovira, Cristòfol. Fuster a Sitges. L'abril de 1907 va ser elegit Vocal de la Societat de Fusters de Sitges, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Rovira, Fèlix. Boter a Vilafranca del Penedès. El març de 1912 era el destinatari de la correspondència de la Federació d'Obrers Boters (c/ Igualada núm. 23).

Rovira, Francesc.  Dirigent de la Societat Obrera dels Mitgers de Barcelona. Signant del Manifest "Las Clases trabajadoras Asociadas a los Diputados a Cortes y Particularmente a los de la antigua Catalunya". (Barcelona, febrer de 1841). El març següent formava part de la Junta Central Directiva de les Associacions de Socors Mutus.

Rovira, Francesc. Representant la Secció de L'Arbós va participar en el tercer congrés de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola, celebrat al Vendrell els dies 5 i 6 de gener de 1896.

Rovira, Jaume. Dirigent de les Tres Classes de Vapor de Vilanova i la Geltrú. Participà en la vaga tèxtil de març a maig de 1871, i formà part de la comissió de treballadors que negocià amb els empresaris les reivindicacions obreres d’aquella vaga.

Rovira, Joan. Adobador a Valls. El maig de 1902 formant part del Consell de la Federació Obrera de Valls, va intervenir en el míting commemoratiu del Primer de maig.

Rovira, Joan. Militant de la CNT. Representant la Societat Obrera d'Oficis Varis "Arte, Libertad, Progreso" de Sant Feliu de Codines, va assistir al congrés obrer que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre-novembre de 1910).

Rovira, Joan. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), representant el Sindicat dels Cilindradors de Barcelona. Fou membre de la comissió encarregada de reformar els estatuts de la CNT.

Rovira, Joan.  Comissionat de la Societat de Protecció Mútua de Vic, el 1842.

Rovira, Joan. Militant de la CNT a Barcelona. Representant el Sindicat dels Cilindradors de Barcelona, va assistir al 1er congrés de la CRTC (el Congrés de Sants), celebrat a Barcelona els dies 30-31 de juny i 1 de juliol de 1918. Formà part de la comissió encarregada de reformar els estatuts de la CRTC. Pocs dies després d’acabat el Congrés va ser elegit Vocal del Comitè de la CRTC. L’octubre següent va ser substituït per Salvador Ferrer del Sindicat de Tintorers.

Rovira, Jordi. Dirigent Obrer a Barcelona. El setembre~octubre de 1916 substituí Josep Roca en la secretaria general de la Federació Nacional de l'Art Tèxtil i Fabril d'Espanya.

Rovira, Josep. Tintorer a Barcelona. Representant la Societat de Tintorers de Barcelona i la d'Igualada va assistir al primer congrés obrer d'abast estatal, celebrat a Barcelona el juny de 1870.

Rovira, Josep. Dirigent obrer a Vilanova i la Geltrú. L’any 1885 exercia de Comptador de la Comissió Pericial de la Federació d’Oficials Boters (FOB). Amb aquesta representació participà en el tretzè Congrés de la FOB celebrat a Vilanova del 9 al 15 de juny de 1885, on exercí de Secretari de la Mesa en la sessió inaugural i també en la tercera sessió. El gener de 1913 essent President de la Societat de Boters de Vilanova, intervingué en un míting sindicalista celebrat al Teatre Bosc de l'esmentada ciutat.

Rovira, Josep. Vidrier a Barcelona. L'any 1901 era el President de la Societat d'Obrers Vidriers "La Unión" de Barcelona.

Rovira, Josep. Dirigent obrer a Vilafranca del Penedès. Representant la Federació Local de "Solidaritat Obrera" de la citada localitat, va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910).

Rovira, Josep. Boter a Barcelona. El febrer de 1924 exercia de Secretari 2on de la secció de la FOB de Barcelona.

Rovira, Miquel. Vidrier a Badalona. L'any 1915 formà part del primer Comitè de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers. En representació d'aquest Comitè va assistir al Congrés extraordinari que la Federació va celebrar a Barcelona del 8 al 10 de desembre de 1916.Portades de cngresos de boters

Rovira, Pere. Boter a Sant Martí de Provençals. Representant els boters d’aquesta localitat va participar en el desè Congrés de la Federació d’Oficials Boters de la Nació Espanyola, celebrat a Tarragona del 6 – 12 de novembre de 1882, on exercí de President de la Mesa en la quarta sessió i va formar part de la Comissió que elaborà el dictamen sobre “Reforma dels Estatuts”. Amb la mateixa representació va participar en el XV Congrés de la FOB, celebrat a Sants el maig de 1887. Exercí de Secretari de la Mesa en la cinquena sessió i de President en la catorzena. A més va formar part de la comissió que revisà els comptes de la Federació. També va assistir al XVII Congrés, celebrat a Barcelona el maig de 1889. Va formar part de la comissió que va dictaminar sobre el tema “¿Es o no conveniente adherirnos a la Unión Nacional de Sociedades de Resistència?”. Exercí de President de la Mesa en la quarta sessió i en la dotzena. Així mateix va participar en el XIX Congrés (Sant Martí de Provençals, abril de 1891), formant part de la Comissió que revisà el Reglament d’Invalidesa federatiu i va presidir la Mesa de la desena sessió. Després del XXI Congrés, celebrat a Tarragona l’abril de 1893, va formar part de la Comissió Pericial de la Federació, i representant aquesta comissió presidí la sessió d’obertura del XXII Congrés, celebrat a Sant Martí de Provençals del 9 al 16 d’abril de 1894. L’abril de 1901 va participar en el XXIX Congrés celebrat a Reus, on va presidir la Mesa de la tercera sessió i juntament amb el delegat de Vilanova i la Geltrú, Ildefons Altés, van presentar, a l’última sessió del Congrés, una proposició per defensar que els fons de les caixes de resistència no es fessin servir per facilitar diners a la Comissió Pericial.

Rovira, Pere. Boter a Barcelona. El setembre de 1924 era Secretari de la Societat d’Obrers Boters de Barcelona. Representant aquesta societat va assistir a la Conferència que la Federació d’Obrers Boters celebrà a Tarragona el dia 26 de setembre de 1926. El novembre de 1926 exercia de Secretari de la secció de la FOB de Barcelona. També va participar en el nomenat com XLIX Congrés de la FOB (només hi van assistir nou delegats) celebrat a Reus els dies 13 i 14 de maig de 1929, on formà part de la ponència que dictaminà sobre “Modo y forma de reorganizar la Federación” El febrer de 1930 tornà a ser Secretari de la secció de Barcelona, i com a tal signà l’escrit dirigit a la Comissió Pericial de la FOB, comunicant que la secció de Barcelona no ingressava a la UGT, per la qual cosa la secció va ser excluïda de la Federació.

Rovira, Pere. Pagès a Banyoles. Representant el sindicat local de Banyoles va participar en la constitució de la Federació Agrària Social Obrera de Banyoles, impulsada per la Unió Socialista de Catalunya, (Banyoles, 15 de setembre de 1933).

Rovira, Ramon. Boter a Vilafranca del Penedès. L’any 1887 exercia de Secretari de la secció local de la Federació d'Oficials Boters (FOB).

Rovira Alsina, Joan. ? - +Barcelona, 1920. Militant de la CNT a Barcelona. President del Sindicat Únic d’Arts Gràfiques de la CNT. Fou assassinat en l’època del pistolerisme, per la banda del Baró de Koening.

Rovira i Bori, Esteve. Barcelona, 1904 – Mèxic, 1962. Militant de la UGT. Treballador als ports de Barcelona i de Palamós. El juliol de 1930 formava part del Sindicat de Carregadors i Descarregadors del port de Barcelona. Publicà articles als periòdics “La Señal”, “La Internacional”, “Tribuna Socialista”, i “Justicia Social” L’any 1934 fou un dels organitzadors de la UGSOC. Després dels fets del Sis d’Octubre de 1934 hagué d’exiliar-se. Marxà a Bèlgica. El juliol de 1936 s’afilià al PSUC. L’any 1939 s’exilià a Mèxic.

Rovira Recort, Rafael. Torredembarra, 1894. Militant de la CNT. a Vilanova i la Geltrú. Ferroviari. El gener de 1932 era vicepresident de la junta de la Subsecció de Vilanova de la Federació Nacional de la Indústria Ferroviària (FNIF) (CNT). El febrer següent va substituir Pere Pujol en la presidència de la subsecció. Fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 2 de febrer de 1938 fins el gener de 1939.

Rovira Ribé, Antoni. Tarragona, 1884. Forner a Tarragona. En nom de la Comissió organitzadora de la Societat d’Oficials Forners de Tarragona, firmà el Reglament presentat al Govern Civil el setembre de 1919. Dos anys després uns nous estatuts, també signat per Antoni Rovira, es tornaven a presentar al Govern Civil.

Rovira, Sans, Joan. Camperol a Calafell. El març de 1919 va ser elegit Secretari de la primera junta de la Societat d’Obrers Agricultors de la citada localitat.

Rovirosa, Antoni. Camperol a Calafell. Representant la secció local de Calafell va participar en la tercera Conferència de la FOA celebrada a Vilanova i la Geltrú el dia 14 de maig de 1896.

Rovirosa, Antoni. Fuster a Sant Andreu de Palomar. El juny de 1907 exercia de President de la Societat de Fusters, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya. Representant aquesta Societat va participar en l'Assemblea general de la Federació celebrada a Badalona el setembre de 1909, en la qual va formar part de la Comissió revisadora dels comptes.

Rovirosa, Cristòfol. Boter a Sitges. Representant la secció sitgetana va participar en el desè Congrés de la FOB, celebrat a Tarragona del 6 al 12 de novembre de 1882, on actuà de Secretari de la Mesa en la quarta i en la tretzena sessió, a més va formar part de la Comissió dictaminadora dels nous estatuts de la Federació. Dibuix de Guillem Rovirosa

Rovirosa Albet, Guillen. Vilanova i la Geltrú 1897 - Madrid, 1964. Tècnic en electricitat. L'any 1936, en plena guerra civil,  fou elegit president del Comitè obrer de l'empresa "Rifà Anglada" de Madrid, on treballava de director tècnic. L'any 1939 fou empresonat per haver estat membre d'aquell Comitè obrer. Va estar dos anys empresonat. En temps de la dictadura franquista (l'any 1946) fundà la Hermandad Obrera de Acción Católica (HOAC), que tenia com a objectius Difondre en tot l'àmbit de la nació, entre la classe obrera, un alt ideal de conquesta espiritual del poble per a Crist i de conquesta social d'un sa benestar per a tots. Fou l'iniciador del Comunitarisme. L’any 1957 va ser atropellat per un tramvia, i se li amputà una cama, llavors va anar a viure a Montserrat. És autor de Cooperativismo Integral (1959). El Primer Traidor Cristiano, Judas de Keriot, el apóstol (1962). El Primer Santo Cristiano, Dimas el ladrón. (1962). ¿De quién es la Empresa?. Editorial ZYX. Madrid, 1964. Manifiesto Comunitarista. Editorial ZYX. Madrid, 1966.
Nota: Sobre Guillem Rovirosa cal consultar el llibre de Xavier Garcia: Rovirosa Comunitarisme integral: la revolució cristiana dintre del poble. Editorial Pòrtic. Barcelona, 1977.

Rovirosa i Susana, J. El maig de 1933 era el Secretari de l'Associació d'Obrers de "Productos Pirelli, S.A", de Vilanova i la Geltrú

Royo Recasens, Josep. Milità a la UGT a Vallmoll. Camperol. El 10 de desembre de 1936 va ser elegit vice-secretari de la Junta directiva de la Societat d’Oficis Varis de Vallmoll, adherida a la UGT.

Rubau Donadeu Corcellés, Josep. Figueres (Alt Empordà), 1841 - Madrid, 1916. Es traslladà a viure a Barcelona on el 1863 fundà el periòdic "El Debate". Implicat en els moviments revolucionaris del 1866, fou detingut i empresonat. Acompanya a Fanelli en la seva visita de 1868-69, i participà en el congrés obrer de juny de 1870 constitutiu de la FRE de l'AIT. Alineat amb el republicanisme radical, fou diputat a Corts per Sant Feliu de Llobregat (1872-73).

Rubau Donadeu Corcellés, Juli. Fou un dels signants del Manifest dels Demòcrates Socialistes Barcelonins (10-06-1864). A la seva casa de Madrid Fanelli féu les primeres reunions que dugueren a la creació del nucli organitzador de l'Aliança Democràtica a Madrid el 1869. Fou vocal del primer comitè de la FRE de l'AIT, encarregat de la Comissió de Correspondència, gener de 1870. Segell UGT Manresa

Rubinat, Manel. El 15 de novembre de 1931 va ser elegit Vocal del Sindicat de Professions i oficis varis de la UGT de Manresa.

Rubinat Grau, Jaume. ? - Barcelona, 1922. Militant de la CNT a Barcelona. Representant el sindicat de Fonedors de Bronze de Barcelona, va assistir al Congrés de Sants (Barcelona, juny-juliol de 1918). Membre del comitè del Sindicat Metal·lúrgic, va ser assassinat per elements dels "Sindicats Lliures" el 18 d'octubre de 1922.

Rubió, Llorenç. Boter a Les Corts (Barcelona). Representant la secció de Barcelona va participar en el 2on Congrés de la Federació d’Obrers Boters de la FRE de l’AIT, on formà part de la comissió que dictaminà sobre “Abolición de todo trabajo a destajo”. Exercí de Secretari de la Mesa en la tercera sessió. També en la sisena. També va formar part de la Comissió que confeccionà la "Tarifa de preus" de la mà d’obra. Representant la secció de Les Corts, va assistir al XIX de la FOB celebrat a Sant Martí de Provençals l’abril de 1891, però la seva credencial va ser impugnada pel delegat de Reus, Colom, i també pels de Sant Martí de Provençals, acusant la secció de Les Corts de no complir els acords federatius. En el decurs de la segona sessió va abandonar el congrés.

Rubio, Palmira.  Militant de la CNT del Sindicat Tèxtil d'Igualada. L'any 1931 fou membre del Comitè Local. Col·laborà al periòdic "El Sembrador".

Rubio García, Joaquim. Militant de la CNT a Barcelona. President del Sindicat d'Aigua, Gas, Electricitat i Combustible de Catalunya (octubre de 1938). Fou assassinat essent comissari d'una companyia de l'exèrcit republicà.

Rubiralta, Manuel. Secretari de la Societat d'obrers Fusters de Manresa (novembre de 1890). Càrrec que compartia amb Pau Ferrer.

Rucosa, Ramon. Militant de la UGT a Barcelona. Treballador del tèxtil. Representant el Sindicat Fabril de Barcelona va assistir al tercer congrés de la Federació Nacional d’Obrers de l’Art Tèxtil de la UGT, celebrat a Barcelona els dies 6 i 7 de gener de 1930, on formà part de la ponència sobre Propaganda i Comitès paritaris.

Rueda Contreras, Salvador. Fotografia de Salvador RuedaMilitant de la CNT a Tarragona. Ferroviari. Representant la CNT va formar part del Comitè Antifeixista tarragoní, constituït el 6 d’agost de 1936, com a President de la Comissió de Proveïments. En formar-se un nou consistori el 22 d’octubre de 1936, va ser nomenat Conseller de Proveïments. L’abril de 1937 fundà la Cooperativa Popular de la CNT a l’església de Sant Joan. El setembre de 1937 s'incorporà a l’exèrcit de la República.

Rueda López, Enric. Militant de la CNT a Barcelona. Andalús de naixement fou un dels organitzadors de la vaga dels metal·lúrgics de Barcelona, l'any 1910. El 1917 formà part del comitè de la CRTC que organitzà el Congrés de Sants. Representant la Societat de Lampistes va assistir al citat Congrés (Barcelona, juny-juliol de 1918), on intervingué en el míting de clausura, amb Salvador Seguí, Ángel Pestaña i Ricard Fornells. Arran de la repressió per la vaga de La Canadenca (1919) fou empresonat en el cuirassat "Pelayo". Assistí al ple regional de Barcelona de 1920. Fou un dels 36 cenetistes represaliats per Martínez Anido el novembre de 1920 (deportat amb el vaixell "Giralda" al castell/presó de Mola de Maó). S’adherí al Partit Sindicalista i fou administrador del periòdic "Mañana" (1937)

Ruiz, Domènec. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (Barcelona, juny de de 1918), representant els Fusters de Blanes.Segell de la Federació Catalana de Banca

Ruiz Gaja, Eduard. President de la Federació Catalana d’Empleats de Banca i Borsa (1931). Fou l’impulsor que aquesta federació (amb prop de 4.000 afiliats) s’integrés a la UGT el novembre de 1933 (Congrés de Terrassa, 1933).

Ruiz Martínez, Nicanor. Militant de la CNT de Sitges. Afusellat pels franquistes el 18 d'abril de 1939.

Ruiz Ponseti, Estanislau. Maó, 1889 - Mèxic, 1967. L'any 1920 participà en la creació del Sindicat General de Tècnics de Catalunya i el 1932 en la Federació d'Empleats i Tècnics de Catalunya, de la que en seria president l'any 1933. Membre fundador de la Unió Socialista de Catalunya, fou diputat al Parlament Català (1932). El 1933 formà part del Front Obrer Català contra la Vaga Forçosa. Representant al PSUC fou Conseller de Proveïments del Govern de la Generalitat de Catalunya (31-07-36 al 06-08-36) i després membre del Consell d'Economia i del Comitè de Milícies Antifeixistes. Col·laborà a diverses publicacions. Exiliat a Mèxic el 1939, l'any 1954 fou elegit vicepresident segon del Parlament Català a l'exili. És autor de L'aplicació del Decret de Col·lectivitzacions i control obrer (1937). Les empreses col·lectivitzades i el nou ordre econòmic (1937).

Ruiz Vinuesa, Antoni. Militant de la CNT de Vilanova i la Geltrú, afusellat pels franquistes el 26 de juny de 1940.Segells ebenistes

Rull, Joan. Representant la Unió Obrera de constructors de llits tornejats en fusta de Barcelona, va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre-novembre de 1910).

Rullo, Joan. Boter a Tortosa. Representant la secció dels boters d’aquesta localitat va participar en el XXX Congrés de la FOB, celebrat a Barcelona el juny de 1902.

Rumia, Mateo. (Veieu Romià, Mateu)

Rusiñol, Miguel. El setembre de 1871 era Vocal de la junta de la Societat de Teixidor a mà de la Nación Española (sic) a Rubí.

Sabadell, Andreu. Dirigent obrer i polític a Barcelona. L’any 1934 era secretari de la secció de Barcelona del Sindicat Regional de la Indústria Fabril i Tèxtil de Catalunya. Militava al BOC i al POUM. Col·laborà a “La Batalla”. El juliol de 1936, en esclatar la guerra, marxà al front d’Osca, on morí en una acció de guerra l’octubre següent.

Sabadell, Joan. Camperol a Sants (Barcelona). El gener de 1873 exercia de Secretari-corresponsal de la Unió dels Treballadors del Camp d’Espanya.

Sabadell, Josep. Camperol a Vilanova i la Geltrú. El 12 de gener de 1896 va ser elegit Vicepresident de la secció de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Española (FOA) de Vilanova i la Geltrú.

Sabanich, Juan. L’agost de 1871 formava part de la Junta directiva de la Societat de Teixidors a mà de Torelló.

