Notes biogràfiques:  Lletres "A" i "B" (*)

Abad, Julià. Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT) a Terrassa. Fou detingut per participar en la revolta anarquista del febrer de 1932.Portada llibre

Abad, Salvador. Barcelona ? - ?. Calderer. En nom del Centre Obrer d'Oficials Calderers en Coure, signà el Manifest del Primer de Maig de 1890 lliurat al governador civil de Barcelona.

Abad de Santillán, Diego.  Reyero (León) 1897 - Barcelona 1983.Diego Abad de Santillán Pseudònim de Sinesio García Fernández. Dirigent i teòric anarquista. Militant de la CNT i de la FAI. Escriptor. Amb vuit anys emigrà amb la seva família a l’Argentina. Va tornar a Espanya l’any 1913. Va participar en la vaga general de l’estiu de 1917, a Madrid, i en la repressió posterior va ser empresonat. L’any 1919 es va traslladar altra vegada a l’Argentina on va participar en la Federació Obrera Regional Argentina (FORA) i dirigí el periòdic anarquista "La Protesta". Com a corresponsal d'aquest diari va establir-se a Alemanya. Representant la FORA va participar en la refundació de l’Associació Internacional del Treball (AIT) (Berlín, desembre de 1922) i tres anys més tard va assistir al II congrés de l'AIT, (Amsterdam, març de 1925) on fou elegit membre del secretariat. A Espanya s'integrà, des del 1931, en diferents grups anarquistes. Dirigí el setmanari "Tierra y Libertad", tambe el periòdic "Solidaridad Obrera" i ja durant la guerra la revista "Tiempos Nuevos" i la revista teòrica anarquista “Timón”.
El juliol de 1936 representà a la FAI en el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya (com a encarregat d'organització). Fou vocal del Consell d'Economia de la Generalitat (agost 1936) i conseller d'Economia, des del 17 de desembre de 1936 al 3 d'abril de 1937. S'exilià a l'Argentina (1939). Donà suport a l'escissió de la CNT (1945) fent costat a Horacio Martínez Prieto, Manuel Buenacasa i Juan López. Retornà a l’estat espanyol el 1977. Aquest prolífic escriptor àcrata va escriure el 1971, ... la gran revolución es hoy la reforma; la barricada ha cumplido su misión, si es que tuvo misión, y en las condiciones actuales es mucho más un camino para la antirrevolución que para el logro de un progreso efectivo y de una auténtica liberación; la propagan y recurren a ella precisamente los que no aspiran a la libertad ni a la democrácia, sinó a la instauración de nuevos despostismos. (revista “Reconstruir” núm. 65).
Va fer donació de la seva biblioteca particular a la biblioteca pública Arús de Barcelona (més de 2500 llibres i unes 400 capçaleres de diaris. Va morir el 18 d’octubre de 1983 a la residència Llars Mundet de Barcelona. Portada del llibre Memorias
És autor, entre d'altres moltes obres i traduccions de,

Los Anarquistas y la revolución de octubre. Barcelona, 1935.
La represión de octubre. Documentos para la historia de nuestra civilización. Editorial Tierra y Libertad. Barcelona, 1936.
La revolución y la guerra de España. Notas preliminares para su historia. Editorial Artes gràficas CNT. Barcelona, 1937.
¿ Porqué perdimos la guerra ?
Editorial Imán, Buenos Aires, 1940.
Contribución a la historia del movimiento obrero español (3 volums) Ed. Cajica. Puebla (Mèxic), 1962-1965-1971.
Historia del movimiento obrero español.
Editorial Zero, Madrid 1967. Memorias, 1897-1936. Editorial Planeta, Barcelona, 1977.

Abayà Garriga, Francesc. ? - ?. Manlleu, ?. Tintorer. Membre de la Junta de la Societat d’Oficials Tintorers de Barcelona (1870-1871). El març de 1871 era President de la Federació de l'ofici de tenyir i annexes. Participà en el Congrés Constitutiu de la Unió Manufacturera (Barcelona, 7-11 de maig de 1872) i després del congrés passà a formar part del Consell Directiu com a Secretari d'exterior. L'octubre següent va ser elegit Secretari General. Continuà formant part del Comitè de la UM després del Tercer congrés (Barcelona, 10-15 novembre de 1872), amb el càrrec de Secretari d'exterior. Abayà va formar part del sis primers Consells de la Unió Manufacturera. Va assistir al cinquè congrés de la Unió Manufacturera (Barcelona 1 i 2 de juny de 1873) on va firmar una proposta que demanava "armas para los trabajadores para que éstos puedan defender las garantías y las libertades ante las fuerzas reaccionarias". Va ser membre de la Comissió Federal de la FRE de l’AIT (1876-1877). Fou empresonat durant la repressió que es va desencadenar després de l’esclat d’una bomba al pas de la processó de Corpus a Barcelona (1896). Els primers mesos de 1899 exercí de president de la Federació del Tèxtil de la comarca del Ter i Fresser. Va assistir al congrés constitutiu de la Confederació Regional de Societats de Resistència – Solidaritat Obrera- (Barcelona, 6-8 de setembre de 1908), representant el Ram de l’Aigua i l’Art Fabril. S’adherí al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, novembre de 1910). Va ser secretari de redacció del periòdic "La Revista Social" (òrgan de la Unió Manufacturera) i col·laborà a “La Federación Igualadina”, “La Autonomia”, “El Productor” i “El Trabajo” .

Abella, Àngel. Militant de la CNT a Barcelona. L’any 1922 formava part de l’equip que dirigia el periòdic “Solidaridad Obrera”. L'any 1924 era el director del setmanari "Solidaridad Proletaria". El 6 de desembre de 1924 va ser detingut mentre treballava en els tallers de "Solidaridad Proletaria" i romandrà empresonat, sense càrrecs concrets, fins el juliol de 1925. Portada Reglament dels Terrissaires de ReusEl gener de 1925, des de la presó, firmà amb Peiró i altres el manifest Apelación a los sindicatos de Barcelona, on es demanava la reorganització dels sindicats de la CNT, llavors en la clandestinitat. Fou un dels fundadors del periòdic "Vida Sindical" (Barcelona, 1926). Col·laborà a "Los Galeotes" de Tarragona i a "Política Sindical" (1935) de Barcelona.

Abella, Àngel. Terrissaire a Reus. L'octubre de 1931 va formar part de la Comissió organitzadora de la Societat de Terrissaires i similars de Reus.

Abella Masip, Antoni. Ripollet, 1903. Milità a la UGT. Fou secretari de la Federació del Metall de la UGT de Catalunya de l’any 1936 fins el setembre de 1938.

Abella Mateu, Josep. Barberà de la Conca ? – Tarragona, 1939. Milità a la UGT. Pagès. Membre de la Federació Local de Barberà de la Conca durant la guerra civil. Afusellat pels franquistes el 20 de març de 1939.

Abella Pérez, José. ?, 1904 o 1905 – Ecuador, ?. Militant de la CNT i de les Joventuts Llibertàries a l’Hospitalet del Llobregat. Treballador del tèxtil i més tard Mestre racionalista. Representant la Unió local de l’Hospitalet del Llobregat va assistir al Ple de la CRTC celebrat a Barcelona l’agost de 1931. Amb la mateixa representació (Federació local) assistí al Ple Nacional Econòmic de la CNT (València, gener 1938), on formà part de la ponència sobre els “Tipos i sistemes de retribució”. S'exilià a Santo Domingo i anys més tard s'establí a Mèxic, on fou donat de baixa de la CNT per seguir consignes del PCE, tot i que després fou readmés per acord d'un Ple de Regionals celebrat a Mèxic.

Abelló, Higini. Dirigent obrer a Reus. En representació de la Societat de Fonedors de Ferro va assistir al Congrés de constitució de la Confederació Regional “Solidaritat Obrera”, celebrat a Barcelona del 6 al 8 de setembre de 1908.

Abelló, Josep. Militant del CADCI a Reus. L’any 1919 exercia de Secretari de la secció de Socors Mutus del CADCI.

Abián, Lluís. Treballador del Tèxtil a Barcelona. El juliol de 1928 era Tresorer de l'Asociació Obrera del Sindicat de l'Art Fabril de Barcelona.

Abós (o Arbós) Serena, Miquel. Saragossa, 1889 - Septfonds (França), 1940. Militant de la CNT. Secretari del Comitè local de Saragossa l’any 1916.fotografia L’any 1917 es traslladà a Barcelona i milità en el ram de la metal·lúrgia. Assistí al Congrés de Sants (Barcelona, 1918) representant els Calderers de Coure de Barcelona. Participà en el segon congrés confederal de la CNT (Madrid, desembre, 1919) representant el Sindicat Únic del ram del metall. Va ser empresonat a Barcelona en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó (30-11-1920). Retornà a Saragossa i assistí a la Conferència de Saragossa, celebrada el juny de 1922. També va assistir als congressos confederals de Madrid (juny de 1931) i al de Saragossa (maig de 1936). El 19 de juliol de 1936 essent secretari del Comitè Regional d'Aragó, la Rioja i Navarra, Fotografia del Castell de la Molafou detingut pels franquistes els quals li proposaren col·laborar amb ells en el camp sindical. S'hi negà i fou empresonat. El Comitè de la CNT el va culpabilitzar de la ràpida caiguda de Saragossa a mans dels feixistes. Més tard s'evadí i passà a la zona republicana. Exiliat a França va ser internat en els camps de concentració de Barcarés i Septfonds on morí.

Abril, Enric. Argentona, 1887 - Mataró, 1978. Militant de la UGT i del PSOE. Flequer. Dirigent de la Societat Agrària "La Redemptora” d’Argentona. L’any 1928 ingressà a la Unió de Rabassaires. A la dècada dels anys 20 fou un dels principals impulsors del comunisme a la comarca del Maresme. L’any 1939 s’exilià a França. Retornà al Principat i els últims anys de la seva vida residí a Mataró.

Abril, Pau. El juny de 1871 era comptador de la Societat de Teixidor a mà de la Nación Española de Sant Joan de Vilassar.

Abril, Salvador. ? - 1927. Dirigent i fundador de la societat agrícola “La Redemptora” d’Argentona. Va ser el primer president de l’Agrupació Socialista d’Argentona (09 d’abril de 1911).

Abril Gonzàlez, Margarida. Argentona, 1910. Militant de la CNT i de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC). Treballadora del tèxtil. Filla d’Enric Abril. Comença a treballar a l’edat de 14 anys i de seguida es va afiliar a la CNT. Participà en la fundació de la Joventut Comunista de Mataró. L’any 1937 va formar part del Comitè executiu de la JSUC. Participà en el Congrés Català de la Dona Jove. Exiliada l’any 1939 fou internada en el camp de concentració d’Argelers. Després va poder marxar a Mèxic. La tardor de 1943 retornà a Catalunya i treballà, clandestinament, en la reorganització del JSUC al Maresme i a Barcelona. S’exilià de nou l’any 1946 i retornà després de la mort del general Franco, formant part del Comitè Executiu del PSUC. L’any 1982 abandonà el PSUC i milità en el Partit dels Comunistes de Catalunya.

Adam, Josep. Fuster a Valls. El maig de 1907 va ser elegit Vicepresident de la Societat de Fusters de Valls, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Adell Vidal, Ramon. Assistí al Congrés de constitució de la FRE de l'AIT (Barcelona, 1870) com a representant del Centre de Societats Obreres de Picapedrers d'Ulldecona i Tortosa.

Admella, Ramon. Teixidor a Igualada. El maig de 1854 formà part de la Comissió de treballadors que signaren el primer acord escrit, sobre el preu de les peces teixides, amb els fabricants d'Igualada.

Admella Morera, Francesc. Treballador del tèxtil a Igualada. El desembre de 1913 va ser elegit Comptador primer de la Junta de la Societat Obrera d’oficis varis d’Igualada.

Adroher i Pascual, Antònia. Girona, 1913 - Barcelona, setembre 2007. Mestra. Militant de la Federació Catalana de Treballadors d'Ensenyament (FCTE). Va ser una de les fundadores del POUM i formà part del seu secretariat femení. El 21 d'octubre del 1936 va ser nomenada regidora municipal de Cultura i Propaganda de l'Ajuntament de Girona, essent la primera dona que formava part de l’organisme municipal. El 29 de gener de 1939 fugint de les urpes del franquisme, va travessar la frontera camí de l'exili. A la dècada dels anys 50 se'n va anar a viure a París amb el seu marit Carmel Rosa i el seu fill Germinal. Allà va poder tornar a exercir de mestra, i continuar amb la seva militància política. Presidí durant anys el Casal Català de París. El juny de 1977 (quatre dies abans de les primeres eleccions democràtiques) l’Antònia tornà a Catalunya. Llavors milità en el Moviment Socialista de Catalunya i en el PSC. Amb 79 anys manifestà, ”El 77 hi va haver uns quants militants que es van quedar al POUM i no van passar al PSC. Jo també m’hauria quedat al POUM. Era molt diferent del PSC. Nosaltres érem revolucionaris i aquests del PSC no ho són pas gaire. La feina que fèiem al POUM si que era veritablement militant”. És autora, juntament amb Carmel Rosa, del llibre La llavor dels somnis. CCG Edicions. La pedagoga Puri Molina ha publicat una biografia d’Antonia Adroher, Antònia Adroher i Pascual. Ideals, revolució i coherència. (Girona, març de 2003).Cartell del POUM

Adroher i Pascual, Enric. Girona, 1908 Barcelona, 1987 (alias Gironella). Militant de la UGT i del POUM. Mestre d'escola. El març de 1931 fou elegit membre del comitè executiu del Bloc Obrer i Camperol. L’any 1934 participà en l’organització de la Federació Catalana de Treballadors de l’Ensenyament (FCTE) de la qual en fou elegit secretari general. Va col·laborar en el periòdic “La Batalla”. El setembre de 1935 participà en la formació del POUM, essent elegit membre del seu comitè executiu. Representà aquest partit en el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya. Després dels fets de maig de 1937 fou detingut (el 19 d'agost) empresonat, processat i condemnat a quinze anys de presó. L’any 1939 hagué d’exiliar-se a França, i després marxà a Mèxic, juliol de 1940. Tornà a Barcelona després de la mort del dictador i ha estat membre del Consell Nacional del Partit dels Socialistes de Catalunya. El juny de 1987 signà una carta dirigida a Mikhail Gorbachov, secretari general del PCUS, demanant-li que fes públiques les dades que puguessin existir, en el arxius soviètics, sobre el segrest i posterior assassinat d’Andreu Nin.

Adsera i Rostras, Martín. Militant de la UGT a Tarragona. El maig de 1936 va ser elegit vocal del comitè del Sindicat de Defensa Marítima de Tarragona (UGT).

Agramunt, Sebastià. Boter a Reus i també a Sant Martí de Provençals. Representant la Comissió Pericial de la FOB va assistir al IX Congrés de la federació, celebrat a Reus el desembre de 1881. L’octubre de 1890 exercia de Tresorer de la Comissió que s’encarregava de la Caixa d’Invalidesa de la FOB. Delegat per la Comissió federativa d’Invalidesa, va assistir al 19è Congrés de la FOB (Sant Martí de Provençals, abril de 1891), per presentar els comptes de l’esmentada Comissió. Tanmateix ho va fer en el XXII Congrés, l’abril de 1894, i també en el XXIII congrés (Reus, abril de 1895).

Agramunt Camp, Gustau. Barberà del Vallès, 1861 - Lavit, 1901. Paperer. Dirigent de la secció de Paperers de Lavit, adherida a la Unió de Noògrafs de la FRE de l’AIT. Impulsà i dirigí, junt amb Pere Marimón, la llarga vaga dels paperers de l’any 1883.

Aguadé, Josep. Teixidor de Cotó a mà a Reus. El gener de 1862 va ser elegit Caixer de la Junta directiva de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus.

Aguadé, Francesc. Paleta a Reus. El 16 d’abril de 1914 era Secretari de la Societat d’Oficials Paletes de Reus. Representà la societat a la junta local de Reformes Socials.

Aguadé Pelfort, Josep. Dirigent obrer a Reus. Boter. Milità a la UGT. El juliol de 1918 era el President de la secció de laSocietat d'Oficials Boters Federació d'Obrers boters de Reus. Representant aquesta secció va participar en el XLIII Congrés de la FOB, celebrat a Vilafranca del Penedès el desembre de 1918, on exercí de Secretari de la Mesa en la quarta sessió. També va formar part de la Comissió dictaminadora dels temes 6è i 7è. Amb la mateixa representació va assistir a la Conferència que, amb l’objectiu de reconstituir la Federació d’Oficials Boters, es va celebrar a Reus els dies 3 i 4 de desembre de 1923, on exercí de Secretari de la Mesa en les quatre sessions. A més formà part de la Comissió dictaminadora del tema “Forma y modo de regirse la Federación”. En aquelles dates formava part d’una Comisión de relaciones de la FOB, de la que no en coneixem més detalls. El febrer de 1924 era Secretari de la Comissió Pericial de la FOB. L'agost de 1932 tornà a ocupar la Secretaria d'aquesta Comissió, amb residència a Reus. (Llavors adherida a la UGT). Representant la Federació de Boters va assistir al 17è Congrés de la UGT (Madrid, 14 - 22 d’octubre de 1932). El juny de 1933 participà en la Conferència Regional extraordinària de la FOB celebrada a Reus. Durant la guerra va formar part del Comitè de Catalunya de la UGT, en representació dels boters.

Aguado Caballero, Vicente. Mazaraumbros, 1894 - Hospitalet de Llobregat, 1966. Durant la república fou secretari de la FTT de la UGT.

Àguila, Bartomeu. Pagès de Manlleu. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera, en el qual es va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910).

Aguilà, Josep. Militant de la CNT a Lleida. Treballador d’arts gràfiques. En representació del Sindicat d’Arts Gràfiques de Lleida, va assistir al Ple regional de la CNT, celebrat a Sabadell l’abril de 1932.

Aguilar, Àngel. Dirigent obrer a Manlleu. L'abril de l'any 1900 era President del Comitè Central de la Federació de la Indústria Tèxtil Espanyola amb seu a Manlleu.

Aguilar, Àngel. Milità a la UGT en el Sindicat de Paperers de Picamoixons. El març de 1938 exercia de Vocal de la Junta del sindicat.

Aguilar, Artur. Militant de la UGT a Barcelona. Mestre. El juliol de 1932 era el President del Comitè del Sindicat de Treballadors d’Ensenyament de la demarcació territorial de Barcelona.

Aguilar, Josep Maria. Militant de la UGT. L’abril de 1930 va assistir al VII Congrés de la Federació Regional Catalana de la UGT, on formà part de la Ponència d’Organització i Propaganda.

Aguilar Boixadera, Francesc. Militant de la CNT a Lleida. Ebenista. President del Sindicat de la Fusta de Lleida, integrat dins del corrent pro-comunista denominat Oposició Sindicalista Revolucionària. Assistí al congrés confederal de la CNT (Madrid, juny de 1931). L'abril de 1932 va ser expulsat de la CNT (junt amb la majoria de la federació local Lleidatana). Fou un dels signants del manifest de constitució de l'Aliança Obrera, en nom de la Federació de Sindicats Expulsats de la CNT (Barcelona 10 de desembre de 1933). Tresorer de la Unió Local de Sindicats de Lleida (finals de 1933). Fou militant del BOC, i es presentà en les seves llistes a les eleccions municipals (Lleida, 1931 i 1934). Ingressà en el POUM, en representació del qual formà part de l'Ajuntament de Lleida l'octubre de 1936. Col·laborà a "L'Espurna" (Lleida, 1931).

Aguilar Doñete, Miquel: Barcelona, 1895 - Mèxic 1954. Miguel Aguilar DoñeteMilitant de la FAI i de la CNT, del Sindicat de Productes Químics de Barcelona. L’any 1922 en plena repressió del general Martínez Anido s'exilià a França. Amb la proclamació de la República, l’any 1931 tornà a Barcelona i s'filià de nou al Sindicat de Productes Químics.
El 4 de setembre de 1931, en plena vaga de la construcció, defensà a trets el local del Sindicat de la Construcció de la CNT, (situat al número 25 del carrer de Mercaders de Barcelona), de l'assalt de la policia. Detingut per aquests fets, va ser deportat el febrer de 1932 a Bata (Àfrica occidental espanyola). El febrer de 1933 va ser detingut, acusat de complicitat en l'assassinat de l'encarregat de l’empresa “Casa Nubiola”. En esclatar la guerra participà activament en l’organització de la indústria de guerra, esdevingué president del Sindicat de Productes Químics i comptador del Comitè de la CRTC. L’any 1939 s’exilià a França i més tard marxà a Mèxic, on arribà el juliol de 1940. Va morir a Mèxic l’any 1954 sense haver pogut reunir-se amb sa família.

Aguilar Esteban, Juli. Milità a la UGT a Vilanova i la Geltrú. Paleta. Durant la guerra civil va ser secretari del Sindicat de la Construcció de Vilanova i la Geltrú.

Aguilera, Joan. Militant de la CNT a Barcelona. El dia 9 de juliol de 1930 va ser elegit Secretari general de la Secció del Ram de l'Aigua del Sindicat d'Indústria dels Obrers de l'Art Fabril i Tèxtil de Barcelona, adherit a la CNT.

Aguilera, Josefa. Teixidora a Igualada. El 4 de juliol de 1881 participà en el míting dels obrers d'Igualada, que celebrava l'acabament d'una vaga dels Teixidors a mà.

Aguilera Garriga, Pere. Rubí 1901 - Rubí, ? Militant de la Unió de Rabassaires. El 1922 participà en la fundació de la Unió de Parcers de Rubí i en fou elegit president. Formà part de la comissió organitzadora del primer congrés de la Unió de Rabassaires celebrat a Barcelona el 6 de gener de 1923. L’any 1924 fundà la Societat de Rabassaires de Rubí de la qual en fou el primer president. L’any 1926 va ser elegit vocal del comitè central de la Unió de Rabassaires i l’any 1928 vicepresident. Participà activament en les campanyes propagandístiques de la Unió de Rabassaires. Va ser president del Centre Democràtic Republicà de Rubí. El gener de 1934 va ser elegit alcalde de Rubí. Empresonat arran dels fets d’octubre d’aquell any, va ser alliberat el febrer de l’any següent. Després del triomf electoral del Front d’Esquerres, el febrer de 1936 recuperà l’alcaldia, com a membre d’ERC. El febrer de 1937 s’incorporà al front de guerra. Retornà a l’alcaldia l’octubre del mateix any i exercí el càrrec fins l'abril de 1938. L’any 1939 s’exilià a França. Va tornar mesos despres essent empresonat i condemnat a mort per la dictadura franquista. La pena de mort li fou conmutada per presó.
Fou col·laborador del setmanari "La Terra", i dels periòdics "La Quita" de Rubí i "La Acción" de Terrassa.

Aguiló, Joan. Obrer filador. Formà part de la representació obrera que signà els primers convenis col·lectius, pactats a l'Estat espanyol, entre els fabricants i els obrers de filats (octubre de 1854).

Aguiló, Josep. Boter a Reus. L’octubre de 1903 era el Secretari de la secció local de la Federació d'Oficials Boters (FOB) de Reus.

Agulla, Joan. Militant de la CNT a Sabadell. Treballador d’arts gràfiques. Delegat per aquest sindicat va assistir al Ple Regional de Sindicats Únics de Catalunya, que se celebrà a Barcelona el març de 1933.

Agust i Borrell, Pere. Calldetenes, 1901 – Barcelona, 1939. Militant de la CNT. Pellaire. L’any 1932 era vocal de l’Associaicó Obrera d Vic. Formà part del Comitè Local de Milícies antifeixistes de Vic. L’any 1937 va formar part del Comitè d’empreses col·lectivitzades de l’Indústria de la Pell. El maig de 1939 va ser afusellat pels franquistes.

Agustench, Cucurull, Josep. Valls, 1894, Bernay (França) 1968. Militant de la CNT. En la constitució del Sindicat de Treballadors del camp de Valls, celebrada el 10 juny de 1931, va ser elegit Tresorer del Sindicat. L’any 1937 també exercia de Tresorer de la Col·lectivitat Agrícola de Valls. L’any 1939 s’exilià a França.

Agustí, Eduard. Militant de la CNT. Assistí al Congrés de Sants (Barcelona, 1918) en representació del Sindicat de Constructors Mecànics de Barcelona.

Agustí, Miquel. Fuster a Barcelona. L'octubre de 1909 va ser elegit Vocal 3er de la secció de Sant Andreu de la Societat de Fusters "La Fraternidad" de Barcelona, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Aiguadé, Salvador. Blanquer a Reus. L’any 1860 exercia de President de la Societat de Blanquers de Reus.

Alaiz de Pablo, Felipe. Fotografia de Felipe AlaizBellver de Cinca (Osca), 1887 - París, 1959. Militant de la CNT i de la FAI a Saragosa, Lleida, Tarragona i Barcelona. Periodista, escriptor i traductor. Va participar en el segon congrés de la CNT. (Madrid, desembre de 1919) representant una societat de camperols de la localitat granadina de Belicena. Els primers mesos de 1921 dirigí, a Tarragona el periòdic "Los Galeotes". En aquest mateix període va formar part del Comitè de la CRTC en representació de Tarragona.Portada d'un llibre de Felipe Alaiz Participà en la Conferència de Saragossa (1922). Dirigí la "Revista de Aragón" de Saragossa. Tornà a Tarragona i a Barcelona on co-dirigí, amb Antonio García Birlán,  la "Revista Nueva". Col·laborà a "Día Gráfico", "La Noche" i "La Revista Blanca" de Barcelona, i també a "Lucha Social" de Lleida. A Barcelona edità "Crisol", junt amb Llibert Callejas (1923). Fou director de "Tierra y Libertad" (1930). Participà en el plenari de la Federació local de Barcelona de la CNT, celebrat a finals de setembre de 1931 on va ser nomenat director del periòdic “Solidaridad Obrera”, (octubre 1931 - 1933), substituint a Joan Peiró. Col·laborà a "El Luchador" (1931) i a "Acracia" (1936). Detingut durant les vagues de principi de 1932, des de la presó continuà dirigint "Solidaritad Obrera". En acabar la guerra civil s'exilià a França des d'on seguí col·laborant a "Solidaridad Obrera" que s'editava a París. En l'escissió de la CNT de 1945, s'alineà amb els "apolítics" (Frederica Montseny, Josep Peirats, Germinal Esgleas ). És autor d'una llarga llista de llibres d’entre els quals citem, Por una economía solidaria entre el campo y la ciudad (1937), Vida y muerte de Ramón Acín (1937), Durruti, biografía del héroe de la revolución de julio. Ed. Mancci, Barcelona, 1937. Pòstumament es publicà Tipos Españoles. Ed. Umbral, París, 1965.

Alari Joan. Dirigent de les Tres Classes de Vapor, "Societat la Concordia" de Vilanova i la Geltrú. Milità a la UGT i al PSOE. Representant la citada societat tèxtil participà el 29 de juny de 1889, en les reunions amb el Comitè de la UGT per tractar de l'adhesió de la societat "La Concordia" a la UGT. Va assistir al segon congrés de la UGT, celebrat a Vilanova els dies 31 d’octubre – 1 de novembre de 1890, representant la societat “La Concordia”. Va fomar part del Comitè de l’Agrupació Socialista local.

Alari Vidal, Josep. Les Pobles, 1905. El maig de 1933 va ser elegit Comptador del Sindicat d’Agricultors Rabassaires d'Aiguamúrcia. L’octubre de 1934 va ser destituït com alcalde de barri de la localitat. El juny de 1937 representà la CNT a la Junta Municipal Agrària. L'any 1939 va ser empresonat a Tarragona i a Barcelona, també al camp de treballadors d’Organyà a Lleida.

Alastuey Andía, Tomàs. Sos del Rey Católico, 1894 – Lleida, 1940. Militant de la CNT a Tremp. Paleta. A l'esclatar la guerra civil formà part del Comitè local de Milícies antifeixistes. Va ser afusellat pels franquistes el maig de 1940.

Albá Albareday, Francesc. El gener de 1896 va ser elegit Vicepresident de la secció de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA) de Sant Pere de Ribes.

Alba Busquets, Francesc. Representant la Secció de Sant Pere de Ribes va participar en la 3ª Conferència de la FOA celebrada a Vilanova i la Geltrú el dia 14 de maig de 1896.

Albadalejo, Joan. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat de Llum i Força va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931, on va formar part de la ponència "Problemes Econòmics".

Albagès, Gabriel.  ? - Barcelona, 1878. Teixidor de vels. Fou secretari de propaganda del Consell de la Unió Manufacturera, elegit en el tercer Congrés (Barcelona, 10-15 de novembre de 1872). També va formar part del Consell Federal de la FRE de l'AIT. Assistí al segon Congrés de la FRE de l'AIT (Saragossa, 1872). Dirigí "La Revista Social" òrgan de la Unió Manufacturera (1873).

Albalat, Francesc. Militant de la UGT. Treballador del Port de Barcelona. L’11 de març de 1933 va patir un atemptat en el qual va resultar mort.

Albareda, Liberto. Militant de la CNT a Badalona. Treballador d’Arts gràfiques. El 15 de juny de 1931 va ser elegit secretari del sindicat d’Arts Gràfiques de la citada ciutat.

Albareda, Salvador. Milità a la CNT L’any 1933 va ser President del Sindicat de Treballadors de la indústria Fabril i Tèxtil de Barcelona, llavors adherida als Sindicats d’Oposició. Segell terrissaires

Albareda Clos, Pere. Sant Pere Molanta (Olèrdola), 1898 - Barcelona, 1939. Carnisser. Militant de la UGT. Afusellat pels franquistes el 21-06-1939.

Alberich, Joan. Terrissaire a Reus. L'octubre de 1931 va formar part de la Comissió organitzadora de la Societat de Terrissaires i similars.

Albaricias, Josep. Militant de la CNT a Barcelona. El 21 de maig de 1921 va ser assassinat per elements dels “Sindicats lliures”. Havia estat President del Sindicat únic del ram de la fusta.

Albarícies, Francesc. Militant de la CNT a Barcelona. Participà en la Conferència de Blanes de la CRTC (8-10 de juliol de 1922), com a representant del Sindicat Únic de la Fusta de Barcelona.

Albarícies Alorda, Emili. Militant de la CNT. Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell-presó de la Mola de Maó (30-11-1920).

Albarícies Descàrrega, Jaume. ? - Barcelona, maig de 1923. Militant de la CNT. Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó (30-11-1920). Fou assassinat per elements dels Sindicats lliures.

Albarracín Broseta, Severino. Llíria (País Valencià), 1850 - Barcelona, 1878. Dirigent anarquista. Militant de la FRE de l'AIT. Mestre d'escola. Assistí al 2on congrés de la FRE de l'AIT (Saragossa, 1872) on fou nomenat membre del Consell Federal (secretari de la comarca del Sud) i, quan el congrés de Còrdova  eliminà el Consell Federal,  (desembre 1872-gener 1873) fou designat per formar part de la Comissió de Correspondència i Estadística, a més de secretari de l'Interior. Participà en els fets insurreccionals d'Alcoi (juliol 1873) on presidí el Comitè de Salut Pública. Perseguit es refugià a Suïssa, on residí usant els documents d'identitat de Gabriel Albagès. Participà en el Congrés de Berna de l'AIT (octubre 1876) i es relacionà amb Kropotkin. Tornà a Espanya l'any 1877 i s'instal·la a Barcelona on morí de tuberculosi el febrer de 1878.

Alberich, Domènec. Teixidor a Barcelona. El març de 1872 formà part de la Comissió que elaborà una Tarifa general de preus per als obrers de la Federació d'Obrers Teixidors a mà, que incloïa totes les varietats dels gèneres i formes de confecció de les localitats fabrils del Principat.

Alberich i Olivé , Manel. Barcelona, 1914 - Barcelona, setembre 2005. Dirigent del Sindicat Mercantil de Barcelona. Milità en el CADCI i en el POUM. Participà en la primera vaga general mercantil de Barcelona del novembre de 1933. El gener de 1936 va ser candidat a la secretaria general del CADCI. Després dels fets de maig de 1937 marxa al Front. L'any 1939 s’exilià a França, on fou internat en el camp de concentració d’Argelers. El gener de 1941 retornà clandestinament a Catalunya i l’any 1944 formà part del nou Comitè executiu del POUM. Va ser empresonat pels franquistes diverses vegades (1946, 1948 i 1952). L’any 1978 es va incorporar al Partit dels Socialistes de Catalunya.

Albero Iglesias, Josep. Barcelona, 1901 - Vilanova i la Geltrú, 1968. Militant d'Estat Català.  L'abril de 1937 fou elegit delegat de la Unió General de Treballadors (UGT) al Comitè d'edifici de l'empresa Riegos y Fuerzas del Ebro, SA. de Vilanova i la Geltrú.

