Notes biogràfiques:  Lletres "C" - "D" - "E"

Caba Vidal, Heribert. Representant el sindicat de Dependents Mercantils de Barcelona va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre de 1910).

Cabacés, Miquel. (també se’l cita Cabasés, a les actes del congressos de la Federació d'Oficials Boter (FOB)) Boter a Reus. Secretari general de la Comissió Pericial de la Federació d’Oficials Boters, elegida l’estiu de 1903. Exercí de Secretari en l’obertura de les sessions del XXXII Congrés de la Federació, celebrat a Reus, l’abril de 1904.Segell boters de Reus Representant la secció de Reus va participar en el XLIII Congrés de la FOB, celebrat a Vilafranca del Penedès del 9 al 15 de desembre de 1918, on exercí de Secretari de la Mesa en la cinquena sessió i de President en la catorzena. Va formar part de la comissió que dictaminà sobre el tema "Implantación de la Invalidez Federativa". El dictamen d’aquesta comissió va ser molt escuet: “Esta comissión opina que no ha lugar a dictaminar". Cabacés, durant el debat ho va justificar tot dient: "la invalidez ya se ha regido federativamente, y sus resultados más bien dieron discordias”. I afirmà, “...vista la realidad práctica, es preferible se rijan las secciones autonómicamente, tal como está reglamentado.” El febrer de 1924 era el President de la Secció de Reus de la FOB. Representant la citada secció va assistir a la Conferència que la FOB celebrà a Tarragona el setembre de 1926. Després va ser reelegit President de la secció de Reus. També va participar en el XLVIII Congrés celebrat a Tarragona del 16 al 19 de maig de 1927, on en el decurs de la primera sessió manifestà: "...jamás había visto a la clase de dicha localidad en la crítica situación en que actualmente se encuentra; de 100 individuos que componen la sección solo trabajan 30". Exercí de president de la Mesa en la tercera sessió, en la quarta i en la sisena. Intervingué en la cinquena sessió tot proposant: "…que conste en acta el agrado con que el Congreso ha visto el asunto de los Comités paritarios y que se deje en completa autonomía a las Secciones para que ingresen o no en ellos". Portada d'un Reglament de la Societat de Paletes

Caballe, Enric. Paleta a Reus. A principis de l’any 1922 va formar part de la Comissió Organitzadora de la Societat de Paletes de Reus. Tasca que conclogué en l’assamblea general celebrada el dia 20 de març de 1922, amb l’aprovació del Reglament de la Societat.

Caballé, Jaume. Militant de la CNT. Després de la dictadura de Primo de Rivera, participà activament en la reconstrucció del Sindicat de la Construcció de Badalona. Assistí al Ple de Sindicats de la CRTC (Barcelona, agost de 1931).

Caballé, Joan. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), representant els Fusters i Ebenistes de Vic.

Caballé, Josep. Lampista a Reus. El març de 1914 era President de la Societat de lampistes i llauners de Reus.

Cabanas, Pere. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat de Paletes i Manobres de Badalona va assistir al congrés de Sants (Barcelona, juny 1918). Mesos més tard representant aquest mateix sindicat va assistir al primer congrés de la Federació local de Badalona (novembre-desembre de 1918), on va exercir de secretari de la Mesa en la cinquena sessió i va ser elegit per formar part del nou Comitè de la Federació. Intervingué en el míting de clausura del Congrés.

Cabanas, Josep. Representant la Unió del ram d'Ebenisteria, assistí al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910).

Cabané Sans, Josep. Sabadell, 1840 - ?. El 26 d’agost de 1871 signà, com a President del Centre obrer de Sabadell, un Manifest dirigit als obrers de Sabadell i rodalies, perquè s’afiliessin al Centre Obrer. ..único recurso de las clases obreras, para ir mejorando nuestra posición social y llegar al fin deseado que és la emancipación de las clases trabajadoras. (fragment del manifest).

Cabanes, Josep. Milità a la CNT. Com a representant de Banyoles va assistir al Congrés de Camperols de la CRTC (Barcelona, setembre de 1936), participant en la ponència sobre Col·lectivitzacions al Camp.

Cabases Cascarre, Enrique. Dirigent obrer a Tarragona. Ferroviari. L’octubre de 1916 exercia de Vicepresident de la secció de Tgna del Sindicat d’Obrers Ferroviaris del Nord.

Cabeza Alonso, Agustín. Fuentes de Nava (Palencia), 1897. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. El març de 1934 va ser elegit per formar part de la junta de la Subsecció Ferroviària de la Federació Nacional d'Indústries Federació Nacional d'Indústries Ferroviàries (FNIF) (CNT).

Cabo, Francesc de. Buenos Aires, 1910 – Barcelona, 1997. Militant de la CNT a Barcelona, on residia des de l’any1916. Representà el Sindicat Mercantil de Barcelona en la conferència de la CRTC, celebrada els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931 a Barcelona. Milità al Bloc Obrer i Camperol, però en fou expulsat el novembre de 1931. Formà part del Comitè local de Barcelona d’Esquerra Comunista i fou administrador del periòdic “El Soviet”.

Cabot, Agustí. Militant de la UGT i del PSOE a Mataró. Representant les societats de Nuadors i Ajudants, Oficis varis i Ebenistes de Mataró va assistir al IV Congrés de la UGT celebrat a Madrid del 25 al 29 d’agost de 1894.

Cabré, Agustí. El segon semestre de 1864 exercí de Caixer de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus.

Cabré, Amadeo. Camperol a Riudecols. El març de 1910 en constituir-se la Societat de Pagesos de Riudecols, va ser elegit President de l’entitat. Va intervenir en el míting del 1er de maig de 1915 que es va celebrar en la citada localitat. Segell Boters Tarragona

Cabré, Baldomer. Boter a Tarragona. Representant la secció de la Federació d'Oficials Boters d’aquesta localitat va participar, com a delegat consultor, en la Conferència que la FOB celebrà a Sant Martí de Provençals el 26 de gener de 1894. Amb la mateixa representació va assistir al XII Congrés de la Federació, celebrat a Sant Martí de Provençals del 9 al 16 d’abril de 1894, on exercí de secretari de la Mesa en la sisena sessió. També va formar part de la Comissió que dictaminà sobre el tema de les vagues.

Cabré, Joan. Militant de la CNT. L’any 1924 era vocal del Comitè del Sindicat Únic de la distribució de Barcelona.

Cabré, Josep. Boter a Tarragona. El juny de 1870 formava part de la Junta de la Societat de Boters de Tarragona.

Cabré, Lluís. Camperol a Riudecols. El dia 17 de gener de 1915 va ser elegit Secretari de la Federació Obrera Agrícola de la Província de Tarragona, adherida a la FNOA.

Cabré, Pere. Boter a Sants (Barcelona). Representant la secció dels boters de d’aquesta ciutat va assistir al X Congrés de la FOB, celebrat a Tarragona del 6 al 12 de novembre de 1882. Exercí de Secretari de la Mesa en la vuitena sessió. En el decurs de la setena sessió va votar a favor de donar suport material a les vagues.

Cabré Daroca, Ramon. Valls, 1904-1976. Militant de la CNT a Valls. El maig de 1931, representant el sindicat de Serveis Públic en la constitució del Consell directiu del Sindicat de Treballadors Industrials de Valls, va ser elegit Secretari d’exterior del Consell. Aquest Sindicat s’adherí a la CNT. L’any 1933 impulsà la constitució del Bloc Obrer i Camperol (BOC)a Valls.

Cabré Forés, Ramon. Valls, 1870 - 1953. Cambrer a Valls. El maig de 1930 va ser elegit Vocal de la Societat de Cambrers, Cuiners i Similars de Valls. Aquesta Societat, constituïda el març de 1928, va estar adherida a la Confederació de Sindicats Lliures fins el 17 de novembre de 1930, després (maig de 1931) ingressà en el Sindicat de Treballadors Industrials de Valls, adherit a la CNT.

Cabrera Català, Ramon. Boter a Tortosa. Firma del Boter de Tortosa Ramon CabreraMilità a la UGT i al PSUC. El gener de 1911 era el President de la Societat d’Oficials Boters de Tortosa. Representant aquesta secció va participar en el XLIII Congrés de la FOB, celebrat a Vilafranca el desembre de 1918, on va formar part de la Comissió dictaminadora del tema primer “Assumpte litigi”, que era el tema central d’aquest congrés. A més va presidir la Mesa de la segona sessió. Com a President de la Societat firmà l’estat de comptes presentat al govern civil de Tarragona el gener de 1925. Representant la secció tortosina també va participar en el XLVIII Congrés, celebrat a Tarragona del 16 al 19 de maig de 1927, on va formar part de la comissió que dictaminà sobre el tema “reorganización de la Federación”. Així mateix va participar en el XLIX congrés de la FOB, celebrat a Reus el maig de 1929, on va exercir de Secretari de la Mesa en la tercera sessió i va formar part de la Comissió dictaminadora dels temes 7 i 9 "Modo y forma de contrarrestar el embarque en bidones de hierro i Que el Congreso se ocupe de las admisiones temporales". També va formar part de la Comissió que revissà els comptes de la Federació. Regidor al consistori tortosí en representació del PSUC, l’any 1937. Durant la guerra va ser membre del Comitè de Catalunya de la UGT, com a delegat de Tortosa. L’any 1939 s’exilià a França.

Cabrerizo de la Camara, Lleoví. (sic). ? - Barcelona, 1936. Militant de la CNT d'Arts Gràfiques. En esclatar la guerra era el Secretari del Sindicat. Va morir el 21 de juliol de 1936 als carrers de Barcelona.

Cailà, Francesc. Teixidor a Reus. El gener de 1865 va ser elegit Secretari de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus. Tornà a ser elegit Secretari el març de 1871.

Caixal Llauradó, Josep. Fotografia de Josep CaixalReus, 1892. Militant de la CNT a Reus. Dirigent del Sindicat Gastronòmic, en l'època de la persecució de la CNT, impulsada pel general Martínez Anido. El març de 1923 era Tresorer del Comitè Pro-presos de la província de Tarragona. L’any 1936 residia a Tarragona, on formava part de la Comissió de Propaganda i Cultura de la Federació local de la CNT. L’octubre de 1936 fou designat regidor de l’Ajuntament tarragoní. Col·laborador del periòdic “Solidaridad Obrera”, també fou delegat del Consell Comarcal de la CNT. El maig de 1937 va ser un dels impulsors de la cooperativa de consum de la CNT. L’any 1939 s’exilià a França.

Caixal, Pelegrí. Teixidor a Valls. Representant els teixidors de Valls va assistr al primer congrés d'abast estatal celebrat a Barcelona el juny de 1870. Després del congrés del Centre Federal dels Teixidors mà, celebrat a Barcelona els dies 29 i 30 de gener de 1871, va ser elegit per formar part del Consell de la Federació dels Teixidors a mà de la Regió Espanyola.

Calafell, Francesc. Membre de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona. Fou un dels signants del Manifest "A los obreros de Cataluña" del desembre de 1868 en el què es demanava la celebració d'un congrés obrer català.

Calafell, Francesc. Militant de la UGT i del PSOE. Relligador. Després del quart congrés de la UGT (Madrid, agost de 1894), va ser elegit vicesecretari del Comitè Nacional de la UGT.

Calavera Barrafon, Josep. Fraga, 1903 - Reus, ? Militant de la CNT. Camperol. El desembre de 1936 era president del Sindicat de Camperols de la CNT a Cabra del Camp. Representa la citada població en el Ple Regional de Camperols de la CNT celebrat a Barcelona el 29 de maig de 1937.

Calbet Boronat, Pere. Vallmoll, 1894 - 1972. Milità a la UGT. Pagès. El 10 de desembre de 1936 va ser elegit president de la junta directiva del Sindicat d’Oficis Varis de la UGT de Vallmoll.

Calderó, Pau. Teixidor de vels. Fou elegit compromissari, de representació obrera, per la parròquia de Sant Pau de Barcelona el 19 de novembre de 1854. Fou membre de la comissió mixta (patrons i obrers) de l'Art de la Seda.

Calix Saumell, Joan. Font-Rubí (L'Alt Penedès), 1901- Barcelona, 1940. Militant de la Unió de Rabassaires. Paleta. Afusellat pels franquistes l’1-07-1940.

Calomarde Costa, Antoni. Militant de la CNT. Del sindicat d’arts gràfiques. Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó, el 30 de novembre de 1920. El 27 de gener de 1924 va ser elegit secretari general del Comitè de la Federació local de Barcelona. Va participar en la fundació del periòdic "Vida Sindical", Barcelona, gener de 1926. El 15 de gener de 1926 va ser un del 22 signants del manifest “A los trabajadores y al lector” (publicat a “Vida Sindical” núm. 1), en el que es declaraven partidaris de legalizar de la CNT.

Calonge, Antoni. Filador de cotó a Barcelona. Membre de la comissió obrera que firmà un manifest a l'opinió pública, el 15 de juny de 1856, denunciant la pretensió dels fabricants de perllongar la setmana laboral en mitja hora, quan durant la setmana hagués un dia de festa, a més del diumenge. La setmana laboral constava de 69 hores, 12 hores de dilluns a divendres i 9 hores el dissabte.

Calpe, Mateu. Director primer de la Junta de les Societats Obreres de Sant Genis de Vilassar (març 1855).

Calsina Lloret, Marià. L'any 1933 fou elegit vice-secretari de l'Agrupació Sindicalista Llibertària de Gavà, adherida a la Federació Sindicalista Llibertària d'Àngel Pestaña.

Calvo, Eduard. Dirigent obrer a Barcelona. Fuster. Representant la societat de Fusters de Sants va formar part del Consell directiu de la Federació Solidaritat Obrera. Barcelona, agost de 1907.

Calvo, Rafael. Militant de la CNT a Barcelona. L’any 1936 era president del Sindicat del ram del Vidre de Barcelona. Representant aquest sindicat va assistir a la Conferència extraordinària de la CRTC, celegrada a Barcelona el gener de 1936.

Calvet, Pere. Militant de la UGT. Pagès de Mataró. En representació de la UGT de Mataró va formar part de la Junta de Reforma Agrària de la província de Barcelona, el març de 1933. El setembre de 1936 fou elegit secretari de la Federació Catalana de Treballadors de la Terra de la UGT. Formà part del Comitè de Catalunya de la UGT.

Calvet Font, Francesc. Rabassaire al Pla de Manlleu. El setembre de 1933 va ser elegit Tresorer de la primera junta de la Societat d’Agricultors Rabassaires de la citada localitat.

Calvet Fortuny, Pere. Rabassaire al Pla de Manlleu. El setembre de 1933 va ser elegit Bibliotecari de la primera junta de la Societat d’Agricultors Rabassaires de la citada localitat, i reelegit el gener de 1934.

Calvet i Mora, Josep. Argentona, 1891 - Bogotà (Colòmbia), 1950. Josep Cañvet i MoraMilità a la UGT i a la Unió de Rabassaires. Polític. Pagès. L’any 1904 participà en la fundació del Sindicat d’Oficis varis d’Argentona federat a la UGT. Assistí al congrés de la Federació de Societats Obreres Agràries del Penedès celebrat a Sant Sadurní el maig de 1921, representant la societat agrària “La Redemptora” d’Argentona. L’any 1928 “La Redemptora” i en Calvet s’afiliaren a la U de R. L’any 1931 va ser elegit alcalde d’Argentona i el 1932 President de la U de R. Diputat al Parlament català el 1932 i a les Corts de l'Estat el 1933. L'any 1935 exercia de President de la U de R. Signà el manifest de constitució de l'Aliança Obrera en nom de la Unió de Rabassaires (desembre de 1933). En les eleccions del febrer de 1936 va ser elegit diputat per la coalició Front d’Esquerres. Fou conseller d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya del 31 de juliol de 1936 fins el 1939. S'oposà a la col·lectivització de la propietat agrària i ordenà la sindicació obligatòria dels pagesos. L’any 1939 s'exilià a França i després s’establí a Colòmbia.
Col·laborà a "La Terra"(1921-36) i a "Terra Lliure" (1937).

Calvet Pintó, Eduard. Participà en la fundació de la Unió de Rabassaires de Catalunya (1922).

Calvo, Rafael. Militant de la CNT. L’any 1936 era president del Sindicat del ram del Vidre de Barcelona. Representant aquest sindicat va assistir a la Conferència extraordinària de la CRTC, celebrada a Barcelona el gener de 1936. Segell d'Indústries electriques. Manresa

Call Pons, Antoni. El 22 de gener de 1933 va ser elegit Vocal del Sindicat Obrer d’Industries Electriques de Manresa.

Call, Francesc. Dirigent de l'Associació de Protecció Mútua de Teixidors de Vels de Barcelona (1841).

Callado, Agapito. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. President de la Secció Vilanovina del Sindicat de la Fusta i Decoració de la CNT.

Callau Martí, Marià. Perelló, 1902 - Marsella, 1945. Fotografia de Marià CallauMilitant de la CNT a Vilanova i la Geltrú, ciutat on hi anà a viure essent encara un infant. Treballador del tèxtil. Contramestre a la fàbrica de La Rambla. El juny de 1931 va ser elegit per formar part de la junta de la secció local de l'Art Fabril de la CNT. En representació de la CNT formà part del Comitè de Defensa Local, constituït el 22 de juliol de 1936. Fou regidor a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 17 d'octubre de 1936 fins el 19 de setembre de 1938. Del 19 de setembre del 38 fins a primers d'octubre va ser alcalde de la ciutat. Exiliat el 1939 va passar per diversos camps de concentració. Va participar en la resistència francesa contra els nazis.

Calleja, Casimir (o Alexandre). Militant de la UGT. Fou comptador del Comitè Regional de la UGT de Catalunya (abril - juliol de 1930).

Calleja, Liberto. Fotografia de Liberto CallejasMaó, 1884 – Mèxic, 1969. Pseudònim d'Alexandre Callejas segons unes fonts i segons Joan García Oliver i Formòs Plaja pseudònim de Joan Perelló Sintes. Anarquista. Milità a la CNT. Treballà en diferents oficis i exercí de periodista. L'any 1919 estava pres a Barcelona. Després de sortir de la presó l'any 1921 anà a viure a Tarragona, on dirigí el periòdic "Los Galeotes". L'any 1922 participà en l’assemblea del Sindicat de la Fusta de Barcelona, on llegí la llista dels sindicalistes assassinats pel pistolerisme. L'any 1923 va editar, amb Felipe Alaiz, el periòdic "Crisol". Va assistir, com a a redactor de “Solidaridad Obrera”al segon Congrés de la CRTC celebrat a Lleida el juny/juliol de 1923. Durant la dictadura del general Primo de Rivera s’exilià a França, on l'any 1925 va dirigir la revista "Iberión". L'estiu de 1932 el Comitè de la CRTC el va nomenar director del periòdic "Solidaridad Obrera", en substitució de Felipe Alaiz. Dimití de la direcció del periòdic el desembre de 1933 i es traslladà a Madrid on dirigí "CNT". Clausurat aquest periòdic l'octubre de 1934, tornà a Barcelona. L'any 1935 residia a Maó on s'encarregava de la direcció del setmanari "Fructidor". De nou a Barcelona el juny de 1936 va ser nomenat, altra vegada, director de "Solidaridad Obrera". Càrrec del que també dimití en protesta per l'acord de la CNT de participar en el govern de Madrid. Llavors també abandonà la presidència del Sindicat de Periodistes de la CNT. L'any 1939 s'exilià a Mèxic on morí.

Camarassa, Gaspar. Militant de la UGT a Barcelona. Picapedrer. Representant la Societat de Picapedrers va assistir al segon congrés de la UGT celebrat a Vilanova i la Geltrú del 31 d’octubre a l'1de novembre de 1890 i també al tercer congrés celebrat a Málaga del 7 a l’11 de setembre de 1892.

Camerón, Rafael. Militant de la CNT del Sindicat Únic d'Arts Gràfiques. Posteriorment fou un dels pistolers dels Sindicats Lliures.

Camí, Artur. Milità a la CNT a Barcelona. Fideuer. Després d’escindir-se de la CNT, l’agost de 1933, formà part de la comissió organitzadora del Sindicat d’Oficis Diversos dels Sindicats d’Oposició.

Caminada, Antonio. Milità a la UGT a Mataró. Representant les societats Tintorers i Blanquejadors i la de Jornalers de l’Art Fabril de Mataró va assistir al setè Congrés de la UGT celebrat a Madrid del 14 al 18 de maig de 1902.

Campamà, Cristòfol. Representant la secció de Sant Cugat de Sesgarrigues va participar en el tercer congrés de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA). (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896)

Campanera, Jaume. El 12 de gener de 1896 va ser elegit Secretari 2on de la Comissió Comarcal de la FOA a Vilanova i la Geltrú i confirmat en la remodelació que va patir la Comissió el març següent. Representant la Secció de Vilanova va assistir a la Conferència extraordinària que la FOA va celebrar, també a Vilanova, el 8 de març de 1896.

Campanera, Josep. Camperol a Vilanova i la Geltrú. El 12 de gener de 1896 va ser elegit President de la secció de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA) de Vilanova i la Geltrú. Representant aquesta secció va participar en el tercer congrés de la FOA.(El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896). Amb la mateixa representació va assistir a la Conferència extraordinària de la FOA, celebrada a Vilanova i la Geltrú el 8 de març de 1896 i a la 3ª Conferència celebrada també a Vilanova el dia 14 de maig de 1896.

Campdelacreu, Elías. Dirigent obrer a Barcelona, sabater. Representant la Societat de Sabaters, el febrer de 1841, signa al manifest Las classes trabajadoras associadas a los Diputados a Cortes y particularmente a los de la Antigua Cataluña. El març següent formava part de la Junta Central Directiva de les Associacions de Socors Mutus de Barcelona.

Campistro Clots, Francesc. Militant de la CNT a Barcelona. President de la Societat d’Obrers Vaquers. El set d’octubre de 1920 va ser ferit en un atemptat per part dels elements dels “Sindicats lliures”. (NOTA) També se'l cita com Capistrón Clots, Francesc, assassinat a Badalona el set d'octubre de 1920.

Campmajor, Pere. Director de la Societat Obrera dels Teixidors de Granollers. Fou un dels signants d'una carta dirigida al governador civil de Barcelona manifestant-li la seva adhesió al govern liberal (11 de maig de 1855).

Campmany, Francesc. Teixidor de cotó a Igualada. El novembre de 1854 formant part de la Junta de l'Associació de Socors Mutus d'Operaris de fàbriques de Teixits d'Igualada, va ser elegit com integrant de la Comissió que, presidida per l'Alcalde de la ciutat, havia de dirimir les diferències entre fabricants i treballadors. Aquesta Comissió establí una tarifa col·lectiva de preus de les peces teixides el gener de 1855.

Campmany Puigrós, Josep. Dirigent obrer a Tarragona. El juliol de 1924 va ser elegit Secretari de la reconstituïda Societat dePeons de Paleta de Tarragona.

Campomanes, Josep. Assistí al congrés de Sants (Barcelona, juny/juliol de 1918), com a representant dels Cilindradors i similars de Barcelona.

Campos, Francesc. Militant de la CNT a Badalona. Després de la dictadura de Primo de Rivera, participà en la reconstrucció del Sindicat del Transport (1930) del qual en fou president. Representant el Comitè de la Federació Local de Badalona va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats De la CNT de Badalona (Badalona, 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931). Va formar part de la ponència sobre Problemes Polítics. S'alinià amb els Trentistes, fet pel qual fou expulsat de la CNT el setembre de 1933. Retornà a la CNT després del quart Congrés Confederal celebrat a Saragossa el maig de 1936. Com a Secretari del Comitè de la Federació local de Sindicats de la CNT de Badalona va participar en el Tercer Congrés d’aquesta federació local (Badalona, 21 - 24 de març de 1937). Va presidir el míting que va clausurar aquest congrés.

Campos Josep. Assistí al Congrés Possibilista de París de 1889, com a representant de la Societat d'Oficials Barbers de Barcelona. Fou un dels signants del Manifest del Primer de Maig de 1890, dirigit al governador civil de Barcelona.

Campos, Manuel. Valladolid, ? - Barcelona, ?. Àlias Torinto. Militant de la CNT. Fuster. Membre del grup "Los Solidarios" (1922-23), va ser assassinat per elements dels Sindicats Lliures.

Campos Ginart, Lluís. Dirigent obrer a Tarragona. El juliol de 1924 va ser elegit Vicepresident de la reconstituïda Societat Peons de Paleta de Tarragona. Segell dels Teixidors de Vels

Camprubí, Josep. Obrer tèxtil.firma de Josep Camprubí President de l'Associació de Socors Mutus dels Teixidors de Vels de Barcelona. El febrer de 1855 va formar part d'una comissió obrera que va pactar amb els fabricants un conveni col·lectiu sobre les condicions de treball, les mides de les peces i el preu de la ma d'obra de les peces teixides. El mes de març, donant suport als teixidors de Sallent, participà en el conveni que signaren aquests treballadors amb els fabricants, a Barcelona. El juny de 1855, abans de la vaga general de les primeries de juliol, va ser un dels signants del manifest obrer, adreçat a l'opinió pública, amb el títol de Lamentos de la clase obrera de Cataluña. A finals de 1855 també signà l’exposició obrera promoguda per Ramon Simó i Badia, des de les pàgines del periòdic “El Eco de la Clase Obrera”, i lliurada a les Corts Constituents, reclamant el reconeixement del dret d’associació obrera.

Camps, Antoni. Militant del “Radium” a Manresa. L’any 1931, després de la instauració de la República, exercí de Vocal del Comitè de la Federació de Sindicats Professionals de Contramestres, Ajudants i Preparadors de Teixits de Catalunya.

Camps, Francesc. Representat obrer de la Societat de Paraires de Barcelona el febrer de 1856.

Camps, Guillem. Militant de la UGT a Barcelona. Forner. El més d’agost de 1928 va ser elegit Vocal de la Societat de Forners “La Espiga”, adherida a la UGT.

Camps, Jaume. President del Sindicat d'Empleats i Tècnics de Sabadell el 1932.

Camps, Joan. Dirigent de la Societat de Protecció Mútua dels Fusters de Barcelona i president de la Junta Central de les Associacions de Socors Mutus de Barcelona el 1841.

Camps, Josep. Forner a Tarragona. En nom de la Comissió organitzadora de la Societat d’Oficials Forners de Tarragona, firmà amb Antoni Rovira, els Estatuts dels Forners presentats al Govern Civil de Tarragona l’any 1919 i també l’any 1921.

Camps, Josep. Militant de la Unió de Rabassaires. Entre 1924 i 1926 formà part del Comitè Central com a representant de la comarca del Maresme. L’any 1925 era president del Sindicat Agrícola de Badalona.

Camps, Salvador. Militant de la CNT. Membre del sindicat de l'Alimentació de Manresa. Representant aquest Sindicat va assistir al Ple de Sindicats de la CRTC, celebrat a Barcelona els dies 2, 3 i 4 d’agost de 1931. S'alineà amb els Trentistes.

Camps i Fàbregas, Ramon. Representant la secció de Canyelles va assistir a la Segona Conferència de la FOA, celebrada al Vendrell el dia 21 de juny de 1895. Representant la Secció del Pla del Penedès va participar en la tercera Conferència de la FOA celebrada a Vilanova i la Geltrú el dia 14 de maig de 1896.Cartell PSUC

Camps Ill, Isidre. Vilanova i la Geltrú, 1902. Militant de la CNT. L’any 1932 va ser elegit comptador de la junta de la Subsecció de Vilanova de la Federació Nacional d'Indústries Federació Nacional d'Indústries Ferroviàries (FNIF) (CNT) i el març de 1934 en va ser elegit Secretari.

Camps Illa, Jaume. Sabadell, 1910 - Mèxic, 1984. Milità a la CNT, a la UGT i al PSUC. President del Sindicat d'Empleats i Tècnics de la CNT a Sabadell el 1932, seguí l’escissió Trentista que va formar els Sindicats d’Oposició. L’agost de 1936 s’afilià a la UGT i al PSUC. Exercí de secretari de Josep Moix quan aquest fou ministre en el Govern de Madrid. Exiliat el 1939 va col·laborar amb el SERE. Fou expulsat del PSUC.

Camps Vives, Antoni. Manresa, 1899 - Gusen (annex del camp d’extermini nazi de Mauthausen), 1941. Militant de la CNT a Manresa. Representant el Sindicat de la Pell de Manresa va participar en la Conferència de Sindicats de la CRTC, celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931. El gener de 1932 va ser detingut arran de la vaga revolucionària del gener de 1932, promoguda per la FAI a l’Alt Llobregat. Va formar part del Comitè de Milícies antifeixistes de Manresa l’agost de 1936. Exiliat a França l’any 1939 va ser deportat al camp d’extermini nazi de Mauthausen on morí.

Canadell Bonaventura. Dirigent de les Tres Classes de Vapor de Barcelona. Figurà com a representant general de les Tres Classes de Vapor (gener-novembre de 1886) i després en fou president (novembre 1886-abril 1887). Presidí el vuitè congrés de les Tres Classes de Vapor (Barcelona, gener 1886).

Canal, Fèlix. Assistí al congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918) representant la Federació Local d'Olot.

Canal, Lluís. Militant de la CNT a Manresa. El 27 de juliol de 1930 va ser elegit President del Sindicat de la Fusta de Manresa de la CNT. Representant el sindicat citat va participar en la Conferència de Sindicats de la CRTC, celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931.

Canalda Martí, Sebastià. Ulldecona, 1891. Militant de la UGT i del  PSUC a Vilanova i la Geltrú, on fou regidor municipal del 3 de novembre de 1937 fins el gener de 1939.

Canales Grau, Jaume.  Oriola (Alacant), 1912 - Barcelona, 1939. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Afusellat pels franquistes el 8 de novembre de 1939.