Sàbat Romagosa, Francisco. Terrassa, 1905. Fotografia de Francisco SabatPort Ordaz (Veneçuela), 1999. Militant de la CNT. Va començar a treballar a l’edat de 12 anys i es va afiliar a la CNT l’any 1921. L’any 1923, quan s’inicià la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, era secretari de la Unió Local de la CNT de Terrassa en la clandestinitat. Durant els anys republicans previs a l'inici de la Guerra Civil, va ser redactor de la publicació Brazo y Cerebro.Calçalera del periòdic Brazo y Cerebro Representant el Sindicat del Transport de Terrassa va assistir el Ple de Sindicats de la CRTC (Barcelona, març de 1933). Com a representant dels camperols de Terrassa va assistir al Congrés de Camperols de la CRTC (Barcelona, setembre de 1936), participant en la ponència sobre Col·lectivització del Camp. Durant la guerra col·laborà i dirigí la publicació "Vida Nueva". Va ser regidor de l’Ajuntament de Terrassa, en representació de la CNT, des d’octubre de 1936 fins el juliol de 1937, i alcalde entre abril i maig de 1938. Llavors s’incorporà al front de guerra. El 1939 s'exilià a França i el 1948 a Veneçuela, des d'on participà en la Comissió de Relacions i Solidaritat de CNT–Terrassa. És autor del llibre Los Anarcosindicalistas Terrasenses en el exilio. Editat per l'autor. (Barcelona, 1979).

Sabata, Pedro. Dirigent de la secció de Cintaires de Manresa, l’agost de 1883.

Sabaté, Francesc. Dirigent obrer de la Societat de Teixidors de Seda de Reus, l’octubre de 1868.

Sabaté, Francisco. Treballador a la fàbrica de ciments Fradera de Vallcarca. L'octubre de 1931, va ser un dels signants de l'acord, entre l'empresa Fradera i el Comitè de vaga. Acord que tancava la vaga iniciada el més de setembre.

Sabaté, Jaume. Vidrier a Barcelona. Representant la Unió Vidriera de Barcelona va assistir a la Reunió de Comitè i Delegats de la Federació de Vidriers i Cristallers d'Espanya, celebrada a Badalona el maig de 1916.

Sabaté, Josep, Treballador del Tèxtil a Barcelona. Representà la Societat d'Aprestadors de Barcelona en el 2on Congrés de la Unió Manufacturera celebrat a Igualada el març de 1883. Va formar part de la comissió encarregada de confeccionar una tarifa general de preus de la mà d'obra.

Sabaté, Lluís. Militant de la UGT a Sitges. Representant la secció de Paletes de Sitges va assistir al IV Congrés de la Federació Nacional del Ram de l’edificació de la UGT. (Madrid, 7-8 de setembre de 1928.

Sabater, Josep. Teixidor a Igualada. L'abril de 1881 exercia de Vicepresident de la Societat de Teixidors d'Igualada. En aquesta data es reorganitzà públicament la Societat, que s'havia mantingut clandestina els anys anteriors.

Sabater, Fèlix. Boter a Vilafranca del Penedès. El febrer de 1931 era Vocal de la secció de Vilafranca del Penedès de la Federació d'Obrers Boter d'Espanya (FOB), adherida a la UGT.

Sabater Llirós, Pau. Alguerri (La Noguera), 1884 - Retrat de Pau SabaterBarcelona, 18 de juliol de 1919. Conegut com "El Tero". Militant de la CNT. Tintorer. Essent president de la secció de Tintorers del Ram Tèxtil de Barcelona va ser assassinat per elements de la banda de Bravo Portillo, que fent-se passar per policies el van detenir a casa seva (c/ dos de maig núm. 274), el vespre del 17 de juliol i l'endemà el seu cos va aparèixer amb tres trets a l'esquena. El judici pel seu assassinat es va fer el maig de 1922. L'únic imputat va ser absolt i posat en llibertat. L'escriptor Alfonso Vidal y Planas va novelar l'assassinat de "el Tero" en el llibre Bombas de Odio. (N'hi ha un exemplar a la Biblioteca Pública Arús). El comissari de policia de Barcelona Manuel Gómez Casal, l'any 1931, va publicar un llibre sobre els fets titolat Origen y actuación de los pistoleros en Barcelona 1918-1921, reeditat l'any 1977 per l'editorial Icaria. Ha passat a la història per ser el primer assassinat per la confabulació de pistolers de la banda de l'ex comissari de policia Bravo Portillo amb l’anomenat “Sindicat lliure”.
Més informació a: http://maxaue.wordpress.com/tag/besoncle/

Saborit, Raimundo. Representant la Societat Obrera d'Adobadors, de Barcelona, va assistir al primer congrés d'abast estatal celebrat a Barcelona l'any 1870.

Sabrià, Antoni. Participà en el congrés de constitució de la Confederació Regional de Societats de Resistència -Solidaritat Obrera- (Barcelona, setembre de 1908) representant els treballadors de la fàbrica Pirelli, SA (constructors de fils i cables elèctrics) de Vilanova i la Geltrú.

Sacasa, Magí. Dirigent de la Societat de Protecció Mútua dels Blanquejadors de Barcelona i Vocal de la Junta Central Directiva de les Associacions de Socors Mutus.

Sadurní, Salvador. Treballador del tèxtil a Vilanova i la Geltrú. El juny de 1900 va ser elegit vocal de la junta directiva de la Societat obrera de l’Art Fabril.

Sàez, Aurelio. Militant de la CNT. Assistí al Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), representant el Sindicat de Vidriers de Barcelona.

Sáez Real, Nicanor. Cubillo de Butrón (Burgos), 1898. Militant de la UGT a Vilanova i la Geltrú. Manyà al taller de la companyia ferroviària MZA. El març de de 1930 va ser elegit per formar part de la junta directiva del Consell Obrer local, del Sindicat Nacional Ferroviari (UGT).

Safons, Francesc. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Representant quatre societats obreres de Vilanova: Cables elèctrics -Productos Pirelli, S.A.-, La Emancipadora, Obrers forners i el Sindicat únic de la construcció, va assistir al 2on Congrés Confederal de la CNT (Madrid, 10 - 17 de desembre de 1919).

Safont, Jaume. Boter a Malgrat de Mar. Representant la secció de la FOB d’aquesta localitat va participar en el XXII Congrés de la Federació, celebrat a Sant Martí de Provençals del 9 al 16 d’abril de 1894, on exercí de Secretari de la Mesa de la tercera sessió. Amb la mateixa representació va assistir al XXIII Congrés de la FOB, celebrat a Reus l’abril de 1895.

Safonts, Josep.  Dirigent obrer. L'any 1842 era President de l'Associació obrera de Socors Mutus de Gràcia (Barcelona).

Sagarra, Francesc. Militant de la CNT a Barcelona. Vocal de la primera junta del Sindicat Únic de la Construcció. Barcelona novembre de 1918.

Sagarra i Boronat, Pere. Vallmoll, 1886 - Chateauneuf-de-Grasse, 1945. Militant de la CNT. Treballar de picapedrer a Barcelona, on una greu malaltia l’inhabilità per treballar. Malaltia que es va agreujar en diferents estades a la presó durant la dictadura del general Primo de Rivera. Visqué entre Barcelona i Vallmoll, localitat on hi va organitzar el Sindicat Únic de Camperols de la CNT. Fou un propagador de la filosofia de la CNT per les comarques de l’Alt Camp i la Conca de Barberà i un dels ferms defensors de la Federació Nacional de Treballadors del Camp (que es va aprovar en el congrés de la CNT de 1931). Tot i la seva formació autodidacta fou un prolífic articulista en la premsa obrera. (Va publicar 233 articles, gairabé tots durant la República).Periòdic Acció Sindical Fundà el periòdic vallenc “Acció Sindical” i a més, amb el pseudònim d’Anteo col·laborà a “Solidaridad Obrera” “Sindicalismo” "Cultura Libertaria" (Barcelona 1931-33), també a "El Trabajo" (Manresa, 1931-34), i a “Acción Social Obrera” de Sant Feliu de Guíxols. En tots els seus treballs pregonà els problemes del camp català, explicant també les solucions des de la perspectiva cenetista. En l’escissió de la CNT de l’any 1931Periòdic Cultura Libertaria es decantà per la fracció Trentista. Després de l’aixecament militar del juliol de 1936, impulsà les col·lectivitzacions. Fou sots-delegat d’Economia, a l’Alt Camp, en el Govern de la Generalitat (gener-juny de 1937). Hom li atribueix haver fet front a elements de la FAI que pretenien “detenir” ciutadans de Vallmoll d’ideologia dretana. A finals de 1938 fou nomenat secretari del Comitè Comarcal de l’Alt Camp, en representació del qual assistí al Ple de Camperols de la CNT (Barcelona, 1938). Dirigí el periòdic de Valls "Acció Sindical". És autor del llibre La República y la Reforma Agraria. El problema agrario en España. Tipografía “Cosmos”, Barcelona, 1932.

Sagol, Jacint. Boter a Malgrat de Mar. Representant la secció de la FOB d’aquesta localitat va participar en la Conferència que la FOB celebrà a Sant Martí de Provençals el 26 de gener de 1894, en el qual exercí de Secretari de la Mesa en la tercera sessió

Sagrera, Francesc. Fuster a Palafrugell. El setembre de 1907 era el destinatari de la correspondència (c/ Ample, 22) dirigida a la Secció de Palafrugell de la Federació Obrera del Ramo Elaborar Fusta d'Espanya.

Sagrera Argemí, Genís. Militant de la CNT, del Bloc Obrer i Camperol i del POUM a Barcelona. Minervista. El març de 1930 va participar en l'Assemblea dels treballadors d'Arts Gràfiques, Paper, Cartró i Similars de Barcelona, convocada per a la reorganització del Sindicat i reingressar a la CNT. En el decurs de la citada assemblea va ser elegit per formar part de la Junta del Sindicat. L'abril de 1931 va ser elegit vicepresident del Sindicat, i el novembre següent va ser cessat per la majoria anarquista. El setembre de 1933 Sagrera i 14 treballadors més van ser expulsats del Sindicat d’Arts Gràfiques de la CNT, acusant-los de “Trentistes”. Llavors els expulsats van constituir el Sindicat de la Indústria Gràfica i Similars, i Sagrera va ser elegit President, amb Adolf Bueso de Secretari.

Sagués, Antoni. El 1887 fou president de Les Tres Classes de Vapor. Signant dels acords amb la patronal que posaren fi a la vaga general de Manresa del 1890. Aquest mateix any participà en la fundació del Partit Socialista Oportunista del qual en fou membre del comitè central.

Sahagun Ruiz, Manuel. Boter a Tarragona. El 15 de juliol de 1919 va ser elegit Comptador de la caixa d’Invalidesa de la Societat d’Oficials Boters de Tarragona.

Sailan Zuzaya, Julià. Militant de la CNT a Barcelona. El dia 2 de gener de 1919, en plena vaga dels tipògrafs, va ser assassinat.

Sala, Antoni. Militant de la CNT i President del Partit Nacionalista Català de Badalona. Morí els primers dies de la guerra civil.

Sala, Elias. L'octubre de 1909 va ser elegit Vocal 2on de la secció de Sant Andreu de la Societat de Fusters "La Fraternidad" de Barcelona, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Sala, Emili. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), representant el Sindicat de Fusters i Ebenistes de Vic.

Sala, Joan. Dirigent obrer de la classe dels Fusters de Barcelona, el 1841.

Sala, Joaquim. Boter a Barcelona. L’any 1873 exercia de President de la secció de Barcelona de la Federació d'Obrers Boters d'Espanya. Segell dels Paletes i Peons de Barcelona

Sala, Joaquim. Representant els Manobres de Barcelona va assistir al Congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910).

Sala, Lluís. Militant del “Radium” a Barcelona. El 3 d’abril de 1932 va ser elegit Comptador del Comitè de la Federació de Sindicats Professionals de Contramestres, Ajudants i Preparadors de Teixits de Catalunya, "Radium".

Sala, Santiago. Milità a la CNT. Com a representant de la comarca del Baix Empordà va assistir al Congrés de Camperols de la CRTC (Barcelona, setembre de 1936), participant en la ponència sobre Col·lectivitzacions al Camp.

Sala, Simó. Boter al Masnou. Representant la secció de boters de la citada localitat va participar en el XVIII Congrés de la FOB, celebrat a Barcelona el juliol de 1890.

Sala (o Salas), Tomás. Militant de la CNT a Barcelona. Perruquer. El 29 de desembre de 1908 va ser elegit vocal del Consell Directiu de la Confederació Regional de Societats de Resistència “Solidaritat Obrera”. Representant la Unió Obrera dels Perruquers i Barbers "El Progreso" de Barcelona, va assistir al Congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va prendre l’acord de constituir la CNT, on fou elegit membre de la Comissió Revisora d'Actes i formà part de la segona ponència, (Barcelona, octubre-novembre de 1910).

Sala i Franqueza, Carles. Milità a la UGT. Representant la Societat de Professions i oficis varis de Barcelona, va assistir al VII Congrés de la Federació Regional (Barcelona, abril de 1930), formant part de la Ponència de Legislació. Després, l’any 1934, formà part de l'escissió de la UGT que va constituir la UGSOC Seguint directrius de la Unió Socialista de Catalunya el maig de 1936 va signar un pacte amb la direcció regional de la UGT, que significava el reingrés dels sindicats escidits. El pacte no es complí i els dirigents de la UGSOC van ser marginats. Segell Indústries elèctriques Manresa

Sala Vilalta, Estanislau. El 22 de gener de 1933 va ser elegit President del Sindicat Obrer d’Indústries Elèctriques de Manresa.

Salas, Josep. Militant del CADCI a Reus. El juny de 1918 exercia de Secretari de la Secció Permanent d'Organització i Treball del CADCI.

Salas Blanch, Joan. Teixidor a Reus. A les primeries de 1864 la forta repressió governamental sobre el moviment obrer el forçà a dimitir del càrrec de President de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus. El juliol de 1871 Tornà a ser elegit President de la Societat de Teixidors. Ho va ser fins el març de 1872. Representant l’Associació de Teixidors de Reus va assistir al Congrés del Centre Federal de Teixidors a Mà de la Nació Espanyola celebrat a Barcelona del 14 al 17 de gener de 1872. L’agost de 1873, com a dirigent de la secció d’Oficis varis de la Federació local de Reus de l’AIT, signà un manifest dirigit als treballadors de la localitat.

Saldaña, Francesc. Boter a Tarragona. Representant la secció dels boters d’aquesta ciutat va participar en el XXX Congrés de la FOB, celebrat a Barcelona el juny de 1902.

Sales, Francesc. Camperol a Vilanova i la Geltrú. El 12 de gener de 1896 va ser elegit Vocal de la secció local de la FOA de la citada localitat.

Sales Amenós, Ramon. Fulleda (Les Garrigues), 1893 - Barcelona, 1936.  Als 15 anys es traslladà a Barcelona on treballà de dependent. El 1918 ingressà al Sindicat Mercantil de la CNT. En desacord amb la ideologia llibertària -ell era carlí i catòlic devot- el desembre de 1919 fundà (amb el suport de la organització Patronal primer i després amb connivència amb el general Martínez Anido)  la Unió de Sindicats Lliures, de la que en fou el primer president. Fou membre de la Lliga Espanyolista (fundada per a combatre el nacionalisme català). La dictadura de Primo de Rivera el designà president del CADCI i en proclamar-se la Segona República, es traslladà a França. Va tornar a Barcelona a principis de 1935 i intentà, sense èxit,  la reorganització del "Lliure" i de la Confederació Nacional de Sindicatos Libres de España. Detingut la primavera de 1936 per conspirar contra la República,  el 19 de juliol  va sortir de la presó. Participà en activitats de sabotatge de la "quinta columna" franquista, però en ser descobert fou detingut i mort.

Saleta, Rafael. Treballador del tèxtil a Mataró. El juliol de 1894 va ser elegit tresorer de la junta directiva de la Societat obrera de Nuadors i Ajudants de Mataró.

Salgas, Rómulo. L'abril de 1870 exercia de Vocal en la juntal de la Societat de resistència, "La Unión Taponera" de Palafrugell.

Salines, Just. Militant de la CNT de Lleida. Membre de l'ajuntament d'aquesta ciutat l'octubre de 1936.

Saló, Antoni. Dirigent del Sindicat d'Arts Gràfiques de la CNT. Militant del BOC i del POUM, fou cap de tallers del periòdic "La Batalla" (1931-32).

Saló, Joan. Militant de la CNT a Sant Pere Pescador. Assistí a la Conferència Regional de la CNT celebrada a Blanes (juliol de 1922).

Saló, Pere. Militant de la UGT a l'Escala. L'any 1936 era el Secretari del Comitè local.

Salomó, Enric. Boter a Barcelona. El febrer de 1924 exercia de Vice-president de la secció de Barcelona de la Federació d'Obrers Boters d'Espanya.

Salud Carreras, Antoni. També se’l cita Salut, Antoni. Militant de la CNT a Barcelaona. Representant el "Centro Obrero de Algeciras" va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910). Fou president del sindicat de pintors “La Nueva Semilla” de Barcelona, en representació del qual va assistir al primer congrés de la CNT (Barcelona, setembre de 1911). Dies després d’acabat el congrés, va ser empresonat amb la resta del Comitè de la CNT.

Salvadó, Josep. Paleta a Tarragona. Fou dels firmants dels estatuts (de la Societat de Paletes de Tarragona) presentats al Govern Civil el 31 de juliol de 1923.

Salvador, Francesc. Militant de la UGT. Secretari d'actes de la Federació Regional de la UGT de Catalunya, l'any 1929. A finals d'aquest mateix any era vocal del comitè de la Federació Nacional d’Obrers de l’Art Tèxtil de la UGT. Va assistir al tercer congrés d'aquesta federació, celebrat a Barcelona els dies 6 i 7 de gener de 1930, on va ser elegit president del Comitè, substituïnt a Joan Fernàndez.

Salvador, Frederic. El desembre de 1870 representava la secció de Sabaters en la Junta de la Federació Local de Girona de la FRE de l’AIT.

Salvador, Manuel. Sabater a Barcelona. En constituir-se la Societat de Sabater de Barcelona, febrer de 1895, va ser elegit vocal de la junta directiva.

Salvador, Miquel. L'any 1871 formava part del Comitè Local de Barcelona de la FRE de l'AIT.

Salvador, Miquel. Militant de la UGT a Vilanova i la Geltrú. Ferroviari. Va participar en el Congrés del Sindicat Nacional Ferroviari de la UGT, celebrat a Saragossa l’any 1926. L’any 1928 formava part del Comitè Nacional del Sindicat esmentat.

Salvador, Norbert. Representant la Unió Obrera de les Arts del Llibre, de Sabadell, va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT.

Salvador Montes, Ramón. Puebla de Arenosa (Castelló), 1898 - ?-?. Militant de la CNT a Badalona. Representant la Federació Local de Sindicats de Badalona assistí al Ple Regional (clandestí) de la CNT, celebrat a Barcelona el desembre de 1920. El 15 d'abril de 1923 fou ferit en un atemptat perpetrat pels anomenats “sindicats lliures” a Barcelona. En el periòdic “La Protesta” de Barcelona, portaveu de la citada organització se li atribueixen diferents atemptats.

Salvador Serrano, Manuel. El gener de 1919, arran de la repressió per la vaga de La Canadenca, fou empresonat al vaixell Pelayo al port de Barcelona. El novembre de 1920 fou deportat amb el vaixell "Giralda" al castell de la Mola de Maó. Fou greument ferit pels pistolers del "Lliure" en un atemptat a Barcelona.

Salvat, Domènec. Boter a Tarragona. Representant els boters d’aquesta localitat va assistir al tretzè Congrés de la Federació d’Oficials Boters (FOB), celebrat a Vilanova i la Geltrú del 9 al 15 de juny de 1885, on exercí de Secretari de la Mesa en la 12ena sessió.