Alberola Navarro, Josep. Josep AlberolaOntiñena (Osca) – Mèxic, 1967. Teòric anarquista. Mestre racionalista. Militant de la CNT a l'Alt Llobregat i Barcelona. Va assistir al 2on congrés de la CNT (Madrid, desembre de 1919) representant la localitat d'Olot. Entre els anys 1922 i 1923 va intervenir en una gira de propaganda pel Llevant, Gijón, Astúries. Formà part del grup editor del periòdic “El Productor” (Blanes, octubre de 1925). L'any 1927 es va adherir a la FAI. Redactor de "Solidaridad Obrera" (1931). Intervingué en el tercer congrés confederal de la CNT (Madrid, juny de 1931), representant Gironella. L'octubre de 1936 fou nomenat membre del Consejo de Defensa Regional de Aragón amb seu a Fraga, com encarregat de la Instrucció Pública. Després va marxar al front. L’any 1939 s’exilià a França i després a Mèxic, on va funda l’escola Cervantes. Va ser assessinat l’any 1967. Va col·laborar en el periòdic “El Productor” de Blanes, “La Revista Blanca” i “Tierra y Libertad”, entre d’altres publicacions.

Albert, Antoni. Dirigent obrer a Olot. L'any 1842 exercia de President de la Societat Obrera de Mitgers d'Olot.

Albert, Antoni. Dirigent obrer a Barcelona. Ebenista. Secretari de la societat d’ebenistes de Barcelona el 1869. Aquest mateix 1869 formava part del Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona. Participà en el primer congrés obrer d'abast estatal, celebrat a Barcelona el juny de 1870, representant la societat d’ebenistes. Va impulsar la creació de la unió de treballadors de fustes fines de Barcelona. El maig de 1872 va ser elegit per formar part del consell directiu de la citada unió.

Albert, Isidre. Dirigent obrer a Barcelona. Representà als oficials paletes de Gràcia en el congrés constitutiu de la Confederació Regional de Societats de Resistència "Solidaritat obrera" (Barcelona, setembre 1908).

Albert, Miquel. Representant la Societat Obrera de Cilindradors, Aprestadors i acabats de peces de Barcelona, va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910).

Albert Grau, Josep. Dirigent obrer a Vilassar de Dalt. El 1855 formava part de la junta de la societat obrera de Sant Genís de Vilassar.

Albert Marrugat, Francesc. Milità a la UGT a Barcelona. El juliol de 1936 fou membre del Comitè de l'Escola Nova Unificada, representant a la FETE-UGT.

Albertí, Ramon. Picapedrer a Girona. El desembre de 1870 representava la secció de Picapedrers en la Junta de la Federació Local de Girona de la FRE de l’AIT.

Albet, Antoni. Camperol a Vilanova i la Geltrú. El febrer de 1895 exercia de Secretari de la Societat d’obrers agricultors de Vilanova i la Geltrú, adherida a la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA). El 12 de gener de 1896 va ser elegit Secretari 1er de la Comissió Comarcal de la FOA amb seu a Vilanova. Representant la citada Comissió Comarcal va assistir a la Conferència extraordinària que la FOA va celebrar a Vilanova el 8 de març de 1896. Després d'aquesta Conferència va ser elegit Secretari general de la Comissió Pericial de la FOA.

Albet, Josep. Camperol a Vilanova i la Geltrú. El 12 de gener de 1896 va ser elegit Vocal de la secció local de la FOA.

Albigès, Pau.  Sastre. En representació de la Societat Obrera dels Sastres participà en la constitució de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera (Barcelona, 24 de gener de 1855). Un dels signant de la carta del 15 de març de 1855, adreçada al governador civil de Barcelona, donant suport al govern liberal.

Albiñana, Isidre. Teixidor a Barcelona. Membre de l’Associació de Teixidors de la fàbrica Roses (Barcelona, desembre 1855). El 7 de gener de 1856 fou condemnat a dos anys de presó per haver participat en un altercat entre uns esquirols i els obrers en vaga a l’esmentada fàbrica Roses.

Albiñana Guijarro, Enric. Militant de la CNT a Sitges. El juny de 1931, va participar en el míting celebrat a la colònia industrial de Vallcarca, donant suport als treballadors de la fàbrica de ciment que estaven en vaga. L’any 1938 era delegat del Sindicat Únic de la CNT de Sitges.

Albiol, Francesc.  Milità al CADCI i a la UGT. Dependent mercantil. Secretari de Control de la Federació Local de Barcelona de la UGT (1936-38).

Alboa, Miquel. Sabater. El febrer de 1895 va ser elegit vocal de la junta directiva de la Societat d’oficials sabaters de Barcelona.

Albona, Marcel·lí. (Se’l cita també com Albornà). Militant de la CNT. Pagés. Participà en el Congrés Regional de Camperols de Catalunya (Barcelona, setembre de 1936), representant el Sindicat Únic de Vilafranca del Penedès.

Albúnia, Jaume. Barcelona, 1908.  Afiliat a la CNT de jove, després s’afilià a la UGT a l’empresa que treballava, La España Industrial. En esclatà la guerra civil participà en l’organització del comitè de col·lectivització de la citada empresa. Entrà amb l’exèrcit republicà a França i en tornar a l’Estat fou empresonat al camp de concentració de Toro (Zamora). Temps després tornà a treballar a La España Industrial.

Alcaide, Daniel. Militant de la CNT a Igualada. Assistí al tercer Congrés confederal de la CNT (Madrid, juny de 1931) en representació dels sindicats tèxtils d’Igualada i de la Federació Comarcal. Fou redactor del periòdic anarcosindicalista "El Sembrador" en la seva segona època (Igualada, 1931). El desembre de 1936 era el delegat de la CNT a Manresa per a la legalització dels Consells d'Empresa i Comitès de Control.

Alcaide, Daniel. Militant de la CNT. El desembre de 1936 era el delegat de la CNT a Manresa per a la legalització dels Consells d'Empresa i Comitès de Control.

Alcaraz, Francesc. Tipògraf. L’octubre de 1882 fou elegit Secretari primer del primer Comitè de la Federació Nacional Tipogràfica amb seu a Barcelona.

Alcobé Biosca, Josep. Militant de la UGT a Lleida. Mestre. El desembre de 1933 participà en la constitució de la FETE a Lleida, federació de la qual en seria secretari d’Organització.

Alcocer Martínez, Josep. Milità a la UGT a Cornellà de Llobregat. Pagès. Fou elegit secretari d’organització en el primer congrés de la Federació Catalana de Treballadors de la Terra de la UGT (Barcelona, 23-27 de gener de 1937). El setembre de 1937 formava part del Consell d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya en representació de la UGT.

Alcocer Gil, Pedro. Alhabia (Almeria), 1906. Militant de la CNT i de la FAI a Terrassa. Emigrà a Barcelona a l'edat de 14 anys. Participà en l’assalt de l’ajuntament de Terrassa, durant la revolta del febrer de 1932 dirigida per la FAI, i a l’assalt de la presó l’octubre de 1934. Fou empresonat diverses vegades. Dirigí les patrulles de control i la Junta de Seguretat de Terrassa des de l’inici de la guerra fins a finals de 1937, quan hagué d’incorporar-se al front. Tingué importants disputes amb el Govern de la Generalitat i concretament amb Josep Tarradelles. L’any 1939 passà a França i després s’exilià a Veneçuela.

Alcodori Villalba, Josep. Muniesa (Terol) – Barcelona, 1936. Anarcosindicalista a Barcelona. Forner. President del Sindicat de l’Alimentació de la CNT l’any 1933. Va assistir al Ple de Sindicats Únics de Catalunya (Barcelona, 5-13 de març de 1933). També va assistir a la Conferència extraordinaria de la CRTC del gener de 1936. Morí a les barricades de la rambla dels Estudis el 19 de juliol de 1936. Nota: El diari "Catalunya" en la seva edició núm 127 del 19 de juliol de 1937 cita que va morir en el setge de Muniesa.

Alcón Selma, Marcos.  Marcos Alcón SelmaBarcelona, 1902 – Cuernavaca (Mèxic), 1997. Anarcosindicalista i militant de la FAI. Amb 15 anys s'afilià al Sindicat del Vidre de Barcelona. L’any 1920 participa en una vaga del ram, a conseqüència de la qual fou empresonat.  En sortir de la presó participà en un tiroteig contra elements del Sindicat Lliure, resultà ferit i a més tornà a ser empresonat. Després d’uns anys a la presó marxà a Sevilla i forma part del Comitè Regional Andalús (1929). El maig de 1930 presideix l’assemblea de reconstitució del Sindicat del Vidre de Barcelona. Entre 1931 i 1933 formà part del Comitè Estatal de la CNT. Assistí al tercer Congrés Confederal (Madrid, juny 1931) i participà en el Ple de Sindicats de la CRTC (Barcelona, agost de 1931). Va ser president de Federació Vidriera i membre del Comitè de la CRTC (1932). Representant el CN de la CNT va assistir al Ple de Sindicats de la CRTC celebrat a Barcelona del 5 al 13 de març de 1933. També va assistir a la Conferència extraordinària de la CRTC del gener de 1936. Formà part del Comitè de Milícies Antifeixistes de Barcelona (juliol de 1936), encarregant-se de la secció de Proveïments, càrrec que abandonà per anar al front d'Aragó. S’exilià primer a França, on fou internat en el camp de concentració de Vernet, i després a Mèxic. Col·laborà en diversos periòdics, "CNT", "Cultura Proletaria", "El Vidrio" (entre d’altres) i a l’exili mèxicà a la revista "Tierra y Libertad".

Alcubierre Pérez, Miquel. Tardienta (Osca). Militant de la UGT, del PCC i del PSUC. Metal·lúrgic. L’any 1936 formà part del Comitè de Catalunya de la UGT en representació de la Federació Metal·lúrgica. El setembre de 1938 substituí a Antoni Abella en la secretaria general de la Federació del Metall de Catalunya. També durant la guerra va ser director general de Transport de la Generalitat. L’any 1939 s’exilià a Mèxic. El seu pare i el seu germà Josep (tenia 14 anys) foren deportats a Mauthausen. Son pare hi va morir.

Aldave Rebullida, Enric. Militant de la CNT a Terrassa. Fou batlle de la ciutat el 1937, abans d'incorporar-se a l'exèrcit republicà. L'any 1939 s'exilià a França.

Alegre, Amàlia. Juntament amb Maria Marín, encapçalaven la manifestació de dones a Barcelona durant la Vaga de les Subsistències (14 de gener de 1918), demanant la disminució dels preus dels queviures. Les manifestants assaltaren, fleques, carboneries i comerços.

Alegret, Carles. Sindicalista a Barcelona. El gener de 1872 formava part de la junta de la secció de teixidors mecànics de les Tres Classes de Vapor.

Alegret, Francesc. El dia 20 de juny de 1895, va ser elegit Comptador de la secció de la FOA del Vendrell. Va ser reelegit el gener de 1896.

Alegret, Josep. Militant de la CNT a Manresa. L’abril de 1933 va ser elegit Secretari del Comitè del Sindicat del Metall. Com a Secretari del Comitè d’enllaç de la plataforma unitària dels sindicats metal·lúrgics (Front Únic) de Catalunya, va assistir al Segon Ple Regional d’aquests sindicats, celebrat a Barcelona els dies 9 i 10 de juny de 1934. D’aquest Ple en va sortir l’acord de reivindicar la jornada setmanal de 44 hores, reivindicació que es va aconseguir. L’any 1934 era el Secretari del Sindicat del Metall de Manresa adherit als Sindicats d’Oposició.

Alegret Vidal, Antoni. Militant de la CNT a Tremp. L’agost de 1920 va ser elegit vicepresident de la junta directiva del Sindicat Únic de treballadors de Tremp i el gener de 1921 va ser-ne el president.

Alemany, Francesc. Representant els manobres de Calella va assistir al Congrés constitutiu de la Federació Regional de Societats de Resistència – Solidaritat Obrera (Barcelona, setembre de 1908).

Alemany, Joan. Militant de la CNT a Barcelona. Una de les víctimes mortal de la repressió sagnant que, contra la CNT, van organitzar el general Martínez Anido i la patronal entre 1919-1922.

Alemany, Joan. Boter a Vilafranca del Penedès. Com a Secretari de la secció de la FOB de Vilafranca, el setembre de 1900 firmava un escrit dirigit a la Comissió Pericial, amb residència a Reus, que havien declarat una vaga a la casa Torres de Vilafranca, indicant que esperaven guanyar-la aviat.

Alemany, Josep. Representant els Carregadors i Descarregadors de Ferrocarrils i Carruatges de Barcelona va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910).

Alemany Berenguer, Pere. Militant de la CNT a Sant Feliu de Codines. Executat pels franquistes a la presó Model de Barcelona el 2 d'octubre de1942. (Relació dels militants de la CNT afusellats pels franquistes a Catalunya).

Alemany Font, Josep. Barcelona, 1910 - Barcelona, 1939. Militant de la CNT a Sant Pere de Ribes. Afusellat pels franquistes el 14-05-39.

Alenda, Alfred. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Ferroviari. En l’assemblea celebrada a Barcelona el maig de 1931 va ser elegit Secretari de la Federació catalana de la que després seria Federació Nacional de la Indústria Ferroviària (FNIF), de la CNT (aquesta Federació es constituiria el juny següent).

Alentorn Tarragó, Ramon. Flix, 1897 – Tarragona, 1939. Militant de la CNT a Flix. President de l’Ateneu L’Obrera. Afusellat pels franquistes el 8 d’agost de 1939.

Alepuz (o Alapuz), Joan. Militant de la CNT a Badalona. Representant la redacció i administració del periòdic “La Colmena Obrera” va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931. També va participar en el Tercer Congrés de la citada federació (Badalona, 21 - 24 de març de 1937).

Alerini, Carles. Bastida (Còrcega) 1842. Participà en el fets insurreccionals de la Comuna de Marsella (1871), fracassada aquesta es refugià a Barcelona, on creà el Comitè de Propaganda Révolutionnaire Socialiste de la France Méridionale (1873), i endegà la publicació del periòdic "La Solidarité Révolutionnaire". Fou membre de l'Aliança de la Democràcia Socialista. Delegat per la Federació Local de Barcelona de la FRE de l'AIT, assistí al congrés de La Haia (setembre de 1872) i al de Ginebra (setembre de 1873). Col·laborà a "La Federación" (1873-74). Més tard fou empresonat a Càdis i després marxà a Egipte. Segons Anselmo Lorenzo era més partidari de la violència que de la persuasió.

Aleu, Francesc. El 28 de gener de 1855 va ser elegit President de la Junta directiva de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus. Representant la STC de Reus, participà en el congrés del Centre Federal de les Societats de Teixidors a Mà de Catalunya, celebrat a Gràcia (Barcelona) el dia 04 de gener de 1869.

Aleu, Pere. El juny de 1854 va ser elegit Director de la Junta Directiva de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus. El gener de 1855 el succeí Francesc Aleu (que dimití el mes de febrer), llavors en Pere Aleu va ser reelegit President. Exercí el càrrec fins el juliol de 1855. Segells Boters Tarragona

Alexandri Lleó, Francesc. Boter a Tarragona. Després de la Conferència que la Federació d'Obrers Boters d'Espanya, celebrà a Reus els dies 3 i 4 de desembre de 1923, on s’aprovà “constituir nuevamente la Federación”, va ser elegit Vicesecretari de la secció de la FOB de Tarragona, i el novembre de 1926 n’era Comptador. L’agost de 1932 exercia de Vicepresident de la secció de Tarragona de la FOB, adherida a la UGT.

Alfarache Arrabal, Progreso. Fotografia de Progreso AlfaracheAlgeciras, 1888 - Mèxic, 1964. Anarcosindicalista andalús. Linotipista. Va fer servir el pseudònim d'Antonio Rodríguez.  Entre 1918 i 1920 va ser secretari del Comitè Regional andalús. L'any 1930 s'establí a Barcelona, on exercí de Secretari del Comitè Nacional de la CNT (27 de juny-desembre de 1930). Redactor dels periòdics "Acción" (Barcelona, 1930) i "Solidaridad  Obrera" (Barcelona, 1931). Representant el Comitè de la CNT va participar en el tercer congrés confederal de la CNT (Madrid, juny 1931). Fou un dels redactors i promotors del Manifest  Trentista (agost 1931). L’abril de 1932 va participar en el Ple extraordinari de la CRTC, celebrat a Sabadell. L'any 1933, formant part dels Sindicats d'Oposició, fou un dels firmants del manifest per a la creació de l'Aliança Obrera. L’any 1934 va participar en el primer congrés de la Federació Sindicalista Llibertària (Barcelona, 1 i 2 de juliol). A l'exili participà en nom del Moviment Llibertari en el Govern Republicà de José Giral a Mèxic (com a secretari del ministre d'Obres Públiques Horacio Martínez Prieto) (1945). El març de 1947 fou detingut a Madrid, quan anava com a delegat de la CNT de l'exili a una reunió del Comitè Nacional de la CNT. Després d’anys empresonat tornà a Mèxic on dirigí la revista "Comunidad Ibérica".

Alias, Francesc. En nom de la Classe Obrera dels Mitgers de Barcelona fou un dels signants del manifest "Las clases trabajadoras asociadas a los diputados a cortes, particularmente a los de la antigua Cataluña" (febrer de 1841).

Alias Pino, Joan Josep. La Carolina (Jaén), 1898 - ? - ? Militant de la UGT, del PSOE i del PSUC a Vilanova i la Geltrú. Ferroviari. Durant la dictadura del general Primo de Rivera, va ser President del Centro Recreativo Ferroviario de Vilanova i la Geltrú. El març de 1930 va formar part de la junta del Consell Obrer de l’empresa MZA, dins del Sindicat Nacional Ferroviari (UGT). L’any 1931 va formar part de la junta de l’Agrupació Socialista local (adherida a la Federació Catalana del PSOE). L'any 1933 en va ser President. L'any 1936 s'integrà al PSUC. President de la Federació Local de la UGT, formà part del Comitè de Defensa Local, constituït el 22 de juliol de 1936, i del Comitè de l'Escola Nova Unificada. Fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 6 de gener al 5 de març de 1937. L’any 1939 s’exilià a França.

Alier, Antoni. Secretari de la secció d’Oficis Diversos de la FRE de l’AIT (Barcelona, gener de 1873).

Aligué, Frederic. Militant de la CNT a Terrassa. Obrer tèxtil. L'any 1913 fou detingut per participar en la vaga general del tèxtil de Catalunya. El juliol de 1937 va ser regidor al Consell Municipal de Terrassa.

Aliqué, Dionís. Director de la Societat Obrera de Teixidors de Terrassa (1855). Fou un dels signants d'una carta dirigida al governador civil de Barcelona, manifestant l'adhesió al govern liberal (maig, 1855).

Almar, Arturo. Militant de la CNT a Barcelona. El març de 1930 formà part de la Comissió reorganitzadora del sindicat del Ram de la Construcció de la CNT a Barcelona.

Almenara, Domingo. Militant de la UGT a Tarragona. L’abril de 1932 va ser elegit Tresorer de la Comissió executiva de la “Federació local de Societats Obreres” (UGT) de Tarragona. El febrer de 1933 va presentar la dimissió. El 27 de març de 1934 va ser nomenat delegat de la Federació local de la UGT de Tarragona al congrés regional de la UGT.

Almiñano (o Almiñana), Enric. Militant de la UGT a Sitges. L’abril de 1916 figurava com a dipositari dels ajuts per als vaguistes de la secció de sabaters de la UGT de Sitges, durant la vaga que mantenien en la fàbrica de Pau Benaset. Un Enric Almiñana va assistir al 2on Congrés Confederal de la CNT (Madrid, 10 - 17 de desembre de 1919), representant la Societat Obrera de constructors de sabates.

Almirall, Miquel. Boter a Vilafranca del Penedès. Representant la secció dels boters de la citada localitat va assistir a la Conferència extraordinària de la FOB, celebrada a Tarragona el desembre de 1900. Amb la mateixa representació assistí al XXIX Congrés de la FOB, celebrat a Reus l’abril de 1901.

Almirall Bertrán, Josep. El gener de 1896 va ser elegit Vicepresident de la secció de la FOA de Sant Pere de Ribes. Representant aquesta Secció va participar en la 3ª Conferència de la FOA celebrada a Vilanova i la Geltrú el dia 14 de maig de 1896.

Almirall Durán, Josep. Camperol a Sant Pere de Ribes. El gener de 1896 va ser elegit President de la secció de la Federació d'Obrers Agrícoles (FOA) de Sant Pere de Ribes. Representant aquesta secció va assistir a la Conferència extraordinària de la FOA, celebrada a Vilanova i la Geltrú el 8 de març de 1896. Amb la mateixa representació va participar en la 3ª Conferència de la FOA celebrada a Vilanova el dia 14 de maig de 1896.

Almirall Gibert, Antoni. Olèrdola, 1902 – Barcelona, 1939. Picapedrer. Militant de la CNT a Vilafranca del Penedès. Afusellat pels franquistes el 02 d’agost de 1939.

Almirall Giner, Marcel·lí. Sant Pere Molanta (Olèrdola), 1916 – Barcelona, 1939. Militant de la Unió de Rabassaires. Afusellat pels franquistes el 20 d’octubre de 1939.

Alomá, Pere. Fuster a Tarragona. L'abril de 1907 va ser elegit Vocal de la Societat de Fusters de Tarragona, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Alomà Sanabras, Jaume. El Catllar, 1912 – Barcelona, 1942. Militant de la CNT a Tarragona. Obrer de la construcció. Membre de l’Ateneu Llibertari, amb 18 anys s’afilià al Sindicat de Cultura de la CNT. Durant la República va ser un actiu propagandista i va fer de paqueter de revistes i periòdics anarquistes i anarcosindicalistes (La Revista Blanca, La Novela Ideal, Solidaridad Obrera, Tierra y Libertad, etc). L’any 1932 va ser empresonat, acusat, falsament, de fabricació d’explosius. Va romandre a la presó com a pres governatiu i per falta de proves va ser alliberat sense ser jutjat. El 9 d’agost de 1936 marxà voluntari al front d’Aragó. El 5 de maig de 1937, durant els Fets de maig, es trobava a Tarragona de permís i participà en l’assalt a la seu de Telefònica on va ser ferit. Va retornà al front. L’agost de 1939 va ser empresonat al camp de concentració d’Albacete i després a la presó de Tarragona, on fou condemnat a reclusió perpètua. Traslladat a Barcelona va morir a la presó el 24 de març de 1942 a causa de les ferides de la guerra.
Agraïm aquesta informació al senyor Ramon Gras Alomà

Alomà Sanabras, Josep Maria.Josep Maria Alomà El Catllar, 1909 – Tarragona, 1993. Militant de la CNT a Tarragona. Dirigent del Sindicat de la Construcció i de la Federació local de Tarragona. Treballà de paleta. Anarquista de formació autodidacta, es llicencià com a mestre en el període republicà. Va ser president de l’Ateneu Llibertari de Tarragona. En els locals del sindicat donava classes elementals als companys analfabets. Va ser detingut el gener de 1932 quan es produí una insurrecció de la FAI a la conca del riu Cardener, i durant la qual es declara el comunisme llibertari a les localitats de Sallent, Cardona i Balsareny, entre d’altres. Tornà a ser empresonat durant vuit mesos a la presó de Pilats de Tarragona el gener de 1933, en la repressió posterior als fets de la masacre de camperols a la localitat de Casas Viejas, sota l’acusació de “rebel·lió militar”. Mai no va ser jutjat. L'any 1936 formà part del Comitè local de Milícies Antifeixistes. En relació als presos comuns alliberats els primers dies del cop d’Estat, enquadrats dins la CNT, va dir: s’han de posar mecanismes de control per tenir enquadrats aquests nouvinguts que han arribat i es pensen, perquè s’han posat un mocador negre i vermell i han agafat un fusell, que ja són anarquistes. I res més lluny de la realitat. Fou tinent d’alcalde i regidor de Cultura de l’Ajuntament tarragoní, representant la CNT-FAI, càrrecs des dels qual contribuí a la difusió de la cultura entre les classes populars. Com a delegat del Consell de l’Escola Nova Unificada, i des de l’octubre de 1936 com a President, promogué una pedagogia emancipadora i moderna, hereva de Portada del Llibre Una utopia, una esperança. La Història de Josep AlomàFerrer i Guàrdia, esmerçant els seus esforços en l’escolarització dels infants que estaven pels carrers. Va constituir el Sindicat Únic d’Ensenyament i Professions Liberals, integrat a la CNT, del que n’esdevindrà president. Amb la seva intervenció salvà la vida de diversos capellans i altres persones perseguides a la reraguarda republicana. Des del Comitè d’Incautacions d’Obres Culturals liderà la conservació del Patrimoni històrico-artístic de la província de Tarragona. Dirigí el “Diari de Tarragona”. S’incorporà al front de guerra a finals de 1937. Posteriorment, com a comissari polític i cap de propaganda de l’Exèrcit del Sud, s’oposà al cop d’Estat del març de 1939. Acabada la guerra va passar per tres camps de concentració franquistes, abans de ser traslladat a la presó de Pilats de Tarragona on fou condemnat a mort per “rebelión militar”. Diversos testimonis de l’època, entre ells un militar retirat i alguns clergues, declararen que gràcies a la intervenció personal i directa de Josep Maria Alomà no van ser assassinats aquells fatídics mesos de juliol i agost del 36. Conmutada la pena, i després de llargs anys de presó, va ser desterrat de Catalunya. Retornà a Tarragona a les acaballes dels anys seixanta, incorporant-se al teixit associatiu tarragoní i participant en la refundació de la CNT i de l’Ateneu de Tarragona. Morí el 9 de maig de 1993, tres anys després del traspàs del seu amic mossèn Pere Batlle i Huguet, a qui havia salvat la vidal el juliol de 1936.
        Agraïm aquesta informació al senyor Ramon Gras Alomà, autor dels llibres Una Utopia, una Esperança. La Història de Josep Alomà. Arola Editors. Tarragona, 2009 i La Idea. Negre sobre blanc. Articles de Josep Alomà. Arola Editors. Tarragona, 2012.

Alomà i Sanabras, Pau. El Catllar, 1902 – Tarragona, 1940. Militant de la CNT des de la seva jovenesa. Obrer de la construcció. Va participar en la difusió de múltiples publicacions del moviment llibertari i fou un entusiasta propagandista de l’ideari anarquista a Tarragona i província. Durant la dictadura del general Primo de Rivera i després en el període republicà, participà activament en la lluita sindical de la província de Tarragona, així com en nombrosos actes culturals i polítics. Com a conseqüència de la sublevació anarquista del Llobregat de gener de 1932, va romandre 18 dies empresonat a Pilats sota la falsa acusació de "fabricació d' explosius".Dibuix dels tres germans Alomà Sanabras,  Pau, Josep Maria i Jaume
Va tenir una actuació destacada en els successos de Tarragona de novembre de 1932, quan la guàrdia d'assalt va intentar dissoldre per la força una manifestació massiva de rabassaires recolzada per la CNT, que protestaven per la prohibició del governador civil d'un míting al Teatre Tarragona on s' anava a denunciar les flagrants injustícies i agressions que es produïen al camp català. Va exercir de mestre a l' Ateneu Llibertari de Tarragona. Fou empresonat novament després dels successos de Casas Viejas, el 1933, sota la falsa acusació de "uso indebido de armas". Va participar amb el seu germà Josep (també militant del Sindicat de la Construcció i de la Federació Local de Tarragona de la CNT) en nombrosos jurats mixtos (creats pel ministre de Treball Francisco Largo Caballero) dels tribunals industrials, en defensa dels treballadors, denunciant la precarietat laboral, els nombrosos accidents laborals i els impagaments per part dels patrons.
Durant la guerra, a la rereguarda, va acollir i mantenir a casa seva amb els seus germans Josep i Jaume vuit nens refugiats de Madrid. El desembre de 1938 va ser mobilitzat amb la seva lleva i es va incorporar al front de Sòria. El 12 de gener de 1939 els rebels van controlar aquesta província. Detingut a Sòria va restar empresonat a Burgo de Osma, des d’on va passar a la presó de Tarragona (Pilats), el 25 d'octubre de 1939. El Consejo de Guerra Permanente, en el judici sumaríssim d'urgència nº 3971, va condemnar el 8 de gener de 1940 a Pau Alomà i Sanabras a la pena de mort per “Auxilio a la Rebelión Militar”. Pau Alomà fou executat el 27 de juny de 1940, a la muntanya de l'Oliva, a Tarragona.

Alonso, Enric. L’abril de 1897 era secretari del Centre de Societats Obreres de Barcelona.

Alonso, Ginés. Fotografia de Ginés AlonsoComunitat Murciana, 1911 – Lavelanet (França, 1988). Militant de la CNT a Barcelona. Fuster. Maçò. Dirigent del Sindicat del Ram de la Fusta, el 19 de juliol de 1936 va participar en la lluita armada i després s’ocupa d’activitats culturals en el ram del cinema. El 1939 s’exilià a França. Tornà clandestinament a Espanya entre 1957 i 1960. L’any 1965 participà en el congrés de la CNT a Montpelier. Fou redactor de la revista “Ideas” a L’Hospitalet de Llobregat, 1936-37.

Alonso, Lorenzo. Militant de la CNT a Sabadell. Obrer del Ram de l’alimentació. En representació del Sindicat de l’alimentació de Sabadell va participar en la Conferència regional de Sindicats de la CNT (Barcelona, juny de 1931) i al Ple regional de Sindicats Únics de Catalunya (Barcelona, març de 1933).

Alonso Alonso, Ponciano. ? – Burdeos, 1973. Ponciano Alonso AlonsoTambé citat com Ponciano Alonso Mingo. Militant de la CNT, del Sindicat del Transport de Barcelona. Se'l coneixia com "Mingo". L’any 1918 participà en els mítings de propaganda que es van organitzar, després del Congrés de Sants, per Cartegena i Múrcia. El 15 de febrer de 1932, durant la vaga general organitzada per la CNT, va ser detingut amb altres companys del Sindicat del Transport acusat de “coaccions als tramviaris” i va ser empresonat. El març següent, des de la presó, va signar un manifest contra Ángel Pestaña. Entre 1932 i 1933 fou secretari del Sindicat del Transport de la CNT. Durant la segona República va col·laborar en el periòdic "Solidaridad Obrera". Com a representant de la CNT formà part del Consell Municipal de Barcelona (octubre de 1936). Entre 1937 i 1938 ocupà la Secretaria de la Federació Regional del Transport de Catalunya de la CNT. Exiliat l’any 1939 fou internat en el camp de concentració d’Argelés. Més tard s'establí a Bordeus on continuà militant a la CNT. El setembre de 1943 va ser nomenat tresorer del Subcomitè Nacional de la CNT amb seu a Burdeus. Assistí com a delegat als congressos confederals de Tolosa de Llenguadoc (1948) i Llemotges (1961). Durant 15 anys va mantenir una escola a Bordeus. Col·laborà en "La Noche", periòdic dirigit per Jaume Balius Mir, i en "El Amigo del Pueblo".

Alonso Elías, Santiago. ? 1897 - Badalona 1939. Àlias El Trampes. Militant de la CNT i de la FAI. Obrer metal·lúrgic de l'empresa "Metalgraf" de Badalona, d'on va ser acomiadat a causa de la seva activitat sindical (1920). Amb l'adveniment de la Segona República, s'afilià a Esquerra Republicana. Des de finals de l'any 1931 fins l'acabament de la guerra fou segon cap de la guàrdia urbana de Badalona. Va ser afusellat pels franquistes el 27 de febrer de 1939.

Alonso Marselau, Nicolás. Veieu Marselau Nicolás, Alonso.

Alonso Mira, Josep. La Carolina (Jaén) - Moral de Calatrava (Ciudad Real), 1957. Ferroviari. Militant de la CNT a Barcelona i Vilanova i la Geltrú. Treballa en els tallers de la Cia MZA a Vilanova. Després de la guerra civil s’exilià a França on va ser empresonat en un camps de concentració. Després continuà militant a la CNT. Va militar a la CNT de Vannes i de París. L’any 1947 va tornar a Espanya per intentar reorganitzar la CNT, però fou detingut el mateix any. Va ser condemnat a 23 anys de presó per rebel·lió. Deu anys després fou deixat en llibertat, però va morir pocs mesos després.

Alsina, Antoni. Director de la Classe Obrera dels Impressors de Barcelona l'any 1855. Participà en la creació de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera (Barcelona, 1855).

Alsina, Francesc. El dia 6 de desembre de 1903 va ser elegit Tresorer de la Junta de l'Associació de Dependents de Comerç de Reus.

Alsina, Ignasi. Militant de la FRE de l'AIT. El març de 1871 formava part del Comitè local de Barcelona de la FRE de l’AIT.