Canalias, Antoni. Dirigent obrer a Sant Martí de Provençals. Representant els boters d’aquesta localitat va participar en el 2on Congrés de la Federació d’Obres Boters (FOB), celebrat a Reus del 16 al 22 de març de 1873, on formà part de la ponència “Modo de verificar las huelgas”. Juntament amb Puntons, Vergés i Torrens va presentar una proposició per tal que es retribuís el càrrec de Secretari general. La proposició va ser aprovada. Va votar en contra de la proposició que reglamentava que el treball de construcció de bótes, es continués fent a-preu-fet. Va exercir de Secretari de la Mesa en la 8ena sessió.

Canalias, Francesc. Boter a Barcelona. Representant aquesta ciutat va participar en el 10è Congrés de la FOB, celebrat a Tarragona del 6 al 12 de novembre de 1882, on va formar part de la Comissió que dictaminà sobre el tema “Taxació del treball a jornal y reducció de les hores de treball”. En el decurs de la setena sessió va votar a favor de donar suport material a les vagues.

Canals, Gabriel. Militant de la CNT a Badalona. Fou director del periòdic "El Vidrio" (Badalona, 1916), òrgan de la Federació Nacional del Vidre de la CNT.Segell Oficis varis UGT Manresa

Canals, Josep. Militant de la UGT a Manresa. El 15 de novembre de 1931 va ser elegit President del Sindicat de Professions i oficis varis de la UGT de Manresa.

Canals, Sebastià. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat d'Oficials Paletes va assistir al primer congrés de la Federació local de Societats Obreres de Badalona (novembre - desembre de 1918), on exercí de president de la Mesa en la cinquena sessió. Representant el Sindicat Únic de la Construcció de Badalona va assistir al segon Congrés confederal de la CNT (Madrid, 10-18 de desembre de 1919). Va ser assassinat en la repressió patrono-militar dels anys 1919-1923.

Canals Carreras, Miquel. Torroella de Montgrí, 1899 - Saint Auni (França), 2005. Militant de la CNT. Torner. Durant la guerra va formar part del Comitè de milícies antifeixistes de la seva localitat. Representant Torroella va participar en diverses reunions del Comitè de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC). L'any 1939 s'exilià a França. S'establí a Ju-Belloc.

Candell, Francesc. El maig de 1934 va ser elegit Secretari de la Junta del Gremi de Viatjans de l’Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria de Manresa, adherida al CADCI.

Cané Barceló, Pere. Barcelona, 1896 - Mèxic, 1973. Militant de la CNT a Badalona. ForografiaVidrier. Membre del Comitè Revolucionari de la CNT de Badalona, s'entrevistà amb Fermín Galán quan aquest estava pres a Montjuïc (1927). L’any 1930, en reconstituir-se la CNT, presidí el Sindicat del Vidre de Badalona. Representant diversos Sindicats de la citada ciutat va participar en el Tercer congrés de la CNT (Madrid, juny de 1931). Va exercir de Secretari de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona el 1931 i secretari de la Federació Nacional de la Indústria Vidriera d'Espanya. Representant el Sindicat de la Indústria Vidriera va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrats els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931, on va presidir la Mesa de la segona sessió i va formar part de la ponència sobre "Problemes Polítics" i també en la de "Problemes de la Cultura". Signant del Manifest Trentista fou expulsat de la CNT, i l’agost de 1933 participà en la constitució dels Sindicats d’Oposició. També participà en els fets del sis d’octubre de 1934 essent empresonat. L’any 1935, fins el març de 1936, va ser el secretari de l’Agrupació Sindicalista Llibertària de Badalona. Ocupà el càrrec de subsecretari del ministeri d'indústria (amb Joan Peiró com a titular). Fou alcalde de Badalona des de 1938 fins l'acabament de la guerra. El gener de 1939 s'exilià a a França i més tard Mèxic.

Canela, José. Militant de la CNT. El març de 1930 va formar part de la comissió reorganitzadora del sindicat de la Construcció de Barcelona.

Canela Recasens, Josep. ?, ? - Barcelona, 1920. Josep Canela RecasensMilitant de la CNT. Secretari del Sindicat d'Hosteleria de la CNT de Barcelona. També milità en el Sindicat de la Construcció de Barcelona. Deportat a les illes Canaries l’any 1916, va assistir al segon congrés de la CNT (Madrid, 10-18 de desembre de 1919), representant el Sindicat de Cigarreres de Santa Cruz de Tenerife. En aquest congrés defensà el comunisme llibertari. Fou assassinat per elements dels Sindicats Lliures el 27 de novembre de 1920, a la plaça del Bonsuccés de Barcelona.

Canes, Ramon. Boter a Tortosa. El desembre de 1910 era el President de la Societat d’Oficials Boters de Tortosa.

Canibell i Masbernat, Eudald. Barcelona, 1858 - Barcelona, 1928. Anarquista. Tipògraf, dibuixant i escriptor. Maçó. Fundador de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (Barcelona 1876), se'n separà dos any més tard i creà l'Associació d'Excursions Catalana. Aquestes dues entitats es fusionaren formant el Centre Excursionista de Catalunya. Segell Biblioteca Pública ArúsEl 1880 s'adherí al Primer Congrés Catalanista de Barcelona (organitzat per Valentí Almirall). L'any 1879 participà en la fundació de la Societat Tipogràfica de Barcelona, de la qual se'n separà, junt amb un grup d'anarquistes que fundaren el 1882 "La Solidaria". El 1883 participà en la fundació de la Unión de los Obreros Tipógrafos de Barcelona. El 1882-83 va ser membre de la comissió federal de la FTRE de l'AIT. Fou director de la Biblioteca Arús de Barcelona. L'any 1905 va ser designat membre del primer Comitè d'Honor de l'Escola Moderna. Col·laborà a "La Tramontana", a la revista "Acracia" i a "La Asociación". Va publicar diversos llibres de caràcter tècnic sobre tipografia, d'entre els quals destaquem: Estudi iconogràfic del rei Jaume lo Conqueridor (1910). Álbum caligráfico universal (1901), i Montserrat, álbum, guia, plano, historia de la célebre montaña y su monasterio (1899).

Cano Ruiz, Tomás. La Unión (Múrcia), 1900 - València, 1986. Militant de la CNT i de la FAI a Barcelona. Entre 1919 i 1920 participà en mítings amb Salvador Seguí i Simó Piera a Barcelona. Formà part del Comitè Nacional i va assistir a la Conferència de Saragossa de 1922. També va assisstir a la Conferència de la CRTC (Barcelona, maig-juny de 1931) i al Ple de Sindicats de la CRTC (Barcelona, agost de 1931). El mateix mes participà en un gran míting pro-presos, en el que també hi van intervenir Buenaventura Durruti, Joan García Oliver i Gregori Jové, (o sigui la plana major de la FAI). Va assistir al Ple Regional de la CRTC, celebrat a Barcelona de l’11 al 13 d’octubre de 1931. Fou detingut en la revolta anarquista de l'Alt Llobregat del gener de 1932. Intervingué en el míting de clausura del Ple Regional de la Confederació Regional de Llevant (València, 15 de novembre de 1936). L’any 1939 s’exilià a París. Tornà de l’exili i el 1983 s’establí a València.
Dirigí “Tierra y Libertad” (1930) i va ser redactor de “Solidaritat Obrera” (1931).És autor de El Cantón de Cartagena. (Caracas, 1973). Binomia CNT-FAI (Calgary, 1975). Miguel Bakunin. Antologia (Mèxic, 1980).

Cantijoch, Ramon. Director de la Classe Obrera de Teixidors d'Estampats. Pintador tèxtil. Un dels fundadors de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera de Barcelona (24 de gener de 1855). Representant obrer a la comissió mixta de fabricants i obrers que signaren els primers convenis col·lectius (maig 1855).

Cantijoch, Ramon. Camperol a Barberà de la Conca. Representant la secció d'aquesta localitat va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896).

Cantipodos, Antoni. Militant de la CNT a Valls. Del sindicat de Peons del vi (sic). El maig de 1931, representant el citat sindicat en la constitució del Consell directiu del Sindicat de Treballadors Industrials de Valls, va ser elegit Vice-secretari del Consell. Aquest Sindicat s’adherí a la CNT.

Canudas Baldomer. Militant de la CNT a Igualada. El 31 de juliol de 1931, en constituir-se el Sindicat Únic de la Pell d’Igualada, va ser elegit President del sindicat.

Canyelles, Joaquim. L'any 1869 exercí de Vocal de la Direcció Central de Societats Obreres de Barcelona.

Cañagueral, Francesc. L'agost de 1921 era el President de la Junta Directiva de la Societat de Perruquers i Barbers de Tarragona.

Cañas, Josep. Representant la secció de Banyeres del Penedès va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896). Segell de la Societat La Espiga UGT

Cañellas, Ramon. Assistí al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre-novembre de 1910) com a representant de la Unió de Forners "La Espiga" de Barcelona.

Cañellas, Ramon. Boter a Reus. El novembre de 1926 exercia de Tresorer de la secció de la FOB de Reus. Representant la secció de Reus va participar en el nomenat com XLIX Congrés de la FOB (només hi van assistir nou delegats) celebrat a Reus els dies 13 i 14 de maig de 1929, on forma part de la comissió dictaminadora de la ponència “Modo y forma de reorganizar la Federación”.

Cañet, Joan. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. El desembre de 1932 va ser elegit vicepresident de la junta de la Subsecció de Vilanova de la Federació Nacional d'Indústries Ferroviàries (FNIF)(CNT).

Caparó, Josep. Sabater. El setembre de 1872 formava part de la direcció de la Unió de Constructors de Calçat de la FRE de l'AIT, essent el secretari corresponsal de les comarques del Nord, Sud, Oest i Centre. L'agost de 1877, participà en la fundació del Centre Federatiu de les Societats Obreres de Barcelona i els seus voltants, grup dissident de la FRE. El 1880 participà en l'organització d'un grup socialista a Barcelona, que s'integrà en el Partit Democràtic Socialista Obrer, embrió del PSOE.

Capdet, Enric. Filador. L'any 1868 formà part de la junta de les Tres Classes de Vapor, secció de filats, de Vilanova i la Geltrú.

Capdet Pascual, Antoni. Vilanova i la Geltrú, 1841 – Molins de Rei, 1911. Militant de les TCV. El juny de 1894 va ser acusat, i condemnat a cadena perpètua, de ser l'inductor de posar un artefacte explosiu al domicili de l'alcalde de la Ciutat, Pau Andreu, i d’un altre artefacte a la caserna de la Guàrdia Civil. Internat en diversos penals fou indultat l'any 1904.

Capdevila, Antoni. L'octubre de 1909 va ser elegit Vicepresident de la secció de Sant Andreu de la Societat de Fusters "La Fraternidad" de Barcelona, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Capdevila, Josep. El juliol de 1874 fou elegit vocal de la junta de la Societat de Teixidors de cotó a mà de Reus.

Capdevila, Josep. Militant de la UGT. Representant la Societat d’Auxili Obrer de Roda de Ter, l’abril de 1930 va assistir al VII Congrés de la Federació Regional Catalana de la UGT, on formà part de la Ponència d‘Organització i propaganda. Segell de la CNT de Tremp

Capdevila, Francesc. Boter a Barcelona. El febrer de 1924 exercia de Secretari primer de la secció de la FOB de Barcelona.

Capdevila, Lluís. Milità de la CNT. Durant la guerra va ser President-delegat de la col·lectivitat “Renaixement” de Tremp, adherida a la CNT.

Capdevila, Manel. Milità de la CNT. Durant la guerra era el delegat de la CNT a la Col·lectivitat cultural Obrera de Freginals

Capdevila Marco, Antoni. Obrer metal·lúrgic a Reus. Com a Vice-president de la Societat "Unión de Obreros Metalúrgicos" de Reus, el 23 de maig de 1925 signà l’escrit que acompanyava la presentació, dels nous estatuts de la societat, al govern civil de Tarragona.

Capdevila Puig, Andreu. Cardedeu, 1894 - Rennes (França), 1987. Fotografia d'Andreu CapdevilaDirigent del Sindicat Tèxtil de la CNT. Tintorer. Actuà especialment a Sant Andreu de Palomar (Barcelona). Fou conseller d'Economia de la Generalitat de Catalunya (16 d'abril - 5 de maig de 1937) i després president del Consell d'Economia. Va elaborar el decret de Col·lectivització de les empreses. El 1939 s'exilià a Perpinyà. Continuà militant a la CNT i col·laborà regularment en els periòdics sindicalistes "Le Combat" de París i "L'Espoir" de Tolosa de Llenguadoc". És autor del llibre Un episodio de nuestra evacuación a Francia (1978).

Capdevila Tàpia, Antonio. ? , ? - Reus, 1920. President dels Sindicats Lliures de Reus. Fou assassinat el 24 de novembre de 1920.

Capdevila Sánchez, Ramon. Assistí al primer congrés d'abast estatal convocat pel Centre Federal de Les Societats Obreres (Barcelona, juny de 1870), com a representant dels Obrers de Cotxes i Ferradors de Barcelona.

Capella, Eduard. Dirigent obrer a Barcelona. Llauner. Entre l’abril i el maig de 1855 formà part de la comissió d'obrers d'Arts i Oficis de Barcelona, que es reuní amb els patrons per establir convenis col·lectius, “acerca de la duración del Trabajo diario y precio del jornal o de la mano de obra

Capella, Joan. El maig de 1910 exercia de Vicepresident de l' Associació de la Dependència Mercantil de Girona. També era Vocal obrer de la Junta de Reformes Socials de Girona.

Capellas, Josep. Militant de la CNT. El març de 1930 va formar part de la comissió reorganitzadora del sindicat de la Construcció de Barcelona.

Capilla, Vicenç. Militant de la CNT a Barcelona. En l'Assemblea general, per a la reorganització del Sindicat Fabril i Tèxtil de Barcelona, celebrada el dia 18 de juliol de 1930, va ser elegit Comptador de la junta del Sindicat.

Capistrón, Francesc. ?-? - Badalona, 1920. Àlias "Xiquet". Militant de la CNT a Barcelona. President del Sindicat de Vaquers. Va ser assassinat per elements del Sindicat Lliure. (Nota) També se'l cita Campistro Clots, Francesc)

Caracena Díaz, Salvador. ? - Youlose, 1961. També Se'l cita com Salvador Caracersa. Militant de la CNT a Barcelona. Tipògraf . El febrer de 1919 en plena vaga de la Canadenca, davant la censura governativa en la premsa escrita, fou l'autor de la proposta d'establir la Censura Roja. El general Martínez Anido l'empresonà al vaixell "Giralda" i després fou deportat al castell de la Mola de Maó (30 de novembre de 1920). Posat en llibertat a les primeries de 1922 es va establir a València, encarregant-se de la impremta dels diari "Solidaridad Obrera". S'exilià a França.

Carafí i Codina, Joan. Pagès a Gelida. El maig de 1930 va ser elegit President del Sindicat Agrícola "La Germanor” de Gelida, hereu de la Societat de Rabassaires. Més tard aquest sindicat es convertí en la secció local de la Unió de Rabassaires de Catalunya.

Caralt, Josep. L'any 1855 exercí de Director de l'Associació de Socors Mutus de Jornalers de Fàbriques de Filats de Barcelona.

Carbó, Francesc. Director de l'Associació de Socors Mutus de Teixidors de Faixes d'Olot, l'any 1842.

Carbó Frederic. Militant del “Radium” a Barcelona. El 22 de desembre de 1935 va ser elegit President del Comitè Federatiu de la Federació de Sindicats Tèxtils “Radium”.

Carbó, Josep. Representant la secció de la Federació d'Obrers Agricultors (FOA) de Clariana va assistir a la Segona Conferència de la FOA, celebrada a El Vendrell el dia 21 de juny de 1895.

Carbó, Salvador. Rabasser a Subirats. Representants la Societat d’agricultors de Lavern (Subirats), va participar en l’assemblea constituent de la Unió de Rabassaires, celebrada a Barcelona el 6 d’agost de 1922. Així mateix el març de 1924 va participar en la constitució de la secció local de Lavern (Subirats) de la Unió de Rabassaires.

Carbó Carbó, Eusebi. Palamós, 1883 - Mèxic, 1958. Fotografia de Eusebi CarbóMilitant de la CNT. Periodista. Signava Eusebi C. Carbó i també va fer servir els pseudònims: "X", Mario Negro, Gustavo i Simplicio. I El 1915 dirigí la publicació "Reivindicació". Es traslladà a Barcelona i s'afilià al Sindicat de Professions Liberals, dedicant-se plenament a l'activitat sindical dins la CNT. També fou dirigent de la FAI. En representació de la Confederació Regional de Llevant va assistir al segon congrés de la CNT (Madrid, desembre de 1919), en el què va ser un dels 24 firmants del dictamen sobre la definició ideològica de la CNT, que declarava “la finalidad que persigue la Confederación Nacional del Trabajo de España es el Comunismo libertario.” El mateix any 1919 fou nomenat delegat per entrevistar-se amb les organitzacions sindicals Italianes. En la conferència regional de la CNT de Catalunya Capçalera del periòdic Solidaridad Obrera.(Barcelona, 6 de juliol de 1930), fou nomenat redactor de "Solidaridad Obrera". Fou un dels signants del Manifest d'Intel·ligència Republicana (març 1930), i també redactor de "La Guerra social". Participà en la Conferència de la CRTC delebrada a Barcelona el 31 de maig i 1 de juny de 1931. Després presidí la novena sessió del tercer congrés confederal de la CNT (Madrid, 10 - 16 de juny de 1931), on fou elegit delegat per assistir al congrés de l'AIT. El mes d’agost següent va assistir al Ple de Sindicats de la CRTC, celebrat a Barcelona. Es traslladà a viure a València on fou redactor del periòdic "Solidaridad Obrera" d'aquella ciutat. Les seves activitats i les seves opinions el portaren repetidament a la presó, on s'hi passà un total de deu anys. Tingué amistat amb Malatesta i fou amic personal de Joan Peiró. En temps de la dictadura de Primo de Rivera, hagué d'exiliar-se a Perpinyà on exercí de taxista. El 1937-38 dirigí el diari de la CNT en català "Catalunya", fou vocal del Consell d'Economia i del Comissariat de Propaganda de la Generalitat. Exiliat a França i a la República Dominicana, s'establí a Mèxic, refusà de formar part del govern de la República Espanyola a l'exili. Fou secretari de la delegació general de la CNT a Mèxic (1945). Publicà En linia recta. El naturismo y el problema naturista. Ed. Vèrtice, 1930. La crisis fraudulenta del marxismo. Ed. ORTO. Mèxic, 1941. La Reconstrucción de España. Sus problemas económicos, políticos y morales. Ed. Prometeo. Mèxic, 1945.

Carbó Escardó, Jaume. Camperol a l’Arboç. L’any 1922 exercia de Vicesecretari de la Junta de la Societat d’Obrers Agricultors de la citada localitat.

Carbonell, Antoni. Milità a la UGT a Sitges. Camperol. El mes de gener de 1896 va ser elegit President de la Societat d’Agricultors de Sitges, adherida a la FOA. Representant aquesta societat assistir a la Conferència extraordinària de la FOA, celebrada a Vilanova i la Geltrú el 8 de març de 1896. A partir del novembre de 1896 milità a la UGT. L’octubre de 1899 exercia de president de la Societat.

Carbonell, Baldomer. Membre fundador del PSOE i de la UGT a Mataró. Assistí al congrés fundacional de la UGT (Barcelona, 1888), com a representant del Centre Local de Mataró. Fou nomenat membre de la comissió que redactà els primers estatuts de la UGT. Segell Comitè UGT

Carbonell, Eloi. Militant de la UGT. Fou Tresorer del Comitè Regional de la UGT de Catalunya (abril - juliol de 1930).

Carbonell, Francesc. Militant de la UGT a Sitges. Camperol. Representà la Societat d’Obrers Agricultors de Sitges en el primer Congrés Regional de la UGT (Barcelona, 4-5 de juny de 1922).

Carbonell, Joaquim. Dirigent obrer de Vilanova i la Geltrú. Fou un dels signants del manifest "Vindicación de la clase obrera de Villanueva y Geltrú", aparegut al "Diario de Villanueva" el juliol de 1854.

Carbonell, Josep. Director primer de la Societat de Protecció Mútua de Vic, el 1841.

Carbonell, Josep. Anarcosindicalista a Reus. Secretari del Sindicat de Transport de la CNT (Reus, 1920).

Carbonell, Magí. Fuster a Sitges. L'abril de 1907 va ser elegit Secretari de la Societat de Fusters de Sitges, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Carbonell, Pere. Vidrier a Badalona. El novembre de 1915 formava part del Comitè de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers amb seu a Badalona. En la reunió del Comitè del mes de maig de 1916 exercí de President, per absència de Joan Peiró. En representació del Comitè va assistir al Congrés extraordinari de la Federació celebrat a Barcelona del 8 al 10 de desembre de 1916. Segell Boters de Vilafranca del Penedès

Carbonell, Tomàs. Boter a Vilafranca del Penedès. L’any 1881 formà part de la secció vilafranquina de la Federació d’Oficials Boters. Representant aquesta secció va assistir al IX Congrés de la FOB celebrat a Reus de l’1 al 7 de desembre de 1881.

Carbonell i Barral, Frederic. Teixidor a Igualada. Militant de la Unió Manufacturera. Representant dels teixidors en la comissió mixta de fabricants i teixidors, que signaren una tarifa col·lectiva de preus de les peces teixides (Igualada, 30 juny de 1881). L'acord acabava amb la vaga declarada el dia 20 de juny per la Societat de Teixidor amb telers a mà. Però els acord no es van complir i el 20 d'octubre de 1881, i amb els teixidors en vaga, va formar part d’una nova comissió que presentà, als fabricants i a l’autoritat municipal, una plataforma reivindicant els acords del mes de juny i la readmissió d’unes teixidores acomiadades. Aquesta vaga, amb diferents als i baixos va continuar i el 28 de febrer de 1882. Frederic Carbonell en representació dels treballadors del tèxtil d'Igualada i comarca va ser un dels signants de l'acord que acabava amb la vaga. El 15 de març de 1883 firmava una comunicació a l'Ajuntament Igualadí per a la celebració d'un acte públic del 2on Congrés de la Unió Manufacturera, que se celebraria el dia 18 de març. Aquest mateix 1883 va formar part de la Comissió organitzadora del Centre lliurepensador d'Igualada. Va ser redactor de "La Federación Igualadina” Órgano de las secciones federadas de Igualada. Eco del proletariado (1883).

Carbonell Company, Josep. Militant de la UGT i del PSOE a Sitges. Camperol. Se’l coneixia pel renom de el pagès ric. L’any 1891 participà en la formació de la Societat d’Agricultors de Sitges de la que tindrà el carnet núm. 1 i en serà Secretari. En constituir-se l’agrupació local de Sitges del PSOE (juliol de 1894) va ser elegit vice-secretari. Representant la secció d’Agricultors de Sitges va assistir a la Tercera Conferència de la Federació d’Obrers Agricultors de la Regió Espanyola (FOA), celebrada a Vilanova i la Geltrú el 14 de maig de 1896. Quinze dies més tard publicava una carta a “El Socialista” on comunicava que la secció de Sitges se separava de la Federació. (La societat d’Agricultors de Sitges ingressaria a la UGT el novembre de 1896). Representant quatre societats de Sitges (Agricultors, Constructors de Sabates, Peons de Paletes i Paletes) assistí al VII congrés de la UGT (Madrid, 16 - 19 de maig de 1905). Col·laborar en el periòdic "El Campesino".

Carbonell i Sans, Jaume. Teixidor a Reus. El segon semestre de 1864 exercí de President de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus. Va ser reelegit el gener de 1865. Dimití per qüestions familiar l’abril següent i el substituí el Vicepresident Josep Ferrando.

Carbonell i Sans, Jaume. Teixidor a Igualada. President de la Societat de Teixidors, en representació de la qual el juny de 1881 va formar part de la Comissió de vaga declarada pels teixidors el dia 20 de juny. La vaga acabà el dia 30 amb l'acceptació dels fabricants de les reivindicades dels teixidors. Va fer el parlament de cloenda del míting celebrat el 4 de juliol, al Teatre Tivoli, per informar de l'acabament de la vaga. El 5 de setembre següent els teixidors es declaren novament en vaga en no respectar (per enèsima vegada) els fabricants la tarifa signada el 30 de juny, i en Jaume Carbonell tornà a formar part de la Comissió de vaga. El 13 de febrer de 1882 signà un escrit dirigit a l'alcalde de la Ciutat demanant autorització per a recòrrer els carrers d'Igualada, per demanar el suport dels ciutadans al obrers que estaven en vaga des del mes de setembre. Va ser redactor del setmanari "La Federación Igualadina" i cofundador del Centre Lliurepensador d'Igualada l'any 1883.
No hem pogut esbrinar si és el mateix Jaume Carbonell i Sans (de Reus), citat més amunt.

Carbonell Sellarès, Andreu. El 29 d’agost de 1936 va ser elegit Vicesecretari de l’Associació d’Empleats i Obrers municipals de Terrassa, adherida a la CNT.

Carceller Juvany, Josep. Militant de la UGT. Treballador d'arts gràfiques. Substituí Antoni Barberà en les tasques de comptador en el Comitè Regional de la UGT de Catalunya (abril de 1929 - abril de 1930). Va presidir l’Assemblea general de Dependents de Comerç de la UGT de Barcelona, celebrada l’11 de març de 1933. El dia 3 de juny de 1933 va ser elegit Vocal de la secció de Fonedors Tipogràfics de Barcelona de la Federació Gràfica Española.

Carcereny, Manuel. Milità a la UGT a Sant Feliu de Llobregat. Fou elegit secretari administratiu del Comitè executiu de la FCTT, en el 1er congrés celebrat a arcelona del 23 al 27 de gener de 1937.

Carché, Mateu. Teixidor de Sant Genís de Vilassar. Un dels signants d'una carta dirigida al governador civil de Barcelona (11 de maig de 1855), manifestant l'adhesió obrera al govern liberal. Segell de la Federació Tèxtil  "El Radium"

Carcichio, Josep. Militant del “Radium” a Barcelona. El 3 d’abril de 1932 va ser elegit Vocal del Comitè de la Federació de Sindicats Professionals de Contramestres, Ajudants i Preparadors de Teixits de Catalunya.

Cardenal, Josep. Dirigent de la Federació Regional de Societats de Resistència - Solidaritat Obrera, l'any 1908.

Cardenas, Pere Màrtir. Secretari de la Societat de protecció Mútua de Teixidors de Barcelona. Junt amb Joan Munts, Josep Sort i Vicenç Martínez Pintao, formà part de la primera Comissió Obrera reconeguda pels fabricants de Barcelona, per tractar reivindicacions obreres de forma col.lectiva (gener, 1841). Fou un dels signants del manifest "Las clases trabajadoras asociadas a los diputados a cortes y muy especialmente a los de la antigua Cataluña" (Barcelona, 28 de febrer de 1841). Va ser membre del comitè electoral del Partit Demòcrata en les eleccions de 1854.

Cardó Ollé, Josep. Aiguamúrcia, 1904– Brasil, 1994. Rabassaire a Aiguamúrcia. El novembre de 1931, en constituir-se la Societat Agrícola, Agricultors Rabassaires, va ser elegit Vocal de la primera junta de la Societat. L’agost de 1937 exercia de Secretari del Sindicat de Treballadors de la Terra de la UGT.

Cardón, Rafael. Signà el manifest del Primer de Maig de 1890, dirigit al governador civil de Barcelona, en nom dels sastres de Barcelona.

Cardona, Jaume. Representant els teixidors a mà de Reus va assistir el Primer Congrés obrer d’abast estatal celebrat a Barcelona el juny de 1870, constitutiu de la FRE de l’AIT. Representant la Societat de teixidors a mà, la Societat de teixidors de vels i les Tres Classes de Vapor de Reus, va assistir al IV Congrés de la Unió Manufacturera celebrat a Sabadell del 16 al 19 d’abril de 1873.

Cardona Carbonell, Víctor. Illa de Ons (Pontevedra), 1903-Vilanova i la Geltrú, 1979. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Fuster. Treballava als tallers del ferrocarril MZA. El desembre de 1932 formava part la junta de la Subsecció de Vilanova de la Federació Nacional Indústries Ferroviàries (FNIF) de la CNT. També en formava part el febrer de 1933. Després dels fets del 6 d'octubre de 1934 va ser empresonat al vaixell-presó Uruguai al port de Barcelona (la guàrdia civil se l'endugué de casa seva amb mitja cara afaitada). Quan esclatà la guerra es va fer voluntari del cos de carrabiners. L’any 1939 els feixistes el tancaren en una “checa” del c/ Jardí de Vilanova i d’allí el reclogueren en un batalló de represaliats a Navarra. Amb les tortures que va patir a la "checa" li rebentaren una oïda, deixant-li seqüeles per a tota la vida. Mai més fou acceptat als tallers del ferrocarril i fent de fuster s’establí pel seu compte.

Cardona Falcó, Joan. Tarragona, 1885 - Vilanova i la Geltrú, 1970. Militant de la UGT i del PSUC a Vilanova i la Geltrú. Fou regidor a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, de l'any 1931 al 1934 i del 17 d'octubre de 1936 fins el 6 de gener de 1937.

Carduñes, Salvador. Assistí al congrés obrer convocat pel Centre Federal de Les Societats Obreres (Barcelona, juny de 1870), com a representant dels Sabaters de Barcelona.