Salvat, Francesc. Boter a Malgrat de Mar. Representant la secció dels boters d’aquesta localitat va participar en el XVII Congrés de la FOB, celebrat a Barcelona el maig de 1889. Com a delegat consultor de la mateixa secció, va assistir al XXIII Congrés de la FOB, celebrat a Reus l’abril de 1895. L'any 1904 exercia de Secretari de la secció dels boters de Malgrat de mar.

Salvat, Jaume. Boter a Reus.Capçalera Reglament d'Invalidesa dels boters En qualitat de delegat consultor de la secció dels boters de Reus participà en el XVIII Congrés de la FOB, celebrat a Barcelona el juliol de 1890. Formà part de la Comissió que va elaborar el “Reglament per a la protecció i socors dels oficials boters, que quedin inútils per al Treball”. Sobre el dictamen de la Comissió va presentar un vot particular, argumentar que calia que la “Caixa d’Invalidesa” es constituís a nivell local i no federal. El seu vot no fou aprovat. Va participar en el XXII Congrés de la Federació, celebrat a Sant Martí de Provençals del 9 al 16 d’abril de 1894, on exercí de Secretari de la Mesa en la desena sessió i va formar part de la comissió que dictaminà sobre la Reforma dels Estatuts.

Salvat, Josep. L’abril de 1909 formava part, com a vocal, de la Junta de la Confederació Regional de Societats de Resistència -Solidaritat Obrera- de Barcelona.

Salvat, Josep. Militant de la CNT a Barcelona. Treballador de l'Art Fabril i Tèxtil. Participà en l'Assemblea de reorganització de l'Art Fabril celebrada a Barcelona el 14 de març de 1930. En el decurs de l’assemblea va ser elegit per formar part de la nova Junta provisional que havia de reorganitzar els treballadors del tèxtil i reingressar a la CNT. El juliol de 1931 va ser comissionat pel Sindicat Fabril i Tèxtil de Catalunya de la CNT, per negociar amb la patronal del sector unes noves bases de treball pel sector.

Salvat Vendrell, Pere. ?, – Barcelona, 1921. Essent president del Sindicat Lliure del Ram de l’Aigua de Barcelona, va ser ferit greument en un atemptat el 29 de novembre de 1921, a conseqüència del qual va morir dos dies després.

Salvatella Llorens, Andreu. Militant de la FOSIG i de la UGT. President del Sindicat "L’Artística culinària" (adherit a la FOSIG) des del 1925. El gener de 1936 fou elegit tresorer de la FOSIG. Quan la FOSIG s’integrà a la UGT, representà la Federació en el Comitè de Catalunya.

Salvatella i Prujà, Jacint. Banyoles, 1898 – Prada de Conflent, 1975. Camperol a Banyoles. Milità a la Unio de Rabassaires. El maig de 1931 va formar part del nucli fundador del sindicat de pagesos Acció Social Agrària. Va ser president de la secció de Banyoles. Representant aquest sindicat el setembre de 1933 va participar en la constitució de la Federació Agrària Social Obrera de Banyoles, impulsada per la Unió Socialista de Catalunya. Durant la guerra civil va ser regidor municipal de l’agost de 1937 fins el setembre de 1938, en representació de la U de R.

Salvati i Rosic, Gabriel. Militant de la UGT a Tarragona. El maig de 1936 va ser elegit vocal del comitè del Sindicat de Defensa Marítima de Tarragona (UGT).

Salvia, Salvador. Representant els Tapisers i Estampadors de paper pintat de Barcelona va assistir al primer congrés del la Unió d’Obrers Constructors de la FRE de l’AIT (Barcelona, 25 i 26 de març de 1871).

Salvó, Maria.  Sabadell, 1921. Fotografia de Maria SalvóA finals de 1936 s'afilià a la UGT i després a la JSUC. El 1939 hagué d'exiliar-se a França, d'on en fou expulsada. Residí clandestinament a Bilbao fins el 1941 quan la van descobrir. Un tribunal militar la va condemnar a 30 anys de presó. Romangué empresonada fins el 4 de setembre de 1959.

Sallan, Julià. Membre de la CNT. Tipògraf anarquista. En mig d'una vaga a Barcelona el 1919 fou assassinat.

Sallarés, Narcís. Fuster a Terrassa. L'abril de 1907 va ser elegit Secretari d'interior de la Societat de Fusters de Terrassa, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Sallén, Pere. Militant de la CNT a Barcelona. El dia 9 de juliol de 1930 va ser elegit Comptador de la Secció del Ram de l'Aigua del Sindicat de l'Art Fabril i Tèxtil de Barcelona, de la CNT. Uns dies després en l'Assemblea general, per a la reorganització del Sindicat de l'Art Fabril, celebrada el dia 18 de juliol de 1930, va ser elegit Vicesecretari de la junta del Sindicat.

Sallent, Josep. Forner a Sabadell. Representant la Societat de forners d’aquesta ciutat va participar en el 1er Congrés de la Federació de Forners, celebrat a Barcelona els dies 28, 29 i 30 de setembre de 1873, en el decurs del qual va exercir de Secretari de la Mesa en la 1ª sessió i de President en la cinquena.

Sallés i Gusi, Vicens. El 26 de desembre de 1927 va ser elegit Vice-secretari del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria de Terrassa.

Sallés i Figueres, Jaume. (veieu Sellés i Figueres, Jaume).

Samà, Josep. Boter a Vilanova i la Geltrú. Representant la Societat de Boters de Vilanova va participar en el novè Congrés de la Federació d’Oficials Boters de la Regió Espanyola, celebrat a Reus de l’1 al 7 de desembre de 1881, on axercí de Secretari de la Mesa en la primera sessió. L'any 1892 participà en una suscripció d'ajut per al presos anarquistes. Representant la secció de la FOB de Vilanova va participar en el XXII Congrés de la Federació, celebrat a Sant Martí de Provençals del 9 al 16 d’abril de 1894, on exercí de President de la Mesa en la sisena sessió i de Secretari en la novena. A més va formar part de la comissió que revissà els comptes que presentà la Comissió Pericial. Informà al Congrés que l’organització a Vilanova era bona, però que havia molt poca feina. Amb la mateixa representació va assistir al XXX Congrés, celebrat a Barcelona el juny de 1902, on va formar part de la comissió que elaborar un dictamen per presentar la jornada de 8 hores en totes les seccions de la Federació. També va formar part de la comissió que revisà els comptes de la Federació. A més presidí la Mesa de la vuitena sessió. L'any 1905, signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova.Segell de la Societat d'Obrers de la Fusta. Tarragona, 1921

Samper Curull, Joan. Fuster a Tarragona. El 28 de juliol de 1921 va ser elegit Comptador de la Societat d'Obrers de la Fusta de Tarragona.

Samsó, Ferran. L'any 1873 militava en la secció barcelonina de la FRE de l'AIT.

Sanabra, Rafael. Camperol al Vendrell. El dia 20 de juny de 1895 va ser elegit Vocal de la secció local de la FOA al Vendrell. Mesos després, el gener de 1896 va ser elegit Vicepresident.

Sanabras Vilella, Josep. Dirigent obrer a Tarragona. El 22 d’octubre de 1922 va ser elegit Comptador de la Federació Obrera Local.

Sanahuja, Josep. Militant de la CNT a Valls. Rajoler. El maig de 1931, representant els Rajolers en la constitució del Consell directiu del Sindicat de Treballadors Industrials de Valls, va ser elegit Vocal-bibliotecari del Consell. Aquest sindicat s’adherí a la CNT.

Sanahuja i Güell, Jaume. Representant la Secció de Lleger va participar en el tercer congrés de la FOA (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896).

Sanahuja Pons, Josep. Militant de la CNT a Terrassa. Del sindicat Fabril i Tèxtil. Representant aquest sindicat va assistir a la Conferència de la CRTC celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931. En l’escissió de la CNT de 1932 seguí la fracción Trentista, minoritària a Terrassa, i l’estiu de 1936 passà a militar a la UGT.

Sánchez, Antoni. Militant de la CNT a Badalona, del Sindicat Únic de Productes Químics. L'octubre de 1936 era Comptador del periòdic "Via Libre" de Badalona, portaveu de la CNT i de la FAI.

Sánchez, Avelino. El dia 3 d’agost de 1907 va ser elegit comptador del Consell Directiu de la Federació Local de Societats de Resistència "Solidaritat Obrera" de Barcelona, en representació de la Societat de Perruquers.

Sánchez, Daniel. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat del Ram de la Fusta va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931, on va formar part de la ponència titulada "Sindicats d’Indústria".

Sánchez, Esteban. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat de la Construcció va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931, formant part de la ponència sobre "Local Propi" i també en la de "Borsa de Treball".

Sánchez, Felipe. El juny de 1871 era Secretari de la Societat de Teixidor a mà de la Nació Espanyola a Sant Joan de Vilassar.

Sánchez, Francesc. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Ferroviari. El març de 1934 va ser elegit tresorer de la subsecció de Vilanova de la FNIF (CNT).

Sánchez, Francisco. Mazarrón (Múrcia), 1909 – Rouen (França), 1962. Milità a la CNT a Vilanova i la Geltrú on es traslladà a viure de molt jove. Durant la guerra formà part del Comitè d’empresa de la fàbrica Pirelli. L’any 1939 s’exilià a França. El 1946 s’instal·là a Rouen on participà en la formació de la CNT local.

Sánchez, Jesús. Representant la secció Nord dels Ferroviaris de Barcelona, va assistir al Congrés internacional de la Pau celebrat el 29 d’abril de 1915 a El Ferrol.

Sánchez, José. Internacionalista a Manresa. L’octubre de 1873 era el destinatari de la correspondència que la FRE de l’AIT mantenia amb la Unió local de Manresa.

Sánchez, Pere. El dia 3 d’agost de 1907 va ser elegit vocal de la Comissió de Propaganda del Consell Directiu de la Federació Local de Societats de Resistència "Solidaritat Obrera" de Barcelona, en representació de la Societat de l’Art Fabril i Ram de l’Aigua. En representació dels Tintorers va assistir al primer congrés de la CNT (Barcelona, setembre de 1911).

Sánchez González, José. (Alias, Villalobos Moreno i Constant Leroy). Dirigent de Solidaritat Obrera. Va assistir al Congrés obrer de 1908 que constituir la Confederació Regional de Societats de Resistència – Solidaritat Obrera. Formà part del Comitè de Vaga en la vaga general revolucionària de l'estiu de 1909, els esdeveniments de la qual són coneguts com la Setmana Tràgica. Hom el considera un confident-provocador al servei de la policia.

Sánchez Granados, M. Militant de la UGT. L'any 1931 exercí de Vicepresident de la Federació Local de Barcelona de la UGT.Noa  diari detenció Cayetano Sánchez (1932)

Sánchez Izquierdo, Cayetano. ?, 1891 - Clastres (França), 1968. Militant de la CNT a Barcelona. Representant el Sindicat de la Metal·lúrgica de Barcelona va assistir a la Conferència de la CRTC celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931. Amb la mateixa representació va assistir al tercer congres Confederal de la CNT (Madrid, juny de 1931). L’agost següent exercía de President del sindicat de la Metal·lúrgica.El febrer de 1932 va ser detingut i tancat més d'un mes a la presó de Barcelona per redactar i repartir fulls clandestins cridant a la vaga general convocada pel dilluns 15 de febrer. Exiliat a França l’any 1939, continuà militant a la CNT.

Sánchez Marín, Juan P.    Militant de la UGT. Fou suspès de militància l'any 1926 per enfrontar-se amb la direcció de la Federació Regional, reivindicant una plena autonomia per a la UGT de Catalunya. Representant la Societat de Professions i Oficis varis de Barcelona va assistir al VII Congrés de la Federació Regional (Barcelona, abril de 1930), on formà part de la Ponència que dictaminà sobre el Projecte de la Mútua Obrera Regional. Secretari general de la Federació Local de Barcelona (1931-34), assistí al XVII congrés de la UGT de 1932, defensant una altra vegada (sense èxit) la autonomia de la UGT catalana. El juliol de 1934 s'escindí de la UGT i participà en la formació de la Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya (UGSOC), essent-ne elegit secretari general.

Sánchez Mendia, Domingo. Militant de la UGT a Tarragona. L’abril de 1932 va ser elegit Secretari segon de la Comissió executiva de la “Federació local de Societats Obreres” (UGT) de Tarragona.

Sánchez Rosa, José. Grazalema (Córdoba), 1864. Sevilla, agost de 1936.) Camperol anarquista Va fer servir el pseudònim de Acracio Liberto. Fill d’un sabater. Amb només 14 anys, després de participar en un míting, va ser detingut. Per la seva participació en l’assalt de la població de Jérez de la Frontera, la nit del 8 de gener de 1892, va ser condemnat a cadena perpètua. A la presó de Jerez i Ceuta va fer amistat amb Fermín Salvoechea, el propagandista de l'anarquisme andalús, que esdevindria el seu mentor i el seu mestre. Indultat a principis del segle XX es va dedicar a l’ensenyament dels fills dels treballadors, amb la cobertura legal de la seva companya Ana Villalobos Horrillo, mestra amb títol. Representant les organitzacions andaluses va participar en el Congrés anarquista de Madrid, l’any 1901. L’any 1910 s’afincà a Sevilla. Entre 1912 i 1913 va acompanyar el Dr. Queraltó en una gran gira propagandística pel centre i nord d’Espanya, mitinejant a Madrid, Valladolid, San Sebastián, Vitoria, Santander i d’altres. Assistí a la Conferència de València del 14 de maig de 1916, organitzada per la CNT. Participà al Congrés de la Pau, celebrat a El Ferrol l’any 1915, representant les organitzacions obreres de Sevilla. L’any 1917 va formar part del Comitè de la CNT de Sevilla. Va formar par dels grups que, després del Congrés de Sants, van recórrer diferents regions d'Espanya per explicar els acords del Congrés. L’any 1919 va ser confinat, amb el Dr. Queraltó, a la localitat extremenya d’Herrera del Duque. Entre 1918 i 1921 va participar en la publicació dels periòdics “El Productor” de Sevilla i “La Anarquía”. Va col·laborar en una infinitat de periòdics obrers i anarquistes, d’entre els quals citem “La Voz del Campesino”, “El Obrero Moderno”(Igualada, 1915) “Tierra y Libertad” de Madrid i Barcelona, entre 1902 i 1917), ”La Voz del Pueblo” de Terrassa, 1911. Va participar en el Congrés extraordinari del Pacte d’Unió i Solidaritat, celebrat a Madrid del 22 al 25 de març de 1925. És autor de molts fulletons doctrinals i propagandístics (que editava des de la seva Biblioteca del Obrero), així com del llibre Abogado del obrero. Sevilla, 1912. Va ser assassinat pels feixistes l'agost de 1936.

Sánchez Rosa, Matías. El 29 d’agost de 1936 va ser elegit Comptador de l’Associació d’empleats i obrers municipals de Terrassa, adherida a la CNT.

Sánchez Sánchez, Moisés. Caricatura de Moisés SánchezMilitant de la UGT a Sitges. El dia 21 d’agost de 1928 va ser elegit pel Sindicat de la Pell de Sitges per representar-los en la Conferència general de la Federació Nacional d’Obrers de la Pell de la UGT. Representant els obrers de les fàbriques de sabates de Sitges va assistir al 16è congrés de la UGT (Madrid, 10-15 de setembre de 1928).

Sánchez Saornil, Lucía. Madrid, 1901.Lucía Sánchez De jove col·laborà a "La Revista Blanca", "Tiempos Nuevos" i "Solidaridad Obrera" de Barcelona. Militant feminista participà en la fundació de "Mujeres Libres" (1936), organització de caire llibertari i feminista. Durant la guerra civil ocupà la secretaria del Consell General de Solidaritat Internacional Antifeixista. Publicà el llibre de poemes El romancero de mujeres libres (1938). L'any 1939 s'exilià a França.

Sancho, Bonaventura. Dirigent obrer a Tarragona. Participà en l’assemblea constituent de la Federació Obrera Local de Tarragona el 12 de setembre de 1911. El tres d’octubre següent va ser elegit Vice-president del Consell de la Federació.

Sancho Ferrer, Miquel. Dirigent de la CNT a Gelida. El maig de 1936 signava una solicitud dirigida a l’Ajuntament de Gelida, demanant permís per celebrar un míting del "Sindicato Único de Trabajadores, en constitución". El míting s’havia de celebrar el dia 30 de maig. Representant la CNT va ser regidor a l’Ajuntament de Gelida entre 1937 i 1938.

Sanero, Ferràn. Treballador del tèxtil a Vilanova i la Geltrú. El juny de 1900 va ser elegit vocal de la junta directiva de la Societat obrera de l’Art Fabril.

Sanfeliu, Estanislau. Dirigent del Sindicat de l’Art Fabril de la CNT a Manresa. El 3 de juny de 1933 presidí el míting d’aquest sindicat organitzat per aprovar les noves propostes de les condicions de treball.

Sangres, Jaume. Assistí al congrés de Solidaritat Obrera de Barcelona de 1910, representant la Unió de Pintors de Sabadell.

Sanjoan, Aleix. Milità a la CNT a Valls. El maig de 1937, representant el sindicat de Funcionaris municipals, formava part de la Federació local de la CNT de Valls.

Sanjuan Cueto, Mariano.  Mequinensa, 1905 - Bédarieux, França, 1987. Militant de la CNT. Amb 22 anys emigrà a Catalunya. L'any 1930 fou elegit comptador del Comitè local de la CNT de Gavà. S’exilià a França l’any 1939.

Sanmartín, Antonio. Anarcosindicalista a Barcelona. Envernissador. El maig de 1930 va presidir l’assemblea del Sindicat del Ram de la Fusta de Barcelona, encaminada a la reorganització del Sindicat. Representant aquest Sindicat va participar en la Conferència de la CRTC del 31 de maig-1 de juny de 1931 a Barcelona, en el Ple de Sindicats de la CRTC (Barcelona, agost de 1931) i en el Ple Regional de la CRTC del març de 1933 a Barcelona.

Sanpere, Pau. Assistí al congrés obrer de Barcelona de 1870, representant els Teixidors de Llana de Sabadell.

Sanpons, Antoni. Vocal de la junta directiva de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona. Assistí al congrés obrer català de Barcelona de 1868.

Sanromà, Daniel. Milità a la CNT a Valls. El maig de 1937, representant el sindicat de Funcionaris municipals, formava part de la Federació local de la CNT de Valls.

Sans, Andreu. President de la Federació obrera de Tarragona l'any 1902. El mes de maig va obrir el míting commemoratiu del Primer de Maig.

Sans, Antoni. L'any 1869 fou membre de la junta directiva de les Tres Classes de Vapor (secció de teixits) de Vilanova i la Geltrú.

Sans, Concepción. Militant de la UGT a La Riba (Alt Camp). El juny de 1933 va ser elegida Vicesecretària del Sindicat de Professions i Oficis varis de La Riba.

Sans, Eduard. Militant de la CNT a Barcelona. El dia 6 de juliol de 1930 va ser elegit Tresorer de la Secció de Gènere de Punt del Sindicat de l'Art Fabril i Tèxtil de Barcelona, adherit a la CNT.

Sans, Joan. L’abril de 1909 figura com a vocal de la Junta de Confederació Regional de Societats de Resistència "Solidaritat Obrera" de Barcelona.

Sans, Josep.  Dirigent de l'Associació de Protecció Mútua dels Faixaires d'Olot (1842).