Alsina, Jeroni. Vocal d'una Comissió de la Classe Obrera de Barcelona. Signant del manifest "Lamentos de la clase obrera de Cataluña" (juliol de 1855) i d'un altre donant suport a la política liberal i anticarlista del general Espartero. Formà part d'una comissió obrera que anà a Madrid per exposar l'esmentat manifest (juliol de 1855).Signatura del teixidor Joan Alsina (1855)

Alsina, Joan. Dirigent obrer a Barcelona. Teixidor. Director de l'Associació de Socors Mutus de Teixidors de Cotó de Barcelona. El gener de 1855 va formar part de la comissió obrera que pactà amb els fabricants un conveni col·lectiu, per als teixidors de color. Conveni que se signà el 19 de gener de 1855. Formà part de la comissió obrera que dirigí la Vaga General de juliol de 1855.
Amb Pere Francesch i Joaquim Molar es traslladaren a Madrid per entrevistar-se amb el Cap de govern, general Espartero i demanar-li que les Corts reconeguessin la legalitat de les associacions obreres. Participà en la campanya de recollida de signatures que acompanyaven l'exposició obrera, adreçada a les Corts Constituents, reclamant la llibertat d'associació per als treballadors (setembre-desembre de 1855). L'octubre següent es traslladà a Madrid, amb Joaquim Molar, per exposar a la comissió de les Corts Constituent, que estudiava el projecte de llei de la indústria manufacturera, els desacords de la classe obrera en una gran part de l'articulat del projecte, especialment en la part que parlava de les associacions obreres. El discurs que Joan Alsina va pronunciar davant d'una comissió d'aquestes Corts, està considerat un dels textos obrers més importants apareguts en aquells temps.
Portada del document del 14-11-1855En un punt del seu parlament, referint-se a la prohibició de les societats obreres dictada pel general Juan Zapatero el 21 de juny de 1855, exposà: ... las asociaciones obreres siguieron con todo existiendo ¿porqué? Porqué la clase obrera, a pesar de verse perseguida, sabe comprender lo que puede alcanzar con la asociación, y por más que se la persiga nunca faltarán hombres que, como el que tiene el honor de hablar, aprecian la vida para perderla en defensa de sus justos derechos.
El 14 de novembre va signar, amb Joaquim Molar, un document de 26 pàgines adreçat a les Corts titulat Observaciones acerca del proyecto de ley sobre la industria manufacturera. En aquest document es detallaven les mancances del citat projecte de llei, en relació a la llibertat d'associació obrera i també la qüestió del treball infantil.
L'article 7è del projecte de llei en qüestió deia:
Solo en establecimientos donde se ocupen mas de 20 personas se permitirà la admisión de niños ó niñas que hayan cumplido 8 años, debiendo trabajar únicamente ó por la mañana o por la tarde para que les quede tiempo de dedicarse á su instrucción.
Los jovenes de ambos sexos mayores de doce años y que no pasen de diez y ocho, solo podrán trabajar diez horas diarias entre las seis de la mañana y las seis de la tarde.
Mesos més tard, el juny de 1856, donant suport a la societat de filadors, va formar part de la comissió obrera que s'entrevista amb el governador civil, denunciant l'exigència dels fabricants d'allargar mitja hora la jornada de treball.

Alsina, Manuel. Milità a la CNT. Representant el Sindicat Únic de Camperols de Tremp i comarca va assistir al Congrés de Camperols de la CRTC (Barcelona, setembre de 1936), on va formar part de la ponència sobre col·lectivitzacions del camp.

Alsina, Pau. Barcelona 1830 - 1897. Pau AlsinaDirigent obrer i polític. Teixidor de vels. Assistí al Congrés Obrer de Barcelona de 1865 (convocat pel periòdic "El Obrero"). Milità en el Partit Democràtic i participà en la revolució de 1868. Formà part de la Diputació Provincial de Barcelona i ingressà al Partit Federal. Candidat a les Corts Constituents (1869) fou elegit amb els vots de l'obrerisme i del federalisme (era el primer diputat que pertanyia a la classe obrera). L'abril de 1869 fou portador d'una carta amb 8.000 firmes d'obrers demanant la introducció dels jurats mixtos d'obrers i patrons. Les Corts aprovaren la creació d'aquests jurats, però no es dugueren a la pràctica. El 27 de juny de 1869 intervenia a les Corts Constituents manifestant-se contra el lliurecanvisme. Membre de la Junta Superior Revolucionària de Barcelona en l'aixecament republicà-federal de setembre-octubre de 1869, fracassat el qual s'exilià a França. Assistí al congrés del Centre Federal dels Teixidors a Mà del gener de 1871 a Barcelona. El mateix any fou elegit senador. El 1873 fou candidat en les eleccions municipals a l'Ajuntament de Barcelona pels republicans federals. Amb la Restauració ingressà en el Partit Possibilista i en fou president del Comitè Provincial de Barcelona. Els darrers anys de la seva vida fou conserge d'un museu barceloní. Fotografia Eduard Alsina

Alsina Bilbeny, Eduard. Badalona ? - Barcelona, 1921. Anarquista i militant de la CNT, conegut com "en Cinto de la Palla". Maquinista de la M.Z.A. Acomiadat en la vaga general ferroviària d'octubre de 1912, treballà de mecànic ajustador. Dos anys més tard tornà a ingressar a la M.Z.A., però tornà a ser acomiadat en la vaga de l'agost del 1917. Sofrí dos atemptats per part d’elements del "Lliure" dels quals en sortí il·lès, però fou mort en un tercer, just quan sortia d'entrevistar-se amb el governador civil de Barcelona, general Martínez Anido, el 22 de juny de 1921.

Altamira, Paula. Tresorera del Sindicat d'Obrers i Obreres de la Indústria Cotonera de Sabadell l'any 1913.

Altés, Francesc. (També se'l cita Altís). Boter a Reus. El novembre de 1926 formava part de la junta de la Secció de Reus de la Federació d'Obrers Boters de Espanya. El mes de desembre de 1931 era Secretari de la Comissió Pericial de la FOB (adherida a la UGT), amb residència a Reus. També ho era el març de 1932.

Altés, Ildefons. Boter a Vilanova i la Geltrú. Representant la secció de boters de la citada ciutat va participar en el XVIII Congrés de la FOB, celebrat a Barcelona el juliol de 1890, on exercí de Secretari de la Mesa en la setzena sessió. Amb la mateixa representació va assistir a la Conferència que la FOB celebrà a Sant Martí de Provençals el 26 de gener de 1894, on formà part de Comissió encarregada de redactar un dictamen sobre “la vaga de Vilafranca del Penedès”. També va assistir al XXII Congrés de la Federació (Sant Martí de Provençals, abril de 1894), on exercí de Secretari de la Mesa en la vuitena sessió, i va formar part de la Comissió que revissà els comptes de les vagues del març, abril i agost de 1893 a Vilafranca del Penedès. L’abril de 1895 va assistir al XXIII Congrés celebrat a Reus, on exercí de President de la Mesa en la cinquena sessió. Explicant l’estat de la secció vilanovina manifestà “ …… por falta de convicción se han retraído una buena parte de individuos que asciende ya en la actualidad, a unos noventa”. També va participar en la Conferència que la FOB celebrà a Tarragona el desembre de 1900, i va assistir al XXIX Congrés celebrat a Reus, l’ d’abril de 1901, on exercí de President de la Mesa en la sissena sessió. Juntament amb els delegats de Sant Martí de Provençals van presentar, una proposició per defensar que els fons de les caixes de resistència no es fessin servir per facilitar fons a la Comissió Pericial.

Altés, Josep. Militant de la CNT d'Alcover. President de la Societat Agrícola d’Alcover. Va ser mort per un esquirol en el decurs d’una vaga. (març de 1920).

Altura, Joan. Militant de la UGT a Tarragona. El febrer de 1933 formava part del Jurat Mixt de la Junta de govern de les Obres del Port de Tarragona, en representació de la UGT.

Aluja, Joan. ? – Vilafranca, 1933. Militant de la CNT de Vilafranca del Penedès. L’any 1908 va ser elegit secretari de la Societat Obrera del Ferro i Constructors de Carruatges. Fou un dels impulsors de la publicació del setmanari “La Voz del Obrero" (1908-1909) L’any 1911 exercia de Secretari de la Federació local de les societats obreres de "Solidaritat Obrera”. Dirigent de la vaga general vilafranquina l’agost de 1911, per la qual cosa va ser empresonat. Col·laborà en el periòdic “Fructidor” de Vilafranca del Penedès.

Àlvarez, Ángel. President del sindicat de Tipògrafs de Barcelona. El 17 de març de 1920 va ser ferit en un atemptat per part dels elements dels “Sindicats lliures”.

Àlvarez, Antoni. Militant de la CNT a Barcelona. Vocal del Comitè del Sindicat Únic del ram de la Construcció (Barcelona, novembre de 1918).

Àlvarez, Tirso. Direigent sindical a Manresa. El març de 1937 exercia de Secretari del Sindicat d’Aigua Gas i Electricitat de Manresa.

Àlvarez Boquera, Llorenç. L'Ametlla, 1904 - ? - ? L'any 1936, residia a Vilanova i la Geltrú militant a la UGT i al PSUC, en representació dels quals fou regidor municipal del 3 de novembre de 1937 fins el 5 d'octubre de 1938. Cartell UGT

Àlvarez Forcades, Domènec. Militant de la CNT a Reus. El desembre de 1936 era el delegat de la Federació local de Sindicats Únics de Reus, per a la legalització dels Consells d'Empresa i Comitès de Control.

Alloza Martín, Manuel. ? – Mèxic, 1990. Militant de la FOSIG i de la UGT. Secretari general de la FOSIG (juliol, 1936) i Secretari de Treball del Secretariat Regional de la UGT, elegit en el 3er congrés de la UGT a Catalunya (Barcelona, 13-16 de novembre de 1937). Exiliat a França fou internat en el camp d’Argelers, després marxà a la República Dominicana.

Amador Obón, Antoni. Militant de la CNT a Barcelona. Periodista. Redactor de "Solidaridad Obrera" de Barcelona (1916). Detingut a Barcelona arran d'una vaga promoguda contra l'encariment de les subsistències (desembre 1916). Assistí al congrés de la CNT del Teatre de la Comèdia (Madrid, desembre de 1919) amb la delegació de Barcelona. Col·laborà a "El Progreso" (1920). Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó (30 de novembre de 1920) El gener de 1924 va fer públic (en l’últim número del periòdic “Lucha Obrera” ) que es donava de baixa de la CNT.

Amat, Joan. Boter a Martorell. Representant la secció de d’aquesta localitat va participar en el XVII Congrés de la FOB, celebrat a Barcelona el maig de 1889. Amb la mateixa representació va participar en el XVIII Congrés, celebrat a Barcelona el juliol de 1890, on exercí de President de la Mesa en la tretzena sessió, i va formar part de la Comissió que dictaminà sobre el tema “Conveniència que les caixes d’invalidesa siguin locals i no federals”.

Amat, Ramon. Boter a Tarragona. Representant la Societat Obrera de Socors Mutus d'Oficials Boters de Tarragona va assistir al primer congrés d'abast estatal, en el qual es va constituir la FRE de l'AIT (Barcelona, 18 - 26 de juny de 1870).Tarifa de preus. Boters de Reus, 1918

Ambròs, Lluís. Milità a la UGT a Manresa. El setembre de 1936 formava part del Comitè executiu de la Federació local de Manresa de la UGT.

Ambròs Fabregat, Pere. Reus 1855 - 1929. Boter. Dirigent obrer i polític. L'any 1871 ingressà en el Partit Republicà. L'any 1875 va ser elegit president de la Societat Obrera de Boters de Reus. Va assistir, com a delegat consultor, al XIII congrés de la Federació d'Oficials Boters (FOB), celebrat a Vilanova i la Geltrú el juny de 1885. Va participar en el XVII Congrés de la FOB, celebrat a Barcelona el maig de 1889. També en el XVIII, celebrat a Barcelona el juliol de 1890, on exercí de President de la Mesa en la tretzena sessió, i va formar part de la Comissió que dictaminà sobre el tema “Conveniència que les caixes d’invalidesa siguin locals i no federals”. Com a delegat consultor de la secció de Reus, participà en la conferència extraordinària que la FOB celebrà a Reus el juliol de 1901. El 1909 fou regidor de l'ajuntament de Reus i reelegit el 1912. L’abril de 1911 exercí de President en la sessió d’obertura del XXXVII Congrés de la FOB, celebrar a Reus. El març de 1912 formava part de la Comisió Pericial de la FOB, amb residència a Reus. El febrer de 1914 fou designat alcalde de Reus. L’abril de 1918 va ser elegit Comptador de la Comissió Pericial de la FOB.

Amèlia, Antoni. Milità a la CNT. Representant la comarca de l’Alt Penedès va assistir al Congrés de Camperols de la CRTC (Barcelona, setembre de 1936), on va formar part de la ponència sobre col·lectivitzacions al camp.

Amenós Gabarró, Àngel. Igualada, 1889 - Lieja, 1963. Militant cenetista del Sindicat de la Pell d'Igualada. L'any 1931 va formar part del Comitè Local d'Igualada i del Comitè Comarcal. Aquest mateix any va intervenir en el míting organitzat per la federació local de Manresa de la CNT, per commemorar la diada del 1er de maig. Representant el Sindicat Únic de Santa Coloma de Queralt va assistir al Ple de Sindicats de la CRTC celebrat a Barcelona del 5-13 de març de 1933. S'alineà amb els Trentistes. Representant Igualada i comarca va assistir al Congrés de Camperols de la CRTC (Barcelona, setembre de 1936), on va formar part de la ponència sobre col·lectivitzacions al camp.

Ametllas, Joan. Vocal de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera de Barcelona, l'any 1869.

Amigó, Constantí. Estampador. Membre del Partit Socialista Obrer. En representació dels treballadors d'Estampats de Barcelona i rodalies, assistí al Congrés fundacional de la UGT (Barcelona, agost de 1888) on fou membre de la Comissió revisora d'actes.

Amorós, Àngel. Militant de la CNT. Camperol. Representant el Sindicat Únic de la Pobla de Claramunt va assistir al Ple de Sindicats de la CRTC celebrat a Barcelona del 5-13 de març de 1933. Representant Igualada va assistir al Ple de Sindicats Camperols de la CRTC celebrat a Barcelona el gener de 1937, on formà part de les ponències “Quina actitud han de prendre els camperols de la CNT davant la sindicació obligatòria? i ¿Com hem d’harmonitzar el valor dels productes agrícoles en relació al cost de la producció?

Amorós, Antoni. Calderer a Barcelona. L’octubre de 1899 va ser elegit vocal de la junta directiva de la Societat de Constructors de Calderes.

Amorós, Àngel. Veieu Amenós, Àngel.

Amorós, Francesc. Membre de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera de Barcelona (1868). Fou un dels signants del manifest "A los obreros de Cataluña" (desembre 1868), el qual era una crida per fer un congrés obrer català.

Amorós Solé Joan. Dirigent obrer a Tarragona. President de la Federació Obrera Local, elegit el dia 22 d’octubre de 1922. Havia format part de la Comissió organitzadora de la federació.

Andrés, Gaspar. Boter a Barcelona. Va formar part de la Comissió Pericial de la FOB, elegida després del XL congrés, celebrat a Barcelona l’any 1915. Continuar en la Comissió Pericial després del XLI Congrés celebrat a Barcelona el març de 1916, amb el càrrec de Secretari auxiliar. El mes d’octubre de 1917 presentà la dimissió del seu càrrec, perquè deixava la feina de boter.

Andrés, Sebastià. Militant de la CNT. El gener de 1931 exercia de Secretari del Sindicat del Transport a Manresa.

Andreu, Manuel. Director de la Societat de Protecció Mútua dels Pintors (Barcelona, 1841).

Andreu, Manel. Dirigent obrer a Tarragona. Ferroviari. El 18 de gener de 1923 va ser elegit Vice-president de la Secció de Tarragona del Sindicat d’Obrers Ferroviaris del Nord.

Andreu, Mateo. Teixidor a Reus. El març de 1872 formà part de la Comissió que elaborà una Tarifa general de preus per als obrers de la Federació d'Obrers Teixidors a mà, que incloïa totes les varietats dels gèneres i formes de confecció de les localitats fabrils del Principat.Segell del Comitè de la UGT

Andreu Canalda, Lluís. Militant de la UGT i del PSOE. Tresorer de la Federació Regional Catalana de la UGT (1922-25) i President de l'any 1925 al 1927.

Andreu Colomer, Manuel. Militant de Solidaritat Obrera i de la CNT a Barcelona. Fou director del periòdic "Solidaridad Obrera" (1913). Representant la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC), va assistir a l’Assemblea unitària, convocada per la Federació Nacional de l’Art Fabril i Tèxtil, celebrada a Mataró el 18 d’octubre de 1914. El 30 d'octubre de 1915 va ser elegit secretari del Comitè de la CNT, càrrec que exercí fins l'agost de 1916. Va ser elegit pels Sindicats de Barcelona, per representar la CRTC a l’assemblea de València del 14 de maig de 1916. Les seves concepcions nacionalistes el portaren a fer-se militant d'Acció Catalana Republicana. Fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona representant aquest partit l'octubre de 1936.

Andreu Canalda, Lluís. Militant de la UGT i del PSOE. Tresorer de la Federació Regional Catalana de la UGT (1922-25) i President de l'any 1925 al 1927.

Anglada, Antoni. Director de la Societat de Protecció Mútua d'Impressors de Barcelona, l'any 1841.

Anglada, Isidre. Treballador del tèxtil a Manlleu. L'any 1897 era Vicepresident del Quart Districte de les Tres Classes de Vapor, amb seu a Manlleu.

Anglada, Ricard. Treballador del tèxtil a Mataró. L’any 1930 era Comptador de l’Associació obrera de la Indústria Fabril i Tèxtil de Mataró.

Anglada, Salvador. Carlista. Intervingué en la constitució dels anomenats "Sindicats Lliures" (Barcelona, octubre de 1919). Fou regidor municipal de l'Ajuntament de Barcelona.

Anglarill Calderó, Salvador. L’any 1928 era Secretari del Consell directiu del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria de Terrassa.

Anglarill Escolà, Ramon. Director de la Societat de Teixidors de Cardona. Un dels signants de la carta dirigida al governador civil de Barcelona, manifestant la seva adhesió al govern liberal (maig de 1855).

Anglès, Jaume. Militant de la CNT. Membre del Sindicat de l'Art d'Imprimir de Barcelona. Formà part del Comitè de Defensa de la CRTC, creat el 1914 a Barcelona.

Anglès, Jaume. Militant de la UGT a Tarragona. Vicesecretari de la Federació Tipogràfica de la UGT a la citada ciutat. Entre els mesos de juliol i agost de 1918 va exercir el càrrec Secretari, per la dimissió del titular.

Anglés, Marcel·lí. Militant del CADCI a Tarragona. Com a President de la Secció de Socors Mutus del CADCI el gener de 1930 signà l’estat de comptes de la secció, presentat a l’assembla general d’afiliats

Anglès Ferré, Josep. Pla de Santa Maria, 1901 - ?. Militant de la CNT. Pagès. El febrer de 1931 va ser elegit secretari del Centre Radical Socialista del Pla de Cabra. Participà en la constitució del Sindicat Únic de Treballadors del Pla de Cabra (juliol de 1932). Va assistir a la Conferència extraordinària de la CRTC del gener de 1936. Durant la guerra va ser membre del Comitè municipal. Va participar en el Ple Regional de Camperols del gener de 1937 i en el Ple de Sindicats i Col·lectivitats del maig següent, celebrats a Barcelona.

Anglès Pruñonosa, Jaume. País Valencià, 1858. Dirigent obrer i polític. Boter. Va treballar i viure a Reus, Barcelona (Sants) i Sant Martí de Provençals. Representant la secció dels boters de Sants va assistir al XIII congrés de la Federació d’Oficials Boters d’Espanya (FOB), celebrat a Vilanova i la Geltrú del 9 al 15 de juny de 1885. Secretari general de la Comissió Pericial de la FOB (1886-maig 1889). Exercí de secretari en la sessió inaugural del XV Congrés de la FOB, celebrat el maig de 1887 a Sants. En aquest congrés va formar part de la Comissió de “Revisió dels Estatuts”. Va participar en el XVII Congrés, celebrat a Barcelona el maig de 1889, on va presidir la sessió inaugural del Congrés, i va formar part de la Comissió per estudiar i reformar el Reglament interior del Congrés, que ell havia confeccionat. També va formar part de la Comissió que va dictaminar sobre “La Invalidesa dels boters”. Capçalera del Reglament d'InvalidesRepresentant els boters de Sant Martí de Provençals va assistir al XVIII congrés, celebrat a Barcelona el juliol de 1890, on, amb Antoni Ferrando, presentaren una proposta que la Federació declarés festiu el dia 1er de maig de cada any. També va formar part de la Comissió que revissà el “Reglament per a la Protecció i socors dels Oficials Boters, que quedin inútils per al Treball”. Amb la mateixa representació va assistir al XIX Congrés (Sant Martí de Provençals, 13-20 d’abril de 1891), on va formar part de la Comissió que revissà els comptes de la C.P. Durant la discusió del reglament d’Invalidesa digue “que el anciano llegado a 50 años, aunque se dedique después a otras faenas, habiendo cumplido antes, debe ampararse y esto es lo que contiene el párrafo”. Formà part de la Comissió que elaborar el dictamen sobre la diada del 1er de maig, en el qual en el seu 1er paràgraf deia “Que todas las Secciones de la Federación pidan y se esfuercen en conseguir en el día 1º. de Mayo la jornada de las ocho horas.” També va presentar la proposició següent: “Que las Secciones todas de la Federación trabajen para constituir en cada localidad una federación local de todos los oficios; que luego de constituidas éstas se procure constituir la Nacional…” Després del XXI Congrés de la FOB, celebrat a Tarrragona l’abril de 1893, va formar part de la Comissió Pericial de la Federació. Llavors residia a Sant Martí.
Va participar en la Conferència que la FOB celebrà a Sant Martí de Provençal el 26 de gener de 1894, essent designat redactor d’actes i on formà part d’una Comissió encarregada d’entrevistar-se amb l’empresa Torres de Vilafranca, pel tema d'una vaga i d’una contra-oferta que havia presentat als boters en vaga. Com a Secretari general de la Comissió Pericial de la FOB va participar en el XXII Congrés de la Federació, celebrat a Sant Martí de Provençals del 9 al 16 d’abril de 1894, on exercí de Secretari de la Mesa en la sessió d’obertura del Congrés, i de President en la catorzena sessió. Va formar part de la Comissió que dictaminà sobre la “Revisión Reglamento de Invalidez”. També va assistir al XXX Congrés (Barcelona, 2 - 15 de juny de 1902). Va ser nomenat Secretari redactor d’actes en el XXXI Congrés de la FOB, celebrat a Tarragona l’abril de 1903. El 30 d’abril de 1903, va ser elegit diputat al Congrés de l’Estat, per la circumscripció de Barcelona, representant Unió Republicana. També exercí de redactor d’actes en el XXXII Congrés, celebrat a Reus l’abril de 1904. Jaume Anglès també va assistir al primer congrés de la Confederació Regional de Societats de Resistència "Solidaritat Obrera" (Barcelona, setembre de 1908), intervenint en la sessió de clausura.
Dirigí el periòdic portaveu de la FOB, “El Eco de los Obreros Toneleros”.

Anglès Rocias, Pau. Vilanova i la Geltrú, 1900. Dirigent de la CNT. Treballador de la fàbrica Pirelli. El 15 de juliol de 1930 signava la solicitud oficial per a constituir la secció ferroviaria de la CNT de Vilanova i la Geltrú. Com a Secretari del Comitè local de la CNT va presidir el míting celebrat el dia 5 de maig de 1931 al Teatre Bosc, llegint la següent proclama.
1º Desarme de la Guardia Civil. 2º Separación de la Iglesias del Estado. 3º Detención de todos los pistoleros. 4º Impulsar el progreso de la Ciencia social que habrá de repercutir evolutivamente a la verdadera conquista de las libertades humanas. 5º Creación de escuelas racionalistas. Formà part del Comitè de Defensa Local, constituït el 22 de juliol de 1936. Representant la CNT fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 17 d'octubre de 1936 fins el 05 de març de 1937.
Portada Reglament de Perruquers

Anguera, Vicenç. Boter a Reus. El març de 1912 va ser elegit Tresorer del Comitè de la FOB amb residència a Reus.

Anguera, Francesc. El juliol de 1895 va ser elegit Vicesecretari de la "Sociedad de Maestros Peluqueros y Barberos" de Vilanova i la Geltrú.

Anselmo, Josep. Militant de la CNT a Igualada i a Manresa. Blanquer. El 30 d’agost de 1931 va ser elegit per formar part del comitè de la Federació Comarcal de l’Anoia. Representant aquesta Federació va assistir al Ple de la CRT celebrat a Sabadell l’abril de 1932. Fou ferit per la Guardia Civil en una vaga de protesta contra les deportacions de cenetistes, desprès de la insurrecció anarquista del febrer de 1933. Seguint la tendència Trentista s’escindí de la CNT i l’any 1933 i anar a viure a Manresa. Va morir defensant Barcelona contra l’exèrcit franquista.

Antonio, Mario. Dependent de farmàcia a Reus. L'any 1905 va impulsar la formació de la Federació local de Societats Obreres de Reus. Va presidir l' Assemblea Regional de Societats de Dependents de Catalunya, que se celebrà a Barcelona el dia 30 de juliol de 1905.

Aragai i Davi, Amadeu. Sabadell 1886, Mèxic, 1966. Dirigent de la Unió de Rabassaires i d’ERC. Periodista i comerciant empresari. Maçó. Als anys deu s’afilià a la lògia Adelante i el 1923 actuà com a representant de la Gran Lògia Espanyola en una campanya contra el terrorisme. També va pertànyer a la Lliga dels Drets de l’Home. Col·laborador de Lluís Companys. l’any 1922 participà en la fundació de la Unió de Rabassaires i el setembre de 1924 en fou elegit Secretari General, càrrec que ocupà fins que en fou destituït en el congrés de la U de R del maig de 1936. Participà molt activament en les campanyes propagandístiques que al llarg dels anys vint desenvolupà la U de R.
Participà en la Conferència de les Esquerres Catalanes el març de 1931, que havia de donar lloc a la fundació de l’ERC, on signà la ponència sobre el problema agrari. Va ser elegit regidor de I’Ajuntament de Barcelona en les eleccions del mes d’abril de 1931 i acompanyà Lluís Companys en la proclamació de la República el dia 14. Fou diputat al Parlament de Madrid per ERC en les dues primeres legislatures (1931-33 i 1933-36). El 1933 va ser escollit membre del Comitè Executiu d’ERC.
Redactor en cap del setmanari “La Terra” fins l’any 1931. A Sabadell funda la revista local “Rebeldes”. Després de la guerra s’exilià a Mèxic.
És autor de El ocaso de las almas (1915). Terra Nostra (el rabassaire) (1925) i de la novel·la en castellà La Tragedia de Quimet. (1926)

Aragó García, Jaume. Barcelona, 1880 - Mèxic, 1952. Militant de la CNT i de la FAI. Periodista. Amic personal de Salvador Seguí. Formà part de la comissió organitzadora del Primer Congrés de la Confederació Regional de Societats de Resistència -Solidaritat Obrera- que se celebrà a Barcelona el setembre de 1908. Els primers dies de la Setmana Tràgica, amb Francesc Miranda, tratà d’organitzar un grup a les rambles de Barcelona per assaltar la comisaria de policia. Va fugir a França per no ser detingut. Si que fou detingut durant la vaga de l'Art Fabril de l'any 1913. Formà part del comitè de vaga en la vaga revolucionària de l'agost de 1917. Participà en el Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918). L'octubre de 1936 formà part del Consell Municipal de Barcelona representant la CNT. L'any 1939 s'exilià a Veracruz (Mèxic). Col·laborà en diverses publicacions, "Solidaridad Obrera" de Barcelona (1934) i "Superación" de Sabadell (1937) entre d'altres.

Aragó Mercader, Manuel. Secretari General del CADCI l’any 1936. Durant la guerra civil fou representant del ram Mercantil en el Comitè de Catalunya de la UGT. Exiliat a França fou internat en el camp de concentració de Sant Cebrià. Després s’exilià a Mèxic.

Aranda, Josep. L’any 1929 era el President de la Unió Ultramarina de Barcelona. Aquest mateix any va assistir al XII congrés nacional de Dependents del Comerç de la Indústria i de la Banca, celebrat a la "Casa del Pueblo" de Madrid, en el qual es prengué l’acord d’ingressar a la UGT.

Arans Nin, Joan. Albinyana, 1895 - Vilanova i la Geltrú, 1965.Joan Arans Dirigent de la CNT. Residí a Sant Marçal, El Vendrell i Vilanova i la Geltrú. L'any 1918 participà en la constitució de la Federació Comarcal del Baix Penedès, adherida a la Federación Nacional de Agricultores de España (FNAE). El 21 de març de 1923 firmà els estatus de la Federació de Sindicats Obrers de la Comarca del Vendrell (sic) (de la CNT), presentats al govern civil. El 28 d’abril següent va ser elegit Tresorer de l’esmentada federació. Es traslladà a viure a Vilanova i la Geltrú on entrà a treballar a la cimentera Griffi, SA. Formà part del comitè de la llarga vaga dels treballadors d'aquesta empresa (mantinguda des del 20 d'agost de 1930 fins el 22 d'abril de 1931) i, representant la CNT, fou un dels signants de l'acord final. En relació a aquesta vaga va escriure: (30-08-30) "... que ningú s'extralimiti en els seus actes, no necessitem cometre cap tipus de violència per triomfar". I després de l'acabament de la vaga. (24-04-31) ".. El final que ha tingut la vaga ens pemet anar amb al cap aixecat, però l'ètica no ens permet abusar del triomf. L'ús d'un triomf pot rebentar el triomf mateix. Un triomf mal interpretat és sinònim d'una derrota". Va participar en el tercer congrés confederal de la CNT (Madrid, juny 1931) representant els sindicats de Vallcarca, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. Fou Secretari del Comitè Regional de Camperols de la CNT el 1932. En la escissió de la CNT d'aquest 1932, s'alineà amb els Trentistes. Representant l’Agrupació de Vilanova, va participar en la constitució de la Federació Sindicalista Llibertaria que liderava Ángel Pestaña (Barcelona, juliol de 1934). Va ser empresonat pels fets del 6 d'octubre de 1934. Els primers dies de la guerra civil, participà en el salvament de diferents persones que, els grups pseudo-revolucionaris de la ciutat, pretenien matar. Assistí al Ple de sindicats de la CRTC (Barcelona, 14 de juny de 1937) representant el Comitè Regional de Camperols de la CNT. Fou nomenat Secretari d'Adquisicions del Consell d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya. Acabada la guerra els franquistes el condemnaren a mort, pena que li commutaren per presó. Home d'una notable cultura (que va adquirir en l'estada en un seminari), escrivia articles a la premsa obrera, amb el pseudònim de "Ego". També va col·laborar amb el periòdic "Acracia" de Reus (1923).

Arbonés, Enric. Adobador a Valls. Representant el Sindicat de la Pell de Valls va assistir a l'Assemblea preparatòria per a la reconstitució de la Federació Nacional d'Adobadors, celebrada a Barcelona l'abril de 1918.

Arbós Buxó, Josep. Militant de la CNT a Badalona. Representant la Societat Obrera "La Justiciera" de Barcelona, va assistir a l’Assemblea unitària, convocada per la Federació Nacional de l’Art Fabril i Tèxtil, celebrada a Mataró el 18 d’octubre de 1914, on exercí de Secretari de la Mesa. Com a representant dels treballadors del diari "La Colmena Obrera" de Badalona, prengué part en els mítings informatius i de propaganda de la CNT, en la campanya contra l’encariment de les subsistència, que impulsaven conjuntament la CNT i la UGT (octubre de 1916). Mítings que van culminar amb la vaga general del més de desembre, durant la qual Arbós va ser detingut. Va dirigir el periòdic “La Colmena Obrera” i col·laborar a "El Vidrio" una altra publicació de Badalona.

Arbós, Miquel. Veieu Abós Serena, Miquel. Segell de la Federació local de Barcelona (UGT)

Arcas Merlo, Agustí. ? - Barcelona, 1998. Tramviaire. Milità a la CNT fins que en fou expulsat per militar al PCC. Durant la guerra es traslladà a Madrid i formà part del Comitè de la Federació Estatal de Transports de la UGT. El maig de 1938 fou elegit Secretari General de la Federació Local de Barcelona de la UGT. A l'exili fou internat en el camp de concentració d'Agde, després s'exilià a la URSS. L'any 1969 tornà a Barcelona.

Archaga, Santiago. Assistí al Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918) representant la Federació Obrera de Figueres.

Archs Serra, Ramon. Barcelona, 1883 - Barcelona 1921.Fotografia de Ramon Archs Dirigent cenetista. Obrer metal·lúrgic. Fill de Manuel Archs. L'any 1910 era Secretari de la Unió Metal·lúrgica. Detingut el setembre de 1910 fou processat, i absolt el 12 de novembre de 1911, llavors s ’exília a França. Retornà a Barcelona l’any 1918. L’any 1919 presidia el Sindicat de la Metal·lúrgia. L'any 1920-21 va exercí el càrrec de secretarí del comitè de la CRTC i d'enllaç amb el Comitè Nacional. Com a membre del comitè de defensa de la CNT, hom li atribueix l'estratègia terrorista de la CNT entre els anys 1920-1921. Detingut l'estiu de 1921, després de l'atemptat que costà la vida al Cap del Govern d'Espanya Eduardo Dato, va ser assassinat. El seu cos va aparèixer, amb senyals d’haver estat torturat, al carrer Vila i Vilà de Barcelona.

