Notes biogràfiques:  Lletres "F" - "G" - "H" - "I"

Fabà, Salvador. Representant la Societat Obrera de Paletes i Manobres "El Treball" de Sabadell, va assistir al congrés convocat per Solidaritat Obrera, en el qual es va decidir constituir la Confederació Nacional del Treball (CNT) (Barcelona, octubre/novembre de 1910).

Fabra i Ribas, Antoni. Reus, 1879 - Cambrils, 1958. Dirigent socialista, militant del PSOE. Escriptor. Amb el pseudònim de Marcoantònio col·laborà a "La Revista Socialista" de Madrid. Residí a Anglaterra, Alemanya i França. Participà en el VI congrés de la UGT (Madrid, 1899) i fou elegit vocal del Comitè Nacional. El 1907 s'uní amb el fundador del partit socialista francès, Jean Jaurès i al grup del diari "L'Humanité". Assistí al congrés de la Segona Internacional de Stuttgart (agost de 1907). L'any 1908 a Barcelona participà en la reorganització de la Federació Catalana del PSOE i presidí el congrés de Solidaritat Obrera (setembre de 1908). Promogué i dirigí el setmanari "La Internacional" (1908-09). Durant els fets de la Setmana Tràgica, formà part del Comitè de Vaga (juliol/agost 1909), i amb Josep Comaposada i Badia Matamala, van establir contacte amb Jaume Carner (lider dels republicants nacionalistes catalans) i li van demanar que encapçalés la revolució i proclamés la republica. Participà en els congressos del PSOE de 1912, 1915 i 1919 i formà part de la comissió executiva del PSOE (1920).  Participà en els congressos de la FSI de La Haia (1922), Viena (1924) i París (1927). Assistí al XVè. congrés de la UGT (Madrid, 1922) i fou elegit membre de la Comissió executiva. També assistí al 16è. congrés de la UGT (1928), i fou diputat a Corts el 1931. S'exilià a l'Amèrica Llatina d'on tornà el 1950. És autor d'Le socialisme en Espagne. París, 1903. El Socialismo i el conflicto Europeo (1915). Organización y características del movimiento laborista (1924). La Organización Internacional del Trabajo (1929), i La Cooperación; su porvenir està en las Américas (1929).

Fabré, Josep Ma. Boter al Vendrell. Els mesos de març i abril de 1912 era el destinatari de la correspondència de la secció local de la Federació d'Obrers Boters d'Espanya (FOB). Nota: Tot i que la secció de la FOB del Vendrell estigué adherida a la CNT l’any 1924, no hem trobat relació entre el Josep Maria Fabré de l’entrada següent amb el Josep Ma Fabré boter.

Fabré Martorell, Josep Maria. Dirigent obrer al Vendrell. El 25 de juny de 1931 firmà els Estatuts del Sindicat de Treballadors del Vendrell (de la CNT), presentats al Govern Civil.

Fàbregas, Andreu. Director de la Societat de Protecció Mútua dels blanquejadors de Barcelona, l'any 1841 i vocal de la Junta Central Directiva de les associacions de socors mutus. Signà el manifest "Las Clases trabajadoras asociadas a los diputados a Cortes y muy especialmente a los de la antigua Cataluña" (1841).Segell dels Boters de Reus

Fàbregas, Joan. Vocal 3er de la Societat de Protecció Mútua dels Tintorers de Barcelona l'any 1841. Un dels signants del manifest "Las Clases trabajadoras asociadas a los diputados a cortes y muy especialmente a los de la antigua Cataluña" (1841).

Fàbregas, Joan. Boter a Reus. L’octubre de 1890 exercia de Secretari de la Comissió que s’encarregava de la Caixa d’Invalidesa de la Federació d’Oficials Boters (FOB). Va assistir al XIX Congrés de la FOB (Sant Martí de Provençals, abril de 1891), per presentar els comptes de l’esmentada Comissió. El setembre de 1900 exercia de Secretari de la Secció de la FOB de Reus. Talment exercia aquest càrrec l’agost de 1901.

Fàbregas, Josep. El desembre de 1870 representava la secció de Serrallers en la Junta de la Federació Local de Girona de la FRE de l’AIT.

Fàbregas, Josep. Fuster a Badalona. L'abril de 1907 va ser elegit Comptador de la Comissió Central de la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya, amb seu a Badalona.

Fàbregas, Miquel. Boter a Barcelona. L’any 1901, després del XXIX congrés de la Federació d'Oficials Boters, va ser elegit Secretari interior de la Comissió Pericial de la FOB. El juliol de 1916 va ser nomenat Secretari General de la mateixa Comissió Pericial. En nom de la FOB, l’agost de 1917 signà un acord amb els comerciants i industrials de Pasajes/Pasaia (País Basc), que acabava amb la vaga dels boters d’aquella localitat (que durava des del 10 de juliol), i del qual en citem dos punts: “Tercera. Por los gastos ocasionados a la Sección de Pasajes y a la Comisión Pericial, abonarán a las mismas la cantidad de 2.000 pesetas. Cuarta. Todo el personal de sus talleres serán obreros toneleros asociados.” Va exercir de Secretari general de la FOB fins l’abril de 1918. Eines de boters (Caltell)

Fabregat, Joan. Militant de la CNT. Adobador a Igualada. El 12 de desembre de 1913 va ser elegit per formar part del Comitè de la Federació Nacional d’Adobadors. També va ser President de la Societat d’Obrers Adobadors d’Igualada (juny de 1915). Representant aquest Sindicat va assistir al primer Congrés de la CRTC, el congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918). El mes de novembre de 1919 va ser designat per representar la Federació Obrera d’Igualada en el segon Congrés de la CNT que s’havia de celebrar el desembre següent a Madrid. No ens consta que hi assistís.

Fabregat, Josep. El febrer de 1873 formava part de la Junta directiva de la Societat d’Ebenistes i cadiraires de Reus.

Fabregat, Josep. Militant de la UGT. Representant l’Associació d’Aparcers i Jornalers de Barberà va assistir al VII Congrés de la Federació Regional Catalana de la UGT, celebrat a Barcelona, l'abril de 1930.

Fàbregues, Joan P. Veieu Porqueres i Fàbregues, Joan.

Facetos, Josep. Director de l'Associació de Socors Mutus de Moià. El 1855 signà un manifest donant suport al govern liberal.

Fagès, Victorí. L’any 1868 exercí de Vicepresident de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus. Va ocupà el càrrec fins el 30 de juny de 1869.

Fagundez, Francesc. Militant de la CNT. L'any 1931 formava part del comitè de la fàbrica de ciments Griffi, SA. de Vilanova i la Geltrú.

Farga Pellicer, Rafael. Barcelona, 1844 - 1890. Rafael FargaDirigent obrer. Usà el pseudònim Justo Pastor de Pellico.Tipògraf. Fou un dels fundadors i secretari de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona (octubre 1868). Participà en l'organització del congrés obrer de Barcelona de desembre de 1868, que presidí. El setembre de 1869 assistí al quart congrés de la Primera Internacional a Basilea, en nom del Centre Federal de societats Obreres de Barcelona. Fou membre de l'Aliança de la Democràcia Socialista i en creà un grup autònom català. Fou un dels organitzadors del congrés obrer de Barcelona de 1870, constitutiu de la FRE de l'AIT que també presidí. Participà en el congrés de Córdoba (desembre de 1872) i en els congressos de l'AIT de La Haia (setembre de 1872) i Ginebra (setembre de 1873). Amb el pseudònim de J.Gómez assistí al congrés de l'AIT (organitzat pels Bakuninistes) a Brussel.les el setembre de 1874. Sobre les restes de la FRE impulsà la fundació de la FTRE (1881). Junt amb Anselmo Lorenzo fundà la revista "Acracia" (1886) i col·laborà en els periòdics "El Productor" i "La Federación". També dirigí "Revista Social" (1872-77). És autor de Garibaldi, historia liberal del siglo XIX (1882).

Fargas, Joan. Dirigent obrer. Teixidor de vels. Participà en l'organització del congrés obrer de Barcelona de 1865. Fou president de la Direcció Central de Societats Obreres de Barcelona (1868-69) i signà la proclama datada el 6 de desembre de 1868 sota el títol de "A LOS OBREROS DE CATALUÑA", que convocava els obrers a participar en un congrés obrer. Congrés que se celebrà a Barcelona el dia 13 de desembre de 1868, i en el què Joan Fargas en va presidir la primera sessió.

Farguell, Joan. Assistí al congrés convocat per la Direcció Central de Les Societats Obreres (Barcelona, desembre de 1868), de la qual era membre de la junta directiva.

Farré, Albert. Milità a la CNT a Valls. El maig de 1937, representant el sindicat de Sanitat, formava part del Comitè de la Federació local de la CNT de Valls.

Farré, Dionís. Representant la federació de les Tres Classes de Vapor de Barcelona va assistir al primer congrés d’abast estatal, en el qual es va constituir la FRE de l’AIT (Barcelona, juny de 1870) (se'l cita també com Dionís Farnés).

Farré, Enric. Milità a la UGT a Valls. L’agost de 1936 representà el Ram de la Fusta en la constitució al Comitè Local de la UGT de Valls, del qual en fou elegit Secretari de Relacions. L’octubre de 1936 va ser elegit per ocupar la Secretaria de Premsa i Femení del Comitè de delegats de la UGT de la Comarcal de l’Alt Camp. El novembre següent va ser nomenat Secretari General del Comitè Local de la UGT.

Farré, Frederic. Boter a Tarragona. El juny de 1870 formava part de la Junta de la Societat de Boters de Tarragona.

Farré, Joan. Militant de la CNT a Valls. L’abril de 1931 va ser elegit Vicepresident del comitè del Sindicat de Treballadors Industrials de Valls.

Farré, Josep. Boter a Sant Martí de Provençals. Tresorer de la Comissió Pericial de la FOB, elegida el maig de 1889. Com a integrant de la Comissió Pericial, exercí de Secretari en l’obertura del XVIII Congrés de la FOB celebrat a Barcelona el juny de 1890.

Farré, Josep. Boter a Torredembarra. L’abril de 1924 participà en la refundació de la Societatd’Obrers Boters de Torredembarra, de la que en fou Tresorer fins a finals de desembre del mateix any.

Farré, Josep Maria. Milità a la UGT i al PSOE a Valls. Barber/Perruquer. L’octubre de 1936 es nomenat per representà la Cooperativa de Barbers/Perruquers de Valls al Comitè Local de la UGT de Valls, substituint Francesc Domènech. Representant el Partit Socialista formà part del Consell municipal de Valls. Segell Tèxtil Manresa

Farré, Miquel. Militant de la CNT a Valls. Paleta. El maig de 1931, representant els Paletes en la constitució del Consell directiu del Sindicat de Treballadors Industrials de Valls, va ser elegit Vice-president del Consell.

Farré, Pau. Membre de la Direcció Central de les Societats obreres de Barcelona, el 1869.

Farrè (o Ferré) , Ramon. El novembre de 1931 exercia de Secretari del Sindicat Únic de l’Art Fabril i Tèxtil de la CNT a Manresa. Després de l’escissió Trentista va formar part de la nova junta del Sindicat Únic que seguia les directriu de la CNT-FAI.

Farré Colomina, Jerònim. (Se'l cita també Jerònim Ferré). Militant de la CNT a Terrassa. Representant el Sindicat d’Oficials Perruquers i Barbers, el d’Oficials Fusters i la Federació Obrera de Terrassa, participà en el primer Congrés de la Confederació Regional de Solidaritat Obrera (Barcelona, 6-8 de setembre de 1908). Representant el Sindicat d'Oficials Fusters de Terrassa i rodalies va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va prendre l’acord de constituir la CNT (Barcelona, octubre-novembre de 1910). En fou secretari de la tercera sessió i membre de la ponència per a redactar el reglament de la futura Confederació Nacional. Signatura de Jerònim FarréAmb la mateixa representació va participar en el primer congrés de la CNT (Barcelona, setembre de 1911).

Farré Gassó, Joan. Membre de la UGT de Lleida. Ferroviari. El 1930 fou expulsat de la UGT i s'integrà a la Federació Obrera Local de la CNT. Delegat per aquesta Federació Local assistí al congrés de la CNT de Madrid de 1931. Per la seva activitat política fou expulsat de la CNT i llavors participà en la creació de la Unió Local de Sindicats de Lleida. Membre del BOC n'ocupà la secretaria política. Després s'integrà en el POUM. Participà activament en l'aixecament del Sis d'octubre. Impulsà dues revistes dirigides als ferroviaris "La señal" (1930) i "Frente Norte" (1934). Col·laborà en els dos diaris del POUM a Lleida, "Combat" i "Adelante". Quan es perseguí el POUM (1937) fou empresonat a la Model de Barcelona. Exiliat a França va integrar-se en la resistència amb el nom de Jean Javier. Detingut pels nazis el 1941 fou condemnat a 5 anys de presó. Acabada l'ocupació alemanya, fou alliberat, però reconegut per milicians comunistes, com dirigent del POUM fou assassinat l'any 1944.

Farrés, Enric. (Se’l cita també com Ferrer). Militant de la CNT a Barcelona. Carreter. Formà part del Consell Directiu de la Federació Local de Societats de Resistència de Barcelona -Solidaritat Obrera- l'any 1907. L’any 1908 (octubre-novembre) dirigí la vaga dels carreters enfront de la gran agència de transport Ayxelà. Va ser President del Sindicat de Carreters (1908-1909). Assistí al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910), representant la Societat Obrera dels Carreters de Barcelona. També assistí al congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), representant la mateixa societat.

Farrés, Francesc. Secretari de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Girona, el 1842.

Farró, Rafael. Cenetista. L'any 1916 formava part del Comitè de la Federació Nacional del Vidre de la CNT, amb seu a Badalona.

Fau de Fau, Gertrudis. L'any 1884 formava part de la Secció Vària de Treballadores Anarco-col·lectivistes de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE) de Sabadell.

Faura, Josep. Treballador del tèxtil a Sant Martí de Provençals. L’agost de 1894 formà part del comitè organitzador de La Unió Fabril Cotonera

Faura Guitó, Ramon. Gironella, 1902 – Tolosa, ?. Militant de la CNT. Dirigent del Sindicat d’oficis varis de Gironella, l’any 1932. L’any 1933 fou secretari de la Federació Intercomarcal Manresa-Berga de la CNT. Representant el Sindicat d’Oficis varis de Gironella va assistir a la Conferència extraordinària de la CRTC, celebrada a Barcelona el gener de 1936. Durant la guerra dirigí la colònia col·lectivizada de cal Monegal. L’any 1939 s’exilià a França.

Fèlez Màrquez, Francesc. Militant de la UGT. Fou vice-president de la Federació Local de Barcelona de la UGT (1932-34).

Feliu Oriol, Antoni. ? - Barcelona, 1921. Cenetista. Tresorer del Comitè Nacional de la CNT a Barcelona. El 17 de juny de 1921 va ser assassinat per pistolers del “Lliure”. En el mateix atemptat va ser mort Eveli Boal, aleshores Secretari del Comitè de la CNT.

Feliu, Bruno. Serraller a Girona. El desembre de 1870 representava la secció de Serrallers en la Junta de la Federació Local de Girona de la FRE de l’AIT.

Feliu, Ferran. En contituir-se la Societat Fabril d’Obrers en gènere de punt de Mataró (agost de 1899) va ser elegit vicesecretari de la junta directiva.

Feliu, Tomàs. El novembre de 1905 va ser elegit Tresorer del Centre Obrer "El Porvenir" de Tossa de Mar.

Fernández, Feliu. Membre de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona, assistí al congrés obrer de desembre de 1868 a Barcelona.

Fernàndez, Francesc. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. En la reorganització de la CNT a Vilanova, el març de 1930, va ser elegit per formar part del Comitè local.

Fernández, Isidre. Representant la secció de Rodonyà va participar en el tercer congrés de la Federació d'Obrers Agrícoles (FOA) (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896).Cartell de l'Escola Nova Unificada

Fernández, Joan. Militant de la UGT a Barcelona. Treballador del tèxtil. El desembre de 1929 era President del Comitè de la Federació Nacional d’Obrers de l’Art Tèxtil. Va assistir al tercer congrés d’aquesta Federació celebrat a Barcelona els dies 6 i 7 de gener de 1930. Després d’aquest congrés va ser substituït en la presidència del Comitè per Francesc Salvador.

Fernández, Joan. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú, en representació de la qual, l'agost de 1936 formà part del Comitè de l'Escola Nova Unificada (CENU).

Fernández, Juan.  Andalusia, ? - ?, 1973. Militant de la CNT i de la FAI. Dirigent del Sindicat de Ferroviaris de Vilanova i la Geltrú. Exiliat a França el 1939 fou internat als camps de concentració. Presoner dels nazis fou confinat als camps de treball de l'Atlàntic, però aconseguí d'escapolir-se. Després de l'alliberament de França, tornà a vincular-se a la CNT.

Fernández, José. Militant de la CNT. El mes de març de 1930 va formar part de la Comissió reorganitzadora del Sindicat del Ram de la construcció de Barcelona.

Fernández, Josep.  Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Representant el Sindicat Únic de Treballadors d’aquesta ciutat va assistir al Ple de Sindicats de la CRTC (Barcelona, març de 1933). Durant la guerra va formar part del Comitè d'enllaç CNT-AIT-FIJLL de la ciutatDirigent de la CNT a Vilanova i la Geltrú.

Fernández, Josep. Militant del CADCI. Va formar part del Front Únic de Treballadors de Llum i Força de Catalunya, l'any 1934. Firmant dels pactes, entre les empreses del sector i el Front Únic, que van permetre constituir la Caixa de Pensions i Retir d'Empleats de Gas i Electricitat (PREGE).

Fernández, Manuel. Dirigent de la Societat Obrera Tipogràfica de Barcelona (1879). A mitjans 1882 discrepà del fet que aquesta societat s'adherís a la FTRE, pronunciant-se en contra dels anarquistes. Va assistir al congrés de constitució de la Federació Nacional Tipogràfica (Barcelona 29 de setembre – 1 d’octubre) de la què en seria elegit president del primer comitè.

Fernández, Pere. Militant de la UGT a Mataró. Treballador del tèxtil. Representant el Sindicat de Tintorers i Blanquejadors de Mataró va assistir al tercer congrés de la Federació Nacional d’Obrers de l’Art Tèxtil de la UGT, celebrat a Barcelona els dies 6 i 7 de gener de 1930, on formà part de la ponència sobre Propaganda i Comitès paritaris.

Fernández, Simón. Milità a la UGT. L’11 de març de 1890 va entrar a formar part del Comitè Nacional de la UGT.

Fernández, Teodoro. Membre de la primera junta directiva de la Societat Obrera Tipogràfica de Barcelona (agost de 1879).

Fernández Campinín, Fausto. Lanciego (Álava), 1904. Militant de la UGT a Vilanova i la Geltrú. El març de 1936 va ser elegit per formar part de la junta del Consell Obrer del Sindicat Nacional Ferroviari(UGT) a Vilanova i la Geltrú.

Fernández García José A. Molina de Segura (Múrcia) Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Ferroviari. Representant el Sindicat Únic de Treballadors de Vilanova (amb 1600 federats),va assistir al Ple Regional de Sindicats de la CRTC, celebrat a Barcelona del 5 al 13 de març de 1933.

Fernández Giménez, Juan. Milità a la CNT. L'any 1930 fou elegit  president del Comitè del Sindicat Únic de la CNT a Gavà.

Fernández Jurado, Ramon. Almeria, 1914 - Barcelona 1984.Fotografia de Ramon Fernández Militant de la UGT. Ebenista. Va arribar a Barcelona amb els seus pares quan tenia 4 anys. En només en tenia 15 es va afiliar al sindicat de la fusta de la CNT, però poc temps després es va afiliat a la UGT. Coincidint amb la proclamació de la II República decideix afiliar-se al Bloc Obrer i Camperol (BOC), formant part de la Joventut Comunista Ibèrica. Va participà en els fets del 6 d'octubre de 1934. L'any 1935, quan feia el servei militar, va entrar en la Unió Militar Republicana Antifeixista (UMRA), motiu pel qual va ser detingut i va patir presó per primer cop. El setembre de 1935 passà a militar en el POUM. Va participar en els combats que van tenir lloc en els carrers de Barcelona el 19 de juliol del 1936. Portada llibre de Fernàndez JuradoImmediatament després va marxar al front d'Aragó amb les primeres milícies organitzades pel seu partit. Va caure ferit a la cama, al front de Llevant el maig de 1938. L’any 1939 el franquistes el van empresonar. Passà per pressons i camps de concentració de Saragossa, Terol i Bilbao. Finalment a Barcelona va ser jutjat i condemnat a 30 anys de presó. L'any 1942, immediatament després de la seva sortida de la presó, va reprendre la seva activitat clandestina. Membre del comitè executiu del POUM, l'acció policíaca el va obligar a exiliar-se l'any 1948, passant primer per França i, poc després, a Xile, país en què va viure 15 anys. Retornà a Barcelona el 1964. Mort ja el general Franco, s'integra juntament amb altres militants poumistes en el recentment creat PSC-Congrés essent elegit membre del seu consell nacional.
Andalús de naixement i autodidacta de formació, va donar classes de català a molts dels seus companys de militància política i sindical. (L'any 1977 va rebre el títol de professor de llengua catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona). Aquest afany cultural l'havia portat a interessar-se per l'esperanto i pel naturisme.
És autor de Memòries d’un militant obrer (1930 - 1942). Editorial HACER. Barcelona, 1987.
Més dades a: http://www.ugtcatalunya.org/~testimonis/ramonfernandez.html

Fernández Ramírez, Juan. Mollina (Málaga), 1900, (va morir el 1973). Militant de la CNT i de la FAI a Vilanova i la Geltrú. Ferroviari. L’any 1932 era el delegat de la Subsecció Ferroviària del la FNIF de Vilanova, al Comitè de Relacions de Catalunya de la CNT. Exiliat a França el 1939 fou internat als camps de concentració. Presoner dels nazis fou confinat als camps de treball de l'Atlàntic, però aconseguí escapolir-se. Després de l’alliberament de França tornà a militar a la CNT.

Fernández Sánchez, Aurelio. Asturias, 1897 - Puebla (Mèxic), 1974. Fotografia d'Aurelio FernándezMilitant de la CNT i de la FAI. Adherit al grup "Los Solidarios" el 1922. Se li atribueix haver participat en l’assalt del Banc d’Espanya de Gijón el setembre de 1923. Durant la dictadura de Primo de Rivera fou empresonat primer el març de 1924 a Barcelona. Es fugà de la presó i s’exilià a França. Va retornar a Espanya l’any 1926 i a finals del mateix anys va ser detingut i empresonat a Bilbao. Fou membre del primer Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya, representant la CNT-FAI (juliol 1936). Secretari de la Junta de Seguretat Interior (1936-37) i conseller de Sanitat i Assistència Social del Govern de la Generalitat (16-04-37 - 05-05-37). Després dels Fets de maig de 1937 va ser procesat per estafa. S’exilià a França amb García Oliver i després a Mèxic.

Fernández Torres, Frederic. ? – Barcelona, 1936. Militant de la CNT. Secretari del Sindicat d'Indústries Pesqueres de Barcelona. Mori a la Via Laietana de Barcelona els primers dies de la guerra.

Fernández Vallés, Salvador. Cañada-Juncosa (Cuenca), 1902 Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Fuster. Treballà als tallers de la companyia ferroviària MZA. L’any 1932 formava part de la junta de la Subsecció de Vilanova de la Federació Nacional de la Indústria Ferroviària. (CNT).

Fernando, Carles. Representant la secció de Vimbodí va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896).

Ferran, Josep. Adobador a Igualada. El gener de 1910 era el Tresorer de la Societat d’Obrers Adobadors d’Igualada.

Ferran Miquel. Cambrer a Valls. El gener de 1932 va ser elegit Secretari de la Junta de la Societat de Cambrers de Valls. Aquesta societat havia estat adherida a la Confederació de Sindicats Lliures fins 17 de novembre de 1930. I a partir de maig de 1931 estava adherida a la CNT.

Ferran Brosa, Joan. Cambrer a Valls. El gener de 1931 va ser elegit Vice-president de la Societat de Cambrers de Valls. Aquesta societat havia estat adherida a la Confederació de Sindicats Lliures, fins 17 de novembre de 1930.

Ferran Huguet, Francesc. Castellet i la Gornal, 1919 - Barcelona, 1942. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Forner. Afusellat pels franquistes el 9 de juny de 1942.

Ferran Huguet, Pere. Castellet i la Gornal, 1916 - Barcelona, 1942. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Forner. Afusellat pels franquistes el 9 de juny de 1942.

Ferrandis, Joan. Militant de la UGT a Barcelona. El juliol de 1928 va ser elegit President del Sindicat de l'Art Fabril de la UGT.

Ferràndiz, Josep. Militant de les Tres Classes de Vapor, formà part del primer comitè central del Partit Socialista Oportunista (1891).

Ferràndiz Roger, Joan. Representant la Secció de Cornudella del Priorat va participar en la 3ª Conferència de la FOA, celebrada a Vilanova i la Geltrú el dia 14 de maig de 1896.

Ferrando, Andreu. Militant de la CNT. Ferroviari. En l’assemblea celebrada a Barcelona el maig de 1931 va ser elegit delegat de la Federació catalana de la FNIF a la Federació estatal.

Ferrando Àngel. L'any 1933 fou vocal de l'Agrupació Sindicalista Llibertària de Gavà, adherida a la Federació Sindicalista Llibertària, d'Àngel Pestaña.Segell dels boters de Tarragona.

Ferrando, Antoni. Boter a Tarragona. També treballà i residí a Torredembarra Representant la secció de Tarragona va participar en el X Congrés de Federació d’Oficials Boters de la Regió Espanyola, celebrat a Tarragona el novembre de 1882, on exercí de President de la Mesa en la setena sessió. A més va formar part de la Comissió que dictaminà sobre “Tasación del trabajo a jornal y reducción de las horas de trabajo”. Amb la representació dels boters tarragonins va assistir al XIII Congrés de la FOB celebrat a Vilanova i la Geltrú del 9 al 15 de juny de 1885, on exercí de President de la Mesa en la cinquena sessió. Representant la secció de Torredembarra va assistir al XVII Congrés (Barcelona, maig de 1889), on va formar part de la Comissió que dictaminà sobre el tema “¿Es o no conveniente adherirnos a la Unión Nacional de Sociedades de Resistència?”, i exercí de President de la Mesa en la sisena sessió. Representant la secció de Tarragona va participar en el XVIII Congrés (Barcelona, juliol de 1890), on amb Jaume Anglés, presentaren una proposta que demanava que la FOB declarés festiu el dia 1er de maig de cada any. També va formar part de la Comissió que dictaminà sobre el tema “Conveniència que les caixes d’invalidesa siguin locals i no federals”. Va participar en el XXII Congrés de la Federació, (Sant Martí de Provençals, abril de 1894), on exercí de President de la Mesa en la 11ena sessió, en la 12ena, 15ena i 16ena. A més va formar part de la Comissió que revisà els comptes de la Comissió d’Invalidesa de la Federació, així com de la Comissió que dictaminà sobre el tema “Revisión Reglamento de Invalidez”.