Cardús, Jaume. Militant del CADCI a Barcelona. Treballador mercantil.Segell del CADCI Capdavanter de la branca sindicalista del CADCI. L’any 1916 va ser president de la Joventut Catalanista de Barcelona, adherida a la Unió Catalanista. El març de 1916, referint-se que el patrimoni del CADCI havia estat un factor de conservadorisme davant les reivindicacions socials, escrivia a “La Nació” “què representa la possessió d’un gran casal davant el poc sentit social que el dependent de comerç professa i l’explotació de què és víctima ja fa bastants anys?”. Amb motiu de la celebració de l’onze de setembre d’aquell mateix any redactà el manifest “Als obrers de Catalunya”, la tendència socialista del qual aixecà una forta polèmica dins del CADCI. L’any 1920 el grup que mantenia les posicions sindicalistes de Cardús (Xavier Casas, Josep Clotet, Manuel Juliachs entre d’altres) era nomenat dins del CADCI “El Soviet”. El setembre de 1921 veien les posicions reformistes que planaven sobre la primera Assemblea de la Federació de Dependents de Catalunya manifesta: “Cal abandonar definitivament, per ineficaços, tots els procediments burocràtics que la democràcia actual esgrimeix”, “De la llei tot allò que ens reintegri en els drets; de l’organització, la força per a exigir-ho”. L’agost de 1934 fou elegit president del CADCI. El 6 d’octubre de 1934 Cardús i el CADCI van donar suport al Cop d’Estat del President Companys, cosa per la qual fou empresonat fins el triomf electoral del Front Popular el febrer de 1936. Col·laborà en els periòdics “La Nació”, “El Diluvio” i “Lluita”.

Carles i Masó, Josep. Banyoles, 1906 - ?. Camperol. El maig de 1931 va formar part del nucli fundador del sindicat de pagesos Acció Social Agrària. El setembre de 1933 va participar, a Banyoles, en la constitució de la Federació Agrària Social Obrera de Banyoles, federació impulsada per la USC. Va ser regidor de l'Ajuntament de Banyoles des del gener de 1934, essent processat i destituït arran dels fets del 6 d'octubre d'aquell any. Durant la guerra, representant la U de R, va tornar a ser regidor de Banyoles fins el setembre de 1938. S'exilià a França i allí, des de Prada, va ser administrador del periòdic de la U de R "La Terra".

Carné, Francesc. Teixidor mecànic a Barcelona. El 4 de novembre de 1854 formà part de la comissió obrera que signà un conveni col·lectiu, entre fabricants i operaris del ram tèxtil de telers mecànics.

Carné, Pere. Primer director de la Societat de Protecció Mútua de Sant Genís de Vilassar (1842).

Carné Mata, Antonio. Dirigent Obrer a Valls. Teixidor a mà. Després del congrés dels Teixidors a mà celebrat a Barcelona els dies 29 i 30 de gener de 1871, va ser elegit President del Consell de la Federació dels Teixidors a mà de la Regió Espanyola. El maig de 1872 exercia de director del periòdic "El Tejedor". Representant la secció de Teixidors a mà, formà part del Consell de la Unió Manufacturera, elegit en el congrés celebrat a Barcelona, 7-8 de maig de 1872. També va formar part del Consell després del 2on Congrés, celebrat a Barcelona el dia 4 d'agost de 1872. El maig de 1873 es presentà a les eleccions de diputats a Corts pel districte de Mataró (en la candidatura dels federals) i en resultà elegit. En les seves tasques de diputat presentà un projecte de llei per regular la jornada de treball en les fàbriques de vapor, establiments fabrils i industrials. El projecte pretenia limitar la jornada de treball a 9 hores diàries. No cal dir que el projecte no passà de les Corts.

Carnicer, Josep. Militant de la UGT. El 28 de gener de 1889, fou elegit vocal del comitè nacional de la UGT.

Carol, Cristofor. Militant del “Radium” a Barcelona. El 22 de desembre de 1935 va ser elegit per formar part del Comitè Federatiu de la Federació de Sindicats Tèxtils “Radium”.

Carrascosa, Josep. Militant de la CNT a El Masnou. Obrer del vidre. Representant el Sindicat Únic del Vidre de El Masnou va assistir al Ple de Sindicats Únics de la CRTC (Barcelona 5-13 de març de 1933). Representant el mateix sindicat també participà en la Conferència Regional extraordinària de la CRTC, celebrada a Barcelona del 25 al 27 de gener de 1936.

Carrasquer Launed, Félix. Albalat de CincaFotografia de Félix Carrasquer (Osca), 1905 – Thil (França), 1993. Milità a la CNT i a la FAI. Llibertari. Pedagog. Amb 14 anys es traslladà a Barcelona on començà a treballar d'aprenent de forner. L'any 1923 va tornar al seu poble i allí va conèixer Felipe Alaiz. L'any 1925 retornà a Barcelona i ingressar a la CNT. Després de passar per Viladecans i Madrid l'any 1929 retornà als seus orígens, Albalat de Cinca. Va organitzar una escola nocturna, col·laborant en la formació d'una associació de camperol. Aquesta llavor es va escampar i l'any 1933 hi havia a la comarca 24 sindicats. L'any 1935 s'instal·là a Barcelona i amb l'ajut de l'atenu de les Corts va fundar l'Escola Elisée Reclús. El juliol de 1936 va antrar a formar part del Comitè de la FAI i l'octubre següent participà en el Congrés extraordinari de Col·lectivitats Camperoles celebrat a Casp, on va defensar la formació d'una federació aragonesa de Col·lectivitats. L'any 1939 es va exiliar a França. L'any 1941 va ser detingut per la policia francesa i internat al camp de concentració de Vernet i després a Noër, d'on es va escapar l'any 1943. Es traslladà, clandestinament, a Barcelona i el juny següent es va fer càrrec del secretariat de la CRTC. Detingut l'any 1947 va estar 12 anys empresonat. En sortir de la presó va exiliar-se a França. L'any 1971 s'afincà altra vegada a Barcelona.

Carrasquer Launed, Francisco. Albalate del Cinca (Osca) 1915. Militant de la CNT a Barcelona, on l'any 1936 exercia de mestre a l'Ateneu llibertari. En esclatà la guerra marxà al front amb la columna Durruti. Exiliat l'any 1939 va ser internat en el camp de concentració de Vernet. Va tornar a Catalunya i formar part del Comitè clandestí de la CNT, per la qual cosa va ser empresonat. En sortir de la presó l'any 1949 s'exilià de nou a França on estudià. En un article publicat per la revista de l'Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona (desembre de 2007) deia: Nuestra revolución la hemos de promover en la opinión pública por vía democrática, es decir por mayoría que la vote pacífica y voluntariamente. Referint-se a la República va escriure: Entre todos la matamos y ella sola se murió. I més endavant ...el comportamiento libertario en sociedad, nos da el derecho a todos de ser libres, pero también nos impone el deber de hacer libres a los demás.

Carré, Ramon. Milità a la CNT. Com a representant de la comarca de la Segarra va assistir al Congrés de Camperols de la CRTC (Barcelona, setembre de 1936), participant en la ponència sobre Col·lectivitzacions al Camp. Segell dels Oficials Boters de Vilafanca del Penedès.

Carreras, Domènec. Boter a Vilafranca del Penedès. Representant la secció de la FOB d’aquesta localitat va participar en el XXXII Congrés de la Federació, celebrat a Reus l’abril de 1904.

Carreras, Joan. Dirigent obrer a Sabadell. L’octubre de 1870 exercia de Secretari de la Societat de filadors de llana de Sabadell.

Carreras, Josep. El març de 1871 formava part del Comitè local de Barcelona de la FRE de l’AIT.

Carreras, Josep Maria. Barber de Sant Martí de Provençals (Barcelona). Formà part de la Comissió d'ensenyament del Consell directiu de la Federació local de Societats de Resistència “Solidaritat Obrera” (Barcelona, 3 d'agost de 1907). Va assistir al primer congrés de la Confedració Regional “Solidaritat Obrera” (Barcelona, setembre 1908). Representant la Societats de Barber i Perrquers de Sant Martí de Provençals, va participar en el segon congrés de Solidaritat Obrera, en el qual es va prendre l’acord de constituir la CNT (Barcelona, octubre de 1910).

Carreras, Lluís. Dirigent del tèxtil a Reus. Representant el Consell de la Unió va assistir al segon Congrés, de la segona època, de la Unió Manufacturera, celebrat a Igualada del 16 al 18 de març de 1883.

Carreras, Martí. L’any 1929 era el Tresorer del Sindicat Agrícola de Montblanc.

Carreras, Mateu. Camperol a Sants (Barcelona). El gener de 1873 exercia de Secretari general de la Unió dels Treballadors del Camp d’Espanya.

Carreras Jaume, Ramon. Treballador del tèxtil a Igualada. El desembre de 1913 va ser elegit Secretari primer de la Junta de la Societat Obrera d’oficis varis d’Igualada. Col·laborà en el periòdic "El Obrero Moderno".

Carreté, Francesc. Boter a Tarragona. Representant els boters d’aquesta ciutat va assistir al XXIII Congrés de la FOB, celebrat a Reus l’abril de 1895, on exercí de President de la Mesa en la novena sessió. L’any 1902 va formar part de la Comissió Pericial de la FOB, elegida després del XXX congrés. Va assistir al XXXI Congrés de la FOB celebrat a Tarragona l’abril de 1903, on va formar part de la Comissió que dictamina sobre el tema “Supresión de los Congresos a fecha fija”.

Carrió Vilaseca, Jacint. Manresa, 1916 - 2000. Segell del CADCI de ManresaEn el període republicà va exercir de Vicepresident de l’Associació de Dependents del Comerç i de la Industria de Manresa, adherida al CADCI (soci núm. 95). L’any 1939 hagué d’exiliar-se a França, des d’on fou deportat al camp d’extermi alemany de Mauthausen. També va estar internat a Gusen. Va ser dels pocs que van sobreviure i s’establí a Perpinyà. Després va tornar a Manresa. L'any 1955 va ser detingut per la seva actuació com enllaç sindical. Restablerta la democràcia, fou regidor a l’Ajuntament i realitzà una intensa tasca per escoles i instituts de divulgació i reflexió sobre el perill del feixisme i la seva experiència als camps nazis. Poc abans de morir, publicà el llibre de memòries Manresa-Mauthausen-Gusen. Deportació i retorn d’un home compromès amb la llibertat.

Cartañà, Ramon. Dirigent obrerista i militant del Partit Demòcrata a Barcelona. Escriptor. Fou un dels signants del manifest "A los demòcratas españoles", redactat per la secció socialista barcelonina (deu de juny de 1864). Col·laborà en el periòdic "El Obrero". Assistí al congrés obrer celebrat a Barcelona a finals de 1865. Signà el manifest dirigit al governador civil, demanant la llibertat d'associació obrera. Figurà en la candidatura Republicana-Federal en les eleccions a l'Ajuntament de Barcelona (desembre de 1868). Amic de Josep Lluís Pellicer, participà amb ell i amb Giuseppe Fanelli en la fundació de la secció barcelonina de l'AIT (1869). El 1871 fou un dels fundadors de la Asociación Nacional de los Trabajadores, que no tingué cap èxit. El 1873 es tornà a presentar, en una candidatura republicana-federal, a les eleccions a l'Ajuntament de Barcelona. Publicà Tres años de revolución en España (1869). Dios y el Diablo (1871). Dios, el Mundo y el Hombre (1885).

Cartañà, Antoni. Camperol a Valls. En nom de la Comissió organitzadora del Sindicat de Treballadors del Camp de Valls, signà els Estatus presentats al Govern Civil de Tarragona. Valls, 18 de maig de 1931.

Cartaña Plana, Palmir. Valls, 1909 - Tarragona, 1940. Militant de la CNT a Valls. Xofer.El maig de 1937, representant el sindicat de Transports, formava part del Comitè de la Federació local de la CNT de Valls, amb el càrrec d’Estadística. En acabar la guerra va ser internat al camp de concentració de Portaceli de València i després empresonat a la presó de Tarragona. Va ser afusellat pels franquistes el 27 de juliol de 1940.

Cartró Gibert, Pere. L’any 1919 va ser president de la Societat d’Obrers Agricultors de Vilafranca del Penedès. L’any 1922 s’adherí a la Unió de Rabassaires i formà part com a vocal del primer Comitè executiu.

Casabona, Josep . Representant la secció de Rodanyà va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896).

Casacuberta, Vicenç. Dirigent obrer a Manlleu. L'any 1841 era el Director Tercer de la Societat de Protecció Mútua de Manlleu.

Casado Nolla, Josep. El juliol de 1913 exercia de President de la Societat Agrícola de Serra d’Almos. Representant aquesta societat va participar en l’Assemblea preparatòria per a la constitució de la Federació Provincial (de Tarragona) d’Obrers del Camps, celebrada a Reus el dia 25 de maig de 1913.

Casaesteve, Cresencio. Boter a Manresa Representant els boters d’aquesta localitat va participar en el 2on Congrés de la Federació d’Obres Boters (FOB), celebrat a Reus del 16 al 22 de març de 1873. Va formar part de la comissió per redactar un nou Reglament de la FOB. També va formar part de la comissió que s’encarregà de revisar el comptes. Va exercir de Secretari de la Mesa en la Catorzena.

Casajoana i Simonet, Isidre. Segell del Bloc Obrer i CamperolMilitant de la CNT i del BOC. Treballador del ram dels Vetaires. Secretari de la Societat de Treballadors en Cintes de Cotó, el 1912. Representant el Sindicat Fabril de Manresa va assistir al segon congrés de la CNT (Madrid, desembre 1919). L’any 1928 impulsà la formació del Partit Comunista Català a Manresa. Fou un dels reorganitzadors del Sindicat Fàbril i Tèxtil, de la CNT, a Manresa l'any 1930. El desembre de 1931 va ser expulsat de la CNT per milità en el BOC, partit del què va ser membre del comitè central l’any 1932. L’any 1934 exercí de President del Sindicat de Vetaires, llavors adherit a la UGT. L’any 1936 va formar part del Comitè revolucionari antifeixista de Manresa. Quan el POUM fou declarat il·legal (1937) Casajoana fou empresonat fins el 1939. S’exilià a França.

Casals, Benet. Dirigent Obrer a Barcelona. El febrer de 1873 era el President de la Federació les Tres Classes de Vapor de Barcelona.

Casals, Joan. El 5 de març de 1933 va ser elegit Vocal per Barcelona del Comitè Federal del “Radium”.

Casals, Josep. Secretari de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Vic, el 1842.

Casals, Josep. Representant de la secció de Jornalers de Vilanova i la Geltrú, a la Junta Directiva de les Tres Classes de Vapor (1871).

Casals, Manuel. Militant de la CNT a Barcelona. El 14 de març de 1930 va presidir l’assemblea de l'Associació Obrera de la Indústria Fabril i Tèxtil de Barcelona i el seu radi, convocada amb l'objectiu de reorganitzar els treballadors d'aquesta indústria i reingressar a la CNT. El juliol de 1931 va ser comissionat pel Sindicat Fabril i Tèxtil de Catalunya de la CNT, per negociar amb la patronal del tèxtil unes noves bases de treball pel treballadors del sector.

Casals, Pere. Boter a Reus. Després del XXII Congrés de la FOB, celebrat a Sant Martí de Provençals l’abril de 1894, va ser elegit per formar part de la Comissió Pericial de la Federació.

Casals, Pere. Dirigent Obrer a Barcelona. L'any 1904 era president de la Societat Obrera de Cilindradors i Aprestadors de Barcelona. Representant la citada societat va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre de 1910).

Casals, Salvador. President de la Societat d’Obrers Teixidors d’Olot el desembre de 1869. Segell de la Unió Ferroviàaria de Reus.

Casals Rosell, Jaume. ? – Reus, 1913. Militant de la UGT a Reus. President de la secció Reus-Nord del Sindicat ferroviari, adscrit a la Unión Ferroviaria de la UGT.

Casals Vidal, Francesc Xavier. Barcelona, 1880 - 1954. Polític i militant del CADCI. Viatjant de comerç. Membre de la Unió Catalanista. A l'època del pistolerisme, formà part d’un comitè creat a Barcelona per tal d'evitar la violència. El 16 de gener de gener de 1921 fou elegit president de la Federació de Dependents de Catalunya, entitat promoguda pel CADCI. Fou president del CADCI (1921-32). Arran del cop d’Estat del general Primo de Rivera fou empresonat fins el gener de 1924. S'afilià a Esquerra Republicana de Catalunya i fou Conseller de Treball i d'Assistència Social de la Generalitat del 30 d'octubre de 1932 al 24 de gener de 1933. Formà part de l'entitat "Gent Nova", col.laborant en la revista del mateix nom. També escriví a la revista "Renaixement" i a "La Nació".

Casamitjana, Joan. Vocal de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Sant Andreu del Palomar (1841).

Casán, Agustí. En constituir-se la Societat Obrera de constructors de calderes i muntatges en ferro de Barcelona (octubre de 1899), va ser elegit president de la junta directiva.

Casanellas, Josep. Treballador del tèxtil a Vilanova i la Geltrú. El juny de 1900 va ser elegit vocal de la junta directiva de la Societat l’Art Fabril de Vilanova i la Geltrú.

Casanellas Lluch, Ramon. Ramon Casanellas LluchSant Sadurní d'Anoia, 1897 - El Bruc, 1933. Comunista i militant de la CNT. Intervingué en les vagues de 1917 i hagué d'exiliar-se. Tornà a Barcelona el 1919. El 8 de març de 1921, i com a represàlia per l'assassinat de Francesc Layret, intervingué, a Madrid, en l'atemptat que costà la vida al president del govern espanyol Eduardo Dato. Es refugià a França i després a l'URSS. El 1924 anà a Mèxic i durant tres anys participà en l'organització dels moviments comunistes a l'Amèrica Llatina. Amb la proclamació de la República tornà a Barcelona, on participà en l'organització del Partit Comunista de Catalunya, partit del que en fou secretari el 1933. Aquest any, 1933, va patir un atemptat i el mes de juny, anant a Madrid en motocicleta, sofrí un accident en el qual resultà mort. L'acompanyava Francisco del Barrio, un altre militant comunista que també va morir en l'accident.

Casanou Llopart, Pere. Gelida, 1909 - Barcelona, 1942. (se’l cita també com Casanova). Paperer. Militant de la CNT. Anà voluntari al front amb la columna Durruti. Afusellat pels franquistes el 19 de juny de 1942.

Casanova Sanahuja, Catalina Vicenta. ? - Carme, 1882. Teixidora a la localitat de Carme. Intervingué en diferents míting durant la vaga del tèxtil d'Igualada i comarca que, amb diferents alts i baixos, s'estengué durant la segona part de l'any 1881 i fins el febrer de 1882. Enfrontant-se a un grup d'esquiroles i a l'Alcalde de Carme va rebre una ganivetada, a conseqüència de la qual morí.

Casanovas, Josep. Com a representant de la Societat de Manyans d'Obres, signà el Manifest obrer del Primer de maig de 1890, dirigit al governador civil de Barcelona.

Casanovas, Marcià. Teixidor a Barcelona. Secretari de l'Associació de Socors Mutus de Teixidors de Telers Mecànics (Barcelona, 1856).

Casanovas, Marià. Fou un dels signants del manifest "A los Obreros de Cataluña" (06-12-1868), per a la celebració d'un congrés obrer. Assistí a aquest congrés que se celebrà el 13 de desembre de 1868. L'any 1869 era vocal de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona.

Casanovas, Salvador. Militant de la CNT a Mataró. El juliol de 1931 va ser elegit Secretari del Sindicat de Camperols de Mataró i comarca.

Casanovas Blanch, Pelegrí. Dirigent obrer. Caixer de l'Associació de Socors Mutus de Calafats (Barcelona, 1855). Segells dels Oficials Boters de Reus

Casanovas i Codina Josep. Militant socialista a Reus. Boter. L’any 1900 va formar part de la Comissió Pericial (comitè) de la Federacio d’Oficials Boters (FOB), en representació de la qual va participar en la Conferència que la federació va celebrar a Tarragona els dies 27, 28 i 29 de desembre. Amb la mateixa representació va assistir al XXIX Congrés de la FOB celebrat a Reus del 9 al 15 d’abril de 1901, on exercí de Secretari de la Mesa en la segona sessió. Va participar en el XXX Congrés, celebrat a Barcelona el juny de 1902. El novembre de 1902, signà un acord amb la secció de Sant Martí de Provençals per uniformà el preu de la construcció de “Pipes” especials per a “sebos y grasas” procedents d’ultramar, a 4,55 ptes. L’any 1903, després del XXXI congrés de la Federació, va ser nomenat Secretari auxiliar de la Comissió Pericial. Representant la secció de Reus va participar en el XXXII Congrés de la Federació, celebrat a Reus l’abril de 1904. Va formar part de la Junta local de Reformes Socials, constituïda a finals de 1904. L'any 1905 participà en la constitució de l'Agrupació Socialista de Reus, de la qual en fou elegit president.

Casanovas Maristany, Joan. Sant Sadurní d'Anoia, 1890 - Valràs (Llenguadoc), 1942. Advocat defensor de sindicalistes. Polític. Milità en el Partit Republicà Català i fou diputat per Vilafranca del Penedès (1919-23). Fou empresonat diverses vegades per les seves actituds favorables als obrers. Fou conseller de la Mancomunitat de Catalunya. El novembre de 1922 participà en un míting de la CNT al Palau d'Arts Modernes de Barcelona. Durant la dictadura de Primo de Rivera, hagué d'exiliar-se a França. De tornada a Barcelona, participà en la fundació d'ERC i fou elegit regidor a l'Ajuntament de Barcelona en les eleccions de 1931. Ocupà diverses conselleries en el Govern de la Generalitat, també fou diputat i President del Parlament de Catalunya i President del Consell Executiu de la Generalitat (31 de juliol - 26 de setembre de 1936). Prengué part en un intent de declarar la neutralitat de Catalunya, que evidentment va fracassar, i hagué d'exiliar-se. Publicà El sindicalismo en el Pretorio (1924).

Casas, Francesc. Director de la Societat de Protecció Mútua de la Classe Obrera dels Faixaires, de Sant Genís de Vilassar, el 1842.

Casas, Francesc. Camperol al Vendrell. Militant de la Federació d’Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA). Representant la secció del Vendrell va participar en el segon congrés de la FOA (Vilafranca del Penedès, 9 i 10 de febrer de 1895), on va exercir de Secretari de la Mesa del Congrés. Després va ser elegit Secretari de la Comissió Pericial de la Federació. El dia 20 de juny de 1895 va ser elegit President de la secció de la FOA del Vendrell. Actuà de Secretari en la sessió inaugural de la Segona Conferència de la FOA celebrada al Vendrell el dia 25 de juny de 1895. Representant la Comissió Pericial va participar en el tercer congrés d’aquesta Federació celebrat al Vendrell els dies 5 i 6 de gener de 1896, on exercí de Secretari de la Mesa en la cinquena sessió.

Casas, Josep. Militant de la CNT a Barcelona. Delegat del sindicat únic de la Construcció. Formant part del Comitè de la CNT, assistí al segon congrés de la CNT (Madrid, desembre de 1919).

Casas, Josep. Militant de la UGT a Vilanova i la Geltrú. El març de 1933 va ser elegit Vocal de la junta del Sindicat de Professions i Oficis Varis de la UGT.

Casas, Llorenç. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sant (Barcelona, 1918), com a representant del Sindicat de Fusters de Cornellà.

Casas, Pere. Galoner a Igualada. Secretari de la Societat d'Oficials Galonaires de Cotó. El 20 de maig de 1851, jutament amb Ignasi Cornet, signà la sol·licitud per a l'aprovació governativa del Reglament de la Societat.

Casas, Salvador. El setembre de 1907 era el destinatari de la correspondència (c/ Cuba, 15) dirigida a la Societat obrera de Mataró, adherida a la Federació del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Casas Bell, Miquel. El 29 d’agost de 1936 va ser elegit Secretari. de l’Associació d’empleats i obrers municipals de Terrassa, adherida a la CNT.

Casas i Gaya, Antoni. Militant de la CNT a Montblanc. L’any 1931 era comptador del Sindicat d’Oficis Varis de Montblanc.

Casas Huch, Estanislau. Dirigent de l’Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria de Manresa i Comarca (adherida al CADCI). Va participar en la VII Assemblea de la Federació de Dependents de Catalunya (Girona, 25-26 de febrer de 1928), en el decurs de la qual va ser elegit Vicepresident primer del Comitè de la Federació. El 29 d’octubre de 1933 va ser elegit representant de l’Associació de Dependents en el Comitè Executiu de la Federació d’Empleats i Tècnics de Catalunya.

Casasayes Rubinat, Concepció. Dirigent de la CNT a Manresa. Teixidora. L’any 1923 exercia de Vocal en el Comitè de la Federació local de Manresa de la CNT.

Casasola,Josep. L’any 1907 consta com a vocal de la primera junta de la federació de societats obreres de Barcelona Solidaritat Obrera, i redactor del periòdic Solidaridad Obrera, portaveu de la federació.

Casellas, Joaquim. El desembre de 1870 representava la secció de Fusters en la Junta de la Federació Local de Girona de la FRE de l’AIT.

Casellas Esteve, Vicenç. Fuster a Tarragona. El 29 de gener de 1925 va ser elegit Secretari de la Societat d'Obrers de la Fusta de Tarragona.

Cases, Antoni. Militant de la CNT a Manresa. Representant el Sindicat de la Fusta de Manresa va assistir al Ple Regional de Sindicats de la CRTC, celebrat a Barcelona del 5 al 13 de març de 1933. L’abril següent va ser elegit President del Comitè del Sindicat de la Fusta, que s’escindiria de la CNT. S'adherí als Trentistes. Seguint la tònica dels Sindicats d’Oposició de Manresa, l’agost de 1936 va ingressar a la UGT. El setembre de 1936 formava part del Comitè executiu de la Federació local de Manresa de la UGT.

Cases, Joan. Signà el Manifest del Primer de maig de 1890, dirigit al governador civil de Barcelona, representat els obrers del ram de Dauradors.

Cases, Manuel. Treballador del tèxtil a Roda de Ter. Representant la secció local de les TCV de Roda va assistir al cinquè congrés de la UGT celebrat a València del 17 al 19 d’abril de 1896.

Casillas, Agustí. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera, en el qual es va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre de 1910), representant la Unió Local de Solidaritat Obrera de Badalona.

Castany, Fernando. Militant de la CNT a Barcelona. Secretari del Comitè del Metall de Barcelona el gener de 1919, intervingué en un míting d'afirmació sindical (13-01-1919) tot i estar suspeses les garanties constitucionals a la provincia de Barcelona.

Castaño, Francesc. Militant de la CNT a Barcelona. El dia 6 de juliol de 1930 va ser elegit Vicesecretari de la Secció de Gènere de Punt del Sindicat d'Obrers de l'Art Fabril i Tèxtil de Barcelona, adherit a la CNT.

Castariencas Domingo, Manuel. Militant de la CNT a Barcelona. . Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell-presó de la Mola de Maó (30 de novembre de 1920).

Castellà Trulls, Agustí. ?, ? - Toulouse, 1947. Militant de la CNT. Redactor de "Solidaridad Obrera" de Barcelona (1916), fou empresonat a la nau "Pelayo" durant la vaga de "La Canadenca" (Barcelona, gener de 1919). Funcionari a l'Ajuntament de Barcelona. També feia de taxista. S'afilià a ERC. Fou company de Teresa Muntaner, vídua de Salvador Seguí. Durant la guerra va ser comissari municipal d'Espinelves i Riudarenes. El 1939 s'exilià a França. Forografia de Julià Castelló

Castellnou Borrell, Enric. El Perelló (Baix Ebre), 1915, Barcelona, 1943. Militant de la Unió de Rabassaires. Pagès. Fou afusellat pels franquistes el 1943.

Castelló, Nicolau. Teixidor d'Arenys de Mar. Un dels signants d'una carta dirigida al governador civil de Barcelona (11 de maig de 1855), manifestant-li la seva adhesió al govern liberal.

Castelló Grau, Julià. La Cellera de Ter, 1911 – Girona, 1939. Militant de la CNT i del POUM. Picapedrer. Detingut per la Guàrdia Civil el 5 d’abril de 1939, fou traslladat a Girona i afusellat pels franquistes el 12 d’agost de 1939.fotgrafia de Serafí Castelló Pena

Castelló Pena, Serafí. Tarragona, 1893 - Benzeville (França), 1943. Militant de la CNT. Vinculat al Centre d'Estudis Socials de Tarragona, amb Formós Plaja, l'any 1920-21. Formà part del grup "Solidaridad" (1928). Va exercí de tresorer en el comitè clandestí de la CNT, elegit el 20 de gener de 1928. President de la Comissió reorganitzadora del Sindicat Únic de Treballadors de Tarragona l’abril de 1931. Assistí al Ple de Sindicats de la CRTC (Barcelona, agost de 1931). Va participar en la fundació del periòdic "Acció Sindical" (Valls, octubre de 1936). El mateix octubre va ser elegit regidor a l’Ajuntament de Tarragona en representació de la CNT. El juny de 1937 va ser elegit Secretari de la Federació local de Tarragona de la CNT. El 1939 s'exilià a França. Fou reclòs al camp de concentració de St. Ciprien (Pirineus Orientals). Després treballà de pagès.

Castellote Benito, Tomàs. Caudete (Albacete), 1889 - París, 1970. Militant de la CNT a Barcelona. Carter. En la vaga general de l’any 1917 va formar part de la Junta de Defensa dels Serveis de Correus de Barcelona.Tomàs Castellote L’any 1922 formà part del Comitè Local de la Federació de la CNT de Barcelona. Entre 1936 i 1937 va exercir de regidor de l'Ajuntament de Barcelona, en representació de la CNT. L'abril de 1937 assistí al Ple nacional de Federacions Regionals cenetistes. Després de la guerra s’exilià a França, on continuà militant a la CNT.

Castellote Targa, Marià. Militant anarquista a Barcelona. Paleta. Fou detingut per participar en l’organització de la vaga general de setembre de 1902 a Barcelona. L’any 1907 representà el Sindicat de Paletes i el grup anarquista “4 de mayo” (editor del periòdic “Tierra y Libertad”) en una reunió semi-clandestina de Solidaritat Obrera. Va ser detingut el dilluns de la Setmana tràgica (de 1909) acusat d’exhortar a la vaga general a Barcelona.