Archs Solanelles, Manuel. Igualada, 1859 - Barcelona 1894. Dirigent obrer tèxtil de Sants, on s'havia traslladat l'any 1875. Fou detingut en els incidents del Primer de maig del 1892. Després de l'afusellament de Paulí Pallàs (octubre de 1893) i del llençament de bombes al Gran Teatre del Liceu (novembre de 1893), fou detingut i empresonat al castell de Montjuïc acusat de l'atemptat contra el general Martínez Campos, capità general de Catalunya. Després de rebre maltractaments, fou condemnat a mort i executat (21 de maig de 1894). Abans de morir escriví una carta al seu fill (17 de maig de 1894), on li demanava que morís com ell, si calia, en la tasca d'emancipació del proletariat. Muere como tu padre si es preciso, pero sé útil a tus semejantes y pon tu grano de arena a la obra de la emancipación del proletariado.

Aremejach Virgili, Josep. Rabassaire a Aiguamúrcia. El novembre de 1931, en constituir-se la Societat Agrícola, Agricultors Rabassaires, va ser elegit Vocal de la primera junta de la Societat.

Arenas, Josep. Milità a la UGT a Mataró.Treballador del tèxtil. El juliol de 1894 va ser elegit vocal de la junta directiva de la Societat de Nuadors i Ajudants de la UGT.

Arens, Boi. Membre de la Junta Consultiva de l'Associació de Socors Mutus de Barcelona el 1842.

Areny, Manuel. Fuster a Barcelona. L'octubre de 1909 va ser elegit Tresorer de la secció de Sant Andreu de la Societat de Fusters "La Fraternidad" de Barcelona, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Argelich, Joan. Fuster a Igualada. El juliol de 1907 va ser elegit President de la Junta de la Societat de Fusters d'Igualada adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya. Portada revista PREGE

Argilés, Josep. Militant de la CNT a Lleida. També milità al BOC. L’octubre de 1930 va formar part de la junta del sindicat mercantil de la CNT. El desembre de 1931 participà en el Ple regional de la CNT, representant el sindicat del metall de Lleida. El juny de 1934 va formar part del Comitè de Relacions del Front Únic Metal·lúrgic de Catalunya, amb el càrrec de Vocal.

Argudin, August. Milità a la UGT. L’any 1934 va formar part del Front Únic de Treballadors de Llum i Força de Catalunya. Firmant dels pactes, entre les empreses del sector i el Front Únic, que van permetre constituir la Caixa de Pensions i Retir d'Empleats de Gas i Electricitat (PREGE).

Arín Simó, Francesc. Veieu Martínez i Simó, Francesc.

Ariz, Martell, Joan. Militant de la CNT a Barcelona. El 22 de maig de 1932 va ser elegit Vice-president del Sindicat de Llum i Força de Catalunya de la CNT.

Arlandis Esparza, Hilari. València, 1888 - Figueres, 1939. Militant de la CNT del País Valencià. Obrer marbrista funerari. Assistí al segon congrés confederal de la CNT (Madrid, 1919), on defensà l'adhesió a la Tercera Internacional. Delegat per València en el Ple de la CNT de Barcelona (també citat com el Ple de Lleida) (abril de 1921), on va ser designat per a formar part de la delegació que havia d'anar a Moscou, al primer congrés de la Internacional Sindical Roja, amb Joaquim Maurín, Andreu Nin, Jesús Ibáñez i Gaston Leval (Publicà les experiències del viatge en el llibre Los anarquistas en Rusia. Ed. La Batalla, 1924). En la Conferència de la CNT de Saragossa de 1922, defensà les gestions de la delegació a Moscou, però quan la CNT acordà separar-se de la Internacional Comunista, Arlandis votà en contra i llavors ingressà en el Partit Comunista Obrer d'Espanya. Formà part de la redacció de "La Batalla" (Barcelona, 1922) i a causa de les seves campanyes contra la guerra del Marroc, hagué d'exiliar-se a França. Retornà en plena dictadura i fou empresonat a Barcelona. Milità a la Federació Comunista Catalano-Balear, al Partit Comunista Català (1930), i després al Bloc Obrer i Camperol (BOC)(1931), raó per la qual fou expulsat de la CNT en el tercer Congrés confederal (Madrid, juny de 1931), essent delegat del Sindicat d'Arts Gràfiques de Barcelona i membre del Comitè executiu. L'any 1932 fou expulsat del BOC i tornà al Partit Comunista de Catalunya. Col·laborà amb el periòdic "Cataluña Roja".

Armaches Espinol, Josep. Militant de la UGT a Barcelona. Treballador del tèxtil. El gener de 1930 era tresorer de la Federació Nacional d’Obrers de l’Art Tèxtil. Va assistir al tercer congrés d’aquesta Federació celebrat a Barcelona els dies 6 i 7 de gener de 1930. L’any 1931 exercí de vocal del primer Comitè de la Federació local de Barcelona de la UGT i el maig de 1933 va ser elegit President de la Federació Regional de la Indústria Fabril, Tèxtil i annexes de Catalunya.Segell Consell federal de Barcelona

Armadas, Francesc. Assistí al Congrés Obrer de Barcelona del desembre de 1868, organitzat per la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona. El setembre de 1869 formava part de la Comissió revisora de comptes del Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona

Armadas, Joan. Teixidor a Igualada. Representant dels teixidors en la comissió mixta de fabricants i teixidors, que signaren una tarifa col·lectiva de preus. (Igualada, octubre de 1868).

Armengol, Fèlix. Boter a Vilafranca del Penedès. Com a President de la secció de la FOB de Vilafranca, el setembre de 1900 comunicava a la Comissió Pericial, que havien declarat una vaga a la casa Torres de Vilafranca, indicant que esperaven guanyar-la aviat.

Armengol, Jaume. Camperol a Vilafranca del Penedès. l'Octubre de 1893 exercia de President del Comitè del Partit Republicà Federal de Vilafranca del Penedès. L'any 1895 fou President de la junta directiva de la secció vilafranquina de la "Federación de Obreros Agrícolas de la Región Española" (FOA). Va presidir el míting del 1er de maig de 1895. Representant la secció de Vilafranca del Penedès va participar en el tercer congrés de la FOA, celebrat al Vendrell els dies 5 i 6 de gener de 1896.

Armengol, Joan. Boter a Barcelona. L'agost de 1912 exercia de Tresorer de la Comissió Pericial de la Federació d'Oficials Boters d'Espanya. L'octubre de 1912 formava part de la Comissió Pericial d'aquesta Federació. Ho va ser fins el maig de 1914.

Armengol, Josep. Com a Vice-president de la secció de la FOA de Vilafranca del Penedès, va obrir la Conferència Comarcal celebrada a Vilafranca el dia 15 de setembre de 1895. El març de 1896 va ser elegit President de la Comissió Comarcal de la FOA, amb seu a Vilafranca del Penedès. Participà en el míting de la secció de Camperols de Vilafranca celebrat el dissabte dia 12 d’octubre de 1895. Representant la Secció vilafranquina va participar en la 3ª Conferència de la FOA celebrada a Vilanova i la Geltrú el dia 14 de maig de 1896.

Armengol, Josep. Boter a Barcelona. El setembre de 1924 era President de la Societat d’Oficials Boters de Barcelona.

Armengol, Salvador. Camperol a Vilanova i la Geltrú. El març de 1896 va ser elegit Tresorer de la Comissió Pericial de la FOA.

Armengol, Salvador. Militant del “Radium” a Sabadell. El 13 d’agost de 1933 va ser elegit per formar part de la Comissió encarreSegell "El Ràdium"gada de redactar uns nous Estatuts per la Federació sindical tèxtil "Radium".

Armengol i Miserachs, Jaume. L’any 1928 va ser un dels impulsors de la secció local de Manresa del Partit Comunista d’Espanya. El 25 de juliol de 1930 va ser elegit President del Sindicat Metal·lúrgic de Manresa de la CNT.

Arnan, Joan. Rabassaire a Sant Pau d’Ordal. El 15 d’abril de 1923 participà en l’assemblea constituent de la secció local de La Unió de Rabassaires, on va ser elegit Vocal de la Junta directiva de la secció.

Arnau, Ciril. Assistí al Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), representant els Picapedrers de Montjuïc (Barcelona).

Arnau, Domènec. Milità a la UGT a Manresa. El setembre de 1936 formava part del Comitè executiu de la Federació local de Manresa de la UGT.

Arnau, Jaume. Militant de la UGT a Tarragona. Representant la Societat de Paletes de Tarragona va assistir al tercer congrés de la UGT celebrat a Málaga del 7 a l’11 d’octubre de 1892.

Arnau, Joan Josep.  Tramviaire a Barcelona. President de la Junta organitzadora de la Unió Ferrroviaria (1914). El febrer de 1914 va ser acomiadat pel director/president de la companyia de tramvies de Barcelona (Mariano de Foronda), per la seva tasca al davant de l’organització de la citada Unió Ferroviaria.

Arnau, Josefa. Filadora Reus. L’agost de 1910 va ser una de les dues signants de l’acord, amb la fàbrica "La Manufactura de Algodón", per l’acabament d’una vaga (14 dies), en la què les filadores reclamaven millores en les condicions de Treball. Després de la vaga l’empresari les comminà que deixessin la associació obrera si volien continuar treballant.

Arnau, Josep. Militant de la UGT a Tarragona. Tipògraf. Representant aquesta ciutat va assistir al sisè congrés de la Federació Tipogràfica de la UGT celebrat a Madrid el 23 de setembre de 1892.

Arnau Costa, Jaume. Militant de la CNT a Manresa. Va participar en els moviments insurreccionals de gener i desembre de 1933. Arran dels fets del Sis d’octubre de 1934 fou empresonat. Assistí al Ple intercomarcal de Sindicats de la CRTC (Barcelona, juny de 1935). També va participar en la Conferència extraordinària celebrada a Barcelona el gener de 1936. En esclatar la guerra va formar part del comitè d’empresa de la factòria Pirelli (col·lectivitzada).

Arnau Guisó Ramon. Militant del “Radium" a Manresa. El 6 de març de 1938 va ser elegit President del Comitè executiu de la Caixa d’Ajut i Previsió de la Federació de Sindicats Tèxtil “Radium”.

Arnó, Adrià. Militant de la CNT. Representant la Societat Obrera del Gènere de punt de Mataró, va assistir a l’Assemblea unitària, convocada per la Federació Nacional de l’Art Fabril i Tèxtil, celebrada a Mataró el 18 d’octubre de 1914. Participà en el Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), representant el sindicat de l'Art Fabril de Mataró. El dia 7 de juliol de 1918 va ser elegit Secretari General del Comitè Comarcal del Litorial de l'Art Fabril, amb seu a Mataró. També va assistir a la Conferència Extraordinària de Blanes de l'any 1922, representant els sindicats de Mataró. El 5 de desembre de 1923 va ser elegit Tresorer del Comitè de la CRTC i l’abril de 1924 va ser elegit Secretari general del Comitè de la CRTC (en el Ple de Sabadell). El gener de 1925 fou empresonat junt amb Àngel Pestaña i Joan Peiró. Fou un dels fundadors del periòdic "Vida Sindical" (Barcelona, 1926). Va ser redactor de "Solidaridad Proletaria" (Barcelona, 1924). El gener de 1925 va ser empresonat junt amb Àngel Pestaña i Joan Peiró. Fou un dels fundadors del periòdic "Vida Sindical" (Barcelona, 1926).

Aroles Batlló, Dionís. Militant de la CNT. Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó (30 de novembre d 1920).

Arpa, Antoni. Va formar part d'una comissió d'obrers de Sabadell que l'octubre de 1855 es va traslladar a Madrid per tal d'entrevistar-se amb el general Espartero.

Arquer Saltor, Jordi.Jordi Arquer Bellcaire d'Urgell, 1906 - Perpinyà 1981. Afiliat al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) de Barcelona. Milità a la CNT. Escriptor. Dirigent de la Secció de Treball del periòdic "Lluita". Va combatre els sectors reformistes del CADCI. Durant la dictadura de Primo de Rivera intervingué en l'acció clandestina relacionada amb els grups independentistes de Francesc Macià. El 1927 fou un dels fundadors del Cercle d'Estudis Marxistes. L'any 1928 participà en la formació del Partit Comunista Català, del consell del qual en fou elegit membre. Caiguda la dictadura, fou un dels fundadors del BOC (novembre de 1930). Representant el Sindicat Mercantil va assistir a la Conferència extraordinària de la CRTC (Barcelona, 31 de maig – 1 de juny de 1931). President del Sindicat Mercantil de la CNT, propugnà l'Aliança Obrera i l'abril de 1932  fou expulsat de la CNT per ser del sector comunista. Va ser un dels redactors de la tesi sobre la qüestió nacional en el segon congrés de la Federació Comunista Catalano-Balear (abril de 1932). El gener de 1934 va participar, com a representant dels sindicats expulsats de la CNT en el primer míting que l’Aliança Obrera va celebrar a Barcelona. Va participar en la constitució del POUM i va formar part del seu Comitè. En esclatar la guerra civil formà part de la columna del POUM que operà en el front d'Aragó. Arran dels Fets de Maig de 1937 fou perseguit i empresonat, primer a Barcelona i després a València. Condemnat a onze anys de presó es fugà el gener de 1939 i s'exilià a Mèxic. Més tard s'establi a França. Tornà a Barcelona l'any 1976.
Col·laborà en nombrosos periòdics: "L'Hora", "La Batalla", "L'Escuma", "Acción", "Front", des d'on va mantenir una lluita dialèctica amb els cenetistes, especialment amb Joan Peiró. Va col·laborà en les publicacions "Endavant", "L'Insurgent", "Quaderns de l'Exili", "La Nostra Revista" (Mèxic). "Ressorgiment" (Argentina) i "Germanor" (Xile).
És autor de De Pi i Margall al Comunisme. Ed L'Hora. Barcelona, 1931. Los Comunistas ante el problema de las nacionalidades Ibèricas. (Barcelona, 1931). L'Evolució del problema agrari a Rússia. Des de la servitud feudal al comunisme. Ed. Balagué. Barcelona, 1934. Las interpretaciones del marxismo. (Barcelona, 1937). Salvador Seguí (Barcelona, s.d.). També és autor de l'opuscle El futur de Catalunya i els deures polítics de l'emigració catalana. (Mèxic, 1943).

Arqués, Fèlix. Camperol a Vilanova i la Geltrú. El 12 de gener de 1896 va ser elegit Vocal de la secció de la FOA de la citada citat.

Arqués, Jaume. Militant de la UGT de Barcelona. El juny de 1934 va formar part del Comitè de Relacions del Front Únic Metal·lúrgic de Catalunya, amb el càrrec de Secretari.

Arrons, Bartomeu. (Se'l cita també com Bartomeu Arroms i Bartomeu Arom). Mestre Picapedrer. Vocal de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera de Barcelona l'any 1855.

Artal Armand. ? - València, 1967. Anarquista. Militant de la CNT. Fou secretari del Comitè Nacional Revolucionari de la CNT, amb seu a Badalona (1927-28). Residí a València des d'on s'exilià el 1939. Tornà a València on morí.

Arter Miralda, Josep. L’any 1928 era Tresorer del Consell directiu del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria de Terrassa. Segell Calderers

Artiga, Antoni. Calderer. L’octubre de 1899 va ser elegit Tresorer de la junta directiva de la Societat de Constructors de Calderes de Barcelona.

Artigas, Carles. Camperol a Vilanova i la Geltrú. El febrer de 1895 va ser elegit Vocal de la Comissió Comarcal de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA) amb seu a Vilanova i la Geltrú.

Artigas, Francesc. Boter a Barcelona. El setembre de 1912 va ser elegit Tresorer de la Secció de la FOB de Barcelona. Després del XLI Congrés de la FOB (febrer, 1916) va ser elegit Tresorer de la Comissió Pericial, amb residència a Barcelona. Ho va ser fins el 6 d'abril de 1918.

Artigas, Jaume. Boter a Barcelona. Comissionat per la secció de Boters de la FOB, participà, l’octubre de 1900, en les reunions per delimitar les demarcacions territorials entre la secció de Barcelona i la de Sant Martí de Provençals. L’any 1901 va ser elegit Tresorer de la Comissió Pericial de la FOB. Com a representant d’aquesta C.P. participà en el XXX congrés de la Federació, celebrat a Barcelona el juny de 1902. Va ser l’encarregat d’obrí les sessions del congrés.

Artigas, Josep. Camperol a Vilanova i la Geltrú. El febrer de 1895 exercia de Tresorer de la Societat d’Obrers Agrícoltors de Vilanova i la Geltrú, adherida a la FOA. Representant aquesta societat va assistir a la Segona Conferència de la FOA, celebrada a El Vendrell el dia 21 de juny de 1895. El març de 1896 va ser elegit Tresorer de la Comissió Comarcal de la FOA, amb seu a Vilanova i la Geltrú.

Asbert (o Esbert), Josep. Milità a la UGT i al PSOE a Barcelona. Sabater. L’agost de 1891 va ser elegit vocal de l’Agrupació local de Barcelona del PSOE i l’agost de 1894 Comptador. El febrer de 1895 va ser elegit tresorer de la Societat d'oficials Sabaters de Barcelona. Fotografia de Domingo Ascaso

Ascaso Abadía, Domingo. Almudévar (Osca) - ? – Barcelona, 1937. Militant de la CNT. Forner. Germà gran del dirigent de la CNT Francisco Ascaso. Participà en l’atemptat contra un comissari de policia  a Barcelona i hagué d’exiliar-se a França. Tornà a Barcelona amb la proclamació de la República. Participà en l'intent insurreccional de l'Alt Llobregat (gener de 1932), motiu pel qual fou deportat a Villa Cisneros. L'any 1936 va ser nomenat Cap de la columna "Francisco Ascaso" que operà en el front d'Aragó. Fou mort durant els Fets de Maig de 1937.

Ascaso Abadía, Francisco. Francisco AscasoAlmudévar (Osca) 1901 - Barcelona 1936. Anarquista. Militant de la CNT. Treballar de cambrer a Saragossa i més tard a Barcelona (1922). Hom li atribuí la mort del Cardenal Soldevila i fou empresonat (Juny-desembre 1923). Organitzà una fugida i tornà a Barcelona, per anar després a França (1924), des d'on organitzà un atemptat contra el rei Alfons XIII (juny de 1926), que fou descobert per la policia francesa i altre cop fou empresonat. Amic inseparable de Bonaventura Durruti, ambdós constituïren, juntament amb García Jover, Ricardo Sanz, Aurelio Fernández, García Oliver i altres, el grup d'acció directe "Los Solidarios", que més tard es digué "Nosotros". Fou un dels fundadors de la FAI (1927). Romangué exiliat a Cuba i Mèxic. Amb l'adveniment de la República tornà a Espanya. El setembre de 1931 va ser nomentat delegat de la Federació Local de Barcelona al Comitè de la CRTC. Participà en l'intent insurreccional de l'Alt Llobregat (gener de 1932), motiu pel qual fou deportat a Villa Cisneros i Fuerteventura. En tornar a Catalunya va ser secretari del comitè de la CRTC l'any 1934 i col·laborà a "Solidaridad Obrera" (1934-1935), destacant el seu article "No aunqué lo manden, capitán", en el qual atacava fortament el capità Roja (responsable de la matança de Casas Viejas), qui es defensava de l'afer dient que complia ordres. Tornà a ser empresonat a València fins el febrer de 1936. Participà en el IV congrés confederal de la CNT (Saragossa, maig 1936) representant el Sindicat Fabril i Tèxtil de Barcelona. Després organitzà un proveïment d'armes per als anarquistes, tot intuint la rebel·lió militar. En produir-se aquesta (juliol 1936), es posà junt amb Bonaventura Durruti al front de les milícies populars. Va caure mort el dia 20 de juliol, quan intentava conquerir la sublevada caserna de les Drassanes de Barcelona.

Ascón, Josep. Fuster a Sant Martí de Provençals. L'abril de 1907 va ser elegit Vicepresident de la Societat de Fusters, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya, i l'agost següent va ser elegit President.

Asensi, Sebastià. Serrador. Director de la Classe Obrera dels Serradors. Fundador de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera, l'any 1855.

Asensi, Vicenç. Valencià afincat a Terrassa. Ebenista. Afiliat a la FRE. En el congrés de Saragossa de 1872, fou elegit membre del Consell Federal, amb el càrrec de comptador (secretari econòmic). Assistí al Congrés de Còrdova (1872-73), com a delegat per Terrassa.

Asensio Capilla, Bonaventura. Militant de la UGT. Tresorer del Comitè Regional de la UGT de Catalunya (1925-1928).

Ases Arqués, Joan Baptista. L’Esquirol, 1897 – Barcelona, 1940. Milità a la UGT. Durant la guerra civil va ser membre del Consell Municipal de l’Esquirol en representació de la UGT. Hom li atribueix (entre ells el primer alcalde franquista) haver salvat a diferents persones dels pseudo-revolucionaris incontrolats. Fou afusellat pels franquistes el 20 de juliol de 1940.Tarifa general de Preus. Teixidors a mà, 1872

Atienza Navarro, Rafael. Utiel (València) 1896. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Treballà a la Cia ferroviària MZA. El febrer de 1933 va ser elegit per formar part de la junta de la secció ferroviària de la CNT.

Augé, Ignasi. Teixidor a Igualada. El març de 1872 formà part de la Comissió que elaborà una Tarifa general de preus per als obrers de la Federació d'Obrers Teixidors a mà, que incloïa totes les varietats dels gèneres i formes de confecció de les localitats fabrils del Principat. En representació dels Teixidors a mà, el 20 d'octubre de 1881 va ser elegit per formar part de la Comissió que presentà la plataforma reivindicativa als fabricants d'Igualada, per tal d'acabar la vaga del tèxtil que, amb diverses interrupcions, durava des del mes de juny.

Augés Farré, Marcel. Militant de la CNT a Manresa.També milità a la UGT. El 25-07-1930 va ser elegit delegat del Sindicat Metal·lúrgic de Manresa a la Federació local. L’abril de 1931 va formar part de la delegació cenetista que presentà les reivindicacions de la CNT a la Junta local del Govern Provisional Republicà. L’abril de 1933 va ser elegit President del Comitè del Sindicat del Metall de la CNT. Representant els sindicats de Manresa va assistir al Ple Comarcal del Bages-Bergadà celebrat a Sant Vicenç de Castell els dies 11 i 12 de juny de 1933. Va integrar-se en els sindicats d’Oposició. Com a President del Comitè d’enllaç de la plataforma unitària dels sindicats metal·lúrgics de Catalunya va obrir el Segon Ple Regional d’aquests sindicats, celebrat a Barcelona els dies 9 i 10 de juny de 1934. D’aquest Ple en va sortir l’acord de reivindicar la jornada setmanal de 44 hores, que es va aconseguir. Més tard, el setembre de 1936, va formar part del Comitè executiu de la Federació local de Manresa de la UGT. Col·laborà a "El Trabajo", de Manresa (1931-34). S'exilià a França.

Auladell, Joaquim. Director de la Classe Obrera dels Teixidors de Sant Andreu de Llavaneres (1855).

Auleda, Frederic. Militant de la CNT. Fou un dels signants del Manifest Trentista.

Aulés, Emili. Boter a Reus. El febrer de 1928 exercia de Vicepresident de la secció de Reus de la Federació d'Obrers Boters d'Espanya.

Aulet, Josep. Fuster a Terrassa. L'abril de 1907 va ser elegit Comptador de la Societat de Fusters de Terrassa, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.Segell boters de Reus

Aunés Plou, Josep. Militant de la CNT a Santa Margarida i Els Monjos. El gener de 1936 representà el Sindicat Únic de Treballadors de la citada localitat en la Conferència extraordinària de la CRTC, celebrada a Barcelona. En esclatar la guerra marxà al front com a milicià voluntari. L’any 1939 s’exilià a França.

Avall Martí, Joan. Representant la secció de Torredembarrava participà en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell, 5 i 6 de gener de 1896).

Avances i Solé (o Solà), Feliu. Militant del “Radium” a Barcelona. El 10 de març de 1936 va ser designat per formar part de la representació de la CNT en la Comissió Especial del Tèxtil, que havia de dictaminar sobre la readmissió i indemnització dels treballadors acomiadats durant les vagues de després del primer de gener de 1934. Després l’any 1937 va formar d’una Comissió que va recòrrer diferents països europeus, cercant l’exportació de productes manufacturats de la indústria cotonera.

Avellà, Ramon. Milità a la CNT. Camperol de Fontcaldes (T.M. de Valls). El gener de 1938 era president del Sindicat de Camperols de Fontcaldes, quan va ser nomenat per representar el citat sindicat en el Ple Regional de Sindicats Camperols de la CNT (Barcelona, 8 i 9 de gener de 1938).

Avellà Rodon, Josep. Militant de la CNT. Camperol de Fontscaldes (T.M. de Valls). Secretari del Comitè Comarcal de la CNT de Valls, el juliol de 1937. L’any 1939 s’exilià a França.

Avellán, Casimiro. Militant de la UGT. Representant la Societat de Professions i oficis varis de Barcelona, l’abril de 1930 va assistir al VII Congrés de la Federació Regional Catalana de la UGT, on formà part de la ponència Revisora de Comptes.

Avià, Eloi. Boter a Montblanc. El 7 de maig de 1900, en l’acte de constitució de la secció de Boters de la FOB de Montblanc, va ser elegit Secretari de la junta de la secció.

Àvila, Rafael. Militant de la CNT a Barcelona. Com a representant dels "Aserradores y Cajonistas d’A Coruña" va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910). En aquest congrés presidí la segona i la sisena sessió. El 19 de novembre de 1910 va ser elegit administrador del periòdic “Solidaridad Obrera”. Representant la Societat de l’Art d’imprimir de Barcelona va assistir al primer Congrés de la CNT (Barcelona, setembre de 1911), en el què va presidir la sisena sessió i l’acte de clausura.

Avilés, Amadeo. L'any 1908 va ser President de l'Associació de la Dependència Mercantil de Girona. Es va donar de baixa de l'Associació el maig de 1910.

Ayala Ayala, Tomàs. Militant de la CNT/FAI a Vilanova i la Geltrú. Afusellat pels franquistes el 6 de juliol de 1939.

Aymamí, Josep. Teixidor a Reus. El febrer de 1851 formà part de la Comissió de treballadors que encapçalava la vaga dels teixidors, declarada per haver trencat unilateralment els empresaris els acords signats l'any 1848. Juntament amb Francesc Pallarés i Joan Tondó es personaren a la fàbrica de Pere Bover manifestant a l'empresari "que hasta quedar definitivamente acords (sic) la comisión de los Sres fabricantes y operarios nombrados para el arreglo de precios, cesaban de trabajar".

Aymamí Fort, Emili. Camperol a Reus. El maig de 1931 va formar part de la Comissió organitzadora de la Societat de Camperols de Reus.

Aymerich, Josep. Militant de la CNT assassinat a Barcelona per elments del Sindicats lliures l’any 1921.

Aymerich, Antoni. Secretari de la Societat de Protecció Mútua dels Pellaires d'Olot (1841). Segell UGT Vallmoll

Aymeric Banús, Josep. Milità a la UGT. El 19 de desembre de 1936 va ser elegit secretari del comitè de la Societat d’Oficis Varis de Vallmoll, adherida a la UGT.

Aymerich Gras, Salvador. Sabadell, 1908 – Madrid, 1972. Dirigent sindical i polític. Dirigent del sindicat la Unió Fabril i Tèxtil de Sabadell i militant del BOC i l'any 1935 del POUM.

Aznar, Pío. Militant de la CNT a Valls. El maig de 1931, representant el Ram de l’Aigua en la constitució del Consell directiu del Sindicat de Treballadors Industrials de la CNT de Valls, va ser elegit Vocal del Consell. Aquest Sindicat s’adherí a la CNT.

Aznar i Seseres, Pere. Roses 1907 – Santiago de Xile 1999. Militant del CADCI i polític. Dependent de Comerç. Amb 14 anys va començar a treballar en uns gran magatzems. L'any 1923 s'afilià al CADCI i l'any 1928 ingressà al Partit Comunista Català. L'octubre de 1930 participà en l'Assemblea constituent del Sindicat Mercantil, on fou elegit membre de la junta directiva. A les acaballes de 1933 organitzà, dins del CADCI, la Minoria d'Oposició Mercantil (MOM), que s'oposasava a la línia política del Consell Directiu del CADCI. L'any 1934 fou secretari general del Comitè del CADCI i també del Partit Català Proletari. El febrer de 1936 fou elegit president del CADCI i diputat per Barcelona a les Corts Republicanes. El juliol de 1936 participà en la formació del PSUC i fou designat responsable de la Secretaria Sindical. L'any 1938 fou nomenat director general de Treball i Assistència Social del Govern de la Generalitat de Catalunya. El 1939 s'exilià a França i després a Santiago de Xile. A l'exili fou expulsat del PSUC i s'afilià al Partit Socialista Català. Des de l'any 1936 fins al 1977 presidí el CADCI i en fou nomenat President d'Honor.

Per tornar a l'iniciTorna a l'inici

 

Baches, Constantí. Militant de la CNT. Representant el Sindicat del ram de la Pell de Barcelona va assistir a la Conferència extraordinària de la CRTC, celebrada a Barcelona el gener de 1936.

Bachons, Manuel. Veieu Bochons, Manuel.

Bada Sala, Pedro. Militant de la UGT a Tarragona. L’agost de 1931 va ser elegit per formar part del Comitè General de la “Federació local de Societats Obreres” (UGT) de Tarragona.

Badell Baucells, Joan.  L'Arboç, 1899. Milità a la CNT i a la UGT a Vilanova i la Geltrú. També milità al Bloc Obrer i Camperol i al POUM. Ferroviari. L’any 1930, en la reorganització de la CNT, va formar part de la junta de la Subsecció, de la Federació Nacional de la Indústria Ferroviària (FNIF) i també de la junta del Sindicat local de la CNT. L'any 1934 formà part de la candidatura municipal del BLOC a Vilanova i la Geltrú. El març de 1936 va ser elegit vocal del Consell Obrer del SNF (UGT), i l'any 1936 formà part del Comitè de Defensa Local, constituït el 22 de juliol de 1936, representant el POUM. Fou regidor a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, del 17 d'octubre de 1936 fins el 8 d'octubre de 1937 en que fou cessat (el POUM havia estat declarat il·legal, com a resultat dels Fets de maig). fotografia de Joan Badell i Soler

Badell i Soler, Joan. Pagès. President del Sindicat agrícola “La Germanor” de Gelida (1934-1938).

Badia, Antoni. Dirigent obrer a Barcelona. Fuster. El març de 1841 formava part de la Junta Central Directiva de les associacions de Socors Mutus de Barcelona

Badia, Arcadi. Participà en el Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), com a representant dels Sortejadors de Llana de Sabadell.

Badia, Boi. Director de la Societat Obrera de Calafats. Fou membre fundador de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera (1855). Assistí al congrés convocat per la Direcció Central de Les Societats Obreres (Barcelona, desembre de 1868).

Badia, Josep. Teixidor a Valls. El març de 1872 formà part de la Comissió que elaborà una Tarifa general de preus per als obrers de la Federació d'Obrers Teixidors a mà, que incloïa totes les varietats dels gèneres i formes de confecció de les localitats fabrils del Principat. El 4 de juliol de 1881 participà en un míting d'Igualada, que celebrava l'acabament d'una vaga dels Teixidors a mà, que havia rebut el suport dels treballadors de Reus i Valls.

Badia, Josep. Camperol a El Morell. El novembre de 1895 exercia de Secretari de la Secció local, de la FOA.

Badia, Josep. Milità a la UGT. Boter. El juliol de 1937 consta com a Tresorer de la Junta directiva de la secció de Boters de Tarragona, adherida a la UGT.

Badia Arnal, Marcial. Tortosa, 1882 - París, 1947. Dirigent de la Societat Tipogràfica de Reus i militant socialista. Fotografia de Marcial BadíaTipògraf. Segell de la Societat Tipogràfica de Reus.Marxà a viure a Tarragona des d’on va col·laborar en la segona època del periòdic La Reforma (Reus, 1903-1905) i on fou el puntal de L’Aurora roja portaveu de la Federació Obrera Tarragonina, de la qual n'era Secretari. Després residí a Reus on impulsà la publicació socialista La Justicia Social òrgan de la Federació Catalana del PSOE (Reus, 1909), en la que fins el març de 1914 hi col·laborà assíduament amb el pseudònim de “Emebea”. L'any 1913 fou President de la Societat Tipogràfica de Reus. Participà en el XIV congrés de la Federació Tipogràfica, representant els tipògrafs de Reus (Madrid, setembre, 1918). Durant la guerra civil fou director del Diari de Reus. L'any 1939 s'exilià a França.

Badia Matamala, Antoni. Dependent de comerç. President de l’Associació de la Dependència Mercantil de Barcelona (1902) i Secretari de la Federació Nacional de Dependents de Comerç (1905). Militant de la Federació Catalana del PSOE. Va assistir al segon Congrés de la Federació Nacional de Dependents de Comerç (Saragossa, febrer de 1904), i també al tercer (Madrid, setembre de 1905). Amb el seu impuls es va constituir la Federació local de societats obreres de Barcelona -Solidaritat Obrera-, en una assemblea celebrada el dia 3 d’agost de 1907. Va formar part del seu Consell Directiu amb el càrrec de secretari. També participà en el congrés de constitució de la Confederació Regional de Societats de Resistència -Solidaritat Obrera- (Barcelona, setembre de 1908), i el desembre de 1908 va ser elegit Tresorer del nou Consell Directiu. El dimarts dia 27 de juliol de 1909, durant la Setmana Tràgica, va acompanyar Antonio Fabra i Josep Comaposada a demanar a Josep Carner, aleshores líder dels republicants catalans, que encapçalés la vaga general revolucionària, i proclamés la república. Col·laborà a “Tierra y Libertad” i va ser redactor de “La Internacional”, órgan de la Federació Catalana del PSOE.