Ferrando, Antoni. Boter a Sant Martí de Provençals. (No tenim prous dades per concretar si els dos Antoni Ferrando són la mateixa persona). Representant la secció dels boters de Sant Martí de Provençals, Capçalera del Reglament d'Invalidesa dels boters de Barcelona.va participar en el XXX Congrés de la FOB, celebrat a Barcelona el juny de 1902, on exercí de la President de la Mesa en la primera sessió. L’any 1903 representà la secció de Sant Martí en el congrés que la FOB celebrà a Tarragona el mes d’abril. Va formar part de la Comissió que dictaminà sobre l’acord final de la vaga que mantenia la secció de València, i exercí de president de la Mesa de la primera sessió. Va formar part de la Comissió Pericial de la FOB, elegida després del XLI Congrés, celebrat a Barcelona el març de 1916. Ho va ser fins l’abril de 1918. Aquesta Comissió Pericial residí a Barcelona. Representant la secció de Barcelona va assistir al XLIII Congrés de la FOB, celebrat a Vilafranca del Penedès el desembre de 1918, on exercí de Secretari de la Mesa en la cinquena sessió i de President de la dotzena.

Ferrando, Arturo. Boter a Barcelona. El març de 1912 va ser elegit Comptador del Comitè de la Federació d'Oficials Boters de la ciutat de Barcelona.

Ferrando, Josep. Dirigent sindical a Reus. L’any 1915 va exercí de President de la Societat Obrera de l’Art Fabril de Reus. Aquest mateix any formà part del comitè de vaga en la llarga vaga del tèxtil de Reus.

Ferrando Boix, Rossend. L'any 1933 fou elegit vice-president de l'Agrupació Sindicalista Llibertària de Gavà, adherida a la Federació Sindicalista Llibertària, d'Àngel Pestaña. L'any 1936, militant en el PSUC, fou nomenat alcalde de Gavà.

Ferrando Borràs, Josep. Dirigent obrerista de Reus. Teixidor de Cotó a Mà. El gener de 1865 va ser elegit Vicepresident de la Societat de Teixidors de Cotó de Reus i l’abril següent substituí Jaume Carbonell que havia dimitit del càrrec de President. Càrrec que exercia l’octubre de 1870. Com a delegat de Reus va participar en el Congrés de la Federació dels Teixidors a mà de l’Estat de Catalunya, celebrat a Barelona els dies 30 i 31 de gener de 1871, en el decurs del qual es va decidir canviar el nom de la Federació per, Federació de l’Ofici de Teixidors a mà de la Regió Espanyola. Representant la societat de teixidors de Reus va participar en el Congrés del Centre Federal de Teixidors a Mà de la Nació Española, celebrat a Barcelona del 14 al 17 de gener de 1872, en el qual s’aprovà la federació dels Teixidors a Mà amb les Tres Classes de Vapor per constituir la Unió Manufacturera. L’agost de 1872 va assistir al segon Congrés de la Unió Manufacturera, celebrat a Barcelona i tres meses més tard participà en el Congrés extraordinari, celebrat també a Barcelona del 10 al 15 de novembre de 1872, on va ser elegit Dipositari del Consell de la Unió Manufacturera. Va ser secretari de l’Ateneu Català de la Classe Obrera (1873-74).

Ferrando Juncosa, Ramon. Camperol a Calafell. El març de 1919 va ser elegit President de la primera junta de la Societat d’Obrers Agricultors de la citada localitat.

Ferrando Vives, Josep. El Pla de Manlleu, 1901 – 1967. Dirigent rabassaire i militant d’ERC i de la UGT. El setembreL’any 1933 va formar par de la comissió organitzadora del Sindicat Agrícola “Agricultors Rabassaires” del Pla de Manlleu, i un dels firmants dels seus estatuts, essent elegit vice-secretari de la primera junta directiva. Fou reelegit el gener de 1934. El febrer de 1937 exercia de President del Sindicat de Treballadors de la Terra de la UGT.

Ferraté, Josep. Militant de la UGT. Representant les societats d’Adobadors, Fusters, Paletes i Peons d’Olot va ssistir al segons congrés de la UGT celebrat a Vilanova i la Geltrú del 30 d’octubre a l’1 de novembre de 1890.

Ferraté i Taixés, Salvador. Camperol a Reus. El maig de 1931 va formar part de la Comissió organitzadora de la Societat de Camperols de Reus.Segell de la CNT de Cabra del Camp

Ferrater, Carles. Afiliat a la UGT. Boter. El juliol de 1937 consta com a Secretari de la Junta directiva de la secció de Boters de Tarragona adherida a la UGT.

Ferré, Alfredo. Militant de la UGT de Tarragona. El juliol de 1933 dimiteix del càrrec de Comptable i es dona de baixa del Sindicat d’Obrers i Empleats de la Junta del port (UGT) de Tarragona.

Ferré, Antoni. Boter a Reus. Representant la secció d’aquesta ciutat va assistir al XXIX Congrés de la Federació de Boters (FOB), celebrat a Reus, del 9 al15 d’abril de 1901.

Ferré, Antoni. Milità a la CNT. Durant la guerra va ser Secretari del Sindicat de Treballadors de la CNT a Cabra del Camp.

Ferré, Frederic. Boter a Tarragona. Representant la secció de la FOB d’aquesta ciutat va assistir al XXIII Congrés de la Federació, celebrat a Reus l’abril de 1895. Amb la mateixa representació participà en el XXIX congrés de la FOB celebrat a Reus l’abril de 1901, on exercí de Secretari de la Mesa en la quarta sessió. També va assistir al XXXII Congrés de la Federació, celebrat a Reus l’abril de 1904.

Ferré, Isidre. Boter a Tortosa. El juliol de 1924 exercia de President de la Societat d’Obrers Boters de Tortosa.Segell Boters de Tortosa

Ferré, Josep. Boter a Sant Martí de Provençals. Formava part de la Comissió Pericial de la FOB des de l’agost de 1893, quan va substituir Josep Cusiné. Participà en el XXII Congrés que la FOB celebrà a la Sant Martí del 9 al 16 d’abril de 1894, on exercí de Secretari de la Mesa en la sessió d’obertura del congrés i també en la quinzena sessió.

Ferré, Josep. Paleta al Vendrell. L’any 1916 presidia La Societat Obrera de Paletes de la citada localitat.

Ferré, Josep. Militant de la UGT a Barcelona. Forner. El més d’agost de 1928 va ser elegit Vocal de la Societat de Forners “La Espiga”, adherida a la UGT.

Ferré, Josep. Boter a Tarragona. El desembre de 1933 exercia de president de la “Sociedad de Toneleros Federados de Tarragona”, societat constituïda el novembre de 1923.

Ferré, Josep Miquel. Militant de la UGT. Tipògraf. Representant els tipògrafs de Tarragona, va assistir al XIV congrés de la Federació Tipogràfica de la UGT (Madrid, setembre de 1918).

Ferré, Pau. Milità a la CNT. Com a representant de Tarragona va assistir al Congrés de Camperols de la CRTC (Barcelona, setembre de 1936), participant en la ponència sobre Col·lectivitzacions al Camp.

Ferré, Pere. El 12 de gener de 1896 va ser elegit Vocal de la Comissió Comarcal de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola, amb seu a Vilanova i la Geltrú.

Ferré, Ramon. Boter a Constantí. Representant la secció de la FOB d’aquesta localitat va participar en el XXII Congrés de la Federació, celebrat a Sant Martí de Provençals del 9 al 16 d’abril de 1894.

Ferré Caballé, Francesc. Teixidor a Reus. El juliol de 1866 va ser elegit President de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus. Firma de Josep Ferré Jacas. Boter de Tarragona.

Ferré Jacas, Josep. Boter a Tarragona. El 15 de juliol de 1919 va ser elegit Secretari de la caixa d’Invalidesa de la Societat d’Oficials Boters de Tarragona. Després de la Conferència que la FOB celebrà a Reus els dies 3 i 4 de desembre de 1923, on s’aprovà “constituir nuevamente la Federación”, va ser elegit President de la secció de la FOB de Tarragona. També fou President de la Comissió Pericial de la FOB, i com a tal va assistir a la Conferència que la Federació celebrà a Tarragona el dia 26 de setembre de 1926.

Ferré Mallafré, Miquel. Vallmoll, 1907 - 1972. Segell del Sindicat d'Oficis varis (UGT) de VallmollMilità a la UGT. Pagès. El 10 de desembre de 1936 va ser elegit vicepresident de la junta directiva del Sindicat d’Oficis Varis de la UGT a Vallmoll.

Ferré Marí, Anton. Cabra del Camp, 1898 - Barcelona, 1975. Militant de la CNT. Camperol. Va assistir al congrés de constitució de la Federació Regional de Camperols de la CNT de Catalunya. (Vilafranca del Penedès, setembre de 1932. Representant el sindicat de Cabra del Camp i a la Federació Comarcal de Valls, de la CNT, va assistir al primer Ple de pagesos de la CNT de Catalunya (Barcelona, 5 de setembre de 1936), on va formar part de la ponència sobre Col·lectivitzacions al Camp. L’any 1937 era Secretari de la Col·lectivitat d’Agricultors de la CNT de Cabra del Camp. L’any 1939 s’exilià a França.

Ferré Pons, Pau. El Milà (Alt Camp) 1897 - ?, ?. Militant de la CNT durant la República i la guerra. Representà els sindicats camperols de Tarragona en el Ple Regional de Camperols de la CNT dels dies 8 i 9 de setembre de 1936.

Ferré Sanjoan, Enric. Valls, 1905 - ? Milità a la CNT i a la UGT. Boter. Secretari de la Federació Local de Sindicats de la CNT a Valls, l’any 1934. Milità a l’ERC. Va ser empresonat arran dels fets del Sis d’octubre. L’any 1936 s’afilià a la UGT i en fou secretari del Comitè local. S'allistà voluntari per anar al front l'any 1937 i s'exilià el 1939.

Ferré Solé, Josep. Boter a Vilanova i la Geltrú. Representant la secció de boters de la citada ciutat, va participar en el XVIII Congrés de la FOB, celebrat a Barcelona el juliol de 1890. En la seva exposició de l’estat de la secció, manifesta que encara hi havia esquirols i que els tallers petits perjudicaven als boters federats. Formà part de la Comissió que revisà els comptes presentats per la Comissió Pericial. Exercí de Secretari de la Comissió que reorganitzà la Comarca de Vilafranca del Penedès.

Ferrer, Albert. Milità a la CNT a Valls. El desembre de 1936 va ser elegit President del Sindicat d’Higiene i Sanitat de la CNT de Valls i comarca. També fou elegit delegat a la Federació local. El maig de 1937 va ser elegit Comptador del Comitè la Federació local de la CNT.

Ferrer, Alfred. Militant de la CNT a Barcelona. El 4 de juliol de 1930 va ser elegit Comptador de la secció de Tintoters del Sindicat d'Obrers de l'Art Fabril i Tèxtil de Barcelona, adherit a la CNT.Segell Associació Dependents de Reus

Ferrer, Casimir. El dia 6 de desembre de 1903 va ser elegit president de la Junta Directiva de l'Associació de Dependents de Comerç de Reus.

Ferrer Enric. Veieu Enric Farrés.

Ferrer, Joan. Director de la Societat de Protecció Mútua dels Mitgers de Barcelona, l'any 1841.

Ferrer, Joan. Representant la secció local de Sant Cugat de Sesgarrigues va participar en el tercer congrés de la FOA (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896).

Ferrer (o Ferré) Joan. Dirigent sindical i militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. L'any 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova i la Geltrú. Participà en el primer congrés de la Confederació Regional de Societats de Resistència - Solidaritat Obrera (Barcelona 1908), representant els constructors de fils i cables elèctrics de Vilanova i la Geltrú. També assistí al congrés de l'any 1910, com a representant d'una secció vària de Vilanova  on actuà de secretari de la sisena sessió. L'any 1911 assistí al primer congrés de la CNT (Barcelona, 8-11 de setembre), actuant com a ponent del tema 1er. que deia així: Ha de constituir-se la CNT a base de federacions locals i regionals ?

Ferrer, Joan. ?, ? - Barcelona, 1935. Militant de la CNT. Representant el Sindicat de Botoners va assistir al congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), Dirigent del Sindicat Mercantil de la CNT, en la seva etapa inicial, el 1933 s'uní al grup denominat Minoria d'Oposició del CADCI, del què fou nomenat primer president interí i secretari general el mateix any 1933. Fou un defensor del Front Únic de Treballadors Mercantils.

Ferrer, Joaquim. Militant de la CNT. L’any 1921 va formar part del Comitè de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC) en representació de Barcelona.

Ferrer, Josep. Boter a Vilanova i la Geltrú. Representant la secció de la FOB d’aquesta localitat va participar, com a delegat consultor, en la Conferència que la FOB celebrà a Sant Martí de Provençals el 26 de gener de 1894.

Ferrer, Josep. Representant el Sindicat de Forners Barcelona, va formar part de la Junta Directiva de la Confederació Regional de Societats de Resistència - Solidaritat Obrera- (Barcelona, abril de 1909)

Ferrer, Melitó. Militant de la CNT a Manresa. L’abril de 1931 va formar part de la delegació cenetista que presentà les reivindicacions de la CNT a la Junta local de Govern Provisional Republicana, constituïda després de la proclamació de la República. Representant el Sindicat de la Metal·lúrgia de Manresa va participar en la Conferència de Sindicats de la CRTC, celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931. Representant el mateix sindicat va assistir al Ple de Sindicats de la CRTC, celebrat a Barcelona els dies 2, 3 i 4 d’agost de 1931.

Ferrer, Pau. Secretari de la Societat d'obrers Fusters de Manresa (novembre de 1890). Càrrec que compartia amb Manuel Rubiralta. Aquesta societat va ingressar a la UGT l’agost de 1891.

Ferrer, Pau. Militant de la UGT. Representant la Societat de Ferrers Mecànics de Barcelona, va assistir al segon congrés de la UGT (Vilanova i la Geltrú, 30 d’octubre - 1 de novembre de 1890).

Ferrer, Pere. Dirigent obrer a Barcelona. Llauner. El 9 de desembre de 1872 va ser elegit per formar part del Consell de la Unió de Constructors d’Edificis de Barcelona, amb el càrrec de Secretari de la comarca nord.

Ferrer, Pere. Paleta a Reus. Com a Secretari de la Societat de Maestros Albañiles “La Protectora” de Reus, el desembre de 1886 firmà el reglament de la societat, presentat a les autoritats locals.

Ferrer, P. (Pere ?). Militant de la CNT. El 19 de novembre de 1910 va ser elegit Tresorer del primer Comitè de la CNT.

Ferrer, Pere. Camperol a Barcelona. Representant la Societat d’Obrers agrícoles de Barcelona i radi, va assistir al segons congrés de la Federació Nacional d’Agricultores (FNA), celebrat a València els dies 1-3 de maig de 1914. Va participar en l'Assemblea de la Federació Comarcal de Societats Agrícoles de Barcelona i Província celebrada a Cornellà el dia 26 de setembre de 1914, en la qual exercí de secretari de la Mesa. En representació de la Societat de camperols de Barcelona, va participar en el míting celebrat a Sant Vicenç dels Horts el dia 1 de gener de 1915.

Ferrer, Pere. President del Sindicat Lliure "La Cruz Armada" de Tarragona. Assassinat a les primeries de 1920.

Ferrer, Ramon. Tintorer a Barcelona. L’agost de 1873 era Secretari de la Comissió interina, i destinari de la correspondència, de la Federació d’Obrers Tintorers i rams annexes de la Regió Espanyola.

Ferrer, Ramon. Milità a la CNT. Representant el sindicat del Cauxú de Manresa va assistir a la Conferència Extraordinària de la CRTC, celebrada a Barcelona del 25 al 27 de gener de 1936.

Ferrer, Salvador. ?, ? – Barcelona, 1889 ó 1890. Militant de la UGT. Assistí al congrés fundacional de la UGT, que presidí, en representació de la Societat Obrera de Teixidors de Seda de Barcelona i rodalies (Barcelona, agost de 1888). Havia estat vocal de la comissió organitzadora d'aquest congrés. Fou nomenat vicepresident del Comitè Nacional de la UGT. No podem concretar la data de la seva mor, consta que va morir entre la segona quinzena de desembre de 1889 i la primera de gener de 1890.

Ferrer, Salvador. El març de 1896 va ser elegit Vice-president de la Comissió Comarcal de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA), amb seu a Vilanova i la Geltrú.

Ferrer Salvador. Militant de la CNT a Barcelona. Tintorer. Dirigent del Sindicat Fabril i Tèxtil de Barcelona. El juny de 1918 va assistir al Congrés de Sants i després va formar part del Comitè de la CRTC, amb el càrrec de Secretari.

Ferrer, Timoteo. Veieu Herrer, Timoteo.

Ferrer, Víctor. Capdavanter de la vaga tèxtil de 1890 a Sallent. Encapçalà la manifestació del Primer de Maig de 1890 a Barcelona.

Ferrer Bel, Frederic. Militant de la CNT a Tortosa. El desembre de 1936 era el delegat de la CNT a Tortosa, per a la legalització dels Consells d'Empresa i Comitès de Control.

Ferrer Bofill, Modest. Gavà, 1899 – Barcelona, 1939. Militant de la Unió de Rabassaires, afusellat pels franquistes el 17 d'octubre de 1939.

Ferrer Castro, Eduard. ?, ? - Barcelona, 1919. Militant de la CNT. L'any 1919 era President del Sindicat del Metall de Barcelona. Fou confident de la banda de l'ex policia Bravo Portillo i intervingué en l'assassinat de l'industrial Josep Antoni Barret, fabricant d'armes per als aliats. Es passà als "Sindicats Lliures". Fou mort el 17 de setembre de 1919.

Ferrer i Clos, Miquel. Militant de la UGT i del PSUC. Formà part del Secretariat Regional de Catalunya de la UGT el juny de 1936, amb José del Barrió de Secretari General, al qual substituí a finals de 1937. Fou membre del Comitè Central del PSUC. El gener de 1939 s'exilià a França i després a Mèxic. L'any 1940 va ser defenestrat del Comitè Central del PSUC i el novembre de 1940 fou expulsat del partit.

Ferrer Farriol, Joan. Igualada, 1896 - París, 1978.Dibuix de Joan Ferrer i Farriol Anarcosindicalista. Dirigent del Sindical del metall de la CNT d'Igualada. El gener de 1918 era Secretari del Comitè de la Federació Obrera local d’Igualada. Assistí al Congrés de Sants (1918) i al Ple de Delegats de la CRTC (Barcelona, agost de 1931). També va assistir a la Conferència de la CRTC celebrada a Barcelona del 25 al 28 de gener de 1936. Fou redactor del periòdic igualadí "El Sembrador" i col·laborà a "Solidaridad Obrera" de Barcelona. El 1936 formà part de l’Ajuntament Igualadí en nom de la CNT.  El mes de febrer de 1937 s’incorporà a la redacció del periòdic "Catalunya" que dirigia Joan Peiró. El maig de 1938 va deixar el periòdic i s’incorporà al front, on dirigí "El Frente", periòdic de la XXVI divisió (columna Durruti). Exiliat a París dirigí la revista "Umbral" (1962-70). És autor de Vida Sindicalista. Editorial Solidaridad Obrera. París, 1957. De l'Anoia al Sena sense pressa. (1966). Interpretació llibertària del moviment obrer català. Ediciones Tierra y Libertad. Tolosa de Llenguadoc, 1946, escrit sota el pseudònim de Joan del Pi.

Ferrer  i Guàrdia, Francesc. Alella, 1859 - Barcelona, 1909. Anarquista i pedagog. Maçó. L’any 1885 conspirà contra la monarquia i s’hagué d'exiliar a França. Fundador de l'Escola Moderna, que preconitzava un ensenyament laic, racionalista i independent de l'estat, adreçat als obrers. Teòric Dirigí i subvencionà el periòdic "La Huelga General" (1901-1903). Divulgà els primers textos del sindicalisme revolucionari francès. L'Escola, dirigida oficialment per la seva companya Soledad Vilafranca, tingué una ràpida expansió per diferents capitals de comarques, entre elles Vilanova i la Geltrú. Francesc Ferrer i GuàrdiaEl 1905 fou acusat de ser l'inductor de l'atemptat contra Alfons XIII (l'atemptat el va fer Mateu Morral, emprat a la seva editorial). Residí a Brussel·les i París on creà la revista "L'Ecole Renovée" (1908-1909) i organitzà la Lliga Internacional per a l'Educació racionalista dels Infants. Subvencionà el Centre d'Estudis Socials de Barcelona (difusor de les idees llibertàries). El 1909 fou acusat (per l'estament militar) de ser l'inductor de la revolta que originà la Setmana Tràgica i sotmès a un consell de guerra. En el judici fou defensat amb convicció i rigor jurídic pel vilanoví Francesc Galcerán i Ferrer (cosa que li costà una dura marginació militar). Ferrer i Guardia fou condemnat sense proves i afusellat a Montjuïc el 13 d'octubre. El seu procés i la seva execució provocaren una extensa campanya europea contra el Govern, amb gran participació de les forces obreres i republicanes laiques, que determinaren la caiguda de Maura, cap del govern espanyol. Considerat un màrtir europeu de l'educació laica, hom li construí un monument a Brusel·les. Una còpia del mateix li ha estat erigit per l'Ajuntament de Barcelona (13 d'octubre de 1990).

Ferrer Jové, Josep. Camperol a Constantí. El 7 d’abril de 1934 va ser elegit Vicepresident de la junta del Sindicat de Treballadors del Camp de Constantí. Sindicat que s’adherí a la Unió de Rabassaires de Catalunya.

Ferrer Sanxis, Miquel. Fotografia de Miquel FerrerCastelldefels, 1899 – Barcelona, 1990. Polític i militant del CADCI i de la UGT. Conegut com Ramon Fuster. Fundador de les Joventuts d'Acció Catalana, fou membre actiu d'Estat Català, per la qual cosa fou empresonat per la dictadura de Primo de Rivera (1926-30). Ingressà en el BOC (1930) i fou membre del seu comitè executiu, on destacà per la seva posició nacionalista. L’any 1935 afirmava: “hem de defensar el dret a la separació i dirigir la lluita de cada nacionalitat tot pensant en la futura Unió de Repúbliques Socialistes”. L'any 1936 ingressà al PSUC. Fou secretari d'Economia i Treball del Secretariat Regional de la UGT, fins el maig de 1937. El 1er de setembre del mateix any substituí a Josep del Barrio en la Secretaria General del Secretariat de la UGT. L'any 1939 s’exilià a França essent internat a Cotlliure, d’on en fou expulsat i s'establí a Mèxic. Després de la guerra fou secretari del Partit Socialista Català. Publicà. Enric Prat de la Riba i l'Assemblea de Parlamentaris (Mèxic, 1961). Retornà a Barcelona l'any 1965, on publicà una polèmica història: La Generalitat de Catalunya a l'exili (1977).
Per cercar més informació sobre Miquel Ferrer cal consultar, Miquel Ferrer i Sanxis. Memòries (1920-1970) 50 anys d'acció política, social i cultural catalana. Autor Miquel-Àngel Velasco Martín. Fundació Josep Comaposada i Pagès editors S.L. Barcelona, 2008.

Ferrés, Enrique. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (Barcelona, 1918), representant la Unió Local de Sindicats d'Olot.

Ferrigle, Bonaventura. Director Primer de la Societat de Protecció Mútua de Manlleu, l'any 1841.

Ferroni, Francesc. Militant de la CNT de Terrassa. Representant la secció vària de la Unió Obrera de Terrassa va assistir al congrés convocat per Solidaritat Obrera, en el qual es decidí la constitució de la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910). Va exercí de secretari de la segona sessió del congrés. El dia 5 de novembre de 1910 va ser empresonat a la presó Model de Barcelona, acusat d’instigar a la vaga general en un míting a Sabadell. El març de 1913, quan s'intentava reorganitzar la CNT, formà part d'una comissió que havia de redactar els nous Estatuts. Tingué una participació molt activa en la vaga general del tèxtil de l'any 1913.

Feu, Josep. Boter a El Masnou. El setembre de 1912 va ser elegit Tresorer de la Secció local de la FOB.

Fígols, Josep. Participà en la constitució de la Unió Ultramarina (Treballadors mercantils del ram de l'alimentació) Barcelona, 1902.

Fígols, Josep. Militant de la CNT a Barcelona. Treballador de l'Art Fabril i Tèxtil. Participà en l'Assemblea de reorganització del sindicat de l'Art Fabril celebrada a Barcelona el 14 de març de 1930. En el decurs d'aquesta assemblea va ser elegit per formar part de la nova Junta provisional que havia de reorganitzar el Sindicat del tèxtil i reingressar a la CNT. Mesos després, el 18 de juliol de 1930, va ser elegit de President del Sindicat. Representant el sindicat citat va assistir a la Conferència de Sindicats de la CRTC celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931. S’alinià amb els “Trentistes” i l’any 1933 formava part dels Sindicats d’Oposició.

Figueras, Antoni. Camperol a Vilanova i la Geltrú. El febrer de 1895 va ser elegit vocal de la Societat d’obrers agricultors de Vilanova i la Geltrú, adherida a la FOA.

Figueras, Josep. Teixidor. Membre de la junta de les Tres Classes de Vapor de Vilanova i la Geltrú, l'any 1869.

Figueras, Josep. Militant de la CNT a Valls. El desembre de 1936 va ser elegit Secretari del Sindicat d’Higiene i Sanitat de la CNT de Valls i comarca.

Figueras, Salvador. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (1918), representant els obrers constructors de carros i ferrers de Barcelona.

Figueras, Silvestre. Vocal de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona, el febrer de 1869.

Figueras Güell, Joan. Dirigent rabassaire de Sant Feliu de Llobregat. Pagès. En la dècada de 1910 milità a la Federació Nacional d'Obrers Agricultors. L’any 1926 formava part de la junta de la Societat d’Obrers Agrícultors de Sant Feliu de Ll. Aquest mateix ingressà a la U de R.

Figueras Mestres, Carles.  Vilanova i la Geltrú, 1901 - Panamà, 1974. Llibertari. Militant de la CNT. Manobre i autor dramàtic (segons les seves targetes personals). Els anys 1932 i 1933 era el bibliotecari de la Subsecció de la Federació Nacional d'Idústries Ferroviàries (FNI) (CNT) a Vilanova. Formà part del Comitè de Defensa Local, constituït el 22 de juliol de 1936. Exercí la direcció del Butlletí del Comitè Defensa Local. Fou regidor a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 17 d'octubre de 1936 fins el 5 d'octubre de 1938 i alcalde accidental des d'aquesta darrera data fins el gener de 1939. Exiliat a França fou internat en el camp de concentració de Saint Laurent de Cerdans i al de Judes-Septfonds. Després s'exilià a Mèxic i Panamà. És autor Del amor y del cuidado del libro (1936).

Figueres, Pere. Militant de la UGT a El Papiol. Vocal 1er del Comitè executiu de la Federació Catalana de Treballadors de la Terra, elegit en el decurs del Ple de Sindicats celebrat a Barcelona el setembre de 1936.

Figuerola, Antoni. Militant de la CNT a Valls. El maig de 1931, representà els Peons de magatzems en la constitució del Consell directiu del Sindicat de Treballadors Industrials de Valls. Aquest sindicat s’adherí a la CNT.

Figuerola, Josep. Boter a Torredembarra. Representant la secció dels boters d’aquesta localitat va participar en el 2on Congrés de la Federació d'Obrers boters (FOB) celebrat a Reus del 16 al 22 de març de 1873, on va formar part de la Comissió que dictaminà sobre la manera de confeccionar l’estadística dels associats i les dades que s’hi haurien de fer constar, a més exercí de Secretari de la Mesa en la desena sessió. També participà en el IX Congrés de la FOB, celebrat a Reus el desembre de 1881. En el desè congrés de la FOB, celebrat a Tarragona del 6 al 12 de novembre de 1882, va representar la secció de Saragossa. En el decurs del congrés va exercir de Secretari de la Mesa en la vuitena sessió i va formar part de la Comissió que dictaminà sobre “Tasación del trabajo a jornal y reducción de las horas de trabajo”. Representant la secció de Torredembarra també va assistir al tretzè Congrés de la FOB, celebrat a Vilanova i la Geltrú de 9 al 15 de juny de 1885.