Sans, Josep.  L'any 1841 exercia de Director segon de la junta de l'Associació Obrera de Protecció Mútua de Canet de Mar.Segell de la Societat de Boters de Reus

Sans, Josep. Boter a Reus. L'any 1931 era Vicesecretari de la Secció de Reus de la Federació d'Obrers Boters d'Espanya (adherida a la UGT).

Sans, Lluís. President de la Unió Local de la UGT d’Alfés, fou assassinat durant la guerra civil.

Sans, Magí. El 12 de gener de 1896 va ser elegit Vocal de la secció de la FOA de Vilanova i la Geltrú

Sans, Maria. Dirigent del sindicat tèxtil "La Constància" de Sabadell. L'agost de 1913 participà en els mítings de la vaga general del tèxtil.

Sans, Martí. Militant del BOC. El 1932 fou membre de la junta del Sindicat Mercantil de la CNT.

Sans, Salvador. Dirigent camperol a Valls. Representà la Federació Comarcal de Valls en el Congrés de la Federació Nacional d’Agricultors, (FNA) celebrat a Saragossa el maig de 1917.

Sans Dedots, Francesc. Biure d’Empordà (Alt Empordà) - De jove anà a viure a Barcelona on, el 1902, participà en la fundació de la Unió Ultramarina de la que en fou president fins el 1906. Col·laborà a "La Defensa", òrgan de l'esmentada Unió.

Sans Lafita, Pere. Assistí al primer congrés obrer d'abast estatal, constitutiu de la FRE de l'AIT, celebrat a Barcelona el juny de 1870, delegat pels Filadors, Jornalers i Teixidors Mecànics de Barcelona.

Sans Orenga, Martí. Barcelona, 1909. Fill del també sindicalista Francesc Sans Dedots, milità en el Sindicat Mercantil de la CNT, del qual en fou president. És autor del llibre Els Treballadors mercantils dins el Moviment Obrer Català. Editorial Pòrtic. Barcelona, 1975. Fotografia Joan Sans Sicart

Sans Sicart, Joan. Barcelona, 1915 - Tolosa de Llenguadoc, setembre de 2007. Als 14 anys començà a treballar i s’afilià a la CNT. L’any 1935 va participar en la fundació de la Federació Estudiantil de Consciències Lliures. El juliol de 1936 s’allistà a la Columna Durruti, però essent mestre va ser destinat a l'escola Salut i Alegria de Badalona. A finals de 1936 va ser cridat a files. Després del seu primer destí fou nomenat Comissari del Batalló de Xoc de la 26 Divisió (antiga columna Durruti), amb la qual va cobrir la retirada dels milers de persones que fugien cap a França. L’any 1939, amb el XVIII Cos d’exercit, s’exilià a França. Col·laborà amb la resistència francesa contra els nazis i després de la guerra continuà militant activament en la CNT. Guardava a casa seva la bandera de la 26ena divisió, successora, com hem dit, de la Columna Durruti. És autor de El dia de les sirenes. El triomf anarquista el 19 de juliol de 1936. Pagès Editors. Barcelona, 2007.

Sansada, Josep.
  Membre de la junta directiva de l'Associació de Socors Mutus de Gràcia (Barcelona) el 1842.

Sansó, Fernando. Paleta a Barcelona. L’agost de 1871 exercia de Secretari de la Unió de Constructors de la Región Española. L’agost de 1872 era el Secretari d’administració.

Sant Escobet, Pere. El 26 de desembre de 1927 va ser elegit Vocal segon del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria de Terrassa.

Santacana, Josep. Militant de la CNT a Barcelona. L'abril de 1918 va participar en l'Assemblea preparatòria per reorganitzar la Federació Nacional d'Adobadors. Assistí al Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), representant el Sindicat d'Adobadors de Barcelona. Després d’aquest congrés va impulsar la constitució del Sindicat Únic del Ram de la Pell. Arran de la repressió per la vaga de La Canadenca fou empresonat en el vaixell "Pelayo" (gener de 1919).

Santacana i Cañellas, Josep. Teixidor a Igualada. Representant dels teixidors en la comissió mixta de fabricants i teixidors, que signaren una tarifa col·lectiva de preus de la mà d'obra, el juny de 1881. En representació dels treballadors del tèxtil d'Igualada i comarca el 28 de febrer de 1882 va signar un nou acord amb els fabricants, que acabava amb la llarga vaga mantinguda pels teixidors, per no haver respectat els empresaris la tarifa pactada el mes de juny anterior.

Santacreu, Bartomeu.  L'any 1856 formava part de la junta de la Societat Obrera dels Paraires de Barcelona.

Santafé Romera, Silvestre. El 29 d’agost de 1936 va ser elegit Vocal de la Junta de l’Associació d’empleats i obrers municipals de Terrassa, adherida a la CNT.

Santaló, Joan. Militant de la UGT. Representant la Societat de Constructors de calçat de Sitges va assistir al VII Congrés de la Federació Regional Catalana de la UGT (Barcelona, abril de 1930), on formà part de la Ponència d’Organització i Propaganda.

Santos Expósito, Eduard. Militant de la CNT/FAI de Vilanova i la Geltrú. Afusellat pels franquistes el 8 de novembre de 1939.

Sanz, Lluís. Militant de la CNT. Representant la Federació Regional de Metal·lúrgics va assistir al primer congrés de la CRTC, el congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918).

Sanz, Miquel. El 29 de sembre de 1908 va ser elegit vocal del Consell Directiu de la Confederació Regional de Societats de Resistència -Solidaritat Obrera-, en representació de la Societat obrera de l’Art Fabril i Ram de l’Aigua de Barcelona.

Sanz García, Ricardo. Canals (País Valencià) 1898. Tolosa de Llenguadoc, 1986.(*) Dirigent anarquista afiliat a Ricardo Sanz Garcíala CNT. Fill d’obrers agricultors, amb 12 anys entrà a treballar en una farinera. L'any 1914 es traslladà a viure a Barcelona. El 1916 o 1917 s'adherí al Sindicat de Tintorers de la CNT. Dominant una notable oratòria, va participar en nombrosos míting i campanyes propagandístiques de la CNT. Formà part del Comitè de Vaga en la vaga de La Canadenca. L’octubre de 1922 participà en la fundació del grup anarquista "Los Solidarios", amb Bonaventura Durruti i Joan García Oliver, entre d’altres. El cop militar de Primo de Rivera el va sorprendre a Saragossa i allí en una reunió del comitè local, proposà un cop de mà per fer volar el tren amb el que s'havia de traslladar el Dictador de Barcelona a Madrid, però el seu pla no va ser acceptat. La dictadura l’empresonà el 1925. Va canviar de feina i ingressà en el Sindicat de la Construcció del qual en fou president (1930-31). Participà en la Conferència de la CRTC del 31 de maig de 1931 a Barcelona, en el tercer Congrés de la CNT (Madrid, 11-16 de juny de 1931) on hi exercí de secretari de la Mesa en la sisena sessió. També va assistir al Ple de Sindicats del a CRTC (Barcelona, agost de 1931). Va combatre durament als Trentistes en l'opuscle Los Trenta Judas. El 1932 fou elegit vicesecretari del comitè nacional de la CNT.Portada del llibre de Ricardo Sanz Figuras de la revolución española. Va assistir al Ple Regional de la CRTC celebrat a Barcelona el dies 05-13 de març de 1933 i fins el 1936 mantingué una intensa activitat propagandística per tot l'Estat. El 19 de juliol de 1936 lluità, escopeta en mà, per reduir la sublevada caserna de les Drassanes de Barcelona. Després fou nomenat inspector general dels fronts de Catalunya i Aragó i més tard, en morir Durruti (20-11-36), fou nomenat cap de la 26ena. Divisió. El 1939 s'exilià a França i fou internat en el camp de refugiats de Vernet i més tard deportat al camp de concentració de Degelfa (Algèria). Fou alliberat amb l’ocupació del nord d’Àfrica per les tropes aliades. El 1945 retornà a França. Tornà a Barcelona el 1979.
És autor de Ruta de Titanes (1933). Francisco Ascaso y Buenaventura Durruti (1946). El Sindicalismo y la Política. Los Solidarios y Nosotros. Imprempta Dulauvier. Tolosa de Llenguadoc, 1966. Porquè Perdimos la Guerra (1968). Los que fuimos a Madrid. Columna Durruti, 26a. División. (1969). El Sindicalismo Español antes de la guerra civil. Ediciones Petronio. Barcelona, 1976. La Política y el Sindicalismo. Ediciones Petronio. Barcelona, 1978. Figuras de la Revolución Española. Ediciones Petronio. Barcelona, 1979.
(*) El diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans, indica València 1986.

Sanz Gómez, Miquel. Militant de la UGT. Vocal de la Federació Local de Barcelona (1931-34).

Saña Magriña, Joan. Sabadell, 1900 – Barcelona, 1992. Militant de la CNT a Sabadell i a la indústria del vidre de Mataró. Col·laborà amb Joan Peiró i va participar en la fundació del Grup Solidaridad l'any 1928. Fou President del Sindicat del Metall de Barcelona. En l'escissió de la CNT de 1931-32 s'arrenglarà amb la fracció Trentista. L'any 1937 formà part del Consell Superior de la Indústria Socialitzada del Cine, del que en fou president. L'any 1939 s'exilià a França. Retornà a Barcelona i s'incorporà en el nuclis clandestins de la CNT. Va ser detingut i empresonat diverses vegades. Entre 1951 i 1952 exercí de Secretari General del Comitè clandestí de la CRTC.

Saperas, Isidre.  Dirigent de l'Agrupació Mútua dels Filadors de Cotó de Barcelona, el 1856.

Sarcos, Josep. Assistí al congrés obrer de Barcelona de 1888, fundacional de la UGT, representant la Unió de Cilindradors i Aprestadors de Barcelona.

Sardà, Gil. Boter a Torredembarra. El 18 d’abril de 1924 participà en l’assemblea que refundava la Societat d’Obrers Boters de Torredembarra, on va ser elegit Secretari de la Societat.

Sardà, Jaume.  L'any 1855 fou dirigent de la Societat de Protecció Mútua dels Teixidors de Sant Esteve de Palautordera.Segell de la Unió Ferroviària de Reus.

Sardà, Joan. Militant de la UGT a Reus. El gener de 1914 formava part de la Junta de la Secció Reus-Nord del Sindicat ferroviari, adscrit a la Unión Ferroviària de la UGT.

Sardà, Josep. President de la Secció de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA) de Lavern. Representant aquesta secció va assistir a la Conferència Comarcal de la FOA celebrada a Vilafranca el dia 15 de setembre de 1895. També va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896). El juny de 1896 va ser encartat en el Procès de Montjuïc i empresonat a Barcelona, a consequència de la repressió militar que es va desfermar després de l’esclat d’una bomba al pas de la processó del Corpus al carrer dels Canvis Nous de Barcelona.

Sardà, Josep. Milità a la CNT. Representant la Federació local de Terredembarra va assistir al Congrés de Camperols de la CRTC (Barcelona, setembre de 1936).

Sardà, Josep M. Teixidor de cotò a Reus. El 18 d’agost de 1857 va ser elegit Secretari de la Junta directiva de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus. Va ser reelegit el 20 de juny de 1858.

Sarda Martí, Manuel. Lampista a Reus. President de la Societat Oficiales Lampistes i Llauners de Reus. El 15 de desembre de 1913, signà un escrit a l’alcaldia, comunicant-li la declaració de vaga de la societat de Lampistes i Llauners.

Saret, Francesc. Boter a Tarragona. El juny de 1870 formava part de la Junta de la Societat de Boters de Tarragona.

Sarlat, Antoni. Assistí al congrés obrer de Barcelona de 1870, representant les Tres Classes de Vapor de Barcelona.

Sarraté, Amadeu. Militant de la CNT. Assistí al Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), representant la Unió Local de Terrassa.

Sarró, Ignasi. Milità a la CNT a Valls. El desembre de 1936 va ser elegit vocal del Comitè del Sindicat d’Higiene i Sanitat de la CNT de Valls i comarca.

Sarroca, Marià. Militant de la CNT. Assistí al Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), representant la Unió Local de Manresa.Firma de l'impressor de Barcelona Benet, Sastre (1855)

Sastre, Benet.  Dirigent obrer a Barcelona. Impressor. El juliol de 1854 formava part de la junta de la Societat d'Oficials Impressors de Barcelona. El desembre de 1855 figura entre els firmants del manifest que la classe obrera dirigí a les Corts Constituent, reclamant la llibertat d'associació obrera.

Satorra, Joan. Militant de la CNT a Barcelona. Representant el Ram de l'Aigua de Barcelona (Tintorers, emblanquinadors i aprestadors), va assistir al Congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, 30-31 d'octubre i 1 de novembre de 1910). Amb la mateixa representació va assistir al Congrés de Sants (Barcelona, 28 - 29 - 30 de juny i 1 de juliol de 1918). Podria ser el mateix Joan Satorra que el 4 de juliol de 1930 va ser elegit Vicesecretari de la secció de Tintorers del Sindicat de l'Art Fabril de la CNT a Barcelona.

Satorra, Ramón. Militant de la CNT. Assistí al Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918) representant els Tintorers i Blanquejadors del Sindicat de l'Art Fabril de Barcelona.

Satué, Francesc. L’agost de 1894 era el Secretari de la Societat d’Obrers Cotxers i d’Omnibús de Barcelona.

Saumalla, Antoni. Representant la Secció de Vimbodí va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896).

Saumell Rovira, Joan. Camperol a Les Cabanyes. Milità a la Federació d’Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA). Representant la Secció de Les Cabanyes va assistir al primer Congrés de la FOA celebrat a Vilanova i la Geltrú l’octubre de 1893, essent elegit vocal de la Comissió Pericial. Amb la mateixa representació va participar en el segon Congrés, celebrat a Vilafranca del Penedès el febrer de 1895, on va ser elegit President del Congrés. També va participar en el tercer congrés de la FOA (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896), i en la 3ª Conferència d’aquesta federació celebrada a Vilanova i la Geltrú el dia 14 de maig de 1896. El juny de 1896 va ser encartat en el Procès de Montjuïc i empresonat a Barcelona, a consequència de la repressió militar que es va desfermar després de l’esclat d’una bomba al pas de la processó del Corpus al carrer dels Canvis Nous de Barcelona.

Saura, Frederic. Militant de la CNT. Assistí al Congrés de Sants (Barcelona, 1918), representant el Sindicat de Pintors i Decoradors de Sants (Barcelona).

Save, Pere. Boter a Vilafranca del Penedès i a Reus. Representant la secció vilafranquina dels boters va participar en el XIII Congrés de la Federació d’Oficials Boters, celebrat a Vilanova i la Geltrú del 9 al 15 de juny de 1885, on exercí de secretari de la Mesa en la novena sessió. L’any 1887 marxà a treballar a Reus, perquè havia tingut algunes divergències amb el Comitè local de Vilafranca. Representà la secció dels boters de Reus en el XV Congrés de la FOB, celebrat a Sants el maig de 1887, on va exercir de Secretari de la Mesa en l’onzena sessió. L’octubre de l’any 1900 va formar part d’una Comissió per delimitar la demarcació territorial entre les seccions de Barcelona i Sant Martí de Provençals.

Savi, Francesc. Representant la secció local del Pla del Penedès va assistir a la Conferència Comarcal de la FOA, celebrada a Vilafranca del Penedès el 15 de setembre de 1895.

Sayes, Joan. Militant de la CNT a Barcelona. El dia 6 de juliol de 1930 va ser elegit Comptador de la Secció de Gènere de Punt del Sindicat de l'Art Fabril i Tèxtil de Barcelona, adherit a la CNT.

Sayós, Antoni. El 3 d’agost de 1907 va ser elegit vocal de la Comissió de Propaganda en el Consell Directiu de la Federació Local de Societats de Resistència -Solidaritat Obrera-, en representació de la Societat de Dependents de Farmàcia de Barcelona.

Sedó, Esteve. Milità a la CNT. Com a representant de Bellmunt del Priorat va assistir al Congrés de Camperols de la CRTC (Barcelona, setembre de 1936), participant en la ponència sobre Col·lectivitzacions al Camp.

Sedó, Josefa. Vanovera a Reus. El 15 de març de 1873, va intervenir com a oradora en el míting final d’una multitudinària manifestació obrera que demanava millores en les condicions del treball, al nou règim republicà. L’agost de 1873 figurava com a dirigent de la secció de Vanoveres de la Federació local de Reus de l’AIT, firmant un manifest dirigit als treballadors de la localitat.

Segalà, Jaume. Militant de la CNT a Figueres. Assistí a la Conferència de la CRTC celebrada l’any 1922 a Blanes, representant la Unió Local de Sindicats Únics de Figueres. També va assistir a la de l’any 1931 (Barcelona, 31 de maig – 1 de juny) representant el Sindicat d’oficis varis de Figueres. Així mateix va assistir al Ple de Sindicats de la CRTC, celebrat a Barcelona l’agost de 1931.Segell del Centre Federal dels Teixidors a mà.

Segarra, Andreu. Teixidor a Valls. Com a Secretari de la Federació de Teixidors a mà, el juliol de 1872 signà l'extensa Tarifa general de preus per als Obrers Teixidors a mà que incloïa les varietats dels gèneres i formes de confecció de les localitats fabrils del Principat.

Segarra, Emili. ? - Badalona, 26-08-1918. Militant de la CNT mort per la Guàrdia Civil durant la vaga de la fàbrica Cross de Badalona.

Segarra i Boronat, Pere. Vallmoll, 1886 - Chateauneuf-de-Grasse, 1945. Havia treballat de picapedrer a Barcelona. Va deixar aquest ofici en caure malalt. L’any 1938 va ser nomenat secretari del Comitè comarcal de l’Alt Camp. Dirigí el periòdic de Valls “Acció Sindical”. Va formar part dels Sindicats d’Oposició.

Segret, Esteve.  Teixidor a Mà a Barcelona. Dirigent de la Societat de Protecció Mútua dels Teixidors a Mà. Un dels signants del conveni col·lectiu signat el 20 d’octubre de 1854, propiciat pel governador civil de Barcelona Pascual Madoz.

Seguer i Forés, Esteve. Nogueruelas (Terol), 1904 - Barcelona, 25-10-1939. Dirigent de la UGT a Parets del Vallès. Treballador del tèxtil. Afusellat pels franquistes. Enterrat en una fossa comuna al fossar de la pedrera de Montjuïc. La seva família no ha pogut recuperar les seves despulles.

Seguí, Joan. Dirigent de la Unió Manufacturera a Barcelona. Treballador del tèxtil (secció d’estampats). El mes de novembre de 1865 va ser acomiadat de la fàbrica de Jaime Ricart e hijo, quan formant part d’una comissió de treballadors, demanava el canvi d’ubicació d’uns vestidors de la fàbrica. Assistí al segon congrés de la FRE de l’AIT (Saragossa 4-8 d’abril de 1872). Representant la secció d’Estampats formà part del Consell de la Unió Manufacturera, elegit en el congrés celebrat a Barcelona, 7-8 de maig de 1872. Mesos després la Unió Manufacturera va celebrà un segon congrés (Barcelona 2-4 d’agost de 1872) i Joan Seguí fou reelegit en el càrrec.
Hem llegit que després del tercer congrés de la FRE de l’AIT (Còrdova, 24-12-1872 / 01 de gener de 1873), va ser elegit secretari de la comarca l’Est al Consell Federal de la FRE de l’AIT, però entenem que hi poden haver dades creuades amb Josep Seguí Valls d’Alcoi, o bé un lapsus en la transcripció del nom.
Nota: Josep Seguí Valls (d’Alcoi), Va ser elegit Secretari d’Organització en el 3er congrés de la UM (Barcelona, 10-15 de novembre de 1872) Un mes més tard va dimitir del càrrec per motius familiars.
Per més informació consultar, Josep Termes. Anarquismo y sindicalismo en España La Primera Internacional (1864-1881). Editorial Crítica. Barcelona, 2000 (Primera edición en Biblioteca de Bolsillo). Veure Juan Seguí i José Seguí Valls.
Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. Coordinat per María Teresa Martínez de Sas i Pelai Pagès i Blanch. Edicions Universitat de Barcelona. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000. Veure Joan Seguí i Josep Seguí Valls.
Miquel Izard. Entre la Impotencia y la Esperanza: La Unión Manufacturera (7-V-1872 a 4-VIII-1873). Dins d' Estudios de Historia Social núm. 4. Año 1978.