Badia Pere, Josep. Militant de la CNT a Viladecans. Jornaler agrícola. L'any 1930 fou l'impulsor del Sindicat Únic de Treballadors de Gavà.

Badiella Gibert, Jacinte. El 26 de desembre de 1927 va ser elegit Comptador del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria de Terrassa.

Baduell, Jaume. Boter a Tarragona. Representant la secció dels boters de la citada ciutat, va participar en el 15è Congrés de la Federació d’Oficial Boters (FOB), celebrat a Sants el maig de 1887, on exercí de President de la Mesa en la setzena sessió.

Bagà Freixes, Josep. Treballador del tèxtil a Igualada. El desembre de 1913 va ser elegit Secretari segón de la Junta de la Societat Obrera d’oficis varis d’Igualada.

Bagés, Joan. Militant de la UGT. Forner. El més d’agost de 1928 va ser elegit Recaptador de la Societat de Forners “La Espiga”. L’abril de 1930 va assistir al VII Congrés de la Federació Regional Catalana de la UGT on formà part de la ponència de Justícia i actuà de Secretari de la Mesa en la primera sessió.

Bagué, Pere. Dirigent obrer a Barcelona. Llauner. Entre l’abril i el maig de 1855 formà part de la comissió d'obrers d'Arts i Oficis de Barcelona, que es reuní amb els patrons per establir un conveni col·lectiu, “acerca de la duración del trabajo diario y precio del jornal o de la mano de obra”.Portada Reglament de la Societat de Cables Elèctrics

Bagué Font, Josep. Milità a la UGT a Aiguafreda. Durant la segona república exercí de secretari de la Federació Local d’Aiguafreda. Després de la guerra s’exilià a França.

Bagüés, Pau. L'any 1903 va ser l'impulsor de la contitució de la Societat Obrera contructora de cables elèctrics de Vilanova i la Geltrú, de la que va ser elegit President el 29 de gener de 1903.

Baig i Aribau, Josep Maria. Fotografia del Sr. Josep Maria BaigBarcelona, 1905 - Barquisimeto (Venezuela), 1983. Dirigent obrer a Vilanova i la Geltrú. Modelista. L'any 1933 era el President de l' Associació d'Obrers de "Productos Pirelli, S.A". L'any 1948, seguint les passes d'un altre vilanoví (Guillem Rovirosa i Albet), va ser el fundador de l'HOAC (Hermandades Obreras de Acción Católica) a Vilanova. Des de l'HOAC continuà, semi-clandestinament, la seva tasca sindical. Aquesta activitat li comportà denúncies de col·laborar amb el "Socor Roig". L'any 1949, davant el tancament de la fàbrica de sabatilles "wamba" Pirelli (del c/ Sant Roc de Vilanova) i l'acomiadament de les 159 dones que hi treballaven, les va esperonar a defendre la readaptació dels seus llocs de treball a l'altra fàbrica Pirelli de Vilanova. Un any després (amb l'ajut encomiable de l'advocat A. Cuenca Puigdellívol) les dones van ser admeses, però les amanaces que havia rebut i rebia Josep Maria Baig van ser considerables. Les coaccions que rebia també li venien per les seves activitats en pro de la cultura catalana (va ser el cap visible en l'organització del primer concurs de sardanes de Vilanova l'octubre de 1945). El juny de 1952 emigrà a Brasil i dos anys després s'establí a Montevideo (Uruguay). Allí va ser elegit President de l'Esbart del Casal Català. Anys després en mig del clima de gran agitació social que vivia l'Uruguai i la persecució que patien dos dels seus fill (Joaquim i Jordi, militants sindicalistes) per part de la dictadura militar, van impel·lir Josep M. Baig emigrar a Veneçuela l'any 1975, on morí.

Baiges, Joan. Camperol a Tortosa. Representant els camperols de Tortosa va participar en l’assemblea preparatòria per a la constitució de la Federació Provincial (de Tarragona) d’Obrers del Camp, celebrada a Reus el dia 25 de maig de 1913.

Baiget, Francesc. Boter a Tarragona. El juny de 1870 formava part de la Junta de la Societat de Boters de Tarragona.

Baiget Elias, Joan. Teixidor a Reus. El 6 de setembre de 1869 substituí Francesc Pujol en la secretaria de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus. Exercí el càrrec fins el 25 de desembre de 1870.

Balada, Francesc. Paleta a Reus. Com a president de la Societat de “Maestros albañiles” “La Protectora”, el desembre de 1886 firma el Reglament de la Societat, presentat a les autoritats locals.

Balada, Joaquim. Militant de la CNT a Tortosa. Secretari Comarcal de la CNT al Baix Ebre, el març de 1937. Va ser el primer director (interí) del periòdic "Ciudad y Campo" (primera edició 20 de març de 1937).

Balada, Salvador. Teixidor a Reus. El 20 de juny de 1858 va ser elegit Secretari de la Junta directiva de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus. El gener de 1862 va ser elegit Secretari de l’esmentada societat, càrrec per al que fou reelegit el gener de 1863. Va ser un dels impulsors de la Societat de Socors Mutus “La Humanitat” formada l’any 1859, que com a societat mutualista existí fins l’any 1939.

Balada Gual, Sergi. (Se’l cita també com Francesc)Vilanova i la Geltrú, ? - Cuautla (Mèxic, 1962). Sindicalista i militant del POUM. President del Sindicat Tèxtil de la FOUS. Pels fets del Sis d'Octubre de 1934 fou condemnat a mort, però més tard fou amnistiat. Comandà una columna del POUM que sortí cap al front d'Aragó el juliol de 1936. Fou fiscal del primer Tribunal Popular de Barcelona. Després de la guerra civil s’exilià a Mèxic.

Balaguer, Francesc. Anarquista adherit a la Societat de Barbers de Barcelona. Assistí al quart congrés de la Segona Internacional (Londres, 1896) on intentà exposar les seves opinions antipolítiques i en fou expulsat.

Balañà, Lluís.  Forner a Barcelona. Representant la Societat de Forners de Barcelona va assistir al primer congrés obrer d'abast estatal, celebrat a Barcelona del 16 al 26 de juny de 1870. El setembre de 1873 va participar en el 1er Congrés de la Federació de Forners celebrat a Barcelona els dies 28, 29 i 30, en el decurs del qual va exercir de president de la Mesa en la quarta sessió i va ser elegit per formar part de la Comissió Pericial de la Federació.

Balaña i Martorell, Francesc. Boter a Reus. Representant la secció de boters d’aquesta ciutat va participar en el XVIII Congrés de la FOB, celebrat a Barcelona el juliol de 1890, on exercir de President de la Mesa en la catorzena sessió. Amb la mateixa representació va assistir al XXIII Congrés, celebrat a Reus l’abril de 1895. Comissionat per la secció de la FOB de Reus, exercí de Secretari de la Mesa en l’acte de constitució de la Secció de Montblanc (6 de maig de 1900. El març de 1912 formava part de la Comisió Pericial de la FOB, amb residència a Reus. Després del XLII de la FOB (Barcelona, febrer 1918) va ser elegit Tresorer de la Comissió Pericial. Com a representant d’aquesta C.P. va obrir les sessions del XLIII Congrés, celebrat a Vilafranca del Penedès el desembre de 1918, on exercí de Secretari en la vuitena sessió. Fou l’encarregat d’obrir la Conferència celebrada a Reus el dia 3 de desembre de 1923, amb la qual es pretenia reconstituir la Federació.

Balañà Montalà, Joan. Militant de la UGT a Figuerola del Camp.(Alt Camp) El desembre de 1936 va ser elegit Secretari d’Organització de la Federació Catalana de Treballadors de la Terra-UGT. El febrer següent va ser nomenat Secretari General d’aquesta federació.

Balart Soldevila, Joan. Dirigent obrer a Tarragona. El 22 d’octubre de 1922 va ser elegit Tresorer de la Federació Obrera Local de la citada ciutat.

Balasch, Jaume. Republicà Federal. Aliancista i bakuninista. Fonedor. Director de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona (1868). Féu una Crida per a la celebració d'un congrés obrer català (desembre de 1868). Formà part d'una candidatura republicano-federal en les eleccions a l'Ajuntament de Barcelona (desembre 1868). Assistí al congrés obrer convocat pel Centre Federal de Les Societats Obreres (Barcelona, juny de 1870), com a representant de la Societat de Fonedors i Motlluradors de Ferro de Barcelona. En Aquest congrés proposà que el Consell Federal de la FRE de l'AIT, tingués la seu a Madrid. Participà en el 3er Congrés de la FRE de l’AIT, celebrat a Córdoba del 25 de desembre de 1872 a l’u de gener de 1873, on formà part de la ponència “Conveniencia de establecer un periódico diario, órgano de la FRE-AIT”. Assistí al segon congrés de la Unió d'Obrers del Ferro (Alcoi, febrer de 1873). El 1873 fou un dels signants d'un manifest per a la defensa de la República, i va participar en diversos mítings. Membre de la Junta de l'Ateneu Català de la Classe Obrera (octubre 1873), pel maig de 1877 fou elegit membre de la Consell Federal de la FRE.

Balasch Gasull, Alfons. Militant de la UGT a Barcelona. Fuster. L’any 1930 exercia de Comptador del Comitè Regional de la UGT de Catalunya, i l’agost de 1933 era Secretari de la Societat d’Obrers de la Fusta de la UGT de Barcelona.

Balcells, Fèlix. Representant dels Escultors i Tallistes de Barcelona va assistir al primer congrés d'abast estatal, organitzat pel Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona. (Barcelona, juny de 1870).

Balboa, Joré, Tomàs. Militant de la UGT a Tarragona. L’agost de 1931 va ser elegit per formar part del Comitè General de la “Federació local de Societats Obreres” (UGT) de Tarragona.

Balcells, Joan. Representant les societats obreres de Roda de Ter va assistir al segon Congrés de les societats obreres de Catalaunya, celebrat a Barcelona els dies 12 i 13 de desembre de 1868, on fou vocal de la mesa en la primera sessió.

Balcells, Joan. ? - Mataró, 1909. Militant de la UGT a Mataró. Treballador del tèxtil. Representant la societat de Filadors Mecànics de Mataró va assistir al cinquè congrés de la UGT, celebrat a València del 17 al 19 d’abril de 1896.

Balcells Pijoan, Florenci. Milità a la UGT. El 19 de desembre de 1936 va ser elegit Tresorer del comitè de la Societat d’Oficis Varis de Vallmoll afiliat a la UGT.

Baldrich, Salvador. Fuster a Reus. El juliol de 1907 va ser elegit Vocal de la Junta de la Societat de Fusters de Reus adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Baldrich, Vicenç. Un dels fundador de la Unió Ultramarina (1902). El 1931 defensà la seva dissolució i l'ingrés en el Sindicat Mercantil de la CNT.

Baldrís, Francesc. Boter a Sant Martí de Provençals. Com a delegat d’aquesta secció va assistir al IX Congrés de la Federació d’Oficials Boters d’Espanya (FOB), celebrat a Reus de l’1 al 7 de desembre de 1881, on exercí de President de la Mesa en la sissena sessió. Amb la mateixa representació va assistir al desè Congrés de la FOB (Tarragona, 6 – 12 de novembre de 1882),on exercí de President de la Mesa en la primera sessió.

Baldrís Casellas, Joan. Militant de la Unió de Rabassaires, de la CNT i capdavanter del BOC al Vendrell. El juny de 1931 signava els estatuts del Sindicat de Treballadors de la CNT del Vendrell. L'octubre de 1931 va formar part de la Comissió organitzadora del Sindicat d'Agricultors Rabassaires del Vendrell. Sindicat del què després en seria President. El 16 de novembre següent va firmar la instància, adreçada al Governador Civil de Tarragona, sol·licitant la legalització del Bloc Obrer i Camperol del Vendrell.

Baldús, Joan. Militant de la CNT al Vendrell. El 25 de juny de 1931 firmà els Estatuts del Sindicat de Treballadors del Vendrell (de la CNT), presentats al Govern Civil.

Balet, Joan. Membre de la CNT. Assistí al Congrés de Sants (1918), com a representant de la Federació Local de Manresa. Col·laborà a la revista "Tierra y Libertad" i al diari "Solidaridad Obrera" de Barcelona.

Balielles Joan. Militant del “Radium” a Manresa. El 22 de desembre de 1935 va ser elegit per formar part del Comitè de la Federació Sindical Tèxtil "Radium".

Balius Mir, Jaume. Fotografia de Jaume Balius (1904 -  1980)  Barcelona, 1904 - Beau Séjour d'Ieras (França), 1980 Anarcosindicalista. Periodista. En 1922 s'afilià a Acció Catalana i participà en diverses manifestacions catalanistes. El 6 de juny de 1925 va ser detingut a causa de l'anomenat “Complot de Garraf” (intent d'atemptar contra el rei Alfons XIII) A la presó conegué diversos anarquistes, que l'introduïren en el moviment llibertari. A finals de 1925 s’exilià a França i l’any següent participà en els anomenats “Fets de Prats de Molló”, encapçalats per Francesc Macià. Proclamada la República retornà a Catalunya. Col·laborà a “Solidaridad Obrera” i “Tierra y Libertad”. S’afilià a la CNT i a la FAI. Arran de l'aixecament anarquista de gener de 1933 fou processat . A partir de l'estiu de 1934 fou cridat per Liberto Callejas, director del periòdic CNT, per portar la corresponsalia de Barcelona. Arran dels fets del 6 d’octubre de 1934 tonà a ser empresonat. L’any 1935 funda l’editorial Renacer. També fundaria el periòdic “Mas Lejos”. Durant els primers mesos de la guerra, recorregué la comarca de Pina de Ebro en una gira propagandística de reivindicació del col·lectivisme llibertari. Va ser Secretari del grup anarquista Los Amigos de Durruti i dirigí el periòdic , portaveu d’aquest grup, “El Amigo del Pueblo”. Fou expulsat de la CNT per les seves crítiques al reformisme dels seus dirigents. S’exilià a França i després a Mèxic . L’any 1947 fou ingressat al Sanatori Espanyol de la Ciutat de Mèxic, on va romandre més de dos anys. L’any 1961 retornà a França, on col·laborà en diverses publicacions. Amb el suport econòmic d’en Josep Ester Borràs visqué els últims anys de la seva vida en una residència geriàtrica. L'any 2003 en Miquel Amorós publicà La revolución traicionada. La verdadera historia de Balius y Los Amigos de Durruti. Més informació al web www.estelnegre.org

Balsells, Josep. Teixidor (o adobador) a Reus. El juny de 1854 va ser elegit caixer de la Junta consultiva de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus. El gener de 1862 va ser elegit Secretari de la Junta directiva de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus. Càrrec per al que fou reelegit el gener de 1863. Va ser un dels impulsors de la Societat de Socors Mutus “La Humanitat” formada l’any 1859, que com a societat mutualista existí fins l’any 1939. L’octubre de 1873 era el destinatari de la correspondència de la Unió d’Obrers en Pell de la FRE de l’AIT.Segell Boters Torredembarra

Balsells Recasens, Josep. ?, 1893 - ? Boter a Altafulla i Torredembarra. L’11 d’abril de 1924 signa una sol·licitud dirigida al Govern civil de Tarragona per reconstituir la Societat d’Obrers Boters de Torredembarra i el seu radi. Dies després, el 18 d’abril, participà en l’assemblea que refundava la citada Societat d’Obrers Boters, on va ser elegit President de la Societat. Ho va ser fins el gener de 1926.

Balsul, Alfonso. Representant la Societat de Fusters mecànics de Barcelona, l’abril de 1930 va assistir al VII Congrés de la Federació Regional Catalana de la UGT.

Ballabriga, Antoni. Militant de la CNT. Fou un dels signants del Manifest Trentista (agost de 1931).

Ballach, I. Membre de la CNT. Sabater. Formà part del comitè de la Federació Local de Barcelona. Treballà en l'organització del Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), en el qual intervingué com a representant del Sindicat de Sabaters "La Armonía" de Barcelona.

Ballalonga i Miranda, Joan. Treballador del Tèxtil a Barcelona. El 10 de març de 1936 va ser designat per formar part de la representació obrera en la Comissió Especial del Tèxtil que havia de dictaminar sobre la readmissió i indemnització dels treballadors acomiadats durant les vagues polítiques a partir del primer de gener de 1934.

Ballano Bueno, Adolfo. Militant de la CNT. Periodista. Membre del grup "Los Solidarios". Assistí a la conferència de Blanes (juliol de 1922), en representació dels sindicats de Vilassar de Dalt. Membre del Consell General de Defensa d'Aragó amb seu a Fraga (octubre 1936). Des del desembre del mateix any, quan el citat Consell fou reconegut oficialment pel govern central, s'encarregà del departament d'Ordre Públic.

Ballart Bonet, Josep. ? - Barcelona, abril 1923. Cenetista assassinat durant la repressió patrono-militar dels anys 1919 - 1923.

Ballbé, Eusebi. Assistí al congrés obrer convocat pel Centre Federal de Les Societats Obreres (Barcelona, juny de 1870), com a representant de les Tres Classes de Vapor de Barcelona. Donà suport a la proposta de trasllat de la seu del Consell Federal de la FRE de l'AIT a Madrid.

Ballber Ballos, Josep. Militant de la CNT. El 29 d’agost de 1936 va ser elegit Tresorer de l’Associació d’empleats i obrers municipals de Terrassa, adherida a la CNT.

Ballesta Molinas, Joan.Fotografia de Joan Ballesta L'Escala, 1893 – Chanes (França), 1962. Dirigent del CADCI i polític a Girona. Treballà de pescador a L'Escala i a partir de 1931 a l'empresa Industrias Químicas y Tartáricas de l'àntic municipi de Palau-sacosta (Girona). L'estiu de 1930 va ser elegit president local del Partit Republicà Federal Nacionalista (PRFN) de les comarques de Girona. El juliol de 1936 va exercir de president del Comitè de Milícies Antifeixistes de Palau-sacosta i a partir del 14 de desembre de 1936 alcalde en representació PSUC. El 28 de gener de 1939 va ser elegit alcalde de Girona. El dia 4 de febrer Girona va ser ocupada per l'exèrcit feixista i Joan Ballesta es va exiliar a França. Va ser internat en el camp de concentració d'Argelès. Després s'instal·là a Chanes.
Va ser director de la revista escalenca "Costa Brava" (1919-1922) i també d'"Acció Ciutadana" (1932-1934) portaveu del PRFN. Col·laborà a "Front", portaveu del PSUC i de la UGT a Girona durant la guerra.

Ballesté ( o Ballestero), Filomena. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat de l’Art Fabril i Tèxtil va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931, on va formar part de la ponència "Problemes Econòmics".

Ballester, Ferran. Militant de la UGT a Tarragona. El 25 de febrer de 1912 va ser elegit Secretari de la Societat Tipogràfica de Tarragona, adherida a la UGT.

Ballester, Pere. Boter al Masnou. Representant la secció dels boters d’aquesta localitat va participar en el XXX Congrés de la FOB, celebrat a Barcelona el juny de 1902. El desembre de 1903 era Secretari de la secció dels boters del Masnou.

Ballester i Pallarol, Vicenç. Barcelona, 1914 - 1991. Militant de la CNT del BOC i del POUM. Dirigent del Sindicat del Ram de l'Aigua de la CNT i de la Federació Obrera d'Unitat Sindical, durant la República. El 19 de juliol de 1936 va ser ferit en la lluita armada contra els sublevats feixistes. Després dels fets del maig de 1937 i dins de la persecució que va patir el POUM, va ser empresonat. L'any 1939 s'exilià a França. Retornà a Barcelona i en la clandestinitat intentà la reconstrucció del POUM

Ballis, Joan. El juny de 1871 formava part de la junta de la de Societat de Teixidors a mà de Torelló.

Ballús, Emili. Militant del “Radium” a Sallent. L’any 1931, després de la instauració de la República, exercí de Vocal del Comitè de la Federació de Sindicats Professionals de Contramestres, Ajudants i Preparadors de Teixits de Catalunya.

Banqué Martí, Josep. Falset, ? – ?, 1971. Militant de la CNT a Reus on anà a viure l'any 1920. L’any 1918 participà en l’organització de la CNT a Falset i a d’altres pobles del Priorat. Exercí de delegat del Sindicat Únic durant la vaga del transport (Reus, 1920).) Aquest mateix anys participà amb García Oliver en l’organització del Sindicat Fabril i Tèxtil de Reus, i la constitució de la Federació Local de la CNT de Reus.Durant la dictadura del general Primo de Rivera exercí de secretari de la federació local de la CNT a Reus. L’any 1928 participà en la formació de la Federació Comunista Catalano-Balear. L’any 1929 ingressà al BOC, del qual en fou expulsat l’any 1931. L’any 1934 participà en el primer congrés del Partit Comunista de Catalunya (PCC). Afiliat al PSUC exercí de secretari d’organització del Comitè comarcal a Reus. L’any 1936 formà part del Comitè de milícies antifeixista a Reus. S'exilià a Mèxic. És autor de Memòries. Comunistes i Catalans. Mèxic.

Banús, Antonia. L’agost de 1873 figura com a dirigent de la secció de Vanoveres de la Federació local de Reus de l’AIT, firmant un manifest dirigit als treballadors de la localitat.

Banús, Miquel. L’any 1860 exercí de secretari de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus.

Banús Roig, Pere. Teixidor a Reus. El març de 1866 va formar part d’una Comissió dels Teixidors de Cotó de la Vila de Reus, que negociaren i pactaren amb els fabricants una nova tarifa de preus. El 30 de juny de 1869 va ser elegit President de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus. Representant aquesta societat va assistir al Congrés de la Federació de Teixidor a Mà de la Nació Espanyola, celebrat a Barcelona del 14 al 17 de gener de 1872.

Baqué, Josep. Dirigent obrer de la Unió de constructors d’edificis de la Regió Espanyola a Barcelona. El vuit d’octubre de 1872 exercí de President de la reunió del Consell de la Federació que elegí a Manuel Bochons com a Secretari general interí de la Federació.

Baqué, Pere. Membre de la Societat Obrera dels Aprestadors i Cilindradors de Barcelona. En representació d’aquesta societat va assistir al segon congrés de la UGT celebrat a Vilanova i la Geltrú del 30 d’octubre a l’u de novembre de 1890. Fou un dels signants del Manifest del Primer de Maig de 1890.

Baqués, Ramon. Militant de la CNT. Assistí al Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918) on s'oposà a la creació dels Sindicats Únics.

Baqués Durán, Pau. Subirats 1895 - Montpeller 1990. Militant de la Unió de Rabassaires. El 15 d'abril de 1923 participà en la fundació de la Societat de Rabassaires de Sant Pau d’Ordal (Subirats) i en fou elegit secretari, càrrec que exercí fins l'any 1925. L'any 1928 va ser el representant del Penedès al Comitè de Catalunya de la Unió de Rabassaires, en el qual va ser elegit Vicesecretari, i l’any 1933 secretari del Comitè. El maig de 1931, desprès de la proclamació de la República, va ser nomenat recaptador municipal de l’Ajuntament de Subirats. Va formar part, com a membre de la Unió de Rabassaires, dels tribunals d’arbitratge entre propietaris i rabassaires del districte judicial de Vilafranca del Penedès. Arran dels fets d’octubre de 1934 fou detingut a Sant Pau d'Ordal i empresonat. Després d’esclatar la guerra fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona com a representant de la Unió de Rabassaires. El 1939 s’exilià a França, fou internat al camp de concentració de Saint Cyprien i al d'Agde. Durant els anys quaranta mentingué diferents activitats per reorganitzar el sindicat a l’exili.

Baradella, Esteve. Se'l cita també com Esteve Bardella. Director de la Classe Obrera de Filadors de Selfactines a Vilanova i la Geltrú, l'any 1855. Un dels signants del manifest "Vindicación de la Clase Obrera en Villanueva y Geltrú", publicat el dia 7 de juliol de 1855. El mes de setembre de 1855 dirigí un escrit al Governador Civil, denunciant la coacció i amenaces a la teixidora Josefa Juncosa perquè s'adheria a la vaga general del mes de juliol. La coacció dels dirigents de la fàbrica Marqués, Puig i Cia consistia en l’acomiadament dels seu marit (contramestre a la secció de telers) i l’expulsió de la casa on vivien, propietat de la mateixa empresa. Baradella havia escrit altres instàncies al Governador Civil amb raonades queixes sobre l'opressió i coacció que exercien els amos de les fàbriques sobre els treballadors, remarcant el fet que no volien rebre els representants dels treballadors.

Barangué, Roc. Militant de la UGT a Barcelona. Representant la Societat de Cotxers de Barcelona, el juny de 1896 va ser elegit vocal del Comitè Nacional de la UGT.

Barañé, Rafael. Vicedirector tercer de l'Associació de Socors Mutus d'Oficials Impressors de Barcelona (juny 1855).

Barba Roca, Pau. Director de la Classe Obrera dels Teixidors de Telers Mecànics. President de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera (Barcelona, 1855). Formà part de les comissions de treballadors que organitzaren la lluita de les selfactines i la vaga general de juliol de 1855, després de la qual hagué d'exiliar-se a Londres. Visqué a Amèrica i, en tornar, ingressà a Les Tres Classes de Vapor. Posteriorment hi provocà una escissió.

Barbará, Josep. Fuster a Valls. El maig de 1907 va ser elegit President de la Societat de Fusters de Valls, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Barbé, Frederic. Representant la Societat de Teixidors de Reus va assistir al V Congrès de la Unió Manufacturera, celebrat a Barcelona els dies 1 i 2 de juny de 1873.

Barberà Blas, Antoni. Militant de la UGT. Fou comptador del Comitè Regional de la UGT de Catalunya (abril 1929 - juliol 1930).

Barceló, Baptista. Vocal de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona (febrer de 1869) i Director-President de la Societat fraternal d’oficials impressors de Barcelona.

Barceló Cassadó, Josep. Mataró, 1824 - Barcelona, 1855. Dirigent Obrer. Filador. Capdavanter de l'Associació de Filadors de Barcelona. Dirigí la primera vaga general de Barcelona el mes de març de 1854. Organitzà la comissió de treballadors de les fàbriques de filats, que protagonitzaren el boicot contra les selfactines (estiu 1854). Restablerta la Milícia Nacional, en fou capità. Fou el dirigent obrer més popular i influent de Catalunya. L'abril de 1855 fou detingut pel govern militar i acusat d'haver comès un crim en el Mas de Sant Jaume d'Olesa de Montserrat. Fou injustament condemnat a mort per un irregular consell de guerra i executat el sis de juny de 1855. Aquest fet causà gran indignació en el món obrer i provocà la primera vaga general de Catalunya. Segell Ferroviaris-CNT de Manresa

Barcina Rueda, Simón. Militant de la CNT. El desembre de 1932 exercia de Secretari de la secció de Manresa del Sindicat de Ferroviaris de la CNT.

Barco Hernández, Francesc. Militant de la UGT. El gener de 1926 s'enfrontà amb la direcció de la Federació Regional, essent suspès de militància. Havia estat comptador del Comitè Regional de la UGT de Catalunya (1922 - 1925) i després en fou Tresorer (juliol de 1930). Aquest mateix anys era President del Sindicat de Gas i Electricitat. Representant aquest sindicat va assistir al VII Congrés de la Federació Regional Catalana. Formà part de la redacció de “Tribuna Socialista” òrgan de l’Agrupació Socialista de Barcelona.

Barcons Solé, Joaquim. Formà part de la comissió d'obrers de Sabadell que l'octubre de 1855 es traslladaren a Madrid, per entrevistar-se amb el general Espartero i demanar-li la llibertat dels obrers empresonats i el retorn dels emigrats.

Bardagué, José. El juny de 1871 era President de Societat de Teixidors a mà de Manlleu.

Bardella, Esteve.  Veieu Baradella, Esteve

Barea, Francesc. Militant de la UGT. Representant del Sindicat d'Aigua, Gas i Electricitat en el Comitè de Catalunya l'any 1933.

Barella, Jaume. Vocal de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona. Signant de la crida "a los obreros de Catalunya" demanant la celebració d'un congrés obrer català (desembre 1868).

Barenys, Miquel. Paleta a Reus. A principis de l’any 1922 va formar part de la Comissió Organitzadora de la Societat de Paletes de Reus. Tasca que conclogué en l’assamblea general celebrada el dia 20 de març de 1922 amb l’aprovació del Reglament de la Societat.

Bargalló, Joan. Assistí al congrés obrer convocat pel Centre Federal de Les Societats Obreres (Barcelona, juny de 1870), en representació dels Escultors i Marbristes de Barcelona. Va ser un dels 16 delegats que va participar en la Conferència de la FRE de l'AIT, celebrada a València el setembre de 1871.

Bargalló, Pere. Teixidor a Reus. Representant els teixidors de Reus, el 17 d'agost de 1843 formà part de la comissió mixta teixidors/fabricants, que signaren un nova tarifa de preus de la mà d'obra a les dependències municipals. L'acord va ser presidit per l'Alcalde tercer de Reus Antoni Vallès.

Bargalló Martí, Miquel. Pagès de Mont-roig del Camp. Membre fundador del Centre Obrer de Mont-roig, l’any 1911. Representant els camperols de Mont-roig va participar en l’assemblea preparatòria per a la constitució de la Federació Provincial (de Tarragona) d’Obrers del Camps, celebrada a Reus el dia 25 de maig de 1913. L'any 1917 va ser alcalde de Mont-roig.

Bargalló Rovira, Josep. Rabassaire al Pla de Manlleu. El setembre de 1933 va ser elegit Delegat en la primera junta de la Societat d’Agricultors Rabassaires de la citada localitat, i reelegit el gener de 1934.

Bargalló Segarra, Joan. Marbrista a Barcelona. Militant de la FRE de l’AIT. Representant la Societat d’Escultors i Marbristes de Barcelona va participar en el congrés fundacional de la Federació Regional Espanyola de l’AIT (FRE-AIT), celebrat a Barcelona del 18 al 26 de juny de 1870. Representant el Consell local de Barcelona va ser un del 16 delegats que van assistir a la clandestina conferència de València de la FRE-AIT, celebrada el 10 de setembre de 1871.

Bargans Martí, Agustí. Rabassaire al Pla de Manlleu. El setembre de 1933 va ser elegit comptador de la primera junta de la Societat d’Agricultors Rabassaires de la citada localitat, i el gener de 1934 va ser elegit Tresorer.

Bargans Martí, Antoni. Rabassaire al Pla de Manlleu. El setembre de 1933 va ser elegit Intendent-arxiver de la primera junta de la Societat d’Agricultors Rabassaires de la citada localitat.

Barjau i Riera, Felip. Sant Martí de Provençals, 1894 – Mèxic, 1952. Fotografia de Felip BarjauSe'l cita també com Felip Barjun. Militant de la CNT a Barcelona. Barber. Després del Congrés de Sants (juny de 1918), va fer campanya de divulgació anarcosindicalista pel sud de Catalunya, amb Josep Viadiu i Llibertat Ròdenas. L'any 1919 s'establí a Reus on va ser administrador i redactor del setmanari "Fructidor". Anys més tard (finals de 1930) abandonà la CNT i s’afilià a la USC. Participà en les eleccions a Corts de novembre de 1933 i fou elegit diputat per la USC. El 1936 va participar en la fundació del PSUC i el 1939 hagué d’exiliar-se a Mèxic.

Baró Josep, Miquel. Obrer afusellat en la repressió posterior a la revolta de la Setmana Tràgica (13 d'agost de 1909).

Barqué Ramos, Ricard. Lleida, 1908. - Dijon (França), 1941. Militant de la FETE-UGT. També milità al BLOC i al POUM a les terres de Lleida. De jovenet treballà a la pastisseria que els seus pares tenien al c/ Magdalena de Lleida. Després, per idealisme, va realitzar els estudis de magisteri, ja que considerava que el magisteri i la cultura eren les eines per alliberar la classe obrera. Va exercir a Bell-lloc d'Urgell i a Lleida, entre d'altres llocs. Va ser un dels impulsors de "Joventut Esquerrana" i el maig de 1930 va firmar el manifest "A la Joventut lleidatana", amb el qual es presentava la nova organització política (publicat al periòdic "Lleida"). "Joventut Esquerrana" ingressaria al BLOC poc després de la seva constitució (març de 1931). Barqué també impulsà la formació de la FETE i el desembre de 1933 va presidir l'acte de constitució del sindicat a Lleida. L'any 1935 anà a viure a Barcelona. Exiliat a les primeries de 1939 es va establir a Dijon on morí.
Va ser redactor de la revista del POUM "Combat", en la qual durant la guerra va firmar articles com "L'exèrcit és una arma de classe" i "La defensa de la revolució. Cal conservar les milícies obreres".