Figuerola, Victoriano. Camperol. Representant la secció de Barberà de la Conca va assistir a la Segona Conferència de la FOA, celebrada al Vendrell el dia 21 de juny de 1895. El dia 4 d’agost de 1895 va participar en la reunió de les seccions de la FOA de la Comarca de Valls-Montblanc, convocada per reorganitzar les seccions i la junta de la Comarca. Representant la secció de Barberà de la Conca va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896).

Figuerola Cesta, Josep. Milità a la UGT a Valls. Treballador del Ram de la Pell. El setembre de 1936 va ser elegit Secretari d’Administració del Comitè local de la UGT de Valls. El novembre següent va ser nomenat representant la Comarcal de l’Alt Camp al Comitè Regional de la UGT.

Figuerola Claravalls, Francesc. Valls, 1894 - El Vendrell, 1971. Milità a la Federació Nacional d’Obrers Agricultors (FNOA) i a la CNT. Camperol. Va formar part del comitè federal de la FNOA i com a tal va obrir les sessions del quart congrés de la FNOA (Vilanova i la Geltrú, 21 i 22 de novembre de 1916). Col·laborà a “La Voz del Campesino” i també en el periòdic vilanoví "Estela".

Figuerola Isern, Francesc.  Vilanova i la Geltrú, 1911. Vilanova i la Geltrú, 1984. Militant de la CNT. Torner mecànic. Fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 17 d'octubre de 1936 fins el 27 d'octubre de 1937. Fugint de les urpes franquistes l’any 1939 s’exilià, amb la seva companya Clara Pujol i la seva filla Iris Abril, a França. A París els nazis l’obligaren a treballar en camps de treball. Amb l’arribada de les tropes aliades s’exilià a Xile, on entrà a formar part del Centre Català de Santiago (refugi de republicans catalans). Després del cop d'Estat del general Pinochet (setembre de 1973) hagué de marxar de Xile i s'establí a Europa. L’any 1983 retornà a Vilanova i la Geltrú amb la seva companya.

Figuerola Mestres, Josep. Milità a la UGT a Valls. L’agost de 1936 representà el sindicat de Gas i Electricitat en la constitució del Comitè Comarcal de la UGT de l’Alt Camp. Dies desprès va ser elegit per ocupar la Secretaria d’Interior del Comitè. L’agost de 1937 formà part del Comitè local de Valls.

Figuerola Vendrell, Josep. Alcover, 1916 – València, 1939. Milità a la UGT i al PSUC. El febrer de 1937 va participar en un Ple Comarcal de la Federació Catalana de Treballadors de la Terra, celebrat a Valls. El març següent va ser elegit President del Sindicat de Treballadors de la Terra de la UGT d’Alcover. Va ser afusellat pels franquistes l'any 1939.

Fillat, Nicolàs. Adobador a Igualada. El 12 de desembre de 1913 va ser elegit per formar part del Comitè de la Federació Nacional d’Adobadors.

Fisa, Francesc. Paleta. El març de 1871 formava part del Comitè local de Barcelona de la FRE de l’AIT.Segell de la Junta Central  Associacions de Socors Mutuus (

Fité, Antoni. Director de l'Associació de Socors Mutus dels Cistellers de Barcelona (1855). Membre de la Junta Central de Directors de les Societats Obreres.

Fius, Gaietà. Representant dels obrers semolers a Barcelona el 1855. Signant d'una carta dirigida al governador civil, denunciant que els empresaris no complien els acords pactats amb els obrers.

Fius, Ricard. Dirigent obrer a Barcelona. Sastre. En representació del Sindicat de l’Art de la sastreria de Barcelona va assistir al primer congrés de la Confederació Regional de Societats de Resistència "Solidaritat Obrera" (Barcelona, 6-8 de setembre de 1908). El 29 de desembre de 1908 va ser elegit vocal del Consell directiu de l’esmentada Confederació.

Flamarich, Joan. Director de l'Associació de Socors Mutus dels Teixidors de Cabrera de Mataró, l'any 1855.

Flamarich, Josep. Bakuninista i militant de la FRE de l'AIT. President de la Societat Obrera d’Ebenistes i Cadiraires de Barcelona, l'any 1869. Representant la citada societat va assistir al primer congrés d'abast estatal, en el qual es va constituir la Federació Regional Espanyola de l'AIT (FRE de l'AIT) (Barcelona, juny de 1870).

Flamarich, Miquel. Militant de la UGT. Representant la Societat de l’Art Fabril de Vilassar va assistir al cinquè congrés de la UGT celebrat a València del 17 al 19 d’abril de 1896.

Flor, Rafael. Vidrier a Barcelona. President de la societat obrera "Unió Vidriera" de Barcelona, l'any 1816. Representant aquesta societat formava part del Comitè de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers. Va assistir al Congrés extraordinari de la Federació celebrat a Barcelona del 8 al 10 de desembre de 1916, on va formar part de la Comissió revisora de credencials i de la Ponència d'Orientació, i va exercir de President de la Mesa en la sisena sessió. Després del Congrés va ser elegit Secretari General de la Unió Vidriera.

Flor Montforte, Sebastià. Seu d'Urgell, 1899. Militant de la CNT a Barcelona. El juliol de 1923, en el decurs del 2on Congrés de la CRTC, (Lleida, 29, 30 de juny i 1 de juliol), va ser elegit Tresorer del Comitè de la CRTC. Assistí al ple regional de Sabadell de 1932. El juny del mateix any fou vicepresident de l'Ateneu Sindicalista Llibertari de Barcelona. Alineat amb els Trentistes, passà a militar a la Federació Sindicalista Llibertària d'Ángel Pestaña.

Flor de Lis Geniqué, Josep. Dirigent obrer a Manresa. L’octubre de 1932 va ser elegit President del Consell directiu de l’Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria de Manresa i Comarca (adherida al CADCI). A principis de 1934 formava part del Comitè Socialista de Manresa (després de la unificació USC - Federació Catalana del PSOE de l’agost de 1933).

Flor Silvestre Agustí. ?, 1898 - Barcelona, 1921. Militant de la CNT. Tintorer. Acusat de la mort d'un policia fou detingut i torturat. Va ser greument ferit amb la denominada "llei de fugues" i morí poc després.

Florensa Tomas (o Nicolàs). Formà part de la comissió organitzadora del congrés fundacional de la UGT. Segell dels boters de Reus

Florentí, Josep. Boter a Reus. Va formar part de la Comissió Pericial de la Federació d’Oficials Boters, elegida l’any 1900 després del XXVIII Congrés.

Flores Expósito, Lluís. Militant de la UGT a L’Hospitalet de Llobregat. El setembre de 1936 va ser elegit secretari de Propaganda de la FCTT de la UGT. Fou regidor a l’Ajuntament de l’Hospitalet (octubre 1936 – juliol 1937).

Flores Martínez, Pedro. Córdoba (Argentina), 1915 – Coulanges-les Nevers (França), 2001. Quan tenia 10 anys, la seva família originària d’Almeria, es va establir a Manresa on va començar a treballar al tèxtil i després a la factoria Pirelli, S.A. Anarquista convençut, home d’acció i lluitador antifeixista en el sentit literal de la paraula. S’afilià a la CNT el 1931. Va crear, el 1934, les Joventuts Llibertàries de Manresa. Va allistar-se voluntari a la columna anarquista "Roja y Negra" a l’inici de la Guerra Civil. Durant la guerra va lluitar als fronts de Madrid, Conca, Terol, Osca i Segre. Va ser comissari de batalló per elecció dels seus companys. Va ser internat als camps de refugiats francesos d’on va fugir, i participà tant en el maquis francès contra les tropes alemanyes, com en el maquis espanyol contra el franquisme. S’exilià a França on fou secretari de la Federació Local de la CNT d’Oullins i de l’Ateneo Cervantes de Lió. El 1976, ja jubilat, es retirà a Àguilas (Múrcia) on va escriure bona part de les seves obres històrico-literàries. Posteriorment va fer petites estades a Manresa i, finalment, va morir a Coulanges-les-Nevers (França) el 25 de desembre de 2001.
Va publicar una biografia de Ramon Vila Capdevila (“Caracremada”), Las luchas sociales en el Alto Llobregat y Cardoner, Tipos manresanos y Tipos manresanos II. També ha deixat centenars de fulls mecanografiats sobre temes ben diversos, molts d’ells relacionats amb Manresa. Es pot dir que va estar escrivint gairebé fins al final dels seus dies. Tota aquesta documentació la va anar dipositant progressivament a la Biblioteca del Casino de Manresa, on es pot consultar.
Més informació a www.guiamanresa.com/republica/personalitats.

Floresví i Garreta, Josep. Tarragona 1876 - 1939. Militant de la UGT i del PSOE a Tarragona. Placa carrer Floresví GarretaDurant la guerra milità al PSUC. Tipògraf. Representant la Societat de Tipògrafs de Tarragona, el maig de 1902 va intervenir en el míting commemoratiu del Primer de Maig a la citada ciutat. Representant la Federació Obrera tarragonina (de la que n'era President) va assistir al primer congrés de la Confederació Regional de Societats de Resistència -Solidaritat Obrera- (Barcelona, 6 - 8 de setembre de 1908) on va ser elegit president de la primera sessió. Durant els anys 1910 i 1911 va intervenir en diferents mítings socialistes per les comarques tarragonines. Essent president de la Federació Tipogràfica de la UGT a Tarragona, dimití del càrrec l’octubre de 1914. Va assistir al cinquè Congrés de la Federació Socialista Catalana celebrat a Sitges els dies 23 i 24 de maig de 1915. Durant la guerra representà el PSUC al consistorí tarragoní. Va ser director del periòdic "La Aurora Roja" de Tarragona. Fou afusellat pels franquistes el 15 de novembre de 1939.

Floriach, Miquel. Treballador del tèxtil. El juliol de 1894 va ser elegit vicepresident de la Societat de Nuadors i Ajudants de Mataró.

Florit, Francesc.  Militant de la UGT. L’any 1933 era Vicepresident del Sindicat del Calçat de la UGT de Barcelona. Aquest mateix any Representà la Federació de la Pell en el Comitè de Catalunya de la UGT.Firma del tipògraf Antoni Flotats (1855)

Flotats, Antoni. Impressor a Barcelona. L'any 1854 era Director de l'Associació de Socors Mutus d'oficials impressors de Barcelona. Representant la citada societat obrera, l'agost de 1854 va signar el manifest (impulsat per 19 societats obreres) rebutjant el vandalisme i destrucció que havia patit Barcelona les setmanaes anteriors. El novembre del mateix any fou elegit regidor de l'Ajuntament barceloní per representació obrera. A les primeries de 1855, nomenat per la Junta Central de Directors de la Classe Obrera, formà part d'una comissió (de l'Ajuntament i Diputació de Barcelona) que es trassladà a Madrid per tractar un tema sobre arancels en la importació, que afectava a la indústria cotonera catalana. El 2 de juliol de 1855 (en plena vaga general) firmava un escrit donant suport al capità general Juan Zapatero, el mateix que, el juliol de 1856, l'expulsaria del càrrec de regidor municipal. El setembre de 1855 encapçalà les signatures dels impressors de Barcelona, en l'escrit que, impulsat pel setmanari "El Eco de la Clase Obrera", s'adreçà a les Corts Contituent en demanda del dret d'associació obrera.

Foix, Josep Maria. ?, 1896 - Barcelona, 1923. Militant de la CNT. President de la secció de Banca i Borsa del Sindicat Mercantil. Per les seves activitats sindicals fou acomiadat del banc "London County". Entrà a treballar a l'Associació d'Empleats Municipals on conegué a Maurín que li oferí l'administració del periòdic "La Batalla". Fou assassinat per elements dels Sindicats Lliures, el dia 27 d'abril de 1923. Portada llibre Apòstols i Mercaders.

Foix, Wenceslao. L'agost de 1903 va ser elegit comptador de la Junta Directiva de l'Associació de la Dependència Mercantil de Barcelona.

Foix Cases, Pere. Fotografia de Pere FoixTorà de Riubregós, 1893 - Barcelona, 1978. Sindicalista afiliat a la CNT. Escriptor. Usà el pseudònim de Delaville. Secretari del Sindicat Mercantil el 1920 i membre del Comitè Regional de Catalunya de la CNT (CRTC). El mateix 1920 fundà a Vigo la revista "!Despertad!". Junt amb Àngel Pestaña organitzà la conferència que donà Albert Einstein al Sindicat Únic de la Distribució de Barcelona el 1923. Fou perseguit i empresonat per la dictadura de Primo de Rivera. Membre del Comitè Nacional de la CNT (1927-28), fou redactor de "Solidaridad Obrera" i d'"Acción" (1930). Escriví a "L'Opinió", "La Humanitat" i a "La Rambla". Cap de l'oficina de premsa de la Conselleria d'Obres Públiques de la Generalitat. S'exilià el 1939 a Mèxic, on fundà la revista "Horizontes" (1958-67). És autor de Los archivos del terrorismo blanco. Ed. Ariel. Barcelona, 1931. La classe obrera, la revolució, la República i l'Estatut. (1932). Cooperativisme o república social. (1934). Barcelona, Sis d'octubre. (1935). La criminalogia i el dret penal de la revolució. (1937). Mentre fem la guerra. (1938). Catalunya, símbol de llibertat. (1942). Apòstols i Mercaders. 40 anys de lluita social a Catalunya. Mèxic, 1957 (1a edició) Editorial Nova Terra. Barcelona, 1976 (segona edició). Siluetes de líders sindicalistes, Serra i Moret. (1967). També publicà el conte Homes d'amor i de guerra. (1935). I diverses biografies de personatges mexicans: Làzaro Cárdenas, Benito Juárez i Pancho Villa. Retornà de l'exili l'any 1977 i s'establí a Barcelona. Llibre de Pere Foix

Folch Domingo, Joan. Dirigent sindical. El març de 1871 formava part del Comitè local de Barcelona de la FRE de l’AIT.

Folch, Josep. Militant de la CNT. El març de 1930 va formar part de la Comissió reorganitzadora del Sindicat del Ram de la Construcció de Barcelona.

Folch, Pau. Dirigent de la Societat de Protecció Mútua dels Tintorers de Barcelona. El 8 d’agost de 1854 va ser un dels 19 firmants d’una exposició dirigida als treballadors de Barcelona, perquè tornessis a la feina i en el qual rebutjaven que els treballadors haguessin participat en els delictes comesos la nit del dia 14 de juliol anterior, durant els quals es van cremar algunes fàbriques. Si una mano alevosa quiere destruir los talleres, esta mano no està encallecida por el trabajo ... (fragment de l’escrit). Va formar part de la comissió mixta patrons-obrers, que establí els primers convenis col·lectius de les fàbriques de filats. El 24 de gener de 1855 va participar en la constitució de La Junta Central de Directors de la Classe Obrera, de la qual en va ser elegit un dels quatre vocals. El juliol de 1855 va formar part va formar part del Comitè de vaga en la vaga general pacífica de tot el Principat. Aquest Comitè signava com Comissión de la clase obrera de Cataluña.

Fonoll, Josep. Boter a Reus. Representant la secció dels boters d’aquesta ciutat, va assistir al XXXI Congrés de la FOB, celebrat a Tarragona l’abril de 1903, on formà part de la Comissió dictaminadora del tema “Revisión de cuentas de la C. Pericial y Subcomisión.” També va formar part de la Comissió que dictaminà sobre el tema “poner en práctica con arreglo a lo acordado en el último Congreso la reforma de las 8 horas”. Exercí de Comptador de la Comissió Pericial de la FOB, elegida després d’aquest congrés.

Fonoll Escardó, Jaume. Cubelles, 1906 - Cubelles, 1971. Milità a la Unió de Rabassaires i també al PSUC. El juliol de 1936 entrà a formar part del Comitè de defensa local de Cubelles. Dissolt el Comitè (octubre de 1936) va continuar formant part de l’Ajuntament com a regidor.

Font (o Fonts), Abdó. Militant de la CNT. Representant els Agricultors de l'Espluga de Francolí va assistir al segon Congrés confederal de la CNT (Madrid 10-18 de desembre de 1919).

Font, Albert. Militant de la UGT a Sitges. Representant els treballadors de la fàbriques de Sabates, els agricultors, els mariners-pescadors i els paletes de Sitges assistí al XIV congrés de la UGT celebrat a Madrid del 26 al 29 de juny de 1920.

Font, Antoni. El novembre de 1854 formava part de la Junta de l'Associació de Socors Mutus d'Operaris de fàbriques de Teixits d'Igualada.

Font, Arcadi. Serraller a Reus. L'agost de 1885 exercia de President de la Societat de Serrallers de Reus. Segell dels Marbristes de Barcelona

Font, Bonaventura. Dirigent de la Societat Obrera dels Picapedrers de Barcelona, el 1880.

Font, Bonaventura. Militant de la CNT a Cornudella. Representant les societats obreres de Vinebre, Poboleda i altres de l'entorn, va assistir al segon Congrés confederal de la CNT (Madrid 10-18 de desembre de 1919). L'abril de 1920 mitinejà en diverses localitat de la demarcació de Tarragona en els actes organitzats pel Comitè pro-presos de la CNT de Tarragona. Va assistir al Primer Congrés Provincial, de Tarragona, celebrat de l'11 al 13 d'abril de 1920, on exercí de President de la Mesa en la segona sessió i va intervenir en l'acte de clausura del Congrés.

Font, Jaume. Director segon de la Junta de les Societats de Protecció Mútua de Sant Genís de Vilassar, l'any 1841.

Font, Jaume. L'any 1854 fou director de l'Associació de Socors Mutus dels Serradors de Barcelona.

Font, Joan. L'any 1840 fou director de la junta de les Societats de Protecció Mútua de Sant Genís de Vilassar.

Font, Joan. Teixidor de cotó de Sabadell. Membre de la comissió mixta fabricants-obrers de cotó que el 1855 establí la llargada de les peces i el preu. Comissionat per anar a les fàbriques del Llobregat a dirimir les diferències entre fabricants i obrers.

Font, Joan. Militant de la CNT a Barcelona. Representant el Comitè de la CNT, l'agost de 1930 va intervenir en el míting Pro-aminista celebrat al Teatre Bosc de Vilanova i la Geltrú. En nom del Comitè de la CRTC va obrir el Ple de sindicats celebrat a Sabadell el 24 d'abril de 1932. També com a integrant del Comitè de la CRTC va participar en el Ple de Sindicats de la CRTC celebrat a Barcelona del 5 al 13 de març de 1933.Segell UGT de Manresa

Font, Josep. Dirigent rabassaire. Pagès. Va ser el darrer president de la Federació Comarcal de Societats Obreres Agrícoles de l’Alt i Baix Penedès (1921-1922). Participà activament en el moviment reivindicatiu rabassaire dels anys 1919 i 1920. Per aquestes activitats fou empresonat l’any 1920. Va assistir a l’assemblea constituent de la Unió de Rabassaires (Barcelona, 6 d’agost de 1922). Durant els anys vint fou el delegat local de Sant Martí Sarroca d’aquesta Unió. L’any 1922 formà part de la primera junta de la Federació de Cooperatives i Sindicats Agrícoles del Penedès.

Font, Marcel·li. Milità a la CNT a Manresa. També milità a la UGT i a la USC. El 27 de juliol de 1930 va ser elegit per formar part de la Junta del Sindicat de la Fusta de la CNT de Manresa. Amb l’escissió trentista de l’estiu de 1933 va formar part dels Sindicats d’Oposició, els quals l’agost de 1936 ingressaren a la UGT. Secretari d’Organització de la Federació Local de Manresa de la UGT, fins el desembre de 1936. Durant la guerra va formar part del Comitè de Catalunya de la UGT. Exiliat a França fou internat en el camps de concentració de Bacarès

Font, Miquel. L'any 1880 fou dirigent de la Societat Obrera de Picapedrers de Barcelona.

Font, Pere. En nom dels obrers espardenyers signà el manifest del Primer de Maig de 1890, dirigit al governador civil de Barcelona.

Font, Ramon. Vocal de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona. Assistí al congrés obrer que se celebrà a Barcelona el desembre de 1868. Portada del Reglament de la Pirelli de Vilanova i la Geltrú de l'any  1903.

Font, Ramon. Boter a Tarragona. El desembre de 1933 exercia de secretari de la “Sociedad de Toneleros Federados de Tarragona”, societat constituïda el novembre de 1923.

Font, Ramon. El 29 de gener de 1903 va ser elegit Tresorer de la Sociedad Obrera Constructora de Cables Eléctricos de Vilanova i la Geltrú.

Font Alberti, Joan. Sant Feliu de Guíxols 19-07-1889 - Mèxic 05-07-1984. Militant de la CNT. Representant el Sindicat ünic de Sant Feliu de Guíxols va participar en la Conferència de la CRTC celebrada a Blanes els dies 8, 9 i 10 de juliol de 1922. L'any 1939 s'exilià a Mèxic.

Font Alern, Domènec. Vilanova i la Geltrú, 1908. Militant de la CNT. Fuster als tallers del “Recorrido” de la companyia ferroviària MZA. L’any 1932 era tresorer de la junta de la Subsecció de Vilanova de la FNIF (CNT), de la què també en va ser comptador l’any 1934.

Font Cabestany, Magí. Rabassaire a Aiguamúrcia. El novembre de 1931, en constituir-se la Societat Agrícola, Agricultors Rabassaires, va ser elegit Vocal de la primera junta de la Societat.

Font i Poch, Pau. (També se’l cita com a Pere) Teixidor a Igualada. Representant dels teixidors en la comissió mixta de fabricants i teixidors, que signaren una tarifa col·lectiva de preus de les peces teixides (Igualada, juny de 1881). El febrer de 1882 firmà un nou acord que acabava amb la llarga vaga que, amb diferents interrupcions, havien mantingut els teixidors, per no haver respectat els fabricants les tarifes pactades el mes de juny. Redactor de “La Federación Igualadina” "Órgano de las secciones confederadas de Igualada”, l'any 1883.

Font i Torrescasana, Pau. Teixidor a Igualada. L'abril de 1991 ecercia de Secretari de la Societat de Teixidors d'Igualada.Capçalera La Federación Igualadina Formà part de la Comissió de vaga declarada pels teixidors el 20 de juny de 1881. Llavors els fabricants acceptaren les reivindicacions obreres i en Pau Font formà part de la comissió de teixidors que firmaren l'acord el dia 30 de juny. Representant els Teixidors a mà l'octubre de 1881 va formar part de la comissió que presenta als fabricants la plataforma reivindicativa dels obrers del tèxtil d'Igualada i rodalies. En representació dels treballadors del tèxtil d'Igualada i comarca el 28 de febrer de 1882 va signar un nou acord (amb els fabricants) que acabava la llarga vaga, que amb diferents interrupcions, havien mantingut els teixidors, per no haver respectat els fabricants les tarifes pactades el mes de juny.

Fontanals, Joan. L'any 1841 exercí de director de la Societat de Protecció Mútua dels Espardenyers de Barcelona.

Fontanals Coll, Ramon. ?, 1855 - Barcelona, 1909. President de les Tres Classes de Vapor de Barcelona. Participà en la vaga del tèxtil de Manresa i Barcelona del juliol de 1890 i fou empresonat. El 1893 fou president de les Tres Classes de Vapor de Vilanova i la Geltrú, on era conegut com el "Federal". Va ser empresonat altres vegades una d'elles en la repressió posterior a l’esclat d’una bomba al teatre del Liceu de Barcelona. Vocal obrer de la Junta local de Reformes Socials de Barcelona, el 1906, quan ja havia perdut la confiança dels obrers, que l'acusaren d'haver-se aburgesat.

Fontanals Grau, Joan. Representant la secció de Els Monjos va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896). Representant la Secció de Santa Margarida i Els Monjos va participar en la 3ª Conferència de la FOA, celebrada a Vilanova i la Geltrú el dia 14 de maig de 1896.

Fontanals Soler, Josep. Representant la Secció de Canyelles va participar en la tercera Conferència de la FOA, celebrada a Vilanova i la Geltrú el dia 14 de maig de 1896.

Fontanet, Joaquim. Boter a Vilafranca del Penedès. El febrer de 1931 era Tresorer de la secció de Vilafranca del Penedès de la Federació d'Obrers Boters (adherida a la UGT).

Fontanet, Josep. L’agost de 1915 era President de la Comissió d’obres de la Federació Local de Societats obreres d’Igualada. Càrrec que continuava desenvolupant el gener de 1916.

Fontanilles, Pau. Creixell, 1842. L’any 1855 es traslladà a viure a Vilanova i la Geltrú. L’any 1871 formava part de la junta de les Tres Classes de Vapor de Vilanova i la Geltrú, representant de la secció de filadors. El 28 de gener de 1887, juntament amb Josep Juliachs es reuniren amb el governador civil pel conflicte de la rebaixa de sous en la indústria tèxtil.Eina de boters. Torn de corda

Fontbona Fortuny, Jaume. Boter a Tarragona. Després de la Conferència de la Federació d'Obrers Boters d'Espanya, celebrada a Reus els dies 3 i 4 de desembre de 1923, va ser elegit Secretari de la Secció de Tarragona de la FOB. En aquesta conferència s’aprovà “constituir nuevamente la Federación”.

Fontbona Puig, Francesc. Boter a Tarragona. Després de la Conferència de la FOB, celebrada a Reus els dies 3 i 4 de desembre de 1923, va ser elegit Tresorer de la secció de Tarragona de la FOB.

Fontcuberta, Josep. President de l'Associació de Socors Mutus de Mossos de Forns de Pa de Barcelona, el 1855.

Fonts, Josep. Representant la secció de Bellvei del Penedès va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell, 5 i 6 de gener de 1896).

Fonts Baiget, Pere. Cambrer a Valls. El 20 de gener de 1930 va ser elegit Vice-secretari de la Societat de Cambrers de Valls, adherida a la Confederació de Sindicats Lliures. En una renovació de la Junta (26-05-1930), va ser elegit Vice-president. Ho va ser fins el gener de 1931

Forcada, Casimir. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. En la reorganització de la CNT a Vilanova, el març de 1930, va ser elegit per formar part del Comitè local.

Forcada, Tomàs. Representant la secció de Bellvei del Penedès va assistir a la Segona Conferència de la FOA, celebrada al Vendrell el dia 21 de juny de 1895. Amb la mateixa representació va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell, 5 i 6 de gener de 1896).

Forcadell, Esteve. Militant de la CNT a Badalona. Fou greument ferit per la guàrdia civil, en la vaga de la Cross del 1918, i morí poc després.

Forgas, Ramon. Vidrier a Cornellà. Representant la la secció de Cornellà va assistir al Congrés extraordinari de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers, celebrat a Barcelona del 8-10 de desembre de 1916, en el què va formar part de la Comissió revisora de credencials.

Forment, Esteve. L'any 1869 fou vocal de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona.

Forné, Ramon. Pagès del Morell. El 25 de maig de 1913 va ser elegit vocal del Comitè executiu provisional de la Federació Provincial (de Tarragona) d’Obrers del Camp, amb seu a Reus. El dia 17 de gener de 1915 va ser elegit Vicepresident de la Federació.

Fornells, Maurici. Militant de la CNT de Manresa. El 27 de juliol de 1930 va ser elegit per formar part de la Junta del Sindicat de la Fusta de la CNT.