Castells, Francesc. Militant de la CNT a Lleida. El desembre de 1936 era el delegat de la CNT de Lleida per a la legalització dels Consells d'empresa i Comitès de Control.

Castells, Jaume. Militant de la CNT. Paperer a Capellades. El març de 1917 com a President de la Societat d’Oficis Varis “La Solidaria” de Capellades, signà les “bases” presentades als patrons de les indústries papereres de la comarca de l’Anoia, en les que es reclamava diversos augments de sous. Va asssistir al Ple de Sindicats de la CRTC celebrat a Barcelona del 5 al 13 de març de 1933.

Castells, Ricard. Treballador del tèxtil a Vilanova i la Geltrú. El juny de 1900 va ser elegit vicepresident de la junta directiva de la Societat l’Art Fabril de Vilanova i la Geltrú.

Castells Jorba, Antoni. Militant de la CNT. Representant el Sindicat d’oficials paletes de Terrassa va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona novembre de 1910).

Castells i Masferrer, Aleix. Roda de Ter, 1867 - Barcelona, 1933. Militant socialista i de la UGT a Roda de Ter. Treballador del tèxtil. Representant els obrers tèxtils de Roda de Ter participà en el congrés constitutiu de la Federació Tèxtil Espanyola (Barcelona, setembre de 1899). Amb representació de la Unió Fabril de Roda de Ter va participar en el Congrés de constitució de la Confederació Regional Solidaritat Obrera (Barcelona, 6-8 de setembre de 1908). Anys després representant el Sindicat Fabril de Roda de Ter va assistir al tercer congrés de la Federació Nacional d’Obrers de l’Art Tèxtil de la UGT, celebrat a Barcelona els dies 6 i 7 de gener de 1930, on participà en la ponència sobre legislació i actuà de secretari de la Mesa en la segona i tercera sessió. Aquest mateix any impulsà la reconstitució de l'Agrupació Socialista Obrera de la seva localitat i en va ser elegit President. Transport de Bótes (Vilanova i la Geltrú)

Castellví, Pere. Boter a Tarragona. L’any 1902 va formar part de la Comissió Pericial de la FOB, elegida després del XXX congrés de la Federació.

Castellví, Ramón. Adobador a Igualada. El 22 de juliol de 1910 va ser elegit Vocal de la Junta de la Societat d’Obrers Adobadors d’Igualada. El 12 de desembre de 1913 va ser elegit per formar part del Comitè de la Federació Nacional d’Adobadors. L’agost de 1915 era Tresorer de la Comissió d’obres de la Federació Local de Societats obreres d’Igualada, càrrec que continuava desenvolupant el gener de 1916.

Castillejo, Antonio. Militant de la CNT. Membre del Comitè de vaga dels ferroviaris, el gener de 1933. (Aquesta vaga no es va arribar a fer).

Castillo, Àngel. Militant de la UGT. Representant la Societat d’Obrers del Gas i Electricitat de Barcelona, va assistir al VII Congrés de la Federació Regional Catalana de la UGT (Barcelona, abril de 1930).

Castillo, Bautista. L’abril de 1909 formava part de la junta directiva de la Confederació Regional de Societats de Resistència “Solidaritat Obrera”. Representant la Societat Nova de Perruquers i Barbers va assistir al segon congrés de Solidaritat Obrera en el que es va prendre l’acord de constituir la CNT. (Barcelona, octubre-novembre de 1910). El 27 de gener de 1924 va ser elegit vocal del Comitè de la Federació local de Barcelona de la CNT.

Castillo, Francesc. Militant de la CNT a Barcelona. El dia 9 de juliol de 1930 va ser elegit Vicesecretari de la Secció del Ram de l'Aigua del Sindicat d'Obrers de l'Art Fabril i Tèxtil de Barcelona, adherit a la CNT.

Castillo, Josep. ? - Barcelona, 1919. Barber. El 29 de desembre de 1908 va ser elegit vocal del Consell Directiu de la Confederació Regional de Societats de Resistència "Solidaritat Obrera", en representació de la Societat "Nova de Perruquers". L'abril de 1909 formava part de l'esmentat Consell Directiu, també com a vocal. Representant la Societat "Nova de Perruquers" va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT. (Barcelona, octubre/novembre de 1910). Va formar part del Comitè Nacional de la CNT. Va ser assassinat per elements de la banda de Bravo Portillo el juny de 1919. Segell de les Tres Classes de Vapor

Castillo Aragonés, Ignasi. Militant de la UGT de Tarragona. El juliol de 1933 dimití del càrrec de Vice-president de la Junta directiva del Sindicat d’Obrers i Empleats de la Junta del Port (UGT) de Tarragona.

Castro, Rafael. Militant de la FRE de l’AIT. Saabater. Representant la Federació local d’Arenys de Mar, participà en el 3er Congrés de la FRE de l’AIT, celebrat a Córdoba, del desembre de 1872 a l’u de gener de 1873.

Casulà, Antoni. Dirigent del ram tèxtil a Barcelona. L'any 1875 va ser Secretari de redacció del periòdic "La Revista Social" portaveu de la Unió Manufacturera i Secretari general de les Tres Classes de Vapor de Barcelona (maig 1881).

Català, Fidel. Representant als Oficial Paletes de Barcelona, va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir contituir la CNT (Barcelona, octubre de 1910).

Catalán, Francesc. Assistí al congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), com a representant del Sindicat del Ram de l'Aigua de Sabadell.

Català Villaescura, Josep. Militant de la UGT a Tarragona. L’agost de 1931 va ser elegit Vocal segon de la Comissió executiva de la “Federació local de Societats Obreres” de Tarragona.

Catalán, Jaume. Milità a la UGT. Treballador d’Arts gràfiques. Durant la guerra civil fou membre del Comitè de Catalunya de la UGT. A l’exili fou internat en el camp de concentració de Bram i després s'exilià a Xile.

Catalán, Joan. Aprenent de Fuster a Sant Martí de Provençals. El setembre de 1911 formava part de la Junta de la secció d’aprenents de la Societat d’Obrers Fusters de Sant Martí de Provençals, i com a tal signà un escrit dirigit al primer congrés de la CNT. D’aquest escrit en destaquem el paràgraf següent. Congresistas, explotados: esta humilde organización os saluda y espera que el resumen de vuestras gestiones en el acto que celebráis será para dar luz y espíritu sindicalista a los que suscriben.

Cataluña, Juan de. Pseudònim de Joan Codina i Viñet

Catasús, Ramon. Representant la Secció local de Sant Cugat de Sesguerrigues va participar en la 3ª Conferència de la FOA celebrada a Vilanova i la Geltrú el dia 14 de maig de 1896.

Catot, Carles. Vocal de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona el 1869.

Cayuela Cayuela, Josep. Carboneras (Almería), 1907 - Barcelona, 1939. Militant de la CNT a Manresa. Xofer. Afusellat pels franquistes al Camp de la Bota.

Cendra, Paula. Dirigent obrera a la comarca de l’Anoia. El juny de 1931 va formar part del grup de dones que van constituir el Sindicat Únic del Gènere de Punt a la comarca de l’Anoia. Entre juny i juliol va formar part del Comitè de Vaga a la fàbrica de gènere de punt, Vich, Serra i Moragrega, de la Pobla de Claramunt. Vaga que va aconseguir millores de sou, reduccció d'hores de treball i el reconeixement del comitè del sindicat de la fàbrica.

Centellas, Vicenç. Boter a Barcelona. Representant la secció de la FOB d’aquesta ciutat va participar en el XLIII Congrés de la FOB, celebrat a Vilafranca del Penedès el desembre de 1918. Exercí de Secretari en la tercera sessió.

Centelles Folch, Josep. Jornaler a Sant Feliu de Llobregat. De l’any 1923 al 1925 va ser vocal de la Societat de Rabassaires i Arrendataris del Llobregat. Destacà pel seu posicionament precomunista dins aquest sindicat. Col·laborà a “La Batalla” i a “La Lucha Social”.

Centeno, Primitivo. Militant de la UGT. Representant el Sindicat de Carretilles elèctriques de la UGT, va formar part del Jurat mixt de Treball de Barcelona el març de 1933.

Cerdà, Ángel. En constituir-se la Societat Fabril d’Obrers en génere de punt de Mataró (agost de 1899), va ser elegit vocal de la junta directiva.

Cerdà, Tomàs. Dirigent obrer. Director de la Societat de Filadors de Barcelona (1856). Fou acusat d'haver amenaçat a uns obrers que treballaven durant una vaga i condemnat a deu anys a galeres.

Cerdeño Alcano (o Álvaro), Amalio. ? - Barcelona, 1922. Militant de la CNT. Assassinat per la polícia amb la tristament famosa “llei de fugues” l’octubre de 1922.

Cerón Baza, Juan. Gavà, 1896 - Barcelona, 1939. Militant de la CNT. Afusellat pels franquistes el 6 de juny de 1939.

Cerrada Santos, Laureano: Miedes de Atienza (Guadalajara), 1902. París, 1976. Dirigent anarquista i de la CNT a Barcelona. Afiliats al Sindicat de Ferroviaris de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Formà part dels grups de defensa confederals que s’enfrontaren al pistolerisme dirigit per l’oligarquia patrono/militar de Barcelona (1920-1923). El juliol de 1936 lluità contra l'aixecament feixista a Barcelona. Formà part del Comitè de Control obrer dels Ferrocarrils de la capital catalana. El 29 de juliol de 1938, en representació de la Federació Nacional d'Indústries Ferroviàries (FNIF) de la CNT, va ser nomenat vicesecretari del Comitè Regional d'Enllaç de Catalunya de la CNT i del Sindicat Nacional Ferroviari (SNF) de la Unió General de Treballadors (UGT). S’exilià a França i s'instal·là a París. Durant l'ocupació nazi es va introduir en el tràfec d'armes pels grups de la guerrilla clandestina que lluitava contra els nazis. L’any 1944 fou secretari de la XI Regional (París i Normandia) de la CNT i l'any següent secretari de Coordinació del Moviment Llibertari Espanyol (MLE). Fou un dels organitzadors del I Congrés de la CNT en l'exili, celebrat a París el maig de 1945. L'any 1948 formà part del Comitè de Relacions de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). L’any 1951 va ser expulsat de la CNT. El 18 d'octubre de 1976 va ser assassinat, a trets, a París.
Més informació a www.estelnegre.org

Cerro, Santiago del. Dirigent obrer a Tarragona. Ferroviari. El 18 de gener de 1923 va ser elegit Secretari de la Secció de Tarragona del Sindicat d’Obrers Ferroviaris del Nord.

Cervelló, Pere. Signà el Manifest del Primer de maig de 1890, dirigit al governador civil de Barcelona, com a representant de la Unió de Pintors a mà.

Cervera, Calixto. Representant el Sindicat de la Indústria Vidriera va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931, on va formar part de la ponència sobre Borsa de Treball.

Cervera Caves, Emilio. Militant de la CNT, assassinat a Barcelona en el període de la repressió patrono-militar de 1919 - 1922.

Cervera Padrós, Francisco. ?, ? – València, 1923. Vocal del Sindicat Lliure Professional d’empleats de Banca i Borsa de Barcelona.

Chancó, Magí. Dirigent obrer. Tintorer. (Se'l cita també com Magí Xancó). Representant la secció de Tintorers de llana y peces, formà part del Consell de la Unió Manufacturera, elegit en el congrés celebrat a Barcelona, 7-8 de maig de 1872. Mesos més tard la Unió Manufacturera celebrà un segon congrés (Barcelona, 2-4 d'agost de 1872) en el qual Magí Chancó fou reelegit.

Chiva, Joan. Militant de la CNT a Barcelona. Treballador de l'Art Fabril i Tèxtil. Participà en l'assemblea de reorganització de l'Art Fabril celebrada a Barcelona el 14 de març de 1930. En el decurs de l’assemblea va ser elegit per formar part de la nova Junta provisional que havia de reorganitzar els treballadors del tèxtil i reingressar a la CNT. En l'Assemblea general celebrada el dia 18 de juliol de 1930, va ser elegit delegat del sindicat al comitè de la CRTC. Representant el sindicat citat va assistir al 3er Congrés Confederal de la CNT (Madrid, 11 - 16 de juny de 1931.Segell del Teixidor de Vels de Gràcia (Barcelona)

Chufresa, Àngel. Director de l'Associació de Socors Mutus de Teixidors de Vels (1854), fou elegit regidor a l'Ajuntament de Barcelona (gener 1855-juliol 1856). Formà part de la comissió obrera que signà un conveni col·lectiu, amb els fabricants de teixits de cotó, per als treballadors que utilitzaven màquines Jacquard (febrer de 1855).

Cias, Francesc. Obrer metal·lúrgic a Reus. El març de 1930 exercia de Secretari de la Unió d’Obrers Metal·lúrgics de Reus, i com a tal signà l’escrit dirigit al govern civil de Tarragona, comunicant-li la reforma del reglament de la societat.

Cid Arasa Agustí. Amposta ? - ?. Milità a la UGT. Participà en el tercer congrés del Secretariat de Catalunya de la UGT (novembre de 1937) on fou elegit Secretari de Premsa i Propaganda del Secretariat. Militant del Partit Català Proletari i comptador de la Junta Directiva del CADCI (1937). L’any 1939 s’exilià a França i fou internat en el camp de concentració de Setfons, després marxà a Cuba.

Cinca, Manuel. Vocal de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera de Barcelona el 1855. Fonedor. Un dels signants d'un escrit el 15 de març de 1855, dirigit al governador civil, condemnant els desordres provocats pels carlins, i defensant el govern liberal.

Cinca, Marcel. Militant de la CNT a Sabadell. Com a delegat de la CNT, l’abril de 1931 després de la proclamació de la República, va formar part de “La Comissió ciutadana” que s’encarregà de la normalització de la vida de la ciutat i evitar la reacció de les forces monàrquiques.

Cinca Vilagener, Josep. Manresa, ? – Salindres (França), 1963. A vegades citat com "Sinca". Militant de la CNT. Perseguit per la guàrdia civil s'instal·là a Tarragona i s'integrà en l'equip del Centre d'Estudis Social (CES) i a la impremta de Formós Plaja. Va participar en la constitució de la Federació de Sindicats de Reus, amb Joan García Oliver. Represaliat l'any 1921 se'n va anar a viure a Sabadell. Representant el Sindicat d'Arts Gràfiques de Sabadell va assistir al tercer Congrés confederal de la CNT (Madrid, 11-16 de juny de 1931), participant en la ponència sobre Publicacions Confederals. Després amb la crisi de la CNT entre Faistes i Trentistes s'arreglarà amb els primers, constituïnt el Sindicat d'Oficis Diversos de Sabadell, amb el qual va formar part del Comitè de Propaganda. L'octubre de 1936 va ser Regidor a l'Ajuntament de Sabadell en representació de la CNT. Exiliat l'any 1939 va ser internat en camps de treball alemanys. Després de la guerra mundial s'afincà a Salindres (França) on morí.

Cinto de la Palla. Veieu Alsina Bilbeny, Eduard.

Cirach, Manuel. Membre de la CNT. Participà en el Ple Econòmic Nacional de la CNT a València (gener 1938), representant la Federació Local de Sindicats Únics de Barcelona.

Cirés, Baldomer. Militant de la CNT a Mataró. Treballador del tèxtil. Col·laborà en el periòdic “Nuestra voz” i fou director del setmanari “Albada", editat pel Sindicat de l’Art Tèxtil d’Obrers en Gènere de Punt de Mataró (1931-1934).Portada Reglament barbers de Reus

Ciurana, Conrad. Dirigent obrer a Reus. L'agost de 1926 exercia de President de la Societat d'Oficials Perruquers i Barbers de Reus.

Ciurana, Josep Maria. Militant de la CNT a Barcelona. Representant el Sindicat Únic de Fusters de Barcelona va assistir al segon Congrés de la CNT (Madrid, desembre de 1919). Amb la mateixa representació va assistir al tercer Congrés Confederal de la CNT (Madrid, 11 - 16 de juny de 1931. També va representar els Fusters de Barcelona en el Ple de Sindicats de la CRTC, celebrat a Barcelona els dies 2, 3 i 4 d’agost de 1931.

Ciuró, Josep. Boter a Barcelona. El març de 1912 va ser elegit President 2on del Comitè de la FOB de la ciutat de Barcelona, i el setembre del mateix any exercia de quart President.

Ciuró, Ramon. Milità a la UGT. El 28 de gener de 1889 va ser elegit secretari del Comitè Nacional de la UGT, en substitució de Francesc Parera. Participà en les tasques del Comitè fins l’agost següent. Després no va assistir a cap més reunió fins la de l’11 de juliol de 1890 que va ser l’última.

Ciuró, Rosalino. Representant la secció de Sant Martí de Provençals va formar part de la Comissió revisadora dels comptes de la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'España, en l'Assembla general celebrada a Badalona el setembre de 1909.

Ciutat, Salvador. Teixidor a Valls. L’any 1902 formant part del Consell de la Federació Obrera de Valls, va intervenir en el míting commemoratiu del Primer de maig.

Civera Martínez, Marí. València 1900 - Mèxic 1975. Marí Civera MartínezSindicalista i escriptor. Macó. Representant el Sindicat d’Empleats de Comerç de València va assistir al segon Congrés de la CNT, celebrat a Madrid l’estiu de 1919.Participà en la fundació del Partit Sindicalista que liderà Àngel Pestaña i a qui substituí en la direcció del partit quan aquest morí l'11 de desembre de 1937. A partir de juliol de 1937 dirigí el periòdic "El Pueblo", de València, que es convertí en el portaveu del Partit Sindicalista a València. Després residí a Barcelona on fou director (a partir del 28-11-1937) del periòdic "Mañana", òrgan de la Federació Regional Catalana del Partit Sindicalista. Exiliat a França el 1939 fou internat al camp de concentració d’Argeles. Després residí a Mèxic. Publicà El Marxismo, origen, desarrollo y transformación (1930). El Sindicalismo y la economia actual (1936). Rebelión del hombre (1948). El Sindicalismo. Origen y doctrina (1963).

Civit, Ramon. Militant de la CNT a Montblanc. L’any 1922 era el President del Sindicat Únic de Treballadors de la CNT a Montblanc.

Clarà Sardó, Sebastià. Sebastià Clara SardóSant Feliu de Guíxols, 1894 - Barcelona, 1986. Dirigent Sindicalista. Militant a la CNT. En les seves col·laboracions periodístiques feia servir el pseudònim de Floreal. Fou secretari general de la Federació Llibertària de Llengua Espanyola a París (1917). El 1919 organitzà a Girona la Federació Comarcal de Sindicats de la CNT, de la qual en va ser Secretari general. Representant la Federació de Sindicats de Girona va assistir al Segon Congrés confederal de la CNT (Madrid, 10-18 de desembre de 1919), i representant els Sindicats de Salt (Girona) va assistir a la Conferència de la CNT celebrada a Blanes el juliol de 1922. Va participar en la Conferència de la CRTC (Barcelona, 6 de juliol de 1930), en el decurs de la qual va ser nomenat per formar part del Comitè de Radacció del periòdic “Solidaridad Obrera”. Fou un dels signants del Manifest Trentista per la qual cosa fou expulsat de la CNT. Després del mes de maig de 1936 reingressà a la CNT i fou nomenat delegat al comitè de la CRTC, representant el Sindicat de Serveis Públics. El 1939 s'exilià a França. Tornà a Catalunya l'any 1941 participant en la formació d'un centre d'encontre i informació (Centre Lleidatà), censurat per la militància confederal. Tot i així va participar en l'assemblea de Sants (Barcelona, 1976) que iniciava la reconstrucció de la CRTC.
Col·laborà a "La Colmena Obrera" (1918-20), "Acción Social Obrera" (1919), "Acracia" (Reus-Tarragona) i dirigí "Solidaridad Obrera" (1930-31).

Claramunt, Blas. Boter a Vilanova i la Geltrú. L’abril de 1894 era el Secretari de la secció local de la Federació d'Oficials Boters de la Regió Espanyola.

Claramunt, Isidre. Segell de la Societat d'Agricultors de VilafrancaDirigent obrer vilafranquí. Camperol. Formà part de la Comissió Pericial de la Federació d’Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA) i membre de la direcció comarcal del Partit Democràtic Federal. En el primer congrés de la FOA celebrat l'octubre de 1893 a Vilanova i la Geltrú fou elegit President de la Federació. El febrer de 1895 assistí al segon Congrés de la FOA celebrat a Vilafranca del Penedès i fou elegit membre de la Comissió de Propaganda. Representant la secció de Vilafranca del Penedès va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896). Representant la Societat de Pagesos de Vilafranca, va assistir al segon congrés de la Confederació Regional de Societats de Resistència -Solidaritat Obrera- (Barcelona, 30-31 d’octubre i 1 de novembre de 1910), on formà part de la ponència Organització dels agricultors.

Claramunt, Joan. Militant de la CNT a Sant Feliu de Guíxols. Representant la Federació local de sindicats de la CNT de la citada localitat, va assistir al Congrés de Sants (Barcelona , 28 de juny - 1 de juliol de 1918).

Claramunt, Pere. Fuster a Vilafranca del Penedès. El setembre de 1907 era el destinatari de la correspondència (plaça Jaume I, núm. 8) dirigida a la Societat d'Oficials Fusters de Vilafranca, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Claramunt, Ramon. Fuster a Igualada. El setembre de 1907 va ser elegit Vicepresident de la Junta de la Societat de Fusters d'Igualada adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Claramunt i Creus, Teresa.  Sabadell, 1862 - Barcelona, 1931. Teresa Claramunt i CreusDirigent anarco-sindicalista. Obrera del ram tèxtil. Influïda per Tarrida del Màrmol fundà un grup anarquista a Sabadell. A mitjan 1883 participà en la vaga dita de les “set setmanes”, reivindicant la jornada de les 8 hores. L’octubre de 1884 fou una de les fundadores de la secció Vària de Treballadores Anarco-col·lectivistes a Sabadell. Impulsora junt amb Ángeles López de Ayala i Amàlia Domingo de la “Sociedad autónoma de Mujeres de Barcelona”, primera societat feminista del país, l’any 1892.  Fou detinguda l'any 1893 després de l’esclat d’unes bombes al teatre del Liceu de Barcelona, i tornà a ser detinguda l'any 1896 dins de la repressió coneguda com el Procès de Montjuïc, durant el qual fou durament  apallissada. Després del procés, tot i que el tribunal no la va poder condemnar per cap delicte, fou confinada a Anglaterra. Tornà a Barcelona el 1898. Fundà la revista "El Productor" (1901) i participà molt activament en les reivindicacions socials de principis de segle. Amb la salud malmesa l’any 1902 va prendre part en els mítings en solidaritat amb els vaguistes del metall i en els de la vaga general del febrer d’aquell mateix anys. Després dels fets de la Setmana Tràgica (agost 1909) fou novament detinguda i confinada a Saragossa, on dos anys després impulsaria l’adhesió dels sindicats locals a la CNT i també la vaga general de 1911, cosa que li comportà un nou empresonament. La seva estada en aquesta ciutat va servir perquè organitzés el moviment anarcosindicalista i també la vaga general de 1911, cosa que la portà, una vegada més,  a ser empresonada. Ja molt malalta i reclosa entre el llit i una cadira, la policia escorcollà el seu pis després de l’atemptat contra el Cardenal Soldevila a Saragossa (04-06-1923), buscant armes i/o documents que la comprometessin. Segons la professora Laura Vicente els inculpat en l'atemptat havien visitat repetidament la Teresa Claramunt. Tornà a Barcelona el 1924, però la progressiva paràlisi (conseqüència de les pallisses de Montjuïc)  l'allunyà de les seves activitats públiques. Col·laborà en “La Tramontana”, en la “Revista Blanca” i en el diari "El Rebelde" (1907-1908) que va dirigir, i en el periòdic “El Sindicalista” de Vilanova i la Geltrú. (tres articles de Teresa Claramunt).

Clarià, Ignasi. Dirigent anarquista barceloní. Tipògraf. Dirigí la revista "La Huelga General". Ferit en la vaga dels metal·lúrgics del febrer 1902, fou detingut i empresonat (febrer-octubre 1902). Fundà la impremta cooperativista "La Neotípia" i treballà en l'òrgan lerrouxista "El Progreso". Tingué una campanya en contra, per part de la Unió de l'Art d'Imprimir, que l'acusava d'esquirol (1908) i fou expulsat (febrer de 1908), llavors creà la Unión de Obreros Tipógrafos, que no fou admesa a Solidaritat Obrera.

Clariana i Simats, Florenci. Dirigent de la UGT i del BOC a Manresa durant la República. Treballador de la construcció. Juntament amb Rafael Ramos va impulsar l’organització de la UGT a la comarca del Bages, quan agonitzava la dictadura del general Primo de Rivera.

Climent, Josep. ? - Barcelona, 1917. Milità a la CNT. Cerraller. Encausat en el procès de Montjuïc fou absolt, però va ser desterrat a França l’any 1897. Representant els Teixidors metàl·lics i constructors de sommiers de Barcelona, va assistir al Congrés contitutiu de la Confederació Regional de Societats de Resistència -Solidaritat Obrera- (Barcelona, 6, 7 i 8 de setembre de 1908). En un míting del Sindicat de l’Art Fabril celebrat a Vilanova i la Geltrú, el dia 10 de juny de 1913, es dirigia als obres dient-los, hay que abandonar la política que atrofia el cerebro y alistarse en el Sindicalismo Revolucionario. Després de la vaga general del Tèxtil de Barcelana de l’agost de 1913, va formar part de la Comissió clandestina que intentà reorganitzar la CRTC, amb Josep Negre i d’altres. L’any 1917 va formar part del comitè de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC).

Climent Rafael. Cenetista assassinat el maig de 1920, amb la denominada “llei de fugues”, practicada per l’estament patrono-militar durant el període 1919-1923.

Climent Ferrer, Joan. Milità a la CNT. L'any 1930 fou vocal, del ram de la fusteria, en el Comitè del Sindicat Únic de la CNT a Gavà.

Clivillers, Francesc. Militant de la Unió de Rabassaires. L’any 1925 era president de la Societat de Rabassaires de Montornès del Vallès i delegat d’aquesta població dins la Unió de Rabassaires.

Clivillés, Tito (sic) Boter a Reus. L’agost de 1901 exercia de President de la secció de la FOB de Reus.Salvador Clop i Urpí

Clop i Urpí, Salvador. Barcelona, 1917 - Barcelona, 29 de setembre de 2005. Salvador Clop i UrpíÀlias "el pasteler". Militant de la UGT i del POUM. L’any 1933 formà part de la junta de la Unió Professional Obrera de Pastissers i Rebosters de Barcelona. Milità en el BOC i en el POUM. Durant la guerra va combatre en el front d’Osca. L’any 1939 s’exilià a França, on després de passar pel castell-presó de Montlluís i el camp de concentració de l'Arriege se'n va a Alemanya, on treballa en una fàbrica d'armes i dorm en un camp de concentració. L'any 1944 retornà a Espanya i és empresonat a Saragossa (durant 15 nits compartí cel·la amb condemnats a mort). L'any 1945 va ser traslladat a Barcelona i obligat a fer el servei militar. A Barcelona participà en l'organització del Front de Llibertat i en la fundació del Moviment Socialista de Catalunya. L’any 1953 impulsà la reorganització de la UGT de Catalunya i el 1958 va ser detingut i empresonat a la Model de Barcelona i a Carabanchel (Madrid), acusat de propaganda il·legal. En constituir-se la Unió de Jubilats i Pensionistes de la UGT de Catalunya en fou elegit Secretari General i més tard President. Coordinador dels antics militants del POUM, l’any 1987 fou un dels signants de la carta dirigida al secretari general del PCUS, Mikhail Gorbachov, demanant que fes pública la informació sobre el segrest i assassinat d’Andreu Nin. L’any 1999 escrivia
... crec que algunes teòries del marxisme encara són vàlides, perquè mentre hi hagi l’explotació de l’home sobre l’home la lluita continuará entre el capital i el treball. Crec que el socialisme democràtic i en llibertat assolirà en el nou mil·leni els objectius d’un món sense tantes desigualtats socials i desterrarà la injustícia social i agermanarà els pobles de la terra. Ha mort mentre intervenia en l'acte de commemoració dels 70è aniversari de la fundació del POUM.

Clos, Andreu. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera, en el qual es constituí la CRTC (Barcelona, octubre de 1910), representant els obrers constructors de pianos.

Closas, Pedro. Representant el Sindicat de Paletes de Barcelona, el 29 de desembre de 1908 va ser elegir vocal del Consell Directiu de la Confederació Regional de Societats de Resistència "Solidaritat Obrera".

Clotet, Enric. Milità a la CNT. Com a representant de Solsona va assistir al Congrés de Camperols de la CRTC (Barcelona, setembre de 1936), participant en la ponència sobre Col·lectivitzacions al Camp.

Clusas i Ribas, Joan. Olesa de Montserrat, 1902 - Vilanova i la Geltrú, 1973. Militant de la CNT. Forner i Poeta. Durant la República va formar part del Comitè del Sindicat de Forners de Vilanova i la Geltrú. En esclatar la guerra va participar en les tasques d'organitzar la col·lectivització de la Panificadora i formà part del seu Comitè de Control Obrer, en representació de la CNT. El gener de 1939 els feixistes el tancaren en una "checa" on fou apallissat brutalment. Moribund el portaren a l'hospital de Sant Antoni, deixant-lo al dipòsit de cadàvers. Gràcies a les atencions d'una monja es recuperà, tot i així quedà tolit d'un braç i una cama.

Coca, Víctor. Membre del comitè local de Barcelona de la FRE de l'AIT, el 1871.

Coderch, Josep. Primer vocal de la Junta de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors d'Olot, el 1842.