Barquet Simó. Dirigent de la Societat de Protecció Mútua d'Oficials Sabaters de Barcelona. Secretari de la Junta Central Directiva de les Associacions de Socors Mutus (Barcelona, 1841). Fou destituït acusat de malversació de fons.

Barrabes, Nicolás. Veieu Barthe, Fortunato.

Barrera, Francesc. Militant de la CNT a Monistrol de Montserrat. Representant el Sindicat Únic de la població esmentada va assistir a la Conferència de la CRTC celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931. L’octubre de 1931 exercia de Secretari del Sindicat Únic de Monistrol de Montserrat.

Barrera, Joaquim. Firma de Joaquim BarreraTeixidor de cintes de cotó a Barcelona. Representant la classe obrera dels teixidors de cintes de cotó de Barcelona, el 24 de setembre de 1855 adreçà un escrit al Governador de la província de Barcelona, denunciant les arbitrarietat i les amenaces del fabricant Ignasi Balcells, envers els treballadors. Va ser un dels signants del manifest de la classe obrera dirigit a les Corts Constituent, el desembre de 1855, reclamant la llibertat d'associació obrera.

Barrera Maresma, Martí. La Bisbal d'Empordà 1889 - Barcelona, 1972. Sindicalista i polític republicà. Fou president de les Joventuts de la UFNR d'Arenys de Mar. Establert a Barcelona milità en els moviments obrers. El desembre de 1916 fou detingut durant una vaga que, contra l'encariment de les subsistències, havia promogut la CNT. El 17 de gener de 1917 va ser elegit per formar part del nou Comitè de la CRTC. En formava part durant la vaga general revolucionària de l'estiu de 1917. També formà part del comitè que preparà el congrés de Sants. Exercí de gerent de "Tipografía Cosmos" on s'editava "La Batalla" (1923). Administrador de "Solidaridad Obrera" de Barcelona, n'assumí un temps la direcció. Juntament amb Lluís Companys, Salvador Seguí i d'altres sindicalistes i polítics, fou deportat al castell de La Mola de Maó (30 de novembre de 1920). El 1932 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana. Fou Conseller de Treball de la Generalitat des del 4 d'octubre de 1933 fins el 7 d'octubre de 1934. El seu tarannà conciliador i progressista va quedar reflectit en els redactats finals de nombrosos convenis col·lectius, entre els quals cal destacar el de Riegos y Fuerzas del Ebro, la multinacional productora i distribuïdora d'energia elèctrica (25 de setembre de 1933) i el del metall (juny de 1934). Pels fets del Sis d'octubre de 1934 fou condemnant a 30 anys de presó. Després del triomf electoral del Front Popular (febrer de 1936), es reintegrà a la conselleria ocupant el càrrec fins el 31 de juliol del mateix any, en que fou nomenat vocal, per ERC, del Consell d'Economia de la Generalitat. Durant la guerra fou president de la Comissió de Responsabilitats Polítiques, des d'on va fer prevaler les normes jurídiques. S'exilià el 1939 a Montpelier. Tornà a Barcelona el 1950.

Barrio Navarro, José del. Valladolid, 1909 - París, 1989. Del Barrio, JoséMilitant marxista afiliat al PCE i al PCC. Milità a la CNT i també a la UGT. Treballador del metall. L’any 1924 s’afilià a la CNT a Barcelona. L'any 1927 fou elegit secretari de la Unió de Joventuts Comunistes d'Espanya i es traslladà a Bilbao, formant part del Comitè Central del PCE.  L'any 1928 era secretari d'Organització de la FCCB. Assistí al 5è. congrés de la Internacional de les Joventuts Comunistes i al 6è congrés de la Tercera Internacional (Moscou, juliol-agost de 1928). Participà en la formació del PCC l'any 1932. Fou secretari del Sindicat Metal·lúrgic de la CNT a Barcelona, però l'any 1933 en fou expulsat per la seva militància comunista, afiliant-se a la UGT. Fou secretari del Sindicat Metal·lúrgic de la UGT de Barcelona. El juny de 1936 esdevingué secretari general de la UGT de Catalunya. Participà en la constitució del PSUC (Barcelona, juliol de 1936), essent elegit membre del seu comitè central. Representant a la UGT formà part del Comitè Central de Milícies Antifeixistes, càrrec que ocupà molt poc temps, ja que tot seguit es traslladà al front de guerra comandant la Columna "Carles Marx". El maig de 1937, en ser assassinat Antonio Sesé,  tornà a fer-se càrrec de la  secretaria general de la UGT de Catalunya. Retornà al front de guerra i el febrer de 1939 traspassà la frontera de l'Estat francès amb el XVIII cos d'exèrcit, essent internat en el camp de Sant Cyprien. Després va estar exiliat a Moscou, Xile, Mèxic i finalment a França. Fou responsable de les publicacions "Frente Único" i "Unidad Sindical", també col·laborà a "Octubre" (1935). A l'exili fou expulsat del PSUC.

Barrios Calderó, Josep. Militant de la CNT. El 29 d’agost de 1936 va ser elegit Vocal de la Junta de l’Associació d’empleats i obrers municipals de Terrassa, adherida a la CNT.

Barrot, Josep. El febrer de 1914 era Secretari de la Federació Local de Societats Obreres d’Igualada.

Bars, Ramon. Teixidor a la Pobla de Lillet. L’agost de 1869 era el Director de la Societat de Teixidors de la Pobla de Lillet.

Barthe, Fortunato. Graus (Osca), 1885 - Port-de-Bout (França), 1962. Pseudònim de Nicolás Barrabés. Milità a la CNT a Barcelona a on s'hi establí l'any 1915-1916. Representant diverses societats de Palafrugell va assistir al Congrés de Sants. Prolífic propagandista àcrata, escrivia diariament en la premsa llibertària i anarcosindicalista. Va col·laborar a "Solidaridad Obrera", "La Revista Blanca", "Acción Social Obrera", "Crisol" i altres. Durant la dictadura del general Primo de Rivera hagué d'exiliar-se a França i allí es feia dir Fulgencio Martínez. Després de 1939, exiliat a França, va col·laborar amb els periòdics "Solidaridad Obrera" (de París) i "CNT" (de Tolosa de Llenguadoc).

Bartolí, Pere. Militant de la FOA a Sant Martí Sarroca. Representant la secció de Sant Martí Sarrocava va participar en el tercer congrés de la FOA celebrat al Vendrell els dies 5 i 6 de gener de 1896. Amb la mateixa representació va assistir a la 3ª Conferència de la FOA celebrada a Vilanova i la Geltrú el dia 14 de maig de 1896.

Bartolí Guiu, Josep. Barcelona, 1911 - ?, ?. Dibuixant i pintor. Organitzador del Sindicat de Dibuixants de Catalunya de la UGT, i del que en fou dirigent el 1936. Col·laborà amb dibuixos polítics en diverses publicacions: "La Humanitat", "L'Opinió", "L'Esquella de la Torratxa". S'exilià el 1939 a Mèxic on publicà Campos de Concentración (1944), amb textos de Narcís Molins i Fàbrega. Treballà amb el "Mouvement Socialiste pour les Etats Unis d'Europe".

Bartolomé, Maria. Treballadora del tèxtil a la Pobla de Claramunt. El juny de 1931 va formar part del grup de dones que van constituir el Sindicat Únic del Gènere de Punt a la comarca de l’Anoia, adherit a la CNT. Entre juny i juliol va formar part del Comitè de Vaga a la fàbrica de gènere de punt de la Pobla de Claramunt Vich, Serra i Moragrega. Vaga que va aconseguir millores de sou, que es respectés la jornada legal de 8 hores i el reconeixement del comitè del sindicat de la fàbrica.

Bartomeu, Marc. Balsareny, ??. Teixidor. Capdavanter del moviment obrer a Vilanova i la Geltrú.(Treballador a la fàbrica de Mar) La nit del 30 de juny de 1855 va ser empresonat per disposició del Capità General de Catalunya, dos dies abans de l’inici de la vaga general que paralitzà les fàbriques tèxtils de Vilanova. Quan va ser posat en llibertat, no va ser readmès a la fàbrica. Tornà a ser detingut i processat la tardor de 1855

Bartralot, Ramon. Militant de la UGT. Representant la Societat de Professions i oficis varis de Barcelona l’abril de 1930 va assistir al VII Congrés de la Federació Regional Catalana de la UGT.

Barullas, Vicente. Milità a la CNT. L'abril de 1937 era Secretari del Comitè Comarcal de Camperols (del Cardoner i l’Alt Llobregat) de la CNT.

Bas, Josep. Adobador a Igualada. El 16 de juliol de 1915 va ser elegit Vocal de la junta de la Federació Nacional d’Adobadors amb seu a Igualada.

Basa, Adolf. Boter al Vendrell. Representant la secció dels boters d’aquesta localitat va participar en el 30è Congrés de la FOB, celebrat a Barcelona el juny de 1902.

Basart, Josep. Representant els Obrers Constructors de Pianos de Barcelona va assistir al Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918).

Basart i Carreras, Josep. Dirigent obrer a Sant Feliu de Guíxols. El gener de 1872 era secretari de la Societat Fraternal de l’Art suro-taper de la citada localitat.

Basols, Francesc. Teixidor a mà. Un dels signants de la carta del 15 de març de 1855, dirigida al governador civil de Barcelona, expressant-li l'adhesió obrera al govern liberal.

Bassols, Rafel. Boter a Sant Martí de Provençals. Representant la secció de la FOB d’aquesta localitat va participar, com a delegat consultor, en la Conferència que la FOB celebrà a Sant Martí de Provençals el 26 de gener de 1894, on formà part de Comissió encarregada de redactar un dictamen sobre “la vaga de Vilafranca del Penedès”. Amb la mateixa representació va assistir al XXII Congrés de la Federació celebrat a la mateixa localitat del 9 al 16 d’abril de 1894, on exercí de Secretari de la Mesa en la segona, sisena i quinzena sessió. També va formar part de la comissió que revissà els comptes presentats per la Comissió Pericial.

Basull Brià, Pere. Militant de la CNT a Barcelona. El 22 de maig de 1932 va ser elegit Bibliotecari del Sindicat de Llum i Força de Catalunya de la CNT. Segell Societat d'Agricultors

Batalla, Agustí. Camperol a Tarragona. El maig de 1934 exercia de President de la Societat d’Agricultors de Tarragona.

Batalla, Ramon. ? - Barcelona, 1920. Militant de la CNT. Essent president del Sindicat de la Construcció de Barcelona va ser assassinat per elements dels Sindicats lliures.

Batet, Jaume. Milità a la UGT, en el Sindicat de Paperers de Picamoixons. El març de 1938 exercia de President de la Junta del Sindicat.

Batet, Josep. Boter a Tarragona. El juny de 1870 formava part de la Junta de la Societat de Boters de Tarragona.

Batet Pañella, Joan. Rabassaire al Pla de Manlleu. El setembre de 1933 va ser elegit Secretari de la primera junta de la Societat d’Agricultors Rabassaires de la citada localitat i el gener de 1934 va ser escollit Vicepresident.

Batet Solanas, Pau. Camperol a l’Arboç. L’any 1922 exercia de President de la Societat d’Obrers Agricultors de la citada localitat.

Batista, Francesc. ? - Barcelona, 1936 . Militant de la CNT, del POUM i de la FOUS a Barcelona. Treballador del tèxtil. El març de 1934 era Vicesecretari de la FOUS. El 26 de juliol de 1936, essent Secretari de la FOUS, va morir a conseqüència de les ferides rebudes el dia 19, en els combats contra els feixistes. (No hem pogut esbrinar si és el mateix Francesc Batista i Costa citat a continuació).

Batista i Costa, Francesc. Treballador del Tèxtil a Barcelona. El 10 de març de 1936 va ser designat per formar part de la representació obrera, en la Comissió Especial del Tèxtil que havia de dictaminar sobre la readmissió i indemnització dels treballadors acomiadats durant les vagues polítiques a partir del primer de gener de 1934.

Batlle, Josep. Representant els Constructors de Carruatges i Ferrers de Barcelona va assistir al Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918).

Batlle, Josep. Militant del “Radium” a Reus. L’any 1923 assistí al Ple de delegats del “Radium”, on proposà la transformació de les delegacions comarcals en Sindicats, que s’integrarien en una federació regida per un comitè federatiu elegit pel Ple de Sindicats. Aquesta proposta va ser acceptada pel Ple. Es van confeccionar els nous estatuts que sotmesos a l'aprovació d'un nou Ple de delegats, van ser aprovats. L’any 1924 va formar part del primer Comitè directiu de la Federació Regional de Sindicats Professionals de Contramestres, Ajudants i Preparadors de Teixits de Catalunya, que ell havia impulsat.

Batlle, Miquel. Assistí al congrés convocat per la Direcció Central de Les Societats Obreres (Barcelona, desembre de 1868). Fou membre de la FRE de l'AIT.

Batlle Coll, Josep. Pintador tèxtil. Un dels dirigents de les comissions de treballadors que organitzaren la lluita contra les Selfactines, i, posteriorment, un dels signants del primer conveni col·lectiu pactat per obrers i patrons tèxtils (26 de gener de 1855). Escut de les empreses Pirelli a Vilanova i la Geltrú

Batlle Hugué, Josep. Vilanova i la Geltrú, 1894-1956. Militant de la CNT. Membre del Comitè de la CNT de la fàbrica Pirelli, SA. Fou regidor a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, del 7 de setembre de 1938 fins el 4 de gener de 1939.

Batllé Magrinyà, Joan. Militant del Sindicat de Contramestres “El Crisol” de Barcelona, integrat en els Sindicats Lliures.

Batlle Porta, Josep. Tarragona, 1904 – Roda de Barà, 1936. Militant de la CNT a Valls. L'any 1932 exercí de President del Sindicat de Paletes de Valls. Capdavanter de la fracció faista en l'escissió de la CNT (faistes/trentistes) de l'any 1932. Després abandonà la CNT. Va ser assassinat l'agost de 1936.

Batllia Ramon. Dirigent de Les Tres Classes de Vapor. Membre del Consell de la Unió Manufacturera, elegit en el segon congrés (4-5 de febrer de 1872), juntament amb Josep Bragulat, Manuel Vila, Narcís Ribó i Eudald Xuriguera.

Batllia i Ballús, Ramon. Gironella, 1833. Teixidor. L’any 1859 es traslladà a viure a Vilanova i la Geltrú. Treballà a la fàbrica de Mar. L’any 1872 era Vice-President local de les TCV.

Batllori, Josep. Fou administrador, juntament amb Vicenç Martínez, de la Compañía Fabril de Tejedores de Algodón de Barcelona, creada el gener de 1856, època en la què fou elegit secretari de l'Associació de Socors Mutus dels Teixidors de Barcelona.

Batllori, Josep. Militant de la UGT i del PSOE a Barcelona. El juny de 1896 va ser elegit Vicepresident del Comitè de la UGT. L’octubre següent va dimitir perquè la societat que representava es va dissoldre i el febrer de 1898 va ser elegit vicepresident de l’agrupació local de Barcelona del PSOE.

Bau, Josep. Membre de la Societat de Protecció Mútua dels Serradors de Barcelona (1841).

Baudell, Manuel. Representant els Picapedrers de Tarragona va assistir al primer congrés del la Unió d’Obrers Constructors de la FRE de l’AIT (Barcelona, 25 i 26 de març de 1871).

Baudín, Joan. Dirigent obrer a Barcelona. El març de 1871 formava part del Comitè local de Barcelona de la FRE de l’AIT.

Bec, Joaquim. Camperol a Vilajuiga. El maig de 1932 va ser elegit President de la federació de sindicats camperols Acció Social Agrària de les Terres Gironines. Càrrec del que dimití el 3 de setembre següent i s’afilià a la Unió de Rabassaires.

Beigas, Josep. Representant la secció de Pintats formà part del Consell de la Unió Manufacturera, elegit en el congrés celebrat a Barcelona, 7-8 de maig de 1872.

Belis, Francesc. Militant de la CNT a Badalona. El gener de 1919 exercia de Secretari General del Sindicat Únic de Vidriers de Badalona.

Belis Cortés, Josep. Militant de la CNT. Representant els obrers d'Arts i Oficis de Badalona, va assistir al congrés convocat per Solidaritat Obrera en el qual es va decidir la constitució de la CNT (Barcelona, 1910),presidint-ne la cinquena sessió. Va ser ponent de la 1ª ponència que deia: És de necesitat o conveniència per al Sindicalisme que Solidaridad Obrera passi a ser una Confederació Nacional? També va assistir al congrés de 1911 representant la mateixa societat, i en el qual va presidir la segona sessió. Representant el Sindicat de Vidriers va assistir al primer congrés de la Federació local de Societats obreres de Badalona, (novembre-desembre de 1918) on exercí de secretari de la Mesa en la 3ª sessió, intervenint en el míting de clausura.

Bell, Aleix. Obrer. Després de les primeres reaccions d'antimaquinisme (1835) va ser afusellat, acusat d'haver participat en l'incendi de la fàbrica Bonaplata i Cia, de Barcelona.

Bellavista i Gual, Ladislao. Mataró, 1889 - Aspres-sur-Büech (França). Militant de la CNT a Mataró. L’any 1921 participà activament en l'organització de la CNT a la comarca del Maresme. Representant els sindicats de Mataró va participar en la Conferència de Blanes (juliol de 1922). Fou un dels fundadors de la revista "Vida Sindical" (Barcelona, 1926), en el núm 1 de la qual el 15 de gener de 1926 va signar (amb 22 sindicalistes més) el manifest “A los trabajadores y al lector”, en el que es declaraven partidaris de la necessitat de legalizar la CNT, enfrontant-se amb els anarquistes. Durant la guerra va ser regidor a l’ajuntament de Mataró en representació de la CNT. L’any 1939 s’exilià a França.

Belloc Domínguez, Pedro. Velilla d’Ebro (Saragossa), 1896. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Ferroviari. El març de 1934 formava part de la junta de la Subsecció de Vilanova de la Federació Nacional Industria Ferroviària (CNT).

Belloví James, Josep. Tortosa, 1901– Barcelona, 1940. Dirigent de la CNT a Sant Sadurní d’Anoia. Torner. President del comitè de la CNT dels Tallers de Maquinària Moderna. Acusat de participar en els fets del 6 d’octubre de 1934, va anar-se’n a França. Tornà el gener de 1939 i un cop acabada la guerra, l’abril de 1939 es lliurà a la localitat de Figueres. L’aparell repressor-militar l’incoa un Consell de guerra (tot i que durant la guerra residia a França). Fou condemnat a mort i executat el 14 de novembre de 1940.

Beltran, Joan.
Dirigent obrer a Barcelona. Filador. Representant la societat de Filadors de Barcelona, el 18 d’octubre de 1854 signa un conveni col·lectiu, entre fabricants i filadors, sobre l’ús de les màquines “Selfactines” i les hores de treball. (El pacte va establir la jornada de treball en 12 hores, rebaixant 1/2 hora la jornada anterior). El març de 1855 exercí de secretari de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera.

Beltran, Josep. El desembre de 1870 representava la secció de Serrallers en la Junta de la Federació Local de Girona de la FRE de l’AIT. (2) Representant els Serrallers i Picapedrers de Girona va assistir al primer congrés del la Unió d’Obrers Constructors de la FRE de l’AIT (Barcelona, 25 i 26 de març de 1871).

Beltran, Nicolau. Un dels signants del Manifest del Primer de Maig de 1890, en representació de la Societat d'Obrers Carregadors i Descarregadors de Carbó Mineral de Barcelona.

Beltran, Ramon. L'abril de 1917 exercia de secretari d'actes del Comitè de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers, amb seu a Badalona.

Beltran i Blanqué, Josep. Milità a la CNT i al BOC a Monistrol de Montserrat. El maig de 1931 consta com a President del Sindicat Únic de la citada població. L’octubre següent va ser expulsat de la CNT per la seva militància al BOC.

Benaiges, Salvador. Militant de la CNT a Valls. Paleta. El maig de 1931, representant els Peons de paleta, en la constitució del Consell directiu del Sindicat de Treballadors Industrials de Valls, va ser elegit President del Consell. Aquest Sindicat s’adherí a la CNT.

Benajam Català , Jordi. Milità a la UGT al PCC i al PSUC. Secretari general de la Federació Fabril i Tèxtil de la UGT de Catalunya, l'octubre de 1936. Fou membre del Comitè Central del PSUC des del febrer de 1937. S'exilià a França i l'any 1943 abandonà el partit.

Benet, Jaume. Militant de la CNT a Barcelona. Vidrier. Representant la Societat de Vidriers del Poble Nou (Barcelona) formava part del comitè de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers i com a tal va assistir a la reunió del Comitè, celebrada a Badalona el 21 de novembre de 1915. Representant la mateixa societat va assistir al Congrés extraordinari de la Federació de Vidriers i Cristalllers d'Espanya celebrat a Barcelona del 8 al 10 de desembre de 1916, en el qual va formar part de la Ponència d'Orientació i va exercir de President de la Mesa en la tercera sessió. També representant la Societat de Vidriers "La Tierna Semilla" de Poble Nou (Barcelona) va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910). Amb la mateixa representació va assistir al congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918).

Benet, Josep. Boter a Reus. El març de 1912 va ser elegit Vocal del Comitè de la secció de Reus de la FOB, i el desembre de 1927 era Vicepresident de la citada secció de boters.

Benet, Josep. Militant de la CNT. El 15 de gener de 1926 va ser un dels 22 sindicalistes que signaren el manifest “A los trabajadores y al lector”, en el que, enfrontant-se amb els anarquistes, declaraven la necessitat de legalizar CNT.Firma de Miquel Benet Tarrragona

Benet i Pau, Miquel. Dirigent obrer a Tarragona. El juliol de 1924 va ser elegit President de la reconstituïda Societat de Peons de Paleta de Tarragona.

Benlliure Yuste, Antoni. Militant de la CNT a Barcelona. El 22 de maig de 1932 va ser elegit Secretari d’exterior del Sindicat de Llum i Força de Catalunya de la CNT. Representat aquest sindicat va participar en el Ple Regional de Sindicats Únics de Catalunya, celebrat a Barcelona del 5 al 13 de març de 1933.

Berenguer Laosa, Sara. Barcelona, 1919 - Montadin (Llenguadoc) (França) 2010. Foto de Sara BerenguerMilitant de la CNT i de les Joventuts Llibertàries. Començà a treballar a l'edat de 13 anys. L'any 1937 va col·laborar amb el Comitè regional de la Fusta de la CNT. La tardor de 1938 va participar en el Ple de la CRTC, on va ser elegida Secretària de Propaganda del Comitè de la CRTC. Va substituir Teresa Claramunt en la Secretaria general del col·lectiu "Mujeres Libres". Exiliada a França el 1939 va continuar militant a la CNT i fent tasques d'enllaç en la resistència francesa contra els nazis. Després del congrés de la CNT de l'any 1965 va abandonar la CNT. L'any 1998 va ser condecorada pel Govern Francès.
Més informació a www.estelnegre.org

Berga, Joan. Militant de la CNT a Mataró. Treballador del tèxtil. L’any 1930 col·laborà amb el periòdic “Nuestra Voz”, i durant la República impulsà el periòdic “Albada”, portaveu del Sindicat Fabril i Tèxtil de Mataró (1931-1934).

Berga, Josep. L'any 1933 fou elegit Tresorer de l'Agrupació Sindicalista Llibertària de Gavà, adherida a la Federació Sindicalista Llibertària d'Àngel Pestaña.

Bergaló, Andreu. Dirigent de la Societat de Teixidors de Tiana. Un dels signants d'una carta dirigida al governador civil de Barcelona (11 de maig de 1855), expressant l'adhesió obrera al govern liberal.

Bermejo, Manuel. ? - Barcelona, 1922. Militant de la CNT a Barcelona. Assassinat amb la tristament famosa “llei de fugues”.

Bernaber, Francesc. Teixidor. En representació dels pobles de les rodalies d'Igualada, el 20 d'octubre de 1881 va ser elegit per formar part de la Comissió que presentà una plataforma reivindicativa als fabricants d'Igualada, per tal d'acabar la vaga del tèxtil que, amb diferents interrupcions, durava des del mes de juny.

Bernabeu, Àlvar.  ? - ? - Buenos Aires, 1972.  Militant de la CNT. Membre del Sindicat de la Metal·lúrgia de Badalona, en representació del qual assístí al 3er congrés confederal de la CNT (Madrid, juny 1931), i al Ple Regional de Sindicats de la CRTC (Barcelona, agost 1931).

Bernabeu Molinos, Josep. Teixidor a Sabadell. Entre 1907 i 1908 va dirigir el periòdic “El Trabajo” de Sabadell. Aquest periòdic l’editava la Federació local de Societats Obreres. Representant els Teixidors mecànics de llana de Sabadell va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, 30 , 31 d’octubre i 1 de novembre de 1910). L’any 1914 va ser detingut durant la vaga del textil de Sabadell.

Bernabeu, Rafael. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera (Barcelona, octubre de 1910), com a representant de la Unió de l'Art Fabril d'Alcoi. Fou membre de la Comissió Revisadora d'Actes i participà en la ponència sobre el treball de la dona.

Bernadí, Manuel. El febrer de 1895 va ser elegit Oïdor de comptes de la Societat d’obrers agricultors de Vilanova i la Geltrú, adherida a la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA).

Bernadó, Amadeu. Barcelona, 1899 – París, 1974. Militant de la CNT. Tipògraf. L’any 1918 va ser un dels fundadors de Joventut socialista “La Renaixença”. Va ser vocal de la junta del Sindicat d’Arts Gràfiques de la CNT a Barcelona. L’any 1928 participà en la formació del Partit Comunista Català. L’any 1932 s’afilia a la Unió Socialista de Catalunya. Va ser secretari de redacció del periòdic “Justícia Social”. Es va passar al BOC i posteriorment al PSUC. Després de la guerra civil s'exilià a França.

Bernadó, Cristòfol. Camperol. El febrer de 1895 va ser elegit Vocal de la Societat d’Obrers agricultors de Vilanova i la Geltrú, adherida a la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA).

Bernadó, Gabriel. Dirigent de les Tres Classes de Vapor, "Societat la Concòrdia" de Vilanova i la Geltrú. Representant aquesta societat participà el 29 de juny de 1889 en les reunions amb el Comitè de la UGT per tractar de l'adhesió de la societat "La Concòrdia" a la UGT.

Bernadó, Joan. El juliol de 1895 va ser elegit Vocal de la Junta Directiva de la Sociedad de Maestros Peluqueros y Barberos de Vilanova i la Geltrú.

Bernardas, Josep. Adobador a Igualada. El 22 de juliol de 1910 va ser elegit Vocal de la Junta de la Societat d’Obrers Adobadors d’Igualada.

Bernat, Gregori. Militant de la CNT. Secretari del Comitè Local de Vilafranca del Penedès l'any 1931.

Bernet, Josep. Veieu Vernet, Josep.

Berni, Ramona. Teixidora. Militant del Sindicat Fabril i Tèxtil de la CNT, en el qual portà a terme una gran tasca propagandística. Fou membre del grup d'acció "Los Solidarios".

Berruezo Silvente, Josep. Mazarrón (Múrcia), Fotografia de José Berruezo (1895 - 1990)1895 - Aix-en-Provence (França) 1990. Amb catorze anys repartia pamflets entre els miners de Mazarrón. L’any 1919 es va traslladar a Catalunya. Treballà a la presa de Camarasa i després es traslladà a Santa Coloma de Gramanet. L’any 1931 dirigí l’escola racionalista de Santa Coloma. Representant el Sindicat Únic de Santa Coloma de Gramanet va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931, on va exercir de Secretari de la Mesa de la tercera sessió i va formar part de la ponència sobre "Problemes de la Cultura". L’any 1936 va formar part del Comitè de Milícies antifeixistes de Santa Coloma. També va exercí de regidor del consistori municipal fins el final de la guerra. Va assistir al Ple Econòmic de la CNT celebrat a València el gener de 1938. Exiliat a França el 1939 continuà participant activament en la CNT. És autor de Contribución a la historia de la CNT de España en el exilio (Mèxic, 1967). Por el sendero de mis recuerdos (Santa Coloma de Gramanet, 1987)

Bertolín, Josep. Militant de la CNT. Per les seves activitats sindicals, fou detingut el 17 de gener de 1919 a Barcelona i traslladat al cuirassat "Pelayo".

Bertran, Antoni. També se’l cita com Albert. Boter a Vilafranca del Penedès. Segell Boters de VilafrancaEn qualitat de delegat consultor de Vilafranca va assistir al novè Congrés de la Federació d'Oficials Boters (FOB), celebrat a Reus del 1 al 7 de desembre de 1881, on va exercir de Secretari de la Mesa en la desena sessió i va formar part de la Comissió que dictaminà sobre la nivelació de tarifes. Com a delegat de Vilafranca també va participar en el desè Congrés de la Federació, celebrat a Tarragona del 5 al 12 de novembre de 1882, on formà part de la Comissió que revissà l’estat dels comptes de la Federació. També va formar part de la comissió que dictaminà que es formessin dues subcomissions (auxiliars de la Pericial), una a Màlaga i l’altra a Alacant (en aquesta comissió se’l cita com Albert Bertrán).

Bertrán, Bartolomé. Dirigent de la Societat de Protecció Mútua dels Filadors de Barcelona i vocal de la Junta Central Directiva de les Associacions de Socors Mutus (1841).

Bertran, Domènec. L'any 1895 era membre de Junta directiva de la secció de Vilafranca del Penedès de la Federació d'Obrers Agrícoles.  El febrer de 1895 fou elegit membre de la Comissió de propaganda.

Bertran, Joan. Secretari de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera de Catalunya (1855) i dirigent de la Societat dels Paletes. Formà part de la comissió d'obrers que es traslladà a Madrid per tal d'entrevistar-se amb el govern, demanant el dret d'associació obrera (juliol 1855).

Bertran, Joan. Boter a Vilanova i la Geltrú. L'any 1870 formava part de la junta directiva de la Societat de Boters de Vilanova i la Geltrú.

Bertran, Joan. Militant de la CNT a Montblanc. L’any 1931 era Tresorer del Sindicat d’Oficis Varis de Montblanc.

Bertran, Josep. L'any 1856 era el Director de l'Associació de Socors Mutus dels Cilindradors i Aprestadors de Barcelona.

Bertrán, Josep. Boter a Vilafranca del Penedès. El segon semestre de 1912 era el destinatari de la correspondència de la Federació d'Oficial Boters d'Espanya (FOB).

Bertrán, Leonardo. Adobador a Igualada. El 12 de desembre de 1913 va ser elegit per formar part del Comitè de la Federació Nacional d’Adobadors.

Bertrán, Lluís. Boter a Vilafranca del Penedès. L’any 1923 era el representant dels boters de Vilafranca a la junta de Reformes Socials local.

Bertrán Guix, Pere. Adobador a Igualada. El 12 de desembre de 1913 va ser elegit per formar part del Comitè de la Federació Nacional d’Adobadors.

Bertran, Ramon. Militant de la CNT. Membre del Comitè de la Federació de Vidriers i Cristallers de Badalona (1916).

Bertran i Llopart, Joan. Gelida, 1897 - ?. Fotografia de Joan BertranPagès. Militant de la Unió de Rabassaires i d'ERC. Essent Alcalde de Gelida va ser empresonat arran dels fets del sis d’octubre de 1934. Va ser vice-secretari del Consell general de la Unió de Rabassaires de Catalunya (agost de 1935) i regidor de l’Ajuntament de Barcelona (abril de 1937). L’any 1939 hagué d’exiliar-se, primer a França i més tard s’instal·là a Bogotà.

Bertran Oleart, Miquel. Sabadell, 1892 – Mèxic, 1937. Militant de la CNT. Participà en la vaga general de 1917 i hagué d’exiliar-se una temporada. Assistí al Congrés de Sants, (Barcelona, juny de 1918) en representació dels Rajolers i Carreters de Sabadell. Fou un dels reorganitzador de la CNT a Sabadell l’any 1930, després de la dictadura del general Primo de Ribera. L’abril de 1931, després de la proclamació de la República, va formar part del Comitè de la Federació local de la CNT de Sabadell i de “La Comissió ciutadana” que s’encarregà de la normalització de la vida de la ciutat i evitar la reacció de les forces monàrquiques. Participà en el tercer Congrés Confederal de la CNT, com a delegat del tèxtil de Sabadell (Madrid, juny de 1931). Fou empresonat després dels fets del 6 d’octubre de 1934. Després el juliol de 1936 va ser nomenat Primer Tinent d’alcalde de la ciutat. L’any 1916 havia dirigit els periòdic “Germinal”, portaveu de la Federació local de Sindicats. També dirigí, l’any 1933, el periòdic “Vertical” de Sabadell. Exiliat a Mèxic s’afilià al PSUC.Cartell de la FOSIG

Bertran i Súria, Antoni.  Milità  a la FOSIG, a la UGT, al PCC i al PSUC.  Cambrer. Fou President de la FOSIG des de la seva constitució (gener 1936) fins que s'incorporà al front el desembre de 1937. Formà part del Comitè Central del PSUC des del juliol de 1937.  Fou director general de Proveïments de la Generalitat.