Fornells, Ricard. ? - Barcelona, 1942. Anarcosindicalista. L'agost de 1916 exercia de Secretari de la secció de Vidriers de Poble Nou, adherida a la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers. Va participar en el Congrés extraordinari d'aquesta Federació celebrat a Barcelona del 8 al 10 de desembre de 1916, en el qual va ser elegit Secretari del Congrés. L'any 1918 exercí de Secretari de la Federació local de Sindicats de la CNT de Barcelona. Participà en el congrés de Sants, on presidí una sessió i intervingué en el míting de clausura. També va assistir al segon congrés confederal de la CNT (Madrid, desembre de 1919). Fou redactor de "Solidaridad Obrera" (1930-31). Participà en la Conferència de la CRTC (Barcelona, 31 de maig - 1 de juny) i també assistí al Ple de Sindicats de la CRTC (Barcelona, agost de 1931). Redactà i signà el Manifest dels Trenta (agost 1931).   Essent president del Sindicat Únic de l'Alimentació de Barcelona, fou expulsat de la CNT (novembre de 1932). Passà als Sindicats d'Oposició i formà part de la Federació Sindicalista Llibertària. Col·laborà a "El Trabajo" de Manresa (1932), i a "Cultura Libertaria" (1932). S'adherí al Partit Sindicalista i dirigí l'Institut Pedagògic de Cultura de Sabadell. El 1936 ingressà a la UGT i el 1937 fou elegit president de la federació Catalana del Partit Sindicalista. Exiliat l’any 1939 va tornar a Barcelona l’any 1941. Promogué un acostament a la CNS franquista que fracassà gràcies a la fermesa de Joan Peiró. Aquest fracàs li va costar tornar a la presó. L'entorn sindical i polític democràtic no li va perdonar aquesta postura i sofrí un menyspreu generalitzat.Firma del tipògraf Miquel forner (1855)

Forner, Francesc. Signà el manifest del Primer de Maig de 1890 dirigit al governador civil de Barcelona, en nom de la Societat Obrera dels Carregadors i Descarregadors de Carbó Mineral.

Fornés, Miquel. El mes de juny de 1855 era el Secretari de la Societat d'Oficials Impressors de Barcelona. Va ser un dels firmants del documents que les societats obreres van dirigir a les Corts Continuents el 19 de desembre de 1855, reclamant la llibertat d'associaició obrera.

Fornos Pallarés, Josep. Boter a Tortosa. El gener de 1925 era el Vice-president de la Societat de Boters de la citada localitat.

Fort, Jaume. Membre dels Sindicats Lliures. Formà part de les bandes que atemptaren contra militants de la CNT. L'any 1927 fou nomenat, per la dictadura de Primo de Rivera, president del CADCI.

Fort March, Antoni. Representant els obrers blanquers de Reus va assistir al Congrés dels Obrers Blanquers, de la Federació d’Obrers en Pells, celebrat a Barcelona el 5 de març de 1871. Formà part de la Comissió obrera que dirigí la vaga dels Blanquers del gener-febrer de 1872. Representant els adobadors de Reus va participar en el segon Congrés de la FRE de l’AIT, celebrat a Saragossa del 4 a l’11 d’abril de 1872.Segell Sindical del Ram Alimentació CNT. Manresa

Forté, Eugeni. Militant de la CNT a Manresa. Representant el Sindicat de l’Alimentació de Manresa va participar en la Conferència extraordinària de Sindicats de la CRTC, celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931.

Fortet, Lluís. Militant de la CNT de Terrassa, fou detingut i processat arran de la vaga insurreccional de febrer de l'any 1933 a l'Alt Llobregat.

Fortuny, Bonaventura. Milità a la CNT. L'any 1930 fou elegit tresorer del Sindicat Únic de la CNT de Gavà. Entre el 20 d'agost i el 31 de desembre de 1938 fou alcalde d'aquesta ciutat.

Fortuny, Rafael. Militant de la CNT. Per les seves activitats sindicals fou detingut el gener de 1919, i empresonat al vaixell "Pelayo".

Fortuny Magrinyà, Joan. Camperol a Constantí. Com a president de la Comissió organitzadora del Sindicat Agrícola de Treballadores de Constantí, el dia 7 d’abril de 1934 va presidir l’assemblea constitutiva d’aquest Sindicat, que es va adherir a la Unió de Rabassaires de Catalunya.

Francès Jarque, Josep M. Militant de la CNT. Per les seves activitats sindicals fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó, el 30 de novembre de 1920. Un Josep M. Francès, va morir exiliat a Ciutat de Mèxic l’any 1966, però no n’hem trobat més referències.

Francès, Josep. Fuster a Tarragona. L'abril de 1907 va ser elegit Vocal de la Societat de Fusters de Tarragona, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'EspanyaSegells de la Societat de Fusters de Tarragona.

Francesch, Josep. Fuster a Tarragona. Com a President del Sindicat de la Fusta de Tarragona, signà els estatuts presentats al Govern Civil. Tarragona 14 d'agost de 1931.

Francesch, Pere. Teixidor de Cotó de Reus. El febrer de 1851 va formar part de la Comissió mixta de fabricants-teixidors, que presidida per l’alcalde de Reus havia de negociar l’acabament de la vaga dels teixidors començada el dia 4 de febrer. El maig següent va signar, junt amb Pere Roig, la solicitud de legalització de la Societat de Mútua Protecció de Teixidors a Mà de la Vila de Reus. Traslladat a viure a Barcelona l’any 1855, participà en el moviment vaguístic del primers dies de juliol de l’any 1855 i va formar part de la comissió obrera que el mateix juliol anà a Madrid a demanar-li al govern del general Espartero, la legalització de les societats obreres. En tornar de Madrid va ser detingut i, sense formació de causa, traslladat a Cadis i després confinat a la província d’Huelva, d’on s’escapà el juliol de 1856.

Franquès, Antoni. Boter a Tarragona. L’agost de 1932 era Secretari de la secció de Tarragona de la FOB (adherida a la UGT)

Franqueza, Ramon. Assistí al 1er congrés d'abast estatal, en el qual es va constituir la FRE de l'AIT (Barcelona, juny de 1870), representant la cooperativa de Baralles de Cartes de Barcelona. El 1873 era secretari d'una comissió que féu una proclama a favor de la República. Fou professor de l'Ateneu Català de la Classe Obrera.

Freixa, Ciril. Entre l’any 1849 i l’any 1854 va formar part de la Junta directiva de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus, que actuava en la clandestinitat. Va ser un dels impulsors de la Societat de Socors Mutus “La Humanitat” formada l’any 1859, que com a societat mutualista existí fins l’any 1939. Col·laborà en el "El Eco del Centro de Lectura" de Reus i també a "El Obrero" de Barcelona que dirigia Antoni Gusart.

Freixa, Francesc. Teixidor a Reus. El dia 17 d'agost de 1843 formà part de la comissió mixta teixidors/fabricants, que signaren un nova tarifa de preus de la mà d'obra, a les dependències municipals. L'acord va ser presidit per l'Alcalde tercer de Reus Antoni Vallès.

Freixa, Josep. El febrer de 1872 exercí de Secretari de la Societat de Tintorers de Reus, adherida a l’AIT.Segells dels Oficials Barbers de Reus

Freixas, Albert. Vocal revisor de la junta directiva de la Societat d'Obrers Impressors de Barcelona el 1854.

Freixas, Jesús. Dirigent obrer a Reus. L'agost de 1926 exercia de President de la Societat d'Oficials Perruquers i Barbers de Reus.

Freixas, Joan. Adobador a Igualada. El gener de 1910 formava part de la junta de la Societat d’Obrers Adobadors d’Igualada en la Comissió revisora de comptes.

Freixas Batista, Ramon. Cambrer a Valls. El gener de 1931 va ser elegit Tresorer de la Societat de Cambrers de Valls. Aquesta societat havia estat adherida a la Confederació de Sindicats Lliures fins 17 de novembre de 1930.

Fresno, Marià. Director de la Societat de Protecció Mútua dels Espardenyers de Barcelona i vocal primer de la Junta Central Directiva de les Associacions de Socors Mutus de Barcelona (gener, 1841). Un dels signants del manifest "Las clases trabajadoras asociaciadas a los diputados a Cortes, especialmente a los de la antigua Cataluña" (Barcelona, 28 de febrer de 1841).

Fresno, Roberto. Veieu Adame, Manuel.

Frígols, Baptista. Milità a la UGT a Barcelona. Constructor de cotxes. El 6 de novembre de 1894 va ser elegit vicetresorer del Comitè Nacional de la UGT.

Fronjosa Salomó, Joan. Barcelona, 1892 - Caracas, 1972. Sindicalista i Polític. Milità a la CNT i a la UGT. Torner. Vocal de la secció de propaganda de la Unió Socialista de Catalunya, el 1923. Diputat al Parlament de Catalunya (1934), participà en el congrés obrer que constituí la Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya (UGSOC), (Barcelona, juliol 1934) i en fou elegit Secretari General.  En esclatar la guerra la UGSOC reingressà a la UGT i Fronjosà fou elegit secretari general  de la Federació Local de Barcelona fins el setembre de 1936, quan fou nomenat membre del Consell d’Economia de la Generalitat.  Formà part del Comitè Central del PSUC (juliol de 1936). El novembre de 1937 sou elegit Secretari d'Economia del Secretariat Regional de la UGT. S'exilià a Mèxic on col.laborà a "El Poble Català". És autor de La missió dels treballadors i la dels sindicats en la nova organització industrial. Barcelona, 1937.

Fructuoso Marín, Emilio. Vilafranca del Cid (Castelló), 1891 - Girona, 1939. Militant de la CNT a l'Escala (Girona). Picapedrer. Afusellat pels franquistes el 7 de desembre de 1939.

Frutos Nicol, Josep. Alpicer (Múrcia), 1902. Barcelona, 1939. Militant de la CNT a Sitges. També milità a ERC. Afusellat pels franquistes el 18 d'abril de 1939.

Fuentes, Juan. Veieu Peirò Joan.

Fumanal, Joaquim. Secretari d'actes del primer comitè de relacions de la Unió Local de Sindicats de Lleida, creada el maig de 1933. Portades de Tarifes de preus. Federació d'Oficials Boters

Funoll, Josep. Boter a Reus. El març de 1912 formava part de la Comisió Pericial de la FOB, amb residència a Reus. Representant la secció de la FOB de Reus, va participar en la Conferència que la FOB celebrà a Reus els dies 3 i 4 de desembre de 1923, on exercí de President de la Mesa en les quatre sessions.. En aquesta conferència s’aprovà "constituir nuevamente la Federación". Va tornar a formar part de la Comissió Pericial el febrer de 1924.

Furgadez, Francesc. Militant de la CNT. L'any 1936 era membre del Comitè de la fàbrica Griffi, SA.

Fusalva, Joan. Representant la Unió Obrera de Fusters de Sant Martí de Provençals, va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre de 1910)

Fusalva, Josep. També se'l cita Fusalba. Teixidor mecànic a Barcelona. L'any 1871 formava par de la Junta de la Secció de teixidors de la Federació Les Tres Classes de Vapor. El setembre de 1874 va ser elegit membre de la Comissió pericial de la citada federació.

Fusté, Joan. Militant de la UGT a Barcelona. Ferrer. El juny de 1896 va ser elegit vice-tresorer del Comitè de la UGT, i en la remodalació d’aquest Comitè el setembre de 1897 va continuar en el càrrec.

Fusté, Lluís. Dirigent obrer a Sants (Barcelona). Camperol. El març de 1872 exercia de secretari del Consell interí de la Unió d’Obrers Agricultors de la Regió Espanyola, i com a tal signà una convocatòria per a la celebració d’un congrés que s’havia de celebrar el mes de maig. El gener de 1873 era el secretari econòmic de Unió dels Treballadors del Camp d’Espanya.

Fusté, Luis. Boter a Sants (Barcelona). Representant aquesta localitat va assistir al 2on congrés de la Federació Regional Espanyola de l’AIT, celebrat a Saragossa del 4 a l'11 d'abril de 1872. Representant la secció de boters de Sans va participar en el 2on Congrés de la Federació d’Obrers Boters de la Regió Espanyola, celebrat a Reus del 16 al 22 de març de 1873, on va formar part de la comissió que dictaminà sobre un nou reglament per a la FOB. Exercí de Secretari de la Mesa en la segona sessió. També va exercir de President de la Mesa en la quarta sessió, i tornà a exercir de Secretari de la Mesa en la cinquena sessió. Va ser molt actiu durant tot el congrés, en les actes del qual se’l cita més de 80 vegades.

Fusté, Salvador. Adobador a Igualada. Dirigent de la Societat d'Obrers Adobadors d'Igualada. Formà part del Comitè de vaga en la llarga vaga mantinguda per la societat del 3 de desembre de 1900 al 16 de juny de 1901.

Fusté Margineda, Antoni. Teixidor de Cotó a Reus. Representant la Societat de Teixidors de Reus va assistir al Congrés extraordinari de la Unió Manufacturera, celebrat a Barcelona del 10 al 15 de novembre de 1872. L’agost de 1873 figura com a dirigent de la secció d’Oficis varis de la Federació local de Reus de l’AIT, firmant un manifest dirigit als treballadors de la localitat.

Fuster, Lluís. Boter a Sants. Se'l situa proper a l’Anarco-col·lectivisme. Va assistir al segon congrés de la FRE de l’AIT, celebrat a Saragossa del 4 a l’11 d’abril de 1872. Va participar en el segon Congrés de la Federació d’Oficials Boters, celebrat a Reus del 16 al 22 de març de 1873 (se’l cita Luis Fusté). L’agost de 1873 formava part de la secció local de Sants de la FRE de l’AIT.

Fuster, Lluís. Boter a Vilafranca del Penedès. Representant la secció de la Federació d'Oficials Boters d’aquesta localitat va assistir, en qualitat de delegat consultor, en el XXII Congrés de la Federació, celebrat a Sant Martí de Provençals del 9 al 16 d’abril de 1894, on exercí de Secretari de la Mesa en la 14ena sessió.

Fuster, Matíes. Assistí al primer congrés obrer celebrat a l'Estat (Barcelona, 1865). Fou un dels signants de la petició dirigida al govern central, demanant la llibertat d'associació obrera. També va ssistir al segon congrés obrer celebrat a Barcelona el desembre de 1868.

Fuster i Gàlvez, Lluís. El juliol de 1894 era Secretari del Comitè Comarcal del Partit Republicà Federal de Vilafranca del Penedès. L'any 1895 formava part de la junta directiva de la Secció Vilafranquina de la Federació d'Obrers Agricultors. Assistí al segon congrés de la FOA celebrat a Vilafranca del Penedès el febrer de 1895. Després del Congrés va ser elegit secretari auxiliar de la Comissió de Propaganda de la citada secció. Col·laborà en el periòdic "El Campesino".

Torna a l'iniciTorna a l'inici

Gabaldà Solà, Josep. Vilanova i la Geltrú, 1901 - Barcelona, 1939. Militant de la CNT a Terrassa. Afusellat pels franquistes.

Gabarró, Clara. El juny de 1931 va formar part del grup de dones que van constituir el Sindicat Únic del Gènere de Punt a la comarca de l’Anoia. Entre juny i juliol va formar part del Comitè de Vaga a la fàbrica de gènere de punt de la Pobla de Claramunt Vich, Serra i Moragrega. Vaga que va aconseguir millores de sou i reducció d'hores de treball, a més del reconeixement del comitè del sindicat de la fàbrica.

Gabarró, Ramon. Representant dels peons d'estampats de Barcelona. L'abril de 1856 signà una exposició adreçada a les Corts.

Gabarró, Sebastià. Teixidor de Cotó a Igualada. El novembre de 1854 formant part de la Junta de l'Associació de Socors Mutus d'Operaris de fàbriques de Teixits d'Igualada, va ser elegit com integrant de la Comissió que, presidida per l'Alcalde de la ciutat, havia de dirimir les diferències entre fabricants i treballadors. La comissió mixta de fabricants i teixidors, establí una tarifa de preus de les peces teixides el gener de 1855.

Gabelli, Manuel. Dependent de comerç a Reus. El dia 6 de desembre de 1903 va ser elegit Vicepresident de la Junta Directiva de l'Associació de Dependents de Comerç de Reus.

Gabín, Isidoro. Militant de la CNT, un dels signants del Manifest Trentista (Barcelona, agost de 1931).

Gafo, José.  Campomanes (Astúries), 1881 - Madrid, 1936. Sacerdot de l'ordre dels dominics. Impulsà el Sindicalisme Catòlic, amb els qualificatius de Lliure i/o Professional.  El febrer de 1914 fundà el Sindicat de Ferroviaris Lliures de Madrid, amb la mateixa estructura del sindicats catòlics però sense el distintiu de "catòlic" en la seva nomenclatura (a més de Mn.Gafo dirigia el sindicat un consiliari representant del bisbe). L'estiu de 1923 viatjà a Barcelona i s'entrevistà amb els dirigents del Sindicat Lliure  impulsant el procés d'unió dels Sindicats Catòlico-Lliures del nord d'Espanya amb els Lliures de Barcelona, que quallaria a finals d'any amb la constitució a Pamplona de la Confederación de Sindicatos Libres de España. Aquest procés portà al Dominic a ser un valedor dels Lliures de Barcelona. En una junta general del Grup de la Democràcia Cristiana (Madrid 12-11-1927) defensava així l'origen aconfessional dels Lliures:

" ... y antes de contestar con la pistola (al Sindicato Único) los elementos del Sindicato Libre, algunos de comunión diaria, todos católicos a machamartillo, consultaron a sacerdotes si podían usar la pistola. Y también consultaron al cardenal Reig, entonces obispo de Barcelona, si podían organizar el sindicato en la forma que pretendían, para oponerese a la tiranía (del Único).
-¡Bendito sea Dios!, dijo el señor obispo. ¿Y por qué no organizáis el sindicato católico?
- Porqué entonces no habría sindicato, señor.
- Bueno hijos, arreglaos como podáis.
Y salieron a la calle, independientes y con la conciencia tranquila."

Va ser membre del Consell de Treball de la dictadura del general Primo de Rivera. L'any 1931 en instaurar-se la República J.Gafo diria "llegó la República, traida des de los burgos podridos". I el mes de setembre expressava els seus temors que l'evolució de la vida política republicana acabés ofegant la República "después de destrozar la nación" i afegí que això succeiria "... caso de no venir un nuevo gobierno de Dictadura, sea republicano o monárquico". Aprovada la constitució republicana escriuria "La Constitución nace mortalmente herida, al faltarle la asistencia del alma nacional, que vive y se alimenta por los grandes ideales del Catolicismo". L'octubre de 1932 en una crònica transcrivia íntegrament el text de la proclama del cop d'Estat del general Sanjurjo (del 10 d'agost de 1932) i escrivia "España carece de un pueblo culto y ordenado"; "...un pueblo no preparado aún para la democracia"; "... por eso no es extraño que aquí brote y circule el anhelo de un gobierno fuerte, mas o menos dictatorial ...". Acusat de donar suport al cop d'Estat fou empresonat.
El novembre de 1933 fou elegit diputat per Navarra en la candidatura del Bloc de Dretes. El desembre de 1934 firmava el manifest del Bloque Nacional, inspirat per José Calvo Sotelo  que propugnava "...la conquista del Estado, conquista plena, sin condiciones ni comanditas"  i es manifestava partidari de l'acció extraparlamentària, seguint la trajectòria de l'extrema dreta tradicionalista.
El 5 d'agost de 1936 va ser detingut i empresonat,  i el dia 4 d'octubre de 1936, a la sortida de la presó Model de Madrid, fou assassinat.

Gairal (o Giralt) Jordà, Francesc. Pagès de Mont-roig del Camp. Fou secretari de la primera junta del Centre Obrer de Mont-roig l'any 1911. El 25 de maig de 1913 fou elegit vicesecretari de la Federació Provincial (de Tarragona) d’Obrers del Camp.

Galbis Vitòria, Jordi. Mutxamel (Alacant), 1894. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Treballà de fuster als taller de la cia ferroviària MZA. L’any 1932 va formar part de la junta de la Subsecció Ferroviària de la FNIF (CNT) a Vilanova. També en formà part a les primeries de 1933.

Galdón, Antoni. Militant de la CNT. Vocal de la junta del Sindicat Únic del ram de la Construcció de Barcelona, el novembre de 1918.

Galí, Alfons. Militant de la CNT. President del Sindicat Mercantil de Barcelona, l'any 1920.

Galiano, Agustí. Signants del manifest del Primer de maig de 1890, dirigit al governador civil de Barcelona, en nom del Centre Instructiu d'Oficials Tapissers de Barcelona.

Galindo, Eladi. Signants del manifest del Primer de maig de 1890, dirigit al governador civil de Barcelona, en nom dels operaris del taller d'enquadernacions de G.Siquier.

Galmes, Bernardo. Militant de la UGT. Representant la Societat de Professions i Oficis varis de Barcelona, va assistir al VII Congrés de la Federació Regional Catalana de la UGT (Barcelona, abril de 1930).

Galobart, Joan. Militant de la CNT a Sabadell. Del juny a l'octubre de 1923 dirigí el setmanari "Germinal", portaveu de la Federació local de les societats obreres de la CNT a Sabadell.

Galobart, Josep. El febrer de 1933 exercia de President del Sindicat de l’Art Fabril i Tèxtil de la UGT de Manresa.

Galofré, Josep. El dia 20 de juny de 1895, va ser elegit Vocal de la secció local de la FOA del Vendrell. Càrrec per al que va ser reelegit el gener de 1896.

Gallego, Clemente. Militant de la CNT a Badalona, del Sindicat Únic de la Industria Química. L’estiu de 1931 formava part de la junta del sindicat, que havia gestionat unes noves bases de treball, pels treballadors de la indústria química.

Gallego, Tomàs. President de la Societat Obrera Tipogràfica de Barcelona, l'agost de 1879.

Gallemi, Antoni. En representació dels filadors i teixidors mecànics l'any 1862 signà un manifest de la classe obrera de Catalunya, adreçat al govern, demanat la llibertat d'associació "per a combatre al capital de forma noble i pacífica". El manifest anava avalat per 15.000 firmes.

Gallemí, Ernest. Militant de la CNT a Barcelona. El 22 de juny de 1930 presidí l’assemblea de reconstrucció del Sindicat de Llum i Força de Barcelona. En elegir-se la nova junta del Sindicat va ser elegit president del Comitè.

Gallent, Francesc. Camperol a Ginestar. El desembre de 1914 en constituir-se la Societat Obrera de Pagesos de la citada localitat va ser elegit President de l’entitat.

Gallinat, Manuel. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera, en el qual es va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre de 1910), representant la societat obrera de Barretaires de Feltre.

Gallisa, Josep. Militant de la CNT, del Sindicat de la Distribució de Tarragona. Fou mort durant els Fets de Maig de 1937.

Gana, Andrés. Militant de la UGT. Assistí al XVI congrés (1928), on féu de secretari de la segona sessió i fou elegit vocal de la Comissió Executiva Nacional.

Gandía, Adolf. Anarquista. Representant els Fusters de Sant Martí de Provençals va assistir al primer congrés de la Confederació Regional de Societats de Resistència "Solidaritat Obrera" (Barcelona, 6-8 de setembre de 1908). El desembre de 1908 va ser elegit vocal del Consell directiu de l’esmentada Confederació.

Gandía, Eladio. Militant de la UGT. El 5 de març de 1933 va ser elegit vocal de la Societat de Professions i oficis varis de la UGT de Castelldefels.

García, Carmel. Militant de la UGT a Vilanova i la Geltrú. El març de 1933 va ser elegit Comptador de la junta del Sindicat de Professions i Oficis Varis de la UGT a Vilanova i la Geltrú.

García, Emilio. Militant de la UGT. Secretari de la Federació Nacional del Metall de la UGT. El gener de 1936 fou elegit secretari general del Secretariat Regional de Catalunya (dimití del càrrec el 5 de juny següent). Fou un dels signant de la constitució del Front Obrer (23 de gener de 1936) format per la federació catalana del PSOE, POUM, Partit Sindicalista i la secció catalana de la UGT. Formà part del primer comitè central del PSUC. També fou un dels signants de la constitució del Comitè d’Enllaç FAI-PSUC, CNT-UGT (11 d'agost de 1936). Durant la guerra va ser secretari de la Federació d'Indústries del Metall fins que s'incorporà al front d'Aragó.

García, Eugeni. Militant de la UGT a Tarragona. El setembre de 1932 va ser nomenat delegat de la Federació local de la UGT de Tarragona per assistir al 17è congrés estatal de la UGT, que s’havia de celebrar a Madrid l’octubre de 1932). A les actes del congrés hi consta la seva assistència. El novembre següent va ser nomenat secretari del Federació local de Societats Obreres de Tarragona, substituint Andreu Herrera. El febrer de 1933 també va ser elegit delegat per participar en el Congrés Regional de la UGT que s’havia de celebrar a Barcelona del 24 al 26 de març.

García, Ferran. Militant de la UGT a Vilanova i la Geltrú. El març de 1933 va ser elegit Secretari de la junta del Sindicat de Professions i Oficis Varis de la UGT a Vilanova i la Geltrú.

García, Florentino. Militant de la UGT. En nom d'aquesta central sindical signà la constitució del Comitè d'Enllaç FAI-PSUC-CNT-UGT, l'11 d'agost de 1936 a Barcelona.

García, Francesc. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Ferroviari. En l’assemblea celebrada a Barcelona el maig de 1931 va ser elegit Comptador de la Federació catalana de la que seria Federació Nacional d'Indústries Ferroviàries (FNIF) de la CNT.

García, Francesc. Milità a la CNT. Representant el sindicat de Miners de Sallent va assistir a la Conferència Extraordinària de la CRTC, celebrada a Barcelona del 25 al 27 de gener de 1936.

García, Gaspar. Militant de la CNT. Ferroviari. Durant la segona República era dirigent de la secció ferroviària de la CNT a Vilanova i la Geltrú.

García, Ignacio. Militant de la UGT a Barcelona. El 5 de març de 1933 va presidir l’Assemblea general extraordinària del Sindicat de Carretilles Elèctriques de la UGT de Barcelona. Representant aquest Sindicat va formar part del Jurat mixt de Treball de Barcelona el març de 1933.

García, Joan. Fuster a Tarragona. L'abril de 1907 va ser elegit Tresorer de la Societat de Fusters de Tarragona, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Garcia, Joan. Militant del “Radium” a Barcelona. El març de 1916 va ser elegit el primer President del Sindicat de Contramestres Ajudants i Preparadors de teixits “Radium”. L'any 1917 va ser processat i jutjat acusat de participar en diversos atemptat. El fiscal sol·licità la pena de mort, però va ser absolt per falta de proves.

García, Joan. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Comitè de la Federació Local de Badalona va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats ee la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931.

García, Josep. Militant de la CNT a Manresa. El gener de 1931 exercia de President del Sindicat del Transport a Manresa. Representant aquest Sindicat va participar en la Conferència de Sindicats de la CRTC, celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931.

García, Josep. Militant de la UGT a La Riba. El juny de 1933 va ser elegit Comptador del Sindicat de Professions i Oficis varis de La Riba.

García, Lluís. Militant de la CNT a Barcelona. President del Sindicat de Llum i Força el 1931. S'adherí a la fracció Trentista de la CNT i l'any 1933 representà al Front Únic de Llum i Força, en les negociacions de les noves bases de Treball amb l’empresa Riegos y Fuerza del Ebro, S.A. (avantpassada de la FECSA). En aquestes bases s’establí, entre d’altres coses, la jornada de treball setmanal de 44 hores per al personal manual i 40 hores per al personal administratiu.

García, Marià. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. L’any 1932 formava part de la junta de la Subsecció Ferroviària de la Federació Nacional de les Indústries Ferroviàries (CNT) a Vilanova.

García, Miquel. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat de Barbers va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931.