Seguí Rubinat, Salvador. Lleida, 1887 - Barcelona, 1923. fotografia de Salvador SeguíAnarcosindicalista, militant de la CNT. Conegut com El noi del sucre. Sens dubte el dirigent més emblemàtic i decissiu de l’anarcosindicalisme de Catalunya.
De formació autodidacta el 1902 intervingué en unes batusses, durant la vaga dels metal·lúrgics, i el detingueren durant unes hores. Participà en les reunions preparatòries del Congrés de “Solidaritat Obrera” de 1907, i amb tota probabilitat assistí al congrés constitutiu delebrat el dia 3 d'agost de 1907, però no en tenim constància.Placa carrer Noi del Sucre L’11 d'agost de 1907 fou empresonat durant nou mesos, per uns aldarulls en el Teatre Comtal de Barcelona, on resultà mort el lerrouxista Soteres. Assistí al congrés constitutiu de la Confederació Regional de Societats de Resistència - Solidaritat Obrera Barcelona- (Barcelona 07-09 de setembre de 1908) i mesos més tard va formar part, com a vocal, del seu Consell directiu. Sembla que prengué part activa en els fets de la Setmana Tràgica (juliol-agost de 1909) i després hagué de fugir de Barcelona. (S’establí a Gualba, Vallès Oriental), però cal dir que alguns autors mantenen que no hi participà dient que en aquelles dates es trobava treballant fora de Barcelona. Nosaltres ens decantem per la seva participació seguint les memòries dels testimonos de l’època. També hem llegit que va participar en el segon congrés de la Confederació Regional -Solidaritat Obrera- (Barcelona, 30, 31 d'octubre i 1 de novembre de 1910), cosa lògica veient la trajectòria del Noi del Sucre, però no l’hem localitzat en la relació d’assistents. Formà part de l'organització i assistí al primer Congrés de la CNT (Barcelona, setembre de 1911) representant la societat de pintors La Nueva Semilla. L'any 1913, dirigí la revista "Tramontana" editada en català. Representant la Federació local del Ram de la Construcció de Barcelona, va assistir a l’Assemblea Nacional unitària convocada per la Federació Nacional de l’Art Fabril i Tèxtil, i celebrada a Mataró el 14 d’octubre de 1914, on exercí de President de la Mesa. L’any 1915 va ser elegit president de la Federació local del Ram de la Construcció de Barcelona. El 1916, formant part del Comitè de la CRTC (algunes fonts el situen com a secretari del Comitè) assisteix a la Assemlea/Conferència de València del maig de 1916 i allí va propossar un pacte d’unitat d’acció amb la UGT. El pacte es va signar a Saragossa el 20 de novembre de 1916. Aquest acord comportà l’acció conjunta en la vaga general de 24 hores del 18 de desembre de 1916 protestant per l’encariment de les subsistències. Va ser el moviment vaguístic més unànim que s’havia fet a l’Estat. Pero el Govern de l’Estat no en va fer cas, i Seguí va promoure un nou impuls del pacte amb la UGT. Així el 27 de març signen a Madrid un manifest anunciant que les dues centrals sindicals organitzarien una vaga general indefinida si el govern “no realitza els canvis fonamentals en el sistema per a garantitzar al poble les mínimes condicions decoroses de vida i el desenvolupament de les seves activitats emancipadores”. La resposta del Govern va ser suspendre les garanties constitucionals i empresonar els firmants del manifest. (Els firmants eren Salvador Seguí, Ángel Pestaña i Ángel Lacort de la CNT i Francisco Largo Caballero i Julián Besteiro per la UGT). L'anunciada vaga general indefinida es va convertir, amb el suport del PSOE, en vaga revolucionària. La vaga prevista per l’estiu va esclatà el dia 13 d’agost. El Govern va declarar l’estat de guerra i va treure l’exèrcit al carrer provocant més de 70 morts (34 a Catalunya) centenars de ferits i prop de dos mil treballadors foren empresonats.Portada del Llibre Escola de Rebel·lia
Salvador Seguí va ser l’impulsor de la filosofia i de la praxis del Sindicat de Ram o Indústria (el Sindicat Únic), ho va proposar en el Congrés de Sants (juny de 1918). La proposta va ser acceptada i assumida pels delegats del Congrés i després, el dia 5 de juliol, la Federació local de Barcelona el va elegir Secretari general de la CRTC. Aquesta nova organització dels sindicats, que tant clarividentment va formular Seguí, seria el punt de suport de l’expansió de la CNT cap a tot l’Estat. En el míting de clausura del congrés, el Noi del Sucre acabà la seva intervenció dient: Treballadors de Barcelona que heu segellat amb el vostre entusiasme la tasca del congrés regional, camarades delegats que, en representació de la Catalunya que pensa i treballa, assistiu als treballs del congrés, l’epíleg del qual fem aquesta nit, jo, en nom vostre, saludo a tots els explotats de la terra que, com nosaltres, esperen el regnat de la justícia i de la llibertat.
Cal dir que a la resta de l’Estat l’organització de la CNT estava en fase embrionària. El primer de maig de 1918 s’havia constituït la Confederació Regional Andalusa. El desembre de 1918 es constituiria la Confederació Regional de Llevant, i fins l’any 1921 no es va constituir la Confederació Regional Galega.
Despres, durant la campanya endegada en pro de l'autonomia de Catalunya (1918-19), Salvador Seguí escrivia el 15 de desembre de 1918, ... parlen en nom de Catalunya els qui a Catalunya són execrats i parlen en nom de la llibertat d’un poble, els qui mantenen una hegemonia recolzada amb les baionetes del poder central. I encara més el 13 de gener de 1919 escrivia en el periòdic "El Diluvio" ... nosaltres volem que Catalunya no sigui una colònia com aquestes que tenen els senyors fabricants de Barcelona, en les quals està esclavitzant els obrers. Nosaltres volem que Catalunya sigui un poble lliure, conscient i ben administrat. Nosaltres som més catalans que ells, que tant presumeixen de catalanisme.
Tampoc no volem fer el joc al poder central, donat que només espera l’ocasió que els homes de l’autonomia siguin impotents o qualsevol altre motiu per negar-la, pretextant que no poden dominar ni saben governar els diversos elements que componen Catalunya.
A finals del mes de gener de 1919, fou empresonat en el vaixell "Pelayo" i després a la presó model de Barcelona. Més tard, per al dia 19 de març de 1919, el comitè de la vaga de la Canadenca va convocar una multitudinària assemblea a la plaça de toros Les Arenes de Barcelona, per ratificar els acords presos amb el Govern: S’aixecaria l’estat de guerra, es tornaria la llibertat als treballadors empresonats per la vaga, es procediria a la readmissió dels acomiadats i a l’obertura dels sindicats i s’establiria per decret la jornada màxima de treball 8 hores. Després de 44 dies de vaga pacífica es podia donar per acabada la vaga, perquè, com va dir Simó Piera membre del comitè de vaga, la victòria de la CNT, la victòria dels treballadors, era inqüestionable. El dia 19 de març al vespre, amb una plaça de braus plena de gom a gom, Simó Piera va obrir l’assemblea donant a conèixer els acords a que havia arribat el comitè de vaga, i Salvador Seguí (que havia estat alliberat aquell mateix matí) va fer el parlament final. Diversos historiadors i testimonis de l’època han coincidit en assenyalar que la intervenció de Seguí, amb la presència de tots els radicals i extremistes de moviment obrer, fou d’una antològica solidesa i convicció.
A finals de 1919 Salvador Seguí va assistir al segon congrés confederal de la CNT (Congrés del Teatre de la Comèdia, Madrid 10-18 de desembre de 1919). Entenem que la seva intervenció en la última sessió, sobre la tercera internacional, és una altra constatació de la vàlua sindical de Salvador Seguí. El dia 4 de gener de 1920 va patir un atemptat del què en sortí il·lès, i el dia 6 tornava a ésser empresonat. Va romandre a la presó fins l’arribada d’un nou governador, Frederic Carles Bas, el 22 de juny de 1920. Però Seguí com a estandat de l’anarcosindicalisme de la CNT, continuava essent perseguitFotografia de l'entrada del castell de la Mola de Maó per l’oligarquia dominant (fabricants i militars) i tot i que no havia estat cap vegada processat, amb la sagnant repressió del general Martínez Anido fou altra vegada empresonat i aquesta vegada deportat al reducte militar del castell de la Mola de Maó (30-11-20). En aquesta estada a la presó Seguí va escriure diversos articles sobre la funció del sindicalisme. Romangué deportat fins l'abril de 1922. Després de sortir de la presó i fins els més de juny realitzà més de cent actes públics pel País Valencià, Madrid i Andalucia. Assistí al Ple de regionals de Saragossa (11 de juny 1922). En aquest Ple Salvador Seguí i Ángel Pestaña van presentar una proposició (que fou aprovada) sobre la retirada de la CNT de la Tercera Internacional. El desembre de 1922 va ser elegit Secretari del Comitè de la CNT. Fou assassinat, juntament amb Francesc Comas, per Inocencio Feced Calvo pistoler del "Lliure" al carrer Cadena de Barcelona, el 10 de març de 1923 (veieu la nota A). L'oligarquia empresarial escapçava el moviment obrer pel lloc que més por li feia: la direcció assenyada.
Només una nota final, la que va publicar “Solidaridad Obrera” l’endemà del seu assassinat: Seguí, com els que escrivim aquest full, com els que actuen a les organitzaciones sindicalistes, havia procurat portar la calma i la tranqui·llitat a l’esperit dels companys exaltats. Havíem procurat calmar les impaciències d’alguns perquè Barcelona no caigués de nou en les lluites pretèrites que ens han de valer el qualificatiu de bàrbars. I així heu correspost a aquest esforç assassinant-lo miserablement, cobardament, traïdorament.
Nota A. Josep Peirat en el llibre La CNT en la revolución española. Editorial Ruedo Ibérico. París, 1971.Volum I pàg. 34 escriu: “Se planeó el atentado por la Patronal i el “libre”. Tomaron parte Carlos Baldrich, Manuel Simón i Amadeo Busch".
En el CD núm. 14 d'Història de Catalunya (editat per La Vanguardia - Generalitat de Catalunya), en la dissertació del vídeo diu textualment "fou assassinat per pistolers de la patronal".

Per més informació sobre Salvador Seguí:

I no cal dir que també a Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. Coordinat per María Teresa Martínez de Sas i Pelai Pagès i Blanch. Edicions Universitat de Barcelona. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000.
Miguel Iñíguez. Enciclopedia histórica del anarquismo español. Edició Asociación Isaac Puente, Vitoria, 2008.Segell Gremi Viatjans de Manresa

Sellarès, Josep. El maig de 1934 va ser elegit Vocal 1er de la Junta del Gremi de Viatjans de l’Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria de Manresa.

Sellarés, Pere. Fuster a Terrassa. L'abril de 1907 va ser elegit Vocal de la Societat de Fusters de Terrassa, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Sellent, Jaume.  Dirigent de la Societat Obrera de Protecció Mútua dels Teixidors de Sentmenat, el 1855.

Sellés Figueres, Jaume. Sant Vicenç de Castellet 1884 - Tolosa de Llenguadoc, 1975. Militant de la Unió de Rabassaires. Durant els anys 1920 fou president del Sindicat Agrícola de Sant Vicenç de Castellet. El 27 d’abril de 1924 fou elegit vicepresident de la U de R i el 25 d’abril de 1926 en fou elegit tresorer, càrrec que desenvolupà almenys fins el 1928. Fins el juny de 1936 va formar part del comitè Central d’aquest sindicat rabassaire com a representant de la comarca del Bages. El 1932 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya, per la circumscripció de Barcelona-província, dins de les llistes d'Esquerra Republicana de Catalunya. Com a parlamentari formà part de la comissió especial per estudiar la Llei de Contractes de Conreu. L’any 1939 s’exilià a França.

Sendra i Sicart, Joan. Militant a la UGT i del Partit Socialista a Valls. Dependent de Comerç. L’agost de 1936 participà en la constitució del Comitè Local de la UGT. Col·laborà amb el setmanari “Treball”, en el qual l’octubre de 1935, parlant de la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas, de José Maria Gil-Robles y Quiñones), escrivia: “... ells son els provocadors del feixisme; i el feixisme és la guerra; és la barbàrie més espantosa...” En el mateix setmanari va escriure (juny de 1936) “... El catolicisme és una extensa organització burocràtica internacional que acapara riqueses materials per aquesta vida a canvi de prebendes intangibles per l’altre món."

Sendra Vives, Andoni. Rabassaire al Pla de Manlleu. El gener de 1934 va ser elegit comptador de la Societat d’Agricultors Rabassaires de la citada localitat.

Sensarrich Brufau, Joaquin. Treballador del tèxtil a Igualada. El desembre de 1913 va ser elegit President de la Junta de la Societat Obrera d’oficis varis d’Igualada.

Sentiñón Cerdaña, Gaspar.    Barcelona, 1835 – 1902. Fotografia de Gaspar Sentiñón.Metge internacionalista. Lliurepensador (algunes fonts també el situen com a francmaçó)  i destacat militant de la FRE de l'AIT. Des de l'edat de sis anys residí a Alemanya. El 1869 participà a Barcelona en les reunions, amb Fanelli, que promogueren la creació de la FRE de l'AIT. S'adherí a l'Aliança Internacional de la Democràcia Socialista liderada per Bakunin, amb el què va mantenir una ferma amistat i un llarg intercanvi epistolar. El setembre del mateix any assistí a Basilea (Suïssa) al 4art. congrés de l'AIT, representant el Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona i la secció local de Ginebra de l'AIT.  Impulsà l'Associació Lliure-Pensadora de Barcelona i el seu òrgan de premsa el setmanari "La Humanidad" (el primer número es va editar el 31/12/1870). Participà en el primer Congrés obrer d'abast estatal (Barcelona, 19-26 de juny de 1870),  en el que es va constituir la FRE de l'AIT. Com element destacat entre els internacionalistes fou empresonat el juny de 1871 i deixat en llibertat sense càrrecs el setembre del mateix any. Se li atribuïa haver signat el "Manifiesto de algunos partidarios de la Commune a los poderosos de la tierra", document que havia estat signat pels internacionalistes Anselmo Lorenzo, Francisco Mora y Tomás González. El desenllaç de la Comuna de París i les freqüents vagues de Barcelona, que ell considerava negatives per al desenvolupament de la FRE de l'AIT, el van portar a trencar la militància activa en la Internacional. Després va mantenir contactes amb el Club dels Federalistes que lideraven Valentí Almirall i Francesc Pi i Margall. Va contribuir a la difusió de la informació mèdica traduint treballs i notícies de l'alemany, anglès, francès, italià, grec, llatí, romanès i sànscrit. Col·laborà en diferents periòdic i revistes entre les que destaquem "El Estado Catalán", "Acracia",  "El Productor",  "La Humanidad",  "Revista de ciencias médicas" i "La Luz".  D'entre les moltes obres traduïdes citem Conócete a ti mismo de fisiologia popular i La hija del rey de Egipto de l'egiptòleg alemany Georg Moritz Ebers. Va publicar La digestión y sus tropiezos (Barcelona, 1880) El cólera y su tratamiento (Barcelona, 1883) i La viruela y su tratamiento curativo, preservativo y exterminativo (Barcelona, 1884).
Agraïm al Dr. José Vicente Martí Boscà que ens hagi fet arribar un resum de la seva tesi doctoral sobre Luís Carlos Gaspar Sentiñón Cerdaña (València, 1996).

Sentís, Joan. Boter a Reus. El novembre de 1926 exercia de Vice-president de la secció de la FOB de Reus. Formant part de la Comissió Pericial va participar en la Conferència que la FOB va celebrar a Reus el dia 15 de gener de 1928. Com a President de la FOB va obrir les sessions del nomenat com XLIX Congrés de la FOB (només hi van assistir nou delegats) celebrat a Reus els dies 13 i 14 de maig de 1929.

Serarols, Nicasio. Adobador a Igualada. El juny de 1915 era Comptador de la Societat d’Obrers Adobadors d’Igualada.

Serna, Joan. Assistí al congrés obrer de l'agost de 1888 a Barcelona, constitutiu de la UGT, representant la Unió d'Obrers de la Fusta de Madrid. Fou nomenat membre de la comissió revisora d'actes i participà en la ponència per a la confecció dels estatuts de la UGT.

Serra, Agustí. El març de 1872 formava part de la junta de la Societat de Teixidors a mà de Sant Feliu de Codines.

Serra, Antoni. Vidrier a Badalona. L'any 1916 formava part del comitè de la Federació Espanyola de Cristallers i Vidriers, amb seu a Badalona.

Serra, Antoni. Militant de la CNT a Sabadell. L'abril de 1933 exercí de Caixer del Sindicat Únic de la Indústria del Traansport de Sabadell.

Serra, Antoni. Militant de la Federació de Sindicats tèxtils “Radium” a Barcelona. En el Ple de Delegats extraordinari celebrat el dia 16 de febrer de 1934 va ser elegit Secretari del Comitè de la Federació.

Serra, Domingo. Milità a la CNT a Valls. El maig de 1937, representant el sindicat de Camperols formava part de la Federació local de la CNT de Valls.

Serra, Eduard.  Teixidor en telers mecànics a Sallent. El març de 1855 va formar part de la comissió obrera que pactar amb els fabricants el preu de la ma d'obra de les peces teixides.

Serra, Francesc. Dirigent Boter a Tarragona. L’abril de 1888 era Secretari de la Societat de Boters de Tarragona, i com a tal va signar un telegrama dirigit President del Consell de Ministres, demanant ajut per a la indústria alcoholera. Representant la secció dels boters de la citada ciutat va participar en el XVII Congrés de la FOB, celebrat a Barcelona el maig de 1889. Com a delegat consultor de la secció de Tarragona va assistir al XIX Congrés, celebrat a Sant Martí de Provençals l'any 1891, on va formar part de la Comissió que revisà els comptes presentats per la Comissió Pericial.

Serra, Jaume.  Secretari de la Societat de Protecció Mútua de Manlleu, el desembre de 1841.

Serra, Jaume. Forner a Valls. Representant la Societat obrera dels forners l’any 1902 va intervenir en el míting commemoratiu del Primer de maig a Valls.

Serra, Joan. Filador a Igualada. El desembre de 1854 va ser comissionat pels Filadors de cotó d'Igualada per pactar amb els fabricants una tarifa de preus i la fixació d'un horari laboral d'hivern i d'estiu. El conveni es va signar el 21 de desembre.

Serra, Joan. Teixidor a Reus. El juliol de 1874 va ser elegit President de la Societat de Teixidors de cotó a mà de Reus.

Serra, Joan. Boter a Barcelona. L'agost de 1912 exercia de Secretari Auxiliar de la Comissió Pericial de la Federació d'Obrers Boters d'Espanya. Continuà formant part de la citada comissió i ho va ser fins el maig de 1914.