Bes, Josep. El maig de 1895 era secretari de l’agrupació del PSOE a Mataró. L’agost de 1899 va ser elegit secretari de la Societat Fabril d’Obrers en gènere de punt de Mataró.

Besteiro Fernández, Julián. Madrid, 1870 - Carmona (Sevilla) 1840.Fotografia de Julián Besteiro Polític socialista i militant de la UGT. Estudià a la Institución Libre de Enseñanza. Es doctorà en lletres a Madrid el 1895 i fou catedràtic de lògica a la Universidad de Madrid (1912). El 1912 ingressà en el PSOE i també a la UGT. L'any 1914 entrà a formar part del Comitè Nacional de la UGT i el 1915 del PSOE. Fou un dels signants del Pacte d'Unitat d'Acció UGT - CNT, i membre del comitè de vaga en la vaga revolucionària de 1917, fet pel qual fou condemnat a reclusió perpètua per un tribunal militar. El mes de febrer de 1918 fou elegit diputat a Corts i com a tal va passar de la cel·la al Parlament. Assistí a la Conferència Internacional Socialista d'Amsterdam el 1919, al congrés sindical extraordinari de la FSI (Londres, 1920) i al segon congrés internacional de la FSI (Roma, 1922). Va ser elegit vicepresident de la UGT el 1923. En morir Pablo Iglesias el 1925, el succeí en les presidències de la UGT i del PSOE. Fou reelegit president de la UGT en el 16è congrés (1928) i també en el 17è (1932). Fou president de les Corts Constituents de la República (1931). En el 13è congrés del PSOE (octubre de 1932) les seves tesis foren contestades (s'oposava a la línia radical de Largo Caballero) i no fou reelegit president del partit. El mes de novembre de 1933 dimití de la UGT. El mes de març de 1939 entrà a formar part del Consell Nacional de Defensa, el qual tenia com a missió negociar una pau honorable, que, evidentment, no va aconseguir. En acabar la guerra es va negar a abandonar Espanya. Detingut el 8 de juliol de 1939 a Madrid, fou condemnat a 30 anys de presó. Morí un any més tard empresonat a Carmona.

Beti Mauri, Josep. Boter a Tortosa.Segell dels Boters de Tortosa El gener de 1925 era el Tresorer de la Societat de Boters de la citada localitat Va ser reelegit el gener de 1926.

Bevià, Aureli. El 15 de novembre de 1931 va ser elegit Vocal del Sindicat de Professions i oficis varis de la UGT de Manresa.

Biel, Gregori. Militant de la CNT a Badalona. L’any 1930 va formar part de la Comissió reorganitzadora del Sindicat del Metall de Badalona. Representant el Sindicat de la Metal·lúrgia va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931, on va formar part de la ponència sobre "Local Propi". També va assistir al Tercer Congrés de la mateixa federació (Badalona, 21 - 24 de març de 1937), en el decurs del qual va ser elegit President de la Comissió d’Economia de la Federació local.

Bigas, Jaume. Treballador del tèxtil a Sant Martí de Provençals. L’agost de 1894 va formar part del Comitè organitzador de la Unió Fabril Cotonera.

Bigorra, Francesc. Signà el manifest del Primer de maig de 1890, representant la Societat d'Operaris Cristallers de Badalona.

Bigorra, Josep. Teixidor a mà a Barcelona. Després del congrés celebrat a Barcelona els dies 29 i 30 de gener de 1871, va ser elegit per formar part del Consell de la Federació dels Teixidors a mà de la Regió Espanyola.

Bigorra Gatell, Antoni. Milità a la CNT a Valls. Boter. El maig de 1931, representant els Boters, en la constitució del Consell directiu del Sindicat de Treballadors Industrials de Valls, va ser elegit Vocal i Secretari interí del Consell. Aquest Sindicat s’adherí a la CNT.

Bilbao, Santiago. Militant de la CNT a Barcelona. El març de 1930 participà en l’assemblea constitutiva del Sindicat del Ram de la Construcció de Barcelona. L’agost de 1933 va formar part de la comissió de treballadors que verificaren una votació que havia promogut el Comitè de vaga del ram de la Construcció de Barcelona, per l’acceptació o no de les noves bases de treball.

Bilbao Castellanos, Crescencio. Militant de la UGT i del PSOE. Representant la UGT participà en un míting pro-amnistia, celebrat a Vilanova i la Geltrú el dia 29 de març de 1931. L'estiu següent es va fer càrrec de la Presidència del Comitè Regional de la UGT de Catalunya, en haver dimitit el president electe Josep Jové Surroca. Participà en l'organització del VIII congrés de la UGT de Catalunya (desembre de 1931) i després es reintegrà a les tasques del PSOE a Huelva. S'exilià a Mèxic.

Biosca, Esteve. Representant els sindicats de Castellvell va assistir al Ple Comarcal del Bages-Bergadà celebrat a Sant Vicenç de Castell els dies 11 i 12 de juny de 1933.

Biosca, Joaquim. Galoner a Igualada. L'any 1851 exercí de Director de la "Sociedad de Oficiales Galoneros de Algodón" d'Igualada. El 20 de maig de 1851 signà la sol·licitud per a l'aprovació del Reglament de la societat, per part de les autoritats municipals.

Bisbe, Jaume. Anarquista i sindicalista a Barcelona. Milità a la CNT. Pintor. Secretari de la comissió administrativa de la primera junta de la Federació Local de Societats de Resistència -Solidaritat Obrera-, Barcelona (agost de 1907). El mes de maig (o juny) de 1908 va substituir Antoni Colomer en la Secretaria general de la Federació. Tot i que no l’hem trobat en el llistat dels assistents, se li atribueix haver assistit al congrés de constitució de la Confederació Regional de Societats de Resistència -Solidaritat Obrera. (Barcelona, setembre de 1908). Després d’aquest congrés seria substituït en la secretaria de la Federació local per Josep Román. Representant la federació local d'Igualada va participar, i fou ponent, en el primer congrés de la Confederació Nacional del Treball (CNT) (Barcelona, 1911). Va ser director del periòdic “Solidaridad Obrera”.

Biscamps, Antoni. Vocal de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona (1869).

Biscarrès, Josep M. Teixidor a Reus. L’any 1866 exercí de Secretari de la Societat de Teixidors de Cotó a mà de la Vila de Reus.

Bitlloch, Constantí. Militant de la CNT. El gener de 1931 exercia de President del Sindicat de l’Alimentació a Manresa.

Blanc, Cebrià. Dirigent de l'Associació de Socors Mutus dels Teixidors de Sant Pere de Premià. Fou un dels signants de la carta dirigida al governador civil de Barcelona (11 de maig de 1855), expressant la seva adhesió al govern liberal.

Blanco, Augusto. Militant de la UGT del Sindicat de Tramviaires de Barcelona. Va assistir a l’Assemblea extraordinària del sindicat celebrada a Barcelona l’11 de març de 1933.

Blanco Blanch, Antoni. Osca, ? - Gusen (Alemanya), 1941. Militant de la CNT. Xocolater. Ingressà a la CNT a Badalona el 1920. Fou detingut i processat diverses vegades per les seves activitats sindicals. Membre del Comitè Nacional Revolucionari de la CNT (1927), tingué contactes amb Fermín Galán, quan aquest estava empresonat al castell de Montjuïc (1928). Home de confiança de Joan Peiró, aquest l'incorporà al Ministeri d'Indústria. Des de mitjans de 1937 fins l'acabament de la guerra fou director de la fàbrica (col·lectivitzada) de productes químics "Casa Cros" de Badalona. A l'exili fou internat en camps de concentració francesos i posteriorment incorporat a una companyia de treballadors estrangers destinada a fortificar la Línia Maginot. El mes de maig de 1940 fou deportat al camp de concentració de Gusen, on morí.

Blanxart, Pere. Signà el manifest del Primer de maig de 1890 en nom del Centre de Confiters i Pastissers.

Blasco, Agustí. Director de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Barcelona, l'any 1848.

Blasco, Josep. Militant de la CNT. En la repressió obrera del gener de 1919 a Barcelona, fou detingut i empresonat al cuirassat "Pelayo".

Blavia, Josep. Obrer tèxtil. Dirigent de Les Tres Classes de Vapor de Manresa. Un dels signants del conveni col·lectiu que posà fi a la vaga tèxtil de Manresa el 1890.

Blay, Domingo. Militant de la UGT. El març de 1933 va ser elegit Revisor de comptes de la Societat de Professions i oficis varis de la UGT de Castelldefels.

Blocona, Ciril. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Ferroviari. El març de 1934 formava part de la junta de la Subsecció de Vilanova de la FNIF (CNT).

Boada, Agustí. Militant de la UGT a Tarragona. Representant la societat de Paletes de Tarragona va assistir al segon congrés de la UGT (Vilanova i la Geltrú, 30 d’octubre - 1 de novembre de 1890).

Boada, Josep. Representant la Federació Local de Societats Obreres de Terrassa va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910).

Boada Cases, Joan. El 26 de desembre de 1927 va ser elegit Vocal 1er del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria de Terrassa.

Boada i Iglesias, Joan. Dirigent obrer a Sant Feliu de Guíxols. El gener de 1872 era President interí de la Societat Fraternal de l’Art suro-taper de la citada localitat.

Boades Vendrell, Domènec. Un dels signants del Manifest del Primer de Maig de 1890, dirigit al governador civil de Barcelona, com a representant dels Obrers de Refineries de Sucre.

Boal López, Evelio. Valladolid, 1884 - Barcelona, 1921. Fotografia d'Evelio BoalDirigent sindicalista. Militant de la CNT. Treballador d'arts gràfiques a Barcelona. Fou un dels organitzadors del Congrés de Sants i formà part de la comissió que en redactà la memòria. L’agost de 1918 va ser elegit membre del Comitè de la CNT. El febrer de 1919 va substituir provisionalment Manuel Buenacasa en la secretaria del Comitè de la CNT. Va ser confirmat en el càrrec en el congrés de la CNT del Teatre de la Comèdia, congrés que presidí (Madrid, desembre 1919). En aquest congrés va ser un dels 24 firmants del dictamen sobre la definició ideològica de la CNT, que declarava la finalidad que persigue la Confederación Nacional del Trabajo de España es el Comunismo libertario. El 1919 fou delegat per entrevistar-se amb organitzacions sindicals a Portugal. L'agost de 1920, juntament amb Salvador Seguí i Salvador Quemades, anà a Madrid per refer l'aliança CNT - UGT. Fou secretari del Comitè de la CNT fins el mes de març de 1921, llavors fou detingut i empresonat a la Model de Barcelona. Quan la matinada del dia 17 de juny de 1921 el van deixar en llibertat, fou assassinat a la porta de la presó, junt amb Antoni Feliu, aleshores tresorer de la CNT. Col·laborà a la revista "Tierra y Libertad".

Bochons, Manuel. ? - Barcelona, 1905. (Se'l cita també com Manuel Bachons).Fotografia de Manuel Bochons Paleta. El gener de 1870 era Secretari d'una Societat de Paletes de Barcelona. Representant la Societat Cooperativa d’Oficials Paletes "La Fraternal" va assistir al primer Congrés obrer d’abast estatal, celebrat a Barcelona el juny de 1870. Representant els Paletes de Barcelona va assistir al primer congrés del la Unió d’Obrers Constructors de la FRE de l’AIT (Barcelona, 25 i 26 de març de 1871). El 8 d’octubre de 1872 va ser elegit Secretari interí (i posteriorment el nou de desembre de 1872 Secretari general) de la Unió d'Obrers Constructors d'Edificis de la FRE de l’AIT, amb seu a Barcelona. També va assistir al tercer congrés de la FRE de l'AIT (Còrdova, del 25-12-1872 al o2-01-1873), representant les Societats Obreres de Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Llagostera. Fou nomenat administrador de la Federació Local de Barcelona de la FRE de l'AIT (1873). Distanciat de la Federació, participà en la constitució del Centre Federatiu de Societats Obreres de Barcelona (1876), el qual organitzà uns congressos obrers a Barcelona l'agost de 1877, el gener de 1878 i un altre l’any 1882 (en el què assistí Pablo Iglesias). Participà en la creació del Partit Democràtic Socialista Obrer a Catalunya (agost 1882). Fou tresorer de la Lliga Nacional de Resistència (gener de 1883). Quan es reorganitzà l'Ateneu Obrer (febrer 1891), el dirigí. Col·laborà en el periòdic "El Obrero" de Barcelona, òrgan de les Tres Classes de Vapor (1880), i a la "Revista Social", òrgan de la Unió Manufacturera.

Bofarull, Francesc. Signà el Manifest del Primer de maig de 1890 dirigit al governador civil de Barcelona, com a representant de la Societat de Teixidors de Seda de Barcelona.

Bofarull, Josep. Camperol a Valls. En l’assemblea de constitució del Sindicat de Treballadors del Camp de Valls, celebrada el 10 de juny de 1931, va ser elegit Secretari del sindicat.

Bofarull, Mario. Boter a Tarragona. El novembre de 1926 exercia de Secretari de la secció de la FOB de la citada ciutat

Bofarull Perelló, Josep Ma. Camperol a Constantí. El 7 d’abril de 1934 va ser elegit President de la Junta del Sindicat de Treballadors del Camp de Constanti. Societat que s’adherí a la Unió de Rabassaires de Catalunya.Segell de la Societat de Fusters de Tarragona any 1921

Bofarull Ras, Antoni. Dirigent obrer a Tarragona. El 29 de gener de 1925 va ser elegit Vice-president de la Societat d'Obrers de la Fusta de Tarragona.

Bofill, Jaume. Dirigent de la Classe Obrera dels Teixidors de Vilamajor (dita també Vilanova de Vilamajor i Sant Antoni de Vilamajor). Un dels signants de la carta dirigida al governador civil de Barcelona (11 de maig de 1855) expressant-li l'adhesió obrera al govern liberal.

Bofill, Joan. El 8 d'agost de 1854 signà un manifest, dirigit a la ciutat de Barcelona, com a dirigent dels obrers Galonaires i Passamaners. Fou elegit compromissari, per la parròquia de Santa Anna, en les eleccions del 19 de novembre de 1854 a l'Ajuntament de Barcelona.

Bofill, Josep. Boter al Masnou. Representant els boters d’aquesta localitat va assistir al XIII Congrés de la Federació d’Oficials Boters (FOB), celebrat a Vilanova i la Geltrú del 9 al 15 de juny de 1885, on exercí de Secretari de la Mesa en la sisena sessió. També va assistir al XXIII Congrés de la FOB, celebrat a Reus l’abril de 1895.

Bofill, Pere. Gelida, ?. Obrer paperer. Usà el pseudònim de Pedro Miquel. L'any 1873 era dirigent de la secció de Gelida de la Unió de Noògrafs.

Bofill, Pere. L'octubre de 1909 exercia de Secretari de la Societat de Fusters de Badalona, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Bofill, Sebastià. L’abril de 1870 era President de la Societat de resistencia La Unión Tapera de Palafrugell.

Bigorra Gatell, Antoni. Militant de la CNT a Valls. Boter. Participà en la constitució del Sindicat de Treballadors Industrials de Valls l’any 1931. Exercí de secretari interí i vocal de la junta del citat sindicat.Segell Tèxtil CNT Manresa

Bohigas, Joan. Militant de la CNT i del BOC a Manresa. Tintorer. El juny de 1930 va formar part de la Comissió reorganitzadora del Sindicat del Ram Tèxtil de Manresa. El gener de 1931 exercia de President d’aquest sindicat.

Boig, Joan. Boter a Reus. L’agost de 1893 formava part del Comitè local de la FRE de l’AIT, en representació de la secció de Boters de Reus

Boil, Benet. Signà el manifest del Primer de maig de 1890 com a representant de la Societat Obrera de Manyans de Barcelona.

Boix, Josep. Rodellaire a Santa Coloma de Farnés. L’abril de 1915 en constituir-se la Federació Rodellaire Espanyola a la Cellera de Ter, va ser elegit President de la Federació.

Boix i Poli, Miquel. Adobador a Figueres. Representant aquesta localitat va participar en el 1er Congrés de la Federació d’Obrers de la Pell, celebrat a Barcelona del 5 al 9 de març de 1871.Cartell UGT

Boixader, Joan. (també se'l cita com a Buixadós) Militant de la UGT. Vocal suplent de la comissió del Centre de Classes de Barcelona, que organitzà el congrés constitutiu de la UGT (Barcelona, agost de 1888) i al qual assistí com a representant de la Societat Obrera de Cadiraires de Boga de Barcelona. Fou un dels signants del manifest del Primer de Maig de 1890. Després del 2on congrés de la UGT (Vilanova i la Geltrú, 31 d'octubre - 2 de novembre de 1890), fou elegit vocal 4art del Comitè Nacional.

Boldú, Simó. Directiu de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Barcelona, l'any 1842.

Boltà, Francesc. Militant de la UGT a Barcelona. Barreter. El 6 de novembre de 1894 va ser elegit vicepresident del Comitè nacional de la UGT.

Bolingas, Josep. Signà el Manifest del Primer de maig de 1890, com a representant del Centre Instructiu d'Oficials Tapissers de Barcelona.

Bonada, Agustí. Secretari de l'Associació Obrera de Teixidors Mecànics de Barcelona. Dirigent de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera de Catalunya. Formà part de la Comissió negociadora del Conveni Col·lectiu de Teixidors Mecànics (1854). El 1855 participà en la comissió obrera que anà a Madrid a entrevistar-se amb el govern central. En tornar fou perseguit per les autoritats barcelonines i hagué de fugir de Barcelona.

Bonafont, Francesc. L’any 1907 era vocal a la Comissió de propaganda de la Junta de la Federació Local de Societats de Resistència "Solidaritat Obrera" representant la Societat Unió de Tramviaires de Barcelona.

Bonafont Ros, Baldomer. Militant del CADCI i de la Federació Socialista Catalana a Reus. El juny de 1914 participà al quart congrés de la Federació Socialista Catalana, celebrat a Reus. El juny de 1918 exercia de President de la Secció Permanent d'Organització i Treball del CADCI a Reus.

Bonafulla, Leopoldo. Veieu Esteve, Joan Baptista.

Bonastre Ferrer, Joan. Alias El Laio. Militant de la Unió de Rabassaires a Masquefa. També milità al Partit Republicà Radical Socialista. Pagès i transportista. L’any 1922 participà en la fundació de la U de R. Va formar part de la primera junta com a vocal. El setembre de 1922 va ser elegit vicesecretari del sindicat, càrrec que ocupà fins el 1924. Actiu propagandista participà com orador en nombrossos mítings de la Unió. Cartell PSUCCriticà públicament la línia sindical i política de la direcció del sindicat i el novembre de 1924 fou expulsat per decissió de l’assamblea de delegats. Durant la República fou alcalde de Masquefa i durant la guerra fou regidor com a representant del PSUC, des d’on actuà per aturar els intents repressius contra les persones de dretes de la localitat.

Bonavia Calverol, Pere. L'Ampolla, 1901. - ?, ?  Militant de la CNT, de la UGT i del PSUC a Vilanova i la Geltrú. Ferroviari. A partir de 1929 residí a Vilanova i la Geltrú. L’any 1932, després de l’escissió “trentista”, va ser expulsat de la CNT. L’any 1936 presidí el Consell Obrer de Vilanova del Sindicat Nacional Ferroviari (UGT). Fou regidor a l'Ajuntament del 27 d'octubre de 1937 fins el 20 de gener de 1939.

Bonet, Antoni. Camperol a Valls. En nom de la Comissió organitzadora del Sindicat de Treballadors del Camp de Valls, signà els Estatus presentats al Govern Civil de Tarragona. Valls, 18 de maig de 1931.

Bonet, Bernat. Militant de la CNT. Adobador a Badalona. El juny de 1918 formava part de la junta de la Societat Obrera d'Adobadors "La Unión Popular" de Badalona. Representant aquesta societat va participar en el Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918). Mesos més tard, representant el Sindicat d’Adobadors de Badalona va assistir al Primer congrés de la Federació local de Societats obreres de Badalona (novembre-desembre de 1918), on va presidir la Mesa de la 1ª i 4ª sessió.

Bonet, Damià. Socialista a Reus. L'any 1910 va formar part del primer Comitè de la Joventut Socialista de Reus i el gener de 1913 en va ser nomenat Secretari. Assistí al primer Congrés Provincial de Tarragona de la CNT (Tarragona, 11, 12 i 13 d'abril de 1920).

Bonet, Jaume. Boter a Barcelona. El març de 1912 va ser elegit Secretari 3er del Comitè de la Federació d'Obrers Boters de la ciutat de Barcelona, i reelegit el setembre del mateix any.

Bonet, Joan. Militant de la CNT. Participà en el Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), com a representant de la Unió de Fusters de Barcelona.

Bonet, Robert. Assistí al congrés convocat per la Direcció Central de Les Societats Obreres (Barcelona, desembre de 1868), on fou vocal de la primera sessió.

Bonet Cuito, Pere. Lleida, 1901 - París, 1980. Tipògraf. Sindicalista i polític. Milità a la CNT i a la UGT. Fou empresonat, per activista, durant la vaga general de 1917. Fou un dels fundadors del setmanari "Lluita Social" (1919), òrgan del sindicalisme marxista dins la CNT de Lleida. Participà en la Conferència de la CNT celebrada a Saragossa el juny de 1922. Assistí a la Conferència Extraordinària de la CRTC (Blanes, juliol 1922). Fundador, amb Joaquim Maurín, del setmanari "La Batalla" (1922), que succeí "Lucha Social". Durant la dictadura de Primo de Rivera va ser empresonat durant quatre anys (1925-29). S'exilià a París (febrer de 1929) i tornà a Barcelona el febrer de 1931. L’abril de 1932 fou expulsat de la CNT, després del Ple Regional de Sabadell. Fou elegit membre del comitè executiu del BOC i també fou membre del grup dirigent de l'Aliança Obrera de Catalunya (1933). Militant a la UGT participà en la fundació del POUM i va ser elegit membre del seu comitè executiu (setembre de 1935). L'octubre de 1938, dins del procés de persecució al POUM, fou condemnat a 15 anys de presó. El gener de 1939 s'escapà de la presó i passà a França on el govern de Vichy el tancà en un camp de concentració. Presidí una conferència celebrada en memòria de Salvador Seguí, en el 50è aniversari del seu assassinat (París, març de 1973).

Bonet i Jorbet, Pere. Texidor a Igualada. Militant de la Unió Manufacturera a Igualada. El 14 de març de 1883 signà la sol·licitud per a celebrar el 2on Congrés de la Unió Manufacturera. Congrés que se celebraria a Igualada els dies 16-17 i 18 de març de 1883.

Bonet Riera, Jaume. Obrer tèxtil. President de les Tres Classes de Vapor a Vilanova i la Geltrú (secció de filats i teixits) (1872). S'oferí, en nom seu i de 200 afiliats més, a l'Ajuntament, per anar en contra dels bandolers i dels carlins.

Bonifaci Mora, Josep. Llimiana (Pallars Jussà), 1895. Milità a la Unió Catalanista, a la Joventut Republicana i a l'Estat Català. En esclatar la guerra milità a la UGT i al PSUC. Formà part del Comitè de Catalunya de la UGT en representació de la Federació Sanitària, de la que n'era Secretari general. Formà part del Sindicat de Metges de Catalunya. Fou director d'Assistència Social del Ministeri de Treball de la República.

Bonjorn Camprubí, Ramón. ? - Badalona, 1930. Militant de la CNT a Badalona. Vidrier. L’octubre de 1930 va ser assassinat per pistolers dels anomenats "Sindicats Lliures".

Bono, Enric. Militant de la CNT. Fou un dels fundadors del periòdic "Vida Sindical" (Barcelona, gener de 1926), en el núm 1 del qual el 15 de gener de 1926 va signar (amb 22 sindicalistes més) el manifest “A los trabajadores y al lector”, en el que, enfrontant-se amb els anarquistes, es declaraven partidaris de la necessitat de legalizar CNT.

Bonvehi Sabater, Josep.  L'any 1933 fou l'impulsor i Secretari de l'Agrupació Sindicalista Llibertària de Gavà, adherida a la Federació Sindicalista Llibertària d'Àngel Pestaña.

Bordas, Pere. Juntament amb Joan Moré, el novembre de 1905, van ser elegits Secretaris del Centre Obrer "El Porvenir" de Tossa de Mar.

Bordas, Ramon. Teixidor de vels. Un dels signants del conveni entre obrers i patrons tèxtils el 26 de gener de 1855. Membre de la comissió obrera durant el conflicte de les Selfactines. Eines de boters

Bordoy, Jaume. Boter a Sants. Com a Secretari de la Comissió Pericial sortint, exercí de secretari en la sessió inaugural del XV Congrés de la FOB, celebrat el maig de 1887 a Sants. Tanmateix exercí de Secretari en la sessió inaugural del XVII Congrés, celebrat a Barcelona el maig de 1889. Va ser un dels signants del manifest del 1er de maig de 1890, dirigit al governador civil de Barcelona. Com a delegat consultor per Sants, participà en el XVIII Congrés de la FOB, celebrat a Barcelona el juliol de 1890. També va participar, com a delegat consultor per Sants, en el XIX Congrés (Sant Martí de Provençals, 1891), on va formar part de la Comissió que revisà els comptes de la Comissió especial d’Invalidesa.

Borell, Josep. Secretari de la comissió nomenada pel Centre de Classes de Barcelona, el 1887, per organitzar el congrés obrer fundacional de la UGT (Barcelona, agost de 1888). Membre de la Comissió executiva del PSOE, formà part de la mesa del congrés del PSOE de 1888.

Borella, Josep. Signà el manifest del primer de maig de 1890, com a representant de la Societat d'Obrers d'Estampats i Blanqueig Mecànic de Barcelona.

Borillo, Vicenç. Vila-real, 1907 - Tolosa de Llenguadoc, 1980. Militant de la CNT i anarquista a Badalona. Soldador. Treballà a la CAMPSA. De jove es traslladà a viure Badalona. Assistí al Ple de Regionals de la CNT, celebrat a Llevaneres el juny de 1928. Aquest mateix anys participà en l'organització del Sindicat del Petroli a nivell estatal, i va fomar part del Comitè clandestí de la CRTC, quan aquest comitè tenia la seu a Badalona. Perseguit pels estaments de la dictadura Primoriverista hagué d’exiliar-se a França, d’on retornà l’any 1930 i de seguida va participar en la reorganització del sindicat de la construcció de Badalona. L’any 1931 va formar part de la redacció del periòdic “La Colmena Obrera” de Badalona. Representant la redacció i administració d’aquest periòdic va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona (30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931). Exiliat l’any 1939 va continuar militant a la CNT i formà part del Secretariat Internacional de la CNT a l’exili.

Borobio, Josep. També se'l cita com Antonio Borobio. Director i redactor de "Solidaridad Obrera", 1916 - 1917. Fou detingut durant la vaga general que, contra l'encariment de les subsistències, van organitzar conjuntament la CNT i la UGT (Barcelona, desembre de 1916).

Boronat Pujol, Isidre. Boter a Reus. L’octubre de 1903 exercia de President de la Societat de Boters de Reus. Representant aquesta secció va participar en el XXXII Congrés de la Federació d’Oficial Boters (FOB), celebrat a Reus l’abril de 1904.

Borràs, Baldomer. L’agost de 1873 figura, com a dirigent de la secció de Vanoveres de la Federació local de Reus de l’AIT, firmant un manifest dirigit als treballadors de la localitat. El dia 1 d'agost de 1881 participà en un míting informatiu de la Societat de Teixidors d'Igualada, dins d'una campanya de suport dels teixidors de Reus i Valls als treballadors del tèxtil d'Igualada. Va assistir al 2on Congrés de la Unió Manufacturera celebrat a Igualada del 16 al 18 de març de 1883. El novembre de l'any 1884 continuava formant part de la Federació local de Reus.

Borràs, Dalmiro. Boter a Sant Martí de Provençals. Representant els boters d’aquesta localitat va assistir al XIII Congrés de la Federació d’Oficials Boters (FOB), celebrat a Vilanova i la Geltrú del 9 al 15 de juny de 1885, on exercí de Secretari de la Mesa en la tercera sessió. Com a delegat consultor també va assistir al XXIII Congrés de la FOB, celebrat a Reus l’abril de 1895.

Borràs, Fermí.  Militant de la CNT. Com a representant del Sindicat d'Oficis Diversos de Badalona va assistir al congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918). President del Sindicat de Productes Químics de Badalona, en fou expulsat el 1918 i posteriorment es dedicà als negocis de la construcció a Sant Adrià del Besòs.

Borràs, Jaume. Teixidor a Reus. El juliol de 1871 va ser elegit Secretari de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus.

Borràs, Jaume. Boter a Reus i a Tarragona. L’abril de 1894, després del XXII Congrés de la FOB celebrat a Sant Martí de Provençals, va ser elegit per formar part de la Comissió Pericial de la Federació, amb residència a Reus. Representant aquesta comissió va assistir al XXIII congrés celebrat a Reus l’abril de 1895. Comissionat per la secció de Reus, exercí de Secretari de la mesa en l’acte de constitució de la Secció de Montblanc. (Montblanc, 6 de maig de 1900). Participà en la Conferència extraordinària que la FOB celebrà a Tarragona el desembre de l’any 1900. Tanmateix va assistir al XXIX congrés de la FOB celebrat a Reus l’abril de 1901, on exercí de Secretari redactor d’actes. Tornà a formar part de la Comissió Pericial, elegida l’any 1900 després del XXVIII Congrés. Va participar en el XXIX Congrés de la Federació celebrat a Tarragona l’abril de 1901, on exercí de Secretari redactor d’actes. Com a delegat consultor representà la secció de Reus en el XXXI Congrés, celebrat a Tarragona del 14 al 18 d’abril de 1903.

Borrás, Joan. Fuster a Reus. El juliol de 1907 va ser elegit Vocal de la Junta de la Societat de Fusters de Reus adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Borràs, Joan.  Milità a la UGT. Entre 1936 i 1937 fou Secretari d'Organització en el Comitè Local de Barcelona.

Borràs, Josep. El 17 de juny de 1855 va ser elegit Secretari de la Junta directiva de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus.Alegoria al Primer de Mai

Borràs, Josep. Adobador a Valls. L’any 1902 formant part del Consell de la Federació Obrera de Valls, va intervenir en el míting commemoratiu del Primer de maig.

Borrás, Josep. Fuster a Tarragona. L'abril de 1907 va ser elegit Vocal de la Societat de Fusters de Tarragona, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Borràs, Josep. Pagès de Reus. L'any 1913 era el Tresorer del comitè de la Federació Provincial de Tarragona d’Obrers del Camp.

Borràs Bruguet, J. Militant del CADCI a Reus. El desembre de 1917 va formar part de la Comissió organitzadora del CADCI a Reus, i l’agost següent exercia de President de la seva Comissió de Treball.

Borràs Busquet, Jacint. Jacint BorràsL’Hospitalet de Llobregat, 1901 – Perpinyà (Catalunya nord),1982. Anarco-sindicalista. Militant de la FAI. Va començar a treballar d’aprenents de vidrier a l’edat d’11 anys. També exercí de periodista. L’any 1918 col·laborava amb el setmanari clandestí “Bandera Roja”. De formació autodidacta participà com orador en diferents actes públics. Els anys del pistolerisme (1919-1923) s’uní als nomenats grup de defensa confederal, enfrontant-se, pistoles en mà, al terrorisme anti-obrerista dels militars Miquel Arlegui i Severiano Martínez Anido. Va formar part del Comitè Nacional de la CNT, amb Andreu Nin de Secretari General (març de 1921). L'abril de 1921 va ser empresonat. Va ser un dels fundadors de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). Representant el Sindicat Únic de Cervera va assistir a la Conferència de Sindicats de la CRTC celebrada a Barcelona els 31 de maig i 1 de juny de 1931. Amb la mateixa representació va participar en el tercer congrés confederal de la CNT (Madrid, juny de 1931). Participà en el Ple Provincial, de Lleida, celebrat el 6 de setembre de 1931, on s’enfrontà amb els militants del Bloc Obrer i Camperol (BOC). Els primers dies de desembre participà amb Ángel Pestaña (aleshores Secretari general de la CNT), Emili Mira i Francisco Arín en diversos mítings per la demarcació territorial de Lleida. El març de 1932, fou expulsat del seu càrrec de delegat del Comitè Regional pels sindicalistes del BOC, que dominaven la Federació local de Lleida de la CNT, en aquells moments. L’any 1933 va ser secretari provincial de la FAI, de la qual se’n va separar l’any 1937. L’any 1933 va participar en la publicació del periòdic “Acracia”, a Lleida. A partir d'octubre de 1936 exercí de corresponsal de "Solidaridad Obrera" a Madrid. Entre 1937 i 1938 va dirigir el periòdic “¡Campo!”. L’any 1939 s’exilià a França, on va patir el camp de concentració de Gurs. Va col·laborar en diversos periòdics, “Acracia”, “Bandera Roja” i “!Campo¡” entre d’altres. És autor d'unes memòries inèdites, Una vida en la CNT. Lo que ví, y como lo ví.