García, Narcís. L’any 1928 era President Consell directiu del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria de Girona.

García, Ramon. Dirigent obrer a Igualada. L'any 1841 era Secretari de l'Associació Mútua de Protecció i Socors de Teixidors de Cotó d'Igualada.

García Abejón, Lluís. El Vendrell, 1908. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú Ferroviari. El desembre de 1932 va ser elegit per formar part de la junta de la Subsecció Ferroviària de la FNIF (CNT) a Vilanova.

García Ballester, Antoni. Cambrer a Valls. El maig de 1930 va ser elegit Vocal de la Societat de cambrers de Valls, adherida a la Confederació de Sindicats Lliures.

García Bayó, Miguel. Militant de la CNTa Barcelona, assassinat en el període de la repressió patrono-militar de 1919-1923.

García Birlán, Antonio. Antonio García BirlánFuente Vaqueros (Granada), 1891 – Barcelona, 1984. Anarquista afiliat a la CNT i a la FAI a Catalunya. Usà el pseudònim de Dyonisios. Periodista. Fou membre del Comitè Nacional de CNT (1927-29). Formà part del grup "Solidaritat" (encapçalat per Ángel Pestaña), constituït com a tendència dins de la CNT. Conseller de Sanitat Pública i Assistència Social de la Generalitat (26-09-36 - 17-12-36) i membre del Consell d'Economia de Catalunya, representant la FAI (1936 i 1938). Codirector de la "Revista Nueva" i director de "La Mañana" de Lleida (1930-31). Dirigí i col·laborà a “Mañana” (1930), “Tierra y Libertad” i “Acción” (1930-1931) i va ser redactor de “Solidaritat Obrera”. Durant la guerra va dirigir “La Vanguardia”.
S'exilià a l'Argentina. Retornà a Barcelona a les primeries de 1983. És autor, entre d’altres títols, de El anarquismo sus doctrinas, sus objetivos (Barcelona, 1934). El socialismo (1934), El comunismo (1934), El movimiento libertario español en África, Francia, América y España (1945). (Més informació al web www.estelnegre.org)

García Bujon, Josep. Militant de la UGT. L’any 1937 era el secretari de la secció sindical de la UGT a la fàbrica de Ciments Fradera a Vallcarca (Sitges).

García Campo. Ildefonso. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Ferroviari. El març de 1934 va ser elegit vocal de la junta de la subsecció de Vilanova de la FNIF(CNT).

García Fernández, Sinesio. Veieu Abad de Santillán, Diego.

García García, Gaspar. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Dirigent de la Subsecció Ferroviària de la FNIF (CNT), durant la República.

García García, Josep. Militant de la UGT. Vice-comptador de la Federació Local de Barcelona de la UGT (1931-1934).

García González Meneses, Antonio. (veieu González García Meneses, Antonio).

García Guerro, Felip. ? - Santiago de Xile, 1944. (àlias Matas). Sindicalista. El juny de 1936 fou elegit tresorer del Sindicat Metal·lúrgic reunificat (UGT-UGSOC). Havia estat militant de la CNT i del PCC. Fou membre del comitè central del PSUC. S’exilià a França i després a Mèxic.

García Lago, Luís. Madrid, ? – Mèxic, 1983. Militant de la UGT. L’any 1934 era membre del Comitè executiu de la Federació Espanyola de Treballadors de banca de la UGT. Traslladat a Barcelona s’afilià al PSUC el juliol de 1936. Després marxà a Lleida on va ser elegit secretari general de la UGT de les demarcacions comarcals Lleidatanes, les qual representà en el Comitè de Catalunya. L’any 1939 s’exilià a França on fou internat en el camp de concentratació de Cotlliure, després marxà a Mèxic.

García Lamolla, Pere. Milità de la UGT. Durant la guerra civil fou secretari provincial de Lleida de la Federació Catalana de Treballadors d’Ensenyament. L’any 1939 s’exilià a França.Cartell CNT - FAI

García Oliver, Joan. Reus, 1901 - Guadalajara (Mèxic), 1980. Dirigent Fotografia de J.García Oliveranarcosindicalista. Militant de la CNT i de la FAI. Cambrer. Començà a treballar a l'edat de 8 anys en una fàbrica del sector paperer. Als 18 anys es traslladà a Barcelona on treballà de cambrer i s'afilià primer a la Societat de Cambrers La Aliança, adherida a la UGT. Participà en la constitució del Sindicat de la Indústria Hostalera, Restaurants, Cafès i Annexes que s’integrà a la CNT. Participà en la formació del grup d'acció "Los Solidarios" (1922), que va atemptar contra el cardenal Soldevila a Saragossa. Així mateix va participar en un atemptat a trets contra el secretari general dels Sindicats Lliures Joan Laguía Lliteras (Manresa, 1923). Més tard "Los Solidarios amb la integració de nous elements s'anomenà "Nosotros" (1931). El 1924 fou detingut a Manresa i empresonat a Burgos i després a Pamplona (1926). Fou alliberat en proclamar-se la República i tornà a Barcelona. Fou qui ideà la bandera roja i negra de la CNT (s'exhibí per primer cop el Primer de maig de 1931). Va ser secretari de la FAI. Assistí al tercer congrés confederal de la CNT (Madrid, 10-16 de juny de 1931). Se li atribueix la frase, Sense precisar data nosaltres propugnem el fet revolucionari, despreocupant-nos de si estem preparats o no per fer la revolució, perquè entenem que el problema revolucionari no és de preparació i sí de voluntat, de voler-la fer. A principis de 1932 formà part del Comitè Nacional de la CNT. Participà en la insurrecció anarquista de l'Alt Llobregat i tornà a ser empresonat. Impulsà la formació del Comitè Nacional Revolucionari (que tingué la seu a Badalona) i dirigí la insurrecció de gener de 1933, que el portà de nou a la presó. Fou alliberat després del triomf electoral de les esquerres del febrer de 1936. Participà en el IV Congrés de la CNT a Saragossa (maig de 1936), i preveient la rebel·lió militar, formà part del grup que cercà el proveïment d'armes. El juliol de 1936 impulsà la formació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes i organitzà una columna de milicians anarquistes que marxà al front d'Aragó. Com a representant de la CNT-FAI fou ministre de Justícia en el Govern de Largo Caballero (4 novembre 1936 – 19 maig 1937). Portada del llibre 240D'aquesta època hom explica l'agudesa de García Oliver amb la següent anècdota: Estant en un Consell de Ministres, Manuel de Irujo que havia estat ministre de Justícia abans que García Oliver digué:

"Hombre García dónde ha aprendido Vd. todo lo que sabe en materia de leyes y conocimientos de tipo jurídico", i García Oliver respongué: "en la prisión Sr. Ministro, en la prisión".

Inicià l'organització de les "Escoles Populars de Guerra" i posà en funcionament uns camps de treballs per als detinguts polítics. El maig de 1937 exhortà als cenetistes de Barcelona que deixessin la lluita que havia esclatat en els carrers de Barcelona, cosa que més tard li fou fortament criticada. Exiliat l'any 1939 s'instal·là a Suècia, Veneçuela i Mèxic. Intentà la creació d'un partit obrer que aglutinés la força de la CNT. És autor d'"El eco de los pasos". Editorial El Ruedo Ibèrico. Barcelona, 1978.

García Pérez, Demetrio. Demetrio GarcíaMoscardón (Terol), 1906 - Tolosa de Llenguadoc, 1976. Anarcosindicalista. L’any 1925 s’afilià al sindicat de la construcció de la CNT a Barcelona En 1932 fou delegat de la secció de Paletes, a més de tresorer, del Sindicat de la Construcció de Gràcia. Va ser fins a finals de 1933 tresorer del Comitè Regional de la Construcció de la CNT. Participà activament en la constitució d'ateneus llibertaris. Va ser empresonat arran de la gran vaga del ram de la construcció de 1933. Durant la guerra va combatre en la columna Ascaso. L’any 1939 s’exilià a França.

García Pérez, Rafael. Milità a la CNT. L'any 1930 fou vocal del ram de la construcció en el Comitè del Sindicat Únic de Gavà.

García Quejido, Antonio. Madrid, (nota) 1856 - 1927. Militant de la UGT i del PSOE. Tipògraf. El 1876 ingressà a la "Asociación del Arte de Imprimir". Fou un dels fundadors i secretari de l'Agrupació Socialista Madrilenya (1879), orígen del PSOE. El 1882 fou detingut arran de la vaga de la Asociación del Arte de Imprimir, junt amb Pablo Iglesias, i foren defensats per Pi i Margall. Fou membre del consell de redacció Antonio García Quejidode "El Socialista" (Madrid, 1886). Residí un curt temps a València i després fixà la seva estada a Barcelona. A finals de 1887 impulsa, junt amb Toribio Reoyo la constitució d'una associació obrera de caràcter estatal, que quallaria en la fundació de la UGT, l'agost de 1888. Organització de la que en fou president de 1888 a 1892 i Secretari General de 1894 a 1897 i de 1899 a 1902. Fou l'ànima del Centre Socialista de Barcelona, que tingué una importància rellevant en l'organització dels actes de Primer de Maig de 1890. García Quejido presidí el míting de Barcelona i fou el primer signant del manifest reivindicatiu del treballadors lliurat al governador civil. Participà en la fundació del PSOE, presidint el seu primer congrés (Barcelona, agost de 1888). En representació de la UGT va assistir als congressos de la Segona Internacional de Zurich (1893), Londres (1896), París (1900) i Amsterdam (1904). També va assistir a la segona Conferència Sindical Internacional (Stuttgart, 1902), on es constituí la Federació Sindical Internacional, de la qual la UGT en formà part. De nou a Madrid fou president de la Asociación del Arte de Imprimir (1904-09) i de la Federación Tipogràfica (1912-18). Regidor a l'ajuntament de Madrid (1909-13) es va oposar a la continuïtat de la coalició republicana-socialista i defensà la teoria de la vaga general. L’any 1912 fou nomenat director del periòdic del PSOE “El Socialista”. Durant la primera guerra mundial es manifestà contra les posicions aliadòfiles dels dirigents socialistes espanyols, per considerar que la guerra era aliena al proletariat. Després de la guerra, essent sots-president del PSOE trencà amb el partit i fou un dels fundadors del Partit Comunista d'Espanya (1921). Col·laborà a "La Antorcha", òrgan del PCE i fou administrador de la revista "La Internacional" (octubre 1919 - 1921). És autor de Pablo Iglesias y el Partido Socialista (1905) i també de Carlos Marx y la Internacional (1923).

(nota) Veure aquesta dada a:
Juan José Morato. Lideres del Movimiento Obrero Español (1868-1921). Selección, presentación y notas Victor Manuel Arbeloa. Editorial Cuadernos para el diálogo, S.A. Madrid, 1972.
I també a: Imágenes de la U.G.T. 1888-1988. Editorial Largo Caballero. Madrid, 1988
Així com a: Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 7 pàg. 815. Editorial Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona, 1974
.
La Nueva Enciclopedia Larousse. Editorial Planeta. Barcelona, 1980, volum 9, pàg. 4295, situa el naixement de García Quejido a Toledo.

García Robledano Lorenzo. Militant de la UGT a Tarragona. L’agost de 1931 va ser elegit per formar part del Comitè General de la “Federació local de Societats Obreres” (UGT) de Tarragona.

García Sanfeliu, Pere. Boter a Tarragona. Representant la secció de la Federació d'Obrers boters (FOB) d’aquesta ciutat va assistir al XIX Congrés de la Federació, celebrat a Sant Martí de Provençals Firma del boter Pere García de Tarragonal’abril de 1891, on va formar part de la Comissió que revisà el Reglament d’Invalidesa. El setembre de 1900 exercia de President de la Secció de la FOB de Tarragona. Va participar en la conferència extraordinària que la FOB celebrà a Tarragona el desembre de 1900. Així mateix va assistir al XXIX Congrés celebrat a Reus l’abril de 1901, on exercí de Secretari de la Mesa en la tercera sessió, i de President en l’onzena. L’octubre de 1901 exercia de President de la Federació Obrera Local de Tarragona. Va participar en el XXX Congrés de la FOB, celebrat a Barcelona el juny de 1902, exercint de President de la Mesa en la segona sessió.Gràfic Reglament Invalidesa de Tarragona Després d’aquest congrés exercí de president de la FOB, amb seu a Tarragona, i com a tal obrí les sessions del XXXI Congrés celebrat a Tarragona l’abril de 1903. També va participar en el XXXII congrés de la Federació, celebrat a Reus l’abril de 1904, on va exercir de President de la Mesa en la cinquena sessió. El juliol de 1919 era el Secretari de la Societat d’Oficials Boters de Tarragona i President de la Caixa d’Invalidesa de la Societat.

García Venero, Maximiniano. Santander 1907 - Madrid, 1975. Afiliat a la CNT. Historiador i tipògraf. El 1934 s'afilià a la Falange Española, de la qual en va ser director de premsa. L'any 1936 destacà per la seva actuació entre els sindicalistes barcelonins. És autor de Historia del Nacionalismo Catalán (1944). Reeditada el 1967. Luís Millet, cantaire de Catalunya. (1951). Cataluña, síntesis de una región. (1954). Historia de las Internacionales en España. Ediciones del Movimiento, Madrid, 1956-57. Historia de los movimientos sindicalistas en España (1840-1933) Ediciones del Movimiento. Madrid, 1961. Historia del Nacionalismo vasco (1970).

García Viñas, José. Màlaga, 1848 - Melilla, 1931.Fotografia de José García Viñas Dirigent Internacionalista. Estudiant de medicina a Barcelona, participà en les reunions organitzades per Fanelli (febrer del 1869) i s'afilià a l'Aliança de la Democràcia Socialista. Assistí als Congressos Obrers de Barcelona de juny de 1870 (fundacional de FRE de l'AIT), al de Saragossa, abril de 1872, i al de Còrdova, desembre de 1872. Redactor de "La Federación" (1869-74), òrgan de les seccions obreres de la FRE de l'AIT, de la qual fou membre de la comissió federal el 1875, 1877-78 i 1879-80. El 1873 destacà per la seva actitud insurreccionalista formant part d'un autoanomenat Comitè de Salut Pública. Assistí al sisè congrés de l'AIT, organitzat pels Bakuninistes a Ginebra (1873), on fou nomenat membre de la presidència. Amb el pseudònim de Antonio Sánchez assistí al vuitè congrés de l'AIT (Berna, 1876). També assistí al novè de l'AIT (Verviers -Bèlgica-, 1877). Així mateix assistí al Congrés Universal Socialista (Gante -Bèlgica- 1877). Fou director de "La Revista Social" (1877-80), òrgan de La Unió Manufacturera.  Es retirà de l'activitat de militant internacionalista i tornà a Màlaga. Més tard residí a Melilla on ocupà la plaça de metge titular de la Beneficència. És autor de Breves nociones geográficas de Europa y en particular de España. Màlaga, 1867.

Gardeñas, José. ? - Barcelona, 1936. Militant de la CNT a Barcelona. El gener de 1925 firmà, amb Peiró i altres, el manifest “Apelación a los sindicatos de Barcelona” on es demanava la reorganització dels sindicats de la CNT. (Solidaridad Proletaria núm. 15 del 24-01-1925). El 19 de juliol de 1936 va ser alliberat de la presó (estava empresonat per delictes comuns) i s'uní a les barricades antifeixistes. Va ser afusellat per apropiarse de joies en una incautació. Hom l'ha qualificat de bohemi i també de bala perduda. Col·laborà en el periòdic "Acción Social Obrera" amb el pseudònim de "Diógenes". També en "La Protesta" d'Igualada. És autor d'Escenas del Terror. Editat per Vértice. Barcelona, 192? (Editorial de Formós Plaja).

Garí, Antoni. Dirigent obrer a Vilanova i la Geltrú. Boter. L’any 1885 exercí de Tresorer de la Comissió Pericial (junta directiva) de la Federació d’Oficials Boters (FOB), amb residència a Vilanova i la Geltrú. Representant l’esmentada Comissió va participar en el XIII Congrés de FOB celebrat a Vilanova del 9 al 15 de juny de 1885, on exercí de Secretari de la Mesa en la sessió inaugural. També va assistir al XV Congrés de la Federació, celebrat a Sants el maig de 1887, on va exercir de President de la Mesa en la tercera sessió. Va Formar part de la Comissió que va elaborar el dictamen per la publicació d’un periòdic, que van titular “El Eco de Toneleros”.

Garí, Ildefons. Dirigent sindical a Vilanova i la Geltrú. El 29 d’octubre de 1912 va intervenir en el míting Pro-presos celebrat al Teatre Bosc de Vilanova. El 20 de juliol de intervingué en un míting a Reus per a la reorganització de l’Art Fabril. L’octubre de 1913 va ser elegit per formar part del Comitè de la Confederació Regional de Catalunya d’Oficials i Peons de Paleta de Catalunya. Va assistir al Congrés Internacional de la Pau, celebrat el 29 d’abril de 1915 a El Ferrol.

Garí, Jaume. Tintorer. Representant la secció de Tintorers de vermell formà part del Consell de la Unió Manufacturera, elegit en el congrés celebrat a Barcelona, 7-8 de maig de 1872. Mesos més tard la Unió Manufacturera celebrà un segón congrés (Barcelona, 2-4 d'agost de 1872) i Jaume Garí fou reelegit membre del Consell.

Garraté, Jaume. Boter a Tarragona. El març de 1873 era Secretari general de la secció internacional dels boters d’aquesta ciutat.Segell de la Unió Ferroriària de Reus.

Garrido, Cayo. Militant de la UGT a Reus. El maig de 1915 exercia de comptador de la Secció Reus-Nord del Sindicat ferroviari, adscrit a la Unión Ferroviaria de la UGT.

Garrido López, Manuel. Baeza (Jaén), 1900 - Barcelona, 1939. Milità a la UGT. President del Comitè d'Empresa de la General Motors de Barcelona. Afusellat pels franquistes el 17 de febrer de 1939.

Garriga, Antoni. Tintorer de Reus. Representant la Societat de Tintorers de Reus va assistir al primer Congrés d’abast estatal celebrat a Barcelona el juny de 1870. També representant els Tintorers de Reus va assistir al Primer Congrés de la Unió de Tintorers celebrat a Barcelona el 29 de gener de 1871. Així mateix va assistir al segon Congrés dels Tintorers celebrat a Reus del 6 al 9 de gener de 1872. El febrer de 1872 exercia de President de la Societat de Tintorers de Reus, adherida a l’AIT.

Garriga, Josep. Adobador a Valls. L’any 1902 formant part del Consell de la Federació Obrera de Valls, va intervenir en el míting commemoratiu del Primer de maig.

Garriga, Ramon. Representant la Secció de Llorens del Penedès va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896).

Garriga, Salvador. Representant la secció de Roda de Barà va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896).

Garriga Arquer, Josep. Militant de la CNT a Badalona. Vidrier. Representant la Unió Obrera d'Operaris Vidriers de Barcelona va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona octubre/novembre de 1910). Representant la secció de Badalona (230 federats) va assistir al Congrés extraordinari de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers, celebrat a Barcelona del 8 al 10 de desembre de 1916. L'any 1917 va exercir de Secretari general de la Federació Local de Societats Obreres de Badalona, càrrec del que en fou expulsat el 2 de novembre de 1917, després d'una reunió del Comitè de la Federació. Als inicis de la dictadura del general Primo de Rivera va ser acusat pels companys cenetistes de formar part dels Sindicats Lliures.

Garrigó, Josep. Boter a Vilanova i la Geltrú. Representant la secció de boters de la citada ciutat, va participar en el 2on Congrés de la Federació d’Obrers Boters de la Regió Espanyola, celebrat a Reus del 16 al 22 de març de 1873, on va formar part de la Comissió que dictaminà sobre “Abolició de tot tipus de treball a preu-fet”, també va participar en la comissió que dictaminà sobre el tema 4rt de l’Ordre del dia, “Resolución de la Estadística general formada por el Congreso anterior”. Així mateix formà part de la comissió que confeccionà la “Tarifa de Preus”. Exercí de Secretari de la Mesa en la 14ena sessió.

Garrigó, Josep. Militant de la UGT a Barcelona. Tresorer de la Comissió organitzadora del congrés Obrer fundacional de la UGT (Barcelona, 1888).

Garsavall Falcó, Sebastià. Lleida, 1890 - ? (França), 1963. Dirigent pagès. Secretari general de la Unió Provincial Agrària (UPA) de Lleida (1933). Havia participat en la fundació del Partit Comunista Català. Després milità en el Bloc Obrer i Camperol i en el POUM. En esclatar la guerra impulsà les col·lectivitzacions pageses i va dirigir el Comitè de Salut Pública a Lleida. Participà en la incorporació de la UPA a la Unió de Rabassaires, a les darreries de 1936. El 1937 fou regidor de l’Ajuntament de Lleida. S'exilià a França on fou detingut. Alliberat el 1944, participà en el reagrupament del POUM, en la fundació del Moviment Socialista de Catalunya i en la reconstrucció de la Unió de Rabassaires. Col·laborà en el periòdic "Adelante".

Garsavall Ollé, Antoni. Vilanova i la Geltrú, 1898 - ?. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Treballava de porter als tallers de la Cia ferroviària MZA. El desembre de 1932 va ser elegit vicesecretari de la junta de la Subsecció Ferroviària de la Federación Nacional de la Industria Ferroviaria (FNIF)(CNT) a Vilanova.

Gas Belenguer, Arturo. (També se'l cita com Gas Berenguer). Dirigent obrer socialista a Barcelona. Tipògraf. L’octubre de 1907 va formar part de la Comissió de Propaganda, dins del Consell Directiu de la Federació Local de Societats de Resistència -Solidaritat Obrera- de Barcelona, en representació de l’Art d’Imprimir. Arran dels fets de la Setmana Tràgica (juliol de 1909) fou empresonat a Barcelona.

Gascó, Manuel. Militant de la UGT a Vilanova i la Geltrú. El març de 1933 va ser elegit Vicesecretari de la junta del Sindicat de Professions i Oficis Varis de la UGT a Vilanova i la Geltrú. L’any 1936 presidí el Sindicat de la Construcció i derivats de la UGT. Eines de boters

Gascón Cristòfor. El 1918 era vocal de la junta del Sindicat Únic de la Construcció de Barcelona.

Gaset, Francesc. Segell de La Fabril Algodonera. Ripoll, 1916Dirigent obrer al Ripollès. Com a President del Sindicat La Fabril Algodonera de Ripoll, el desembre de 1916, firmava la proclama dels Sindicats de Ripoll i Vic, declarant la vaga general el dia 18 de desembre, com a protesta per l’encariment de les subsistències.

Gaset, Josep Maria. Boter a Reus. El gener de 1924 va ser elegit Vice-tresorer de la secció de la FOB de Reus.

Gasull, Pere. Dirigent obrer a Barcelona El març de 1871 formava part del Comitè local de Barcelona de la FRE de l’AIT. L’any 1873 era membre de la Junta de l'Ateneu de la Classe Obrera de Barcelona. Va formar part de la Comissió Federal de la FRE de l'AIT l'any 1875, i també del 1878 al 1880. Havia estat gerent del periòdic "La Federación" (Barcelona, 1872). També va ser director del periòdic "El Trabajo" (Barcelona, 1872).

Gatell, Joan. Fuster a San Martí de Provençals. L'abril de 1907 va ser elegit Vocal de la Societat de Fusters, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Gatell, Josep. Àlies Josepet. Militant de la CNT de Badalona. El 1918 fou mort per la guàrdia civil durant el conflicte de la fàbrica Cros.

Gatell Busquets, Josep. El gener de 1928, en la constitució de la Societat de cambrers de Valls, va ser elegit Vocal de treball de la Junta Directiva de la Societat. Aquesta societat s’adherí a la Confederació de Sindicats Lliures el 26 de novembre de 1928, i el 7 de maig de 1931 ingressà en el Sindicat de Treballadors Industrials de Valls adherit a la CNT.

Gausachs Antonio, Pere. Militant de la UGT i de la UGSOC. El 14 de maig de 1933 va ser elegit President de la Federació Regional de la Indústria Fabril, Tèxtil i annexes de Catalunya. L’any 1935 exercia de secretari de la secció d’Horta de la USC. Fou membre de l’executiva de la Federació Local de Barcelona de la UGT el 1936 i delegat de la Federació Fabril i Tèxtil en el Comitè  de Catalunya de la UGT. S'ncorporà al front de guerra l'any 1938.

Gavaldà Solà, Josep. Vilanova i la Geltrú, 1901 - Barcelona, 1939. Militant de la CNT a Terrassa. Afusellat pels franquistes el 15-11-39

Gavarró, Joan. L'any 1868 era membre de la junta de Les Tres Classes de Vapor, secció de filats, de Vilanova i la Geltrú.Firma del dirigent obrer Ramon Gabarró (1856)

Gabarró, Ramon. Dirigent dels Peons d'Estampats a Barcelona. El 18 d'abril de 1856, juntament amb Joan Serra i Isidre Reig, signà un escrit dirigit a les Corts denunciant les arbitrarietats a les que estaven sotmesos els obrers.

Gavarró, Sebastià. L'any 1854, en nom de les societats obreres del cotó, signà un acord amb els fabricants d’Igualada, que regulava els preus de la mà d'obra que havien de regir en tots els teixits de cotó.

Gelabert, Francesc. Militant del CADCI. L’any 1922, essent president del CADCI de Tarragona, participà en la segona assemblea de la Federació de Dependents de Catalunya, celebrada a Manresa els dies 28 i 29 d’octubre.

Gelí Massanet, Eduard. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera, en el qual es constituí la CRTC (Barcelona, octubre de 1910), representant els Dependents Mercantils de Barcelona.

Gendra, Josep. L'any 1842 era secretari de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Badalona.

Gené ( o Gener) Figueras, Josep. Igualada, 1890 - Mèxic, 1980. Militant de la CNT. Desertà de l'exèrcit i hagué de marxar a França. Retornà a Catalunya l'any 1920-1921 i s'establí a Barcelona. on formà part del Comitè del Sindicat de la Metal·lúrgia i també del Comitè Regional de Catalunya. Va assistir a la Conferència de la CNT de Saragossa del juny de 1922. Anys més tard domiciliat a Igualada va formar part del Comitè Comarcal. L'any 1939 s'exilià a Mèxic on continuà militant a la CNT.

Gener, Astre. Veieu Janer Boix, Astre.

Gener, Benito. Director de la Societat de Protecció Mútua dels Sabaters de Barcelona, el 1841.

Gener, Joan. Anarcosindicalista. Camperol. Participà en l’assemblea anual de la Federació de Rabassers de Catalunya (Martorell, 15 de gener de 1919). Representà la Federació Local de Terrassa en el segon congrés de la CNT (Madrid, 10-18 de desembre de 1919).Segell boters de Vilafranca

Gener, Josep. Militant de la CNT a Igualada. El 30 d’agost de 1931 va ser elegit per formar part del comitè de la Federació Comarcal de l’Anoia.

German, Alfons. Boter a Vilafranca del Penedès. El febrer de 1931 era Secretari de la secció de Vilafranca del Penedès de la Federació d'Oficials Boters (adherida a la UGT).

Germán, Manuel. Militant de la CNT. Formà part del Comitè Nacional l'any 1930. Va assistir a l'assembla general de l'Art Tèxtil de la CNT, celebrada a Barcelona el 10 d'octubre de 1931.

Germinal, Domingo. Militant de la CNT que participà en el míting de la plaça de toros Monumental de Barcelona, pro-abstenció a les eleccions de 1933.

Germinal, Esgleas. Veieu Esgleas Jaume, Josep.