Codina, Francesc. Membre de l'Associació de Socors Mutus de Pintadors (de teixits) de Barcelona, el 1843.

Codina, Francesc d'Assís. Assistí al congrés obrer convocat pel Centre Federal de Les Societats Obreres (Barcelona, juny de 1870), com a representant de les Tres Classes de Vapor de Sallent.

Codina, Isidre. Dirigent obrer. Serraller. Fou elegit compromissari per tal d'elegir els membres de l'Ajuntament de Barcelona en les eleccions del novembre de 1854.

Codina Fradera, Esteve. Hostalric, 1896. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Ferroviari. El desembre de 1932 va ser elegit per formar part de la junta de la Subsecció de Vilanova de la Federació Nacional d'Indústries Ferroviàries (CNT).Segell d'Industris elèctriques de Manresa

Codina Selva, Josep. Sindicalista a Manresa. El 22 de gener de 1933 va ser elegit Comptador del Sindicat Obrer d’Indústries Elèctriques de Manresa.

Codina i Viñet, Joan. Manlleu, 1875 - Barcelona, 1939. (Se'l cita també com Vimet i Vivet). Militant socialista i de la UGT. Treballador del Tèxtil. Fins els 17 anys treballà de pagès, després ho va fer a les filatures de cotó de Manlleu. El 1892 fou elegit secretari del Sindicat Fabril i Tèxtil de Manlleu. Participà en les successives federacions del tèxtil que és van crear. Representant el sindicat Fabril de Manlleu va assistir al tercer congrés de la Federació Nacional d’Obrers de l’Art Tèxtil de la UGT, celebrat a Barcelona els dies 6 i 7 de gener de 1930, on participà en la ponència sobre Propaganda i Comitès paritaris. Va ser elegit president de la Mesa en les tres sessions del congrés. Aquest mateix any va ser elegit president de l’Agrupació Socialista Obrera de Manlleu. Hom el titlla d'antinacionalista pels repetits atacs contra la USC acusant-la de no practicar la lluita de classes. Aquesta posició respecte a la USC va canviar i l’any 1934 s’integrà a la USC. Col·laborà a "Justicia" (periòdic ugetista), amb el pseudònim de Juan de Catalunya. També ho va fer molt assíduament a "El Socialista" de Madrid, i a "Justícia Social” de Reus. Fou afusellat pels franquistes.

Codinach, Pere. Dirigent camperol a Sant Feliu de Llobregat. Representà la Societat Obrera Agrícola de Sant Feliu, en el Congrés de la Federació Nacional d’Agricultors (FNA), celebrat a Saragossa el maig de 1917.

Codolà Llorenç. Membre de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera, elegit el 24 de gener de 1855. Fuster modelista. Fou un del signant d'una carta datada el 15 de març de 1855, dirigida al governador civil manifestant-li l'adhesió obrera al govern liberal.

Codorniu, Agustí. Teixidor a Igualada. Representant dels teixidors en la comissió mixta de fabricants i teixidors, que signaren una tarifa col·lectiva de preus. (Igualada, octubre de 1868).

Codorniu, Pere. Assistí al congrés obrer convocat pel Centre Federal de Les Societats Obreres (Barcelona, juny de 1870), representant la Cooperativa de Paletes de Tortosa.

Cofent, Antoni. L’any 1929 era el Comptador del Sindicat Agrícola de Montblanc.

Colado, Ramon. Militant de la UGT a Barcelona. Picapedrer. El dia 29-10-1888 va ser elegit tresorer del primer Comitè Nacional. Va assistir al segon congrés de la UGT (Vilanova i la Geltrú, 30 d’octubre - 1 de novembre de 1890), i va ser reelegit tresorer del Comitè format després d’aquest congrés, però el 16 de desembre de 1890 hagué de dimitir perquè la societat que representava (la Societat de Picapedrers) es va donar de baixa de la UGT. El va substituir Felip Tatché.

Colom, Germán. Vidrier a Barcelona. Representant la secció de Les Corts, Societat "La Victòria", va participar en la reunió del Comitè de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers celebrada a Badalona el dia 9 de juliol de 1916. Tanmateix va fer el dia 1 d'octubre de 1916. Amb la mateixa representació va assistir al Congrés extraordinari de la Federació, celebrat a Barcelona del 8-10 de desembre de 1916.

Colom, Joan. Dirigent de la Societat de Protecció Mútua dels Pintadors de Barcelona, vocal segon i secretari de la Junta Central Directiva de les Associacions de Socors Mutus de Barcelona (1841).

Colom, Miquel. Boter a Reus. Representant els boters d’aquesta ciutat va assistir al XIII Portada de les actes del 13è congrés de la FOB. Vilanova i la Geltrú, 1885Congrés de la Federació d’Oficials Boters (FOB), celebrat a Vilanova i la Geltrú del 9 al 15 de juny de 1885, on exercí de Secretari de la Mesa en la desena sessió. Amb la mateixa representació va participar en el XV Congrés, celebrat a Sants el maig de 1887, on exercí de President de la Mesa en la cinquena sessió. Formà part de la Comissió que dictaminà sobre la reforma dels Estatuts. També va formar part de la Comissió que presentà les normes per a la publicació d’un periòdic, que van titular “Eco de Toneleros”. Va assistir al XVIII Congrés de la FOB, celebrat a Barcelona el juliol de 1890, on va exercir de President de la Mesa en la cinquena sessió. L’abril de 1891 va participar en el XIX Congrés celebrat a Sant Martí de Provençals. En la primera sessió del congrés impulsà la impugnació de l’acta del delegat de la secció de Les Corts, pel reiterat incompliment dels acords federatius. Va formar part de la Comissió que revisà el Reglament d’Invalidesa. Exercí de President de la Mesa en la quarta sessió i també en la novena. Es manifestà a favor que la FOB prengués part en el moviment del Primer de maig. Uns anys després va assistir a la Conferència que la FOB celebrà a Tarragona els dies 27, 28 i 29 de desembre de 1900.

Colom Salvat, Josep. Boter a Tarragona. Després de la Conferència de la FOB, celebrada a Reus els dies 3 i 4 de desembre de 1923 on s’aprovà “constituir nuevamente la Federación”, va ser elegit Comptador de la secció de la FOB de Tarragona.

Colomé, Antoni. (Se'l cita també Colomer) Secretari interí de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona, l'any 1868, més tard en fou President. Signà la crida que féu aquesta organització per a la celebració d'un congrés obrer català (Barcelona, desembre 1868). Fou vice-president de la Mesa del citat congrés. Formà part de la candidatura Federal en les eleccions a l'Ajuntament de Barcelona el desembre de 1868. Segell Fusters de Barcelona

Colomé, Antoni. (També se'l cita Colomer) Fuster a Barcelona. Secretari de la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya fins l'abril de 1907, en que va ser substituït per J. Solé Ferré de Badalona. Representant la Societat de Fusters de Barcelona, va formar part del primer Consell Directiu de la Federació Local de Societats Obreres de Barcelona “Solidaritat Obrera”, amb el càrrec de Secretari General (Barcelona, 3 d’agost de 1907).

Colomé Cristòfol. Representant la secció local de La Granada va participar en el tercer congrés de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA) celebrat al Vendrell els dies 5 i 6 de gener de 1896.

Colomé Espinalt, Agustí. El maig de 1934 va ser elegit Tresorer de l’Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria de Manresa. Societat adherida al CADCI.

Colomer, Tomàs. Dirigent de la Classe Obrera dels Filadors (Barcelona, 1854). Formà part de la comissió obrera que signà el conveni, amb els patrons, en el Conflicte de les Selfactines. Fou designat compromissari per la parròquia del Carme de Barcelona, per les eleccions municipals (novembre de 1854). Un dels signants de l'exposició dels obrers barcelonins al Congrés de Diputats de Madrid (1853).

Colomer Nadal, Víctor. Corbins, 1896 - Mèxic, 1960. Militant de la CNT. Estudià magisteri a Lleida. Assistí al Ple de Delegats de Lleida l'abril de 1921, on defensà anar al primer congrés de la Internacional Sindical Roja a Mosou. L’agost de 1921, essent secretari general de la Federació local de Lleida, va ser detingut i empresonat. Participà en el Comitè Sindicalista Revolucionari de la CNT (1922). El 1928 se separa de la CNT i participà en la creació del Partit Comunista Català, que s'integrà en el BOC, del qual en fou membre del primer comitè executiu. Es traslladà a Barcelona i el gener de 1936 ingressà a la Federació Catalana del PSOE. Participà en la fundació del PSUC i en formà part del primer Comitè Executiu. Afiliat a la UGT, el gener de 1937 assistí al primer congrés de Treballadors de la Terra de Catalunya. Fou regidor de cultura de l'Ajuntament de Barcelona. Exiliat a Mèxic el 1939, i expulsat del PSUC, fou un dels tres primers firmants (amb Miquel Ferrer i Serra Pàmies) del manifest A tots els militants del PSUC. Als treballadors de Catalunya, que materialitzava la ruptura col·lectiva del PSUC. L’any 1942 entrà a formar part del consell executiu del Partit Socialista Català. Col·laborà a "Lucha social" i a "La Batalla" i publicà els opuscles "El anarquismo y la revolución" i "Los comunistas y la cuestión agraria".

Colomer Prat, Joan. President de la Federació Local de la UGT a Palautordera. Durant la guerra civil fou alcalde d’aquesta població. L’any 1939 s’exilià a França.

Colomer i Soler, Pere. Vilanova i la Geltrú, 1882 - ?. Paleta. Membre de la Societat d'Oficials i Peons de Paleta que s'adherí a la CNT. L'any 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova. De formació autodicta, l’any 1907 era professor de primeres lletres a l’Escola Moderna de Vilanova i la Geltrú. Tot i que se li atribueix haver assistit al congrés de la CNT de 1911, no l'hem trobat en el llistat d'assistents. Sí que assistí al congrés de Sants (Barcelona, 1918), representant la Unió Local de Sindicats de la CNT de Vilanova i la Geltrú.  Dirigí el periòdic quinzenal “El Sindicalista” (1912 – 1914). Durant la guerra civil va ser secretari del Consell local d’Economia. És autor d'"Historial de la Societat Coral La Unió Vilanovesa", Vilanova i la Geltrú 1936.

Colominas, Josep. Filador de Cotóa Barcelona. El 18 de març de 1855 formà part d'un grup d'obrers que es dirigí al governador civil acceptant treballar amb les màquines Selfactines a canvi d'una major remuneració. (Les Selfactines havien estat prohibides després d'una vaga dels obrers, però els fabricants impugnaren aquesta prohibició).

Colominas Elías, Josep. Boter a Reus. El desembre de 1927 era President de la secció de Reus de la FOB. Representant la secció de Reus va assistir a la Conferència que la FOB celebra a Reus el 15 de gener de 1928. Amb la mateixa representació va participar en el nomenat com XLIX Congrés de la FOB (només hi van assistir nou delegats) celebrat a Reus els dis 13 i 14 de maig de 1929, on exercí de Secretari de la Mesa en la segona sessió. L'any 1931 era President de la Secció de Reus de la FOB (adherida a la UGT).

Cols, Jaume. Secretari de la Societat de Socors Mutus de Teixidors d'Olot, el 1842. Portada del Llibre d'Albert Columbrí

Columbrí, Albert. Dirigent de l'Associació Mútua d'Obrers Impressors de Barcelona. Relligador. Participà en la vaga del març de 1854. Fou candidat, pel partit Demòcrata, a les eleccions de l'any 1854. Acusat de participar en la revolta de l'abril de 1856, fou detingut i desterrat a Almería durant 9 meses. Un mes després d'haver complert la condemna tornà a ser deportat. Publicà Una víctima. Memorias de un presidiario político. Barcelona, 1864. És reedita l'any 1900, Imprenta La Asociación, Barcelona.

Coll, Joan. Representant el Sindicat de Serrallers d’Obres, el 29 de desembre de 1908 va ser elegir vocal del Consell Directiu de la Confederació Regional de Societats de Resistència "Solidaritat Obrera".

Coll, Joan. Militant de la CNT a Valls. El maig de 1937, representant el sindicat de Transports, formava part del Comitè de la Federació local de la CNT de Valls.

Coll, Josep. Militant de la CNT. Representant les localitats de Sant Vicenç de Castellet, Monistrol i Olesa de Montserrat va participar en el tercer congrés de la CNT, celebrat a Madrid el juny de 1931.

Coll, Luís. Militant de la CNT a Barcelona. El 15 de gener de 1926 va ser un del 22 signants del manifest “A los trabajadores y al lector” (publicat a “Vida Sindical” núm. 1 del 15 de gener de 1926), en el que es declaraven partidaris de legalizar de la CNT.

Coll, Magí. Dirigent obrer. Jornaler tèxtil. Representant la secció de Jornalers formà part del Consell de la Unió Manufacturera, elegit en el congrés celebrat a Barcelona, 7-8 de maig de 1872. Mesos després la Unió Manufacturera va fer un segon congrés (Barcelona, 2-4 d’agost de 1872) i Magí Coll va ser reelegit membre de Consell directiu.

Coll, Manuel. Militant de la UGT. L'octubre de 1938 era president de la secció local de Vilanova i la Geltrú, del Sindicat d'Aigua Gas i Electricitat de la UGT.

Coll, Pau. Membre de la CNT a Manresa. Després de la dictadura de Primo de Rivera, participà en la reorganització del sindicat Tèxtil a Manresa.

Coll, Salvador. Miitant del “Radium” a Barcelona. El març de 1916 va ser elegit vocal en la primera junta directiva del Sindicat de Contramestres Ajudants i Preparadors de teixits “Radium”. Se li atribueix haver proposat el sobrenom de “Radium” com homenatge al matrimoni Curier.

Coll, Vicenç. Forner a Reus. Representant la Societat de Forners de Reus va assistir al primer Congrés dels Obrers Forners de la Regió Espanyola, celebrat a Barcelona del 28 al 30 de setembre de 1873.

Coll Garrigosa, Jaume. Milità a la CNT. L'any 1930 fou vocal, del Sindicat del Transport, en el Comitè del Sindicat Únic de la CNT de Gavà.

Coll Llonch, Gabriel. Milità a la CNT. L'any 1930 fou vocal, del Sindicat del transport, en el Comitè del Sindicat Únic de la CNT de Gavà.

Coll Pla, Albert. ? - Barcelona, 1921. Militant de la CNT a Barcelona. Formava part del Comitè del Sindicat Únic del ram de la construcció. Assassinat per elements dels Sindicats Lliures el 7 de febrer de 1921.

Coll Solé, Francesc. Camperol a l’Arboç. L’any 1922 exercia de Secretari de la Junta de la Societat d’Obrers Agricultors de la citada localitat.

Coll i Torrelles, Josep. Lleida, 1907 – París, 1991. Militant de la CNT i del Partit Comunista Català a Barcelona. Paleta. Amb 18 anys anà a viure a Barcelona, on s’afilià al Sindicat de la Construcció de la CNT. L’any 1928 va formar part en la constitució del Partit Comunista Català. El març de 1930 va formar part de la Comissió reorganitzadora del Sindicat de la Construcció de Barcelona i el juny següent, en l’assembla general del sindicat va ser nomenat tresorer de la junta. S'alineà amb els Trentistes i també formà part de l'anomenat Comitè Sindicalista Revolucionari (dins de la CNT), que abandonà per integrar-se a la Federació Comunista Catalano-Balear. Posteriorment formà part del comitè executiu del BOC. El 1932 dirigí una campanya contra la vaga forçosa i per la reorganització dels obrers parats. Fou membre del comitè central del POUM (1935) i també secretari general de la comissaria d'ordre públic de Barcelona (1936-37). Després dels fets de maig de 1937 va ser detingut, però va poder escapar-se, havent de viure clandestinament. L’any 1938 marxà a París. El febrer de 1941 va ser detingut acusat d’activitats comunistes i condemnat a 4 anys de presó. Va ser internat en un camp de concentració prop de Dunkerque fins el desembarcament aliat.

Collado, Agapito. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Secretari del Sindicat de la Construcció. L'agost de 1936 formà part del Comitè Local de l'Escola Nova Unificada (CENU). El gener de 1939 s'exilià a Mèxic.

Collado, Francesc. Representant el Sindicat de Llum i Força va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931.

Collado, Manuel. Militant de la CNT. Assistí al quart congrés de la CNT (Madrid, maig de 1936) formant part de la delegació de l’Hospitalet de Llobregat. Participà en el Ple de la CNT de juny de 1937 on també representava la Federació Local de l’Hospitalet de Llobregat.

Collbone, Miquel. Vocal primer de la Societat de Protecció Mútua de Pellaires d'Olot, el 1841.

Comaposada i Gili,  Josep. Vilobí del Penedès, 1859 - Madrid, 1933. Militant de la UGT i del PSOE, també milità a la USC. Forografa de Josep ComaposadaSabater. L'any 1868 es traslladà a Barcelona i l'any 1884 començà a militar en el nucli socialista de Barcelona. Participà en el Congrès fundacional del PSOE, com a delegat de la secció de Màlaga (Barcelona, 23-25 d'agost de 1888) Fou un dels fundadors de la UGT l'agost de 1888 i en va ser elegit president després del tercer congrés (Málaga, 7-11 d'octubre de 1892). President de l’Agrupació Socialista de Barcelona entre el febrer de 1889 i febrer de 1890. Càrrec que també va exercir entre l'agost de 1891 i el juliol de 1892. Va ser un dels oradors en el míting del Primer de Maig de 1890 a Manresa. Va participar en el IV congrés de la UGT (Madrid, 25 - 29 d’agost de 1894). El febrer de 1895 va ser elegit president de la Societat de Sabaters de Barcelona, adherida a la UGT. L’abril de 1897 va ser elegit secretari de l’Agrupació local de Barcelona del PSOE, i president el febrer de 1898. S'oposà al trasllat del Comitè Nacional de la UGT de Barcelona a Madrid l'any 1899. Representant els treballadors de Roda de Ter va participar en el Congrés dels obrers tèxtils que va constituir la Federació de la Indústria Tèxtil Espanyola (també citada com Federació Tèxtil Cotonera). (Barcelona, setembre de 1899). El febrer de 1903 participa en la formació de la Federació Socialista Catalana (FSC) i va ser nomenat director del periòdic "La Guerra Social" portaveu de la federació. Representant una societat de manobres de Manresa va participar en el congrés fundacional de la Confederació Regional de Societats de Resistència -Solidaritat Obrera- (Barcelona, 6-8 de setembre de 1908). Va participar en la campanya contra la guerra del Marroc que va tenir el seu epíleg en la vaga general del juliol/agost de 1909, el fets de la qual són coneguts com la Setmana Tràgica. L'any següent relatà els fets i el desenvolupament de la vaga en un llibret titulat La revolución en Barcelona, on hi va escriure, Cada convento es un centro de perpetua conspiración contra todo principio de democracia, contra toda idea de libertad y toda aspiración de progreso. El setembre de 1911 fou empresonat a Sabadell, quan es dirigia a donar suport a una manifestació contra l'escalada de la guerra del Marroc i contra el Govern de l'Estat encapçalat per José Canalejas. Participà en diferents congressos de la FSC: en el tercer Mataró maig de 1913. Quart, Reus juny de 1914. Sisè, Tarragona maig de 1916. Setè, Barcelona maig-juny de 1917. Formà part de la primera junta directiva de la Unió Socialista de Catalunya (Barcelona, 8 de juliol de 1923), però el novembre de l’any 1925 es reintegrà a la disciplina del PSOE.Dibuix amb dedicatòria de Josep Comaposada Amb quasi 70 any, a finals de la dècada de 1920 va participar en el cinquè Congrés de la Federació Regional Catalana de la UGT (Barcelona 16-18 d’abril de 1927), representant la Federació Nacional Tèxtil. També va assistir al Congrés de la citada Federació Tèxtil (Barcelona, juny de 1928), en el decurs del qual va ser elegit secretari general del comitè d’aquesta Federació. Tres mesos més tard participaria en el XVI congrés de la UGT (Madrid, 10-15 de setembre de 1928) on va formar part de la ponència Salari mínim, jornada de vuit hores i treball de la dona i dels infants.
Manuel Serra i Moret a les pàgines del periòdic "Justícia" (12-04-1930) el qualificà de patriarca del socialisme català.
Va ser director de "La Guerra Social" (Barcelona, 1903), òrgan de la Federació d’Agrupacions Socialistes de Catalunya. També va dirigir “La Ilustración Obrera” (Barcelona, 1906-1907) i “Justicia” (Barcelona, 1928-1930) òrgan de la Federació Regional Catalana de la UGT. Col·laborà a "La Nació" i fou corresponsal dels periòdics "L'Humanité" de Paris, "El Socialista" de Madrid i també del "The Daily Citizen" de Londres, així com de “La Justicia Social” de Reus i redactor en cap de "La Internacional" Órgan de la Federació catalana del PSOE (Barcelona, 1908 - 1909).
Traduí més d'una vintena de llibres, d’entre els quals citem, El matriarcado: estudio sobre los orígenes de la familia, de Paul Lafargue. Centro Editorial Presa. Barcelona, 1909. Religión, filosofia, socialismo de Friedrich. Engels. Biblioteca cientifico-literaria. Tipográfica del Anuario de Exportaciones. Barcelona. 1910. Contestación a un creyente de Sébastien Faure. Biblioteca Acción. Barcelona, 1910.
Publicà La revolución en Barcelona. Biblioteca Acción. Barcelona, 1909. La revolución en Cataluña. Biblioteca Acción. Barcelona, 1910. La organización obrera en Cataluña. Biblioteca La Justicia social. Reus, 1910.

Comas, Josep. Caixer de l'Associació de Socors Mutus de Vic (1842).

Comas, Josep. Treballador del tèxtil a Mataró. El dia 7 de juliol de 1918 va ser elegit Secretari de l'exterior del Comitè Comarcal del Litorial de l'Art Fabril, amb seu a Mataró.

Comas, Miquel. Secretari de l'Associació de Socors Mutus de Vic (1841-42).

Comas, Ramon. Militant de la CNT. Membre del denominat Comitè Sindicalista Revolucionari, amb seu a Badalona. Posteriorment s'afilià a la Federació Comunista Catalano-Balear.

Comas i Jo, Jaume.  Manresa, 1892 – Najac, França, 1966. Militant de la FC del PSOE i de la UGT a Mataró. Nascut a Manresa amb quatre anys anà a viure a Mataró. Treballà a la industruia tèxtil i s'afilià a la UGT. Va ser representant de la Federació Fabril i Tèxtil en el Comitè de Catalunya, l'any 1933. Participà en els mítings organitzats per la UGT amb motiu de l’1 de maig de 1933 a Manresa i Sampedor. L'any 1934 ingressà en la USC. El novembre del 1933 fou elegit diputat per Barcelona per la coalició ERC i USC. El 1936 revalidà l’escó i el juliol de l'any 1936 s'integrà al PSUC. El setembre de 1938 va ser nomenat subsecretari del Ministeri de Treball encapçalat per Josep Moix. L'any 1939 s’exilià a França.

Comas Padró, Matias. El 29 d’agost de 1936 va ser elegit President de l’Associació d’empleats i obrers municipals de Terrassa, adherida a la CNT.

Comas i Pagès, Francesc.  ?, 1896 - Barcelona, 1923.Fotografia de Francesc Comas i Pagès Àlias Peronas. Militant de la CNT. Vidrier. Assistí al 1er Congrés de la CRTC, conegut com el Congrés de Sants, (Barcelona, juny de 1918), representant "La Unió Vidriera" de Barcelona. Participà en el 2on congrés de la CNT, celebrat a Madrid del 10 al 18 de desembre de 1919, representant el Sindicat Únic del Vidre de Barcelona. També assistí a la Conferència extraordinària de la CRTC celebrada a Blanes els dies 8, 9 i 10 de juliol de 1922, representant el Sindicat Únic d'Obrers Vidriers de Barcelona. Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó (30-11-20). Fou ferit greument en el mateix atemptat en què morí Salvador Seguí (10 de març de 1923), a conseqüència del qual morí el dia 13 de març.

Comdor, Ignasi. Boter de Tarragona. Formà part de la Comissió Pericial de la FOB, elegida després del XXX Congrés, celebrat a Barcelona l'any 1902. El 30 de gener de 1903, dimití del càrrec perquè traslladà el seu domicili a Barcelona.

Comella, Joan. Director primer de la Societat de Protecció Mútua de Manlleu el 1841.

Comella, Josep. Boter a Vilafranca del Penedès. L'abril de 1885 exercía de Secretari de la secció vilafranquina de la Federació d'Oficials Boters.

Comellas, Francesc. Militant del “Radium” a Barcelona. El 23 de desembre de 1928 va ser elegit Tresorer de la Federació Regional de Sindicats Professionals de Contramestres, Ajudants i Preparadors de Teixits de Catalunya.

Company, Joan. Dirigent obrer de Barcelona. Com a vocal de la Comissió de la Classe Obrera de Catalunya, fou un dels signants de la proclama reclamant la jornada de treball de 10 hores diàries (Barcelona, 5 de juliol de 1855). Processat el 1856 per la seva participació en la vaga general de 1855.

Company e Hill, A. Fuster a Sitges. L'abril de 1907 va ser elegit Vicesecretari de la Societat de Fusters de Sitges, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya. Segell dels Teixidor a Mà de l'Estat de Catalunya

Compte, Juan. Dirigent obrer a Berga. Teixidor a mà. L’agost de 1871 era President de Societat de Teixidors a mà de Berga.

Conejero, Pere. Militant de la CNT. El març de 1930 va participar en l’assemblea per a la reorganització del Sindicat del Vidre de Barcelona, en el decurs de la qual va ser elegit per formar part de la Comissió reorganitzadora del Sindicat.

Constantí, Josep. Teixidor a Reus. El 5 de juliol de 1874 va ser elegit Secretari de la Societat de Teixidors de Cotó a Mà de la Vila de Reus.

Contet, Antoni. Vicesecretari de la Junta de la Societat Obrera d'Impressors, elegit el 4 de juny de 1854.

Conti, Antoni. Signà el Manifest del Primer de maig de 1890, dirigit al governador civil de Barcelona, com a representant de la Societat Obrera dels Picapedrers.

Corbella, Rafael. Assistí al primer congrés obrer d'abast estatal celebrat a Barcelona el mes de juny de 1870, representant a les societats obreres de: Fusters de Ribera, Calafats, Ebenistes i la Cooperativa de Llauradors de Tarragona.

Corbella Suñé (també se'l cita Sunyé), Josep. Solsona, 1904 - Barcelona, 1972. Sigles de la CNTMilitant de la CNT i de la FAI a Manresa. Va participar molt activament en la reorganització de la CNT de Manresa, a les acaballes de la dictadura del general Primo de Rivera. Representant els Sindicats de la Construcció, del Transport i la secció de Ferroviaris de Manresa va assistir al tercer congrés confederal de la CNT (Madrid, juny de 1931), on va firmar el dictamen de la ponència Posición de la CNT ante la convocatoria de las Cortes Constituyentes. A finals de 1931 era Secretari del Comitè Comarcal de la CNT a Manresa. Representant el Sindicat Únic de Treballadors de La Pobla de Lillet, va participar en el Ple de la CRTC celebrat a Sabadell l’abril de 1932. El 15 d’agost de 1936 va ser elegit Secretari del Comitè de Milícies Antifeixistes de Manresa, en representació de la CNT, i el 19 d’octubre va ser elegit alcalde del Consell municipal. Ho va ser fins el maig de 1938, data en la que va ser mobilitzat. Exiliat a França va estar internat en els camps de concentració d’Agde, Argelès i Sant Cebrià. Va retornar a Catalunya l’any 1941, però hagué de viure clandestinament.

Corderas, Pere. El mes de març de 1872 formava part de la junta directiva de la Societat de Teixidors a mà de Sant Feliu de Codines.

Còrdova, Jaume. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera, en el qual es constituí la CRTC (Barcelona, octubre de 1910), representant el Sindicat de Dependents de Carboneria "La Fraternal".

Cornellana, Antoni. Boter a Cervera. Exercí de President interí en la constitució de la Secció de Cervera de la FOB, el 28 de febrer de 1901.

Cornet, Francisco. Dirigent de la secció de Cintaires de Manresa l’agost de 1883.

Cornet, Ignasi. Galoner a Igualada. Vocal de la Societat d'Oficials Galoners de Cotó a Igualada. El 20 de maig de 1851, juntament amb Pere Casas, va signar la sol·licitud per a l'aprovació governativa del Reglament de la societat.

Corney, Esteve. Dirigent de la Societat de Teixidors de Sant Celoni. Un dels signants d'una carta dirigida al governador civil de Barcelona l'11 de maig de 1855, manifestant-li la seva adhesió al govern liberal.

Corney, Miquel. Militant de la CNT. Participà en la fundació de la revista "Vida Sindical" (1926), en el núm. 1 de la qual, el 15 de gener de 1926 va ser un del 22 signants del manifest “A los trabajadores y al lector”, en el que, enfrontant-se amb els anarquistes, es declaraven partidaris de legalizar de la CNT. Representant el Sindicat Únic de Premià de Mar va assistir al tercer Congrés Confederal de la CNT (Madrid, 11-16 juny 1931).

Corni, Salvador. Militant de la CNT a Barcelona. El març de 1930 va participar en l’assemblea per a la reorganització del Sindicat del Ram de la Construcció, en el decurs de la qual va ser elegit per formar part de la Comissió reorganitzadora del Sindicat.

Coromina Prats, Joan. Dirigent de la Societat de Protecció Mútua dels Teixidors d'Olot (1842).

Corominas, Emili. Fuster a San Martí de Provençals. L'abril de 1907 va ser elegit Secretari de la Societat de Fusters, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya. Representant aquesta societat va assistir al segon congrés de Solidaritat Obrera, en el qual es va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910). El 19 de novembre de 1910 va ser elegit vocal del primer Comitè de la CNT.