Borràs Jover, Martí Igualada, 1845 - Barcelona, 1894. També se'l cita Borràs Javé. Anarco-comunista a Barcelona. Sabater. Dirigent de la FRE de l'AIT, membre del comitè local de Barcelona l'any 1871. L’octubre de 1872 va ser elegit Secretari Corresponsal de l’Est de la Unió de Constructors de Sabates de la Regió Espanyola. Va assistir al Congrés obrer de 1881, constitutiu de la FTRE. Publicà i dirigí, junt amb Emili Hugas, "La Justicia Humana" (abril de 1886) i "Tierra y Libertad" (1888-89). Va ser implicat en l'atemptat de Paulí Pallàs contra el general Asensio Martínez Campos (23 de setembre de 1893 a Barcelona) i fou empresonat. Va morí a la presó de Montjuïc.

Borrel Mateo, Enrique. Sastre. Participà en les primeres reunions de la Internacional presidides per Fanelli (Madrid, 1869). Secretari de correspondència de la comissió organitzadora de la FRE (desembre de 1869). Com a delegat de la secció de Madrid participà en l'organització i assistí al Congrés Obrer de Barcelona (juny de 1870), constitutiu de la FRE de l'AIT, on fou designat membre del Consell Federal, juntament amb González Morago, Francisco Mora, Àngel Mora i Anselmo Lorenzo, càrrec que ocupà fins el maig de 1871.

Borrell, Eduard. Militant del “Radium” a Vilassar. El 3 d’abril de 1932 va ser elegit Vocal del Comitè de la Federació de Sindicats Professionals de Contramestres, Ajudants i Preparadors de Teixits de Catalunya. El 13 d’agost de 1933 va ser elegit per formar part de la Comissió encarregada de redactar uns nous Estatuts per a la Federació.

Borrell, Joan. Treballador del Tèxtil a Vilanova i la Geltrú. L’any 1897 va participar en el míting del Primer de Maig a Sitges. El juliol de l’any 1899 va participar en els míting pro-revisió del Procès de Montjuïc a Vilanova i la Geltrú, i el mes de juny de 1900 va ser elegit Secretari de la Societat de l’Art Fabril de Vilanova i la Geltrú.

Borrell Pedrola, Joaquim. Corbera de Llobregat, 1918 – Barcelona, 1939. Militant de la CNT a Sant Sadurní d’Anoia. Carreter. Afusellat pels franquistes el 31-10-1939.

Borrut, Joan. El febrer de 1908 exercia de Comptador de la Societat de Perruquers i Barbers de Tarragona.

Borrut, Vencedor. Boter a Barcelona. Representant la secció de Barcelona de la FOB va assistir al XLVIII Congrés de la FOB celebrat a Tarragona del 16 al 19 de maig de 1927, on exercí de Secretari de la Mesa en la segona sessió. També va formar part de les Comissions dictaminadores de les proposicions “Cascos procedentes del extranjero” i “Comités paritarios” (Instaurats per la dictadura del general Primo de Rivera). Amb la mateixa representació va assistir a la Conferència que la FOB celebrà a Reus el dia 15 de gener de 1928. Després de la Conferència va ser elegit President de la secció barcelonina de la FOB.

Bort, Carles. ? - Barcelona, 1920. Militant de la CNT. Metal·lúrgic. Fou un dels primers sindicalistes assassinats pels elements dels Sindicats Lliures a Gràcia (Barcelona, 1920).

Bosch, Àngel. Milità a la UGT a Vilanova i la Geltrú. L’any 1936 assistí com a delegat de la comarca del Garraf al Ple de Comarcals de la UGT de Catalunya.

Bosch, Antoni. Signà el manifest "Las Clases trabajadoras asociadas a los diputados a cortes y particularmente a los de la antigua Cataluña", en representació de la Classe Obrera dels Serradors de Barcelona (febrer de 1841).

Bosch, Antoni. Milità a la CNT a Olot. En representació de la Societat Obrera dels Adobadors d’Olot, va assistir al 1er Congrés de la CNT, celebrat a Barcelona el setembre de 1911.

Bosch, Conxa. Dirigent obrera. Parlà en un míting a la Casa del Poble de Sabadell, convocat pel sindicat del tèxtil "La Constància", demanant als obrers que participessin en la vaga general del tèxtil de 1913.

Bosch, Francesc. Adobador a Igualada. El juliol de 1901 exercia de Secretari de la Junta de la Societat d’Obrers Adobadors d’Igualada i el gener de 1910 n'era el President. Càrrec per al qual fou reelegit el 22 de juliol de 1910.

Bosch, Jaume. Militant de la CNT a Manresa. Representant el Sindicat de Ferroviaris de Manresa va participar en la Conferència de Sindicats de la CRTC, celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931.

Bosch, Joaquim. El gener de 1908 exercia de tresorer de l'Associació de la Dependència Mercantil de Girona.

Bosch, Joaquim. ? - Reus, 1929. Boter a Reus. El març de 1912 era Secretari de la Comissió Pericial de la FOB i n'era el destinatari de la correspondència (plaça Castell núm. 7). Després del XLII congrés de la FOB (Barcelona, febrer 1918) va ser elegit Secretari auxiliar de l'esmentada Comissió. Representant aquesta C.P. va participar en el XLIII Congrés de la FOB, celebrat a Vilafranca el desembre de 1918, on exercí de Secretari de la sessió inaugural. A més va presidir la Mesa de la XI sessió. Va assistir al XLVIII Congrés de la FOB celebrat a Tarragona del 16 al 19 de maig de 1927, on forma part de la comissió dictaminadora del tema “Reorganización de la Federación” i exercí de President de la Mesa en la sisena sessió. Essent Secretari de la Comissió Pericial va participar en la Conferència celebrada a Reus el 15 de gener de 1928. També formava part de la Comissió Pericial quan va morir a principis de 1929.

Bosch, Pere. Teixidor. Membre de la junta de les Tres Classes de Vapor de Vilanova i la Geltrú, l'any 1871.

Bosch, Ramon. Boter a Barcelona. Representant la secció dels boters d’aquesta ciutat va participar en el XVII Congrés de la Federació d’Oficials Boters, celebrat a Barcelona el maig de 1889. Com a Secretari de la Comissió Pericial de la FOB, firmà la Memòria presentada al Congrés. Amb la mateixa representació va participar en el XVIII Congrés, celebrat a Barcelona el juliol de 1890, així com en el XIX Congrés (Sant Martí de Provençals, abril de 1891). En ambdós congressos formà part de la Comissió que revisà els comptes presentats per la Comissió Pericial. Amb la representació de la secció de Barcelona (com a delegat consultor), va assistir al XXIII Congrés de la FOB, celebrat a Reus l’abril de 1895. Segell de l'Associació de Dependents de Reus.

Bosch, Ramon. Dependent de Comerç a Reus. El novembre de 1903 exercia de Secretari de la Junta Directiva de l’Associació de Dependents de Comerç de Reus. En les eleccions del dia 6 de desembre següent va continuar formant part de l'esmentada junta amb el càrrec de vocal.

Bosquet i Falquet, Miquel: Fotografia de Miquel BusquetsCorbera d'Ebre, 1905 - Gusen (camp d'extermini nazi), 1941. Anarcosindicalista. Durant la guerra civil fou capità de la secció d'Informació de l'Estat Major de la 26 Divisió, l'antiga Columna Durruti. En acabar la guerra passà a França, on fou enrolat en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) i portat el novembre de 1939 a realitzar feines a la Línia Maginot. El maig de 1940, fou detingut pels alemanys i enviat el setembre al camp de concentració de Mauthausen. Va morir al camp d'extermini de Gusen (camp exterior de Mauthausen).

Bosch Castany, Àngel. Vilanova i la Geltrú, 1896. ? Militant de la UGT i del PSUC. Fou regidor a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 27 d'octubre de 1937 al 3 de novembre de 1937.

Botan, Bonaventura. Assistí al congrés obrer convocat pel Centre Federal de Les Societats Obreres, constitutiu de la FRE de l'AIT (Barcelona, juny de 1870), com a representant de la Cooperativa de Picapedrers de Montjuïc (Barcelona).

Botella, Francesc. Militant de la CNT. Com a representant del Sindicat de Soldadors i Ajudants de Barcelona va assistir al congrés de Sants (Barcelona, juny 1918). L’any 1919 formà part del Comitè Nacional de la CNT i com a tal va assistir al segon congrés confederal de la CNT (Madrid, desembre de 1919), en aquest congrés va ser un dels 24 firmants del dictamen sobre la definició ideològica de la CNT, que declarava la finalidad que persigue la Confederación Nacional del Trabajo de España es el Comunismo libertario.

Botella Moya, Vicenç. Militant de la CNT. Vernissador. Formà part del Comitè de vaga en els prologòmens de la Vaga de la Canadenca (Barcelona gener-març de 1919). Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell-presó de la Mola de Maó (30 de novembre de 1920). Signà el "Manifest d'Intel·ligència Republicana" (maig de 1930).

Botifoll, Maria. Treballadora del tèxtil a Manresa. Representant aquesta ciutat va assistir al VI Congrés de la Unió Fabril Cotonera (Mataró, agost de 1899).

Botifoll, Pere. Assistí al Congrés fundacional de la UGT (Barcelona, 1888), representant la Unió Local de Manresa. Signà el Manifest del Primer de maig de 1890, en nom de l'Agrupació Socialista de Barcelona.

Botines i Codina, Bonaventura. Teixidor a Igualada. Milità a la Unió Manufacturera. Representant dels teixidors en la comissió mixta de fabricants i teixidors, que signaren una tarifa col·lectiva de preus (Igualada, octubre de 1868). Durant la vaga dels Teixidors a mà del juny de 1881 va ser comissionat per anar a demanar ajut a les societats obreres de Reus i Valls. Tornà a ser el representant dels teixidors en la comissió mixta de fabricants i teixidors, que signaren una tarifa col·lectiva de preus de les peces teixides (Igualada, juny de 1881). En representació dels treballadors del tèxtil d'Igualada i comarca, el 28 de febrer de 1882 va signar l'acord que acabava amb la llarga vaga mantinguda pels teixidors durant els últims mesos de 1881. El 15 de març de 1883 firmava una comunicació a l'Ajuntament Igualadí sobre la celebració d'un acte públic del 2on Congrés de la Unió Manufacturera, que se celebraria el dia 18 de març. Va assistir a aquest 2on Congrés representant els teixidors a mà d'Igualada.

Bou, Antoni. Militant de la CNT a Barcelona. El 4 de juliol de 1930 va ser elegit Tresorer de la secció de Tintoters del Sindicat d'Indústria dels Obrers de l'Art Fabril i Tèxtil de Barcelona, adherit a la CNT.

Bou, Joan. Boter a Barcelona. El setembre de 1912 va ser elegit President 3er de la secció de la FOB de Barcelona.

Bové, Climent. Dirigent obrer. Per les seves activitats sindicals fou desterrat a Canàries (1856). El 1868, en nom de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona, signà una crida "a los obreros de Cataluña", per fer un congrés obrer català. Com a delegat de les Tres Classes de Vapor de Barcelona va assistir al primer congrés obrer d'abast estatal en el qual es va constituir la FRE de l'AIT (Barcelona, juny de 1870). L'any 1870 exercí de President de la Federació de les Tres Classes de Vapor. Arran de la repressió pels fets de la Comuna de París, fou empresonat (abril de 1871).

Bové, Joan. Militant de la UGT a La Riba. Obrer paperer. El juny de 1933 va ser elegit President del Sindicat de Professions i Oficis varis de La Riba.

Bové, Josep. Militant de la UGT. Representant del Sindicat de Transport Terrestre en el Comitè de Catalunya l'any 1933. Segell de la CNT de Vallmoll

Bové Borràs, Joan. Milità a la CNT. Camperol. L’abril de 1937 era el president de la col·lectivitat agrícola de Vallmoll, adherida a la CNT.

Bové Bové, Salvador. L’octubre de 1932 va ser elegit Vocal del Consell directiu de l’Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria de Manresa i Comarca (adherida al CADCI). El maig de 1934 va tornar a ser elegit Vocal 2on de l’Associació.

Bover i Arqué, Joan. Anarquista i militant de la CNT de les comarques tarragonines. L’any 1923, fugint de la persecució de la dictadura del general Primo de Rivera, anà a viure a Badalona. L’any 1928 va formar part del Comitè de la CRTC i va exercir de secretari del Comitè Revolucionari del la CNT (amb seu a Badalona). Després de la guerra civil s'exilià a França.

Bragulat, Josep.  Dirigent de les Tres Classes de Vapor. Filador. Participà en l'organització de les agrupacions obreres del tèxtil del Principat després de la revolució de 1868 i intervingué en les negociacions de la vaga de les 15 setmanes l'any 1871 a Vilanova i la Geltrú. President de la Federació de les Tres Classes de Vapor a finals de 1871, i reelegit en el congrés de les TCV del 4 i 5 de febrer de 1872. Participà en el segon congrés de la FRE de l’AIT (Saragossa, 4-8 d’abril de 1872). Representant la secció de Filats formà part del Consell de la Unió Manufacturera, elegit en el congrés celebrat a Barcelona, 7-8 de maig de 1872. Després la Unió Manufacturera celebrà un segon congrés (Barcelona 2-4 d’agost de 1872), i Bragulat va ser reelegit. El maig de 1873 es declarava pura i dedididamente partidario del socialismo más revolucionario, el socialismo internacional. El 1876 participà en la reconstitució del Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona. Fou membre de la comissió, creada a principis de 1880, embrionaria del Partit Democràtic-socialista obrer. L’any 1882 era el Representant general de les TCV.
Col·laborà en el periòdic "El Obrero" (1880), òrgan de les Tres Classes de Vapor.

Branca, Silvestre. Fonedor. Un dels signants del conveni entre obrers i patrons tèxtils (27-02-1855). Membre de les Comissions de Treballadors que organitzaren la lluita de les selfactines i la vaga general següent.

Brau, Àngel. Boter a Barcelona. Va formar part de la Comissió Pericial de la FOB, elegida després del XL congrés, celebrat a Barcelona l’any 1915.

Brau, Eusebi. Fonedor. Militant de la CNT i anarquista adscrit al grup "Los Solidarios" l'any 1922.

Brau, Lluís. Militant de la CNT a Manresa. El gener de 1931 exercia de Secretari del Sindicat de l’Alimentació de Manresa.

Bravo Barón, Francisco. ? - Barcelona, 1921. Cenetista assassinat durant la repressió patrono-militar dels anys 1919 - 1923, amb la tristament famosa “llei de fugues”.

Bresca, Sebastià. L'agost de 1903 va ser elegit Secretari de la Junta Directiva de l'Associació de la Dependència Mercantil de Barcelona.

Bretó, Gabriel. Membre de la primera junta directiva de la Societat Tipogràfica de Barcelona, l'agost de 1879.

Bretos Gollarte, Julián. Militant de la UGT a Tarragona. L’agost de 1931 va ser elegit Vocal segon de la Comissió executiva de la “Federació local de Societats Obreres” (UGT) de Tarragona.

Bricfeus Ill, Josep. Militant de la CNT. El 29 d’agost de 1936 va ser elegit Vicepresident de l’Associació d’empleats i obrers municipals de Terrassa, adherida a la CNT.

Brillas, Antoni. Representant la Unió del Ram de l'Ebenisteria va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre-novembre de 1910).

Broto, Florentino. Militant de la UGT a Vilanova i la Geltrú. Ferroviari. Representant la Secció Catalana participà en el Primer congrés de la Unión Ferroviària, celebrat a Madrid, 24 – 29 de juny de 1912.

Broto Villegas, César. Saragossa, 1914 - ?. Militant de la CNT i de la FAI a Lleida. Imatge CNT-FAIDurant la República va ser Secretari de la Federació local de Lleida. Representant aquesta federació el gener de 1936 va participar en la Conferència extraordinària de la CRTC celebrada a Barcelona. El 1945 fou elegit secretari de la CRTC a l’interior, substituint Joan Ferrer. El juliol de 1945 va ser elegit Secretari del Comitè de la CNT, en un Ple de regionals celebrat a Carabaña (Madrid). Aquest Comitè fou detingut l’octubre següent i un consell de guerra condemnà Broto a 30 anys de presó. Després de 20 anys empresonat en diversos penals va exiliar-se a França. Retornà l’any 1980. L’any 1999 residia a La Pobla del Duc (València).

Bru, Josep. Va participar en la VII Assemblea de la Federació de Dependents de Catalunya (Girona, 25-26 de febrer de 1928), en el decurs de la qual va ser elegit Vicepresident segon del Comitè de la Federació.

Bru Sans, Josep. Milità a la UGT. Durant la guerra civil fou Secretari del Comitè Comarcal de la demarcació de Tarragona. Representà la Federació Local de Tarragona en el Comitè de Catalunya de la UGT.

Brualla, Ramon. Militant de la CNT a Camarasa. Secretari del Sindicat d'Obres Públiques. El dia 20 de gener de 1919 va ser detingut a Barcelona i empresonat al cuirassat "Pelayo". Tornà a ser detingut el 13 de març següent en la repressió contra la Vaga de la Canadenca.

Brucet i Gelmà, Jaume. President de la Unió de Rabassaires i secretari local del PSUC a Maçanet de la Selva. Fou assassinat el març de 1937.

Bruch i Zaragoza, Josep. Militant de la UGT a Tarragona. El maig de 1936 va ser elegit vocal del Sindicat de Defensa Marítima de Tarragona (UGT).

Brufau, Pere. Vidrier a Cornellà. L'any 1916 formava part del Comitè de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers, i com a tal va participar en la reunió del Comitè celebrada a Barcelona el dia 20 d'agost de 1916, presidida per Joan Peiró.

Bruguera, Guillem. Assistí al congrés de Sants (1918), representant el Sindicat de Pintors "La Siempreviva", de Sant Martí (Barcelona).

Brugueras, Pau. Teixidor a mà. Assistí a la Conferència de Saragossa de la FRE de l'AIT de l'any 1872.

Brull, José. Dirigent obrer a Tarragona. Ferroviari. El 18 de gener de 1923 va ser elegit Bibliotecari de la Secció de Tarragona del Sindicat d’Obrers Ferroviaris del Nord.

Bruna, Francesc. Camperol a Vilanova i la Geltrú. El febrer de 1895 va ser elegit Vicepresidente de la Comissió Comarcal de la FOA amb seu a Vilanova i la Geltrú. També exercia de President de la Societat d’obrers agricultors de Vilanova i la Geltrú, adherida a la FOA.

Bruna, José. Camperol a Vilanova i la Geltrú. El febrer de 1895 va ser elegit Secretari de la Comissió Comarcal de la FOA amb seu a Vilanova i la Geltrú.

Bruna, Pere. Camperol a Vilanova i la Geltrú. Junt amb Manuel Bernadí va ser elegit Oïdor de comptes de la Societat d’obrers agricultors de Vilanova i la Geltrú, societat adherida a la FOA, el febrer de 1895. Representant aquesta secció va assistir a la Segona Conferència de la FOA, celebrada a El Vendrell el dia 21 de juny de 1895. Amb la mateixa representació va participar en el tercer congrés de la FOA, celebrat al Vendrell els dies 5 i 6 de gener de 1896. El març de 1896 va ser elegit Secretari de la Comissió Pericial de la FOA amb seu a Vilanova i la Geltrú. El maig de 1896 formava part de la Junta del Comitè Republicà Federal de Vilanova i la Geltrú, amb el càrrec de Vocal.

Brunet, Antoni. Fuster a Vilafranca del Penedès. El juliol de 1907 exercia de Secretari de la Secció de Vilafranca de la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Brunet, Isidre. Boter a Tarragona. Representant la secció de la FOB de Tarragona, va participar en la Conferència que la federació celebrà a Reus els dies 3 i 4 de desembre de 1923, on exercí de Secretari de la Mesa en les quatre sessions de la conferència. En aquesta conferència s’aprovà “constituir nuevamente la Federación”.

Brunet, Miquel. Signà el Manifest del 1er de maig de 1890, dirigit al governador civil de Barcelona, en nom dels obrers espardenyaires.

Bruno Mas, Martí. Militant de la CNT. Representant la Federació Obrera de Terrassa va assistir al primer congrés de la CRTC (conegut com el Congrés de Sants i celebrat a Barcelona el juny de 1918), on junt amb Amadeo Serrate signaren la proposta d’unificació dels horaris de treball.

Budesca, Ignasi. Militant de la CNT a Vilanova. Ferroviari. L’estiu de 1932 va formar part de la junta de la subsecció Ferroviària de la Federació Nacional d'Indústries Ferroviàries (CNT).

Bué, Josep. Fuster a San Martí de Provençals. L'abril de 1907 va ser elegit Vocal de la Societat de Fusters, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Buenacasa Tomeo, Manuel. Fotografia de Manuel BuenacasaCasp (Aragó) 1886 - Bourg-les Valence (França) 1964. Militant de la CNT, es declarava anarquista. Fuster i periodista. Del 1900 al 1905 s'estigué en un convent franciscà d'Andalusia. Actuà a la Federació Sindical de Saragossa i el 1911 hagué d'exiliar-se a França i després a Londres, on conegué Lenin i Enrico Malatesta. L'any 1914 es traslladà a Barcelona, on conegué Anselmo Lorenzo, Àngel Pestaña i Salvador Seguí. El 1915 s'exilià de nou a París, on formà part del Comitè de Relacions Anarquistes Internacionals i on conegué Gandhi. El 1916 viatjà a Lausana (Suïssa) on s'entrevistà amb Lenin.  De retorn a Espanya fou empresonat i després va passar per les presons de San Sebastián, Gijón, Saragossa, Madrid i Barcelona. Recobrà la llibertat el 1918. Assistí al Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), com a representant del Sindicat de Fusters de Barcelona. L ’agost de 1918 va ser elegit secretari del Comitè de la CNT. El gener de 1919, en els prologòmens de la Vaga de La Canadenca fou detingut i empresonat a la nau "Pelayo", junt amb altres sindicalistes. Formant part del Comitè de la CNT va assistir al segon congrés de la CNT (Madrid, desembre de 1919), on exercí de president de Mesa en la segona sessió i on va ser un dels 24 firmants del dictamen sobre la definició ideològica de la CNT, que declarava la finalidad que persigue la Confederación Nacional del Trabajo de España es el Comunismo libertario. El 1920 organitzà, a Saragossa, una vaga general com a protesta per l'assassinat de Francesc Layret. Va exercir de Secretari del CR d'Aragó de la CNT i com a tal va assistir a la Conferència extraordinària de la CNT que se celebrà a Saragossa (11-14 de juny de 1922). El 1923 organitzà a Madrid un congrés anarquista, on s'acordà la formació d'una Federació Nacional de Grups Anarquistes. El 1929 s'exilià a Toulouse, on muntà una fusteria en la qual treballà fins el 1930, en què fou expulsat de França i tornà a Barcelona. En acabar la guerra civil s'exilià a França i donà suport a l'escissió de la CNT del 1945. El 1961 participà en el congrés de la CNT a l'exili.
Col·laborà a "Tierra i Libertad" i a "Solidaridad Obrera" de Barcelona amb el pseudònim de Manuel S. Ordo. Dirigí la revista "Cultura y Acción" (1910) i (1921), òrgan regional del sindicalisme aragonès. També dirigí "Solidaridad Obrera" de Gijón (1922) i "El Productor" editat a Blanes (1925). Publicà diversos llibres d'entre els quals destaquen: El movimiento obrero español. 1888-1926. Editorial Costa. Barcelona, 1928. Historia y Crítica. Ed. Costa, Barcelona, 1928, i La CNT, los Treinta y la FAI. Editorial Tallers Alfa. Barcelona, 1933. Perspectivas del movimiento obrero español. Ediciones Salvador Seguí. Mèxico, D.F. 1964.

Bueso, Joaquin. ? - Barcelona, 17 març 1920. Formà part de la redacció del periòdic "Solidaridad Obrera" (octubre de 1907). El 19 de novembre de 1910 va ser nomenat encarregat de la confecció del periòdic “Solidaridad Obrera”. L'octubre de 1911 s'afilià al PSOE. Participà en la reunió de Solidaritat Obrera que va prendre l’acord de declarar la vaga general contra la movilització de reservistes per anar a la guerra del Marroc (juliol 1909). Entre el juny de 1915 i el setembre de 1916 va ser corresponsal del periòdic socialista de Reus "La Justicia Social" amb el pseudònim “Orberosa”.

Bueso García, Adolfo. Valladolid, 1889 - Barcelona, 1979. Militant de la CNT. Des de l'edat de 5 anys residí a Barcelona on treballà de tipògraf.  Col·laborà a "Solidaridad Obrera" amb el pseudònim d'Àngel Rojo. També col·laborà a "Tiempos Nuevos" i a "La Batalla", de la qual en fou director el 1925. Fou empresonat de 1925 fins juliol de 1928 i llavors formà part del Comitè de la CRTC. El març de 1930 va ser elegit secretari de la Junta del Sindicat d’Arts Gràfiques de Barcelona. Participà en la Conferència de la CRTC celebrada a Barcelona el 31 de maig i 1 de juny de 1931. Va assistir al tercer congrés confederal de la CNT (Madrid, 1931). S'adherí als Trentistes i milità en la FOUS. Durant la guerra civil tornà a la CNT, i pel gener de 1939 s'exilià a França. És autor de: Como Fundamos la CNT. Editorial Avance. Barcelona, 1976, i Recuerdos de un cenetista. Editorial Ariel. Barcelona, 1976.

Buil, Ezequiel. Representant la Unió Obrera de l’Art d’Imprimir de Barcelona, l’abril de 1930 va assistir al VII Congrés de la Federació Regional Catalana de la UGT, on formà part de la Ponència Revisora de comptes.

Buil Bafaluy, Josep. Piera, 1865 - Piera, 1937. Militant de la Unió de Rabassaires. Vicesecretari de la primera junta, l’any 1922. Participà com a orador en les campanyes propagandístiques d’aquest sindicat. L’any 1923 va ser elegit president del sindicat local a Piera.

Buiria, Josep. Militant de la CNT i del POUM. Dependent de llibreter. Secretari de relacions de la Unió Local de Sindicats de Lleida (expulsats de la CNT), maig de 1933. L'octubre de 1936 formà part de l'Ajuntament de Lleida representant el POUM. Fou president del Sindicat Mercantil de Lleida (1937). Exiliat a França el 1939, fou internat en el camp de concentració d'Anglés Saint Cyprien i també a Vernet de Arièges. El 1942 fou empresonat per la gendarmeria francesa per formar part dels equips que ajudaven a treure militants de l'Espanya franquista. Col·laborà en l'edició del butlletí de la UGT a l'exili. Retorna a Catalunya el 1976.

Buixadós, Joan. (Veieu Boixader, Joan).

Buixens, Joan. Calderer. L’octubre de 1899 va ser elegit vice-president de la junta directiva de la societat obrera de constructors de Calderes.

Buixó, Enric. Militant de la UGT i del PSOE a Mataró. El juliol de 1894 va ser elegit President de la societat de Nuadors i Ajudants de Mataró. Representant aquesta societat i la de Teixidors mecànics de Mataró va assistir al cinquè Congrés de la UGT, celebrat a València els dies 17 - 19 d’abril de 1896, en el qual intervingué en el míting-festa de clausura.

Bullich Elias, Ricard. Treballador del tèxtil a Igualada. El desembre de 1913 va ser elegit Comptador segon de la Junta de la Societat Obrera d’oficis varis d’Igualada.

Bulló, Josep. Membre d'una comissió d'obrers de Sabadell, que l'octubre de 1855 es traslladà a Madrid per entrevistar-se amb el president del Govern, general Espartero, i demanar-li la llibertat dels obrers presos i el retorn dels emigrats.

Bundó, Frederic. Boter a Barcelona. Després del XL congrés de la Federació d'Oficials Boters, celebrat a Barcelona l’any 1915, va formar part de la Comissió Pericial de la Federació.

Burcet, Josep. Militant de la CNT. Representant els Fusters de Calella va assistir al congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918).

Burgos, Miquel. ? – Miquel BurgosBarcelona, 04-04-1919. Militant de la CNT. President del Sindicat d'Adobadors de la CNT a Barcelona. En la repressió de la vaga de la Canadenca fou mort a trets per la Guàrdia Civil, aplicant-li la "llei de fugues". L'historiador Manel Aisa considera que va ser la primera víctima de la CNT tirotejada amb aquest execrable procediment.

Burillo, Fabián. Militant de la UGT. El març de 1933 va ser elegit Secretari de la Societat de Professions i oficis varis de la UGT de Castelldefels.

Burrut, Vicenç. Boter a Sant Martí de Provençals. Secretari econòmic de la Comissió Pericial de la FOB, elegida el maig de 1889 després del XVII congrés de la Federació. Representant la secció de boters de la citada localitat va participar en el XVIII Congrés, celebrat a Barcelona el juliol de 1890, on exercí de Secretari de la Mesa en l’obertura del Congrés. Tot i que les comissions pericials de la FOB es renovaven cada any, en aquest cas, Burrut i la resta de la Comissió continuaren fins el congrés de 1891, celebrat a Sant Martí de Provençals.

Bursos, Joan. Teixidor a Igualada. El maig de 1854 formà part de la Comissió de treballadors que signaren el primer acord escrit, sobre el preu de les peces teixides, amb els fabricants d'Igualada. Representà els teixidors en la comissió mixta de fabricants i teixidors, que signaren una nova tarifa col·lectiva de preus l'octubre de 1868.

Bursós, Joan. L'any 1883 Va formar part de la Comissió organitzadora del Centre lliurepensador d'Igualada. No tenim constància que sigui el teixidor citat més amunt.

Busqué, Ramon. Adobador a Igualada. El juny de 1915 era Secretari de la Societat d’Obrers Adobadors d’Igualada i Secretari de la Comissió d’obres de la Federació Local de Societats obreres. Càrrec que continuava desenvolupant el gener de 1916. Representant el Sindicat d'Adobadors d'Igualada va assistir a l'Assemblea preparatòria per a la reconstitució de la Federació Nacional d'Adobadors, celebrada a Barcelona l'abril de 1918. Amb aquesta mateixa representació va assistir al primer congrés de la CRTC, conegut com el Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918).

Busqué Salvanés, Josep. Treballador del tèxtil a Igualada. El setembre de 1909 va ser empresonat pels fets de la Setmana Tràgica. El desembre de 1913 va ser elegit Vicepresident de la Junta de la Societat Obrera d’oficis varis d’Igualada.

Busquets, Francesc. Boter a Reus. Representant la secció dels boters d’aquesta ciutat va assistir al XXIII Congrés de la FOB, celebrat a Reus l’abril de 1895, on exercí de President de la Mesa en l’onzena sessió.

Busquets, Gabriel. Representat el Sindicat de Gèneres de Punt de Barcelona va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910). Segell del Boters de Reus

Busquets, Josep. Boter a Reus. El març de 1912 va ser elegit Vice-president del Comitè de la FOB de Reus.

Busquets, Romà. El maig de 1890 va formar part de la Comissió organitzadora de la Societat de Perruquers i Barbers de Tarragona.

Bussot i Raurich, Dimas. Sant Feliu de Guíxols, 1894 - Vallbone (França), 1981. Militant de la CNT a Badalona. Metal·lúrgic. Representant la federació local de Badalona va assistir al primer congrés de la CRTC, conegut com el Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918). Mesos més tard en qualitat de Secretari general de la citada federació va obrir el Primer congrés de la Federació local de Societats Obreres. (Badalona, novembre-desembre de 1918), en el decurs del qual va ser elegit per formar part del nou Comitè de la Federació. També va presidir el míting de clausura. Representant els sindicats de Girona, on residia l’any 1931, va participar en la conferència de la CRTC, celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931.

Bustems, Baldiri. Representant el Sindicat de Contramestres "Radium" de Barcelona va assistir al Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918).

Butí i Coll, Salvador. Militant de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA). El març de 1896 va ser elegit President de la Comissió Comarcal de la FOA, amb seu a Vilanova i la Geltrú. Representant aquesta Comissió Comarcal va participar en la 3ª Conferència de la FOA celebrada a Vilanova el dia 14 de maig de 1896.

Buxens, Salvador. Camperol al Vendrell. El febrer de 1895 va ser elegit Vicesecretari de la Comissió Pericial de la FOA amb seu al Vendrell. Actuà de Secretari en la sessió inaugural de la Segona Conferència de la FOA, celebrada al Vendrell el dia 25 de juny de 1895. Representant la Comissió Pericial va participar en el tercer congrés de la FOA, celebrat al Vendrell els dies 5 i 6 de gener de 1896. Després, el mateix més de gener va ser elegit Secretari de la secció local de la FOA del Vendrell.

Buxó, Joaquim. El desembre de 1870 representava la secció de Sastres en la Junta de la Federació Local de Girona de la FRE de l’AIT.

 

       Torna a l'inici               Per anar a la pàgina d'inici       
    Per tornar a l'inici 
   de les biogràfies
       Per anar a la
       pàgina d'inici

 (*) Per cercar biografies de Sindicalistes cal consultar el Diccionari Biogràfic del Moviment Obrer als Països Catalans. Coordinat per María Teresa Martínez de Sas i Pelai Pagès i Blanch. Edicions Universitat de Barcelona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, desembre del 2000.

I per biografies específicament d'Anarcosindicalistes Enciclopedia histórica del anarquismo español. Miquel Íñiguez. Fundación Isaac Puente. Vitoria, 2008.