Gestí, Josep. Camperol al Vendrell. El febrer de 1895 va ser elegit Vocal de la Comissió Pericial de la FOA amb seu a El Vendrell. Representant la citada Comissió va participar en el tercer congrés de la FOA celebrat al Vendrell els dies 5 i 6 de gener de 1896. Després el mateix gener de 1896 va ser elegit Vicesecretari de la Comissió Comarcal de la FOA del Vendrell. Representant la Secció del Vendrell va participar a la 3ª Conferència de la FOA celebrada a Vilanova i la Geltrú el dia 14 de maig de 1896.

Gevillí, Tomàs. Assistí al congrés obrer convocat pel Centre Federal de Les Societats Obreres (Barcelona, juny de 1870), representant els Teixidors de Sant Feliu de Codines.

Gibanel, Agustí. Alcolea de Cinca, 1896 - Barcelona, 1933. Anarcosindicalista. Militar que el 1922 abandonà l'exercit i anà a França on es posà a treballar de miner. A París l'any 1924, s'uní amb el grup anarquista "Liberation". Tornà a Espanya i dirigí el periòdic "Redención" d'Alcoi (1930). L'abril de 1931 s'establí a Barcelona i formà part de la redacció de "Solidaritat Obrera" de Barcelona. Signà el Manifest Trentista (agost 1931) i dirigí "Cultura Libertaria" (1931-33). L'octubre de 1932 fou expulsat de la CNT. Aquest mateix any fou detingut i empresonat. Col·laborà a "El Trabajo" de Manresa. El 1934 dirigí la revista anarquista de Barcelona "Tiempos Nuevos.

Gibert, Antoni. Militant de la CNT. Representant els Tintorers i Blanquejadors de Mataró, va assistir a l’assemblea unitària convocada per la Federació Nacional de l’Art Fabril, celebrada a Mataró el 18 d’octubre de 1914. El dia 7 de juliol de 1918 va ser elegit Tresorer del Comitè Comarcal del Litoral de l'Art Fabril, amb seu a Mataró.

Gil, Andreu. Picapedrer-marbrista a Reus. L’octubre de 1908 era President de la Societat de marbristes de Reus.Segell de Peons de Vilanova i la Geltrú

Gil, Emili. Dirigent sindical a Vilanova i la Geltrú. L'octubre de 1913 va formar part del Comitè de la Confederació Regional d’Oficials i Peons de Paleta de Catalunya.

Gil, Enric. Vidrier a Barcelona. Representant la societat obrera "Unió Vidriera" de Barcelona va assistir a la reunió del Comitè de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers, celebrada a Badalona el dia 30 de gener de 1916. El 10 de setembre de 1916 exercí de President de la Mesa en l'Assemblea extraordinària que la Unió Vidriera va celebrar a Barcelona. Representant aquesta societat va assistir al Congrés extraordinari de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers, celebrat a Barcelona del 8 al 10 de desembre de 1916.

Gil, Joaquim. Militant de la CNT a Mataró. El juliol de 1931 va ser elegit delegat del Sindicat de Camperols de Mataró i comarca al Comitè de la Federació local.

Gil, Josep. Militant de la CNT a Barcelona. Metal·lúrgic. L'any 1920 formava part del Comitè de la CRTC, en representació del Sindicat metal·lúrgic de Barcelona. El febrer de 1920 signa la circular de la CRTC "A los Compañeros", reproduïda en el periòdic "Fructidor" de Tarragona.

Gil, Miquel. Va participar en la VII Assemblea de la Federació de Dependents de Catalunya (Girona, 25-26 de febrer de 1928), en el decurs de la qual va ser elegit Vice-secretari del Comitè de la Federació.

Gil, Vicente. Militant de la CNT a Barcelona. Tintorer. L'agost de 1918 va ser elegit secretari d'actes del comitè de la CNT. Formant part d'aquest comitè va participar en el segon congrés de la CNT (Madrid, desembre de 1919). En aquest congrés va ser un dels 24 firmants del dictamen sobre la definició ideològica de la CNT, que declarava la finalidad que persigue la Confederación Nacional del Trabajo de España es el Comunismo libertario.

Gil i Ribalt, Pau. Camperol a Constantí. El 7 d'abril de 1934 va ser elegit President de la Junta del Sindicat de Treballadors del Camp de Constanti. Societat que s’adherí a la Unió de Rabassaires de Catalunya. Després milità a la UGT. En el decurs del 1er congrés de la FCTT (Barcelona, 23-27 de gener de 1937) fou elegit secretari de la Caixa Rural de Crèdit. En representació de la citada federació fou membre del Comitè de Catalunya de la UGT. El setembre de 1937 formava part del Consell d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, en representació de la UGT.

Gilabert, Ramon. Boter a Tarragona. Com a Comptador de la Comissió Pericial de la FOB va assistir a la Conferència que la Federació celebrà a Tarragona el dia 26 de setembre de 1926.

Gilabert Gilabert, Alexandre. Barcelona, ? - Equador, 1979. Militant de la CNT i de la FAI. Fou secretari general de la CRTC (abril 1932 - maig 1933). Durant el seu mandat s'expulsà la Federació Local de Sindicats de Sabadell, de majoria Trentista. Participà en el Ple de Sindicats de la CRTC celebrat a Barcelona del 5 al 13 de març de 1933. L’octubre de 1934 fou detingut i empresonat. Va ser secretari de la Federació local de Barcelona de la FAI l'any 1937. Col·laborà a "Tierra y Libertad" i en els periòdics "Solidaritat Obrera" (1934) i "Catalunya" (1937-38). És autor de La CNT la FAI i la revolución española.

Gilabert Romagosa, Joan. Reus, 1910. Milità al PSOE, a la UGT, a la USC i al PSUC, del que en fou membre del seu Comitè Central l’any 1937. Delegat de la Federació Local de Reus en el Comitè de Catalunya de la UGT, a finals de 1938 fou Secretari de Treball en el Secretariat Regional, substituint a Manuel Alloza.

Gilbert, Miquel. Assistí al Congrés Possibilista de París de 1889, representant la societat de Torners de Fusta de Barcelona.

Gili, Antoni. El març de 1896 va ser elegit Tresorer de la Secció local de la FOA de Vilafranca del Penedès.

Gili Peladí, Lluís. Membre de la primera junta directiva de la Societat Tipogràfica de Barcelona, 1879. Va assistir al primer congrés de la FTRE (Barcelona, setembre de 1881). Fou un dels escindits que el 1883 formaren la Societat "La Solidària" que ingressà a la FTRE. El setembre de 1883 formava part de la Comissió Federal de la FTRE. Eines de Boters. Aixa girada o de testes

Giménez, Francesc. Boter a Tarragona. Representant la secció de la FOB d’aquesta localitat va participar en la Conferència que la FOB celebrà a Sant Martí de Provençals el 26 de gener de 1894, on exercí de Secretari de la Mesa en la 2a sessió i President de la Mesa en la 4a sessió. Amb la mateixa representació va participar en el XXII Congrés de la Federació, celebrat a Sant Martí de Provençals del 9 al 16 d’abril de 1894. on exercí de Secretari de la Mesa en la vuitena sessió i va formar part de la comissió que revissà els comptes que presentà la Comissió Pericial.

Giménez (o Ximénez), Francesc. Boter a Tarragona. Representant la secció d'aquesta ciutat va assistir a la Conferència que la Federació d'Obrers Boters (FOB) celebrà a Tarragona el 26 de setembre de 1926. El novembre següent era President de la secció de Tarragona de la FOB.

Giménez, Tomàs. Boter a Tarragona. Representant aquesta ciutat va assistir al desè Congrés de la Federació d’Oficials Boters (FOB), celebrat a Tarragona del 6 al 12 de novembre de 1882, on exercí de Secretari de la Mesa en la 12ena. sessió. També va formar part de la comissió que elaborar el dictamen per a la “Reforma dels Estatuts”

Gimeno, Agustín. Treballadors a la fàbrica de ciments Fradera de Vallcarca. L'octubre de 1931, va ser un dels signants de l'acord, entre l'empresa Fradera i el Comitè de vaga. Acord que tancava la vaga iniciada el més de setembre.

Gimeno, Joan. Boter a Tortosa. L’octubre de 1900 exercia de President de la Secció de Tortosa de la Federació d'Oficials Boters.

Giné, Josep. Boter a Reus L’octubre de 1890 exercia de Comptador de la Comissió que s’encarregava de la Caixa d’Invalidesa de la Federació d'Oficials Boters (FOB).

Giné, Josep. Pagès a Els Guiamets. El juliol de 1913 va ser elegit President de la Unió d’Obrers del Camp dels Guiamets. Societat que ingressà a la UGT.

Ginebreda, Tomàs. En constituir-se la Societat Fabril d’Obrers en Gènere de Punt de Mataró (agost de 1899), va ser elegit vicepresident de la Junta Directiva.

Giner, Sebastià. Boter a Vinaròs. Representant la secció dels boters d’aquesta localitat, en qualitat de delegats consultor, va participar en el 30è Congrés de la FOB, celebrat a Barcelona el juny de 1902.

Ginés, Modesto. Picapedrer-marbrista a Reus. L’octubre de 1908 era secretari de la Societat de marbristes de Reus.Barricada aixecada durant la Setmana Tràgica

Ginés (o Giner) Perea, Josep. Relligador de llibres. En representació de la Societat de Relligadors i Ratlladors de Barcelona va assistir al primer congrés de la Confederació Regional de Societats de Resistència "Solidaritat Obrera" (Barcelona 6-8 de setembre de 1908). El 29 de desembre següent va ser elegit vocal del Consell directiu de l’esmentada Confederació. Va participar en els fets de la Setmana Tràgica (juliol-agost de 1909). Va dirigir les barricades del c/ Sant Pau, seguint ordres de Miguel Villalobos Moreno.

Ginovart Granell, Joan. Representant la Secció de El Morell va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896).

Giol, Josep. Milità a la UGT a Barcelona. Picapedrer. El 4 de setembre de 1897 va ser elegit vocal del Comitè Nacional de la UGT.

Giralt, Bartomeu. En representació dels filadors i teixidors mecànics de Barcelona l'any 1862 signà un manifest de la classe obrera de Catalunya, adreçat al govern de l'Estat, demanat la llibertat d'associació "per a combatre al capital de forma noble i pacífica". El manifest anava avalat per 15.000 firmes.

Giralt Carbonell, Josep. Militant de la CNT de Sitges. Afusellat pels franquistes el 24 d'octubre de 1939.

Giralt Comas, Tomàs. Militant de la Societat de Camperols de Sant Pere de Ribes i regidor municipal, intervingué en el míting del 1er de maig de 1895, celebrat al Teatre Tívoli de Vilanova i la Geltrú.

Giró, Fidel. Noògraf a Barcelona. L’octubre de 1872 era el destinati de la correspondència a la seu del Consell de la Unió dels Obrers Noògrafs de la Regió Espanyola.

Giró, Joan. Boter a Sant Martí de Provençals. Representant la secció de la FOB d’aquesta localitat va assistir al XXII Congrés de la Federació celebrat en la mateixa localitat del 9 al 16 d’abril de 1894, on exercí de Secretari de la Mesa de la cinquena sessió.

Giró, Josep. Militant de la CNT. Vidrier a Badalona. El novembre de 1915 exercia de Secretari del Comitè de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers, i com a tal va assistir a la reunió de delegats celebrada a Badalona el 21 de novembre de 1915. En representació del Comitè va assistir al Congrés extraordinari que la Federació va celebrar a Barcelona del 8 al 10 de desembre de 1916. Després del Congrés va ser elegit Tresorer-comptador del Comitè. Càrrec que continuava exercint el gener de 1919. Va ser director del periòdic "El Vidrio" òrgan de l'esmentada federació (maig de 1916).

Giró, Pere. Boter al Vendrell. Representant la secció de la FOB d’aquesta localitat va participar la conferència extraordinària que la FOB celebrà a Tarragona el desembre de 1900. Com a delegat consultor de la mateixa secció, va participar en el XXIX Congrés de la FOB celebrat a Reus l’abril de l’any 1901, on exercí de secretari de la Mesa en la sisena sessió.

Girona, Antoni. El març de 1896 va ser elegit Vicepresident de la Secció de la FOA de Vilafranca del Penedès.

Girona, Jordi. Fuster a Reus. El juliol de 1907 va ser elegit Vicepresident de la Junta de la Societat de Fusters de Reus adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Girona, Josep. Militant de la CNT del sindicat de la construcció de Barcelona. Participà en la reorganització del sindicat el març de 1930. L’agost de 1931 va signar el Manifest del Trenta.

Gironé Marià. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera, en el qual es constituí la CRTC (Barcelona, octubre de 1910), representant la Unió Obrera de l'Art de la Cistelleria de Barcelona.Segells dels boters de Tortosa

Gironès, Rafael. Militant de la CNT. Parlà en el míting de la plaça de toros "Les Arenes" de Barcelona, amb motiu de la vaga de la Canadenca (març de 1919), representant els tramviaires. Fou assassinat per elements dels "Sindicats Lliures".

Gisbert, Josep. Boter a Tortosa. Representant la secció de la FOB d’aquesta localitat va participar en el XXXII Congrés de la Federació, celebrat a Reus l’abril de 1904.

Gisbert, Manuel. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera, en el qual es constituí la CRTC (Barcelona, octubre de 1910), representant la Unió de Lampistes, Llautoners i Llauners de Barcelona

Gispert, Jaume. Militant de la CNT a Badalona. Treballador d’Arts gràfiques. El 15 de juny de 1931 va ser elegit President del sindicat d’Arts Gràfiques de la citada ciutat.

Gispert Barba, Emili. Milità a la UGT a Tarragona. L’agost de 1936 consta com a President de la secció de taxistes de la UGT, que impulsà la col·lectivització del servei de taxis a Tarragona.

Gispert Maimó, Josep. Dirigent obrer a Reus. L'abril de 1928 exercia de President de la Societat de Mestres Perruquers/Barbers de Reus.

Godayol, Josep. Militant de la CNT a Barcelona. Va formar part de la Comissió clandestina que intentà reorganitzar la CRTC després de la vaga del Tèxtil de l’agost de 1913. L’octubre de 1916 formava part de la redacció del periòdic “Solidaridad Obrera”.Fotograia de ferroviaris de Vilanova

Golbano Colmenero, Juan.  Sigüenza, 1897 - Saragossa, ?.  Militant de la UGT de la USC i del PSUC a Vilanova i la Geltrú. Ferroviari. Juan Golbano ColmeneroEl 1934 fou processat, acusat d'haver participat en els fets revolucionaris del 6 d'octubre. Formà part del Comitè de Defensa Local, constituït el 22 de juliol de 1936. Fou regidor a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 14 de gener al 10 d'octubre de 1934, i de finals de febrer de 1936 fins el 27d'octubre de 1937. L'any 1939 s'exilià a França, on lluità amb la resistència francesa contra els nazis, cosa que li fou reconeguda pel Govern de l'Estat francès.

Gomar Pozo, Ramon. ?, ? - Barcelona, 1921. Militant de la CNT del Sindicat d'Arts Gràfiques. Assassinat amb la tristament famosa “llei de fugues” del període de la repressió patrono-militar de 1919-1923.

Gómez Franquet, Alfredo. ?, ? - Barcelona, 21-03-1923. Militant de la CNT, on ingressà l'any 1914 procedent del Partit Republicà. Mecànic especialitzat en màquines d'escriure. Fou assassinat per elements dels "Sindicats Lliures".

Gómez, Antoni. Militant de la CNT. Representà els sindicats de Vilanova i la Geltrú en la Conferència Regional de Sindicats de la CNT, celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931.

Gómez, Bru. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Ferroviari. En la reorganització de la CNT a Vilanova, el març de 1930, va ser elegit per formar part del Comitè local. L’any 1932 formava part de la junta de la Subsecció Ferroviària de la FNIF (CNT) a Vilanova, com a delegat a la comissió de cultura.

Gómez, Eduardo. Militant de la UGT. El març de 1933 formava part de la Junta del Sindicat de Tramviaires de la UGT de Barcelona.

Gómez, Helios. Helios GómezSevilla, 1905 - Barcelona, 1956. Afiliat a la CNT. Dissenyador gràfic. El 1930 fixà la residència a Barcelona i assistí al Ple Regional de Sindicats de la CNT com a delegat del Sindicat d'Arts Gràfiques de Barcelona. Afiliat a la federació comunista Catalano-Balear, fou empresonat l'octubre de 1930. Com a dibuixant i caricaturista polític col.laborà en diverses publicacions comunistes i cenetistes. L'agost de 1931 fou expulsat de la federació comunista. Es relacionà amb el PCE i col.laborà a "Justícia Social-Octubre". Fou president del Sindicat de Dibuixants Professionals que es vinculà a la UGT. El 1938 retornà a la CNT. El 1939 s'exilià a França. El 1942 retornà a Espanya i fou empresonat. Posat en llibertat morí l'any 1956.

Gómez, Joan. Boter a Vilafranca del Penedès. Representant la secció de boters de la citada localitat va participar en el XVII Congrés de la FOB, celebrat a Barcelona el juliol de 1890. Va formar part de la Comissió que dictaminà sobre el tema “Conveniència que les caixes d’invalidesa siguin locals i no federals”.

Gómez, Santos. Militant de la UGT. Representant el Sindicat d’Obrers Fariners de Barcelona, va assistir al VII Congrés de la Federació Regional Catalana de la UGT (Barcelona, abril de 1930), on formà part de la Ponència sobre Legislació.

Gómez Vicente, José Antonio. Militant de la CNT. Per les seves activitats sindicals fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de La Mola de Maó el 30 de novembre de 1920.

González, Antonio. Militant de la CNT. Comptador de la junta del Sindicat Únic del ram de la construcció (Barcelona, 1918).

González, Eloy. Militant de la UGT. El dia 3 de juny de 1933 va ser elegit Tresorer-comptador de la secció de Fonedors Tipogràfics de Barcelona de la Federació Gràfica Española.

González, Gerard. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. El desembre de 1932 formava part de la junta de la Subsecció Ferroviària de la FNIF (CNT) a Vilanova.

González, Indalecio. Vidrier a Barcelona. Representant la secció de les Corts de Barcelona va assistir al Congrés extraordinari de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers, celebrat a Barcelona del 8 al 10 de desembre de 1916, on va formar part de la Ponència d'Orientació.

González, Josep. Militant de la UGT a Tarragona. El febrer de 1937 era el Secretari del Sindicat d’Obrers i Empleats de la Junta d’Obres del port de Tarragona (UGT).

González, Lluís. Militant de la UGT a Reus. El gener de 1914 va ser elegit comptador de la secció Reus-Nord del Sindicat ferroviari, adscrit a la Unión Ferroviaria de la UGT.

González, Matías. Militant de la CNT de Badalona. Fou expulsat el 1933 per oposar-se al control de la FAI sobre la CNT.

González, Segundo. Militant de la CNT. Dirigent del Sindicat Únic del ram de la Fusta de Barcelona. S'exilià a Veneçuela on fou Cònsol General del Govern de la República Espanyola a l'exili.

González Albadalejo, Salvador . Cartagena, 1911 – Joinville Le Pont (França) 1991. Sindicalista i polític. Milità a la CNT i a la UGT. Paleta. Membre del Comitè del ram de la Construcció de la CNT a Barcelona, l’any 1929. L’any 1931 s’afilià al PCC. L’any 1933 fou designat representant de la Juventuts del PCC en un congrés internacional d’organitzacions juvenils antimilitaristes i antifeixistes a París. El juny de 1936 va ser elegit Secretari general del Sindicat de la Construcció i vocal del Secretariat Regional de la UGT de Catalunya. En esclatar la guerra fou designat per la UGT per entrevistar-se, juntament amb dirigents de la CNT com Joan García Oliver i Bonaventura Durruti, amb el president Companys, per tal d’organitzar la defensa de la República a Catalunya. Formà part del Comitè Central de Milícies antifeixistes. Exiliat l’any 1939 fou internat en el camp de concentració de Sant Cebrià.

González Aragonés, Higini. Militant de la UGT i del PSOE. Fou tresorer del Comitè Regional de la UGT (1928-29) i també de la Federació Local de Barcelona (1931-34).

González Fernàndez, Rafael. Militant de la UGT a Tarragona. Ferroviari. L’abril de 1932 va ser elegit Comptable de la Comissió executiva de la “Federació local de Societats Obreres” (UGT) de Tarragona.

González García Meneses, Antonio. Cádiz, ? - ?. Antonio González García Meneses.Militant de la FRE de l'AIT. Estudiant d'enginyeria gadità a Barcelona. Assistí al congrés fundacional de la FRE de l'AIT (Barcelona, juny de 1870) representant les societats de Fusters, Ebenistes, Paletes i Sabaters de Cádiz. Signà un manifest dirigit als obrers portuguesos, datat el desembre de 1870 a Barcelona. Fou professor de l'Ateneu Català de la classe obrera. L'any 1873, estant a Cádiz, fou detingut i empresonat per formà part del comitè local de la FRE. El 1890 era catedràtic de l'institut de segon ensenyament de Sevilla.

González Sabater, Francisco. Militant de la CNT a Sitges. L'any1931 participà en un míting a Vallcarca donant suport als treballadors de la fàbrica de ciment que estaven en vaga.

González Valls, Francesc. Militant de la CNT de Vilanova i la Geltrú. Afusellat pels franquistes el 10 de novembre de 1939.

Gonzalo, Valentín. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat de la Indústria Química va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931. A finals de 1932 va alinear-se amb el corrent trentista.

Gordó, Francesc. Dirigent de la Societat de Protecció Mútua dels Teixidors de Barcelona, l'any 1840.

Gorja i Rubio, Domingo. El maig de 1890 va formar part de la Comissió organitzadora de la Societat de Perruquers i Barbers de Tarragona.

Gorriz, Frederic. Militant del “Radium” a Barcelona. L’any 1931, després de la instauració de la República, exercia de Secretari de la Federació de Sindicats Professionals de Contramestres, Ajudants i Preparadors de Teixits de Catalunya.

Grabalosa, Pere. Adobador a Olot. Representant el Sindicat de la Pell d'Olot va assistir a l'Assemblea preparatòria per a la reconstitucio de la Federació Nacional d'Adobadors, celebrada a Barcelona l'abril de 1918.

Graells, Domingo. Militant de la CNT a Barcelona. El 22 de juny de 1930, en l’assemblea de reconstrucció del Sindicat de Llum i Força de Barcelona, va ser elegit Tresorer del nou Comitè.

Graells, Joan. Militant ugetista. Picapedrer. Vicesecretari del primer comitè nacional de la UGT (Barcelona, 1888). Signant del manifest del Primer de Maig de 1890, lliurat al governador civil de Barcelona. Després del 2on congrés de la UGT (Vilanova ila Geltrú, 31 d’octubre – 2 de novembre de 1890), tornà a ser elegit vicesecretari del Comitè. El 20 de desembre de 1891 va presentar la dimissió del càrrec, després d’una acusació (de treballar a preu-fet) que l’havia fet la junta de la societat de Picapedrers.

Graells Batlle, Camil.  Milità a la CNT. L'any 1930 fou elegit vice-comptador del Comitè del Sindicat Únic de Gavà.

Graells Castells, Emili. L'any 1902 participà en la fundació de la Unió Ultramarina de Barcelona. El novembre de 1924 era director del periòdic mensual "La Defensa", "Órgano de la Unión Ultramarina".

Graells Mas, Domènech. Militant de la CNT a Barcelona. El 22 de maig de 1932 va ser elegit Secretari del Sindicat de Llum i Força de Catalunya de la CNT.

Gragués, Josep. Militant de la UGT a Tarragona. Tipògraf. Essent el comptable de la Federació Tipogràfica de la UGT de Tarragona, l'any 1922 renuncià del càrrec.

Granados Sánchez, Ginés. L’abril de 1933 era secretari de la Unió General de Dependents de la UGT.

Grangel, Pilar. Castelló de la Plana, 1893 – Montpellier, 1987. Fotografia de Pilar GrangelMilitant de la CNT a Barcelona. Professora racionalista. Els anys 1934-35 i 36 exercia la seva professió a l'escola del Sindicat del Ram de la Fusta de Barcelona (c/ Rosal, 33-35). Assistí al IV congrés de la CNT (Saragossa, maig de 1936), com a representant de Barcelona. Milità en el grup "Mujeres libres" de Barcelona i col·laborà en la revista del mateix nom (1936-38). Durant la guerra s'encarregà de la Maternitat de les Corts i després treballa en la de Barcelona. El juny de 1938 va portar un grup de nens a Sête (França). Després de 1939 s'establí a Montpellier.

Granié (o Grané), Josep. Director de l'Associació de Socors Mutus de Teixidors de Vels, el 1855. El 1861 firmà una carta dirigida al Govern O'Donnell, demanant l'ampliació del dret d'associació. La petició es dirigí al Congrés dels Diputats i recollí més de 15.000 signatures.

Grañé Castañeda, Isidre. Santa Coloma de Cervellò, 1898 - Barcelona, 1939. Treballador del tèxtil. Militant d’ERC. President del Comitè d’empresa de la fàbrica de la Colònia Güell, durant la guerra civil. Afusellat pels franquistes el 09-11-39.
Nota: L’any 2004 el Web de la Colònia Güell (www. colonia modernista.org/cm0028.htm) diu textualment: Tota la Colònia traspua el catalanisme que li van imprimir els Güell des dels seus inicis...
Malgrat que durant la guerra l'esquerra no va promoure cap repressió sobre la dreta i que no hi van haver fets de sang, la repressió franquista va ser duríssima. Dinou nois de la Colònia havien mort a la guerra, la fàbrica va ser bombardejada i el president del Consell d'Empresa, Isidre Grañé, noble i honrat treballador del tint, fou executat al Camp de la Bota.

Gras, Diego. L'any 1841 fou director de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Vels de Barcelona.

Gras, Domènec. Assistí al primer congrés obrer d'abast estatal, en el què es va constituir la FRE de l'AIT. (Barcelona, juny de 1870), en representació de la Marítima Restauradora de Barcelona.

Gras, Jaume. Boter a Montblanc. El 7 de maig de 1900, en l’acte de constitució de la secció de boters de la FOB de Montblanc, va ser elegit Tresorer de la Junta de la secció.Segell CNT Tèxtil Manresa

Gras, Josep. Boter a Reus. L'any 1931 era Vicepresident de la Secció de Reus de la Federació d'Oficials Boters d'Espanya (adherida a la UGT).

Gras, Josep. Militant de la CNT. El desembre de 1932 exercia de Secretari del Sindicat Únic de l’Art Fabril i Tèxtil de la CNT a Manresa.

Gras Balart, Josep. Firma de Josep Gras President dels Obrers el ram de la fusta de TarragonaDirigent obrer a Tarragona. El 28 de juliol de 1921 va ser elegit President de la Societat d'Obrers de la Fusta de Tarragona.

Gras Font, Pere. Treballador del tèxtil a Igualada. El desembre de 1913 va ser elegit Tresorer de la Junta de la Societat Obrera d’oficis varis d’Igualada.

Gras i Guasch, Jaume. Montblanc, 1892 – Tarragona, 1941. Boter. Milità a la CNT i al POUM. L’any 1920 participà en la constitució del Sindicat Únic de Treballadors de Montblanc. L’any 1923 era president de la Societat Agrícola Montblanquense. També exercí de president del Sindicat d’Oficis Varis de Montblanc, l’any 1931. Durant la República s’afilià al POUM. Fou afusellat pels franquistes a Tarragona.

Grases, Josep. Paleta a Reus. L’abril de 1873 exercia de President de la Societat de Paletes de Reus.