Corominas, Joaquim. El desembre de 1870 representava la secció de Picapedrers en la Junta de la Federació Local de Girona de la FRE de l’AIT.

Corona, Magí. Fuster a Igualada. El juliol de 1907 va ser elegit Vocal de la Junta de la Societat de Fusters d'Igualada adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Corrales, Joan. Militant de la CNT. L’any 1924 era vocal del Comitè del Sindicat Únic de la distribució de Barcelona.

Corrons Cortes, Pere. ? – Barcelona, 1942. Militant de la CNT a Barcelona. Ferroviari. Representant la secció ferroviària de Barcelona va assistir al congrés ferroviari celebrat a Madrid el 16-11-1932. Representant el Comitè de relacions ferroviariàries va participà en el Ple de Sndicats de la CRTC, celebrat a Barcelona del 5 al 13 de març de 1933. També va participar en el congrés extraordinari de la FNIF, celebrat a Madrid el juliol de 1933, on formà part de la Comissió que havia de presentar el dictamen sobre la gestió del Comitè Nacional de l’esmentada federació. Després s’afilià al Partit Sindicalista d’Ángel Pestaña. Se li atribueix que l’any 1940 participava en les tasques de buscar col·laboradors per al sindicat vertical. Aquest mateix any va ser detingut i empresonat a la presó Model de Barcelona on morí.

Cort, Josep. Teixidor a Reus. El juliol de 1871 va ser elegit Secretari de l’exterior de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus.

Cortada, Albert. President-director de la Societat de Protecció Mútua dels Teixidors (Vic, 1841-42).

Cortada, Jaume. Fuster a Badalona. L'abril de 1907 va ser elegit Vicesecretari de la Comissió Central de la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya, amb seu a Badalona, i el setembre següent va ser elegit President.

Cortada Dulcet, Roldán. ?, 1900 - Molins de Rei, 1937.  Militant de la CNT. Paleta. Adscrit al grup "Solidaridad". Fou administrador del setmanari "Acción (1930) i firmant del Manifest Trentista. Va ser vicesecretari de l'Ateneu Sindicalista Llibertari de Barcelona (1932). Més tard s'afilià a la UGT i va ser membre del Comitè Regional de Catalunya. També s'afilià al PSOE i el 1936 ingressà al PSUC. Secretari del Conseller de Treball Rafael Vidiella, morí a trets a Molins de Rei el 25 d'abril de 1937, fet del qual s'acusà als anarquistes i que fou un dels precedents dels Fets de maig.

Cortadella Illa, Jaume. (1897 - ?). Militant de la Unió de Rabassires a Martorell. Pagès. L’any 1929 fou elegit president de la Federació de Rabassers de Catalunya, entitat federada amb la Unió de Rabassaires. Entre 1931 i 1933 fou regidor a l’Ajuntament de Martorell Fou empresonat arran dels Fets d’octubre de 1934. El juliol de 1936, un cop esclatada la guerra, fou elegit alcalde com a representant de la Unió de Rabassaires.

Cortés, Andreu. Militant de la CNT a Barcelona. El 22 de juny de 1930 actuà de secretari en l’assemblea de reconstrucció del Sindicat de Llum i Força de Barcelona. Després es va elegir la nova junta del Sindicat i Cortés va ser elegit Secretari del Comitè.

Cortés, Antoni. Representant els treballadors d'Estampats de Barcelona i rodalies va assistir al congrés fundacional de la UGT (Barcelona, 1888). Formà part de la comissió revisora de les actes.

Cortés, Emilio. El setembre de 1907 era el destinatari de la correspondència dirigida a la Societat obrera de Sarrià (Barcelona), adherida a la Federació del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Cortés, Joaquín. Úbeda (Jaén), ? - Mèxic, 1979. Logo CNT Representant la CNT va participar en el míting del dia 15 d'octubre de 1916 organitzat a Badalona en protesta per l'encariment de les subsistències. Entre 1919 i 1930 residí a l'Argentina i a França. A l'Argentina havia establert amistad a Durruti i Ascaso. L'any 1931 formà part de la Junta del Sindicat de l’Art Fabril i Tèxtil i delegat al Comitè Nacional. Va assistir a la Conferència de la CRTC celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i de juny. Representant el Sindicat Fabril i Tèxtil de Barcelona va participar en el tercer Congrés Confederal de la CNT (Madrid, 11-16 juny 1931). L'agost següent signà el Manifest dels trenta. Mitinejà en diverses localitats del Principat, especialment per terres de Tarragona i Lleida. L'any 1932 fou detingut a la seva ciutat nadiua, acusat de terrorista. L'any 1933 va ser expulsat del Sindicat Tèxtil, com tots els Trentistes. Va formar part del Secretariat de la Federació Sindicalista Llibertària de Catalunya. Durant la guerra retornà a la CNT i l'any 1937 va formar part del Comitè de la CRTC i del Comitè d'enllaç CNT-UGT. L'any 1939 s'exilià a França i després a Mèxic.

Cortés, Josep. Luburín (Almería), 1899. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Ferroviari. El febrer de 1933 va ser elegit per formar part de la junta de la Subsecció Ferroviària de la FNIF (CNT) de Vilanova.

Cortí, Francesc. Camperol a Reus. El dia 17 de gener de 1915 va ser elegit Caixer de la Federació Obrera Agrícola de la Província de Tarragona, adherida a la Federació Nacional d'Obrers Agricultors.

Cortiella i Ferrer, Felip. Barcelona, 1871 - Barcelona, 1937. Tipògraf, escriptor i poeta. FotografiaFormà part del grup que fundà el periòdic del mateix nom "Avenir" (març, 1905). L'1 d'agost de 1907 va començar a publicar el setmanari anarquista en català "Tramontana", que portava com a subtítol “Sociologia. Interessos populars. Arts i lletres”. Participà en l'organització del congrés obrer de Solidaritat Obrera (Barcelona, 1908). L'any 1917 se li oferí la direcció del periòdic "Solidaridad Obrera" i la va condicionar a que fos escrit totalment en català, proposta que no li fou acceptada, i en quedà al marge. Publicà La flor de l'auca. El Plor de l'alba. També molts poemes i obres de teatre. Traduí obres de clàssics francesos al català. (Més informació al web www.estelnegre.org)

Cortina, Alfonso. Militant de la CNT a Barcelona. Delegat de la CNT al sindicat de la Construcció. El dia 20 de novembre de 1920 va ser assassinat per pistolers del "Lliure".

Cortina, Bonaventura. Director de la Societat de Protecció Mútua de Treballadors Tintorers de Barcelona el 1841.Segell CADCI-UGT Manresa

Corvinos Barraca, Rafel. L’octubre de 1932 va ser elegit Vicesecretari de l’Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria de Manresa i Comarca. (Societat adherida al CADCI). Va ser reelegit el maig de 1934. L’any 1935 exercia de President. Respresentant la UGT el 15 d’agost de 1936 va ser elegit President del Comitè de Milícies Antifeixistes de Manresa.

Cos Ochego, Ramón. Pamplona, 1887 – Barcelona, 1939. Sindicalista afiliat al Sindicat de la Fusta de la CNT a Barcelona. El maig de 1930 va participar en l’assemblea per a la reorganització del Sindicat del Ram de la Fusta de Barcelona, en el decurs de la qual va ser elegit per formar part de la Comissió reorganitzadora del Sindicat. Expulsat de la CNT per milità en el BOC s’afilià a la UGT, on va ser Secretari General del ram de la Fusta de Barcelona. Milità en el POUM. Fou afusellat pels franquistes el 4 de novembre de 1939.

Costa, Joan. Militant de la CNT. Representant el Sindicat Únic de Treballadors de Castellà del Vallès, va asistir al segon congrés confederal celebrat a Madrid del 10 al 17 de desembre de 1919. També va participar en la conferència de la CRTC de Blanes del juliol de 1922, representant la Unió local de Sindicats de Sabadell i comarca.

Costa, Josep. Signà el Manifest del Primer de maig de 1890, dirigit al governador civil de Barcelona, representant la Unió d'Oficials Estorers.

Costa, Josep. Fuster a Vic. El 18 de gener de 1907 va ser elegit Secretari 1er de la Societat de Fusters de Vic, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya, i el setembre era el destinatari de la correspondència dirigida a la Societat (c/ Sant Francesc, 128).

Costa, Josep. Secretari general de la Federación Nacional Española de Dependientes. Va ser designat per representar l'Associació en el 5è Congrés de Dependents que s'havia de celebrar a Madrid el dia 15 de maig de 1910.

Costa, Maria. Dirigent obrera. Durant la vaga general tèxtil de l'agost de 1913, participà en el míting de la Casa del Poble de Sabadell, convocat pel sindicat "La Constància".

Costa, Ramon. Militant de la CNT. Representant el Sindicat de l'Art d'Imprimir de Barcelona, va asistir al segon congrés convocat per Solidaritat Obrera, en el qual es va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre de 1910). També va participar en el primer congrés de la CNT (Barcelona, setembre de 1911).

Costa Cabré, Josep. Barcelona, 1904 - Gandesa, 1938. Militant de la CNT. Escalador. Participà en l'organització del Sindicat Únic del Transport de Barcelona. Fou nomenat secretari del Comitè de les Olimpíades Populars de Barcelona (juliol de 1936). Incorporat al front de guerra, morí a la batalla de l'Ebre (Serra de Cavalls).

Costa Font, Josep. Badalona, 1906 – Badalona, 1990. Militant de la CNT, també milità en el "Radium". Segell de la Federació tèxtil "Radium"Treballador del tèxtil. Fill de Jaume Costa Llansó. L'any 1923 s'afilia a la CNT. L'any 1927 era secretari de la secció de Badalona del "Radium". L'any 1931 formava part de la Junta directiva del Sindicat Fabril i Tèxtil de la CNT de Badalona. En l'escissió trentistes-faistes de 1932 s'allunyà de la militància activa. Retornà a participar en el sindicat a finals de 1935 i a començaments de 1936 tornà a exercir de Secretari del Sindicat Fabril i Tèxtil de Badalona. Després de la sublevació dels militars feixistes va participar activament en la col·lectivització de moltes empreses tèxtils de Badalona. L'any 1938 s'incorporà al front de guerra en la 26ena Divisió. S'exilià a França. Va ser internat en el camp de concentració de Sant Cyprien. L'any 1941 va afegir-se al grup de maquis capitenejat pel seu amic i àntic president del Sindicat Tèxtil Ramón Martínez. Entre 1976 i 1979 va participar en nombrosos mínting de la CNT a Badalona, Barcelona i diverses ciutats més. És autor de Cuando los mitos sólo són mentira. Una FAI adulterada vista por dentro (Barcelona, novembre 1980).

Costa Llansó, Jaume. ? – Badalona, 1918. Fuster a Badalona. Representant la Societat de Fusters de Badalona, adherida a la Federació del ram d'elaborar fusta d'Espanya, l'agost de 1907 va formar part de la Comissió de fusters que pactaren amb els empresaris del sector unes noves bases de treball amb les quals es posava fi a la vaga de quatre setmanes que mantenia la Societat. Amb la mateixa representació va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT. (Barcelona, octubre/novembre de 1910). Després milità en el Partit Repúblicà de Pi i Margall. Va ser regidor a l'Ajuntament de Badalona.

Costas, Antoni. Militant de la CNT a Barcelona. En l'Assemblea general, per a la reorganització del Sindicat Fabril i Tèxtil de Barcelona, celebrada el dia 18 de juliol de 1930, va ser elegit Secretari de la junta del Sindicat.

Cramany, Josep. Director de l'Associació de Socors Mutus de Teixidors d'Argentona l'any 1855.

Crespi, Josep. Representant la Unió Tèxtil de Roda de Ter va assistir al congrés de Sants (juny-juliol de 1918).

Crespo, Pasqual. Militant de la CNT a Barcelona. Representant la Unió Obrera de Constructors de Caixes d'Embalatge "La Germinal" de Barcelona, va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910).

Cristià, Josep. Barcelona, 1895 - Barcelona, 1932. Militant de la CNT. Xofer. Després de la dictadura de Primo de Rivera (1930), fou un dels organitzadors del Sindicat Únic del Transport de Barcelona, del qual en seria tresorer. El maig de 1930 va presidir l’assemblea per a la reorganització de la secció de xofers de l'esmentat Sindicat Únic, en el decurs de la qual va ser elegit president de la secció.

Crivillés, Tito. (sic) Boter a Reus. L’agost de 1901 exercia de President de la secció local de la Federació d’Oficials Boters.Segell Agricultors de Reus

Cros Nogués, Jaume. Camperol a Reus. El maig de 1931 va formar part de la Comissió organitzadora de la Societat de Camperols de Reus.

Cruells, Miquel. Militant de la UGT a Barcelona. Treballador del tèxtil. Representant el Sindicat Fabril de Barcelona va assistir al tercer congrés de la Federació Nacional d’Obrers de l’Art Tèxtil de la UGT, celebrat a Barcelona els dies 6 i 7 de gener de 1930, on formà part de la ponència sobre organització.

Cruset, Isidre. Camperol a l’Arboç. En constituir-se la Societat d’Obrers Agricultors de l’Arboç (31-05-1914) va ser elegit Avisador de la junta de la Societat.

Cruset Carbó, Pau. Camperol a l’Arboç. L’any 1922 exercia de Vicepresident de la Societat d’Obrers Agricultors de la citada localitat.

Cruz, Ezequiel. Juntament amb Joaquim Corominas, el desembre de 1870 representaven la secció de Picapedrers en la Junta de la Federació Local de Girona de la FRE de l’AIT.

Cruz, Josep. Assistí al congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), representant els Obrers d'Arques i Bàscules de Barcelona.

Cuadradas, Josep. Signà el manifest del Primer de Maig de 1890, com a representant de l'agrupació Socialista Barcelonina.

Cuadros Ruiz, Andrés. Anarquista a Barcelona. Vocal de la secció ferroviaria de Catalunya, constituïda l'any 1910 a Barcelona. Va ser Director del periòdic "Solidaridad Obrera" l'any 1910 i també el 1913.

Cuartero, Libertad. Militant de la UGT a La Riba. Obrera paperera. El juny de 1933 va ser elegida Vicepresidenta del Sindicat de Professions i Oficis varis de La Riba.

Cuatrecasas, Josep. Militant de la CNT a Igualada. Representant la Federació local d’Igualada va assistir a la Conferència de Sindicats de la CRTC, celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931. Representant el Sindicat Metal·lúrgic d’Igualada va assistir al tercer Congrés Confederal de la CNT (Madrid, 11 - 16 de juny de 1931.) Representant el Sindicat d’oficis varis d’Igualada va assistir al Ple de Sindicats de la CRTC, celebrat a Barcelona l’agost de 1931. Fou redactor del periòdic "El Sembrador" (1931).

Cubellas, Joaquim. Militant de la UGT. Representant l’Associació de Mestres directors i Pianistes de Barcelona i a l’Associació musical “Hispania” també de Barcelona, l’abril de 1930 va assistir al VII Congrés de la Federació Regional Catalana de la UGT, on formà part de la Ponència Revisora de comptes.

Cubells, Josep. Anarcosindicalista. Fuster. Participà en el primer congrés de la CNT (Barcelona, 8-10 setembre 1911), representant la societats de fusters de Barcelona. La Societat de Fusters fou la primera en constituir-se en Sindicat Únic del Ram de la Fusteria, el 1918, essent-ne Cubells el President.

Cubias i Ribas, Benet. Dirigent obrer a Sant Feliu de Guíxols. El gener de 1872 era Tresorer de la Societat Fraternal de l’Art suro-taper de la citada localitat.Reglament de la Societat Obrera de Cables Pirelli de Vilanova i la Geltrú

Cucurella, Dionisio. El 29 de gener de 1903 va ser elegit Vicepresident de la Societat Obrera Constructora de Cables Elèctrics de Vilanova i la Geltrú (Fàbrica Pirelli, S.A.).

Cucurella, Francesc. Militant de la UGT a Barcelona. Forner. El més d’agost de 1928 va ser elegit Vocal de la Societat de Forners “La Espiga”. adherida a la UGT.

Cuchí, Pere. ? – Reus, 1918. El març de 1912 va ser elegit Secretari 1er del Comitè de la Federació d'Obrers Boters de Reus.

Cuesta, Benjamin. Militant de la CNT a Barcelona. Treballador de l'Art Fabril i Tèxtil. Participà en l'Assemblea de reorganització de l'Art Fabril celebrada a Barcelona el 14 de març de 1930. En el decurs de l’assemblea va ser elegit per formar part de la nova Junta provisional que havia de reorganitzar els treballadors del tèxtil i reingressar a la CNT. El 4 de juliol de 1930 va ser elegit Secretari general de la secció de Tintoters del Sindicat d'Obrers de l'Art Fabril i Tèxtil de la CNT de Barcelona.

Cuevas F., Daniel. Militant de la CNT. Participà en el Ple Nacional Econòmic de la CNT a València (gener 1938), en representació de la Federació Comarcal del Cardoner i Alt Llobregat.

Cufí i Barceló, Joaquim. Banyoles, 1904 – Perpinyà, 1969. Camperol. El maig de 1931 formà part del nucli fundador del sindicat de pagesos Acció Social Agrària. El setembre de 1933 va participar, a Banyoles, en la constitució de la Federació Agrària Social Obrera de Banyoles, impulsada per la USC. Era regidor a l'Ajuntament de Banyoles quan va ser processat i destituït arran dels fets del 6 d'octubre de 1934. S'exilià a França on milità a la UdeR.

Cufí i Barceló, Sebastià. Banyoles, 1907 – Girona, 1943. Militant de la CNT. Paleta. El febrer de 1936 va ser detingut quan es traslladava a Banyoles amb un sac de rifles. Participà en l'organització de la Federació local de la CNT a Banyoles. Representant la CNT el juliol de 1936 va formar part del Comitè municipal de Banyoles, i desde l'octubre següent fins l'agost de 1937 exercí de regidor al mateix Ajuntament. Va ser afusellat pels franquistes.

Cugat Francesc. Dirigent obrer a Reus. En nom de 15 societats obrereres signà el manifest del 1er de maig de 1913 presentat al Alcalde de Reus.

Cuguet, Josep. Relligador a Barcelona. L’any 1908 exercí de Vocal a la junta directiva de la Federació Solidaritat Obrera.

Culla, Josep. Militant de la UGT a Badalona. El juliol de 1936 formà part de la Junta del Sindicat Fabril i Tèxtil de la UGT a Badalona, i el febrer de 1937 era el President del Sindicat.

Cullell, Fidel. Treballador del tèxtil. El juliol de 1894 va ser elegit secretari de la Societat de Nuadors i Ajudant de Mataró.

Cuní, Emili. Representant els Classificadors de llanes de Sabadell va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910).

Cuní, Ramon. També se'l nomena com Ramón Cuñé. Assistí al congrés fundacional de la UGT (Barcelona, 1888), representant les Tres Classes de Vapor de Manresa, on fou elegit membre de la comissió revisadora d'actes.

Cunill, Esteve. El setembre de 1909 va ser elegit Tresorer de la Comissió Central de la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya, amb seu a Badalona.

Cunill, Joan. Fuster a Vic. El 18 de gener de 1907 va ser elegit Secretari segon de la Societat de Fusters de Vic, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Cunill, Núria. Representant el Sindicat de l’Art Fabril i Tèxtil va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats De la CNT de Badalona, celebrat a Barcelona els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931, en el què va formar part de la ponència "Problemes de la Cultura".

Cunillera, Joan. El juny de 1911 en constituir-se la Societat de Pagesos d’Ulldemolins va ser elegit President de l'entitat.

Cunillera Queralt, Joan. Rabassaire a Aiguamúrcia. El novembre de 1931, en constituir-se la Societat Agrícola, Agricultors Rabassaires, va ser elegit Secretari de la primera junta de la Societat.

Curnet, Joaquim. El setembre de 1871 era President de la Societat de Teixidor a mà de Sants. L’octubre de 1871 aquesta societat s’adherí al Centre Federal de les societats de teixidors a mà de la nació espanyola amb seu a Valls.

Curcó, Joan. Camperol a Olesa de Bonesvalls. Representant la Secció de la citada localitat va participar en la 3ª Conferència de la FOA celebrada a Vilanova i la Geltrú, el dia 14 de maig de 1896.

Curcó Rubió, Miquel. Torregrossa (Les Garrigues), 1895 -  Mèxic, 1966. Militant de la UGT i del PSUC. Havia militat a la USC.   El gener de 1937 fou elegit Secretari de Col.lectivitzacions en la FCTT, en representació de la qual formà part del Comitè de Catalunya de la UGT. Mesos després seria escollit membre del Comitè Central del PSUC.  El setembre de 1937 formava part del Consell d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya. El 1939 s'exilià primer a França on fou internat en el camp de concentració de Brams i després a Mèxic.

Curtien, Josep. Militant de la UGT a Barcelona. Treballador del tèxtil. Representant el Sindicat Fabril de Barcelona va assistir al tercer congrés de la Federació Nacional d’Obrers de l’Art Tèxtil de la UGT, celebrat a Barcelona els dies 6 i 7 de gener de 1930.

Curto, Ferran. Corder. Representant la Feceració local de Sant Martí de Provençals, assistí al tercer congrés de la FRE de l'AIT, celebrat a Córdova del desembre de 1872 a l'1 de gener de 1873.

Curto, Francesc. Militant de la UGT. Tipògraf. Representant els tipògrafs de Tortosa, va assistir al XIV congrés de la Federació Tipogràfica de la UGT (Madrid, setembre de 1918).Gràfic del REglament d'Invalidesa dels Boters de Tarragona

Curull Solanes, Joan. Boter a Tarragona. El 15 de juliol de 1919 va ser elegit Tresorer de la caixa d’Invalidesa de la Societat d’Oficials Boters de Tarragona.

Cuscó, Joan. Com a representant del Sindicat de Fusters de Barcelona assistí al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre de 1910).

Cuset, Joan. Camperol a l’Arboç. En constituir-se la Societat d’Obrers Agricultors de l’Arboç (31-05-1914) va ser elegit Tresorer de la junta de la Societat.

Cusiné, Josep. Dirigent obrer a Vilanova i la Geltrú. Boter. L’any 1871 formà part de la comissió obrera que negocià amb els fabricants la llarga vaga del tèxtil de Vilanova i la Geltrú (finals de setembre-desembre). Representant els boters de la citada ciutat va participar en el 2on Congrés de la Federació d’Obres Boters, (FOB) celebrat a Reus del 16 al 22 de març de 1873, on formà part de la ponència “modo de verificar les vagues” i va exercir de President de la Mesa en la catorzena sessió.
NOTA: Degut a la mobilitats geogràfica dels boters, considerem que els dos Josep Cusiné que citem són la mateixa persona, tot i que no ho hem pogut verificar.

Cusiné, Josep. Boter a Sant Martí de Provençals. Representant la secció local de la Federació d’Oficials Boters (FOB) va assistir al novè Congrés de la Federació, celebrat a Reus el desembre de 1881, on exercí de President de la Mesa en la tercera sessió i en la onzena. També va formar part de la comissió que va elaborar el dictamen sobre la “Reforma dels Estatuts”. Amb la mateixa representació va participar en el XVIII Congrés, celebrat a Barcelona el juliol de 1890, on exercí de President de la Mesa en la 1a sessió i també en la segona. Va formar part de la Comissió que dictaminà sobre el tema “Conveniència que les caixes d’invalidesa siguin locals i no federals”. Tanmateix va assistir al XIX Congrés (Sant Martí de Provençals, abril de 1891), exercint de President de la Mesa en la 1a sessió. L’any 1893 formava part de la Comissió Pericial de la FOB. Amb aquesta representació va participar en el XXII Congrés que la Federació celebrà a Sant Martí de Provençals del 9 al 16 d’abril de 1894, on va exercir de Secretari de la Mesa de la quarta sessió i de President en la cinquena.
 
 

Torna a l'iniciper tornar a l'inici

Daga, Eugeni. Fuster a Tarragona. L'abril de 1907 va ser elegit Vicesecretari de la Societat de Fusters de Tarragona, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Dalmases, Vicenç. Paleta a Reus. Com a vice-president de la Societat de Maestros Albañiles “La Protectora” de Reus, el desembre de 1886 firmà el reglament de la societat, presentat a les autoritats locals.

Dalmau, Josep. Dirigent obrer de la Societat de Protecció Mútua dels Serradors Barcelona (1841). Signà el manifest "Las Clases Trabajadoras Asociadas a los Diputados a Cortes y particularmente a los de la antigua Cataluña".

Dalmau, Pau. Camperol a Reus. El novembre de 1873 era el Secretari Econòmic del Consell de la Unió de Treballadors del Camp de la Regió Espanyola. En data 21 de novembre de 1873 la secció de Reus es donà de baixa de la Unió i Dalmau hagué de presentar la seva renúncia.

Dalmau Ferran, Joan. Puigpelat, 1907 - Gusen Annex de Mauthausen, 1941. Milità a la CNT. Camperol. El maig de 1937 va ser nomenat delegat de la col·lectivitat de la CNT de Puigpelat al Ple de Camperols de la CNT (Barcelona, 29-05-37). També va assistir al Ple Regional de la CNT celebrat els dies 8 i 9 de gener de 1938 a Barcelona. Exiliat el 1939 va ser deportat al camp d’extermini nazi de Mauthausen. Morí el 28 d'agost de 1941 al camp de Gusen (annex al de Mauthausen).

Damià Jaume. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (Barcelona, 1918) com a representant de la Unió Tèxtil de Roda de Ter.

Damián, Joan. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (Barcelona, 1918), com a representant del Sindicat de Contramestres i Ajudants Tèxtils d'Igualada.

Daniel, Eusebi. Militant de la Unió de Rabassaires a Pacs del Penedès. Des del novembre de 1922 al maig de 1924 va ser president de la secció local rabassaire d’aquesta població i vocal del comitè central de la Unió de Rabassaires. Fou corresponsal del periòdic “La Terra”.

Daniel Pastó, Josep. Militant de la UGT a Tarragona. El maig de 1936 va ser elegit vocal del comitè del Sindicat de Defensa Marítima de Tarragona (UGT).

Darrós, Ramon. Militant de la UGT. Formà part de l'últim comitè de la Federació Regional de Catalunya (desembre de 1931 - març de 1933).

Daura Ràdua, Gregori. ?, ? - Barcelona, 1920. Militant de la CNT. L'any 1920 fou empresonat per la seva militància sindical. Deixat en llibertat el 5 de desembre de 1920, en el moment de sortir de la presó fou mort a trets per la policia (algunes fonts diuen per la Guàrdia Civil).

Davi, Jaume. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (Barcelona, 1918), representant el Sindicat de Manobres de Sabadell.

Davó Aniorte, Àngel. Militant de la UGT (s'afilia l'any 1928) i del PSOE. El 16 de maig de 1936 fou elegit secretari d'organització del Secretariat Regional de la UGT i el 5 de juny següent va presentar la seva dimissió. Adscrit a la tendència Largocaballerista del PSOE, el juliol de 1936 s'afilià al PSUC. L'agost següent participà en l'organització de les milícies locals de Menorca i després fou nomenat secretari general de Defensa passiva de Catalunya. El febrer de 1937 s'exilià a França.

Dedios, Serafí. Militant de la CNT a Mataró. El juliol de 1931 va ser elegit Vicepresident del Sindicat de Camperols de Mataró i comarca.

Delaville. Veieu Foix Cases, Pere.

Demestres, Enrique. Formà part de la comissió organitzadora de la Confederació Regional de Societats de Resistència, Solidaritat Obrera (Barcelona, 1909).

Deu, José. L’octubre de 1871 era President de la Societat de Teixidor a mà de Setmenat adherida, amb 134 socis, al Centre Federal de les societats de teixidors a mà de la nació espanyola amb seu a Valls.

Díaz, Joan. Signà el manifest del Primer de maig de 1890, dirigit al governador civil de Barcelona, com a representant de la Societat Obrera dels Brodadors de Barcelona.

Díaz, Josep. Militant de la CNT a Barcelona . Vocal de junta del Sindicat Únic del ram de la Construcció (novembre de 1918). Membre del comitè de la CRTC. Intervingué en el míting de Les Arenes (Barcelona, 19 de març de 1919).

Díaz, Vicenç. Militant de CNT a Vilanova i la Geltrú. Ferroviari. L’any 1932 era Secretari de la junta de la Subsecció Ferroviària de la FNIF (CNT) a Vilanova.Segell del Ram de la Fusta de Tarragona.