Serra, Joan. Milità a la CNT a Valls. El maig de 1937, representant el sindicat de la construcció, formava part del Comitè de la Federació local de la CNT de Valls, amb el càrrec de tresorer.

Serra, Joaquim. Director de la Societat Obrera dels Impressors de Barcelona. El 28 de febrer de 1841 signà el manifest "Las clases trabajadoras asociadas a los diputados a cortes y muy especialmente a los de la antigua Cataluña".

Serra, Joaquim. Militant de la CNT a Manresa. Cintaire. El juny de 1930 va formar part de la Comissió reorganitzadora del Sindicat del Ram Tèxtil de Manresa, sindicat que després ingressaria a la CNT.

Serra, Josep. Teixidor a Barcelona. En nom de la clase deSegell AIT de Barcelona tejedores en telares mecánicos, el 18 d'abril de 1856, juntament amb Isidre Reig i Ramon Gabarró, signà un escrit dirigit a les Corts denunciant les arbitrarietats a les que estaven sotmesos els obrers.

Serra, Josep. L'any 1873 formava part de la secció barcelonina de la FRE de l'AIT.

Serra, Lluís. Sindicalista a Barcelona. Representant la Unió Obrera del Ram de l'Aigua de Barcelona va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre-novembre de 1910), participant en la tercera ponència “El sindicalisme de base múltiple”. El gener de 1920 essent Secretari general de la Federació Fabril i Tèxtil d’Espanya, va ser l’encarregat de comunicar al Govern Civil la dissolució de la Federació.

Serra, Martí. Fuster a Badalona. L'abril de 1907 va ser elegit President de la Comissió Central de la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya, amb seu a Badalona. Representant la Societat de Fusters de Badalona, l'agost de 1907 va formar part de la Comissió de fusters que pactaren amb els empresaris del sector unes noves bases de treball amb les quals es posava fi a la vaga de quatre setmanes que mantenia la societat.

Serra, Miquel. Militant de la UGT. Fou elegit vocal segon del Comitè Nacional de la UGT format després del segon congrés celebrat a Vilanova i la Geltrú (31 d’octubre - 2 de novembre de 1890). Dimití del càrrec el 20 d'octubre de 1891.

Serra, Serafí.  Director de la Societat Obrera dels Llauners de Coure de Barcelona. Fou un dels membres fundadors de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera (gener de 1855).

Serra i Constansó, Francesc. Militant de la Unió Manufacturera a igualada. El 15 de març de 1883 firmava una comunicació a l'Ajuntament Igualadí, sobre la celebració d'un acte públic del 2on Congrés de la Unió Manufacturera, que s'havia de celebrar el dia 18 de març.

Serra Demestre, Josep. Vilanova i la Geltrú, 1896.- Vilanova i la Geltrú, 1977. Militant de la CNT. Capçalera "Estela" Treballador de la fàbrica Pirelli, S.A, d'on va ser acomiadat en la repressió posterior a la vaga general de 1917, de la qual en fou un dels organitzadors. El març de 1930 formà part del comitè que va reorganitzar la CNT a Vilanova i en seria elegit President. De formació autodidacta poseia una extensa cultura. Fou el primer director de la Revista “Estela” (setembre, 1929 - juny, 1930) que esdevindria el portaveu de la CNT local. En representació de la CNT formà part del Consell Municipal del 3 de novembre de 1937 fins el gener de 1939. S'exilià a França d'on tornà l'any 1949.

Serra Giribert, Lluís. Manresa, 1903 - Barcelona, 1939. Dirigent de la UGT al Prat de Llobregat. També milità al PSUC. Fou alcalde del Prat de l’octubre de 1936 fins el febrer de 1937. Des d’aquest càrrec va combatre les patrulles d’incontrolats de la FAI. Fou afusellat pels franquistes.

Serra i Jordà, Josep. Forner a Barcelona. Representant la Societat de forners d’aquesta ciutat va participar en el 1er Congrés de la Federació de Forners, celebrat a Barcelona els dies 28, 29 i 30 de setembre de 1873, essent elegit per formar part de la Comissió Pericial.

Serra Puntí, Segimon. Santa Maria de Corcó, 1906 – Barcelona, 1940. Militant de la UGT. Forner. Durant la guerra civil va ser membre del Consell Municipal de Santa Maria de Corcó en representació de la UGT. Afusellat pels franquistes l’any 1940.

Serra i Rovira, Ramon. El maig de 1890 va formar part de la Comissió organitzadora de la Societat de Perruquers i Barbers de Tarragona.

Serra Tubau, Pere. Militant de la CNT a Girona. El desembre de 1936 era el delegat de la Federació local de Sindicats Únics de Girona, per a la legalització dels Consells d'Empresa i Comitès deSegell dels Teixidors de Vels Control.

Serrallonga, Josep. Teixidor de vels. Representant la Federació local de Barcelona va assistir al 3er congrés de la FRE de l'AIT, celebrat a Córdoba del 25 de desembre de 1872 a l'ú de gener de 1873.

Serrano, Alfons. Militant de la CNT a Sabadell. Treballador d’arts gràfiques. L’any 1931 va intervenir en el míting organitzat per la federació local de la CNT, per commemorar la diada del 1er de maig. Representant el Sindicat d'Arts Gràfiques de Sabadell va assistir al 3er congrés confederal de la CNT, celebrat a Madrid del 11-16 de juny de 1931.

Serrano, Andrés. Militant de la UGT. El 5 de març de 1933 va ser elegit President de la Societat de Professions i oficis varis de la UGT de Castelldefels.

Serrano, Mateo. Representant els camperols de Tivissa va participar en l’assemblea preparatòria per a la constitució de la Federació Provincial (de Tarragona) d’Obrers del Camps, celebrada a Reus el dia 25 de maig de 1913.

Serrano Casas, Rudesvindo. Torre de Arcas (o Torre de las Arcas) (Terol), 1901. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Ferroviari. L’any 1933 formava part de la junta de la Subsecció de Vilanova de la Federació Nacional de la Indústria Ferroviària de la CNT. El gener de 1936 escriu un article a “Solidaridad Obrera (edició del 20-01-1936), reclamant la reorganització de la Subsecció ferroviària.

Serrano Orellano, Àngel. Milità a la CNT. L'any 1930 fou elegit vice-president del Comitè del Sindicat Únic de la CNT de Gavà. Durant la dictadura del general Primo de Rivera havia estat vocal de la junta del Sindicat Lliure de Gavà.

Serrano Salcedo, Primitiu. Málaga, 1915. Barcelona, 1940. Militant de la CNT de Vilanova i la Geltrú. Afusellat pels franquistes el 28 de juny de 1940.

Serrarols, Rosend. Militant de la CNT a Igualada. L’any 1934 va formar part de la comissió organitzadora del Sindicat d’Oficis Diversos, que pretenia agrupar tots els militants confederal. El juny de 1934 es va fer la primera reunió del nou sindicat.

Serrat, Dionisio. El novembre de 1905 va ser elegit Vicepresident del Centre Obrer "El Porvenir" de Tossa de Mar.

Serrate, Amadeo. Militant de la CNT a Terrassa. Representant la Federació Local de Terrassa participà en el al Congrés de Sants (Barcelona, 1918), on junt amb Martí Bruno Mas signaren la proposta Unificació dels horaris de treball.

Serrats, Pere. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), representant el Sindicat Fabril i Tèxtil de Granollers.

Serrés, Josep. El Pinell de Brai, 1891 - St. Laurent de Salanque (França), 1971. Militant de la CNT. Com a representant de la Terra Alta va assistir al Congrés de Camperols de la CRTC (Barcelona, setembre de 1936), participant en la ponència sobre Col·lectivitzacions al Camp. Exiliat l’any 1939, després de passar pels camps de concentració, va lluitar contra els nazis.

Serrés, Josep. Militant de la CNT. Ex-president de la Societat de dependents menudaires de Barcelona. Fou assassinat durant la repressió obrera de les forces patrono-militars el 26 de febrer de 1923.

Serret Bruguera, Joan. Badalona, 1899 - Badalona, 1969. Militant de la CNT. El juny de 1928 assistí al ple de regionals de la CNT, celebrat a Llavaneres. Entre 1928 i 1929 va formar part del Comitè de la CRTC, amb seu a Badalona. Participà molt activament en el món cooperativista. Durant la guerra el Comitè de Salut Pública badaloní li confià el càrrec d’administrador del sanatori per a malalts tuberculosos (ubicat a la cartoixa de Santa Maria de Montalegre). Després de la guerra s'exilià a França. Tornà a Badalona l'any 1949.

Servitjá, Josep. Militant de la Unió de Rabassaires a Sant Salvador de Guardiola. Impulsà l’organització d’aquest sindicat rabassaire a la comarca del Bages. L’any 1924 va ser nomenat delegat la Unió a la citada comarca. El 1925 era el president i representant dels rabassaires de Sant Salvador de Guardiola dins la Unió de Rabassaires.

Sesé Artaso, Antonio.  Broto (Osca), 1895 - Barcelona, 1937. Fotografia Antonio SeséSindicalista i polític. Milità a la CNT i a la UGT. Les repressions sindicals els portaren a la presó (11 mesos el 1922 i 28 més durant la dictadura del general Primo de Rivera). Va assistir al 2on Congrés de la CRTC celebrat a Lleida el juny/juliol de 1923). Milità en la FCCB i participà en la fundació del Bloc Obrer i Camperol (BOC). Partit del que en fou expulsat l'octubre de 1931 per la seva posició favorable a la Tercera Internacional. El 1932 constituí amb Arlandis, Casanelles i d'altres el Partit Comunista de Catalunya (PCC) i assistí com a representant d'aquest partit al comitè executiu de l'Aliança  Obrera de Catalunya el 1934. L'11 de juny de 1936 fou designat Secretari d'Organització del Secretariat Regional de la UGT de Catalunya (juny de 1936) i els primers dies de la guerra es va fer càrrec de la  Secretaria General. S'afilià al PSUC. El mes de maig de 1937 fou nomenat conseller del govern de la Generalitat de Catalunya i el dia 5 de maig, dirigint-se al palau de la Generalitat per prendre'n càrrec, fou assassinat.
Col·laborà en la publicació del periòdic "Octubre", òrgan del PCC. Publicà Els homes de la UGT (1937) i el recull de discursos Nuestra situación política actual. (1937).

Seuba, Joan. Adobador a Igualada. El juliol de 1901 va formar part de la Comissió revisadora dels comptes de la llarga vaga mantinguda, per la Societat d'Obrers Adobadors d'Igualada, del 3 de desembre de 1900 fins el 16 de juny de 1901.

Sevilla Barberá, José. Mazarrón (Múrcia) – Saint-Étienne-du-Rouvray (França), 1970. Milità a la UGT i a la CNT a Vilanova i la Geltrú. Ferroviari. Autodidacta, esportista i aficionat a la música, visqué a Igualada i a Vilanova i la Geltrú. L’any 1929 formava part del Consell Obrer de la UGT, de la companyia ferroviària MZA. L’any 1930, però, ja militava a la CNT i el 1931 exercia de Secretari de la Federació Nacional de la Indústria Ferroviària de la CNT de Vilanova i la Geltrú. Va assistir al Ple Nacional de l’esmentada Federació celebrat els dies 8, 9 i 10 de febrer de 1932 a Madrid, representant la subsecció ferroviària de Vilanova. L’any 1932 exercia de redactor del Butlletí de la citada subsecció ferroviària. L'any 1937 compartí el secretariat del Consell local d'Economia de Vilanova, amb Pere Colomer. Exiliat l'any 1939 visqué a Algèria i França.

Silvestre Granell, Josep. Josep Silvestre GranellSant Martí de Provençals, ? – Caracas (Venezuela), 1969. Militant de la CNT del Sindicat Fabril de Poble Nou (Barcelona). Cilindrador. Els primers anys 1920, època de la repressió contra els obrers, del general Martínez Anido, va ser empresonat i després confinat a Reus. Després, durant la dictadura del general Primo de Rivera es va exiliar a França, on treballà en una mina. L'any 1939 s'exilià a Mèxic i després s'establí a Caracas (Venezuela). El seu nom es va popularitzà per les seves emissions radiofòniques en català, contra la dictadura franquista. Va exercir de conserge del Centre Català de Caracas.

Simó, Adolf.  Militant de la UGT. De la Societat de forners “La Espiga”. Formà part de la fracció ugetista que reivindicava l'autonomia de la UGT de Catalunya. Fou vocal de la Federació Local de Barcelona de la UGT (maig 1934). Participà en el congrés de constitució de la UGSOC (Barcelona, 29 de juliol de 1934) i fou nomenat vicepresident de la Comissió Executiva.

Simó, Fèlix. Dirigent obrer a Tarragona. El 12 de setembre de 1911, com a president de la Comissió organitzadora de la Federació Obrera Local de Tarragona, va presidí l’assemblea constituent de l’esmentada federació, en el decurs de la qual va ser elegit President de la nova Junta Directiva.

Simó Badia, Ramon. ? ? - Barcelona, 1872. Dirigent obrer. Tipògraf. Fou un dels organitzadors d'una primera societat obrera d'impressors de Barcelona el 1854. Denuncià, diverses vegades el costum que anaven introduïnt el fabricant de contractar infants per treballar a les fàbriques.Tingué una intervenció destacada en la vaga general de Barcelona (març-abril de 1854) i hagué d'emigrar a Madrid, on, amb el suport dels teixidors catalans Joan Alsina i Joaquim Molar, l'agost de 1855 fundà i dirigí el setmanari "El Eco de la Classe Obrera", essent el primer periòdic obrerista de l'estat espanyol. Des de les planes d'aquest setmanari impulsà l'associacionisme obrer. Va concebre la idea de redactar l'exposició que la Clase Obrera dirigí a les Corts Constituents el desembre de 1855, demanant el reconeixement a la llibertat d'associació obrera.És autor de Memoria sobre el desacuerdo entre dueños de taller i jornaleros. Madrid, 1855. Manuel teòrico-pràctico de tipografía. (1855).

Simón Sanahuja, Fèlix. Cambrer a Valls. El gener de 1931 va ser elegit President de la Societat de Cambrers de Valls. Aquesta societat havia estat adherida a la Confederació de Sindicats Lliures fins 17 de novembre de 1930. El 7 de maig de 1931 la Societat de Cambrers ingressà en el Sindicat de Treballadors Industrials de Valls adherit a la CNT, llavors Fèlix Simó va ser elegit Tresorer.

Simorra, Ramon. El desembre de 1870 representava la secció de Sastres en la Junta de la Federació Local de Girona de la FRE de l’AIT.

Siñol, Agustí. Adobador a Igualada. El juliol de 1901 formava part de la Junta de la Societat d'Obrers Adobadors, amb el càrrec de Vice-president

Sirera, Pere Màrtir. Assistí al congrés obrer de Barcelona de 1870, representant la Societat de Teixidors a Mà de Vilassar. Segell dels Teixidors de Vels de Gràcia.

Sirvent, Olegari. Representant la secció de Teixidors de vels, formà part del Consell de la Unió Manufacturera, elegit en el congrés celebrat a Barcelona, 7-8 de maig de 1872. Mesos més tard la Unió Manufacturera celebrà un segon congrés i Sirvent va ser reelegit.

Sirvent Montclús, Domingo. Tremp, 1907 - Sant Boi de Llobregat, 1991. Militant de la UGT. Electricista. Treballador de Riegos i Fuerzas del Ebro. Fou un dels fundador de la Unió Local de la UGT a Tremp. Militant d'ERC, el 6 d'octubre del 1934 inicià l'organització dels militants del Pallars per a donar suport al Govern de la Generalitat. L'any 1936, vençuda la sublevació militar al Pallars, formà part del Comitè de Defensa de Tremp, amb l'alcalde Josep Sastre.  Represaliat després de la guerra, fou condemnat a mort i commutada la condemna per presó fou deportat del Pallars. Posat en llibertat provisional, l'any 1946 es reintegrà a Riegos i Fuerzas del Ebro (que anys més tard es diria Fuerzas Eléctricas de Cataluña, S.A -FECSA-) a l'estació receptora de Sant Boi de Llobregat.

Sirvent Romero, Manuel. Fotografia de Manuel Sirvent Elda (País Valencià), 1889 -Orsay (Illa de França), 1968. (Nota: Hem modificat i ampliat les dades de Manuel Sirvent, amb la informació facilitada pel Sr. Joël Delhom. Desembre, 2015). Milità a la UGT i al PSOE a Elda, i a la CNT i a la FAI a Barcelona, a Villena i a Elda. Sabater. L’any 1909 va participar en la fundació de la secció local d’Elda del PSOE, fent-se càrrec de la secció de propaganda. L’any 1911 es va unir al grup anarquista “Los Invencibles”, de José Gil. L’any 1913 hagué d’abandonar Elda, pel boicot dels empresaris, coneixedors de les seves idees llibertàries. Es traslladà a Barcelona i va ingressar en la societat de Sabaters “La Armonia”. L’any 1914 formava part del comitè Llibre: Memòries de Manuel Sirventde l’Ateneu Sindicalista de Barcelona i col·laborava amb Eusebi Carbó en el setmanari antimilitarista “Reivindicación”. El març de 1915 és nomenat Secretari primer de la Societat “La Armonia”, i abans d’acabar el citat 1915 retornà a Elda i a Villena, on va formar el grup “Paso a la anarquia”. De nou a Barcelona, l’any 1916 tornà a formar part del Comitè de Societat de Sabaters, i participà en la vaga general revolucionària de l’agost de 1917. El juny de 1918 organitzà una vaga dels Sabaters de Barcelona, i mitinejà amb Josep Viadiu i Ángel Pestaña. Hem llegit que va assistir al Congres de Sants, però nosaltres no l’hem trobat en el llistat d’assistents. Desprès del congrés de Sants participà en l’organització del Sindicat Únic de la Pell a Barcelona. El març de 1919, durant la vaga de la Canadenca, va ser empresonat a Montjuïc. Quan va ser alliberat va tornar a Villena, on va formar part del Comitè executiu de la Federació local de Societats Obreres, adherida a la UGT (No existia la CNT en la citada localitat). Retornà a Barcelona i passà a formar part del Comitè Nacional de la CNT representant el Sindicat Únic de la Pell. Assistí a la conferència de Blanes (juliol de 1922), representant la Unió Local de Sant Pere Pescador. A principis de 1923 va recórrer el País Valencià buscant ajuts econòmics, per a la lluita contra els Sindicats Lliures. L’estiu de 1923 va substituir Bartomeu Viñas a la secretaria Nacional de la CNT.
Després del cop d’Estat del general Primo de Rivera (setembre de 1923), Sirvent es traslladà a Villena. Fins allà el va perseguir la dictadura i va ser deportat a Motilla del Palancar (Cuenca). Va ser alliberat a principis de 1925 i retornà a Barcelona, on va ser empresonat 5 mesos més. El juliol de 1927 participà en la fundació de la FAI a València. Durant uns anys va viure entre Villena i Elda. A principis de l’any 1930 va intervenir en nom de la CNT i de la FAI en una vaga dels obrers siderúrgics del Port de Sagunt. També va inaugurar un Ple Regional de grups anarquistes de Llevant a la localitat de Villena. De nou a Barcelona, el juny de 1930 entrà a formar part del Comitè de la CNT, essent Progreso Alfarache Secretari General. Llavors Sirvent ja formava part del Comitè peninsular de la FAI, i va participar en un míting a Vitòria, amb Sebastià Clarà i Isaac Puente. Després va traslladar la seva activitat al País Valencià, i el mes d’agost de 1930 va ser delegat del Comitè Nacional de la CNT en el Ple Regional de Llevant celebrat a València. A primers d’octubre va ser detingut, i restà empresonat fins el març de 1931. Recobrada la llibertat va entrar a formar part de la Comissió de Relacions de la Federació Nacional de la Indústria de la Pell. El juny de 1931 les seves activitats conspiratives, desenvolupades a Madrid, van ser reprovades en una Conferència Peninsular de la FAI celebrada a Madrid, i Sirvent va ser apartat dels seus càrrecs durant sis mesos. L’abril de 1932 representà el Sindicat de la Pell en el Ple de la CRT de Catalunya, celebrat a Sabadell. El 1er de maig de 1932 mitinejà a Saragossa amb Bru Lladó, i altra vegada fou empresonat, aquesta vegada a Saragossa. Entre 1933 i 1936 va abandonar el sindicat de la Pell i també les activitats de militant. El juliol de 1936 es va unir a la lluita contra els militars insurrectes. El més de setembre va formar part de la Comissió de Control i Administració de la Indústria Socialitzada del calçat, i el mes d’octubre fou delegat de la secció de sabaters del Sindicat Únic de la Pell de Barcelona, a la conferència Nacional de Sindicats d’Indústria de la Pell i el Calçat, organitzada conjuntament per la CNT i la UGT a València. Aquest mes d’octubre Sirvent es va pronunciar en contra de la participació de la CNT en responsabilitats polítiques. El març de 1937 va dimitir de la Comissió de Control i Administració de la Indústria Socialitzada del Calçat. A primers de febrer de 1939 es va exiliar a França. Fou internat en diversos camps de concentració i també en camps de treballs dels nazis. L’estiu de 1940 estava internat al camp d’Argelès-sur-Mer. A finals de 1941 va ser lliurat als Alemanys i traslladat a Brest (Finistère), i desprès al camp de treball de l’illa de Alderney, al canal de la Mancha. El juliol de 1944 va ser traslladat a Saint-Malo i abandonat pels alemanys a la regió de Bretaña. Ja en llibertat, a principis de setembre Sirvent es va traslladar a Rennes, on va participar en la reorganització de la CNT. Desprès va formar part del Comitè Regional de Bretaña del Moviment Llibertari Espanyol, al qual va representar en la Junta Española de Liberación. El març de 1945 va fundar i dirigí el periòdic “Libertad!”, butlletí regional del MLE-CNT de Bretaña. El maig següent fou delegat per la CNT de Rennes al Congrés de Federacions locals del MLE-CNT, celebrat a París. L’agost de 1945 es traslladà de Rennes a París i entrà a formar part del grup anarquista “Los Cosmopolitas”. Va participar, com delegat per Nanterre, en el congrés de la CNT, celebrat a Toulouse l’octubre de 1947. Molt afectat per la mort de la seva companya, (l’agost de 1948 a Espanya), i desanimat per les crisis internes del Moviment Llibertari, va deixar la militància activa.
Manuel Sirvent va morir a Orsay (Essonne) el dia 1 de desembre de 1968. Havia escrit unes memòries que han estat editades per Joël Delhmon, l’any 2012. Manuel Sirvent Romero, Un militante del anarquismo español (memorias, 1889-1948),
edición, introducción y notas de Joël Delhom, con la colaboración de Pierre-Luc Abramson y Melodía Sirvent.
Madrid, Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo, 2012.