Grases Grau, Marià. Teixidor de Reus. Segell dels Teixidors a mà 1868.El març de 1866 va formar part d’una Comissió dels Teixidors de Cotó de la Vila de Reus, que negociaren i pactaren amb els fabricants una nova tarifa de preus. L’any 1868 exercí de President de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus (va ocupar el càrrec fins el 30 de juny de 1869). El setembre de 1868, juntament amb Sebastià Morlans i Josep Pàmies, signà el Proyecto para el mejoramiento de la industria algodonera en Cataluña y de la clase obrera que a ella se dedica. Representant la Societat de Teixidors de Reus, va participar en el congrés del Centre Federal de Teixidors a Mà de l'Estat de Catalunya, celebrat a Gràcia (Barcelona) el dia 4 de gener de 1869. També va assistir al congrés que el Centre Federal organitzà i celebrà a Barcelona el 5 i 6 de setembre de 1869. Representant la Societat de Teixidors de Cotó a mà de Reus va assistir al primer Congrés d’abast estatal, constitutiu de la FRE de l’AIT, celebrat a Barcelona el juny de 1870, en el decurs del qual va ser l’encarregat de presentar la Proposició del Centre Federal de Teixidors a mà de Catalunya, “Dictamen sobre la organización social”. Partidari del republicanisme federal, en aquest congrés s’alinià amb el grup de Roca Galès i Josep Rubaudonadeu. Va fer les seves intervencions en català. Representant l’Associació de Teixidors de Reus assisteix al Congrés del Centre Federal de Teixidor a Mà de la Nació Espanyola celebrat a Barcelona del 14 al 17 de gener de 1872. El juliol de 1873 va tornar a presidir, interinament, la junta de la Societat de Teixidors de Cotó Reus. El 3 d’octubre de 1880 tancà el míting celebrat a Reus, que significava el retorn a l’actuació pública de la Societat de Teixidors de Cotó a Mà de Reus. Al míting hi van assistir uns 1500 obrers. Durant la Primera República, fou tinent d'alcalde de Reus.

Grasetes, Josep. Teixidor. Comissionat per la Junta Central de Directors de la Classe Obrera de Barcelona, per conciliar les desavinences entre fabricants i obrers, el març de 1855.

Grau, Aleix. Dirigent obrer a Barcelona. Treballadors del tèxtil. Membre de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona, va formar part de la Comissió organitzadora del congrés obrer català celebrat a Barcelona el 12 i 13 de desembre de 1868, essent un dels signants de la convocatòria del congrés (Barcelona, 6 desembre 1868). Després va assistir al congrés en qüestió. Representant la secció d’Aprestadors i Cilindradors, formà part del Consell de la Unió Manufacturera, elegit en el congrés celebrat a Barcelona, 7-8 de maig de 1872. Mesos més tard la Unió Manufacturera celebrà un segón congrés (Barcelona, 2-4 d’agost de 1872) i Aleix Grau fou reelegit membre del Consell.

Grau, Antoni. Picapedrer a Barcelona. L'any 1880 fou dirigent de la Societat Obrera dels Picapedrers de Barcelona.

Grau, Domènec. Boter a Sant Martí de Provençals. Comptador de la Comissió Pericial de la FOB, elegida el maig de 1889. Com a integrant de la Comissió Pericial va assistir al XVIII Congrés de la FOB, celebrat a Barcelona el juliol de 1890.

Grau, Domènec. Boter a Barcelona. El setembre de 1912 va ser elegit President 2on de la secció de la FOB de la ciutat de Barcelona.

Grau, Ermengol. Va participar en la VII Assemblea de la Federació de Dependents de Catalunya (Girona, 25-26 de febrer de 1928), en el decurs de la qual va ser elegit Secretari de relacions exteriors del Comitè de la Federació.

Grau, Joan. Teixidor a Sant Feliu de Codines. El març de 1872 formava part de la junta directiva de la Societat de Teixidors a mà de Sant Feliu de Codines.

Grau, Joan. Boter a Reus. Capçalera del Reglament d'Invalidesa de la Federació de BotersRepresentant la secció de d’aquesta localitat va participar en el XVII Congrés de la FOB, celebrat a Barcelona el maig de 1889. Va formar part de la Comissió que dictaminà sobre el tema ¿Es o no conveniente adherirnos a la Unión Nacional de Sociedades de Resistència? Amb la mateixa representació va assistir al XXII Congrés, celebrat a Sant Martí de Provençals del 9 al 16 d’abril de 1894, on exercí de President de la Mesa en la setena sessió. També va formar part de la Comissió que dictaminà sobre els tema “Revisión Reglamento de Invalidez”.
Un Joan Grau, boter a Barcelona, va formar part de la Comissió Pericial de la FOB, elegida després del XL congrés, celebrat a Barcelona l’any 1915. Ho citem així en no poder confirmar si és el mateix personatge.

Grau, Joan. Treballador mercantil a Barcelona. L'any 1902 participà en la fundació de la Unió Ultramarina.

Grau, Joaquim. El setembre de 1909 va ser elegit Vocal segon de la Comissió Central de la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya, amb seu a Badalona.

Grau, Josep. Teixidor a Reus. El 17 de juny de 1855 va ser elegit Sots-president de la Junta directiva de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus.

Grau, Josep. El 29 de març de 1871 va firmar una protesta col·lectiva del Comitè local de la Federació Barcelonesa de l’AIT.

Grau, Josep. Militant de la CNT a Manresa.. Afiliat al Sindicat de la Fusta de Manresa.  Representant aquest sindicat va assistir al Ple de Sindicats de la CRTC celebrat a Barcelona els dies 2, 3 i 4 d'agost de 1931. Col·labora en el periòdic "El Trabajo" (1931-34)

Grau, Lluís. Assistí al primer congrés obrer d'abast estatal, en el qual es va constituir la FRE de l'AIT (Barcelona, juny de 1870), representant una cooperativa del Poble Nou.

Grau, Manuel. Militant de la CNT a Barcelona. Representant la Societat obrera "La Naval" de Barcelona va assistir al congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918).

Grau, Miquel. Boter a Barcelona. El novembre de 1926 exercia de Secretari de la secció de la FOB de Barcelona.

Grau, Tomàs. Teixidor a Reus. A les primeries de 1864 va dimitir del càrrec de Vocal de la Junta de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus. L’any 1868 va tornar a exercir de vocal de la mateixa societat (va ocupà el càrrec fins el 30 de juny de 1869).

Grau, Fortuny, Josep. Teixidor a Reus. El març de 1871 va ser elegit President de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus.

Grau i Guardia, Josep. Dirigent sindicalista a Barcelona. En representació del Sindicat del Ram de l’Aigua i Art Fabril de Barcelona, va assistir al primer congrés de la Confederació Regional de Societats de Resistència "Solidaritat Obrera" (Barcelona, setembre de 1908). Va ser redactor de "La Tramontana" (1907) i va formar part del consell de redacció de "Solidaridad Obrera" (1907).

Grau Jassans, Josep. Militant de la CNT del sindicat del Transport de Barcelona. L'any 1924 fou delegat (dels Comitès Sindicalistes Revolucionaris) al tercer congrés de la Internacional Sindical Roja (ISR), celebrat a Moscou. Anys més tard fou diputat per ERC i va ser diputat a les Corts Constituents de la República.

Grau Murlé, Blas. El gener de 1928, en la constitució de la Societat de cambrers de Valls, va ser elegit Tresorer de la Junta Directiva de la Societat. Aquesta societat s’adherí a la Confederació de Sindicats Lliures, el 26 de novembre de 1928 i el 7 de maig de 1931 ingressà en el Sindicat de Treballadors Industrials de Valls adherit a la CNT. Blas Grau en va ser tresorer fins el maig de 1930.

Gravalosa, Josep. Teixidor a Igualada. El 21 de desembre de 1854 formà part de la comissió obrera que signà un conveni col·lectiu amb els fabricants, que recollia el preu de la mà d'obra, l'horari i la jornada de treball (13 hores).

Grego, Andrés. ? – Barcelona, 1870. President de la Societat de Mariners. Va assistir al segon Congres obrer català celebrat a Barcelona els dies 12 i 13 de desembre de 1868. El febrer de 1869 formava part de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona. Morí a la Barceloneta.

Gregorio, José. Vidrier a Barcelona. Representant Unió Vidriera de Barcelona va assistir a la reunió del Comitè de la Federació de Vidriers i Cristallers d'Espanya, celebrada a Badalona el 21 de novembre de 1915. També va participar en la del 9 de gener de 1916.

Gregorio Padró, Isaac. Camperol a Calafell. El març de 1919 va ser elegit Vocal de la primera junta de la Societat d’Obrers Agricultors de la citada localitat.

Grifell, Pablo. Teixidor a Igualada. El novembre de 1854 formava part de la Junta de l'Associació de Socors Mutus d'Operaris de fàbriques de Teixits d'Igualada

Grífols Juncosa, Josep. Camperol a Calafell. El març de 1919 va ser elegit Vicepresident de la primera junta de la Societat d’Obrers Agricultors de la citada localitat. L’any 1923 va ser reelegit en el càrrec. Portada del llibre Actas de la Unión General de Trabajadores de España

Grífols Mestres, Josep. Camperol a Calafell. El març de 1919 va ser elegit Tresorer de la primera junta de la Societat d’Obrers Agricultors de la citada localitat.

Grijalbo Serres, Joan. Gandesa, 1911. Barcelona, 2002. Militant de la UGT i del PSOE. President del Sindicat de Banca i Borsa de la UGT a Barcelona (1932-39). En esclatà la guerra Josep Tarradellas el nomenà  vocal del departament de construcció del Consell d'Economia de la Generalitat. Després fou director general de Comerç de la Generalitat (1937-39). Col·laborà a la revista "Treball" (1936-39). S'exilià a França i després a Mèxic, on es naturalitzà mexicà. Fundà l'editorial Grijalbo. És coautor (amb Francesc Fàbregas) de La municipalització de la propietat urbana (1937). Com a president d'Ediciones Grijalbo, S.A. l'any 1977 va publicar Actas de la Unión General de Trabajadores de España. 1888-1892.

Gris, Josep. Milità a la CNT a Vilanova i la Geltrú. Ferroviari. Va ser dirigent del sindicat ferroviari de la CNT durant la segona República, i l’any 1938 formava part de la junta de la Subsecció Ferroviària de la FNIF (CNT) a Vilanova.

Grisó, Josep Lluís. Riba-roja, 1906 - Barcelona, 1940. Manobra. Militant de la CNT a Gelida. Afusellat pels franquistes el 27 de juny de 1940.

Gros, Josep. Militant de la CNT a Manresa. L’abril de 1933 va ser elegit Secretari del Comitè del Sindicat Fabril i Tèxtil de la citada ciutat.

Guaita, Josep. Militant de la UGT. En la remodelació que va patir el Comitè Nacional de la UGT elegit després del quart congrés (Madrid, 25-29 d’agost de 1894), va ser elegit Vicesecretari del citat Comitè, i com a tal figurà en la convocatòria del cinquè congrés feta el febrer de 1896.

Gual, Antoni. Filador a Barcelona. Formà part de les "comissions de treballadors de les fàbriques de filats" que organitzaren la lluita contra les Selfactines i la vaga general de juliol de 1855. Participà en la creació de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera. Segell Gremi de Viatjans de Manresa

Gual, Gaspar. President de la Societat de Camperols de Vilallonga, adherida a la FOA, i del Comitè Republicà Federal de la mateixa localitat. Representant la Societat de Camperols de Vilallonga va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell, 5 i 6 de gener de 1896).

Gual, Josep. Dirigent de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera de Barcelona, el 1855.

Gual, Ramon. El maig de 1934 va ser elegit Vicepresident de la Junta del Gremi de Viatjans de l’Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria de Manresa. 

Gual Domènech, Rafael. Militant de la CNT al Vendrell. En nom de la Comissió organitzadora de la Federació de Sindicats Obrers de la CNT de la Comarca del Vendrell, firmà els estatuts de la Federació presentats al Govern Civil, el 21 de març de 1923. El 28 d’abril següent va ser elegit Comptador de la Federació.

Guanyavents Jané, Emili. Barcelona, 1860 – 1941. També se’l cita Guanyabents. Tipògraf i poeta. Internacionalista, àcrata i catalanista. Representant la Societat Tipogràfica de Barcelona va assistir al congrés de constitució de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE) (Barcelona, 23-25 setembre 1881). A mitjan 1882, formà part del grup anarcosindicalista que s'escindí de la Societat Tipogràfica i amb Josep Llunas i Pujals, Antoni Pellicer, Pere Esteve i Eudald Canibell fundaren la societat de tipògrafs La Solidària, que s’adherí a la FTRE. Formà part de la junta directiva de l’Ateneu Obrer de Barcelona. Participà en els Jocs Florals i va guanyar la Flor Natural en els jocs de 1888. L’any 1897 va fer la lletra d’Els Segadors (actual himne oficial de Catalunya). Formà part del Consell de redacció del periòdic anticlerical “La Tramontana” (1886-1889) , dirigit per Josep Llunas i escrit íntegrament en català. També col·laborà a “La Veu del Centre Català”, a “L’Avenç” (1892 – 1893) i a “La Luz”, que dirigia Rossend Arús. Publicà diversos llibres de poesia.

Guardiola, Anton. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. En la reorganització de la CNT a Vilanova, el març de 1930, va ser elegit per formar part del Comitè local de la CNT.Reglament de la Societat Obrera constructora de cables elèctrics.

Guardiola, Josep. El 29 de gener de 1903 va ser elegit Vocal de la Junta Directiva de la Sociedad Obrera Constructora de Cables Eléctricos de Vilanova i la Geltrú.

Guardiola, Josep Ma. Boter a Reus. Representant la secció de d’aquesta ciutat va participar en el XVII Congrés de la FOB, celebrat a Barcelona el maig de 1889.

Guardiola, Llibertat. Fuster a San Martí de Provençals. L'abril de 1907 va ser elegit Comptador de la Societat d'Oficials Fusters, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya. En l'Assembla general de la Federació celebrada el 14 d'abril de 1907, va formar part de Comissió Revisadora de Comptes.

Guarro Figueres, Josep. Treballador del tèxtil a Igualada. Filador. El desembre de 1854 va ser comissionat pels Filadors de cotó d'Igualada per pactar amb els fabricants una tarifa de preus i la fixació d'un horari laboral d'hivern i d'estiu. El conveni es va signar el 21 de desembre. L’any 1855 essent director d’una Societat Obrera va ser desterrat a Madrid i després a Sevilla, per la seva activitat davant de la societat obrera dels filadors.

Guasch, Francesc. El febrer de 1873 formava part de la Junta de la Societat d’Ebenistes i cadiraires de Reus.

Guasch, Josep. Militant de la CNT a Valls. Paleta. El maig de 1931, representant els Paletes en la constitució del Consell directiu del Sindicat de Treballadors Industrials de Valls, va ser elegit Vice-president del Consell. Aquest sindicat s'adherí a la CNT.

Guasch Capdet, Pere. Boter a Sant Martí de Provençals. Després del XXI Congrés de la FOB, celebrat a Tarragona l’abril de 1893, va formar part de la Comissió Pericial de la Federació. Representant aquesta Comissió va participar en la Conferència que la FOB celebrà a Sant Martí de Provençals el 26 de gener de 1894, on formà part de Comissió encarregada de redactar un dictamen sobre “la vaga de Vilafranca del Penedès”. Amb la mateixa representació va assistir al XXII Congrés de la Federació, celebrat a Sant Martí de Provençals del 9 al 16 d’abril de 1894 on exercí de President de la Mesa en la desena sessió i de Secretari en la catorzena.

Guasch Domènech, Josep. Tarragona, 1902. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Ferroviari. El febrer de 1933 va ser elegit vicepresident de la junta de la Subsecció Ferroviària de la FNIF (CNT) a Vilanova. Fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 17 d'octubre de 1936 fins el 3 d'agost de 1938.

Guasch Oliva, Joan. Valls, 1910- ?? Militant de la CNT a Valls. Ferrer de tall. El maig de 1931, representant els Metal·lúrgics en la constitució del Consell directiu del Sindicat de Treballadors Industrials de Valls, va ser elegit Tresorer del Consell. Aquest sindicat s'adherí a la CNT. L’octubre de 1936 era el Secretari General de la Federació local de sindicats de la CNT a Valls. El maig de 1937 va ser ratificat Secretari General de la Federació local de la CNT de Valls.

Guasch Pi, Joan. Valls, 1912 - ?? Camperol a Valls. El juny de 1931, en l’assemblea de constitució del Sindicat de Treballadors del Camp de Valls va ser elegit Comptador del Sindicat Aquest sindicat s’adherí a la CNT, i es manifestaren afins a la opció Trentista. L'any 1939 s’exilià a França.

Guasch Rovira, Joan. Representant la secció de Creixell va assistir a la Segona Conferència de la FOA, celebrada al Vendrell el dia 21 de juny de 1895. Amb la mateixa representació va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell, 5 i 6 de gener de 1896).

Guberna, Ramon. Membre de la Societat Obrera de Tintorers de Barcelona. Fou jutjat per un consell de guerra acusat de ferí dos obrers en una vaga del febrer de 1856.

Güell, Andreu. Secretari de la Societat de Protecció Mútua de Sant Genís de Vilassar, el 1842.

Güell, Francesc. Boter a Valls. El desembre de 1912 exercia de President de la secció de la FOB de Valls. Representant aquesta secció va assistir al XLIII Congrés de la FOB, celebrat a Vilafranca del Penedès el desembre de 1918, on va formar part de la Comissió dictaminadora dels temes 12 i 13.

Güell, Gregori. Pagès. Representant la Secció de Les Peces va participar en el tercer congrés de la Federació d'Obrers Agrícoles (FOA), celebrat al Vendrell els dies 5 i 6 de gener de 1896.)

Güell, Josep. Pagès. Representant la Secció de Lletger (Sant Jaume dels Domenys) va participar en la 3ª Conferència de la FOA celebrada a Vilanova i la Geltrú el dia 14 de maig de 1896.

Güell, Josep. Lampista a Reus. El març de 1914 firmà el reglament de la Societat de Lampistes i Llauners, juntament amb el President de la societat, Josep Caballé.

Güell, Martí. Fuster a Valls. El maig de 1907 va ser elegit Vicesecretari de la Societat de Fusters de Valls, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Güell, Pau. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat del Ram de l’Alimentació va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931.

Güell, Ramon. Camperol. El febrer de 1895 va ser elegit Secretari de la Societat d’Obrers Agricultors de Vilanova i la Geltrú, adherida a la FOA.

Güell Duran, Rossend. Dirigent agrari a Sant Feliu de Llobregat. Milità a la CNT i a la Unió de Rabassaires. En la dècada del 1910 va estar afiliat a la Federació Nacional d'Obrers Agricultors, federació que l’any 1918 s’adherí a la CNT. L’any 1923 formà part de la junta local de la Societat d’Obrers Agrícoles de la CNT a Sant Feliu de Llobregat. Aquest mateix any a’sfilià a la U de R.

Güell Virgili, Josep. El Pla de Manlleu, 1898 -?. Rabassaire al Pla de Manlleu. L’any 1933 formà part de la comissió organitzadora del sindicat d’Agricultors rabassaires de la citada localitat. El setembre de 1933 va ser elegit President de la primera junta del sindicat, i reelegit el gener de 1934. Milità a ERC i després dels Fets del 6 d’octubre de 1934 va ser empresonat.

Guerra, Gregori. Sindicalista, milità a la CNT i a la UGT. L’any 1923 formà part del comitè de la CRTC. Més tard ingressà al PSOE i a la UGT. Assistí al 17è congrés de la UGT (Madrid, 1932). Formà part de l’executiva del Sindicat Nacional Ferroviari (UGT). L’octubre de 1931 participà en un míting de propaganda, organitzat per la UGT al teatre Bosc de Vilanova i la Geltrú.

Guerrero, Miguel. Militant de la CNT a Lleida. Representant la Societat de Conductors de carros i mossos de magatzem de Lleida va assistir al segon congrés de la CNT (Madrid, desembre de 1919), on formà part de la la ponència que dictaminà sobre la Unificació del Proletariat.

Guerrero Robles, Luís. Cambrer a Valls. El gener de 1928, en la constitució de la Societat de cambrers de Valls, va ser elegit President de la Junta Directiva de la Societat. El 28 de novembre següent proposà a la Junta adherir-se a la Confederació de Sindicats Lliures. La proposta va ser aprovada i la Junta es va renovar el 14 de gener de 1929. Guerrero en va ser president fins el 26 de maig de 1930, en que va ser substituït en el càrrec per Ramon Vidal Roig. Tornà a la Junta amb el càrrec de Vice-secretari el 17 de novembre de 1930, el mateix dia que la Societat de Cambrers de Valls és donà de baixa del la Confederació de Sindicats Lliures. El 7 de maig de 1931 la Societat de Cambrers ingressà en el Sindicat de Treballadors Industrials de Valls, adherit a la CNT i es nombra una nova junta, en la qual Lluís Guerrero exercí de Secretari.

Guidoti, Pere Anselm. Boter a Tarragona. El juny de 1870 formava part de la Junta de la Societat de Boters de Tarragona.

Guijarro, Joaquín. Milità a la UGT. L’11 de març de 1890 va entrar a formar part del Comitè Nacional de la UGT. Tot i així només va assistir a dues reunions.

Guijarro Carramiñana, Lluís. Militant de la CNT a Lleida. Obrer de la construcció. Representant el Sindicat Unificat de Treballadors de Tremp, va assistir al tercer congrés confederal de la CNT (Madrid, 11 - 16 de juny de 1931).

Guillamón, Josep. Militant de la CNT a Barcelona. Participà en l'Assemblea per la reorganització del sindicat de l'Art Fabril celebrada a Barcelona el 14 de març de 1930. En el decurs de l’assemblea va ser elegit per formar part de la nova Junta provisional que havia de reorganitzar els treballadors del tèxtil i reingressar a la CNT. Mesos més tard, el dia 18 de juliol de 1930, va ser elegit Tresorer de la junta del Sindicat.

Guilleuma, Miquel. Dirigent de la Societat Obrera dels Filadors a Barcelona. L'any 1854 va ser un dels signants de l'Exposició Obrera adreçada al capità general de Catalunya, en contra de les Selfactines. Va formar part de la Comissió de Teixidors que visità al capità general del Principat per expressar-li la preocupació del treballadors per l'us de les Selfactines a les fàbriques de cotó.

Guinjoan, Marc. Boter a Reus. El 22 d’agost de 1910 presidí un míting per la vaga total de “La Manufactura de Algodón” (Vapor Vell) de Reus reclamant el dret d’associació. L’abril de 1918, després del XLII Congrés de la FOB celebrat a Barcelona, va ser elegit Secretari General de la Comissió Pericial. Va participar en el XLIII Congrés de la FOB, celebrat a Vilafranca del Penedès el desembre de 1918 on exercí de Secretari redactor en la sessió inaugural.

Guinovart, Nicasi. El 1884 fou dirigent de Les tres Classes de Vapor de Vilanova i la Geltrú.

Guiñó, Vicenç. Dirigent obrer a Barcelona. Filador. Membre de la comissió mixta patrons-obrers que establiren els primers convenis col·lectius (Barcelona, 1855).

Guitar (o Gitart), Miquel. Dirigent obrer a Barcelona. Treballador del tèxtil. Filador. Representant la Societat de Filadors, el febrer de 1841, signa al manifest Las classes trabajadoras associadas a los Diputados a Cortes y particularmente a los de la Antigua Cataluña. El març següent formava part de la Junta Central Directiva de les Associacions de Socors Mutus de Barcelona.

Guitart, Lluís. Militant del “Radium” a Manresa. El 13 d’agost de 1933 va ser elegit per formar part de la Comissió encarregada de redactar uns nous Estatuts per a la Federació.

Guitart, Marc.  Membre de la Federació Local de Vilanova i la Geltrú de la FRE de l'AIT. El 1871 fou caixer (de la secció de Jornalers) de les Tres Classes de Vapor de Vilanova i la Geltrú. L'any 1974, en ser prohibida la FRE, fou el destinatari local del Manifiesto de la Comissión Federal a todos los trabajadores de España, enviat, clandestinamet,  per la Comissió Federal de la FRE.

Guiteras, Josep. Treballador del tèxtil a Manlleu. En el congrés de constitució de la Federació de la Indústria Tèxtil Espanyola (Barcelona, 8, 9 i 10 de setembre de 1899), va ser elegit Secretari del Comitè Central de la federació, amb residència a Manlleu.

Guiteres, Ramon. Teixidor. Representant els Teixidors de Capellades va assistir al 2on Congrés de la Unió Manufacturera celebrat a Igualada del 16 al 18 de març de 1883.

Guixà, Isidre. Boter a Sants. L’any 1887 era el President de la secció dels boters de Sants. Juntament amb Tomàs Escudé firmà una proposició presentada al XV Congrés de la FOB, reunit a Sants el maig de 1887, demanant que es fes un recull dels acords dels congressos precedents, i que es confeccionés un document que formés part de l’arxiu federatiu.Congun de bótes

Gularonts, Joan. Camperol a Constantí. El 7 d’abril de 1934 va ser elegit Comptador de la Junta del Sindicat de Treballadors del Camp de Constantí.

Gumá, Joan. Boter a Barcelona. Representant la secció d’aquesta ciutat assistí al XXXI Congrés de la FOB, celebrat a Tarragona l’abril de 1903, on formà part de la Comissió dictaminadora del tema “¿Puede la Federación tolerar la introducción de cascos del extranjero, mientras haya toneleros que carezcan de trabajo?” També va participar en el XXXII Congrés, celebrat a Reus l’abril de 1904, on exercí de president de la Mesa en la tercera sessió.

Gumbau, Vicente. Militant de la CNT. Treballador del Vidre. El maig de 1930 va formar part de la Comissió reorganitzadora del Sindicat del Vidre de Barcelona.

Gumí, Marià. L'agost de 1903 va ser elegit Vicesecretari de la Junta Directiva de l'Associació de la Dependència Mercantil de Barcelona.

Gusart i Vila, Antoni. Barcelona, 1833 - 1905. Dirigent obrerista. Teixidor de vels. Defensor del cooperativisme. Fundà i dirigí el periòdic "El Obrero" (1864-1866). Promotor i organitzador del congrés obrer de societats obreres del desembre de 1865 a Barcelona, el qual presidí. El periòdic “El Obrero” va ser prohibit, (gener 1866) i Gusart fou processat per l’autoritat militar i el juny de 1866 va ser desterrat a les Canàries. El seu delicte va ser haver enviat al president del Consell de Ministres, un escrit en el que es demanava llibertat per que els obrers poguessin associar-se ... Por esta razón elevamos nuestra humilde voz al Gobierno supremo de la nación pidiendo la consagración de un derecho; la libertad de asociación, demanda genuina de la ilustración y cultura de la clase proletaria y merecida honra de la nación española. Tornà a Barcelona després de la revolució del setembre de 1868. El maig de 1872 era president del Centre Federal dels Teixidors a mà. Durant la Primera República va ser secretari de l'Ajuntament de Premià de Dalt. Discrepant de la filosofia bakuninista que predominava en la FRE de l'AIT, participà en la formació del "Centre Federatiu de les Societats Obreres" (Barcelona, agost de 1877) que intentà organitzar els treballadors a redós del cooperativisme. Poeta consumat publicà moltes poesies en el setmanari “El Obrero”. També hi publicà nombrossos articles, entre els quals citem el del dia 20 d’agost de 1865 sobre els contractes a rabassa morta. Els darrers anys de la seva vida milità en el Partit Republicà Federal. El 1888 era membre de la junta directiva del Centre Republicà Federal. Segell del Centre Federatiu de Barcelona

Guxens, Gabriel. Representant la Secció de Sant Vicenç de Calders va participar en la 3ª Conferència de la FOA celebrada a Vilanova i la Geltrú el dia 14 de maig de 1896.