Díez, Josep. Fuster a Tarragona. L'abril de 1907 va ser elegit Vocal de la Societat de Fusters de Tarragona, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Díez Martín, Paulino. Burgos, 1892 - Colón (Panamà), 1980. Militant de la CNT a Barcelona. Amb 14 anys es va afiliar a la Societat de Fusters i Ebenistes de Burgos. L’any 1910 emigra a Melilla i l’any 1912 participà en les gestions per legalitzar una societat d’Ajut Mutu. L’any 1913 forma part d’un grup d’afinitats anarquistes. L’octubre de 1918 és expulsat de Melilla i s’afinca a Barcelona, on s’afilia al Sindicat de la Fusta. El gener de 1919 és elegit Secretari del Comitè Local de Barcelona. En nom del Comitè local de Barcelona intervingué en el gran míting de la plaça de toros "Les arenes" de Barcelona, celebrat el 19 de març de 1919, en el qual és donà per acabada la vaga de la Canadenca. Dies després, el 3 de abril de 1919, va ser detingut i empresonat a la Modelo fins el dia 5 de setembre en que va sortir en llibertat. Llavors es trasllada a viure a Màlaga continuant amb la seva tasca sindical. Representant el Sindicat Únic de l’Art Fabril i tèxtil de Màlaga, va assistir al segon Congrés Confederal de la CNT (Madrid 10-18 de desembre de 1919), en el qual va ser un dels 24 firmants del dictamen sobre la definició ideològica de la CNT, que declarava la finalidad que persigue la Confederación Nacional del Trabajo de España es el Comunismo libertario.
El febrer de 1920 també va ser expulsat de Màlaga i es traslladà a Sevilla. El 4 de gener de 1921 torna a ser empresonat i traslladat a Las Torres (Cordovà), i després confinat a La Torre de San Juan, d’on el setembre següent aconseguí escapar-se. Assisteix a la Conferència de Saragossa del juny de 1922 representant els sindicats de Melilla i Màlaga. També participa en el Ple de la CNT del febrer de 1923 celebrat a Mataró. Fou Secretari del Comitè de la CNT (quan aquest residia a Sevilla) del mes d’agost de 1923 al mes de desembre de 1923, data en la que fou empresonat. Estarà sis mesos a la presó. El juliol de 1924 emigrà a l’Argentina i EE.UU. El juliol de 1931 torna a Barcelona. Involucrat en la insurrecció de Fígols s’escapoleix cap a Melilla, on l’any 1933 era Secretari de la Federació local. L’any 1938 va ser operat de l’estómac a Barcelona i tot seguit marxà cap a Perpinyà. Després de l’ocupació de Barcelona pels feixistes va ser internat en el camp de concentració Sant Ciprien. S’exilià a Cuba i a Panamà, on va morir l’any 1980.Alegoria del Primer de maig.

Dilla Tutusaus, Pau. Intervé en el míting del Primer de maig de 1895 celebrat a Vila-Rodona. Representant la secció el Centre Federal de Vila-Rodona va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896). Secretari del Comitè Republicà Federal de Vila-Rodona. Corresponsal del periòdic "El Campesino" a Vila-Rodona.

Dillet, Andrés. El desembre de 1870 representava la secció de Fusters en la Junta de la Federació Local de Girona de la FRE de l’AIT.

Dinarés, Joan. Militant de la CNT. Un dels signants del Manifest Trentista. A final de desembre de 1932 l'assemblea del Sindicat del Transport de Barcelona el va inhabilitar per exercir cap càrrec i el va suspendre de veu i vot.

Discossi Martí, Buenaventura.  També se'l cita com Discosi. La Vajol, 1871 - Girona, 1934. Militant de la UGT i del PSOE a Girona. El gener de 1908 va ser elegit (per tercera vegada) director del periòdic "El Eco", portaveu de l'Associació de la Dependència Mercantil de Girona, associació de la qual en seria President el febrer de 1910. Fou un dels fundador de la UGT a Girona, l'any 1910. L'any 1919 tornà a ser President de la Dependencia Mercantil. Va ser vocal de la Junta de Reformes Socials de Girona fins l'any 1923 i President de la secció de Girona de la USC (agost de 1933).

Diví, Joaquim. El setembre de 1909 va ser elegit Vicesecretari de la Comissió Central de la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya, amb seu a Badalona.

Dolcet, Antonio. Camperol a Vimbodí. Representant els camperols de Vimbodí va participar en l’assemblea preparatòria per a la constitució de la Federació Provincial (de Tarragona) d’Obrers del Camps, celebrada a Reus el dia 25 de maig de 1913.

Domènech, Antoni. L’any 1868 exercí de Caixer de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus. Càrrec que va ocupar fins el 30 de juny de 1869.

Domènech, Francesc.
Sabater a Reus. L’octubre de 1873 formava part de la Comissió de vaga en la llarga vaga promoguda per la Societat de Sabaters de Reus.

Doménech, Joan. Boter a Les Corts (Barcelona). Representant la secció de boters de la citada localitat va participar en el XVIII Congrés de la FOB, celebrat a Barcelona el juliol de 1890. Exercí de Secretari de la Mesa en la 1a sessió i de President en la divuitena. Formà part de la Comissió que revisà els comptes presentats per la Comissió Pericial. En el decurs de la setena sessió presentà la següent proposició “Propongo al Congreso que la Comisión administrativa de la caja de invalidez sea en Sanmartín de Provensals”. La proposició no va ser aprovada i la citada comissió residí a Reus.

Domènech, Josep. Teixidor de cotó a Reus. L’agost de 1861 va ser elegit President de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus, i el gener de 1862 en va ser reelegit. El març de 1864, essent vicepresident de la Societat va dimitir del càrrec.

Domènech, Josep. Militant de la UGT a Barcelona. Tintorer de llana. El dia 4 de setembre de 1897 va ser elegit vocal del Comitè Nacional de la UGT.

Domènech, Josep. Militant de la CNT a Terrassa. Representant el Sindicat de la Construcció de Terrassa va assistir a la Conferència de la CRTC, celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de Juny. Amb la mateixa representació va assistir al Ple de la CRTC celebrat a Barcelona del 5 al 13 de març de 1933.

Domènech, Josep. Militant del Sindicat Autònom de Barcelona i del BOC. El juny de 1934 va formar part del Comitè de Relacions del Front Únic Metal·lúrgic de Catalunya, amb el càrrec de President.

Domènech, Josep. Militant de la UGT a Valls. Treballador del tèxtil. El setembre de 1936 va ser elegit Secretari d’Organització del Comitè local de la UGT de Valls. El mes d’octubre va ocupar la Secretaria d’Agitació i Propaganda del Comitè Comarcal de la UGT de l’Alt Camp. El novembre següent va ser elegit delegat a la Federació Regional. Col·laborà en el setmanari “Treball” de Valls.

Domènech Josep, J. Veieu Juan Domènech, Josep.

Domènech, Manuel. Tipògraf. L’octubre de 1882 fou elegit tresorer del primer Comitè de la Federació Nacional Tipogràfica.

Domènech, Pau. Teixidor a Reus. El dia 17 d'agost de 1843 formà part de la comissió mixta teixidors/fabricants, que signaren un nova tarifa de preus de la mà d'obra a les dependències municipals. L'acord va ser presidit per l'Alcalde tercer de Reus Antoni Vallès.

Domènech, Pere. Teixidor a Valls. El març de 1872 formà part de la Comissió que elaborà una extensa Tarifa general de preus per als obrers de la Federació d'Obrers Teixidors a mà, que incloïa totes les varietats dels gèneres i formes de confecció de les localitats fabrils del Principat.

Domènech Ramon. Militant de la CNT. L'octubre de 1930 participà en la reorganització del Sindicat Mercantil de Barcelona.

Domènech Camps, Sebastià. Blanes, 1902. Militant de CNT a Vilanova i la Geltrú. Ferroviari. L’any 1932 era vocal de la junta de la Subsecció Ferroviària de la Federació Nacional d'Indústries Federació Nacional d'Indústries Ferroviàries (FNIF) (CNT) a Vilanova. També formava part de la junta durant la guerra civil.

Domènech Miró Francesc. Milità a la UGT a Valls. Barber/Perruquer. El setembre de 1936 fou elegit Secretari d’Interior del Comitè Local de la UGT de Valls. El 23 de juliol de 1938 el setmanari “Treball” informava que es trobava al front de guerra.

Domingo, Antoni. L'any 1871 formava part de la Junta de les Tres Classes de Vapor de Vilanova i la Geltrú (secció de teixits).

Domingo, Evelio. Militant de la CNT. Representant el sindicat de Fumistes i Similars de Barcelona va assistir al Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918).

Domingo, Francesc. Teixidor a Reus. El gener de 1861 va ser elegit Tresorer de la Junta directiva de la Societat de Teixidors de Cotó a Mà de la Vila de Reus. Càrrec per al que fou reelegit el gener de 1863.

Domingo, Joan. Teixidor a Vilanova i la Geltrú. L’any 1855 era director de la "Sociedad de Tejedores de Villanueva y Geltrú".

Domingo, Joan. Adobador a Igualada. El 12 de desembre de 1913 va ser elegit per formar part del Comitè de la Federació Nacional d’Adobadors.

Domingo, Joan. Forner a Tarragona. El març de 1931 formà part de la Comissió que reorganitzà la Societat Obrera d’Oficials Forners de Tarragona.

Domingo, Josep. Militant de la UGT a Tarragona. El 25 de febrer de 1912 va ser elegit Tresorer de la Societat Tipogràfica de Tarragona, adherida a la UGT.

Domingo, Pere. Representant els camperols d’Alcover va participar en l’Assemblea preparatòria per a la constitució de la Federació Provincial (de Tarragona) d’Obrers del Camps, celebrada a Reus el dia 25 de maig de 1913.

Domingo, Ramon. Fuster a Reus.El juliol de 1907 va ser elegit Vocal de la Junta de la Societat de Fusters de Reus adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya. Capçalera d'una circular la  FOB

Domingo, Sebastià. Boter a Reus. L'any 1931 era Secretari de la Secció de Reus de la FOB (adherida a la UGT).

Domingo, Tomàs. Militant de la UGT. Representant de la Federació d'Ensenyament en el Comitè de Catalunya el 1933.

Domingo, Vicente. Representant el Sindicat del Ram de la Fusta va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat a Barcelona els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931.

Domingo Montserrat, Daniel. Tortosa, 1900 – Castelldefels, 1964. Militant de la CNT i del Bloc Obrer i Camperol (BOC) a Barcelona. L’octubre de 1930 participà en la reorganització del Sindicat Mercantil de la CNT a Barcelona. L’any 1934 s’afilià al partit Estat Català. Dirigí el setmanari “L’Hora” i col·laborà a “La Batalla”. Finalitzada la guerra s’exilià a França.

Domingo i Soler, Amàlia. Junt amb Teresa Claramunt i Àngels López Ayala participà a la creació de la "Societat Autònoma de Dones de Barcelona" (1892), primera societat feminista d'Espanya.

Domínguez, Cristobal. Dirigent obrer a Tarragona. Ferroviari. El 18 de gener de 1923 va ser elegit Vice-secretari 1er de la Secció de Tarragona del Sindicat d’Obrers Ferroviaris del Nord.

Domínguez Basco, Ramón. San Vicente de Alcántara (Badajoz) 1887 - ?, 1959. Militant forografiade la CNT a Barcelona, on residí a partir de 1913. Anys més tard s'afinca a la comarca de la Selva. Impulsà la formació de la CNT a Blanes. Representant el Sindicat Únic d'aquesta població va participar en la Conferència de la CRTC celebrada a Blanes del 8 al 10 de juliol de 1922. Formà part del grup editor del periòdic “El Productor” de Blanes. Va ser un dels cinc firmants de l’article de presentació del periòdic (Blanes, 2 d’octubre de 1925). Va participar en la Conferència de la CRTC celebrada a Barcelona del 25 al 28 de gener de 1936, formant part de la ponència Quina ha de ser la posició de la CNT en l'aspecte d'aliances amb institucions que tinguin un marcat matís obrerista? (segon punt de l'Ordre del dia). L'any 1939 s'exilià a França essent tancat al camp de concentració de Bram.

Domínguez Ramos, Baltasar. ? – València, 1923. President del Sindicat Lliure Professional d’empleats de Banca i Borsa de Barcelona.

Domínguez Rodríguez, Josep. ? – Barcelona, 1921. Militant de la CNT. Formava part del Comitè del Ram del Vidre, quan va ser mor per la policia a la sortida de la presó Model de Barcelona, juntament amb Evelio Boal (secretari de la CNT) i Antoni Feliu (tresorer de la CNT). Els hi van aplicar la tristament coneguda "Llei de Fugues".

Drago, Enrique. Vocal de la junta de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona (febrer de 1869).

Dualdo, Jaume. Boter a Sant Martí de Provençals. Representant la citada secció de la FOB va participar en el XV Congrés de la Federació, celebrat a Sants el maig de 1887, on va exercir de Secretari de la Mesa en la 1a sessió i de president en la dotzena

Dubois, Honori. Com a representant de la societat obrera La Unió Vidriera de Barcelona, signà el manifest del Primer de maig de 1890, dirigit al governador civil de Barcelona,

Duch, Josep. Representant els camperols de Garriguells va participar en l’assemblea preparatòria per a la constitució de la Federació Provincial (de Tarragona) d’Obrers del Camps, celebrada a Reus el dia 25 de maig de 1913.

Duch, Josep. Militant de la CNT. Dirigent del Sindicat Únic de l’Alimentació de Barcelona. Formà part del Comitè de vaga de "La Canadenca". Fou assassinat per elements dels "Sindicats Lliures". Cartell "Les milicies us necessiten

Dulcet Martí, Encarnació. Vilanova i la Geltrú, 1877 - Carcasonne, 1939. (També se la cita com Encarnació Dolcet) Teixidora. Milità a les Tres Classes de Vapor. Presidenta del Sindicat d'Obrers i Obreres de la Indústria Cotonera de Sabadell l'any 1913. Impulsà a les dones a participar en els afers sindical i en les lluites obreres. L'agost de l'any 1913 participà a Sabadell en la gran vaga del tèxtil, promoguda pel sindicat “La Constancia” de Barcelona i que s'estengué a les principals localitats fabrils del Principat. La vaga impulsada per les dones denunciava l’incompliment de la llei de l’any 1900, que regulava els salaris i la jornada de treball setmanal de les dones i els infants. Encarnació Dulcet va ser empresonada el dia 4 d'agost sota l'acusació de celebrar reunions il·legals i revolucionàries. Quan va sortir de la presó s'exilià a França, amb la seva germana Roser Dulcet. Tornà l'any 1917 i s'instal·là a Barcelona. L'any 1939 s'exilià altra vegada a França.

Dulcet Martí, Rosa (també se la cita Roser i Rosario). Vilanova i la Geltrú, 1881. Carcasonne (França), 1968. Cartell anunciant un míting Militant de la CNT. Treballadora del tèxtil des dels 14 anys, s'afilià a Les Tres Classes de Vapor i després a la CNT. L'any 1912 va ser acomiadada de la feina per haver-se posat a viure amb un company sense ser casats.Placa del carrer dedicat a Roser Dolcet L'agost de l'any 1913 participà a Sabadell en la gran vaga del tèxtil, promoguda pel sindicat “La Constancia” de Barcelona i que s'estengué a les principals localitats fabrils del Principat. La vaga impulsada per les dones denunciava l’incompliment de la llei de l’any 1900, que regulava els salaris i la jornada de treball setmanal de les dones i els infants. El dia 4 d'agost va ser empresonada. Quan va sortir de la presó s'exilià a França, amb la seva germana Encarnació. Tornà a Barcelona el 1917 i va participar en els mítings de la Vaga General revolucionària del mes d'agost. Organitzadora del moviment feminista, el gener de 1918 participà en diversos míting on els homes tenien prohibida l'entrada. Durant la dictadura del general Primo de Rivera fou empresonada dues vegades por propaganda ilegal. Prengué part en viatges de propaganda de la CNT, amb Llibertat Ròdenas i l'any 1931 amb Durruti. Hem llegit que va assistir al Ple de Sindicats de la CRTC, del març de 1933, però nosaltres no l'hem trobat en el llistat dels assistents. Durant la guerra civil participà en la formació i administració de diverses comunitats agràries per l'Alt Aragó. El gener de 1939  s'exilià a França on continuà militant activament a la CNT. Fou, juntament amb Llibertat Ródenas i Frederica Montseny,  la cara emblemàtica de les aportacions de les dones a la CNT. Morí a conseqüència d'un accident que va patir quan sortia d'una assemblea de la federació local a Carcasonne. Col·laborà en el periòdic "El Sindicalista" de Vilanova i la Geltrú.

Durán, Cebrià. Assistí al primer congrés obrer d'abast estatal (Barcelona, juny de 1870), en el qual es va constituir la FRE de l'AIT, com a representant dels Teixidors a Mà de Sant Andreu de Palomar (Barcelona).

Durán, Eudald. Vidrier a Badalona. Com a representant de la Societat Obrera d'Operaris Cristallers de Badalona, signà el manifest del Primer de maig de 1890, dirigit al governador civil de Barcelona. L'any 1910 es va dirigir al ministre de la Governació demanant que a la indústria vidriera puguessin treballar nens d'11 anys "puesto que, de lo contrario, la industria se arruinaria".

Duran, Francesc. Boter a Altafulla. Organitzador de la secció local de la Federació d’Oficial Boter. L’any 1887 era membre de la Comissió Pericial d’aquesta Federació. Assistí als congressos de la Federació dels anys 1887 i 1895.

Durán, Isidre. Representant la secció de Subirats va participar en el tercer congrés de la FOA (El Vendrell, 5 i 6 de gener de 1896).Va exercir de Secretari de la Mesa en la cinquena i última sessió.

Durán, Jacint. Representant la Societat Obrera de Teixidors de Teià va assistir al Primer Congrés d'abast estatal celebrat a Barcelona el juny de 1870.

Durán, Joan. El setembre de 1909 va ser elegit Comptador de la Comissió Central de la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya, amb seu a Badalona.

Durán, Josep. Fuster a Reus. El juliol de 1907 va ser elegit President de la Junta de la Societat de Fusters de Reus, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Durán, Modest. Tremp, 1908.- ? Militant de la CNT. Residí a Barcelona des del 1923. S'adherí als Trentistes i participà en la creació de la Federació Sindicalista Llibertària (FSL). S'afilià al Partit Sindicalista fundat per Àngel Pestaña.

Durán, Pere. Fuster a San Martí de Provençals. L'abril de 1907 va ser elegit Secretari de la Societat de Fusters, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Durán, Ramon. Juntament amb Ignasi Ribé el dia 6 de desembre de 1903 va ser elegit Secretari de la Junta Directiva de l'Associació de Dependents de Comerç de Reus.

Durán, Ramon. Fuster a Vic. El 18 de gener de 1907 va ser elegit Tresorer de la Societat de Fusters de Vic, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Durán, Salvador. Dirigent obrer a Barcelona. L’octubre de 1872 va ser elegit Tresorer de la Unió de Constructors de Sabates de la Regió Espanyola.

Duran i Cañameras, Félix (Barcelona, 1889 - Barcelona, 1972). Dirigent de la Unió de Rabassaires. Advocat defensor dels camperols i polític. Participà en la fundació de la Unió de Rabassaires. Entre 1922 i 1924 fou un dels principals oradors en els míting propagandístic de la U de R.
L’any 1931 milità a ERC i l’any 1932 ingressà a la Unió Democràtica de Catalunya, partit del què en fou President. L’any 1939 fou detingut i passà uns mesos a la presó.
Col·laborà a “La Terra”, òrgan de la Unió de Rabassaires. És autor entre d’altres moltes publicacions de El problema agrario en Catalunya (la cuestión de la rabassa morta). Barcelona 1932. Història de la qüestió agrària a Catalunya, fins a la promulgació de la Llei de Contractes de Conreu. Dins de la revista El Temps, (juny 1934). Manual práctico de arrendamientos rústicos. Barcelona. 1951.

Durán Ferret, Joan. Sitges, 1874 - Sitges, 1941. Joan Durán FerretDirigent de la UGT i del PSOE. Pagès. Amb 16 anys (maig de 1891) participà en la formació del sindicat agrícola local, la Sociedad de obreros agricultores de Sitges, de la qual tindrà el carnet núm. 2 i participà en el míting del Primer de maig. El juliol de 1894 participà en la fundació de l’Agrupació Socialista de Sitges, secció local del PSOE, de la qual en serà elegit secretari i en serà l’alma-mater fins l’època republicana. En representació de la Societat d’Agricultors assisteix al 2on congrés de la Federació d’0brers Agrícoles (FOA) (Vilafranca del Penedès, febrer de 1895). El maig de 1896 després d’assistir a una conferència extraordinària de la FOA, Duran i la Societat d’Agricultors se’n separaren i el novembre següent ingressaren a la UGT. Va assistir al 6è congrés de la UGT (Madrid, 13-15 de setembre 1899), on, en la seva condició de secretari de la Societat d’Obrers Agricultors de Sitges, defensà el foment de la sindicació dels parcers (Els estatuts de la UGT només contemplaven la sindicació dels jornalers). Joan Durán-dibuixLa seva proposta fou rebutjada pel congrés, el president del qual, Antonio García Quejido, manifestà que calia posposar la qüestió “por cuanto el tema és complejo y extraño a la competencia y conocimiento de los delegados”. En acabar-se el congrés de la UGT va assistir al 5è congrés del PSOE (Madrid, 17-20 de setembre 1899). També va assistir al VII congrés de la UGT (Madrid, maig de 1902) on va actuar de secretari de Mesa en la quarta sessió, i on amb la seva insistència, es van modificar els estatuts de la UGT per introduir-hi les peculiaritats de la pagesia de Catalunya. L'agost de 1909 va ser empresonat dins de la repressió obrera que seguí els fets de la Setmana Tràgica. Resta empresonat fins el 23 de febrer de 1910. Després va participar en el congrés convocat per Solidaritat Obrera (Barcelona, octubre de 1910), en el qual es va decidir constituir la CNT. Allí fou ponent i secretari de l’ultima sessió defensant l'ingrés de Solidaritat Obrera a la UGT. També l'any 1910 promogué l’edificació de la Casa del Poble de Sitges (hipotecant la seva pròpia casa) i el 1912 fou elegit regidor municipal, càrrec que exercí fins les eleccions de l’abril de 1931 (inclosa l’etapa de la dictadura de Primo de Rivera). El juny de 1918 va participar, junt amb el també socialista de Reus Miquel Mestres, en el congrés de Sants, organitzat per la Confederació Regional del Treball de Catalunya de la CNT. El 1919 fou comissionat, per la UGT, per a negociar la unió amb la CNT. L’any 1920 va assistir al Congrés extraordinari del PSOE (Madrid, juny de 1920), representant les agrupacions socialistes de Calella, Girona, Manlleu, Mataró, i Sitges, i dies després d’acabar-se aquest congrés va assistir al 14è congrés de la UGT (Madrid, 25 de juny - 5 de juliol de 1920), on formant part de la ponència “La Internacional”, defensà que la UGT Cartell de la UGTs'havia de quedar afiliada a la Federació Internacional Sindical (FIS) i no afiliar-se a la Tercera Internacional. Participà molt activament en la creació de la Federació Regional de la UGT (1920), i fou el delegat del Comitè Executiu Estatal de la UGT a Catalunya, durant la dècada dels anys vint. El setembre de 1922, davant l'escasa participació catalana en els afers de la UGT, publicà una raonada carta dirigida als militants ugetistes per tal que assistissin al XV congrés que la UGT tenia previst celebrar a Madrid, a partir del 18 de novembre. L’octubre de 1927 va assistir a la reunió extraordinària del Ple nacional de la UGT a Madrid, i també en aquesta ciutat participà en el congrés extraordinari del PSOE (08-10-1927). Assistí al 16è congrés de la UGT (Madrid, setembre de 1928) formant part de les ponències: Qüestió agrària i Modificació d’Estatuts. A més va formar part de la Comissió de Credencial. Representant la Societat d’Obrers Agricultors de Sitges va assistir al VII Congrés de la Federació Regional Catalana, on formà part de la Ponència sobre Legislació (Barcelona, abril de 1930).També va participar en el 17è congrés de la UGT. (Madrid, octubre de 1932). Durant la II República fou obligat a deixar els càrrecs de representació de la UGT estatal, tot i que es mantingué en la direcció del Sindicat Agrícola de Sitges. El febrer de 1939 la dictadura franquista el condemnà a sis anys de presó. Fou posat en llibertat condicional l’octubre de 1940 i morí sis meses després. Col·laborà a “Justicia” òrgan de la Federació Catalana de la UGT. És autor del llibre Programa obrero agrícola de Cataluña. Gráfica socialista. Madrid, 1927.

Durán Lucía, Francesc. (Se’l cita també Durán Lucea). Boter a Reus. Transport de bótesCom altres boters residí i treballar en diferents localitats, Tarragona, Altafulla, Sants i Barcelona. Organitzador de la secció local d’Altafulla de la Federació d’Oficials Boters (FOB). Representant la secció dels boters de Reus va participar en el IX congrés de la FOB, celebrat a Reus el desembre de 1881. Com a representant de la Comissió Pericial va participar en el X Congrés de la FOB, celebrat a Tarragona del 6 al 12 de novembre de 1882, on va exercir de Secretari de la Mesa en la quarta sessió i també en la dotzena. A més formà part de la Comissió que revisà els comptes de la Federació. Representant la secció de Tarragona va assistir al XIII congrés de la FOB, celebrat a Vilanova i la Geltrú del 9 al 15 de juny de 1885, on va ser nomenat secretari auxiliar del Congrés. Representant la secció d’Altafulla va participar en el XV Congrés, celebrat a Sants el maig de 1887, on va exercir de President de la Mesa en la setena sessió. També va formar part de la Comissió que dictaminà sobre el tema, “Són convenients els tallers cooperatius?”. En la seva intervenció sobre aquesta qüestió manifestà: “...los talleres son incompatibles con la organización y la manera de ser de nuestro oficio.” Després d’aquest congrés formà part de la Comissió Pericial que residia a Sants. L’any 1888 deixà el càrrec sense gaires explicacions. En el XVII Congrés (Barcelona, maig de 1889) se li imposa una multa de 50 pessetes, per les seves actuacions, poc ortodoxes, mentre formava part de la C.P. L’any 1894 exercí de President de la Secció de Barcelona de la FOB. Representant aquesta secció va participar en el XXII Congrés que la Federació celebrà a Sant Martí de Provençals del 9 al 16 d’abril de 1894, on exercí de Secretari de la Mesa de la cinquena sessió i de President en la novena. També va formar part de la Comissió que dictaminà sobre “Revisión de los Estatutos de la Federación”. Va ser l’encarregat de redactar el “Manifest” final del Congrés. Representant la secció de Barcelona va assistir al XXIII Congrés de la FOB, celebrat a Reus l’abril de 1895, on exercí de President de la Mesa en la primera sessió.

Duran Rossell, Francesc. Val d'Aran, 1910 - Mèxic DF, 1995. Militant de la UGT i de la Federació Catalana del PSOE. Treballador del Tèxtil.  S'afilià a la UGT l'any 1928 i l'any  1930 era comptador de l'Agrupació Socialista de Barcelona.  L’any 1934 era vicepresident de la secció de Barcelona-centre de la USC. Fou Secretari del Sindicat Fabril i Tèxtil de la UGT i l'onze de juny de 1936 fou elegit secretari de Legislació Social i Propaganda del Secretariat Regional de Catalunya. El juliol de 1936 s'afilià al PSUC. Substituí Josep Del Barrio en el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, com encarregat de Transports (juliol, 1936). El 1939 s'exilià a França i després a Mèxic.

Durany, Carlota. Militant de la CNT. Formà part del Comitè Sindicalista Revolucionari i més tard s'afilià al Partit Comunista Català que després s'integraria en el BOC.

Duriol, Ramon. Milità a la CNT. Durant la guerra exercí de Secretari de la Col·lectivitat “Renaixement” de Tremp, adherida a la CNT.

Durruti Dumange, Buenaventura. Lleó, 1876 - Madrid, 1936. Anarquista militant de la Buenaventura Durruti DumangeCNT i de la FAI. Mecànic. Amb 16 anys s'afilià a la Unió de Metal·lúrgics de la UGT, a la conca minera d'Astúries. Fou acomiadat arran de la vaga general de 1917. Es fa pròfug quan es cridada la seva lleva i ha d'exiliar-se a França. A la primavera de 1920 torna a Espanya participant en la creació del grup anarquista "Los Justicieros". del qual en serà la figura cabdal. Els objectius del grup era el plantar cara a la repressió institucionalitzada i per obtenir armes i diners per al manteniment de les lluites i per ajudar els empresonats. Fugí cap a Barcelona en ser descobert quan perpetrava un atemptat contra el rei. L'any 1922 a Barcelona, junt amb Gregorio Suberviola, Rafael Torres Escartín, Ricardo Sanz i Francisco Ascaso, crearen el grup anarquista "Crisol", que després es convertí en "Los Solidarios". A finals de 1923, amb la implantació de la dictadura del general Primo de Rivera, es traslladà a París amb Ascaso on es relacionaren amb la Unió Anarquista Internacional i crearen l'Edition Anarchiste Internacionale. El 1924 participà en el complot de Vera de Bidasoa. També amb Ascaso hagué d’exiliar-se a l'Amèrica Llatina. L'any 1926 tornaren a França i foren empresonats per un intent d'atemptat contra Alfons XIII. Amb la proclamació de la República (1931) tornà a Barcelona, on refundaren l'antic grup anarquista, sota el nom de "Nosotros". Com a representant del Sindicat Fabril i Tèxtil de Barcelona, assistí al tercer congrés confederal de la CNT (Madrid, juny de 1931), Gràfic CNT-FAIon es manifestà contrari a les federacions d'Indústria, la nova organitzaci proposada per Joan Peiró. L'any 1932 per l'intent insurreccional de l'Alt Llobregat (Fígols, Sallent, Súria, etc). torna a ser deportat, aquest cop a Villa Cisneros, però el governador no el volgué i va fer cap a Fuerteventura. Estigué deportat vuit mesos. Formà part del Comitè Revolucionari en el moviment Insurreccional del desembre de 1933, fracassat el qual fou empresonat a Burgos fins el maig de 1934. La vigília del Sis d'octubre, fou detingut i confinat a València. Sortí de la presó a les acaballes de 1935. En esclatar la sublevació militar (juliol de 1936), es va posar al front de les milícies populars que sufocaren la rebel·lió a Barcelona. Després compongué la columna de milicians que sortiren cap al front d'Aragó, la "Columna Durruti" nom amb el qual es coneixerà durant la guerra la 26ena divisió, que fou una de les més populars en els primers temps de guerra. Instal·lat a Bujaraloz, impulsà la col·lectivització de les terres i la creació del Consell de Defensa d'Aragó. Estabilitzat el front d'Aragó marxa a Madrid (13-11-36). El dia 19 de novembre, mentre inspeccionava les primeres línies de combat a la Ciutat Universitària, una bala escadussera acabà amb la seva vida. El seu enterrament a Barcelona, tingué un gran ressò popular.