Sisau, Jaume. Dirigent de la Societat de Protecció Mútua dels Teixidors de Sant Cristòfol de Premià, el 1855.

Sisquellas, Josep. Dirigent obrer a Reus. El juny de 1929 exercia de Secretari de la Societat de Mestres Perruquers/Barbers de Reus.Segell de les Tres Classes de Vapor

Sivillà, Ramon. Treballador del tèxtil a Barcelona. Assistí al segon congrés de la federació Les Tres Classes de Vapor, celebrat a Barcelona els dies 4 i 5 de febrer de 1872, on va ser elegit secretari del Consell de la federació. El juliol de 1874 exercia de Secretari de redacció del periòdic "La Revista Social". Aquest mateix 1874 formava part de la Comissió Pericial de les TCV.

Socias, Fidel. Militant de la Federació de Sindicats Tèxtils “Radium” a Barcelona. A principis de 1926 va ser designat per formar part de la redacció del butlletí de la Federació, el qual començà a publicar-se l’abril de 1926. El 23 de desembre de 1928 va ser elegit Comptador de la Federació Regional de Sindicats Professionals de contramestres, Ajudants i Preparadors de Teixits de Catalunya.

Socias Creus, Josep. Nat a Cubelles. Militant de la CNT a Cubelles i a Vilanova i la Geltrú. El juny de 1931 va ser elegit president de la junta de la Secció de la CNT de la fàbrica Pirelli de Vilanova. El juliol de 1936 formava part del Comitè de la fàbrica.

Sol Balaguer, Lluís. Militant de la UGT. Secretari d'actes de la Federació Regional de Catalunya de la UGT (1927-29).

Solà, Jacint. Representant els Teixidors de Vic va assistir al primer Congrés obrer d'abast estatal celebrat a Barcelona el juny de 1870.

Solà, Joan. Dirigent obrer a Igualada. El juliol de 1871 era President de Societat de Teixidors a mà de d’Igualada.

Solà, Josep. Dirigent obrer de la Societat de Protecció Mútua dels Corders de Barcelona, el 1855.

Solà, Josep. Militant de la UGT. Camperol. Representà la Societat de Viticultors de Mataró en el primer Congrés Regional de la UGT. (Barcelona, 4-5 de juny de 1922).

Solà, Martí. Treballador del tèxtil a Igualada. Representant els Obrers Galoners d'Igualada va assistir al 2on Congrés de la Unió Manufacturera celebrat a Igualada del 16 al 18 de març de 1883.

Solà Miquel. El setembre de 1871 era Vice-president de la Societat de Teixidor a mà de la de Rubí.

Solà, Miquel. Fuster a Vic. El 18 de gener de 1907 va ser elegit President de la Societat de Fusters de Vic, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Solà, Pere. Teixidor a Igualada. El maig de 1854 formà part de la Comissió de treballadors que signaren el primer acord escrit amb els fabricants d'Igualada, sobre el preu de la mà d'obra de les peces teixides.Segell dels Pintador a mà.

Solà, Ramon. Pintador a mà de teixits a Barcelona. L’any 1869 era Vocal de la junta de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona. Assistí al primer congrés d’abast estatal celebrat a Barcelona el juny de 1870, representant els pintors a mà de Barcelona. L’any 1875 participà en la fundació del Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona i rodalies. Delegat per Barcelona en la comissió fundadora del Partit Democràtic Socialista Obrer Espanyol (Barcelona 15-07-1882). Fou un dels signants del manifest del Primer de maig de 1890 a Barcelona.

Solà Fabrè, Joaquim. El 29 d’agost de 1936 va ser elegit Vocal de la Junta de l’Associació d’empleats i obrers municipals de Terrassa, adherida a la CNT.

Solanellas, Venerando. Pagès a Riudecols. Representant els camperols de Riudecols va participar en l’assemblea preparatòria per a la constitució de la Federació Provincial (de Tarragona) d’Obrers del Camps, celebrada a Reus el dia 25 de maig de 1913. Actuà de Secretari de la Mesa de discussió i va ser elegit secretari del Comitè executiu de la federació.

Solanillas, Antoni. Vocal de la junta de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona, el 1869. Fou gerent del periòdic "La Federación" l'any 1872.

Solans, Tomàs. Militant de la CNT detingut a Terrassa en la insurrecció anarquista de febrer de 1932.

Solans Morgades, Pere. Rabassaire al Pla de Manlleu. El setembre de 1933 va ser elegit Vocal de la primera junta de la Societat d’Agricultors Rabassaires de la citada localitat i reelegit el gener de 1934.Segell del Sindicat obrer dels Terrissaires de Reus.

Solé Antoni. Terrissaire a Reus. L'octubre de 1931 va formar part de la Comissió organitzadora de la Societat de Terrissaires i similars.

Solé, Baldomer. Camperol a Vilanova i la Geltrú. El març de 1896 va ser elegit Secretari 1er de la Comissió Comarcal de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA), amb seu a Vilanova i la Geltrú.

Solé, Esteve. Dirigent obrer de la Societat de Protecció Mútua dels Paraires de Barcelona, el gener de 1856.

Solé, Francesc. Militant de la CNT a Valls. Paleta. El maig de 1931, representant els Carreters en la constitució del Consell directiu de la CNT de Valls, va ser elegit Vocal del Consell.

Solé, Joan. Camperol a Vilanova i la Geltrú. El febrer de 1895 va seer elegit President de la Comissió Comarcal de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA) amb seu a Vilanova i la Geltrú, i Vicepresident de la Secció local de Vilanova i la Geltrú. El CampesinoVa intervenir en el míting del 1er de maig de 1895, celebrat al Teatre Tívoli de la citada localitat. Representant la Secció de Vilanova va participar en el tercer congrés de la FOA celebrat al Vendrell els dies 5 i 6 de gener de 1896. Dies després, el 12 de gener, va ser reelegit President de la Comissió Comarcal. Representant aquesta Comissió va assistir a la Conferència extraordinària de la FOA, celebrada a Vilanova i la Geltrú el 8 de març de 1896. El mateix mes de març va ser elegit President de la Comissió Pericial de la FOA.
Col·laborà en el periòdic "El Campesino".

Solé (o Soler), Joan . ? - Totó (França), 1975. Militant de la CNT a Barcelona. També milità a la FOUS i en el POUM. Treballador en caixes de cartró. El març de1930, va participar en l'Assemblea de treballadors d'Arts Gràfiques, Paper, Cartró i Similars de Barcelona, convocada per a la reorganització del Sindicat i reingressar a la CNT. En el decurs d'aquesta assemblea va ser elegit per formar part de la Junta del Sindicat. El maig de 1930 va ser elegit vicesecretari de la Junta del Sindicat d'Arts Gràfiques de Barcelona. El noembre de 1936 va ser nomenat fiscal del Tribunal Popular núm. 3 de Barcelona. L'any 1939 s'exilià a França.

Solé, Josep. Militant de la UGT a Barcelona. Estucador. Representant la Societat d’Estucadors de Barcelona va assistir al segon congrés de la UGT (Vilanova i la Geltrú, 31 d’octubre - 2 de novembre de 1890).

Solé, Josep. Dirigent sindical. Camperol. El febrer de 1895 va ser elegit Vocal de la Comissió Comarcal de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola de Vilanova i la Geltrú.

Solé, Josep. Militant de la CNT a Barcelona. Comptador de la primera junta del Sindicat Únic de la Construcció de Barcelona, l'octubre de 1918.

Solé, Josep. Militant de la UGT a Barcelona. Representant la Societat de Paletes i Peons de Barcelona va assistir al VII Congrés de la Federació Regional Catalana de la UGT (Barcelona, abril de 1930), on formà part de Comissió Revisora de Comptes i de la Ponència per a la Reforma del Reglament de la Federació Regional.Segell CADCI-UGT Manresa

Solè, Josep. El gener de 1939 exercia de President de l’Associació de Dependents del Comerç i de la Industria-UGT de Manresa.

Solé, Manuel. Militant de la CNT. Vicepresident de la primera junta del Sindicat Únic de la Construcció de Barcelona, el novembre de 1918.

Solé, Pau. Treballador del tèxtil a Barcelona. Formà part de la comissió obrera que signà el conveni col·lectiu dels Teixidors de Cotó (amb màquines Jacquard), Barcelona 26 de febrer de 1855.

Solé, Pere. Teixidor a Igualada. En representació dels Teixidors a mà, el 20 d'octubre de 1881 va ser elegit per formar part de la Comissió que presentà la plataforma reivindicativa als fabricants d'Igualada, per tal d'acabar la vaga del tèxtil que durava, amb diferents interrupcions, des del mes de juny.

Solé (o Soler) Pere. Boter a Sitges. Representant la secció de Sitges va participar en el nové congrés de la FOB celebrat a Reus de l’1 al 7 de desembre de 1881, on exercí de President de la Mesa en la primera sessió. També va assistir al tretzè Congrés de la FOB, celebrat a Vilanova i la geltrú del 9 al 15 de juny de 1885, on exercí de President de la Mesa en la desena sessió.

Solé, Ramon. Fuster a Terrassa. L'abril de 1907 va ser elegit Tresorer de la Societat de Fusters de Terrassa, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Solé, Telesfor. Signà el manifest del Primer de Maig de 1890 de Barcelona, en nom de la societat de l'Art Culinari.

Solé Ferré, Josep. Fuster a Badalona. L'abril de 1907 va ser elegit Secretari de la Comissió Central de la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya, amb seu a Badalona. Representant la Societat de Fusters de Badalona, l'agost de 1907 va formar part de la Comissió de fusters que pactaren amb els empresaris del sector unes noves bases de treball amb les quals es posava fi a la vaga de quatre setmanes que mantenia la Societat.

Solé Figuerola, Joan. Camperol a Valls. En nom de la Comissió organitzadora del Sindicat de Treballadors del Camp de Valls, signà els Estatus presentats al Govern Civil de Tarragona el maig de 1931. Aquest sindicat s'adherí a la CNT. El primer trimestre de 1936 exercí de Secretari del comitè local de la CNT.Segell Indústris electriques Manresa

Solé Griñó, Julià. El 22 de gener de 1933 va ser elegit Vice-secretari del Sindicat Obrer d’Indústries Elèctriques de Manresa.

Solé Rocafull, Josep. (també se’l cita Soler). València, 1895 - França, 1949. Militant de la UGT a Lleida. També milità al PSUC. Ferroviari. L’any 1921 va ser elegit President de la UGT a Lleida. Durant la guerra formà part del Comitè de Catalunya de la UGT. L’any 1939 s’exilià a França on fou internat al camp de concentració de Bram.

Solé Solé, Joan. Camperol a Constantí. El 7 d’abril de 1934 va ser elegit Vocal de la Junta del Sindicat de Treballadors del Camp de Constantí.

Solé i Veciana, Josep. Constantí, 1874 – La Canonja, 1949. Boter a Torredembarra i a la Canonja. Se’l considera l’útim boter de La Canonja.

Solé i Ventura, Joan. L’any 1921 fou elegit president de la Societat de Treballadors Agrícoles de Bellvei del Penedès adherida a la CNT.

Soler, Francesc. Treballador tèxtil de Reus. El setembre de 1881 va formar part de la Comissió de treballadors de Reus que, juntament amb els de Valls, es desplaçaren a Igualada per donar suport als teixidors d'aquesta ciutat que estaven en vaga.

Soler, Francesc. Sindicalista a Barcelona. L’any 1901 era secretari general de la Federació Regional de Societats de Resistència de la Regió Espanyola. Va assistir al segon congrés de la Federació (Madrid, octubre de 1901). El setembre de 1903 va ser condemnat a sis anys de presó, acusat de fer propaganda antimilitarista.

Soler, Gonçal. Militant de la CNT a Barcelona i a Sabadell. Obrer del Tèxtil. El 20 de febrer de 1925 va ser elegit president de la "Asociación de Obreros de la Industria Fabril y Textil de Barcelona". A mitjan de 1929 impulsà l’organització dels obrers de la indústria Fabril i Tèxtil a Sabadell. Col·laborà assiduament en el setmanari "Cultura Libertaria", que s’edità a Barcelona del 6 de novembre de 1931 al 9 de febrer de 1933. Va ser director del setmanari “Vertical” de Sabadell del 16 de juny de 1933 fins el 25 de maig de 1934. L'any 1952 vivia a Badalona.

Soler, Jaume. Pagès a Les Cabanyes. Representant la Societat de Camperols “La Cabanyola” va assistir al Primer Congrés d’abast estatal celebrat a Barcelona del 18 al 26 de juny de 1870. Aquest congrés significà la constitució de la FRE de l’AIT.

Soler, Jeroni. Militant de la CNT i del BOC a Manresa. El gener de 1931 exercia de President del Sindicat de la Construcció a Manresa.

Soler, Joan. Director de la Classe Obrera dels Sabaters. Signant del manifest "Las Clases Trabajadoras Asociadas a los Diputados a Cortes y muy especialmente a los de la antigua Cataluña", Barcelona 28 de febrer de 1841.Segell de la CNT de Freginals

Soler, Joan. Boter a Torredembarra. El febrer de 1912 va ser elegit Vice-President del Comitè local de la FOB a Torredembarra.

Soler, Josep. Milità a la CNT. Durant la guerra exercí de Secretari de la Col·lectivitat cultural obrera de Freginals, adherida a la CNT.

Soler, Manuel. Militant de la CNT a Manresa. El maig de 1931 va ser elegit delegat del Comitè de la CNT a la fàbrica Pirelli.

Soler, Menna. L’octubre de 1871 era Secretari de la Societat de Teixidor a mà de la Nació Espanyola, de Setmenat.

Soler Miquel. Militant de la UGT. Comptador de la Federació Local de Barcelona de la UGT (maig de 1934).

Soler, Pau. Firma del Teixidor de vels de Barcelona Pau Soler (1855)Teixidor de Vels. Teixidor de vels a Barcelona. El desembre de 1855 figurava entre els firmants del manifest que la classe obrera dirigí a les Corts Constituent, reclamant la llibertat d'associació obrera. El juny de 1856 formà part de la Comissió Obrera que s'entrevista amb el Governador Civil de Barcelona per denunciar l'incomplement dels fabricants de l'acord signat l'octubre de 1854.

Soler, Pere. Boter a Vilanova i la Geltrú. L'any 1870 formava part de la junta directiva de la Societat Obrera dels Boters de Vilanova i la Geltrú.

Soler, Ramon. Teixidor a Reus. Entre l’any 1849 i l’any 1854 formà part de la Junta directiva de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus, que actuava en la clandestinitat. El dia 16 de febrer de 1851 va formar part de la Comissió mixta de fabricants-teixidors, que presidida per l’alcalde de Reus, havia de negociar l’acabament de la gran vaga dels teixidors començada el dia 4 de febrer.

Soler Albet, Josep. Barcelona, 1904 - Vilanova i la Geltrú, 1952. Militant de la UGT i del PSUC. Ferroviari. Fou regidor a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 03-11-37 fins el 03-05-38. Cessà per d'incorporar-se al front de guerra.

Soler Bastero, Miguel. Calaceit, 1898 - Montpellier, 1947. Fotografia de Mqiuel SolerMilitant de la UGT, del PSOE i durant la guerra civil del PSUC. Després de la guerra continuà militant en el PSOE. Els anys trenta destacà en la defensa dels treballadors en els conflictes laborals i quan entrà en vigor la Llei de Contractes de Conreu aprovada pel Parlament de Catalunya, defensà mols parcers enfront dels propietaris. Va ser empresonat després dels fets del 6 d'octubre de 1936. Formà part del Comitè de Defensa Local de Vilanova i la Geltrú que es constituí el 22 de juliol de 1936. Regidor al consistori municipal del 7 d'octubre de 1936 fins el 27 d'octubre de 1937. Hom li atribueix haver estat l'inspirador de l'enderroc de l'església de Sant Antoni i que fou un dels capdavanter del moviment antifeixista. El 1939 s'exilià a França. Després de la guerra continuà militant en el PSOE.

Soler i Canals, Pau. Vilanova, 1835. Filador. Dirigent obrer de Vilanova i la Geltrú. Un dels signants del manifest "Vindicación de la classe Obrera en Villanueva i Geltrú", publicat al "Diario de Villanueva" el 7 de juliol de 1855. L’any 1870 formava part de la junta de “La Cooperativa Villanovesa”, impulsada per les TCV.