Guxens, Pau. Representant la ecció local de Les Peces va assistir a la Segona Conferència de la FOA, celebrada a El Vendrell el dia 21 de juny de 1895.

Guxens, Tomàs. Boter al Vendrell. Representant la secció dels boters d’aquesta localitat va participar en el XVII Congrés de la FOB, celebrat a Barcelona el maig de 1889.

Guxens, Victor. Representant la Secció de Sant Vicenç de Calders va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell, 5 i 6 de gener de 1896).

Heras, Gaspar. Dirigent obrer a Barcelona. Representant la Societat obrera de Capçadors, el febrer de 1841 signà el Manifest “Las Clases Trabajadoras Asociadas a los Diputados a Cortes y particularmente a los de la antigua Cataluña”. El març següent formava part de la Junta Central Directiva de les Associacions de Socors Mutus de Barcelona.

Herchein, Juli. En representació de la Unió Vidriera de Barcelona signà el manifest del Primer de Maig de 1890, presentat al governador civil de Barcelona.

Hernández, Antoni. Militant de la CNT. a Barcelona. L’octubre de 1918 va ser elegit Secretari d’interior del primer Comitè del Sindicat Únic del Ram de la Construcció de Barcelona.

Hernández, Francisco. Militant de la UGT del Sindicat de Tramviaires de Barcelona. Va assistir a l’Assemblea extraordinària del sindicat celebrada a Barcelona l’11 de març de 1933.

Hernández, Fulgencio.  Militant de la UGT i del PSOE. L'any 1933 representava la Federació del Metall en el Comitè de Catalunya de la UGT.   El juliol de 1936 s'afilià al PSUC. Fou vecesecretari del Sindicat Metal.lúrgic de la UGT a Barcelona, i Secretari de Qüestions Social en el Secretariat Regional de Catalunya, elegit en el decurs del tercer congrés de la UGT de Catalunya celebrat el novembre de 1937. També el novembre de 1937 entrà a formar part del Comitè Central del PSUC. Exiliat el 1939 fou internat en el camp de concentració d’Argelers. Després marxà a la URSS i més tard a la República Dominicana.

Hernàndez, Ignasi. Teixidor a Reus. El 20 de juny de 1858 va ser elegit President de la Junta directiva de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus.

Hernández, Joan. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Ferroviari. El març de 1934 va ser elegit Vocal de la junta de la subsecció de la FNIF (CNT) a Vilanova.

Hernández, José. Militant de la CNT. El gener de 1925 firmà, amb Peiró i altres, el manifest “Apelación a los sindicatos de Barcelona” on es demanava la reorganització dels sindicats de la CNT.

Hernández, Manuel. Militant de la CNT a Barcelona. Representant el Sindicat Únic de la Fusta va assistir a la Conferència de la CRTC, celebrada a Barcelona els dies 25-28 gener 1936.

Hernández, Miquel. Militant de la CNT. Detingut i processat arran de la insurrecció anarquista de Terrassa, el febrer de 1932.

Hernández Morales, Tomàs. Militant de la UGT a Tarragona. L’agost de 1931 va ser elegit Comptador de la Comissió executiva de la “Federació local de Societats Obreres” (UGT) de Tarragona.

Hernández Velerdas, Mariano. Toro (Zamora), 1901 Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. El desembre de 1932 va ser elegit per formar part de la junta de la Subsecció Ferroviària de la FNIF (CNT) a Vilanova.

Herráiz Pérez, Jesús. Madrid, 1898. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. L’any 1932 formava part de la junta de la Subsecció Ferroviària de la FNIF (CNT). L’any 1938 era President del Comitè Comarcal del Garraf de la CNT.

Herrán, Antenor. Assistí al congrés de Barcelona de 1870, representant la cooperativa de l’Arahal (Sevilla). Fou qui proposà que el Consell Federal de la FRE de l'AIT residís a Madrid.

Herrer, Timoteo. Se’l cita també com Timoteo Ferrer. Milità a la CNT. Assistí al primer congrés de la Confederació Regional de Societat de Resistència "Salidaritat Obrera" (Barcelona, 6-8 de setembre de 1908), representant els oficials tapicers. Va ser vocal de la Junta de l’esmentada Confederació (abril de 1909). Representant la Unió d'oficials Tapissers de Barcelona va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va prendre l’acord de constituir la CNT (Barcelona, 1910). En aquest congrés fou membre de la comissió revisadora d'actes. El 19 de novembre de 1910 va ser elegit Secretari segon del Comitè de la CNT. També va assistir al primer congrés de la CNT (Barcelona, setembre de 1911).

Herrera, Josep. Milità a la CNT. Pagès. Com a representant de la comarca del Segrià va assistir al Congrés de Camperols de la CRTC (Barcelona, setembre de 1936), participant en la ponència sobre Col·lectivitzacions al Camp.

Herrera Camarero, Pedro. FotografiaValladolid, 1909 - Buenos Aires, 1969. Militant de la CNT i de la FAI. Ferroviari. L’any 1934 participà en el congrés de la Federació Nacional de la Indústria Ferroviària, celebrat a Madrid. Representant a la FAI signà els pactes d'unitat d'acció UGT-CNT-PSUC-FAI (Barcelona, 11-08-36 i 22-10-36). Fou conseller de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat de Catalunya des del 16 de desembre de 1936 al 3 d'abril de 1937 (representant la CNT). S'exilià a França on fou membre del consell general del Moviment Llibertari Espanyol (Perpinyà, 1939). L’abril de 1947 va ser nomenat Secretari general de la CNT a l’Exili. Després es traslladà a l'Argentina.

Herrera Rodríguez, Andreu. Militant de la UGT i del PSOE a Tarragona. L’abril de 1932 va ser elegit Secretari primer de la Comissió executiva de la “Federació local de Societats Obreres” (UGT) de Tarragona. Va dimitir el novembre del mateix 1932. Fotografia

Herreros Miguel, Tomàs. Logroño, 1877 (alguna font diu 1866) - Barcelona, 1937. Anarcosindicalista a Barcelona. Tipògraf. L’any 1905 presídí la Junta de Defensa dels Drets Humans a Barcelona. Formà part del grup àcrata "Quatre de maig". Participà en el congrés constitutiu de la Confederació Regional de Societats de Resistència -Solidaritat Obrera- (6-8 de setembre de 1908) en representació de la Societat de l’Art d’Imprimir. El 29 de desembre de 1908 va ser elegit vocal del seu Consell directiu. S'oposa radicalment al lerroxisme. El dia 26 de juliol de 1909 fou detingut i empresonat, en les primeres mesures de repressió de la Setmana Tràgica. També representant la societat de l'Art d'Imprimir, va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va prendre l’acord de constituir la CNT (Barcelona, octubre-novembre de 1910). En aquest congrés va fer de secretari de la tercera sessió i ponent en la 4ª ponència. Així mateix va assistir al primer Congrés de la CNT (Barcelona, 8-10 de setembre de 1911), representant la secció d’oficis diversos de Bilbao. En aquest congrés va formar part de diverses ponències, presidí la Mesa de la segona sessió i va intervenir en l’acte de clausura. En acabar aquest congrés va ser empresonat, junt amb altres dirigents de la CNT. No va ser posat en llibertat fins el el maig de 1912. Representant el periòdic “Tierra y Libertad” va assistir al Congrés Internacional de la Pau, celebrat a El Ferrol el 29 d’abril de 1915. Va ser encausat, per un tribunal militar, per la seva participació en la vaga general de l’agost de 1917. El gener de 1919, als inicis de la vaga de la Canadenca, fou empresonat al vaixell "Pelayo". Formà part del Comitè pro-presos de Barcelona de 1919 fins el 1936. El juliol de 1923 va ser ferit, pels pistolers del Sindicat Lliure, en el seu quiosc de venda de llibres de la rambla de Santa Mònica de Barcelona. El 1933 fou administrador del periòdic "Solidaritad Obrera" de Barcelona. Dirigí “Tierra y libertad”. És autor de l’opuscle Alejandro Lerroux tal cual es. (1907).

Hervàs Soler, Joan. ? – El Carrascal (Osca), 1938. Militant de la UGT i del POUM. Secretari general de la FETE-UGT i membre del comitè per l'Escola Nova Unificada de Catalunya (Barcelona, juliol de 1936). Al desembre de 1937 fou enviat al front d'Osca, on fou assassinat a conseqüència de la persecució comunista contra el POUM (1938).

Hilari, Carles. Membre de la federació barcelonina de la FRE de l'AIT, el 1871. Segell Comitè Control Obrer

Hivernón Travesí, Manuel. Cartagena, 1902 o 1903. Buenos Aires, 1953. Militant de la CNT a Barcelona. A les primeries de la dècada dels anys 20 es traslladà a Mataró, on treballà a la fàbrica de gas. L’any 1935 anà a treballar a Barcelona a la central tèrmica del c/ Mata de l’empresa Riegos i Fuerzas del Ebro, SA. El 1936 va formar part del Comitè d’aquesta empresa i entre 1937 i 1939 va exercir de president del Comitè de Control Obrer. El dia 20 de gener de 1939 s’exilià a França i després a l’Argentina.

Homs, Josep. Boter a Valls. El desembre de 1912 exercia de Tresorer de la secció de la FOB de Valls.

Homs Coma, Joan. Treballador de càrrega i descàrrega al port de Barcelona. L'octubre de 1929 exercia de President de la Societat d'Obrers Carregadors i descarregadors de Cotó i gèneres diversos del Port de Barcelona. L'octubre de 1931 ingressà a la UGT.

Horcasitos, Antonio. Militant de la UGT del Sindicat de Tramviaires de Barcelona. Va assistir a l’Assemblea extraordinària del sindicat celebrada a Barcelona l’11 de març de 1933.

Hornosa, Josep. Treballador tèxtil a Reus. El dia 1 d'agost de 1881 participà a Igualada en un míting informatiu de la Societat de Teixidors, dins d'una campanya de suport i solidaritat dels treballadors de Reus i Valls als teixidors d'Igualada. El novembre de 1884 formava part de la Federació local d'Obrers de Reus.

Hosta, Antoni. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), com a representant del Sindicat de Fumistes i Similars de Barcelona.

Hoyo, Eugenio del. Un dels obrers executats en la repressió posterior als fets de la Setmana Tràgica (Barcelona, 1909).

Hubanes, Pablo. El febrer de l'any 1869 formava part de la junta de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona.

Huertas, Antonio. Militant de la UGT del Sindicat de Tramviaires de Barcelona. Va assistir a l’Assemblea extraordinària del sindicat celebrada a Barcelona l’11 de març de 1933.

Huescas, Pau. Militant de la UGT a Tarragona. El febrer de 1933 formava part del Jurat Mixt de la Junta de govern de les Obres del Port de Tarragona, en representació de la UGT.

Hugas, Emili. Milità a la FRE de l'AIT. Sastre i Tipògraf del barri de Gràcia (Barcelona). Assistí al congrés obrer de Barcelona de desembre de 1868 i també al de juny de 1870, constitutiu de la FRE de l'AIT. Fou secretari interí de l'Ateneu Català de la Classe Obrera de Barcelona. Figurà en la candidatura federal en les eleccions a l'Ajuntament de Barcelona del gener de 1870. Dins de la FRE s'alineà amb la tendència bakuninista. L'any 1871 dirigí el periòdic "La Federación". Fou membre de la FTRE i el 1883 es manifesta en contra de la Comissió Federal, demanant més autonomia per a les federacions locals. Publicà i dirigí, junt amb Martí Borràs, "La Justicia Humana" el 1886 i també "Tierra y Libertad" (1888-89). L'any 1890 fou empresonat. És autor de Diálogos del calabozo. Barcelona, 1890.

Hugué Gualdo, Josep.  Militant de la UGT i del PSOE a Barcelona. Fou vicepresident del Comitè Regional de la UGT (1925-27 i 1928-29) i President l'any 1927.

Huguet, Agustí. Boter a Tarragona. El juny de 1870 formava part de la Junta de la Societat de Boters de Tarragona.

Huguet, Francesc. El dia 5 d’agost de 1895 va ser elegit Tresorer de la Comissió Comarcal, de Valls-Montblanc, de la FOA.

Huguet, Salvador. Representant la Secció local de Picamoixons va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896). Firma de Joan Huguet Piñol

Huguet Piñol, Joan. Dirigent obrer a Tarragona. Secretari del Centre Obrer de Tarragona l’octubre de 1922, i com a tal signà l’acta de constitució de la Federació Obrera Local. Havia format part de la Comissió organitzadora de la citada federació. L’agost de 1931 va ser elegit President de la comissió executiva de la “Federació local de Societats Obreres” (UGT) de Tarragona.

Huguet i Serra, Francesc. També se'l cita Huguet i Sorral. Teixidor a Igualada. Representant dels teixidors en la comissió mixta de fabricants i teixidors, que signaren una tarifa col·lectiva dels preus de la ma d'obra el juny de 1881. En representació dels treballadors del tèxtil d'Igualada i comarca, el 28 de febrer de 1882 va signar un nou acord que acabava amb una llarga vaga mantinguda pels teixidors, per no haver respectat els fabricants la tarifa signada el mes de juny. Representant les Tres Classes de Vapor d'Igualada va assistir al 2on Congrés de la Unió Manufacturera celebrat a Igualada del 16 al 18 de març de 1883.

Huix, Ramon. Militant de la CNT a Barcelona. El dia 9 de juliol de 1930 va ser elegit Tresorer de la Secció del Ram de l'Aigua del Sindicat d'Obrers de l'Art Fabril i Tèxtil de Barcelona, adherit a la CNT.

Ibáñez, Jesús. ? ? - Mèxic, ?. Afiliat a la UGT asturiana. Després de residir una temporada a Barcelona passà a militar a la CNT. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera en el qual es va decidir la constitució de la CNT (Barcelona, 1910), i també al congrés del Teatre de la Comèdia (Madrid, 1919). En aquest darrer congrés representava el Sindicat de la Construcció de Mieres (Astúries). Assistí al ple de regionals de Lleida del 1921, on fou elegit com a delegat a Moscou al tercer congrés de la Internacional Comunista (1921) i al primer de la ISR, junt amb Maurín, Nin, Arlandis i Leval. Participà en la fundació del Comitè Sindicalista Revolucionari, amb seu a Badalona, el 1922. Tornà a Moscou amb una delegació del PCE (1925) amb Gorkín i Bullejos. S'exilià a Mèxic, on morí.

Ibáñez, Vicente. Militant de la UGT. Representant la Societat de Professions i Oficis varis de Barcelona, va assistir al VII Congrés de la Federació Regional Catalana de la UGT (Barcelona, abril de 1930), on actuà de Secretari de la Mesa en la primera sessió.

Ibernón, Francesc. Militant de la UGT a Vilanova i la Geltrú. Ferroviari. L’abril de 1933 era el President del Consell Obrer (UGT) dels tallers de la Cia Ferroviària MZA a Vilanova.

Iborra, Pere. Teixidors a Reus. El 16 de febrer de 1851 va ser un dels set delegats elegits per formar part de la comissió mixta fabricants-teixidors, que "debe entender en el definitivo arreglo de todas las cuestiones suscitades". Els delegats dels treballadors van recollir 644 signatures de suport, les quals foren lliurades a l'Alcalde-Corregidor de Reus. La comissió mixta, impulsada per mateix Alcalde, havia d'establir unes tarifes de preus i d'acabar amb les vagues que mantenien els treballadors de les fàbriques de cotó.

Iglesias Posse, Pablo. El Ferrol, 1850 - Madrid, 1925. Pablo IglesiasDirigent socialista i ugetista. Orfe de pare, la seva família es traslladà a Madrid l'any 1860 i hagué de romandre en un hospici, on li fou ensenyat l'ofici d'impressor. A l'edat de 12 anys començà a treballar en una impremta madrilenya.Cartell de la UGT del 50è aniversari El mes de març de 1870 s'adherí a la FRE de l'AIT i en fou membre del Consell Federal. Assistí al congrés de Saragossa (1872) i aquest mateix any fou expulsat pels bakuninistes. Fou elegit secretari de la Nueva Federación Madrileña, formada pels dissidents de la FRE de l'AIT, de tendència marxista (juliol de 1872). President de l'Associació General de l'Art d'Imprimir (1873-85), el 1879 participà en la fundació del PSOE (en la clandestinitat) partit del qual en serà president de l'any 1888 al 1925. Detingut a Madrid per participar en una vaga, juntament amb García Quejido (1882). El 1886 és nomenat director del diari "El Socialista". Participà en la fundació de la UGT a Barcelona (1888), de la qual en serà president de l'any 1899 fins la seva mort. Intervingué en els congressos de la Segona Internacional de París (1889), de Brussel.les (1891), de Zuric (1893), de Londres (1896), París (1900), Amsterdam (1904), Stuttgart (1907) i Copenhaguen (1910). El 1894 fou detingut a Màlaga durant una vaga. Empresonat per un article en "El Socialista" (1904), arran d'una petició d'indult, escriví: no demanaré mai gràcia a l'enemic i si aquesta m'és atorgada sense demanar-la, no la rebré amb bones maneres. L'any 1905 fou elegit regidor a l'Ajuntament de Madrid i diputat a Corts l'any 1910, essent el primer diputat socialista. Membre del Bureau International Sotialiste, el 1917 assistí com a delegat del PSOE a l'assemblea de Parlamentaris de Barcelona. Amb la seva forta oposició a la III Internacional va provocar l'escissió del PSOE i la formació del PCE (1921). Auster i exigent en la tasca política ha esdevingut el model de capdavanter obrer respectat i imbuït d'una particular autoritat. Una greu malaltia el va recloure a casa seva, malgrat tot dirigí el partit i el sindicat pràcticament fins la seva mort.
En la seva casa nadiua hi ha una placa que diu:
El dia 19 d'octubre de 1850 va néixer en aquesta casa Pablo Iglesias, apòstol i fundador del socialisme.

Ill, Ángel. El Febrer de 1895 va ser elegit recaptador de la Societat d’obrers agricultors de Vilanova i la Geltrú, adherida a la FOA.

Ill, Joan. El juliol de 1895 va ser elegit Tresorer de la Societat de Maestros Peluqueros y Barberos de Villanueva y Geltrú.

Illa Jaume. Membre de la junta de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona l'any 1869.

Imbernón Esteban, Narcís.  Milità a la CNT. L'any 1930 fou vocal del ram agrícola, en el Comitè del Sindicat Únic de Gavà. Reglament de Perriquers i Barbeers de Vilanova

Inglada, Josep. Dirigent de la Societat Obrera dels Teixidors de Vilanova i la Geltrú. Signant del manifest de 1855, "Vindicación de la classe obrera de Villanueva y Geltrú". Intervingué en el "conflicte de les Selfactines".

Inglada Arnabat, Leandre. Fotografia de Leandre IngladaVallcarca (colònia industrial de Sitges), 1910 - Vilanova i la Geltrú, 21 de març de 2007. Militant de la CNT. Forner i Poeta. Durant la República fou Secretari del comitè del Sindicat de Forners de Vilanova i la Geltrú. En esclatà la guerra participà en l'organització de la Panificadora Col·lectivitzada, i formà part del seu Comitè en representació de la CNT. El gener de 1939 fou detingut pels feixistes que l'internaren en un camp de concentració a Sevilla. Després fou condemnat a 15 anys (i un dia) de presó. Fou empresonat a la Model de Barcelona.

Inglada Arnabat, Rafael.  Vilanova i la Geltrú, 1898 - Mauthausen, 1941. Militant de la CNT. Durant la la República fou dirigent del Sindicat Local de la Indústria Fabril i Tèxtil de Vilanova i la Geltrú,  i l'any 1938 en fou president. Durant la guerra participà en l'organització dels comitès de control obrer de les fàbriques tèxtils. El gener de 1939 s'exilià a França. Detingut pels nazis fou deportat al camp d'extermi de Mauthausen. Morí en un petit camp annex de Mauthausen (Suren) el dia 1 de març de 1941.

Inglada Giné, Josep. Masroig, 1901– Gusen (camp annex a Mauthausen), 1941. Militant de la CNT en la dècada dels anys 20. Exiliat l'any 1939 va morír en el camp de concentracicó de Gusen. Segell Control Fàbrica Marquès

Inglés, Josep. L'abril de l'any 1900 era Vocal del Comitè Central de la Federació de la Indústria Tèxtil Espanyola amb seu a Manlleu.

Inglès Montañola, Francesc. ?, 1895 - Clairà (França), 1972. Militant de la CNT a Solivella. Camperol. El gener de 1937 va participar en el Ple de Pagesos de la CNT de Catalunya, celebrat a Barcelona. Fou un dels signants de la ponència del punt cinquè de l’ordre del dia que deia: com hem d’harmonitzar el valor dels productes agrícoles en relació al cost de producció?. L’any 1939 s’exilià a França.

Isach, Francesc. Boter a Vilafranca del Penedès. Representant la secció dels boters d’aquesta localitat va participar en el XXX Congrés de la FOB, celebrat a Barcelona el juny de 1902.

Isgleas Piarnau, Francesc. FotografiaSant Feliu de Guíxols, 1892 - Barcelona, 1977.  Anarcosindicalista. Treballador de la indústria surera. El maig de 1921 va ser elegit per formar part del comitè de la CRTC, i ocupà el càrrec de secretari de la Federació Comarcal de Girona. Representant el Sindicat Únic de Sant Feliu de Guíxols va participar en la Conferència Regional de Sindicats de Catalunya (Blanes, juliol de 1922). Hagué d’exiliar-se durant la dictadura del general Primo de Rivera. Segell de la Societat Obrera "La LuchaRepresentant el Sindicat Únic de Sant Feliu de Guíxols, va assistir a la Conferència Regional de Sindicats de la CRTC, (Barcelona 31 de maig i 1 de juny de 1931. Representant el Sindicat dels Suro-tapers de Cassà de la Selva i altres de Figueres, La Bisbal, Llagostera, Olot, Palamós i Salt, va assistir al tercer Congrés confederal de la CNT (Madrid, 10-16 de juny de 1931), on va ser elegit per presidir la mesa de la primera sessió. També va assistir al Ple de Sindicats de la CRTC (Barcelona 05-13 de març de 1933), representant el Sindicat de la Construcció de Sant Feliu de Guíxols. Representant la Federació Comarcal de Sant Feliu de Guíxols va assistir a la Conferència Regional extraordinària de la CRTC, celebrada a Barcelona el gener de 1936. Així mateix va participar en el IV Congrés confederal de la CNT (Saragossa, 01 - 12 de maig de 1936), on també va presidir la Mesa de la primera sessió. En esclatar la guerra va formar part de diferents Governs de la Generalitat de Catalunya com a conseller de Defensa. A l’exili va formar part del Consell general del Moviment Llibertari (Perpinyà, març de 1939) Col·laborà en el periòdic “Acción Social Obrera”. Tornà de l'exili l’any 1976.

Iturbe Arizcuri, Dolores. Barcelona, 1902 - Gijón, 1990. Més coneguda com Lola Iturbe. Milità a la CNT i a la FAI. Amb nou anys hagué d’anar a treballar de minyona. L’any 1916 s’afilià al Sindicat del Vestir. Des del sindicat participà molt activament en l’ajut solidari als presos. L’any 1926 hagué de marxar cap a França acompanyant el seu company sentimental Juan Manuel Molina, que era perseguit per la dictadura del general Primo de Rivera. També residí a Brussel·les. El novembre de 1930 retorna a Barcelona i treballa en la redacció del periòdic “Tierra y Libertad”. Entre 1933 i 1934 participa en mítings amb Roser Dulcet, Llibertat Ròdenas, Ascaso, Durruti, etc. L’any 1934 forma part del grup fundacional de l’organització Mujeres Libres. En aquestes dates va intervenir en la creació del Casal de la Dona Treballadora i en la constitució dels anomenats “alliberadors de prostitució”, amb l’objectiu d’oferir a les prostitutes la possibilitat d’aprendre un ofici i d’incorporar-les a la CNT. El 19 i el 20 de juliol de 1936 Lola atén els ferits a la barricada de la Caserna de les Drassanes, on mor Francisco Ascaso. Fotografia de Lola IturbeHom li atribueix la redacció de les primeres octavetes que s’escamparen els primers dies del cop d’Estat dels generals, Mola, Sanjurjo i Franco. L’agost de 1936 el Comitè de Milícies antifeixistes del Govern de la Generalitat l’acredita com a cronista de “Tierra y Libertad” al Front. Com que no estava inscrita en el Registre civil, aquesta acreditació li permetrà obtenir la documentació personal en tornar de l’exili francès l’any 1979. Col·laborà en la publicació “Mujeres Libres” amb el pseudònim de Kiralina. És autora de Mujeres heroicas (1937). Nuestras luchadoras (Barcelona, 1937). La mujer en la lucha social. La guerra civil en España (Mèxic, 1974).

Ivern, Bernardo. Boter a Vilafranca del Penedès. Representant la secció dels boters d’aquesta localitat va assistir al XIX Congrés de la FOB, celebrat a Sant Martí de Provençals l’abril de 1891, on va formar part de la Comissió que revisà el Reglament d’Invalidesa. Justificà davant el Congrés la constitució a Vilafranca d’un taller cooperatiu, en contra de les directrius de la Federació.

Ivern, Josep. Boter al Vendrell. Representant els boters d'aquesta localitat va assistir al tretzè Congrés de la Federació d’Oficials Boters (FOB) celebrat a Vilanova i la Geltrú del 9 al 15 de juny de 1885, on exercí de Secretari de la Mesa en la dotzena sessió. També va assistir al XV Congrés celebrat a Sants del 9 al 18 de maig de 1887, on exercí de Secretari de la Mesa en la primera sessió i formà part de la Comissió que dictaminà sobre la reforma dels Estatus.

Ivern, Salvador. L'any 1856 formava part de la direcció de la Societat Obrera de Paraires de Barcelona.

Ivern Baxeras, Joan. Nat el 1896 - ? Rajoler al Vendrell, L’abril de 1923 signà un escrit dirigit al Governador Civil de Tarragona comunicant que s’havia constituit la Federació Comarcal de Sindicats obrers de la CNT. (El Vendrell, 26 d’abril de 1923). El dia 28 d’aquest mes d’abril va ser elegit Secretari de la Federació.

Ivern Trillas, Joan. Cubelles, 1902 - Barcelona, 1939. Militant de la CNT a Cubelles. Pagès. Va formar part del Comitè de defensa local del 27 de juliol al 16 d’octubre de 1936. Afusellat pels franquistes el 28 de maig de 1939. Testimonis de l’època han dit, en Joan no havia fet mal a ningú i per aquesta raó no va voler fugir.

Ixent, Juan. Militant de la UGT a La Riba. El juny de 1933 va ser elegit Tresorer del Sindicat de Professions i Oficis varis de La Riba.

Izquierdo, Serafín. Representant la societat obrera d'Oficials Escultors i Tallistes en Fusta de Barcelona, va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir la constitució de la CNT (Barcelona octubre/novembre de 1910).

Izquierdo Torán Balbi. Militant de la UGT. L’any 1933 milità a la USC. Formà part de l'Ajuntament de Lleida (setembre de 1936 i 1937), representant la UGT.


(*) NOTA: Per cercar biografies de Sindicalistes cal consultar el Diccionari Biogràfic del Moviment Obrer als Països Catalans. Coordinat per María Teresa Martínez de Sas i Pelai Pagès i Blanch. Edicions Universitat de Barcelona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, desembre del 2000.

I per biografies específicament d'Anarcosindicalistes Enciclopedia histórica del anarquismo español. Miquel Íñiguez. Fundación Isaac Puente. Vitoria, 2008.

Torna a l'inici  torna a l'inici de la pàgina