Duval, Fèlix. Com a representant dels obrers de Joieria i Argenteria, assistí al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910).

Duval Mas, Carles. Militant de la UGT i del PSOE. Tipògraf. Fundà a Palma de Mallorca la Societat Tipogràfica de Mallorca, la qual presidí fins el 1883 quan es traslladà a viure a Barcelona. Va ser Secretari de l'Agrupació Socialista de Barcelona desde l'abril de 1886 fins l'agost de 1888). Hem llegit que participà en la fundació de la UGT, però no l'hem trobat ni en el llistat dels assistents al congrés ni en les notes de les reunions prèvies. Participà en el primer congrés del PSOE (Barcelona, 23-25 d'agost de 1888). Fou un dels signants del manifest del 1er de maig de 1890, lliurat al governador civil de Barcelona. El desembre d’quest mateix any fou elegit secretari del Comitè Nacional de la UGT, després del 2on congrés celebrat a Vilanova i la Geltrú (31 d’octubre – 2 de novembre de 1890). Va assistir al tercer congrés de la UGT (Málaga, 7-11 de setembre de 1892) i després del congrés va ser reelegit secretari del Comitè. L’abril de 1897 va ser elegit president de l’Agrupació local de Barcelona del PSOE.
Va formar part del consell de redacció del setmanari"La Guerra social", portaveu del PSOE barceloní.

Dux, Jaume. Dirigent el ram tèxtil a Barcelona. En el decurs del tercer Congrés de la Unió Manufacturera (Barcelona, 10 - 15 de novembre de 1872), va ser elegit Secretari d'Organització del Consell directiu.

Echauri, Agustí. Milità a la UGT a Barcelona. Durant la guerra civil fou secretari de la federació de Transport Terrestre i membre del Comitè de Catalunya de la UGT. Exiliat a Fança fou internat en el camp de concentració d’Argelers. Després marxà a Mèxic. Va retornar a Catalunya l’any 1942, essent detingut i empresonat el maig de 1943.

Elias, Francisco. Director de la Societat de Protecció Mútua dels Mitgers de Barcelona (1841). El 16 de juny de 1841 va subscriure un manifest del treballdors de Barcelona adreçat al Cap del Govern de l’Estat, denunciant el contraban de productes tèxtils.

Elias, Manuel. Director de la Societat de Protecció Mútua dels Tintorers de Barcelona (1841).

Elias, Pere. Dirigent sindical a Manresa. Secretari de les Tres Classes de Vapor l’any 1890. El 12 de maig de 1890 va formar part de la Comissió obrera que signà un acord entre fabricants i les Tres Classes de Vapor amb el qual es posava fi a una llarga vaga del tèxtil a Manresa i comarca. L’incompliment de les bases pactades per part dels empresaris i l’acomiadament de dirigents obrers de diverses fàbriques tèxtils, van fer que el dia 12 de juliol és tornés a declarar la vaga. Aquesta vaga s’escampà per les colonies fabrils de l’Alt Llobregat i també la seguiren els obrers del tèxtil del pla de Barcelona, Mataró i Vilanova i la Geltrú entre d’altres. Llavors Elias va ser detingut i empresonat. Els primers dies d’agost va ser posat en llibertat. La vaga va ser un veritable desgavell per als obrers cotonaires i de retruc per a les Tres Classes de Vapor.

Elicegui, Josep. ?, ? – Barcelona, 1901. L'any 1901 era Vicepresident de la Societat de Picapreders de Barcelona.

Enguera, Josep. Militant de la UGT i del PSOE. Com a representant dels Paletes de Tarragona, assistí al congrés fundacional de la UGT (Barcelona, agost de 1888).

Eno, Juan. Militant de la CNT. Assistí al Congrés de Sants (Barcelona, 1918) representant el sindicat de l'Art Fabril de Badalona.

Enrich, Francesc. Militant de la CNT. Fou vocal de la junta del Sindicat Únic del ram de la Construcció de Barcelona (novembre de 1918).

Enrich, Josep. Adobador a Igualada. Dirigent de la Societat d'Obrers Adobadors d'Igualada. Formà part del Comitè de vaga en la llarga vaga mantinguda per la societat del 3 de desembre de 1900 al 16 de juny de 1901.

Enseña, Joan. Fuster a Sant Martí de Provençals. L'agost de 1907 va ser elegit Secretari de la Societat Obrera dels Fusters, adherida a la Federació del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Entrialgo, Avelino. Veieu González Entrialgo, Avelino.

Entrialgo Ortiz, Florencio. Gijón, ? - Saint-Juéry (França), 1957. Militant de la CNT. En representació de la Societat de vidriers "La Primera" de Gijón va assistir al Congrés extraordinari de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers celebrat a Barcelona del 8 al 10 de desembre de 1916, on va exercir de President de la Mesa en la Segona sessió. Representant el Sindicat del Vidre de Gijón va assistir al segon Congrés Confederal de la CNT (Madrid, 10 -18 de desembre de 1919). Anys després es traslladà a viure a Badalona i representant el Sindicat del Vidre d'aquesta ciutat va participar en la Conferència de la CRTC celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931. Amb la mateixa representació va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931. En aquest congrés va formar part de la ponència sobre "Sindicats d’Indústria".

Erola, Antoni. Dirigent obrer a Barcelona. El març de 1871 formava part del Comitè local de Barcelona de la FRE de l’AIT.

Erola, Domènec. Boter a Barcelona. El març de 1912 va ser elegit Tresorer del Comitè de la FOB de la ciutat de Barcelona.

Eroles Batlló, Dionís. Militant de la CNT a Barcelona. Proper a les tesis faistes. Dirigent del Sindicat de l'Art Fabril i Tèxtil de Catalunya el 1931, en va ser President després de l'any 1932. Per la seva activitat sindical, fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó el 30 de novembre de 1920. Condemnat a 20 anys per un atemptat, va estar empresonat al penal d'Ocaña durant tota la dictadura del general Primo de Rivera. Involucrat en els fets revolucionaris del gener de 1932, promoguts per la FAI, va tornar a ser empresonat. Representant el Sindicat Tèxtil de Barcelona va assistir al Ple Regional de la CRTC (Barcelona, 5-13 de març de 1933). Amb la mateixa representació va participar en la Conferència de la CRTC celebrada a Barcelona del 25 al 28 de gener de 1936. L'octubre de 1936, formant part del Comitè de la Confederació Regional del Treball de Catalunya, signà les bases d'un pacte d'unitat d'acció CNT-UGT-FAI-PSUC. Representant la CNT fou Cap de Serveis de la Comissaria general d’Ordre Públic de la Generalitat. Després dels Fets de maig de 1937 fou destituït, passant a ocupar el càrrec de Secretari General Interí de la CRT de Catalunya (1937). L'any 1939 s'exilià a França. Va ser assassinat en un lloc indeterminat dels Pirineus.

Esbert, Josep. (Veure Asbert, Josep).

Escaiola, Josep. L'any 1855 era el director de l'Associació de Socors Mutus dels Teixidors de Rubí.

Escalé Sallen, Martí. Artés (Bagés), 1912 – Segell de la Federació El RadiumPàmies (Llenguadoc), 1980. Anarcosindicalista. També milità al federació sindical de contramestres “Radium”. Tècnic de teixits. L’any 1936 va impulsar l’adhesió d’aquesta federació a la CNT. Va assistir al IV Congrés de la CNT, celebrat a Saragossa de l’1 al 10 de maig de 1936. Lluità com a milicià en la guerra civil. Exiliat l’any 1939 va ser tancat als camps de concentració de Vernet i Setfonts. Després de l'alliberament, va participar en l’organització de la Federació Local de la CNT de la localitat de Pàmies (Llenguadoc) i va formar part del seu Comitè.
Més informació al web www.estelnegre.org

Escalona, Antonio. Representant la Unió Obrera de Fusters de Sants, assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera, en el qual es va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre de 1910),

Escandell, Joan. Dirigent sindicalista i militant de la CNT. Pastisser. En representació de la Societat de Confiters i Pastissers el 29 de desembre de 1908 va ser elegit Comptador de la Junta Directiva de la Confederació Regional de Societats de Resistència "Solidaritat Obrera". Assistí al congrés de Sants (Barcelona, 1918), representant la Unió Obrera del ram del Sucre de Barcelona. Va participar en el segon congrés de la CNT (Madrid, desembre de 1919), representant els Sindicat Únic de l’Alimentació de Barcelona.

Escarpa, Francesc. Militant del “Radium” a Barcelona. El 23 de desembre de 1928 va ser elegit Vice-president de la Federació Regional de Sindicats Professionals de Contramestres, Ajudants i Preparadors de Teixits de Catalunya.

Escarré Rull, Manuel. Representant els camperols de Picamoixons va participar en l’assemblea preparatòria per a la constitució de la Federació Provincial (de Tarragona) d’Obrers del Camps, celebrada a Reus el dia 25 de maig de 1913.

Escayola, Eusebi. Dirigent obrer a Barcelona. El març de 1871 formava part del Comitè local de Barcelona de la FRE de l’AIT.

Esclasans, Jaume. Boter a Vilafranca del Penedès. Representant la secció de Vilafranca va assistir a la Conferència que la FOB celebrà a Tarragona el 26 de setembre de 1926. El novembre de 1926 era el destinatari de la correspondència de la FOB d'España. (c/ Duc de la Victòria núm 15). Ho era també l'octubre de 1927.Cartell de l'Escola Nova Unificada

Escobar Pérez, Benigne.  Valladolid, 1887 - ?-?. Militant de la UGT a Vilanova i la Geltrú. Mestre d'escola. L'agost de 1936 era Secretari de la Delegació Comarcal de l'Escola Nova Unificada (CENU) i l'octubre del mateix any figura com a President de la FETE-UGT, secció comarcal Garraf - Vilanova i la Geltrú.

Escobedo Millán, Miguel. Linares (Jaén), 1896. Militant de CNT a Vilanova i la Geltrú. Ferroviari. L’any 1932 formà part de la junta de la Subsecció Ferroviària de la FNIF (CNT) a Vilanova.

Escoda, Antoni. Boter a Reus. Representant els boters d’aquesta localitat va participar en el 2on Congrés de la Federació d’Obres Boters (FOB), celebrat a Reus del 16 al 22 de març de 1873, on va formar part de la comissió que dictaminà sobre “modo de verificar les vagues”. En el decurs de la tercera sessió, en ple debat sobre la quota d’ajut a les vagues manifestà: "que si bien la sección de Reus paga los 2 reales de cuota no puede destinar 1 ½ reales para la Resistencia, atendiendo que auxilia dos huelgas; la de curtidores de la localidad y la de canteros de Valencia, pero si así se acuerda la fijará". També va formar part de la Comissió que elaborar la tarifa de preus, i exercí de President de la Mesa en la dinovena sessió.

Escoda, Antoni.  Milità a la UGT. President de la Unió Local de la UGT del Perelló. Fou assassinat durant la guerra civil (1936-1939).

Escofet, Valentín. Militant de la UGT a Castelldefels. El 05 de març de 1933 va ser elegit tresorer de la Societat de Professions i oficis varis de la UGT a Castelldefels.

Escofet Cussó, Joaquim.  Barcelona, 1889. Militant de la UGT i del PSOE. Impressor. Fou president i secretari de la Federació Regional de la UGT (president 1922-25 i secretari general 1925-28). La seva gestió i la seva ideologia, centralista i anticatalanista, entorpiren la implantació de la UGT entre el proletariat de Catalunya. Assistí al XVIè congrés de la UGT (Madrid, setembre de 1928) on actuà de secretari de la tercera sessió. També fou president del sindicat de l'Art d'Imprimir de Barcelona (1930). Representant aquest sindicat va assistir, i presidí, el VII Congrés de la Federació Regional Catalana, on també va formar part de les ponències de Justícia i Reforma del Reglament de la Federació Regional (Barcelona, abril de 1930). Compaginà els càrrecs de la UGT amb els de l'Agrupació Socialista de Barcelona del PSOE. Participà en el congrés estatal de la Federació d'Arts Gràfiques a Madrid l'any 1936. Fou un dels membres de la fracció del PSOE que no acceptaren la unificació amb el PSUC.

Escolà Marcellas, José Antonio. Pseudònim de Joaquim Maurín.

Escorza, Manuel. Milità a la CNT i a la FAI a Barcelona. Tapisser. Representant la Unió d'Oficials Tapisser de Barcelona va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910).

Escorza, Manuel. Militant de la CNT i de la FAI a Barcelona. El 22 d'octubre de 1936, formant part del comitè de la CRTC, signà les bases per un pacte d'unitat d'acció CNT-UGT-FAI-PSUC. El 3 d'abril de 1938 participà en un Ple del Moviment Llibertari de Catalunya celebrat a Barcelona. Va ser un dels firmants de les conclusions adoptades en asquest Ple.

Escudé, Tomàs. Boter a Sants. L’any 1887 era el Secretari de la secció de la FOB de Sants. Juntament amb Isidre Guixa firmà una proposició presentada al XV Congrés de la Federació (Sants, maig de 1887) demanant que es fes un recull dels acords dels congressos precedents i es confeccionés un índex, una còpia del qual passés a formar part de l’arxiu federatiu.

Escudé Bacardí, Francesc. ( ? - Rubí, 1925). Milità a la CNT i a la Unió de Rabassaires. L'any 1920 fou elegit president del Centre Democràtic Republicà de Rubí i el 1922 va ser elegit regidor de l'Ajuntament de Rubí. El gener de 1923 va fer de secretari en una assemblea del Sindicat Únic de Treballadors de Rubí (CNT). El 1924 fou elegit vocal del Comitè central de la Unió de Rabassaires, com a representant de la comarca del Vallès. També el 1924 pertanyia a la Junta de la Secció Cooperativa d’aquella Unió. El 1925 era delegat local de la Unió de Rabassaires a Rubí. Fou un defensor i promotor del cooperativisme dins i fora de la Unió de Rabassaires. L’agost de 1925 fou assassinat al carrer.

Escuder, Manuel. Director de l'Associació de Socors Mutus dels Teixidors de Gràcia (Barcelona) el 1855 i vocal de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera de Catalunya.

Escuder, Ricard. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera, en el qual es va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910), representant la Unió Obrera d'Aprestadors, Premsadors i Tintorers de Sabadell.

Escutè Font, Salvador. Rojals, 1905 - Barcelona, 1939. Militant de la CNT a Gavà, afusellat pels franquistes el 1939.

Esgleas Jaume, Josep. Conegut com a Germinal Esgleas. Malgrat de mar, 1903 Tolosa de Llenguadoc, 1981. Nota: el juliol de 2008 modifiquem el lloc de naixement, Marroc, seguint les dades de: "Esbozo de una Enciclopedia histórica del anarquismo español", "Diccionari biogràfic del Moviment Obrer als Països Catalans" i la Tesi doctoral d'Ignació Clemente Soriano Jiménez (Salamanca, 2002). Anarcosindicalista i militant de la FAI. El desembre de 1923 va ser elegit secretari de la CRT de Catalunya. Representant la Federació Local de Blanes i altres sindicats va participar en el tercer Congrés de la CNT (Madrid, 11-16 juny 1931). Formà part del Comitè Executiu del Moviment Llibertari de Catalunya (1937). Exiliat a França va ser internat al camp de concentració d'Argelés i després en el de Notron, d'on va ser alliberat pels maquis l'any 1944. A l'exili participà en la constitució del Consell General del MLE i fou secretari del Comitè Nacional MLE-CNT (França, 1945). Company sentimental de Frederica Montseny defensà els continguts anarquistes-apolítics dins de la CNT. Fou secretari general de l'AIT (1958-63).
Col·laborà a "La Revista Blanca" i a "El Luchador". És Autor del llibre Sindicalismo: orientación doctrinal y táctica de los sindicatos obreros y la CNT. Ed. La Revista Blanca. Barcelona, 1935.

Esmendia i Casassaires, Pere. Rubí, 1899 - Rubí, 1924. Militant de la Unió de Rabassaires. Pagès. L’agost de 1923 deixà les feines del camp i es traslladà a Barcelona per ocupar el càrrec de Secretari general de la Unió de Rabassaires. Fins la seva prematura mort, el setembre de 1924, també desenvolupà les tasques de redactor en cap del periòdic “La Terra”, portaveu del sindicat rabassaire.
L’any 1922 fou un dels fundadors, a Rubí, del setmanari local republicà i obrerista “La Lluita” (1922-1939), portaveu del Centre Democràtic Republicà. Setmanari en el que hi col·laborà assiduament. També col·laborà en “El Progreso”.

España, Francesc. Militant de la CNT a Barcelona. Representant el Sindicat del Ram d'elaborar fusta de Barcelona va assistir al congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918). Fou secretari del Sindicat de la Fusta de la CNT (1920).

Español, Antonio. Membre de la junta directiva de l'Associació de Socors Mutus dels Jornalers de fàbriques de filats de Barcelona (1855).

Español, Pau. Boter a Constantí. Representant la secció de la FOB d’aquesta localitat va participar, com a delegat consultor, en la Conferència que la FOB celebrà a Sant Martí de Provençals el 26 de gener de 1894, on exercí de Secretari de la Mesa en la segona sessió.

Espasa, Joan. Militant de la CNT de Caça de la Selva. L’any 1922 assistí a la Conferència de la CNT a Blanes,

Espigulé, Bienvenido. Paleta. El 1872 assistí al congrés de la FRE de l'AIT a Saragossa, delegat per la federació de Gràcia (Barcelona).

Espín, Francesc. Militant de la UGT. El gener de 1926 fou suspès de militància per un enfrontament amb la direcció de la Federació Regional de Catalunya (encapçalada per Lluís Andreu i Josep Hugué). L'any 1934 formava part del comitè executiu (com a vocal) de la Federació Local de Barcelona.

Espina, Bernard. Dirigent obrer a Barcelona. Lampista El 9 de desembre de 1872 va ser elegit per formar part del Consell de la Unió de Constructors d’Edificis de Barcelona, amb el càrrec de Secretari de la comarca oest.

Espinachs, Joan. L’any 1883 era dirigent de les Tres Classes de Vapor a Esparraguera.

Espinal, Josep. Assistí al primer congrés obrer de l’Estat, organitzat pel periòdic "El Obrero" (Barcelona, desembre de 1865) en el que va fer el discurs de clausura. Fou un dels signants de l'exposició dirigida al Govern estatal, demanant la llibertat d'associació obrera.

Espinalt i Vila, Josep. Sampedor, ? - Besiers (França), 1947. Se’l cita també com Jaume. Militant de la CNT. En representació de la Societat Obrera dels adobadors tintorers de Manresa, va participar en el congrés que va constituir la Confederació Regional de Societats Obreres – Solidaritat Obrera-. Representant els sindicats de l’Art Fabril de l’Alt Llobregat, va assistir al segon congrés de la CNT (Madrid, desembre de 1919). En el Ple de la CRTC celebrat a Lleida el 29 de juliol de 1923 va ser elegit secretari general del Comitè de la CRTC. Durant la dictadura del general Primo de Rivera va ser empresonat diverses vegades. L'any 1925, des de la presó estant, va signar un manifest en defensa de la reorganització legal dels sindicats de la CNT, “Apelación a los sindicatos de Barcelona”.
L’any 1923 va dirigir el periòdic “El Trabajo”, òrgan de la Unió local de Sindicats de la CNT de Manresa.

Esplugues, Carles. Teixidor a mà. L'any 1873 era membre de la FRE de l'AIT a Barcelona.

Espíritu Pérez, José. Cenetista assassinat amb la denominada “llei de fugues”, aplicada per l’aparell repressiu patrono-militar durant el període 1919-1923.

Esplugas Bosch, Enric. Martorell, 1887 - ?. Dirigent de la Unió de Rabassaires. Milità en el Partit Republicà Radical. Del 1915 al 1917 fou regidor de l’ajuntament de Martorell per aquest partit. Entre 1919 i 1921 fou membre de la junta de la Federació de Rabassers de Catalunya, amb seu a Martorell. El novembre de 1923 va ser elegit Secretari del comitè central de la Unió de Rabassaires, càrrec que desenvolupà fins l’any 1933.

Esquirol Sebastià. Vidrier a Barcelona. Representant la societat obrera "La Unió Vidriera" de Barcelona va assistir al Congrés extraordinari de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers, celebrat a Barcelona del 8 al 10 de desembre de 1916.

Estany, Ramon. Boter a Barcelona. El setembre de 1869 era el President de la Societat Cooperativa Obrera de Boters de Barcelona. Representant aquesta societat va assistir al primer Congrés obrer d’abast estatal, celebrat a Barcelona el juny de 1870, en el qual es va constituir la FRE de l’AIT.

Estaper, Martí. El setembre de 1909 va ser elegit Secretari de la Comissió Central de la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya, amb seu a Badalona.

Esteban, Julián. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera, en el qual es va decidir la constitució de la CNT (Barcelona, octubre de 1910), representant la Unió Obrera dels Paletes de Barcelona. Fou nomenat membre de la comissió revisora d'actes.

Estela, José. El juny de 1871 era President de la Societat de Teixidors a mà d’Olot.

Estela y Rechach, Francesc. Boter a Reus. Com a Secretari del Consell Pericial de la Federació d'Obrers Boters de la Regió espanyola, el març de 1873 signà la circular que convocava a totes les seccions de la federació al Congrés que s’havia de celebrar el dia 16 de març a Reus. Com a Secretari del citat consell va participar en el congrés en qüestió (2on Congrés de la FOB), que se celebrà Reus del 16 al 22 de març de 1873.

Ester Borràs, Josep. Berga, 1913 - Alès, Gard (França) 1980.Fotografia de Josep Ester Borràs Dirigent anarquista Berguedà, militant de la CNT. Manyà. Fill d’una família benestant, estudià a les escoles cristianes, d'on fou expulsat. Va ser president del sindicat del metall de Berga. Es va afiliar a la CNT l’any 1936. Aquest mateix any va participar en la fundació de les Joventuts Llibertàries i en la constitució de la Federació Local de Sindicats. Va formar part del Comitè de Milícies Antifeixistes de Berga, fins que al novembre de 1936 que marxà voluntari al front, a la columna Terra i Llibertat. El març de 1937 les columnes es militaritzaren i Josep Ester va tornar a Berga. El 22 de març de 1937 va entrar a l'Ajuntament de Berga en representació la CNT, junt amb en Ramon Casals, però el 29 del mateix mes, va ser cridat per erolar-se a l’exèrcit. L’any 1939 s’exilià a França. El mateix any, tornà clandestinament a Berga, participant en la tasca d'evadir gent perseguida, principalment aviadors de les forces aliades. Per l’evasió d’un general anglès, que va dur fins a Barcelona, va rebre una condecoració del govern britànic. El 30 d'abril de 1941 va ser detingut a Toulouse, fou internat al camp de càstig de Recebedou. Va ser alliberat del camp mitjançant documentació falsa pel tinent Robert Terres del servei de contraespionatge francès. L’any 1943 va ser membre de la recent reconstituïda CNT a l'exili. El 30 d’octubre la Gestapo el detingué a Toulouse. Després de ser torturat en diferents presons de França el van internar a Mauthaussen. Va ser un dels capdavanters de la resistència dins el camp, on hi organitzà la CNT. Va ser secretari del comitè del camp i després representant d'aquesta organització dins del Comitè Nacional dels Republicans Espanyols. Mitjançant la Creu Roja Internacional va ser evacuat del camp junt amb un grup de francesos. Va passar a Suissa i posteriorment tornà a França. Va ser nomenat delegat dels Refugiats Republicans Espanyols davant del Govern Francés, càrrec que va exercir durant alguns anys. Fou també, en sortir de Mauthausen, que va fundar la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics, essent durant molt de temps el secretari general de la mateixa. També fou membre de l'Agrupació de Berguedans a l'Exili. L’any 1948 va estar a la Secretaria d'Organització de la CNT. El gener de 1978 durant el procés de reconstrucció de la CNT, va participar en un multitudinari míting a Berga. L’any 1987 un grup de berguedans van crear el Centre d'Estudis Josep Ester Borràs, centre per a la recuperació, recerca, difusió i crítica cultural, en especial d'història social i sobretot del Berguedà.
Més informació a www.berguedallibertari.org

Esteva, Francesc.  L'any 1933 fou elegit President de l'Agrupació Sindicalista Llibertària de Gavà, adherida a la Federació Sindicalista Llibertària d'Àngel Pestaña.

Esteva, Manuel. Militant del “Radium” a Barcelona. L’any 1931, després de la instauració de la República, exercia de Tresorer de la Federació de Sindicats Professionals de Contramestres, Ajudants i Preparadors de Teixits de Catalunya. El 3 d’abril de 1932 va ser reelegit.

Esteve, Manuel. Dirigent obrer a Reus. L'abril de 1928 exercia de Secretari de la Societat de Mestres Perruquers-Barbers de Reus.

Esteve, Jaume. Vocal de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona. Signà una crida per a la celebració d'un congrés obrer català el desembre de 1868.

Esteve, Joan Baptista. ? ? - Barcelona, 1922. Anarquista. Usà el pseudònim de Leopoldo Bonafulla. Intervingué en els fets de la Setmana Tràgica (1909) per la qual cosa fou empresonat. Representant del centre obrer "Luz del Porvenir" de Bujalance va participar en el congrés que va decidir la constitució de la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910). El 19 de novembre de 1910 va ser elegit vocal del primer Comitè de la CNT. Formà part del grup "Avenir" que publicava el diari del mateix nom. Va ser director del periòdic anarquista "El Productor" (1901-04) i col·laborar en el diari "El Rebelde", junt amb Teresa Claramunt. És autor de Criterio Libertario (1905), obra del mateix nom que la publicada per Anselmo Lorenzo el 1903. També és autor de La Revolución de Julio (1910). Obra referida als fets de la Setmana Tràgica.

Esteve, Pere. Barcelona, 1866 - Nova York, 1925. Anarquista. Tipògraf. Participà en la Fotografiareconstitució de la FRE de l'AIT que culminà en el congrés obrer celebrat a Barcelona el 1881, i l’any 1883 assistí al congrés Comarcal Català de la FTRE, celebrat a Sabadell. Formà part de la comissió que impulsà el periòdic “La Asociación”, que se subtitulava Órgano de los obreros tipógrafos de Barcelona. L'any 1887 va ser Secretari de la Comissió Federal de la FTRE. El maig de 1888 participà en la constitució del Pacte d’Unió i Solidaritat i després assistí al congrés de València (octubre 1888), representant la federació de Barcelona. Dirigí el periòdic "El Productor" (1888 i 1891). Formà part de la comissió organitzadora dels actes del Primer de Maig de 1890 a Barcelona i l’agost de 1891 participà en el congrés de Brussel·les de la Segona Internacional (agost, 1891), representant el Pacte d’Unió i Solidaritat. L'any 1892 s'exilià als EE.UU. d'Amèrica, on mantingué una intensa activitat per promoure la formació d’organitzacions obreres anarcosindicalistes. A Nova York fundà la revista "Cultura Obrera" i col·laborà a "El Despertar". És autor de  Reformismo, dictadura, Federalismo. (1925), i també de Socialismo anarquista: la ley: la violencia:iel anarquismo la revolcuón social. Editorial Cultura Obrera. Nova York, 1927.

Esteve, Ramon. Representant la Societat Obrera de Càrrega i Descàrrega de Carbó de Pedra de Barcelona, va assistir al primer Congrés d'abast estatal, en el qual es va constituir la FRE de l'AIT. (Barcelona, juny de 1870).

Esteve Cardús, Pau. Gelida, 1882 - Gusen (Alemanya), 1941. Pintor President del Sindicat Únic de la CNT a Gelida. El juliol de 1936 va formar part del Comitè local de milicies antifeixistes de Gelida. Després representant la CNT, va ser regidor a l’Ajuntament entre 1937 i 1938. Exiliat el 1939 fou internat en el camp d’extermini nazi de Mauthausen. Morí en el camp de Gusen (dependència exterior de l’altre camp) el 25-09-1941.

Estillas, Joan. Boter a Sant Martí de Provençals i també a Barcelona. Representant la secció de Sant Martí va participar en el XXX Congrés de la Federació d’Oficials Boters (FOB), celebrat a Barcelona el juny de 1902. Representant la secció de Barcelona, va participar en la Conferència que la FOB celebrà a Reus el dia 15 de gener de 1928, en el decurs de la qual, en una de les seves intervencions manifestà ...no he tenido nunca confianza en los Gobiernos pasados ni la tengo ahora, por entender que no legislan nunca en beneficio del obrero. I més endavant deia, ... la obra de emancipación obrera ha de ser del mismo obrero. També, representant la secció de Barcelona, va assistir en el que es pot considerar l’últim congrés de la Federació, el que s’anomenà XLIX congrés (només hi van assistir 9 delegats) celebrat a Reus els dies 13 i 14 de maig de 1929, on va exercir de President de la Mesa en la segona sessió i va formar part de la Comissió que dictaminà sobre el tema "Modo y forma de contrarrestar el embarque de bidones de hierro".

Estrada Bes, Lluís. Militant de la UGT. Representant el Sindicat La Naval (mariners i fogoners) de Barcelona va assistir al XII congrés de la UGT (Madrid, 17-24 de maig de 1916), on intervingué en els parlaments d’obertura del congrés i formà part de la la ponència sobre Crisis de treball i subsistències. També va formar part de la comissió que organitzà la vaga general de 24 hores del desembre de 1916.


NOTA: Per cercar biografies de Sindicalistes cal consultar el Diccionari Biogràfic del Moviment Obrer als Països Catalans. Coordinat per María Teresa Martínez de Sas i Pelai Pagès i Blanch. Edicions Universitat de Barcelona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, desembre del 2000.

I per biografies específicament d'Anarcosindicalistes Enciclopedia histórica del anarquismo español. Miquel Íñiguez. Fundación Isaac Puente. Vitoria, 2008.