Soler Cuadrat, Antoni. Vilanova i la Geltrú, ?  Xile, 1961. Anarquista i militant de la CNT. Fincat a Barcelona i també a Sabadell. A les primeries del segle XX fou detingut i processat en el procés Rull (*). Participà en la vaga del ram de la construcció a Sabadell l'any 1913. El 1917 fou delegat pel comitè de la CRTC per anar a Madrid a organitzar "grups de xoc", en col·laboració amb la UGT. Agafà el tren a Barcelona per anar cap a Madrid, però va baixar a Vilanova i se'n tornà tot dient que no se'n refiava dels socialistes, que ells mateixos el delatarien. Assistí al congrés de Sants, 1918, representant el Sindicat de Paletes i Manobres de Barcelona. El novembre de 1920 va patir la repressió del general Martinez Anido i fou deportat al castell de la Mola de Maó. Participà en la Conferència extraordinària de la CRTC, celebrada a Blanes el juliol de 1922, com a delegat del Comitè de la CRTC. L'agost/setembre de 1923 fou destituït d'aquest comitè. L'any 1927, en plena dictadura,  durant la construcció d'un mercat a Sabadell,  se li atribueix haver penjat una senyera estelada en el punt més alt de l'obra. L’any 1931 va intervenir en el míting organitzat per la federació local de la CNT, per commemorar la diada del 1er de maig. Representant el Sindicat de la Construcció de Sabadell va assistir a la Conferència de la CRTC celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931. Amb la mateixa representació ca assistir al tercer Congrés Confederal de la CNT (Madrid, juny de 1931). Entre febrer i març de 1933 impulsà la vaga del ram de la construcció a Sabadell. L'any 1933 formà part del comitè organitzador dels Sindicats d'Oposició i va ser delegat de la Federació local de Sabadell al Ple que aquests sindicats van celebrar a Mataró els dies 13 i 14 d’agost de 1933. Hom li atribueix la crema d'edificis religiosos (Sabadell, juliol de 1936). S'exilià a Xile.

(*) Joan Rull i Caraltó fou un confident del governador civil de Barcelona (1906-1908), al qual se li atribueixen molts atemptats amb bombes. El 1908 fou processat i executat a Montjuïc.

Soler i Ferrer, Joan. President de la Societat Obrera de Fils i Cables Elèctrics de Vilanova i la Geltrú (fàbrica Productos Pirelli, SA), l'any 1908.

Soler Guillamet, Josep. Militant de la CNT. Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó, el 30 de novembre de 1920.

Soler Juan, Vicenç. Militant de la CNT. Militant de la CNT a Badalona, treballador del ram del vidre. A les acaballes de la dictadura del General Primo de Rivera, participà en la reorganització del Sindicat del Vidre de la CNT a Badalona. Representant aquest sindicat va assistir al 3er congrés confederal de la CNT, celebrat a Madrid de l’11 al 16 de juny de 1931. Dirigí el periòdic ”La Colmena Obrera” de Badalona (1931-32). Representant la redacció i administració d’aquest periòdic va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona (Badalona, 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931.

Soler Lloret, Jaume. La Vila Joiosa, 1899 - Barcelona, 1939. Militant de la CNT a Manresa. Mestre. Afusellat pels franquistes al camp de la Bota de Barcelona.

Soler Montaner, Josep. Representant la secció de Canyelles va assistir a la Segona Conferència de la FOA, celebrada a El Vendrell el dia 21 de juny de 1895.

Soler Moreno, Josep. Militant de la UGT. Vicepresident de la Federació Regional de la UGT de Catalunya (1929) i Secretari d'actes l'any 1930.

Soler Oriol, Lluís. Militant de la UGT a Manlleu. Treballador del tèxtil. L’any 1920 va ser elegit President del Sindicat de l’Art Fabril de Manlleu. Representant aquest sindicat va assistir al tercer congrés de la Federació Nacional d’Obrers de l’Art Tèxtil de la UGT, celebrat a Barcelona els dies 6 i 7 de gener de 1930, on formà part de la ponència sobre organització.

Soler Poch, Joan. Camperol a Torrendembarra. Representant la Secció de Torredembarra va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell, 5 i 6 de gener de 1896). Amb la mateixa representació va participar en la 3ª Conferència de la FOA celebrada a Vilanova i la Geltrú el dia 14 de maig de 1896. Segell El Ràdium

Soler i Roca, Antoni. Militant de la Federació Sindical “Radium” a Barcelona. Després de la desfeta de la Federació, per la llarga vaga dels mesos de maig i juny de 1934, amb més de 160 militants acomiadats i quatre membres del Comitè Federatiu empresonats, el 23 d’agost de 1934 Soler i Roca va ser elegit per formar part del Comitè provisional de la Federació de Sindicats de Contramestres, Ajudants i Preparadors de teixits de Catalunya “Radium”.

Soler Serra, Josep. President de la Federació Catalana de Treballadors de Banca, Borsa i Estalvi de la UGT (1937). En representació de la qual formà part del Comitè de Catalunya. Presidí el sisè congrés de la Federació (Barcelona, 20 de març de 1937).

Solerllonch, Geroni. El desembre de 1870 representava la secció de Sabaters en la Junta de la Federació Local de Girona de la FRE de l’AIT.

Solernou, Miquel. Dirigent de la Societat de Protecció Mútua dels Peons d'Estampats de Barcelona. Signant del conveni col·lectiu dels Peons d'Estampats el 5 de febrer de 1855.

Solernou Riera, Josep. Dirigent de la Societat de Protecció Mútua dels Peons d'estampats de Barcelona, el 1855.

Solsona, Antoni. Segell de la Societat d'Agricultors de Vilafranca del PenedèsCamperol a Vilafranca del Penedès. Representant la secció vilafranquina de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA), assistí al Primer congrés de la Federació celebrat a Vilanova i la Geltrú l'octubre de 1893, on fou elegit tresorer de la Comissió Pericial (junta directiva). Representant la Secció de Puigdalber va participar en el tercer congrés de la FOA, celebrat al Vendrell els dies 5 i 6 de gener de 1896. El març següent va ser elegit Tresorer de la Comissió Comarcal de la FOA amb seu a Vilafranca del Penedès. Representant la Secció de Vilafranca va participar en la 3ª Conferència de la FOA celebrada a Vilanova i la Geltrú el dia 14 de maig de 1896. El març de 1896 exercia de President del Comitè Republicà Democràtic Federal de Vilafranca del Penedès.

Solsona, Joaquim. Militant de la CNT. Assistí al Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), representant el Sindicat de Fideuers de Barcelona.

Solsona, Josep. Representant el sindicat de Miners de Sallent va assistir a la Conferència Extraordinària de la CRTC, celebrada a Barcelona del 25 al 27 de gener de 1936.

Soñal, Lluís. Vocal de la junta de la Societat de Protecció Mútua de Sant Genís de Vilassar, l'any 1855.

Soria Lafuente, Celestino. Vallecas (Madrid), 1900. Albi (França) 1971. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Ferroviari als tallers de la companyia MZA. El febrer de 1932 va ser elegit Secretari de la junta de la Subsecció local de la Federació Nacional de la Indústria Ferroviària de la CNT.

Soriano, Joan. Militant de la Federació de Sindicats tèxtil “Radium" a Barcelona. El 22 de desembre de 1935 va ser elegit per formar part del Comitè Federatiu de la Federació de Sindicats de Contramestres, Ajudants i Preparadors de teixits de Catalunya “Radium”. El maig de 1939 va formar part de la comissió del “Radium” que gestionà davant de la “Delegación Provincial de la FET i de las JONS de Barcelona”, la reobertura de la Caixa d’Ajut i Previsió del “Radium” per poder atendre els jubilats i discapacitats, que havia atès la Caixa. El 31 de maig de 1939 va ser autoritzada la reoobertura amb el nom de “Institución Sindical Caja de Ayuda y Previsión de Contramaestres de Tejidos”.

Soriano, Miquel. Boter a Reus. L'any 1931 era Tresorer de la Secció de Reus de la Federació d'Obrers Boters d'Espanya (adherida a la UGT).

Soriano, Trinidad. Sevilla, ? - ?. Membre de l'Ateneu Obrer de Barcelona i del Centre Federal de les Societats Obreres i de la Federació Barcelonina de l'AIT. Doctor en ciències, estudià a Barcelona. Assistí al congrés obrer de Barcelona de juny de 1870 i al de Saragossa del juliol del 1872. Després marxà a Sevilla on feu de propagandista de l'AIT. Assistí, amb el nom de Rodríguez, al Congrés Universal Socialista, Gante (Bèlgica) setembre de 1877. Durant els anys 1875-79 fou membre de diferents comissions federals de la FRE de l'AIT a Barcelona.
Col·laborà en el periòdic "La Federación".

Soriano Andreu, Francesc. Militant de la FRE de l'AIT. Assistí al congrés obrer de Barcelona de 1870, representant als serrallers, fonedors i a la cooperativa de teixidors de València.

Soriano Palacios, Agustí. Sástago (Saragossa) 1904 - Vilanova i la Geltrú, 1979. Milità a la UGT. L'any 1937 era president de la secció de la UGT de l'empresa Riegos i Fuerzas del Ebro, SA. a Vilanova i la Geltrú.

Sorigué, Fermí. Boter a Barcelona. Boter a Barcelona. L’any 1901 va ser elegit comptador de la Comissió Pericial de la Federació d'Oficial Boters. Representant la secció dels boters de Barcelona, va participar en el XXX Congrés de la FOB, celebrat a Barcelona el juny de 1902. Representant la secció de Sants, va assistir al XXXI Congrés, celebrat a Tarragona l’abril de 1903, on formà part de la Comissió dictaminadora del tema 6è. “Supresión de los Congresos a fecha fija” Tornà a formar part de la Comissió Pericial després del XL congrés, celebrat a Barcelona l’any 1915, i el juliol de 1916 va ser elegit Comptador de la Comissió Pericial, després del XLI Congrés celebrat a Barcelona el març de 1916. Va formar part d'aquesta Comissió Pericial fins l’abril de 1918.

Sorli, Agustí. L'agost de 1921 era el Secretari de la Societat de Perruquers i Barbers de Tarragona.

Soronellas, Josep. Treballador del tèxtil a Reus. El setembre de 1909 va ser l'encarregat de signar els estatuts de constitució de la Societat de Filadores mecàniques de cotó de Reus i presentar-los al Govern Civil de Tarragona.

Sort Rull, Josep. Dirigent de la Societat de mútua protecció de Teixidors de Cotó de Barcelona. A principis del 1840, juntament amb Sugrañes i Vicenç Martínez, s'entrevistà amb el síndic de l'Ajuntament de Barcelona per demanar el dret d'associació dels obrers. Formà part de la delegació obrera que que, el gener de 1841, es reuní amb una representació de patrons per tractar de les vagues de l'any anterior. El 28 de febrer de 1841 signà el manifest “Las clases trabajadoras asociadas a los Diputados a Cortes y particularmente a los de la antigua Cataluña”. Fou un dels signants dels primers estatuts de la citada societat i el maig de 1841 n’era director segon.

Soto, Tomàs. Militant de la CNT a Barcelona. El 25 de maig de 1930 va ser elegit President de la Junta del Sindicat d’Arts Gràfiques de Barcelona. Representant aquest sindicat va assistir a la Conferència de la CRTC celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931, així mateix va participar en el Ple de Sindicats de la CRTC, celebrat a Barcelona del 2 al 4 d’agost de 1931.

Soto Gran, Antoni. El maig de 1934 exercia de Secretari general de l’Agrupació Comarcal del Tarragonés de la Unió de Rabassaires de Catalunya. Segell de l'Art Fabril de Reus.

Sotorra Giné, Joan. Teixidor a Reus. Entre el juliol de 1865 i el juliol de 1866 exercí de President de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus. Representant les societats obreres de Reus va assistir al primer congrés obrer català celebrat a Barcelona del 24 al 26 de desembre de 1865. El març de 1866 va formar part d’una Comissió dels Teixidors, que negociaren i pactaren amb els fabricants una nova tarifa de preus. El juliol de 1873 va ser elegit secretari interí, de la junta de la Societat de Teixidors. Tornà a exercir de President entre el gener i el juliol de 1874.

Suárez, Agustí. President de la Societat de Protecció Mútua dels Calafats del port de Barcelona, l'abril de 1856.

Suárez, Rafael. Pintor a Olot. Delegat per la Federació local d’Olot, va assistir al 3er Congrés de la FRE de l’AIT, celebrat a Córdoba del 25 de desembre de 1872 a l’1 de gener de 1873.

Suau, Josep. Dirigent sindical a Sabadell. El novembre de 1913 exercia de President del Sindicat Metal·lúrgic de Sabadell. Des de les pàgines de el periòdic “El Sindicalista” de Vilanova i la Geltrú impulsà la formació de la Federació Regional d’Obrers Metal·lúrgics de Catalunya.

Suau, Leandre. Boter a Tarragona. El novembre de 1926 exercia de Vicesecretari de la Comissió Pericial (Comitè directiu) de la FOB. Representant la citada comissió. va assistir al XLVIII Congrés que la FOB celebrà a Tarragona del 16 al 19 de maig de 1927, on formà part de la Mesa interina en la sessió inaugural. També va assistir a la Conferència de la FOB celebrada a Reus el dia 15 de gener de 1928.

Suau, Santí. Boter a Barcelona. Representant la secció de la FOT de Barcelona, va participar en la Conferència que la FOB celebrà a Reus els dies 3 i 4 de desembre de 1923. En aquesta conferència s’aprovà "constituir nuevamente la Federación". Després de la Conferència va ser elegit Tresorer de la secció de Barcelona.

Subielos i Llach, Salvador. Pagès de Valls. Representant els camperols de Valls va presidir l’assemblea preparatòria per a la constitució de la Federació Provincial (de Tarragona) d’Obrers del Camp, celebrada a Reus el dia 25 de maig de 1913, on va ser elegit President de la Comissió Executiva de la Federació. Sota l’empenta de militants socialistes aquesta Federació es va constituir definitivament el dia 8 de juny de 1913. Després la Federació es va decantar cap a posicions anarcosindicalistes i Subielos va assistir al segon congrés de la Federació Nacional d’Obrers Agricultors d’Espanya (FNOA) (València, maig de 1914). En l’assemblea general de delegats celebrada a Reus el 17 de gener de 1915 va ser reelegit president de la Federació Tarragonina. Col·laborà a "La Voz del Campesino".

Subirà Díez, Diego. Militant de la CNT a Barcelona. Assassinat en el període de la repressió patrono-militar de 1919-1923.

Subirana, Joan. Adobador a Igualada. El 16 de juliol de 1915 va ser elegit Vice-secretari de la junta de la Federació Nacional d’Adobadors amb seu a Igualada.

Subirana, Joaquim. Fuster a Calella. El setembre de 1907 era el destinatari de la correspondència (c/ Església, 93) dirigida a la Societat obrera de Calella, adherida a la Federació del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Subirats, Francesc. Representant la Societat de Fusters de Sants va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT. (Barcelona, octubre/novembre de 1910).

Subirats, Joan. Boter a Tortosa. El gener de 1926 va ser elegit Vice-president de la Societat de Boters de Tortosa.

Subirats, Teodosio. L'agost de 1903 va ser elegit President de la Junta Directiva de l'Associació de la Dependència Mercantil de Barcelona.

Sugrañes, Francesc. Militant de la UGT a Reus. A les primeries de 1914 va ser elegit Vice-secretari de la secció Reus-Nord del Sindicat ferroviari, adscrit a la Unión Ferroviaria de la UGT.

Sugrañes, Tomàs. Teixidor a Reus. El gener de 1865 va ser elegit Tresorer de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus.

Sugrañes Pascual, Josep. Dirigent obrer a Barcelona. Teixidor. Formà part de la comissió de treballadors que el maig de 1840 s'entrevistà amb el Síndic de l'Ajuntament de Barcelona, per a demanar el dret d'associació dels obrers. Fou un dels signants dels primers estatuts de la Societat de Protecció Mútua dels Teixidors de Cotó de Barcelona (maig, 1840), i vicepresident de la Junta Central Directiva de les Associacions de Socors Mutus de Barcelona (gener de 1841).

Sunyer Sebastià. Militant de la CNT. El juliol de 1922 assistí a la Conferència de Blanes, representant la Unió local de Sindicats Únics de Castellfollit de la Roca.

Suñé, Antoni. Teixidor a Reus. El juny de 1854 va ser elegit per formar part de la Junta consultiva de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus, i el 20 de juny de 1858 va ser elegit Vicepresident de la Junta directiva.

Suñe, Ramon. El dia 5 d’agost de 1895 va ser elegit Vocal de la Comissió Comarcal, de Valls-Montblanc, adherida a la FOA.

Suñé, Ramon. Militant de la CNT. Formà part del grup editor de “El Productor” de Blanes. Va ser un dels cinc firmants de l’article de presentació del periòdic (Manuel Buenacasa, José Alberola, Joaquin Adelantado i José Domínguez (Blanes, 2 d’octubre de 1925). Representant el Sindicat Únic de Blanes va assistir a la Conferència de la CRTC celebrada a Barcelona el 31 de maig i 1 de juny de 1931 i representant la Federació Comarcal del Litoral (Blanes, Arenys de Munt i altres) va participar en el Ple de Sindicats de la CRTC, celebrat a Barcelona el març de 1933 i també en el Ple de Sindicats de la CRTC, celebrat a Barcelona l'agost de 1933.

Suñe Atanasi, Miquel. Militant de la CNT. Representant la Federació local de Sindicats d'Indústria de Mataró el gener de 1938 assistí al Ple Econòmic Nacional de la CNT celebrat a València.

Suñol, Joan.  Vocal de la junta de l'Associació de Protecció Mútua de Sant Genís de Vilassar (1855).

Suriñana, Joan. Militant de la CNT. Representant la Unió Local de Sindicats de Vic va assistir al Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918).

Susiachs, Francesc. (També se’l cita com a Suriachs) Militant de la CNT. Vidrier. Dirigent del Sindicat del Vidre de Barcelona. Representant la Societat d'Obrers Vidriers "La Tierna semilla" del Poble Nou (Barcelona) va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va prendre l’acord de constituir la CNT. (Barcelona, octubre-novembre de 1910), on formà part de la tercera ponència. També va assistir al primer Congrés de la CNT (Barcelona, setembre de 1911). Destacà en la vaga del "vidre negre" del juny de 1916 a Badalona. Representant la els 185 federats de la secció de Poble Nou va assistir al cinquè Congrés de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers celebrat a Barcelona del 8 al 16 de desembre de 1916, en el qual va formar part de la Comissió revissora de credencial i va ser elegit President de la Mesa del Congrés en la primera sessió. També va formar part de la Ponència d'organització. Durant el debat del dictamen d'aquesta ponència va defensar que en cas que no es logrés la fusió entre la UGT i la CNT, la Federació de Vidriers ingressés a la CNT. Cal dir que la Federació es mantenia independent de la CNT i de la UGT. Col·laborà a "La Colmena Obrera", òrgan de la Federació local de Sindicats de Badalona (1916-1917). Representant el Sindicat Únic del Vidre de Barcelona va assistir al segon congrés confederal de la CNT (Madrid, desembre de 1919).

       Torna a l'inici               Per anar a la pàgina d'inici       
    Per tornar a l'inici 
   de les biogràfies
       Per anar a la
       pàgina d'inici

(*) Per cercar biografies de Sindicalistes cal consultar el Diccionari Biogràfic del Moviment Obrer als Països Catalans. Coordinat per María Teresa Martínez de Sas i Pelai Pagès i Blanch. Edicions Universitat de Barcelona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, desembre del 2000.

I per biografies específicament d'Anarcosindicalistes Enciclopedia histórica del anarquismo español. Miquel Íñiguez. Fundación Isaac Puente. Vitoria, 2008.